204269 ZURGAI_Junio 2011_P. 4-5_4-5

Anuncio
Teresa Pascual
A la medida de tus cosas
he dispuesto la casa, las paredes,
el color naranja de la cocina,
el pilar obra vista del salón.
He abierto las ventanas y la mar
ha matizado las líneas del agua
sin saber la sal que conmovía
y abatía las olas en la arena—
toda la sal fijada a la medida,
a tu medida de las cosas,
al silencio de sal, al viento de sal,
a la sal de la piel de las palabras…
He dispuesto la casa, las paredes,
cada verde de los cipreses y los pinos,
todos los dolores de los días sin luz,
cada palmo del espacio que tú no ocupas
donde tu medida se desdibuja.
(De Rebel·lió de la sal)
Teresa PASCUAL nace en el Grao de
Gandía en 1952. Poeta y traductora.
Estudia Filosofía en la Universidad de
Valencia y es profesora de secundaria
en Gandía. Se da a conocer con su primer poemario Flexo, premio Senyoriu
d’Ausiàs March 1987, que se publica en
el 1988, año en que gana el premio Vicent Andrés Estellés con Les hores.
Más tarde escribe Arena (1992), Curriculum Vitae (1996) y con El temps en
ordre, publicado el año 2002, obtiene
el premio Crítica Serra d’Or de poesia
2003. Su último poemario Rebel·lió de
la sal se publica en Pagès editors (septiembre 2008) y obtiene el Premi de la
Crítica Catalana de poesia 2009 i el
Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians “Manel Garcia Grau”. Destaca
la traducción del alemán con Karin Shepers Poesia completa, de Ingeborg
Bachmann (València,1995). Está antologada entre otras en: Camp de mines.
Poesia catalana del País València,
1980-1990 (València, 1991), Trenta
poetes catalanes del segle XX (Barcelona, 1999), The other poetry of Barcelona (Oakland, California, 2004), Iberia polyglotta (Titz, Alemanya, 2006),
48 Poètes catalans pour le XXIe siècle
(Québec 2005), Light off water (Edinburgh, 2007) y Parlano le donne. Poetesse catalane del XXI secolo (Nàpols,
2008).
90
Poema original
A la mesura de les teues coses / he disposat la casa, les parets, / el color de taronja de la cuina,
/ el pilar cara-vista del saló. / He obert les finestres i la mar / ha matisat les línies de l’aigua /
sense saber la sal que commovia / i abatia les ones en l’arena— / tota la sal fixada a la mesura,
/ a la teua mesura de les coses, / al silenci de sal, al vent de sal, / a la sal de la pell de les paraules… / He disposat la casa, les parets, / cada verd dels xiprers i tots els pins, / tots els dolors
dels dies sense llum, / cada pam de l’espai que tu no ocupes / on la teua mesura es desdibuixa.
Frag mich warum
Pregúntame el porqué de aquel acuerdo
que nos encerró a ti adentro, a mí adentro
de las paredes de esta casa nuestra,
pregúntamelo ahora que reencontramos,
madre, las llaves de tantas inquietudes.
Nada han resuelto los años que nos han llevado,
a ti, a esperar tras la persiana,
a mí, a llegar siempre tarde a las cosas,
y aquella hambre que has heredado de un tiempo
de miedo, de guerra y colas imposibles,
se te ha instalado en los ojos y ya no es hambre
y ni siquiera es miedo, madre, ¿qué es?
(De El temps en ordre)
Poema original
Frag mich warum // Pregunta’m el perquè d’aquell acord / que ens va tancar a tu dins, a mi
dins / de les parets d’aquesta casa nostra, / pregunta-m’ho ara que retrobem, / mare, les claus
de tantes inquietuds. / Res no han resolt els anys que ens han portat, / a tu, a esperar darrere
la persiana, / a mi, a arribar sempre tard a les coses, / i aquella fam que has heretat d’un temps
/ de por, de guerra i cues impossibles, / se t’ha instal·lat als ulls i ja no és fam / i ni tan sols és
por, mare, què és?
91
La mitad sombría
La mitad sombría le parecía a veces
sólo un lugar de paso
Flavia Company
En la mitad sombría de la vida
hemos guardado los recuerdos sin leyenda
aquellos que involuntariamente
saben abrir las cerraduras de la conciencia.
Hemos recogido el viento de las palabras,
los matices del corazón, la piel húmeda,
aquella noche en blanco –¿por qué tan blanca?—
algunas, sólo algunas de las pérdidas.
En la mitad silencio de las sombras
hemos acogido la sed de la presencia,
la decisión de estar, la de ocupar
todavía algunos de los lugares de la memoria.
(De Rebel·lió de la sal)
Poema original
La mitad sombría* // La mitad sombría le parecía a veces / sólo un lugar de paso // Flavia Company // A la meitat en ombra de la vida / hem guardat els records sense llegenda /
aquells que contra tota voluntat / saben obrir els panys de la consciència. // Hem replegat el
vent de les paraules, / els matisos del cor, la pell humida, / aquella nit en blanc –¿per què tan
blanca ?— / algunes, sols algunes de les pèrdues. // A la meitat silenci de les ombres / hem
acollit la set de la presència, / la decisió d’estar, la d’ocupar / encara alguns dels llocs de la
memòria.
* El título original es en castellano. (Nota de la traductora.)
92
Gabarra
Has enganchado la gabarra con la grúa
y la dejas caer libre sobre el agua
con la carga de balas de papel
destinadas a Madrid, a la Casa
de la Moneda. El remolcador
saldría por ella con los dos hombres
que la tenían que conducir al puerto.
Uno de ellos, amigo tuyo y amigo mío, me lo cuenta,
padre, el día de tu entierro.
Hoy el levante ha roto las amarras
y las barcas se someten al viento,
las olas embisten la gabarra
que transporta los residuos de las últimas
palabras: pailabote, red, babor…
salobre, puerto, rastrillo, arrastre, nasa…
las veo zozobrar encima de la cubierta,
agarrarse a los frágiles cabos de los recuerdos
y detener por unos momentos la fuerza
del agua contra las últimas cuerdas.
(Traducciónes de Neus Aguado)
Poema original
Gavarra // Has enganxat la gavarra amb la grua / i la deixes caure solta sobre l’aigua / amb
la càrrega de bales de paper / destinades a Madrid, a la Casa / de la Moneda. El remolcador /
eixiria per ella amb els dos hòmens / que l’havien de conduir al port. / Un d’ells, amic teu i
amic meu, m’ho conta, / pare, el dia del teu enterrament. // Avui el llevant ha trencat les
amarres / i les barques se sotmeten al vent, / les ones envesteixen la gavarra / que transporta
les restes de les últimes / paraules : pailabot, xarxa, babor… / salobre, port, rastrell, arrastre,
nansa… / les veig sotsobrar damunt la coberta, / agarrar-se als caps fràgils dels records / i detindre per uns moments la força / de l’aigua contra les últimes cordes.
93
Descargar