SINOPSI ALGÈRIA EL MEU PAÍS

ALGÈRIA, EL MEU PAIS. Història i memòria de l’emigració valenciana a Orà i
Alger.
Dir.: Juli Esteve
En els últims anys del segle XIX i en les primeries del segle XX, l’emigració a l’Alger es
converteix en un fet habitual per a moltes poblacions de la Safor, la Marina, l’Alacantí ,
el Vinalopó i el Baix Segura. Si bé una bona part dels emigrants són de temporada,
jornalers agraris que s’embarquen el mes d’octubre per a treballar a Algèria podant les
vinyes o esporgant les oliveres, també n’hi molts que emigren definitivament. Durant
eixos anys i també posteriorment, de desenes de pobles del sud valencià eixen també
cap a Alger xiques joves, fadrines generalment, que van a servir a Algèria a cases
d’amos francesos o jueus que les tenen en molta consideració. Moltes acabaren
casant-se amb francesos i per això avui, després de l’expulsió del 1962, s’instal·laren
a territori francés.
En los últimos años del siglo XIX y principios del XX, la emigración a Argelia se
convierte en un hecho habitual para muchas poblaciones de la Safor, la Marina, el
Alacantí, el Vinalopó y Bajo Segura. Si bien una buena parte de los emigrantes son de
temporada, jornaleros agrarios que se embarcan el mes de octubre para trabajar en
Argelia podando viñas o olivos, también hay muchos que emigran definitivamente.
Durante esos años y también posteriormente, de decenas de pueblos del sur
valenciano salen también hacia Argelia, mujeres jóvenes, solteras generalmente, que
van a servir a casas de amos franceses o judíos que las tienen en mucha
consideración. Muchas de ellas acabaran casándose con franceses y por eso hoy,
después de la expulsión de 1962, se instalaron en territorio francés.