Vicent Josep Escartí es licenciado en Historia Medieval y doctor en

Vicent Josep Escartí es licenciado en Historia Medieval y doctor en Filología
Catalana por la Universitat de València, donde actualmente imparte docencia
de esta última disciplina. Ha publicado numerosos estudios sobre la cultura
medieval y moderna y ha editado textos valencianos antiguos, literarios e
historiográficos, como las obras de Ausiàs March, el Llibre dels feits de Jaime I,
la Crònica de Muntaner, el Tirant lo Blanch de Joanot Matorell, la Vita Christi de
Isabel de Villena, la Primera part de la Història de València de Pere Antoni Beuter
o el Dietari de Joaquim Aierdi, entre otros. Su interés per la literatura antigua le
ha llevado a aproximarse a obras de diversa naturaleza, pero, en especial, se ha
centrado en el estudio de la Edad Media y Moderna valencianas. El 1996
recibió el Premi Enric de Larratea del Institut d’Estudis Catalans por su
estudio sobre Aierdi y el 2001 el de la crítica del Institut Interuniversitari de
Filologia Valenciana. Recientemente ha publicado From Renaissance to
Renaissance: (Re)creating Valencian Culture (15th-19th) en la University of
California. En el ámbito de la literatura ha publicado las novelas Dies d’ira
(1991); Els cabells d’Absalom (1994); Espècies perdudes (1996), Nomdedéu (2001),
Naumàquia (2004) y L’abellerol mort (2008). Colabora, también, en diferentes
medios de comunicación periódica (Levante, Saó) y desde el 2005 es miembro
del Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Dirige la revista
electrónica Scripta. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval.
Vicent Josep Escartí és llicenciat en Història Medieval i doctor en Filologia
Catalana per la Universitat de València, on actualment imparteix docència
d’aquesta darrera disciplina. Ha publicat nombrosos estudis sobre la cultura
medieval i moderna i ha tingut cura d’edicions de textos valencians antics,
literaris i historiogràfics, com ara les obres d’Ausiàs March, el Llibre dels feits de
Jaume I, la Crònica de Muntaner, el Tirant lo Blanch de Joanot Matorell, la Vita
Christi d’Isabel de Villena, la Primera part de la Història de València de Pere
Antoni Beuter o el Dietari de Joaquim Aierdi, entre d’altres. El seu interés per
la literatura antiga l’ha fet aproximar-se a obres de diversa naturalesa, però, en
especial, s’ha centrat en l’estudi de l’Edat Mitjana i Moderna valencianes. El
1996 va rebre el Premi Enric de Larratea de l’Institut d’Estudis Catalans pel
seu estudi sobre Aierdi i el 2001 el de la crítica de l’Institut Interuniversitari de
Filologia Valenciana. Recentment ha publicat From Renaissance to Renaissance:
(Re)creating Valencian Culture (15th-19th) a la University of California. En l’àmbit
de la literatura ha publicat les novel—les Dies d’ira (1991); Els cabells d’Absalom
(1994); Espècies perdudes (1996), Nomdedéu (2001), Naumàquia (2004) i L’abellerol
mort (2008). Col—labora, també, en diferents mitjans de comunicació periòdica
(Levante, Saó) i des del 2005 és membre de l’Institut Interuniversitari de
Filologia Valenciana. Es director de la revista electrònica Scripta. Revista
Internacional de Literatura i Cultura Medieval.