Vivencias 9 - Mútua Comarcal

Octubre 2015 · Onzena edició
Portada Mutua 2015.indd 1
www.mutuacomarcal.cat
www.mutuacomarcal.com
30/09/15 08:39
Ganduxer, 117 - 08022-BARCELONA
T. 902 10 10 55 - 93 254 79 22
www.icrcat.com
Pg de la
22
64
Bonano
va 75
22
64
75
123
14
70
Dalmas
CIRURGIA OCULAR
Plaça
Bonanova
L’em
a
Maó
ncip
Gand
uxer
alvo
Bertra
Carulla
nca
14
70
14
70
72
siP
Carre
nd
Jose
p Ba
Alac
ant
larí
58
64
Mandri
Doctor
CRMG Ricardo C
Torra
Pies
Escoles
Calatrav
a
ver
aciò
ujalt
Pau Alco
Mandri
Horaci
es
CLÍNICA BONANOVA
PREUS ESPECIALS PER ALS ASSEGURATS DE
FINANÇAMENT 12 MESOS
sense interessos
oferta financera subjecta a aprovació *
* 12 mensualitats sense interessos, despeses obertura 2% a pagar a
la primera mensualitat (TAE 3,81%).
Visites postoperatòries incloses fins l’alta quirúrgica
(aprox. 1 mes), excepte tractament personalitzat.
Exemple finançament de 845 €: primera mensualitat 87,32 €, les
11 mensualitats restants a 70,42 €. Total a pagar 861,94 €.
** Oferta finançada per BancSabadell Fincom E.F.C.S.A.U. i
subjecta a aprovació.
CORRECCIÓ VISUAL AMB LÀSER
ICR Institut Català de Retina
compta amb 85 oftalmòlegs
que tenen una dilatada
experiència en totes les
especialitats oftalmològiques.
Departament Cirurgia Refractiva
Es dedica exclusivament a l’estudi
i al tractament quirúrgic dels
problemes refractius des de fa 15
anys.
Sistema de treball
• Estudi preoperatori exhaustiu.
• Rigor extrem en la selecció
de candidats per a les
intervencions.
• Exigent seguiment preoperatori.
MIOPIA
HIPERMETROPIA
ASTIGMATISME
PRESBÍCIA
Cirurgia amb làser
• Tècnica LASIK amb el làser
excimer d’última generació.
• Cirurgia ambulatòria, sense
ingrés (aprox.7 minuts
d’intervenció per ull).
• Anestèsia tòpica (gotes).
Procés
Estudi superfície ocular.
• Estudi preoperatori.
• Intervenció quirúrgica a la
CLÍNICA BONANOVA DE
CIRURGIA OCULAR.
•
Informació Departament
de Cirurgia Refractiva
902 30 50 10
93 254 79 23
Centres oftalmològics
ICR - Sarrià
• ICR - Eixample
• ICR - Terrassa
•
URGÈNCIES OFTALMOLÒGIQUES 24 HORES - 365 DIES
02 Interior Portada ICR.indd 1
30/09/15 09:00
Sumari
Octubre 2015 · Onzena edició
01 Portada Mutua 2015.indd 1
www.mutuacomarcal.cat
www.mutuacomarcal.com
18/09/15 12:33
Salutació del President ..............................................................................................4
Nota d’agraïment ........................................................................................................7
L’alta precoç postpart .................................................................................................8
Mamografia per tomosíntesis ...................................................................................10
Antitèrmics en pediatria ..............................................................................................13
Niños del mundo. Siria ..............................................................................................16
Quadre Mèdic ............................................................................................................19
Copagament ..............................................................................................................31
La llengua i la deglució atípica ................................................................................. 32
Serveis .......................................................................................................................34
Disseny i Maquetació: Tren Estudi Gràfic, S.L.
La pèrdua auditiva i el seu tractament .......................................................................35
Sumari.indd 1
Vivencias 9. ¿Cómo he llegado hasta aquí? .............................................................39
Programació de visites .............................................................................................50
3
30/09/15 09:38
Salutació del President
Benvolguts amics i amigues,
L’onzena edició de la nostra revista ens omple d’alegria per la consolidació que això suposa
com via de comunicació i informació entre les persones que formem la mutualitat, així com
eina de presentació de la nostra entitat a qui no en forma part.
Com ja sabeu, en la revista hi trobem el quadre mèdic de la Mútua, on hi apareixen les dades
dels diferents facultatius i centres que donen servei als mutualistes, informació molt útil quan
es vol accedir a la utilització dels diferents serveis mèdics, amb l’explicació de com poder gestionar la seva autorització per part de l’entitat: presencialment, telèfon, correu electrònic, fax o
via la nova web. També podem gaudir d’articles elaborats per diferents professionals i centres
que col·laboren amb nosaltres.
Aquesta continuïtat en l’edició de la revista ens mostra que la Mútua s’ha consolidat com
entitat, com demostren els més de 50 anys d’existència. Tot i això, aquesta maduresa no ens
ha de fer perdre de vista que les persones, la societat, l’economia,... estan en un continu canvi,
generant nous entorns, noves oportunitats i nous reptes. I la Mútua, per garantir el seu futur,
haurà de adaptar-se als nous temps.
Per mirar d’aconseguir aquest objectiu, som tots els que la formem -mutualistes, membres dels òrgans de govern, persones que hi treballen,...- els que hem d’aportar les idees, el
talent,... el millor de nosaltres mateixos per aplicar les transformacions necessàries i poder
gestionar les noves situacions. Aquest procés ha d’aglutinar les nostres il·lusions i el nostre
compromís en la recerca dels nous camins que han de fer que puguem seguir donant servei
ara i en el futur. Així doncs, us emplaço a que treballem tots plegats en aquesta missió conjunta
de transformar la Mútua en una entitat del segle XXI.
4
Salutació President.indd 2
29/09/15 15:32
Com a primera tasca, aquest any us agrairé, en nom de tots els membres de la junta directiva, que utilitzem la nostra revista com a tarja de presentació de la Mútua a les persones del
nostre entorn que no en són sòcies. D’aquesta manera podran veure on som, com treballem,
els serveis que oferim mitjançant el nostre ample quadre mèdic,... Penseu que el 40% dels
mutualistes tenen més de 65 anys, això fa que sigui molt important que es vagi incrementant
el nombre de nous socis i sòcies. Aquesta petició, que faig en nom de tots els membres de
la Junta Directiva, és una de les moltes coses que tots hem de fer per a aconseguir la finalitat
que hem explicat abans, el garantir que l’entitat ens pugui seguir donant servei en el futur,
mitjançant el model mutualista de solidaritat i socors mutu.
Abans d’acomiadar-me voldria comunicar-vos que la Mútua, amb la seva voluntat de participar i col·laborar en l’entorn més proper, ha tornat a signar un conveni de col·laboració amb
el Sedis Bàsquet mitjançant el qual oferirem els nostres serveis de salut, per les malalties
comunes, a les jugadores de l’equip. També anunciar-vos que estem portant a terme els tràmits necessaris per poder instal·lar una rampa provisional a l’entrada de les nostres oficines,
millorant així l’accés a les persones amb mobilitat reduïda.
Per acabar només vull expressar el mateix desig de cada edició, que els esforços que tots
plegats hem fet, fem i seguirem fent, permetin a la Mútua continuar oferint els seus serveis
durant molts i molts anys.
Gràcies a tots i fins la propera edició!
Josep Colom Sangrà
President
5
Salutació President.indd 3
29/09/15 15:32
CONNECTA'T
www.mutuacomarcal.CAT
www.mutuacomarcal.com
Descobreix la nostra web
Més eines
Més visual
Més continguts
Més interactivitat
Adaptable a tots els dispositius
Publi Conecta 2.indd 1
Publicitats 1-2.indd 1
29/09/15 16:44
29/09/15 16:45
Nota d’agraïment
La Junta Directiva de la MÚTUA COMARCAL DE LA SEU D’URGELL DE PREVISIÓ SOCIAL,
MPS A PRIMA FIXA, vol expressar el seu més cordial agraïment, per la seva col·laboració en
el finançament de l’onzena edició d’aquesta revista, a les Entitats i persones que s’indiquen a
continuació:
• Doctus
• Consultori Radiològic Dr. Farràs
• Dr. Joan Aixàs i Obiols
• Sra. Pilar Fite de Ena
• Dr. Ricard Ballester Ribera
• Fundació Sant Hospital La Seu d’Urgell
• Dr. Carlos Boné Palomar
• Dr. F. Xavier Galindo Ortego
• Sra. Montse Caminal Grasa
• Institut Català de Retina
• Dra. Isabel Carvajal Lizano
• Centre de Fisioteràpia i
Rehabilitació Funcional Mireia Morales
• Centre d’Odontologia Integrada del Pirineu
• Centre Mèdic Diagnòstic Alomar
• Institut Oftàlmic Teknoftal
• Laboratorio de Análisis Dr. Echevarne
• Dra. Elena Martínez Castro
• Dr. José A. Muñoz Márquez
• Centres Mèdics Creu Blanca
• Physio Clinic Sport
• Grup IDCSalud (H.U. Sagrat Cor – Clínica
del Vallès – Hospital General de Catalunya –
Clínica del Pilar)
• Dr. Enric Santos Faugerat
• Clínica Dental Remei Gomà
• Dr. Antoni Vila i Bach
• Centre Mèdic i Rehabilitació
“Ángel Martín” S.L.
Tanmateix vol agrair, de forma especial als autors dels articles publicats tot seguit, el temps i
l’esforç dedicat en la confecció dels mateixos.
* La Mútua Comarcal, respectant la llibertat intel·lectual, no altera els criteris emesos pels autors dels
articles signats, sense que tampoc es solidaritzi necessàriament amb ells. Igualment, no acceptarà
responsabilitats per les pèrdues que pugui ocasionar a qualsevol persona natural o jurídica que actuï o
deixi d’actuar com a resultat de les informacions contingudes en la revista. El correcte ús de les imatges que apareixen en els articles de la revista és responsabilitat de cada un dels autors i/o signants
dels mateixos.
LA JUNTA DIRECTIVA
7
Nota de Agraiment.indd 1
29/09/15 15:36
L’alta precoç postpart
Des que es van iniciar els parts en un entorn hospitalari, l’estada al centre sanitari
després del part ha anat disminuint. Trobem
dades dels anys 50 en què les mares i els
nadons estaven ingressats durant 7-10 dies;
als anys 80 els dies a l’hospital van descendir
fins a 3-5 dies i, en l’actualitat, trobem ingressos de 8 a 48 hores. El motiu de la disminució
és, d’entrada, econòmic, però també per una
demanda de les famílies.
Cal recordar que tant un embaràs com un
part és un procés fisiològic, no una patologia,
i, per tant, un cop transcorregudes les hores
o els dies de risc postpart el millor lloc on
adaptar-se a la maternitat és el nostre domicili
tant per al nadó com per a la mare.
L’altra precoç es defineix com a un alta
abans de les 48 hores després del part i una
alta molt precoç abans de les 24 hores.
La reducció del temps d’ingrés hospitalari
comporta un avantatge econòmic, és evident, però també té efectes importants en
factors com:
• El vincle maternofilial, amb la teoria de
l’afecció, que manté que les relacions que
una mare o família estableix els primers
dies i hores amb el seu nadó tenen conseqüències en les relacions afectives i psicològiques d’aquest nounat en la vida adulta.
• La reducció de les infeccions intrahospitalàries ja que com menys temps estem dins
d’un hospital menys risc de contaminacions tant per a la mare com per al nounat, i
per tant menys risc d’infeccions (maternes
i neonatals).
• Millora del descans matern. Tots sabem
que quan s’està ingressat el descans es
veu afectat perquè no estem en el nostre
entorn, rebem més visites, hi ha més sorolls ambientals... Aquest punt sempre és
important en un postpart ja que és bàsic per
a una bona adaptació a la maternitat perquè
cal seguir el ritme del nadó i el descans
nocturn es veu afectat per l’alletament.
Per tant, si es millora el descans es redueix
la depressió postpart, millora l’alletament
nocturn...
A l’hospital de la Seu seguim aquesta nova
tendència des de l’any 2012, quan vam implantar l’alta molt precoç per a usuàries que
haguessin tingut un embaràs de baix risc, un
part vaginal normal, un puerperi de les primeres 8 hores dins la normalitat i un nadó sa.
Durant aquest tres anys a poc a poc ha anat
augmentat la demanda i les puerperes que
han volgut incorporar-se aquest programa.
Un dels punts que ha resultat més important per a la bona filiació al programa és tot
el seguiment que s’ofereix a la mare després
de l’alta:
• Trucades telefòniques
• Visites a domicili si es desitja o és necessari
8
Alta precoc postpart.indd 2
29/09/15 15:39
• Visites conjuntes llevadora-pediatra al niu
de l’hospital on fem un seguiment de la
mare i del nadó, acabem de completar les
proves de salut del nounat, fem seguiment
de l’alletament matern... Les visites es programen segons les necessitats de cada família, amb una gran accessibilitat i disponibilitat per als usuaris.
• Grup de pospart que es realitza de forma
setmanal, dirigit per una llevadora i que
dóna suport durant els primers 3-4 mesos
de vida del nadó.
Durant aquests anys hem passat d’un 7%
d’usuàries incorporades al programa d’alta
precoç el primer any a més d’un 40 % durant
el 2015, i en dos estudis que hem realitzat
sobre el programa hem constatat un gran índex de satisfacció per part de les participants.
I l’any 2014 el Ministeri de Sanitat de Madrid
ens va atorgar un Certificat de Bones Pràctiques a aquest programa, catalogant-lo com
una conducta innovadores a seguir per tota la
resta de centres.
Estem molt contents del programa que tenim implantat d’alta precoç a l’hospital de la
Seu d’Urgell, ja té una bona acceptació i satisfacció per part de les usuàries i les seves
famílies i que funciona bé gràcies a la bona
coordinació i treball de tot l’equip de maternoinfantil, tant per les llevadores com per ginecòlegs, pediatres i infermers de pediatria.
Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell
Laura Castellarnau Bertran
Llevadora de la FSH
9
Alta precoc postpart.indd 3
29/09/15 15:39
Nou equip de diagnòstic:
Mamografia per tomosíntesis
L’objectiu principal de Creu Blanca és oferir un servei integral de diagnòstic i tractament mèdic, de forma ràpida i sense llistes
d’espera amb la millor tecnologia i un tracte
totalment personalitzat.
Per tal d’oferir la millor tecnologia, constantment s’estan cercant els millors equips,
i aquest és el cas de la última adquisició de
l’Àrea de Radiologia: el mamògraf per tomosíntesis. Aquesta nova tecnologia permet fer una mamografia en 3D combinant la
mamografia digital 2D i el TAC.
S’ha de tenir present que les mames són
òrgans en 3 dimensions, però els mamògrafs
convencionals solament permeten estudiarles en 2 dimensions, mentre que aquesta
nova tecnologia permet veure la mama en 3
plànols.
El procés de realització de la prova és el mateix que el es requereix per fer una mamografia convencional però el resultat final és
molt més satisfactori.
Avantatges
de la mamografia per tomosíntesis
Imatges d’una mamografia feta amb un equip de
tomosíntesis (el metge les visualitza en 3 dimensions)
• La obtenció de la imatge en 3 dimensions permet concretar molt més les lesions,
així com la seva mida i posicionament exacte.
• Es diagnostiquen lesions molt més petites que queden encobertes a les mamografies digitals. Aquest fet apareix amb més freqüència en dones entre els 40 i 50 anys
degut a que la mama té molta glàndula.
• Si la lesió és tractable mitjançant cirurgia es pot planificar amb major exactitud
la intervenció.
• Redueix tant els falsos positius com els falsos negatius.
• Redueix la pràctica d’exploracions complementàries (entre un 30 i 40%)
10
Article Diagnosis Mèdica.indd 2
29/09/15 15:40
D’aquesta nova tècnica poden beneficiar-se totes les persones que han de
sotmetre’s a una mamografia, i sobretot
les dones que tinguin les mames denses.
Creu Blanca Tarradellas
El nou mamògraf es troba ubicat al nostre
centre d’Avinguda Josep Tarradellas on es
troba la Unitat de Ginecologia i Obstetrícia.
Aquesta Unitat compta amb 15 especialistes
que t’ajudaran a encarar els canvis en les diferents etapes de la teva vida (adolescència,
edat adulta, embaràs i menopausa).
www.creu-blanca.es
•
Tel. 93 412 12 12
Cristina Álvarez
•
Dept. Comunicació Creu Blanca
11
Article Diagnosis Mèdica.indd 3
29/09/15 15:40
XAVIER GALINDO ORTEGO
Col. 3096
Doctor en Medicina i Cirurgia
Especialista Otorrinolaringologia
i cirurgia de cap i coll
ANTONI VILA I BACH
núm. col. 2197
OBSTETRÍCIA
I
GINECOLOGIA
VISITES CONCERTADES
C. Bisbe Iglesias Navarri, 11 - 2n.
LA SEU D’URGELL
Tel. 973 23 36 70
Hores de visita convingudes
AVANTMÈDIC · Plaça Social, 3
LLEIDA
Tel. 973 72 80 90
Comtat d’Urgell, 10 - 1er.-2a
25700 LA SEU D’URGELL
Tel. 973 35 15 51
ENRIC SANTOS FAUGERAT
núm. col. 1.711 Lleida
Llicenciat en Medicina General
Especialista en Medicina del Treball
i Medicina Familiar i Comunitària
Consultes Dimecres tarda
Demanar hora per telèfon
Av. Salòria, 92 baixos
25700 LA SEU D’URGELL
Tel. 973 35 10 91
Publicitats 1-4.indd 1
Passeig Joan Brudieu, 8
25700 LA SEU D’URGELL
Telfs.: 973 35 00 50
Fax 973 35 35 05
e-mail: [email protected]
29/09/15 16:51
Antitèrmics en pediatria
La febre és el motiu de consulta més freqüent en pediatria, sobretot en menors de
3 anys. La gran majoria d’aquests quadres
febrils tenen un origen viral, pel que solen
auto limitar-se en pocs dies, requerint únicament mesures de suport (assegurar una
bona hidratació i repòs del menor, controlar
aquesta febre quan provoca malestar en el
nen/a i controlar-ne l’evolució, per valorar si
s’afegeixen nous símptomes).
Considerem febre quan la temperatura corporal és superior a 38ºC mesurada a l’aixella
o a 38,5ºC mesurada a nivell rectal (el que
s’anomena temperatura central). Aquesta elevació de la temperatura no és dolenta per si, al
contrari, és beneficiosa per l’organisme, ja que
es tracta de la resposta correcta de l’organisme
davant de una agressió externa, com poden
ser les infeccions. Aquesta elevació de la temperatura ajuda al nostre sistema immune a lluitar contra els patògens, i de fet és una mostra
de com reacciona el cos en front d’aquesta
agressió. No obstant, aquest efecte beneficiós
de la febre sol anar acompanyat de malestar
13
Antitèrmics en pediatria.indd 1
29/09/15 15:53
general, mal de cap, poques ganes de menjar
i xafament generalitzat.
Per mirar d’alleujar aquests símptomes és
pel que intentem baixar aquesta temperatura corporal, millorant aquests símptomes en
els nostres nens/es. L’objectiu no és baixar
la temperatura fins 36ºC (de fet el seu efecte
sol limitar-se a disminuir la temperatura entre
1 i 1,5ºC), sinó que aquesta minva de la temperatura, faci que els símptomes que provoca
als petits es vegin alleugerits.
Per mirar d’alleugerir aquests símptomes
el més important és aconseguir un ambient
confortable als nens, és a dir, deixar-los en
repòs, oferir molts líquids (aquest augment
de temperatura provoca un augment de la sudoració i de la pèrdua de líquids corporals, pel
que cal augmentar la ingesta de líquids per
compensar-ho), evitar tapar molt els nens i
mirar de baixar la temperatura, només quan
aquesta febre provoqui malestar.
Per mirar de baixar la febre tenim varies
possibilitats, els mitjans físics i els farmacològics. Els mitjans físics, que son força
efectius, consisteixen en realitzar banys amb
aigua tèbia (ni freda ni calenta, compte amb
aplicar temperatures molt allunyades de la
corporal, o aquesta diferència tèrmica pot ser
pitjor) i deixar el nen amb roba lleugera.
Els antitèrmics son els fàrmacs que disminueixen la temperatura corporal, essent, al
mateix temps, analgèsics i antiinflamatoris.
Els 2 més coneguts i emprats son el paracetamol i l’ibuprofè, essent tots dos iguals
d’efectius en quant al control de la febre i el
dolor, tot i que l’ibuprofè te més efecte antiinflamatori que el paracetamol. Per això,
d’entrada, mirarem d’emprar ibuprofè quan
el quadre que provoqui la febre vagi associat
al component inflamatori (en el cas d’una
otitis, per exemple), no obstant cal recordar
que l’ibuprofè no es recomana emprar-lo en
menors de 6 mesos d’edat. Tots 2 son molt
ben tolerats pels nens i tenen mínims efectes
secundaris, i només si s’empren a dosis elevades (sobre dosificacions de paracetamol
poden afectar al fetge, i d’ibuprofè a la mucosa de l’estómac). La millor via d’administració
és l’oral, per que és la que assegura la millor
absorció del fàrmac, deixant la via rectal (els
supositoris), només per quan no poden donar-los per via oral, per exemple per vòmits.
Per emprar-los cal seguir les indicacions
del vostre equip de pediatria, que us diran
les dosis exactes i l’interval a emprar. El paracetamol s’ha d’emprar a 15 mg/kg/dosis i
l’ibuprofè a 7’5 mg/kg/dosis, a intervals de
6-8 hores, habitualment.
La febre sol angoixar força els pares (tot i
que ja hem dit que aquesta angoixa no està
justificada), però aquesta angoixa fa que de
vegades s’apliqui una pràctica, bastant habitual, d’anar alternant els antitèrmics. Hi ha
força estudis que han demostrat que aquesta
alternança NO aconsegueix controlar millor
la temperatura corporal que administrar-ne
un de sol, però en canvi, pot provocar sobre
dosificacions i els efectes secundaris que
hem comentat abans. Per tant, no ho feu,
empreu-ne només un cada 6 hores si fa falta, associat als mitjans físics, i no patiu que
el que volem és millorar l’estat físic del nen,
no baixar la temperatura a qualsevol preu, recordeu que aquesta febre ens està ajudant a
vèncer la infecció. I recordeu que cada nen
és un món, per tant, els pares sou els que
millor sabeu si el vostre nen/a respon millor
al paracetamol o a l’ibuprofè, empreu el que
li funcioni millor.
14
Antitèrmics en pediatria.indd 2
29/09/15 15:53
Un altre problema molt important que tenim al nostre país és que al mercat trobem
diferents marques comercials d’aquests
medicaments, amb diferents presentacions
i dilucions (fins i tot amb la mateixa marca comercial). Cal anar molt en compte, ja
que podem trobar 2 presentacions diferents
del mateix medicament i una tenir fins a
4 vegades més de medicament que la mateixa quantitat de líquid que l’altre i ocasionar,
accidentalment, sobre dosificacions i per tant
intoxicacions.
Per ajudar-vos a saber la quantitat que li toca
al vostre nen, a la pàgina web de Pediatria
dels Pirineus, hi ha una taula amb la quantitat
que cal administrar en funció del pes del nen
i del preparat comercial que empreu (veure
que les diferències poden arribar a ser molt
grans).
https://www.pediatriadelspirineus.org/files/
public/docs/dosis%20antitermics.pdf
Recordeu, doncs, que la febre no és dolenta,
al contrari, ens ajuda a tractar la infecció, però
mirarem de baixar-la quan faci que el nostre
nen estigui molest i inquiet per aquesta elevació de la temperatura. Per això important
les mesures de confort, els mitjans físics i, si
cal, els antitèrmics, a les dosis i els intervals
que el vostre equip de pediatria us indicarà.
Podeu trobar més informació a:
https://www.pediatriadelspirineus.org/blog/post/431/Nova-recomanació-delProjecte-Essencial-Evitar-la-pauta-alternant-d-antitermics-a-pediatria
Dra. Isabel Carvajal
Dra. Tatiana Valencia
www.pediatriadelspirineus.org
Pediatria dels Pirineus, SCCLP
15
Antitèrmics en pediatria.indd 3
29/09/15 15:53
Niños del mundo
Siria
Recordando nuestro viaje a Siria hace
ya varios años, soy consciente de lo que
por suerte pudimos ver y que ahora ya no
existe por la incomprensible actitud de los
combatientes en el conflicto armado que
vive el país.
Pero lo que no puedo ni imaginar, porque
me causa dolor, es donde estaran ahora
aquellos niños que jugaban en la calle, o en
las mezquitas, que venían a hablar con nosotros, o aquellos adolescentes que reían
como los nuestros el día de su excursión a
unas ruinas romanas.
1
Quizá muchos estén muertos, o combatiendo entre ellos, o huyendo entre los miles de refugiados.
Nuestro recuerdo para todos ellos.
2
3
16
Article Nens del mon ok.indd 2
29/09/15 16:05
4
5
6
7
9
8
1/2
3
4
5/6
7
8/9
10
Niños jugando en la Mezquita de Damasco
Templo de Baal, ahora destruido
Vista general de Palmira
Niños de Palmira
Con niños de Damasco
10
Niños en el teatro romano de Bosra
Familia de Palmira
Dra. Isabel Carvajal
Pediatria dels Pirineus
17
Article Nens del mon ok.indd 3
29/09/15 16:05
La millor assistència sanitària
a l’abast de tothom
Sant Agustí, 25 - 25700 LA SEU D’URGELL (LLEIDA)
Tel. 973 36 02 90 · Fax 973 36 01 25 · e-mail: [email protected]
www.mutuacomarcal.com
Publicitat interior.indd 1
29/09/15 19:26
Quadre mèdic
Especialitat Facultatiu
Al·lèrgia
Analítiques
Anatomia
Patològica
Andrologia
Telèfon
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CLÍNICA CREU BLANCA
P. Reina Elisenda, 17 - 08034 Barcelona
93 252 25 22
HOSPITAL MONTSERRAT
Bisbe Torres, 13 - 25002 Lleida
973 26 63 00
HOSPITAL PLATÓ
Plató, 21 - 08006 Barcelona
93 306 99 00
IDCSALUD CLÍNICA DEL VALLÈS
Passeig Rubió i Ors, 23 - 08203 Sabadell
902 10 71 12
IDCSALUD HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYA
Pedro i Pons, 1 - 08195 Sant Cugat del Vallès
902 53 33 33
IDCSALUD SAGRAT COR HOSPITAL UNIVERSITARI
Viladomat, 288 - 08029 Barcelona
902 39 29 19
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CLÍNICA CREU BLANCA
P. Reina Elisenda, 17 - 08034 Barcelona
93 252 25 22
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - DIAGNOSIS MÉDICA
Còrcega, 345 - 08037 Barcelona
93 217 17 00
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CREU BLANCA TARRADELLAS
Av. Josep Tarradellas, 104-106 - 08029 Barcelona
93 419 23 23
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CREU BLANCA PELAYO
Pelayo, 40 - 08001 Barcelona
93 412 12 12
DOCTUS
Joaquim Viola, 27 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 02 50
FUNDACIÓ HOSPITAL DE NENS DE BARCELONA
Consell de Cent, 437 - 08009 Barcelona
93 231 05 12
FUNDACIÓ SANT HOSPITAL LA SEU D’URGELL
Passeig Joan Brudieu, 8 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 00 50
HOSPITAL MONTSERRAT (sols Pre-operatòries)
Bisbe Torres, 13 - 25002 Lleida
973 26 63 00
LAB. DE ANÀLISI DR. ECHEVARNE
Baixada del Molí - 25700 La Seu d’Urgell
Plató, 21 - 08006 Barcelona
973 36 10 02
93 306 99 17
HOSPITAL MONTSERRAT
Bisbe Torres, 13 - 25002 Lleida
973 26 63 00
IDCSALUD SAGRAT COR HOSPITAL UNIVERSITARI
Viladomat, 288 - 08029 Barcelona
902 39 29 19
IDCSALUD SAGRAT COR HOSPITAL UNIVERSITARI
Viladomat, 288 - 08029 Barcelona
902 39 29 19
19
Quadre Mèdic 2016.indd 17
30/09/15 11:40
Anestèsia
Cardiologia
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CLÍNICA CREU BLANCA
P. Reina Elisenda, 17 - 08034 Barcelona
93 252 25 22
FUNDACIÓ SANT HOSPITAL LA SEU D’URGELL
Passeig Joan Brudieu, 8 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 00 50
HOSPITAL MONTSERRAT
Bisbe Torres, 13 - 25002 Lleida
973 26 63 00
HOSPITAL PLATÓ
Plató, 21 - 08006 Barcelona
93 306 99 00
IDCSALUD HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYA
Pedro i Pons, 1 - 08195 Sant Cugat del Vallès
902 53 33 33
IDCSALUD SAGRAT COR HOSPITAL UNIVERSITARI
Viladomat, 288 - 08029 Barcelona
902 39 29 19
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CLÍNICA CREU BLANCA
P. Reina Elisenda, 17 - 08034 Barcelona
93 252 25 22
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - DIAGNOSIS MÉDICA
Còrcega, 345 - 08037 Barcelona
93 217 17 00
DOCTUS
Joaquim Viola, 27 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 02 50
FUNDACIÓ SANT HOSPITAL LA SEU D’URGELL
Passeig Joan Brudieu, 8 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 00 50
HOSPITAL MONTSERRAT
Bisbe Torres, 13 - 25002 Lleida
973 26 63 00
HOSPITAL PLATÓ
Plató, 21 - 08006 Barcelona
93 306 99 00
IDCSALUD CLINICA DEL PILAR, S.L.
Balmes, 271 08017 Barcelona
93 236 05 00
IDCSALUD CLÍNICA DEL VALLÈS
Passeig Rubió i Ors, 23 - 08203 Sabadell
902 10 71 12
IDCSALUD HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYA
Pedro i Pons, 1 - 08195 Sant Cugat del Vallès
902 53 33 33
IDCSALUD SAGRAT COR HOSPITAL UNIVERSITARI
Viladomat, 288 - 08029 Barcelona
902 39 29 19
DR. RICARD BALLESTER RIBERA
Hospital Nostra Sra. de Meritxell - Escaldes-Engordany
Cirurgia
Cardiaca
Cirurgia
Digestiva
(00) 376 82 63 94
IDCSALUD CLINICA DEL PILAR, S.L.
Balmes, 271 08017 Barcelona
93 236 05 00
IDCSALUD HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYA
Pedro i Pons, 1 - 08195 Sant Cugat del Vallès
902 53 33 33
IDCSALUD SAGRAT COR HOSPITAL UNIVERSITARI
Viladomat, 288 - 08029 Barcelona
902 39 29 19
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CLÍNICA CREU BLANCA
P. Reina Elisenda, 17 - 08034 Barcelona
93 252 25 22
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - DIAGNOSIS MÉDICA
Còrcega, 345 - 08037 Barcelona
93 217 17 00
FUNDACIÓ SANT HOSPITAL LA SEU D’URGELL
Passeig Joan Brudieu, 8 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 00 50
IDCSALUD CLÍNICA DEL VALLÈS
Passeig Rubió i Ors, 23 - 08203 Sabadell
902 10 71 12
20
Quadre Mèdic 2016.indd 18
30/09/15 11:40
Cirurgia
General
Cirurgia
Maxilo-facial
Cirurgia
Pediàtrica
Cirurgia
Toràcica
Cirurgia
Vascular
IDCSALUD HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYA
Pedro i Pons, 1 - 08195 Sant Cugat del Vallès
902 53 33 33
IDCSALUD SAGRAT COR HOSPITAL UNIVERSITARI
Viladomat, 288 - 08029 Barcelona
902 39 29 19
DR. JOAN AIXÀS OBIOLS
Pl. Joan Sansa Caminal, 13, 1-3 - 25700 La Seu d’Urgell
973 36 02 90
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CLÍNICA CREU BLANCA
P. Reina Elisenda, 17 - 08034 Barcelona
93 252 25 22
DOCTUS
Joaquim Viola, 27 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 02 50
FUNDACIÓ SANT HOSPITAL LA SEU D’URGELL
Passeig Joan Brudieu, 8 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 00 50
HOSPITAL PLATÓ
Plató, 21 - 08006 Barcelona
93 306 99 00
IDCSALUD CLÍNICA DEL VALLÈS
Passeig Rubió i Ors, 23 - 08203 Sabadell
902 10 71 12
IDCSALUD HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYA
Pedro i Pons, 1 - 08195 Sant Cugat del Vallès
902 53 33 33
IDCSALUD SAGRAT COR HOSPITAL UNIVERSITARI
Viladomat, 288 - 08029 Barcelona
902 39 29 19
DR. JOAN AIXÀS OBIOLS
Pl. Joan Sansa Caminal, 13, 1-3 - 25700 La Seu d’Urgell
973 36 02 90
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CLÍNICA CREU BLANCA
P. Reina Elisenda, 17 - 08034 Barcelona
93 252 25 22
IDCSALUD HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYA
Pedro i Pons, 1 - 08195 Sant Cugat del Vallès
902 53 33 33
IDCSALUD SAGRAT COR HOSPITAL UNIVERSITARI
Viladomat, 288 - 08029 Barcelona
902 39 29 19
FUNDACIÓ HOSPITAL DE NENS DE BARCELONA
Consell de Cent, 437 - 08009 Barcelona
93 231 05 12
IDCSALUD HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYA
Pedro i Pons, 1 - 08195 Sant Cugat del Vallès
902 53 33 33
IDCSALUD SAGRAT COR HOSPITAL UNIVERSITARI
Viladomat, 288 - 08029 Barcelona
902 39 29 19
iDCSALUD HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYA
Pedro i Pons, 1 - 08195 Sant Cugat del Vallès
902 53 33 33
IDCSALUD SAGRAT COR HOSPITAL UNIVERSITARI
Viladomat, 288 - 08029 Barcelona
902 39 29 19
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CLÍNICA CREU BLANCA
P. Reina Elisenda, 17 - 08034 Barcelona
93 252 25 22
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - DIAGNOSIS MÉDICA
Còrcega, 345 - 08037 Barcelona
93 217 17 00
CENTRO VASCULAR DR. CALLEJAS
Marquesa de Villalonga, 12 - Despatx 59, Planta 3ª - 080017 Barcelona
93 290 64 27
DOCTUS
Joaquim Viola, 27 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 02 50
21
Quadre Mèdic 2016.indd 19
30/09/15 11:40
Clínica
Dolor
Dermatologia
Endocrinologia
E.M.Q. D’ANGIOLOGIA I CIR. VASCULAR, S.L.
Madrazo, 46, 2-1 - 08019 Barcelona
93 206 55 30
FUNDACIÓ SANT HOSPITAL LA SEU D’URGELL
Passeig Joan Brudieu, 8 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 00 50
HOSPITAL MONTSERRAT
Bisbe Torres, 13 - 25002 Lleida
973 26 63 00
HOSPITAL PLATÓ
Plató, 21 - 08006 Barcelona
93 306 99 00
IDCSALUD CLÍNICA DEL VALLÈS
Passeig Rubió i Ors, 23 - 08203 Sabadell
902 10 71 12
IDCSALUD HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYA
Pedro i Pons, 1 - 08195 Sant Cugat del Vallès
902 53 33 33
IDCSALUD SAGRAT COR HOSPITAL UNIVERSITARI
Viladomat, 288 - 08029 Barcelona
902 39 29 19
DR. JOAN AIXÀS OBIOLS
Pl. Joan Sansa Caminal, 13, 1-3 - 25700 La Seu d’Urgell
973 36 02 90
FUNDACIÓ SANT HOSPITAL LA SEU D’URGELL
Passeig Joan Brudieu, 8 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 00 50
HOSPITAL MONTSERRAT
Bisbe Torwres, 13 - 25002 Lleida
973 26 63 00
HOSPITAL PLATÓ
Plató, 21 - 08006 Barcelona
93 306 99 00
IDCSALUD HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYA
Pedro i Pons, 1 - 08195 Sant Cugat del Vallès
902 53 33 33
IDCSALUD SAGRAT COR HOSPITAL UNIVERSITARI
Viladomat, 288 - 08029 Barcelona
902 39 29 19
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CLÍNICA CREU BLANCA
P. Reina Elisenda, 17 - 08034 Barcelona
93 252 25 22
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - DIAGNOSIS MÉDICA
Còrcega, 345 - 08037 Barcelona
93 217 17 00
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CREU BLANCA TARRADELLAS
Av. Josep Tarradellas, 104-106 - 08029 Barcelona
93 419 23 23
DOCTUS
Joaquim Viola, 27 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 02 50
HOSPITAL MONTSERRAT
Bisbe Torres, 13 - 25002 Lleida
973 26 63 00
HOSPITAL PLATÓ
Plató, 21 - 08006 Barcelona
93 306 99 00
IDCSALUD CLÍNICA DEL VALLÈS
Passeig Rubió i Ors, 23 - 08203 Sabadell
902 10 71 12
IDCSALUD HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYA
Pedro i Pons, 1 - 08195 Sant Cugat del Vallès
902 53 33 33
IDCSALUD SAGRAT COR HOSPITAL UNIVERSITARI
Viladomat, 288 - 08029 Barcelona
902 39 29 19
NOVIDERM - DR. RAMÓN PEDRAGOSA JOVÉ
Aribau, 278, 4-1 - 08006 Barcelona
93 200 58 72
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CLÍNICA CREU BLANCA
P. Reina Elisenda, 17 - 08034 Barcelona
93 252 25 22
22
Quadre Mèdic 2016.indd 20
30/09/15 11:40
HOSPITAL PLATÓ
Plató, 21 - 08006 Barcelona
93 306 99 00
IDCSALUD HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYA
Pedro i Pons, 1 - 08195 Sant Cugat del Vallès
902 53 33 33
IDCSALUD SAGRAT COR HOSPITAL UNIVERSITARI
Viladomat, 288 - 08029 Barcelona
902 39 29 19
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CLÍNICA CREU BLANCA
P. Reina Elisenda, 17 - 08034 Barcelona
93 252 25 22
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - DIAGNOSIS MÉDICA
Còrcega, 345 - 08037 Barcelona
93 217 17 00
HOSPITAL PLATÓ
Plató, 21 - 08006 Barcelona
93 306 99 00
IDCSALUD HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYA
Pedro i Pons, 1 - 08195 Sant Cugat del Vallès
902 53 33 33
Geriatria
FUNDACIÓ SANT HOSPITAL LA SEU D’URGELL
Passeig Joan Brudieu, 8 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 00 50
Ginecologia
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CLÍNICA CREU BLANCA
P. Reina Elisenda, 17 - 08034 Barcelona
93 252 25 22
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - DIAGNOSIS MÉDICA
Còrcega, 345 - 08037 Barcelona
93 217 17 00
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CREU BLANCA TARRADELLAS
Av. Josep Tarradellas, 104-106 - 08029 Barcelona
93 419 23 23
DOCTUS
Joaquim Viola, 27 - 25700 La Seu d’Urgel
973 35 02 50
FUNDACIÓ SANT HOSPITAL LA SEU D’URGELL
Passeig Joan Brudieu, 8 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 00 50
IDCSALUD CLÍNICA DEL VALLÈS
Passeig Rubió i Ors, 23 - 08203 Sabadell
902 10 71 12
IDCSALUD HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYA
Pedro i Pons, 1 - 08195 Sant Cugat del Vallès
902 53 33 33
IDCSALUD SAGRAT COR HOSPITAL UNIVERSITARI
Viladomat, 288 - 08029 Barcelona
902 39 29 19
DR. ANTONI VILA I BACH
Comptat d’Urgell, 10, 1-2 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 15 51
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CREU BLANCA TARRADELLAS
Av. Josep Tarradellas, 104-106 - 08029 Barcelona
93 419 23 23
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - DIAGNOSIS MÉDICA
Còrcega, 345 - 08037 Barcelona
93 217 17 00
HOSPITAL MONTSERRAT
Alcalde Sol, 4 - 25003 Lleida
973 27 31 00
IDCSALUD CLÍNICA DEL VALLÈS
Passeig Rubió i Ors, 23 - 08203 Sabadell
902 10 71 12
IDCSALUD HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYA
Pedro i Pons, 1 - 08195 Sant Cugat del Vallès
902 53 33 33
IDCSALUD SAGRAT COR HOSPITAL UNIVERSITARI
Viladomat, 288 - 08029 Barcelona
902 39 29 19
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CLÍNICA CREU BLANCA
P. Reina Elisenda, 17 - 08034 Barcelona
93 252 25 22
Endoscopia
Digestiva
Hematologia
Intervencions
Quirúrgiques
23
Quadre Mèdic 2016.indd 21
30/09/15 11:40
CLÍNICA BAVIERA
Ganduixer, 71 - 08021 Barcelona
93 362 49 90
FUNDACIÓ HOSPITAL DE NENS DE BARCELONA
Consell de Cent, 437 - 08009 Barcelona
93 231 05 12
FUNDACIÓ SANT HOSPITAL LA SEU D’URGELL
Passeig Joan Brudieu, 8 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 00 50
GESTIÓ DE SERVEIS SANITARIS - HOSPITAL DE SANTA MARIA
Alcalde Rovira Roure, 44 - 25198 Lleida
973 72 72 22
HOSPITAL MONTSERRAT
Bisbe Torres, 13 - 25002 Lleida
973 26 63 00
HOSPITAL PLATÓ
Plató, 21 - 08006 Barcelona
93 306 99 00
IDCSALUD CLINICA DEL PILAR, S.L.
Balmes, 271 08017 Barcelona
93 236 05 00
IDCSALUD CLÍNICA DEL VALLÈS
Passeig Rubió i Ors, 23 - 08203 Sabadell
902 10 71 12
IDCSALUD HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYA
Pedro i Pons, 1 - 08195 Sant Cugat del Vallès
902 53 33 33
IDCSALUD SAGRAT COR HOSPITAL UNIVERSITARI
Viladomat, 288 - 08029 Barcelona
902 39 29 19
INSTITUT CATALÀ DE RETINA
Pau Alcover, 69-71 - 08017 Barcelona
93 254 79 22
Litotrípsies
IDCSALUD SAGRAT COR HOSPITAL UNIVERSITARI
Viladomat, 288 - 08029 Barcelona
902 39 29 19
Logopèdia
FUNDACIÓ SANT HOSPITAL LA SEU D’URGELL
Passeig Joan Brudieu, 8 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 00 50
SRA. PILAR FITÉ DE ENA
Regència d’Urgell, 29 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 08 83
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CLÍNICA CREU BLANCA
P. Reina Elisenda, 17 - 08034 Barcelona
93 252 25 22
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - DIAGNOSIS MÉDICA
Còrcega, 345 - 08037 Barcelona
93 217 17 00
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CREU BLANCA TARRADELLAS
Av. Josep Tarradellas, 104-106 - 08029 Barcelona
93 419 23 23
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CREU BLANCA PELAYO
Pelayo, 40 - 08001 Barcelona
93 412 12 12
DOCTUS
Joaquim Viola, 27 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 02 50
HOSPITAL MONTSERRAT
Bisbe Torres, 13 - 25002 Lleida
973 26 63 00
DR. JOSÉ MUÑOZ MÁRQUEZ
P. Del Parc, 22, 2-2 - 25700 La Seu d’Urgell
973 36 02 90
DR. ENRIC SANTOS FAUGERAT
Salòria, 92, Baixos - 25700 La Seu d’Urgell
973 36 02 90
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CLÍNICA CREU BLANCA
P. Reina Elisenda, 17 - 08034 Barcelona
93 252 25 22
Medicina
General
Medicina
Interna
24
Quadre Mèdic 2016.indd 22
30/09/15 11:40
Nefrologia
Neumologia
Neuro-cirurgia
Neuro-fisiologia
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - DIAGNOSIS MÉDICA
Còrcega, 345 - 08037 Barcelona
93 217 17 00
FUNDACIÓ SANT HOSPITAL LA SEU D’URGELL
Passeig Joan Brudieu, 8 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 00 50
HOSPITAL MONTSERRAT
Bisbe Torres, 13 - 25002 Lleida
973 26 63 00
HOSPITAL PLATÓ
Plató, 21 - 08006 Barcelona
93 306 99 00
IDCSALUD CLÍNICA DEL VALLÈS
Passeig Rubió i Ors, 23 - 08203 Sabadell
902 10 71 12
IDCSALUD HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYA
Pedro i Pons, 1 - 08195 Sant Cugat del Vallès
902 53 33 33
IDCSALUD SAGRAT COR HOSPITAL UNIVERSITARI
Viladomat, 288 - 08029 Barcelona
902 39 29 19
iDCSALUD HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYA
Pedro i Pons, 1 - 08195 Sant Cugat del Vallès
902 53 33 33
IDCSALUD SAGRAT COR HOSPITAL UNIVERSITARI
Viladomat, 288 - 08029 Barcelona
902 39 29 19
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CLÍNICA CREU BLANCA
P. Reina Elisenda, 17 - 08034 Barcelona
93 252 25 22
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - DIAGNOSIS MÉDICA
Còrcega, 345 - 08037 Barcelona
93 217 17 00
DOCTUS
Joaquim Viola, 27 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 02 50
FUNDACIÓ SANT HOSPITAL LA SEU D’URGELL
Passeig Joan Brudieu, 8 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 00 50
HOSPITAL PLATÓ
Plató, 21 - 08006 Barcelona
93 306 99 00
IDCSALUD CLÍNICA DEL VALLÈS
Passeig Rubió i Ors, 23 - 08203 Sabadell
902 10 71 12
IDCSALUD HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYA
Pedro i Pons, 1 - 08195 Sant Cugat del Vallès
902 53 33 33
IDCSALUD SAGRAT COR HOSPITAL UNIVERSITARI
Viladomat, 288 - 08029 Barcelona
902 39 29 19
HOSPITAL MONTSERRAT
Bisbe Torres, 13 - 25002 Lleida
973 26 63 00
IDCSALUD HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYA
Pedro i Pons, 1 - 08195 Sant Cugat del Vallès
902 53 33 33
IDCSALUD SAGRAT COR HOSPITAL UNIVERSITARI
Viladomat, 288 - 08029 Barcelona
902 39 29 19
INSTITUTO NEUROQUIRÚRGICO DE BARCELONA, S.C.P.
C/Torras i Pujalt, 11-29 - 08022 Barcelona
93 510 00 24
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CLÍNICA CREU BLANCA
P. Reina Elisenda, 17 - 08034 Barcelona
93 252 25 22
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - DIAGNOSIS MÉDICA
Còrcega, 345 - 08037 Barcelona
93 217 17 00
IDCSALUD HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYA
Pedro i Pons, 1 - 08195 Sant Cugat del Vallès
902 53 33 33
25
Quadre Mèdic 2016.indd 23
30/09/15 11:40
Neurologia
Obstetrícia
Odontologia
Oftalmologia
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CLÍNICA CREU BLANCA
P. Reina Elisenda, 17 - 08034 Barcelona
93 252 25 22
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - DIAGNOSIS MÉDICA
Còrcega, 345 - 08037 Barcelona
93 217 17 00
FUNDACIÓ SANT HOSPITAL LA SEU D’URGELL
Passeig Joan Brudieu, 8 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 00 50
HOSPITAL PLATÓ
Plató, 21 - 08006 Barcelona
93 306 99 00
IDCSALUD CLÍNICA DEL VALLÈS
Passeig Rubió i Ors, 23 - 08203 Sabadell
902 10 71 12
IDCSALUD HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYA
Pedro i Pons, 1 - 08195 Sant Cugat del Vallès
902 53 33 33
IDCSALUD SAGRAT COR HOSPITAL UNIVERSITARI
Viladomat, 288 - 08029 Barcelona
902 39 29 19
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CLÍNICA CREU BLANCA
P. Reina Elisenda, 17 - 08034 Barcelona
93 252 25 22
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - DIAGNOSIS MÉDICA
Còrcega, 345 - 08037 Barcelona
93 217 17 00
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CREU BLANCA TARRADELLAS
Av. Josep Tarradellas, 104-106 - 08029 Barcelona
93 419 23 23
DOCTUS
Joaquim Viola, 27 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 02 50
FUNDACIÓ SANT HOSPITAL LA SEU D’URGELL
Passeig Joan Brudieu, 8 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 00 50
IDCSALUD HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYA
Pedro i Pons, 1 - 08195 Sant Cugat del Vallès
902 53 33 33
DR. ANTONI VILA I BACH
Comptat d’Urgell, 10, 1-2 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 15 51
CLÍNICA DENTAL REMEI GOMA, S.L.
Germandat de St. Sebastià, 32, 1-2 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 24 04
ODONTOLOGIA INTEGRADA CENTRE DEL PIRINEU
Av. Guillem Graell, 38 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 54 38
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CLÍNICA CREU BLANCA
P. Reina Elisenda, 17 - 08034 Barcelona
93 252 25 22
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - DIAGNOSIS MÉDICA
Còrcega, 345 - 08037 Barcelona
93 217 17 00
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CREU BLANCA PELAYO
Pelayo, 40 - 08001 Barcelona
93 412 12 12
CLÍNICA BAVIERA
Ganduixer, 71 - 08021 Barcelona
93 362 49 90
DOCTUS
Joaquim Viola, 27 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 02 50
FUNDACIÓ SANT HOSPITAL LA SEU D’URGELL
Passeig Joan Brudieu, 8 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 00 50
IDCSALUD CLÍNICA DEL VALLÈS
Passeig Rubió i Ors, 23 - 08203 Sabadell
902 10 71 12
IDCSALUD HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYA
Pedro i Pons, 1 - 08195 Sant Cugat del Vallès
902 53 33 33
26
Quadre Mèdic 2016.indd 24
30/09/15 11:40
Oncologia
OtorrinoLaringologia
Pediatria
IDCSALUD SAGRAT COR HOSPITAL UNIVERSITARI
Viladomat, 288 - 08029 Barcelona
902 39 29 19
INSTITUT CATALÀ DE RETINA
C/Ganduixer, 117 - 08022 Barcelona
93 254 79 22
INSTITUT OFTÀLMIC TEKNOFTAL - CLÍNICA TEKNON
Vilana, 12 - Despatxos 149-153 - 08022 Barcelona
93 393 31 53
93 393 31 49
DR. CARLOS BONE PALOMAR
Pl. Josep de Calassanç, 12 B, 1-1 - 25700 La Seu d’Urgell
973 36 04 60
DR. CARLOS BONE PALOMAR
Hospital La Seu d’Urgell - 1ª Planta
973 36 02 90
FUNDACIO SANT HOSPITAL LA SEU D’URGELL
Passeig Joan Brudieu, 8 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 00 50
HOSPITAL MONTSERRAT
Bisbe Torres, 13 - 25002 Lleida
973 26 63 00
HOSPITAL PLATÓ
Plató, 21 - 08006 Barcelona
93 306 99 00
IDCSALUD HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYA
Pedro i Pons, 1 - 08195 Sant Cugat del Vallès
902 53 33 33
IDCSALUD SAGRAT COR HOSPITAL UNIVERSITARI
Viladomat, 288 - 08029 Barcelona
902 39 29 19
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CLÍNICA CREU BLANCA
P. Reina Elisenda, 17 - 08034 Barcelona
93 252 25 22
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - DIAGNOSIS MÉDICA
Còrcega, 345 - 08037 Barcelona
93 217 17 00
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CREU BLANCA TARRADELLAS
Av. Josep Tarradellas, 104-106 - 08029 Barcelona
93 419 23 23
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CREU BLANCA PELAYO
Pelayo, 40 - 08001 Barcelona
93 412 12 12
DOCTUS
Joaquim Viola, 27 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 02 50
FUNDACIÓ SANT HOSPITAL LA SEU D’URGELL
Passeig Joan Brudieu, 8 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 00 50
HOSPITAL PLATÓ
Plató, 21 - 08006 Barcelona
93 306 99 00
IDCSALUD CLÍNICA DEL VALLÈS
Passeig Rubió i Ors, 23 - 08203 Sabadell
902 10 71 12
IDCSALUD HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYA
Pedro i Pons, 1 - 08195 Sant Cugat del Vallès
902 53 33 33
IDCSALUD SAGRAT COR HOSPITAL UNIVERSITARI
Viladomat, 288 - 08029 Barcelona
902 39 29 19
DR. BODET - CENTRE MEDIC DE PUIGCERDÀ
Major, 32, 2n - 17520 Puigcerdà
972 88 30 85
DR. F. XAVIER GALINDO ORTEGO
Bisbe Iglesias Navarri, 11 - 25700 La Seu d’Urgell
973 36 02 90
DR. F. XAVIER GALINDO ORTEGO
(H. STA. MARIA) Alcalde Rovira Roure, 44 - 25198 Lleida
973 72 72 22
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - DIAGNOSIS MÉDICA
(Cardiologia i Digestiu Pediàtrics)
Còrcega, 345 - 08037 Barcelona
93 217 17 00
27
Quadre Mèdic 2016.indd 25
30/09/15 11:40
DOCTUS
Joaquim Viola, 27 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 02 50
FUNDACIÓ HOSPITAL DE NENS DE BARCELONA
Consell de Cent, 437 - 08009 Barcelona
93 231 05 12
FUNDACIÓ SANT HOSPITAL LA SEU D’URGELL
Passeig Joan Brudieu, 8 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 00 50
IDCSALUD CLÍNICA DEL VALLÈS
Passeig Rubió i Ors, 23 - 08203 Sabadell
902 10 71 12
IDCSALUD HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYA
Pedro i Pons, 1 - 08195 Sant Cugat del Vallès
902 53 33 33
IDCSALUD SAGRAT COR HOSPITAL UNIVERSITARI
Viladomat, 288 - 08029 Barcelona
902 39 29 19
DRA. Mª ISABEL CARVAJAL LIZANO
Arquitecte Sostres, 10 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 04 07
Podologia
SRA. MONTSE CAMINAL GRASA
Bisbe Guitart, 47, esc. B 1r. 2a. - 25700 La Seu d’Urgell
973 36 02 90
Proctologia
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CLÍNICA CREU BLANCA
P. Reina Elisenda, 17 - 08034 Barcelona
93 252 25 22
Proves
Diagnòstiques
CENTRE D’IMATGE DIAGNÒSTICA - DRA. C. CUESTA
Fiter i Rosell, 6, Baixos - Edifici CTC - AD 700 Escalde Engordany
(00) 376 82 82 81
CENTRE MEDIC DIAGNOSTIC ALOMAR (R.M.N.)
Berlín 67 - 08029 Barcelona
Alfarras, 4 - 25005 Lleida
Comptat d’Urgell, 27 - 25700 La Seu d’Urgell
93 439 41 60
973 24 50 10
973 35 00 04
CENTRE REVISIONS LA SEU
Salòria, 92, Baixos - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 10 91
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CLÍNICA CREU BLANCA
P. Reina Elisenda, 17 - 08034 Barcelona
93 252 25 22
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - DIAGNOSIS MÉDICA
Còrcega, 345 - 08037 Barcelona
93 217 17 00
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CREU BLANCA TARRADELLAS
Av. Josep Tarradellas, 104-106 - 08029 Barcelona
93 419 23 23
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CREU BLANCA PELAYO
Pelayo, 40 - 08001 Barcelona
93 412 12 12
CENTRO DE MEDICINA DIAGNOSTICA, S.A.
Londres, 2-4 - 08029 Barcelona
93 503 54 18
CETIR CENTRE MEDIC, S.L.
C/Londres, 6 - 08029 Barcelona
93 503 54 01
CONSULTORI RADIOLÒGIC DR. FARRAS
C/De la Roda, 15 Baixos - AD500 Andorra La Vella (RMN)
C/Isabelle Sandy, 8 Baixos - AD700 Escaldes Engordany
(00) 376 81 03 15
(00) 376 81 03 10
DOCTUS
Joaquim Viola, 27 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 02 50
FUNDACIÓ SANT HOSPITAL LA SEU D’URGELL
Passeig Joan Brudieu, 8 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 00 50
HEALTH DIAGNOSTIC, S.L.
Tavern, 82 - 08006 Barcelona
93 241 94 50
28
Quadre Mèdic 2016.indd 26
30/09/15 11:40
HOSPITAL MONTSERRAT
Bisbe Torres, 13 - 25002 Lleida
973 26 63 00
IDCSALUD CLINICA DEL PILAR, S.L.
Balmes, 271 - 08017 Barcelona
93 236 05 00
IDCSALUD CLÍNICA DEL VALLÈS
Passeig Rubió i Ors, 23 - 08203 Sabadell
902 10 71 12
IDCSALUD HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYA
Pedro i Pons, 1 - 08195 Sant Cugat del Vallès
902 53 33 33
IDCSALUD SAGRAT COR HOSPITAL UNIVERSITARI
Viladomat, 288 - 08029 Barcelona
902 39 29 19
INSTITUT CATALA DE RETINA
Pau Alcover, 69-71 - 08017 Barcelona
93 254 79 22
DR. JOAN AIXÀS OBIOLS
Pl. Joan Sansa Caminal, 13, 1-3 - 25700 La Seu d’Urgell
973 36 02 90
DR. RICARD BALLESTER RIBERA
Hospital Nostra Sra. de Meritxell - Escaldes-Engordany
Rehabilitació
Funcional
Reumatologia
(00) 376 82 63 94
DR. CARLOS BONE PALOMAR
Regència d’Urgell, 14, 3-2 - 25700 La Seu d’Urgell
973 36 04 60
DR. JORDI RABASA ARÉVALO
Vila Antonia, 2, Ppal. 1 - 25007 Lleida
973 23 67 90
DR. JORDI ROIG (POLISOMNOGRAFIES)
Joaquim Viola, 27 - 25700 La Seu d’Urgell
629 70 51 80
ACTIVA MÚTUA
Germandad de Sant Sebastià, 7 - 25700 La Seu d’Urgell
Avinguda Josep Tarradelles, 136 - 08029 Barcelona
973 35 12 26
C. DE FISIOTERÀPIA I REHABILITACIÓ FUNCIONAL
Av. Salòria, 77 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 28 07
C. MEDIC I REHABILITACIÓ “ANGEL MARTIN, S.L.”
Passeig del Parc, 30 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 05 45
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CREU BLANCA TARRADELLAS
Av. Josep Tarradellas, 104-106 - 08029 Barcelona
93 419 23 23
FUNDACIÓ SANT HOSPITAL LA SEU D’URGELL
Passeig Joan Brudieu, 8 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 00 50
HOSPITAL MONTSERRAT
Bisbe Torres, 13 - 25002 Lleida
973 26 63 00
IDCSALUD CLÍNICA DEL VALLÈS
Passeig Rubió i Ors, 23 - 08203 Sabadell
902 10 71 12
IDCSALUD HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYA
Pedro i Pons, 1 - 08195 Sant Cugat del Vallès
902 53 33 33
IDCSALUD SAGRAT COR HOSPITAL UNIVERSITARI
Viladomat, 288 - 08029 Barcelona
902 39 29 19
PHYSIO CLINIC SPORT
Comtat d’Urgell, 57 Bxs. - 25700 La Seu d’Urgell
973 36 07 96
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - DIAGNOSIS MÉDICA
Còrcega, 345 - 08037 Barcelona
93 217 17 00
DOCTUS
Joaquim Viola, 27 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 02 50
FUNDACIÓ SANT HOSPITAL LA SEU D’URGELL
Passeig Joan Brudieu, 8 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 00 50
29
Quadre Mèdic 2016.indd 27
30/09/15 11:40
IDCSALUD HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYA
Pedro i Pons, 1 - 08195 Sant Cugat del Vallès
DRA. ELENA MARTINEZ CASTRO
C/Dels Escalls, s/n - Andorra (H. NTRA. SRA. DE MERITXELL)
902 53 33 33
(00) 376 87 11 00
Trasllats
TRANSPORT SANITARI DE CATALUNYA, S.L.
Guillem Graell, 8-10 - 25700 La Seu d’Urgell
704 10 71 07
Traumatologia
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CLÍNICA CREU BLANCA
P. Reina Elisenda, 17 - 08034 Barcelona
93 252 25 22
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - DIAGNOSIS MÉDICA
Còrcega, 345 - 08037 Barcelona
93 217 17 00
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CREU BLANCA TARRADELLAS
Av. Josep Tarradellas, 104-106 - 08029 Barcelona
93 419 23 23
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CREU BLANCA PELAYO
Pelayo, 40 - 08001 Barcelona
93 412 12 12
DOCTUS
Joaquim Viola, 27 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 02 50
FUNDACIÓ SANT HOSPITAL LA SEU D’URGELL
Passeig Joan Brudieu, 8 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 00 50
HOSPITAL MONTSERRAT
Bisbe Torres, 13 - 25002 Lleida
973 26 63 00
IDCSALUD CLÍNICA DEL VALLÈS
Passeig Rubió i Ors, 23 - 08203 Sabadell
902 10 71 12
IDCSALUD HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYA
Pedro i Pons, 1 - 08195 Sant Cugat del Vallès
902 53 33 33
IDCSALUD SAGRAT COR HOSPITAL UNIVERSITARI
Viladomat, 288 - 08029 Barcelona
902 39 29 19
CEMATEC - DR. JOSEP POUS BARRAL
Consultoris Centro Médico Teknon - Despatx 52
Marquesa de Villalonga, 12 - 08017 Barcelona
93 290 64 52
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CLÍNICA CREU BLANCA
P. Reina Elisenda, 17 - 08034 Barcelona
93 252 25 22
CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - DIAGNOSIS MÉDICA
Còrcega, 345 - 08037 Barcelona
93 217 17 00
DOCTUS
Joaquim Viola, 27 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 02 50
FUNDACIÓ SANT HOSPITAL LA SEU D’URGELL
Passeig Joan Brudieu, 8 - 25700 La Seu d’Urgell
973 35 00 50
HOSPITAL MONTSERRAT
Bisbe Torres, 13 - 25002 Lleida
973 26 63 00
HOSPITAL PLATÓ
Plató, 21 - 08006 Barcelona
93 306 99 00
IDCSALUD CLÍNICA DEL VALLÈS
Passeig Rubió i Ors, 23 - 08203 Sabadell
902 10 71 12
IDCSALUD HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYA
Pedro i Pons, 1 - 08195 Sant Cugat del Vallès
902 53 33 33
IDCSALUD SAGRAT COR HOSPITAL UNIVERSITARI
Viladomat, 288 - 08029 Barcelona
902 39 29 19
Urologia
30
Quadre Mèdic 2016.indd 28
30/09/15 11:40
Copagament
de tots els actes mèdics
(Aportació per unitat / acte mèdic)
Acte mèdic
aport.
Pulsioximetria
1€
Proves d’oftalmologia
Acte mèdic
aport.
7€
Anuscòpia
2€
Proves d’al·lèrgia
8€
Citologia
2€
Anatomia Patològica
10 €
Crioteràpia
2€
Broncoscòpia
10 €
Electrocardiograma (E.C.G.)
2€
Cirurgia Menor Ambulatòria
10 €
Electrocoagulació
2€
Eco-cardiogrames
10 €
Exodòncia
2€
Holter de 24 hores
10 €
Explor. Radiològiques Odontologia
2€
Làser Yag ó Argó
10 €
Infermeria
2€
MAPA semanal
10 €
Proves O.R.L.
2€
Prova d’esforç
10 €
Radiologia (placa)
2€
T.E.G.D.
10 €
Logopèdia (sessió)
2€
Tomografia Axial Computeritzada (T.A.C)
10 €
Monitorització fetal
2€
Urodinàmies
10 €
Visita Succesiva
2€
Analítica > 10 € <= 40 €
2€
Biòpsies
2€
Analítica > 40€ <= 100 €
5€
Ecografies Gine.
3€
Analítica > 100 € <= 200 €
10 €
Rehabilitació Funcional (sessió)
3€
Analítica > 200 €
25 €
1ª Visita
3€
Gammagrafia
15 €
Pielografia
4€
Infiltració Ecodirigida a Quiròfan
20 €
Densitometria
5€
Ressonància Magnètica Nuclear (R.M.N.)
20 €
Ecografies
5€
Spect
30 €
Electroencefalograma (E.E.G.)
5€
Endoscòpia Digestiva Amb Sedació
35 €
Electromiografia (E.M.G.)
5€
D.M.D.
50 €
Exodòncia Complexa
5€
P.E.T
50 €
Fluxometria
5€
Polisomnografia
50 €
Galactografia
5€
Trasllat Ambulància
50 €
Mamografies
5€
Cirurgia Major Ambulatòria
75 €
Proves Respiratòries
5€
Radioteràpia (tractament)
Proves Pre-operatòries simples
5€
Hospitalització <= 1.000 €
Proves Si Cal
5€
Hospitalització > 1.000 €
150 €
Test de Lancaster
5€
Hospitalització Quirúrgica <= 1.500 €
100 €
Eco-Doppler
7€
Hospitalització Q. > 1.500 € <= 5.000 €
200 €
Endoscòpia Digestiva Sense Sedació
7€
Hospitalització Q. >= 5.000 € < 10.000 €
300 €
150 €
75 €
31
Copagament.indd 29
29/09/15 17:27
La llengua i la deglució atípica
La llengua és un òrgan musculós, un òrgan
mòbil que se situa a l’interior de la boca, que
té forma de con amb una arrel i un os que
s’anomena hioides. Una de les funcions que
té la llengua és intervenir en la deglució dels
aliments, la succió, el gust i en la fonació (facilitant l’articulació de les paraules).
La llengua té un paper molt important en
la fisiologia deglutòria (l’acció d’empassar) i
en el desenvolupament de la parla i el llenguatge.
El model de deglució va canviant durant el
creixement, en concordança amb els canvis
anatòmics que es van produint en la boca:
l’erupció de les dents incisives i molars fa que
es vagi modificant gradualment fins arribar a
aconseguir una masticació i una deglució correcta. En un model de deglució correcta la
mandíbula no es mou, la punta de la llengua
es col·loca contra el paladar, darrere els incisius i els llavis no s’haurien de moure.
Moltes persones mantenen el model de deglució infantil a l’edat adulta, és el que diem
deglució atípica.
La deglució atípica es pot manifestar de diferents formes:
• Quan l’evolució normal no es dóna, els llavis
no tanquen bé i queden entreoberts, persisteix una hipermobilitat (infantil) del llavi
inferior i del mentó, les dents no oclouen
correctament perquè la llengua ho impedeix, les conseqüències són que les dents
s’apinyen les unes contra les altres, el còndil es retrau en cada moviment deglutori i
l’articulació temporomandibular pateix perquè està comprimida.
• Quan es contrauen els muscles risoris (són
els que es veuen amb els forats petits que
es formen a les galtes a prop de les comissures), es retrau la mandíbula cap a enrere,
la llengua queda en la base sense que es
recolzi al paladar.
• Quan es contrauen les comissures, es
col·loca la llengua als espais interdentals
es manté amb un excés de pressió i es provoca diastema.
Els mals hàbits és una de les causes que
pot donar una deglució atípica. Millorar i o evitar aquests mals hàbits pot disminuir el risc
de presentar un mal funcionament i una mala
postura de la llengua.
Són múltiples factors pels mals hàbits, els
principals són:
• Una respiració oral: Es parla de respiració
oral quan de forma espontània es fa servir la boca per respirar, el nas no treballa
o treballa poc. És molt comú en persones
asmàtiques i amb al·lèrgies, quan hi ha
constipats continuats, carnots... Les conseqüències d’aquest mal hàbit poden ser problemes de pronúncia de la s, problemes de
pronúncia de la r, problemes de ressonància, deglució atípica, alteració postural, apatia, falta d’atenció, mal oclusió...
• Hàbit de succió digital: llepar-se el dit. Les
conseqüències d’aquest hàbit poden ser: la
mandíbula es pot separar de la línia mitja,
mossegada oberta, hipotonia del llavi superior, elevació del paladar, paladar estret, anteroversió dental, possibles problemes de
pronúncia de la s, dèficits en la deglució...
• Onicofàgia: menjar-se les ungles. Distorsiona la mossegada.
32
Deglució atípica.indd 2
29/09/15 17:28
• L’ús perllongat del xumet. Acostuma a
donar conseqüències similars a l’hàbit de
succió digital. La mandíbula es pot separar
de la línia mitja, mossegada oberta, hipotonia del llavi superior, elevació del paladar,
paladar estret, anteroversió dental, possibles problemes de pronúncia de la s, dèficits en la deglució...
• L’alimentació no adequada en cada moment: Les textures dels aliments han
d’anar canviant amb la formació de les
dents i els molars. Aproximadament entre
els 2 i 3 anys la masticació hauria de ser
completa i el nen hauria de menjar sol amb
la forquilla i la cullera. El fet de perllongar
els triturats més del compte provoca interferències en alguna de les fases evolutives
de la deglució i pot impedir aconseguir una
deglució correcta. A més de provocar que
la llengua no guanyi ni mobilitat ni to muscular i per tant hi hagi problemes de parla
en tots els sons que hi ha una demanda de
moviments amplis o de força.
Quan això es dóna cal canviar els hàbits i els
patrons per aconseguir una bona funcionalitat
de la llengua. Quan es modifiquen s’evita les
característiques típiques d’una llengua poc funcional com interposició lingual anterior o lateral, contracció de la musculatura perioral, bufar
en lloc de succionar, la impossibilitat de deglutir amb els llavis entreoberts, una articulació no
adequada dels fonemes anteriors, acumulació
de saliva als llavis, embrutar-se més del compte quan es menja, escopir quan es parla...
La intervenció del logopeda consisteix a corregir les alteracions anatòmiques produïdes
pels mals hàbits, reeducar el model respiratori per evitar la hipotonia, modificar la posició
i la mobilitat de la llengua, ensenyar al nen o
adult la correcta mecànica de la deglució amb
exercicis linguals, labials i de la resta de muscles implicats durant la masticació i la deglució amb l’objectiu que no provoquin pressió
sobre les dents i els maxil·lars que alterarien
el desenvolupament normal, al mateix temps
reeducar els fonemes alterats.
Pilar Fité de Ena
Logopeda nº col 213
33
Deglució atípica.indd 3
29/09/15 17:28
Serveis
RECORDEM QUE:
1.- El servei de VISITES D’URGÈNCIES està TOTALMENT EXCLÓS de la cobertura de la
mutualitat.
2.- Necessiteu Autorització per escrit de la mutualitat, per tal que aquesta es faci càrrec del
cost dels serveis; i, que per les Proves de diagnòstic i Tractaments s’haurà de presentar la corresponent prescripció mèdica.
3.- Si no es pot passar per les oficines abans de la data del servei, es disposa d’un termini
màxim de 7 dies hàbils (a comptar a partir de la data del procediment), per tal de
poder-la demanar. Fora d’aquest termini no s’autoritzaran els serveis.
4.- L’autorització es pot aconseguir:
a) Per telèfon. De Dilluns a Divendres, de 8,30 hores matí a 13,30 hores migdia, trucant
al 973 36 02 90; i els Dimarts, de 16,00 a 18,15 hores tarda.
b) Per Fax. Al núm. 973 36 01 25.
c) Per correu. Adreçant-se a MÚTUA COMARCAL DE LA SEU D’URGELL, DE PREVISIÓ
SOCIAL, MPS a prima fixa, al carrer Sant Agustí, 25 - 25700 La Seu d’Urgell.
d) Per correu electrònic. A l’adreça: [email protected]
e) A través de la Pàgina Web. www.mutuacomarcal.com
5.- La recollida de les autoritzacions es pot fer:
a) En persona. A les nostres oficines, dins de l’horari indicat més amunt.
b) Per correu. Prèvia informació de l’adreça a remetre-ho.
c) Per correu electrònic. Caldrà facilitar l’adreça de correu electrònic on remetre-ho.
d) Per Fax. S’envien al mateix centre de destinació, o bé al núm. de Fax que ens indica
l’associat.
Sobretot, és important que l’associat sigui conscient que la Mútua no es farà càrrec de cap
despesa mèdica si no s’inclou l’autorització pertinent; així com que l’ús de l’assegurança genera una despesa de Copagament/Aportació, la qual ha d’ésser satisfeta per l’associat.
34
Serveis.indd 1
29/09/15 17:30
La pèrdua auditiva
i el seu tractament
Tractament actual
de la hipoacuisa Neurosensorial
L’Audició forma part del context “social”
del esser humà i es una eina fonamental
amb la parla, en la transmissió de la cultura,
l’aprenentatge i el coneixement.
Cal recordar que hi ha moltes causes que
poden afectar negativament a la audició i per
tant alterar aquest procés de comunicació fonamental. Malalties congènites i adquirides
per diverses causes , poden fer que necessitem algun tipus d’ajuda en aquest territori.
En el procés fisiològic de l’envelliment
una de les més conegudes mancances es
l’audició (presbiacúsia) per desgast del circuit
neural.
Pèrdua auditiva de tipus Neural
Es aquell tipus de pèrdua auditiva d’origen
genètic o adquirit en el que el problema es
circumscriu a la còclea o caragol i al nervi auditiu i vies auditives centrals.
La característica principal d’aquest tipus de
pèrdua es que el teixit neural, no es regenera
i per tant no te tractament mèdic ni quirúrgic
satisfactori actualment.
La pèrdua d’audició de tipus neuro-sensorial (HNS) té gran incidència en la nostra població. Serveixi com a exemple que el 50%
de persones més de 75 anys té aquest tipus
de discapacitat.
L’única solució, en molts casos, han estat
les pròtesi auditives acústiques (PA).
Altres sistemes, més invasius estan actualment utilitzant-se per aquest tipus de pèrdua
auditiva.
Les ajudes auditives, apareixen com a tals
a principis de segle XX amb la electricitat.
Abans diversos tipus d’amplificadors de so
s’havien utilitzat com les famoses “trompetillas” de diversos tamanys i formes, totes
encaminades a ampliar l’espai de recepció
de les ones sonores i conduir-les cap el conducte auditiu extern (CAE). A partir dels anys
50 comença el procés de miniaturització i
posteriorment d’integració de circuits que fa
que actualment es pugui incrementar la potència de recepció i reduir el tamany.
Les indicacions establertes per a cada grup
de pròtesi auditives es duran a terme per
l’especialista, depenent de la tipologia i la
topologia de la malaltia subjacent i les característiques anatòmiques i socioculturals de
cada pacient.
Actualment el tractament de la pèrdua auditiva neurosensorial és pal·liativa i es basa
en l’ús d’audiòfons i pròtesi auditives implantables.
Audiòfons o pròtesi no implantable
L’indicació fonamental serà la hipoacusia
moderada/severa.
Tenen un gran rendiment i utilitat en aquells
casos de pèrdues auditives de transmissió
moderades o severes.
35
Pèrdua auditiva .indd 1
29/09/15 17:31
A les pèrdues de tipus Neural poden donar
un bon rendiment en aquells casos amb alteració coclear però si la lesió es neural o de
vies, la seva utilitat es limitada.
En línees generals per una adaptació protèsica es valorarà:
1
Grau de pèrdua.- Sempre ens basarem
en la pèrdua objectivada a la Audiometria tonal (ATL). En el pacient adult, donat que el desenvolupament cognitiu i
el grau de comunicació ja esta assolit, el
recolzament protèsic auditiu es “recomana” si el pacient esta d’acord, en pèrdues
d’audició moderades (41-70 dB HL).
En el cas dels nens, donat que estan
desenvolupant el coneixement, l’aprenentatge i la parla si que hi ha indicació
absoluta per a la seva prescripció, i es
quant el llindar auditiu és - 40 dB HL
a l’orella millor. En el cas infantil cal fer
la indicació precoçment i si cal adaptació protèsica o implantació per millorar
el desenvolupament de les àrees auditives corticals i l’evolució normal del
llenguatge.
2
Uni o bilateralitat.- Generalment i per
motius fisiològics, es recomanable l’adaptació binaural.
S’aconsegueix una millor discriminació
posicional dels sons.
Millora o desaparició de l’efecte ombra.
En general al parlar de una PA i la adaptació,
cal tenir en compte una sèrie de mesures de
tipus estètic, de confort i de maneig que pel
pacient de vegades son les més importants.
Avui els aparells es modifiquen cada dia per
donar no sols el major rendiment si no el major confort i prestacions.
La adaptació protèsica auditiva, ha de ser
prescrita per especialistes en Otorinolaringologia, per que cal controlar l’evolució dels
pacients que s’han adaptat aquest tipus
d’audiòfons i sobretot la patologia de fons
que pateixen.
L’adaptació dels audiòfons la duen a terme
professionals especialitzats (audioprotesistes
diplomats), que son els que seleccionen la
pròtesi, realitzar els controls adequats i fan
les revisions oportunes per controlar el bon
funcionament de l’aparell. Es recomana que
el centre de l’adaptació d’audiòfons compleixi
una sèrie de condicions, establertes per una
Comissió d’experts, que garanteixin la qualitat de l’adaptació.
Pròtesis auditives implantables
Son aparells d’alta tecnologia que permeten
la seva implantació en el cos del pacient. Evidentment aquests aparells evolucionen amb
el temps, el que fa que possiblement en un
futur no llunya siguin el tractament d’elecció
per tot tipus de sordeses.
Estimular bilateralment, especialment en
la infància, ens permet mantenir vies i
centres auditius d’ambdós hemisferis
cerebrals, lo que es fonamental per el correcte desenvolupament neurofisiològic.
3
Discriminació.- Es un criteri de qualitat auditiva i es basa en el reconeixement de la paraula parlada. Per això
s’utilitza un tipus determinat de proba
audiològica.
36
Pèrdua auditiva .indd 2
29/09/15 17:31
Actualment presenten diversos problemes
tècnics, sobretot derivats de la font de energia que generalment ha de ser externa, el que
fa que el seu us no sigui universal.
1
Implants osteointegrats.- Es basa en
la implantació de peces de titani osteointegrades on es fixa un aparell que
conduirà el so per via òssia a ambdós
orelles internes, millorant la conducció
uni i bilateral i la intensitat auditiva. Actualment al mercat hi ha tres models
àmpliament utilitzats, amb resultats
molt satisfactoris.
2
Pròtesi parcial/totalment implantables de orella mitjana.- Son aparells
en els que el mòdul principal, es situa
quirúrgicament sota la pell del pacient
amb un excitador vibràtil que actua directament sobre la cadena ossicular
amplificant -hi els sons. Tenen diversos problemes tècnics, cal una cirurgia
complexa i hi ha de haver una part externa per l’alimentació. Poden limitar la
practica del estudis radiològics com la
RNM o la radioteràpia a la zona adjacent i encara no està universalitzat el
seu ús ni les seves indicacions.
3
4
Implants coclears.- Àmpliament coneguts en el camp de la hipoacusia infantil. El seu funcionament està basat
en la transformació del so en energia
elèctrica que activa el nervi coclear
per estimulació directa. Cal una cirurgia complexa per col·locar-los, cal un
acurat seguiment i rehabilitació de qui
el porta i la seva indicació fonamental
es en nens amb hipoacusia severa o
cofòsi de naixement, encara que pot
utilitzar-se en adults amb pèrdua auditiva severa bilateral.
Implants de tronc cerebral.- Es similar a l’implant coclear però la estimulació serà directament sobre els nuclis
del tronc cerebral.
La indicació principal del aparells implantables, serà en aquells casos en els que el pacient no han pogut beneficiar-se dels aparells
convencionals.
Pèrdua auditiva
de tipus Transmissió
L’altre tipus de pèrdua auditiva es la pèrdua
de tipus Transmissiu per afectació o lesió dels
mecanismes de transmissió del so des de
l’orella externa a la interna (conducte, ossets,
timpà, etc).
La característica principal d’aquest tipus de
sordesa és que generalment es reversible i
reparable en molts casos amb tractament
convencional i sobretot amb tractament de
microcirurgia.
Hi ha diversos tipus de malalties que poden donar aquesta pèrdua, des de el típic tap
de cera a tot tipus de processos infecciosos
d’orella (otitis agudes i cròniques), malformacions, traumatismes, malalties de tipus
familiar (otosclerosi), tumorals i altres que,
depenent del lloc on s’ha establert la malaltia
poden tenir un tractament específic, sobretot
quirúrgic, però aquest tema el tractarem en
profunditat més endavant.
37
Pèrdua auditiva .indd 3
29/09/15 17:31
En general podem parlar de tractament
amb Adaptació Protèsica, quan la pèrdua
auditiva no li permeti el normal desenvolupament de la vida de relació social, familiar o
laboral. Això fa que sigui fàcil l’aïllament del
pacient per desinterès o bé perquè no sent
les converses, es lo típic en adults i sobretot
en gent gran.
En els nens avui en dia es fa el screening
de audició neonatal a tots els centres, lo que
permet saber amb una gran fiabilitat la possi-
bilitat de que el nadó necessiti un seguiment
per valorar l’ajuda auditiva o be l’implantació.
En la resta del ventall de edats, cal ser acurats amb els nens amb retards a la parla o
amb la gent jove que s’exposa a sorolls intensos i traumatismes acústics.
En tot cas i si hi ha dubtes, cal visitar a
l’especialista.
Xavier Galindo Ortego
Doctor en Medicina i Cirurgia
Especialista en Otorinolaringologia
Professor Asoc UdL.
Cap Servei ORL Hº Univ. SªMª-GSS
38
Pèrdua auditiva .indd 4
29/09/15 17:31
Vivencias 9
¿Cómo he llegado hasta aquí?
Nací en mayo de 1952, hacía solo 13 años
que una guerra fratricida había desangrado
España, a mi abuelo materno (Antonio) lo
habían fusilado “los rojos”. Por las fotos que
he visto, era un hombre apuesto, que hasta
donde yo sé, guardaba un rebaño de cabras;
todos los vecinos con los que hablé de este
asunto en mi infancia, estaban de acuerdo
en que era una “buena persona” que nunca
le había hecho daño a nadie… Así, ¿lo ejecutaron quizás porque tenía una casa en el
pueblo, además de la del campo?, en fin, la
cuestión es que lo mataron, y según me contó mi madre, le requisaron casa, tierras y animales además de los cereales guardados en
el granero. Esto hizo que mi abuela con los
más pequeños se refugiase, por no decir que
se escondió, en casa de un familiar, y que mis
tíos varones más mayores, 18 y 20 años, para
salvar el pellejo, se “pasaran” a la zona de
los “nacionales”; en cierto modo, todas estas
circunstancias, hicieron que la familia de mi
madre fuese adicta al régimen de Franco, de
cualquier forma, no dejaban de ser “pobres
de derecha”. ¡Que cosa más absurda!
Entre la familia de mi padre, los hubo que
estuvieron en los dos bandos. Posiblemente
destacaron,
• un hermano de mi abuela que fue el Secretario del Partido Comunista, (y que
posiblemente algo tuviese que ver en la
muerte de mi abuelo Antonio; desde luego mis tíos lo odiaban, porque había sido
él quien los echó de casa tras requisarla).
• y mi abuelo paterno (Pepe) que fue el encargado de gerenciar el Economato de
la Cooperativa donde se depositaban los
productos requisados a los “fascistas de
derecha” (como mi otro abuelo) muchos
de ellos fusilados y otros huidos a lugares
más seguros para su integridad.
La cuestión es que cuando las tropas de
la República pasaron en retirada por el cortijo donde vivían y fueron conminados a emprender la huida, “se hicieron los longuis” y
permanecieron en casa, saliendo mi abuelo
Pepe al encuentro de las tropas de Franco a
ofrecerse para “cualquier necesidad que les
acontezca…” y olvidando, con los nervios
del momento, mencionar que tenía toneladas de cereales y de aceite en casa… Listo
¿verdad?, aún comentaban que recogió una
vaca y 3 gallinas que los “milicianos” habían
abandonado en su precipitada huída y se las
quedó porque no encontraron a los dueños…
Lo cierto es que mi madre refería como a
sus 11/12 años, podía caminar 20-30 kilómetros para conseguir alimentos con su “Cartilla de Racionamiento”, mientras que “los de
enfrente”, así llamaban a la familia de mi padre, vivían en la abundancia alimenticia, ofreciendo trabajo por comida a media comarca.
Así pues, como se puede observar mi padre
y mi madre, no sé si eran almas gemelas,
pero desde luego eran complementarios, me
explico, si uno se comía un pollo y la otra un
trozo de pan, estadísticamente era como si
se hubiesen comido medio pollo cada uno.
La verdad es que a mi madre nunca le hizo
gracia esta estadística, pero bueno… ella
nunca supo mucho de números y ¡menos de
estadística!
39
Vivencias 9.indd 1
29/09/15 17:33
Como decía, estaban condenados a entenderse, eran demasiadas las coincidencias,
uno tenía vacas y la otra hambre, uno caballos
la otra un par de alpargatas, él fumaba y bebía vino, ella explicaba que tostaba cebada en
una sartén, la machacaba y la añadía al agua
hirviendo, haciendo una infusión que según
decía “estaba muy calentita”, él era bajito y
feo, ella sin ser una gran belleza era guapetona y de tetas gordas… Así que tras un corto periodo de noviazgo se casaron, y tras un
embarazo aún más corto (apenas llegó a los
dos meses) nací yo. Al parecer todo fue felicidad y concordia tras mi nacimiento, los de
una familia fueron al juzgado y me inscribieron como “José” los de la otra en la Iglesia
me pusieron “Antonio”. La verdad es que a
veces me planteo como puedo recordar haber tenido una infancia feliz, pero así eran las
cosas… me afectaba más no poder jugar con
algún niño de mi edad con quien me sentía
muy a gusto, “porque su padre fue de los
que mató a tu abuelo” o “con esos tampoco porque han estado en la cárcel por rojos”
que todas las miserias y tortazos que me rodearon… por otro lado y como he contado en
alguna ocasión, el echo de vivir en el campo,
rodeado de animales me ayudó sobremanera
para que mis vivencias infantiles sean agradables en el recuerdo, además nunca pasé
hambre hasta que debido a la decadencia de
mi abuelo Pepe y las desavenencia de mi padre con él, acabó con la partida de mi padre
como “emigrante ilegal” a Francia y la ausencia de dinero durante más de un año, hasta
que mi madre le hizo llegar la famosa frase
“los niños no pasarán más hambre, o envías
dinero o ya me encargaré yo de conseguirlo”,
¡qué carácter Dios mío!. La verdad es que parece ser que su ultimátum tuvo éxito, y algo
de dinero comenzó a llegar. Recuerdo que de
las primeras cosas que compró, una fue una
lata grande de mantequilla, chorizos y lentejas. Por un momento nos sentimos ricos,
¡lentejas! y nos pusimos hasta las orejas…
las cosas comenzaban a ir bien.
Por mi pequeño terreno, todo el mundo tenía un sobrenombre, apodo o mote de familia.
La familia de mi madre (y la casa donde yo me
crié, que había sido partida en dos, el pajar
reconvertido para nosotros y la casa antigua
para mis 2 tíos solteros) eran conocidos como
“los pecosos”, tiraban a pelirrojos y evidentemente tenían bastantes pecas, mientras que
entre nosotros nos referíamos como a “los
de aquel lado”. “Vete a aquel lado por café”.
“Llévale aceite a tu tío a aquel lado”. “¿Dónde está tu hermana? En aquel lado”.
Los apodos a veces se sabían de donde
venían, pero no siempre, por ejemplo “los
mañona”, al parecer alguien de la familia, quizás un bisabuelo, de pequeñito refiriéndose a
que tenía ¿las manos? sucias, debió decirle
a su madre “ma ñoña” (mamá roña) a lo que
se quedó con “mañoña” para la eternidad,
suya y de sus descendientes. Así estaban los
“canelos”, “romanientes”, “catalinos”, “rajuñas”, “collares”, “cangriches”, “marmones”, “cureñas” y un sinfín más que nunca
supe porqué les habían puesto semejante
apodo…
A propósito de esto, dicen que vino un médico bastante serio, la verdad es que no me
acuerdo como se llamaba, y que alguien le
advirtió de que todos teníamos un apodo, sugiriéndole que escogiese uno (no ofensivo)
el cual él se encargaría de “airear”, para que
fuese conocido por el mismo, a lo que según
cuentan, el médico le contestó “ya tomaré
yo mis precauciones para que no me pongan
ningún mote” y a partir de entonces fue conocido por “sus precauciones” . Cuestión de
mala leche.
Nuestros juegos eran sanos, quizás un poco
brutos, pero es lo que teníamos, jugábamos
a los “tentes” lo cual consistía en que ponías
40
Vivencias 9.indd 2
29/09/15 17:33
una losa vertical (tente) acordabas una distancia en pasos y le tirabas series de cinco
piedras hasta que la derribabas, esto tenía su
aplicación práctica, por ejemplo en las fiestas, en que se enterraba un gallo y se hacía
puntería sobre la cabeza del mismo (tiro al
gallo) también cuando guardabas las vacas
y querías que se desviasen del camino que
llevaban, pues le pegabas una pedrada en el
cuerno derecho a la que iba delante y giraba
a la izquierda, eran técnicas que aprendíamos
desde pequeñitos, por eso mis primos del
pueblo me adoraban cuando iba a cortarme el
pelo, a la feria o la Semana Santa, retaban a
otros niños a peleas a pedradas, donde yo era
como “las fuerzas especiales” y no digo nada
si coincidía que venía alguno más de mis amigos del campo… Evidentemente mis primos
jugaban con la ventaja de que yo era el único
que tenía familia en el pueblo ¡Ah! Y el tío
del chiringuito de la feria, donde se tiraba a
las latas, ¡no me dejaba participar desde el
segundo muñeco!
También jugábamos a coger ranas, soplarles
por el culo y volverlas a tirar al agua, era divertidísimo ver sus esfuerzos infructuosos por
hundirse, o ponerles un cigarro en la boca y
ver como se emborrachaban… esto también
lo hacíamos con los lagartos, lagartijas y murciélagos, a estos últimos los atábamos por las
alas a un tronco… y nos partíamos de risa…,
o subirte al tejado con una gallina para enseñarla a volar… ¿para que les sirven las alas si
no?, también jugabamos a las chinas, al salto
del burro, a tirar la navaja…
En época de verano, en la era donde se trillaba, durante “la fresca” jugábamos a “saltar
la horca”, lo cual consistía en poner una “horca de carga” en el suelo con los dientes hacia
delante, corrías sobre el mango y pisabas los
dientes acelerando todo lo que podías para
que no te alcanzase la misma al voltearse; el
que conseguía que llegase más lejos, ganaba. A veces venían algunos temporeros para
ayudar en las faenas del campo, recuerdo una
ocasión en particular en que uno de ellos, a
quien llamaban “el estudiante”, un chico de
ciudad que posiblemente nos triplicaba la
edad, quiso jugar, una sonrisa maliciosa unida
a una mirada de complicidad nos bastó a mi
prima y a mí para ponerle la horca al revés,
¿travesura o mala leche?… creo que los niños del campo, que a veces parecíamos más
bien viejos curtidos por el sol que niños, lo
que rebosábamos era de inconsciencia…
El pobre estudiante cogió velocidad…, el
grito de mi abuelo diciendo ¡NOOOO! llegó
tarde, justo en el momento en que pisaba con
fuerza los dientes de la horca y caía fulminado
por el golpe del mango en plena frente. No se
41
Vivencias 9.indd 3
29/09/15 17:33
mató, ni nosotros pudimos sentarnos en varios días, la prohibición de pegarle a los niños
con el cinturón tardaría años en implantarse,
y afortunadamente las denuncias por daños y
perjuicios, también.
Si los niños gastábamos bromas pesadas,
no es porque fuésemos malos por naturaleza, que posiblemente lo éramos, sino porque
aprendíamos del ambiente que respirábamos
alrededor. Los mayores también hacían sus
bromas, a veces de muy mal gusto, por ejemplo, había en el pueblo un bar que le llamaban “el Círculo” ubicado en un primer piso y
donde quienes pagaban una cuota de socios,
acudían a jugar a cartas, dominó… etc. Según
contaba mi tío, había un hombre que habitualmente llegaba, pedía un café y el periódico y
se dormía, al cabo de un rato, cuando se despertaba, se tomaba el café y se marchaba.
Era su rutina. Bien, pues según contaba, un
día tras dormirse, se pusieron todos de acuerdo en cerrar todas las ventanas, cortinas, etc.
de forma que todo el local quedó en la más
absoluta oscuridad, mientras todos mantenían las frases y exclamaciones habituales:
“arrastro”, “las veinte en bastos”, “sale el
seis doble”… dicen que cuando el hombre
despertó, lanzó un grito de “ciego, me he
quedado ciego…” y salió derribando mesas,
sillas y todo lo que arrollaba a su paso, evidentemente ante el jolgorio y cachondeo de
todos los demás.
En otra ocasión, y dado que la mayoría de
los hombres, por no decir que todos, llevaban
sombrero, decidieron meterle una hoja de periódico bien disimulada en el forro interior, a
alguno que estaba jugando a las cartas, al parecer la situación posterior fue más o menos
así: alguien que entra de la calle y le dice al
dueño del sombrero “Bartolo ¿estás malo?”
“no, ¿por qué?” “no sé, te encuentro como
hinchado…” otro que entra “joder Bartolo,
que cabezón tienes hoy ¿qué te ha pasa-
do?”… un compañero de juegos que afirma
“que sí…, que parece que tuviese la cabeza
algo más gorda…” y así tres o cuatro más y
el pobre Bartolo, que expresa que realmente
se empieza a encontrar mal y que se marcha
a casa, coge el sombrero y no le entra…
Cuentan que llegó a casa y le dijo a su mujer que se iba a la cama y ante la extrañeza
de su actitud, tuvieron una bronca doméstica
porque, su mujer, ¡era la única del pueblo que
no se había dado cuenta de la hinchazón de
su cabeza!. Lo cierto, según decían, es que
Bartolo desapareció del mapa, no fue más al
bar a jugar con los amigos y meses más tarde
se murió, nadie supo de qué… bueno sí, de
lo de siempre…, “de repente”. Esto aún no
ha cambiado.
He regresado a mi pueblo después de mucho tiempo, (la verdad es que yo me siento
más de aquí que de allá, porque aquí he pasado la mayor parte de mi vida, amo cada rincón
de este lugar, su paisaje, su gente, sus costumbres… pero aquél será también siempre
mi pueblo, aunque cuando vaya me digan “el
catalán” y que tengo “un acento raro” y “que
ya no soy de allí”…, quizás yo sea de todas
partes y de ninguna… no sé…) estoooo… me
he ido por las ramas… lo que decía… que he
ido hace poco a mi pueblo y evidentemente
mucha de la gente que conocía se ha muerto,
y cuando pregunto de qué, las contestaciones son las mismas, todo el mundo se muere
“de repente”…
¿De qué se ha muerto? “de repente” y si
alguien afina un poco más te dice “se murió
de una cosa mala” como si alguien pudiera
morirse de “una cosa buena”… es que hay
queeee…
De las historias que recuerdo del pueblo,
(por cierto, cuando le preguntas a alguien
de por allá de donde es, en los pueblos de
alrededor, te contestan soy de Pizarra, de Ar-
42
Vivencias 9.indd 4
29/09/15 17:33
dales, del Valle, etc. los de mi pueblo no, si
le preguntas de donde son te contestan “del
pueblo” como si no hubiese otro pueblo en el
mundo, pero lo bueno es que hablando con
gente de los otros pueblos, he oído frases
como “tengo que bajar al pueblo” refiriéndose al mío, no sé, puede que sea porque es cabecera de comarca, tiene estación de tren…
por lo menos curioso) bueno a lo que iba, entre las historias que recuerdo, cabe mención
aparte la de “JuanCid”, (así, todo junto, JuanCid), este era un pobre diablo que vivía de…
yo diría “la burla” de “los que no tenían otra
cosa que hacer”, que por cierto, allí se conocían como “acereros” no porque trabajasen
en el acero, sino porque se pasaban el día en
la “acera” de la calle, sin hacer otra cosa que
hablar entre ellos, acera arriba, acera abajo…
A JuanCid lo convertían en cualquier cosa,
la verdad es que “el probe” (pobre) no tenía
muchas luces… pero si a “alguien” se le ocurría convencerlo de que iba a ser el mejor ci-
clista de España, pues le proporcionaban una
bicicleta y tenían a JuanCid todo el día cuesta
arriba cuesta abajo y Álora no tiene nada llano… en cierta ocasión le compraron un traje
de torero y se pasó un par de meses vestido
de luces, dándole abrazos a la gente y despidiéndose por si moría ante “las astas de un
morlaco” en su debut en la feria de Málaga…
yo, junto a medio pueblo, lo vi en un entrenamiento con un toro real, cientos de personas
en la orilla del río, JuanCid en medio con el
agua cerca de la cintura y una capa de torero,
(evidentemente chorreando) dando saltitos y
gritando “ehje toro” mientras en la otra orilla, el toro bebía y miraba con incredulidad a
aquel pobre diablo y un gentío de cabrones
que se estaba partiendo de risa al fondo.
Hay muchas historias de este personaje,
cada cual más absurda o macabra, como
que en el periodo de no sé qué olimpiadas lo
prepararan para natación, llegando a tirar un
cubo de agua al suelo y decirle que se tirase
43
Vivencias 9.indd 5
29/09/15 17:33
desde una silla para demostrar el “estilo en
el salto”. Le perdí la pista una Semana Santa; Radio Nacional organizaba un concurso de
saetas, al que se presentaban figuras del cante y la copla de cierto renombre, se hacía en
un teatro donde acudía numeroso público y
no sé de qué forma consiguieron introducirlo,
creo que aquel día acudió el Gobernador Civil
y la cosa no acabó bien, a pesar de que los
aplausos enardecidos de la gente de mi pueblo parece que disimularon los “berridos”
(así lo describieron) del pobre JuanCid…
En el pueblo había una cárcel, pero además había en otro sitio, algo curioso que le
llamaban “la garipola”, se trataba de una celda, abierta a la calle, de la que la separaba
una reja que abarcaba toda la fachada y en
el que la policía municipal encerraba a los alborotadores, borrachos, etc. durante uno o
dos días para vergüenza y escarnio público.
Cierta noche, el marido de mi tía y su amigo
del alma “el perejil” se emborracharon y de-
cidieron ir a cantar “a las ánimas benditas”
al cementerio, con la mala suerte de que, al
parecer comenzó a llover, causa por la que
decidieron meterse en un nicho hasta que
escampase; posiblemente debido a los efluvios del “amontillao” y que al parecer la lluvia
persistió más de lo esperado, la cuestión es
que se durmieron. Cuentan, que Juan “el enterrador” era cojo. Cuentan que “el perejil”
se despertó primero y dijo “Domingoooo ¿ha
escampao?” que mi tío contestó “espera que
saco una mano…” cuentan en fin, que Juan
“el enterrador” pasaba casualmente por debajo de la tumba y que a pesar de su cojera
hizo el kilómetro y pico desde el cementerio
y la plaza del ayuntamiento en menos tiempo
que otros sin cojear. Los municipales metieron a mi tío y “al perejil” en “la garipola” y
yo acompañé a mis primos a llevarle comida
al mediodía, la verdad es que viéndolos reír,
nadie diría que estaban expuestos al escarnio
público, casi parecía que se lo pasaban bien;
los acompañaba alguien que había recorrido la calle Mayor con una “reata de burros”
gritando Ru-Soooo, Ru-Soooo… y al parecer
esto no se podía decir en voz alta en la calle.
Yo estuve en el Seminario de donde me
echaron por falta de vocación, me pusieron
a guardar vacas de donde me escapé y mediante una beca conseguí entrar a estudiar
en la Escuela Franco y a los 18, vine con mi
flamante título a “comerme el mundo” a Barcelona. Bueno, o al menos medio mundo. Me
eché a la calle a buscar trabajo, tenía un miedo atroz a que me hablasen en catalán y no
saber contestar, por lo que me preparé una
frase memorizada “lo siento, pero hace poco
que he llegado y aun no hablo catalán” un día
alguien me preguntó si sabía por donde quedaba la calle Balmes y le contesté: “lo siento,
pero hace poco que he llegado y aun no hablo catalán, solo hablo castellano” a lo que
me dijo aquello de “¿y en que coño te estoy
44
Vivencias 9.indd 6
29/09/15 17:33
hablando?” los nervios… ¡los nervios que a
veces me traicionan! Luego me lancé a hablar catalán como quien se tira a una piscina,
aun recuerdo la cara de un señor mayor que
me reprendió y me dijo que tratase con más
respeto al histórico “rabassaire” y dirigente
socialista del PSUC Joaquim Pou, ya que le
pregunté “¿em podria dir per on queda el carrer Quimet Pou?” o las risas que se echaron
a mi costa un día en que fui a recoger un paquete algo pesado y cuando me propusieron
ayudarme a llevarlo contesté “no cal, tinc el
cotxe aparcat a l’esquena”… bueno, tampoco era tan grave, mi primer jefe en un taller de
tornos, de Barcelona de toda la vida, me tenía
todo el día haciendo “tornillus” y “ningú li va
rectificar a què es deia cargol”.
¡Qué tiempos aquellos! Junto con mis compañeros de trabajo y estudios, (tuve que hacer unas asignaturas para convalidar maestría
por el bachillerato superior y además hacer
el COU) conseguí un eficaz entrenamiento en
“esquivar a los grises” sin tener que correr
demasiado, ya que corriendo nunca fui muy
bueno, además los primeros compases los
aprendí con el Sr. Pedro, un hombre sereno
que había estado exiliado en Ucrania y que al
volver a España, cada vez que se rumoreaba
que iba a realizarse una protesta obrera, venía
la policía y se lo llevaban a la cárcel, por lo
que yo tenía que ocupar su puesto de trabajo; junto a él también aprendí a moverme en
algunos ambientes clandestinos del entorno
de Joan Reventós. Junto a otros más jóvenes y osados, tonteamos en el PSUC junto
al “Guti”, aprendimos sobre flebitis y parkinson, igual que media España esperando a ver
cuando se moría Franco, filosofábamos junto
a Mosén Xirinacs ante la cárcel Modelo donde acompañaba a la sobrina del Sr. Pedro a
llevarle comida y tabaco… (¿Cómo estarás
Aniuska…?)… corrían los años setenta… que
cambio de pensamiento ¿verdad?, de una for-
mación de derechas me trasladaba a la más
pura izquierda y los movimientos obreros,
¡estas cosas sólo se pueden hacer a los 20
años!
A comienzos de 1973 me fui a “la mili”, la
carrera de ingeniería no era lo mío, tenía un
montón de asignaturas “colgadas” y preferí
irme voluntario que esperar a hacer milicias
como parte de mis amigos. Tras la jura de
bandera fui destinado a la ¿compañía de castigo? que había en Talarn, (un gran porcentaje
de los soldados que había, tenían antecedentes penales, al parecer las leyes del momento obligaban a que todo español al cumplir
los 21 años “debía incorporarse a filas” a lo
que si te encontrabas en la cárcel, al menos
en Cataluña, se ve que te enviaban a Talarn,
donde provisto de una azada mantenían limpio de hierbas las instalaciones del Campamento General Martín Alonso) la verdad no
sé si por los antecedentes o por casualidad,
la cuestión es que mis conocidos comunistas
se quedaron todos en el cuartel de Gardeny
de Lleida y, a otros cuatro estudiantes y a mi
nos mandaron a Talarn, propuestos para ascendernos a cabos; ¡que honor!
La llegada fue espectacular, todos los soldados rapados al cero, nadie vestía uniforme
más que nosotros y llevaban el borreguillo
del abrigo en forma de “chaleco de pastor”,
parecía la puesta en escena de una obra de
teatro; apoyados contra la pared, de aquella
guisa, alguno de ellos limpiándose las uñas
con una navaja y preguntándonos si traíamos
drogas… ¡Alucinante! aunque yo cambiaría
“luci” por “cojo”.
El capitán nos mandó llamar, nos presentó
a un teniente rebosante de alcohol que no
se tenía de pie y a un sargento al que todos
llamaban “el Chupi” y quien decidió donde
tenía que ir cada uno de nosotros.
- ¿Qué estudios tenéis?
45
Vivencias 9.indd 7
29/09/15 17:33
- Maestro, perfecto casi todos los soldados
son analfabetos, así que los enseñarás a
leer y escribir.
- Ingeniero de telecomunicaciones, muy
bien, tú serás el que contestes en la centralita y te encargas de poner el disco con los
toques de corneta a las horas convenidas.
- Biólogo, pues a la cocina de furriel.
- Médico, cantado al botiquín.
- ¿Y tu? _(ese era yo)_ Bueno… yo he hecho
maestría… y parte de ingeniería… sé manejar el torno, la fresa, la rectificadora y la
lima… _Me miró de arriba abajo y me dijo_
Tendría que mandarte a hacer guardias, pero
siendo el único cabo estarás un día y otro
también, ¿que prefieres? ¿eso o trabajar en
la cocina?_ Y así aprendí a hacer de comer,
rancho, pero comida al fin y al cabo. ¡Un día
freí alrededor de mil quinientos huevos!
Lo primero que hicieron conmigo los compañeros de la cocina fue atemorizarme, (también utilizaría otra palabra, pero no quiero
ser malhablado) los cabrones me metieron,
vestido en una olla a presión, la pusieron de
agua hasta la mitad y le prendieron fuego, no
sé cuanto tiempo estuve allí, pero me pareció una eternidad, además me iban echando
huevos crudos por el agujero de la válvula.
Llegué a sentir miedo, mucho miedo, porque
a pesar de mis gritos, nadie acudía a socorrerme. Cuando se les ocurrió, me sacaron, me
prestaron un uniforme seco, me amenazaron
con aquello de “¡ojo con decir algo!” y me
asignaron el catre donde debería dormir en
la cocina. Como es de suponer, el último que
llegaba era el encargado de hacer el desayuno, por lo que me tenía que levantar una hora
antes que la tropa, eso sí, sin hacer ruido para
no molestar al resto de personal de cocina
que se levantaban sobre las diez y a los que
les tenía que tener pronto un menú especial
y acorde a su condición. En fin, aprendí a convivir con ellos y a ganarme su respeto, con
lo que el tiempo libre abundaba junto con los
permisos. Quien no daba palo al agua era el
biólogo Prudencio, ya que tenía un ayudante
que se lo hacía todo, así que se dedicaba a
leer libros de magia, de astrología, hacía e in-
46
Vivencias 9.indd 8
29/09/15 17:33
terpretaba cartas astrales, echaba las cartas
del Tarot, manejaba el tablero de la güija, en
fin todo un vidente que un día decidió adivinarme el futuro y después de emplear un
sinfín de recursos paranormales y tras consultar, sobretodo, un libro en francés de tapas
verdes o azules, no recuerdo bien (y que he
buscado con insistencia, pero que no tengo
ni idea de cual es) me dijo que yo “no estaba
hecho” para la ingeniería y que sería militar,
carnicero o médico. No tienen mucho en común, pero las estrellas son las estrellas y si
las cartas y las estrellas lo dicen…
Dio la casualidad de que durante mi estancia en Talarn se puso en marcha la Academia
General Básica de Suboficiales, en fin si las
cartas decían que estaba predestinado a ser
militar… pues me fui a ver al capitán a quien
le pareció una idea brillante; a quien no le pareció tan brillante fue al asistente, quien se lo
dijo a mis compañeros de la cocina, quienes
consideraron que me había vuelto loco y decidieron darme un baño de realidad. No, esta
vez no fui a la olla, me ataron en una mesa
matancera, me pegaron todos con una toalla
mojada y al final de la paliza me pusieron una
botella de “Pentavin” en la boca que tuve
que beberme entera antes que me desataran. Vomité durante una semana y Prudencio
me aconsejó que redujese las opciones a carnicero o médico.
Si como dice el tango, “veinte años no son
nada” imaginarán que los dieciocho meses
de mili se pasaron en un suspiro aunque a
mí se me hiciesen largos, así que de vuelta a casa decidí que médico era una carrera
que no estaba a mi alcance, porque seguía
perteneciendo a una familia pobre donde el
sueldo de todos era necesario, pero ¿porque
no intentar hacerme enfermero? Así que me
presenté al examen de ingreso en la escuela
de enfermería del Hospital Clínico. La verdad
es que el examen fue como el del chiste que
se le atribuye al difunto Jesús Gil, quien dicen que para entrar en el ayuntamiento de
Marbella cuando era alcalde, decidió hacer
el examen a base de acertijos. Entró el primero y le preguntan: “De distinto color pueden ser, llevan suela, sirven para caminar y
se ponen en los pies” a lo que el aspirante
no supo que responder, pero le preguntó cual
era la respuesta acertada. Gil, montó en cólera por la incultura del candidato a funcionario
municipal y le dijo que la respuesta era “los
zapatos”; cuando salió, el siguiente en la lista
le indagó: “¿Es difícil?”, el otro le contesta:
“Hombre difícil, difícil no es porque la respuesta es los zapatos, pero te lo preguntan
de una forma tan rara…” cuando entró el
segundo ya informado por el anterior le preguntan: “Blanco por fuera, la gallina lo pone,
con aceite se fríe y con pan, se come ¿qué
es?” a lo que el aspirante pregunta: “¿Tiene
cordones?”, “No, no tiene cordones”, “Pues
entonces, mocasines”
El examen era bastante largo y evidentemente no me acuerdo más que de lo más
estúpido que a mi parecer me preguntaron y
que se trataba de tres o cuatro preguntas que
decían, más o menos, lo siguiente:
• Usted está en un recinto cerrado y aparece un toro_mi contestación_ Lo toreo.
• Usted está en un recinto cerrado y aparece un león_Corro hasta que se canse y se
duerma.
• Usted está en un recinto cerrado y aparece un tigre_me vino a la cabeza un tema
de Lola Flores que decía_Tu lo que quieres
es que me coma el tigre, que me coma el
tigre, que me coma el tigre…_¡y lo puse!
y no me admitieron en la Escuela de Enfermería, pero eso aun no lo sabía.
Días más tarde, cuando salió la lista de admitidos, fui a mirarla, dejé mi seiscientos aparcado en la acera de enfrente a la Escuela, la car47
Vivencias 9.indd 9
29/09/15 17:33
tera con el carné en el bolsillo de la chaqueta
y esta en el asiento… a mi salida tras ver que
no estaba admitido, ¿a quien me encontré en
la puerta…? ¡A la policía! ¿Y que estaban pidiendo? El carné. ¿Y a que no se imaginan
a quien no dejaron ir a por él al seiscientos?
Haré unas preguntas retórica más ¿Quién se
pasó la noche en comisaría? ¿A quien le dijeron a las 5 de la madrugada que se podía
marchar? Y para terminar, ¿Quién tuvo que ir
caminando desde Vía Layetana hasta el Clínico porque no tenía dinero? Pues a pesar de
todo fue una de las cosas más maravillosa
que me han pasado en la vida. Cuando llegué, me encontré una manifestación de gente con pancartas diciendo que querían entrar
en medicina y… “como el acero al imán” allí
que me enganché, además fui de la comisión
que recibió el Rector quien nos dijo que en la
Universidad Autónoma nos admitirían. Salí y
en plan “mitinero” informé a los demás… y
al grito de “A Bellaterraaaaaa” nos fuimos los
mil y pico que estábamos manifestándonos.
Yo tenía el 600, luego tardé menos en llegar
que los que iban en tren, tenía experiencia
militar por lo que junto a los que se vinieron
conmigo más un grupito de los que habían llegado antes que yo, organizamos la cola hasta
que abriesen la ventanilla, repartimos números para que la gente no se colase, en fin una
buena organización, y ahora lo que se veía
venir. ¿Quién se olvidó de coger número para
él? Vale, todo el mundo estuvo de acuerdo en
que yo no necesitaba número y así fue como
fui el primero de toda aquella gente que se
matriculó en Medicina, continué con el servicio de orden hasta que se matricularon todos,
por lo que durante toda la carrera, sabiendo
de mi seriedad, mis compañeros acudían a mí
para organizar las cosas más diversas: “José
Antonio, que llega el carnaval” “José Antonio
la Verbena de Sant Joan” “Hay que organizar
una comisión de apuntes” parecía imprescin-
dible, sobretodo cuando había que hacer cien
litros de sangría… y a mí me gustaba participar en todas estas movidas.
Yo buscaba trabajo de camillero, celador,
técnico… porque estaba acabando el segundo curso de medicina, y aun trabajaba de
mecánico; un día el encargado de la sala de
autopsias, que estaba ubicada dentro de la
Facultad, me dijo que sabía que estaba buscando trabajo y me preguntó si serías capaz
de hacer una autopsia, a lo que le contesté
que a esas alturas del partido, yo era capaz de
hacer cualquier cosa, y así deje la mecánica y
me convertí en el “mozo de autopsias” del
hospital de Sant Pau, lo cual me facilitó los
recursos económicos necesarios para ayudar
a mi familia y hacer la carrera con más facilidad, porque el trabajo me permitía dedicar
mucho tiempo al estudio, además de todo lo
que aprendí participando en casi tres mil autopsias… y de paso le daba la razón a aquel
compañero de la mili que me pronosticó que
una de mis predestinaciones era “ser carnicero”.
La novia que tenía no quería que fuese médico, creía que era más interesante que hiciese oposiciones a “la Caixa” (la verdad es
que pensándolo bien igual tenía razón, posiblemente ahora ya habría podido jubilarme al
menos como director) además quería casarse
y tener niños. Me había enredado en un piso
que quedó vacío en su calle y hubo un momento en que fijó la boda para junio. Cuando
pensé que estaba en tercero, que me podría
ver cargado de “churumbeles” y que igual no
podía acabar la carrera, entré en pánico y le
propuse si quería quedarse “con el piso, el
coche y la cuenta corriente” y me dijo que sí,
se lo quedaba todo; así que cogí mi disco de
Juan Salvador Gaviota de Neil Diamond, que
me habían regalado para mi cumpleaños mis
amigos, junto a un femur firmado por todos
48
Vivencias 9.indd 10
29/09/15 17:33
y me marché sin mirar atrás, pensando que
alguien que me cambiaba por esas cosas materiales, no me merecía.
Continué estudiando, las compañeras de
carrera o no me gustaban o ya tenían pareja.
Un día, vino a pedirme unas tijeras la mujer
más bonita que había visto nunca, le pregunté si era nueva y me dijo que ya llevaba varios
años en la Facultad, que estaba acabando la
carrera, yo le dije que si la hubiese visto antes
haría tiempo que estaríamos casados, ella me
mandó a la mierda con una sonrisa de oreja
a oreja y me inquirió “si le dejaba las tijeras
de una puñetera vez o se iba a pedirlas a otro
sitio”. No fue un trabajo fácil, tuve que emplear todos mis encantos, que como todo el
mundo sabe no son pocos y meses de cortejo, saltar una verja de dos metros para cogerle una flor que dijo que era preciosa… pero
¿qué no harías si te encuentras a la mujer de
tu vida y te enamoras perdidamente al primer
vistazo?, ¿la dejarías escapar?.
Estábamos a principios de los años 80, atrás
quedaban las primeras votaciones democráticas, la renuncia de Suárez, el 23 F con Tejero
a la cabeza, la Trinca cantaba en castellano y
la “nova cançó” hacía furor, l’Estaca parecía
ya perdida en la noche de los tiempos…
Creo que lo dejaremos aquí… otro año más!
Dr. José Muñoz Márquez
49
Vivencias 9.indd 11
29/09/15 17:33
Programació de visites
DIA / HORA
DIA / HORA
50
Programació de visites.indd 1
29/09/15 17:53
2016
GENER
dl dtdm dj dv ds dg
123
4 5 6789
10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 2021222324
25 26 27 28 29 30 31
ABRIL
dl dtdm dj dv ds dg
123
456789
10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30
JULIOL
dl dtdm dj dv ds dg
123
456789
10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 31
OCTUBRE
dl dtdm dj dv ds dg
12
3456789
10 11 1213141516
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31
FEBRER
dl dtdm dj dv ds dg
1234567
8 91011121314
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29
29
30
MAIG
dl dtdm dj dv ds dg
1
2345678
9101112131415
16171819202122
23 24 25 26 27 28 29
3031
AGOST
MARÇ
MARC
dl dtdm dj dv ds dg
123456
789101112
13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 252627
28
29
30
31
JUNY
dl dtdm dj dv ds dg
12345
12
67891011
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 242526
27 28 29 30
SETEMBRE
dl dtdm dj dv ds dg dl dtdm dj dv ds dg
1234567 1234
11
8 91011121314 5678910
15161718192021 12 13 14 15 16 17 18
22 23 24 25 26 27 28 19202122232425
26 27 28 29 30
29
30
31
NOVEMBRE
dl dtdm dj dv ds dg
123456
789101112
13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28
29
30
DESEMBRE
dl dtdm dj dv ds dg
1234
5 678 91011
12 13 14 15 16 17 18
1920212223 2425
262728293031
Festivitats locals de La Seu d’Urgell
51
03 Interior contra calendari 2016.indd 2
30/09/15 09:02
Sant Agustí, 25 - 25700 LA SEU D’URGELL (LLEIDA)
Tel. 973 36 02 90 · Fax 973 36 01 25 · e-mail: [email protected]
www.mutuacomarcal.com / www.mutuacomarcal.cat
04 Contraportada Mutua 2015.indd 1
30/09/15 09:54