FOTONOTÍCIA ANY III 쐽 10 DE DESEMBRE DE 2006 쐽 NÚM. 50 FER ESGLÉSIA Oracles de Renaixença (II) É s la manca de vitalitat de la nostra Església el que ens fa desitjar noves «renaixences». El pas primer i necessari serà, evitant tot tipus de dissimulació i engany, reconèixer la nostra realitat tal com és. Si els nostres ulls estan sans de debò, no hem de tenir por a la veritat, perquè veuran els defectes com a possibilitat de creixement i descobriran les virtuts com a dons i regals de l’Esperit. Els oracles del 3r Isaïes ens forneixen tres imatges expressives de sengles facetes d’un poble mancat de vida: caminar com a cecs, les fulles marcides dutes pel vent i la ciutat despoblada. No és que el poble cec no camini, sinó que «avança a palpentes» (Is 59,10). No veure gens o no veure amb claredat ens fa donar passos insegurs, ens fa ensopegar de quan en quan, patir algun cop i sortir-ne amb alguna ferida, haver de girar en rodó i tornar al punt de partida, temptejar camins, anar amb por, seguir lentament. Acceptem que mai en aquesta història caminarem amb la més nítida claror. Però, no ens cal a la nostra Església molta més llum?; no és de veres que els nostres plans i accions semblen de vegades intents successius i frustrats? O més aviat és que cerquem llum on no pot haver-n’hi i no mirem on n’hi ha? Les fulles un dia tingueren la seva primavera i el seu estiu. Els primers cops de fred les han marcides i una ventada se les ha endut. Perquè la fidelitat i la justícia del poble no era tan pura com per a poder fer front a la crisi d’un hivern de la història (cf. Is 64,5). A la nostra Església molts, marcida la seva fe, han estat enduts per fortes ventades vers altres indrets, lluny de la vida i de l’escalf d’aquell arbre, que mira de viure de la mateixa saba. E l fet de que una ciutat estigui plena de gent, no vol dir que hi hagi vida: pot semblar fins i tot un desert (cf. Is 64,9). Perquè hi ha vida on hi ha humanitat plena, perdó i amor de Déu, germanor i comunió, joia compartida i esperança. Activitat i moviment a l’Església no és necessàriament signe de Vida. Les crítiques sistemàtiques d’uns contra altres, la sospita constant, l’amargor de l’acusació i la malfiança continua, buiden la ciutat, maten i fan d’ella un desert de solitud. Elegia d’esperança: No sabem, Senyor, què o qui ens ha portat aquí. Més enllà de tot error, de tota rancúnia i de qualsevol ignorància, voldríem recollir amb els nostres llavis els gemecs de tots els germans, que, estimant-la, pateixen amb l’Església. Escolta la nostra pregària agosarada i humil: concedeix-nos una esquerda de llum, un petit alè de vida i alguns germans que vulguin omplir del teu amor els buits de totes les solituds. Amén. † Agustí Cortés Soriano Bisbe de Sant Feliu de Llobregat Jornada sobre Pastoral Penitenciària a Catalunya 왘 El dia 7 del passat mes d’octubre tingué lloc la trobada de Pastoral Penitenciària a Catalunya a l’Escola Anna Mogas de Granollers. Par ticiparen responsables, voluntaris i col·laboradors de les diòcesis catalanes. La trobada fou organitzada pels secretariats diocesans de Pastoral Penitenciària dels bisbats de Catalunya i la diòcesi de Terrassa. Es treballaren dues ponències, una sobre «Pastoral de la justícia i llibertat i drets humans», a càrrec de Mn. Ramon Prat i Pons, director de l’IREL de Lleida, i l'altra sobre «Els drets humans i el Reglament penitenciari», a càrrec de Josep Gil, jurista i criminòleg del Centre Penitenciari de Quatre Camins. Presidí la trobada Mons. Josep Àngel Saiz Meneses, bisbe de Terrassa, el qual obrí la Jornada i celebrà l’Eucaristia per als participants. GLOSSA Estimo l’Església? L ’Església té com a fonament l’Esperit Sant. Per això és santa i roman al llarg dels temps, malgrat les contradiccions internes i els atacs externs. Però també està constituïda per homes i dones pecadors. Per això és plena de defectes. Però no seria just quedar-nos només en els defectes. Cal prendre també consciència dels grans beneficis que en rebem. Gràcies a l’Església coneixem Jesús, el Salvador, el Mestre i el Cep a través del qual ens arriba la saba vivificant que ens permet viure amb esperança i trobar sentit a la nostra vida. També ens ha mostrat Maria i les persones santes i ens impulsa a imitar les seves virtuts. També ens arriben a través de l’Església la fe i tots els sagraments que són una Llum i una Força que dóna sentit a cada situació que anem vivint i que ens prepara per a la resurrecció final. També ens ha descobert —sense l’Església la Humanitat ho ignoraria!— que Déu no és un jutge sempre disposat a castigar, sinó un Pare que ens estima i vetlla per nosaltres. Per la mateixa raó ens ensenya a perdonar —fa molta falta!— ja que Déu és Aquell que no es cansa mai de fer-ho a favor nostre. A través de l’Església hem rebut les Escriptures, que són una font inexhaurible de saviesa divina que no trobem enlloc més. Ens impulsen a estimar, especialment els més desvalguts, els predilectes del Senyor. I també a construir el Regne de Déu on tots puguem conviure en pau. Malgrat els seus defectes, l’Església ens ha aportat molt, tant a nivell personal, com també a la Humanitat sencera. Què seria de nosaltres i de tota la Humanitat sense l’Església...? Seria injust ignorar-ho. És evident que si estimem l’Església ens hem d’esforçar perquè es vagi purificant. Però aquest esforç l’hem de fer sense automarginar-nos i sense autosuficiències perquè nosaltres som els primers que som imperfectes. Com a creients, tenim el dret i el deure de criticar tots —tots!— els aspectes que considerem negatius. Però no oblidem que la millor crítica és la pròpia vida: intentar de viure com un autèntic fill o filla de l’Església que anhelem. P. Lluís Armengol i Bernils, SJ Director de l’Escola Activa de Pares del Clot Campanya de Nadal de Càritas 왘 La Campanya institucional de Càritas per als dos propers anys vol incidir sobre el fet que els drets humans són per a tots, però no tots tenen accés a les mateixes oportunitats, i que drets com l’habitatge, l’educació, la salut o la igualtat entre homes i dones encara estan molt lluny de ser una realitat per a tothom. El lema «Els drets humans són universals. Les oportunitats ho haurien de ser», serà el fil conductor de les accions de sensibilització i denúncia que promourem des de Càritas. En aquest Nadal se centraran en el dret a l’habitatge i, per Corpus, en el dret a l’educació». Pàgina 2 10 de desembre de 2006 DIUMENGE II D’ADVENT Lectura del llibre de Baruc (Ba 5,19) Jerusalem, treu-te el vestit de dol i d’aflicció, i engalana’t per sempre amb la glòria de Déu. Vesteix-te amb el mantell de la bondat de Déu, posa’t al front per diadema la glòria de l’Etern. Déu farà que sota el cel es vegi pertot arreu la teva resplendor i tindràs per sempre aquest nom, que Déu t’imposarà: Possessió-pacífica-del-bé i Glòria-del-culte-a-Déu. Alça’t, Jerusalem, guaita des del cim cap a l’orient i veuràs com, per ordre del Sant, es reuneixen els teus fills de llevant i de ponent; canten d’alegria recordant l’obra de Déu. Quan van sortir de tu, caminaven escortats d’enemics, però ara Déu te’ls retorna portats gloriosament com en un tron reial. Déu ordena que s’abaixin els turons més alts i les muntanyes perpètues, que s’omplin les fondalades i s’anivelli la terra, perquè Israel camini segur sota la glòria de Déu. Fins els boscos i tots els arbres aromàtics faran ombra a Israel per manament de Déu. Déu conduirà Israel, ple d’alegria, a la llum de la seva glòria, amb aquella bondat i aquell amor que li són propis. Salm responsorial (125) R. És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, amb quin goig ho celebrem! Quan el Senyor renovà la vida de Sió / ho crèiem un somni; / la nostra boca s’omplí d’alegria, / de crits i de rialles. R. Els altres pobles es deien: «És magnífic / el que el Senyor fa a favor d’ells». / És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, / amb quin goig ho celebrem! R. Renoveu la nostra vida, Senyor, / com l’aigua renova l’estepa del Nègueb. / Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls, / criden de goig a la sega. R. Sortien a sembrar tot plorant, / emportant-se la llavor; / i tornaran cantant d’alegria, duent a coll les seves garbes. R. Salmo responsorial (125) R. El Señor ha estado grande con nosotros, y estamos alegres. Cuando el Señor cambió la suerte de Sión, / nos parecía soñar: / la boca se nos llenaba de risas, / la lengua de cantares. R. Hasta los gentiles decían: / «El Señor ha estado grande con ellos.» / El Señor ha estado grande con nosotros, / y estamos alegres. R. Que el Señor cambie nuestra suerte, / como los torrentes del Négueb. / Los que sembraban con lágrimas / cosechan entre cantares. R. Un Sant Joan Baptista adolescent. Magistral pintura de Velázquez. Art Institute, de Chicago (EUA) Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 1,46.8-11) Germans, sempre que prego per vosaltres, la meva oració és plena de goig pensant en tot el que heu contribuït a la causa de l’evangeli des del primer dia fins avui. Estic segur d’una cosa: Déu, que ha començat en vosaltres un bon treball, acabarà de dur-lo a terme fins al dia de Jesucrist. Déu és testimoni de com us enyoro, a tots vosaltres, per l’amor entranyable que us té Jesucrist. I el que jo demano en la pregària és que el vostre amor s’enriqueixi més i més, fins a vessar, ple de coneixement i de finor d’esperit, perquè sapigueu apreciar els valors autèntics i arribeu purs i sense entrebancs al dia de Crist, carregats d’aquells fruits de justícia que donem per Jesucrist, a glòria i lloança de Déu. Evangeli segons sant Lluc (Lc 3,16) L’any quinzè del regnat de l’emperador Tiberi, mentre Ponç Pilat era procurador romà de la Judea, Herodes era tetrarca de Galilea, Felip, el seu germà, ho era d’Iturea i de la regió de Traconítida i Lisànies ho era d’Abilena, durant el pontificat d’Anàs i Caifàs, Joan, fill de Zacaries, rebé la paraula de Déu al desert, i anà per tota la comarca del Jordà predicant un baptisme de conversió per obtenir el perdó dels pecats. Complia el que hi ha escrit al llibre del profeta Isaïes: «Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí. S’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, i el terreny escabrós serà una vall, i tothom veurà la salvació de Déu». Al ir, iba llorando, / llevando la semilla; / al volver, vuelve cantando, / trayendo sus gavillas. R. Lectura de la carta del apóstol san Pablo a los Filipenses (Fl 1,46.8-11) Hermanos: Siempre que rezo por todos vosotros, lo hago con gran alegría. Porque habéis sido colaboradores míos en la obra del Evangelio, desde el primer día hasta hoy. Ésta es mi convicción: que el que ha inaugurado entre vosotros una empresa buena la llevará adelante hasta el día de Cristo Jesús. Testigo me es Dios de lo entrañablemente que os echo de menos, en Cristo Jesús. Y ésta es mi oración: que vuestro amor siga creciendo más y más en penetración y en sensibilidad para apreciar los valores. Así llegaréis al día de Cristo limpios e irreprochables, cargados de frutos de justicia, por medio de Cristo Jesús, a gloria y alabanza de Dios. Evangelio según san Lucas (Lc 3,16) En el año quince del reinado del emperador Tiberio, siendo Poncio Pilato gobernador de Judea, y Herodes virrey de Galilea, y su hermano Felipe virrey de Iturea y Traconítide, y Lisanio virrey de Abilene, bajo el sumo sacerdocio de Anás y Caifás, vino la palabra de Dios sobre Juan, hijo de Zacarías, en el desierto. Y recorrió toda la comarca del Jordán, predicando un bautismo de conversión para perdón de los pecados, como está escrito en el libro de los oráculos del profeta Isaías: «Una voz grita en el desierto: Preparad el camino del Señor, allanad sus senderos; elévense los valles, desciendan los montes y colinas; que lo torcido se enderece, lo escabroso se iguale. Y todos verán la salvación de Dios.» COMENTARI LECTURES DE LA MISSA DIÀRIA 쮿 Dilluns (쏔 Terrassa) (litúrgia hores: 2a setm.): Is 35,1-10 / Sl 84 / Lc 5,17-26 쮿 dimarts: Is 40,1-11 / Sl 95 / Mt 18,1214 쮿 dimecres: Is 40,25-31 / Sl 102 / Mt 11,28-30 쏔 dijous: Is 41,13-20 / Sl 144 / Mt 11,11-15 쮿 divendres: Is 48, 17-19 / Sl 1 / Mt 11,16-19 쮿 dissabte: Sir 48,1-4.9-11 / Sl 79 / Mt 17,10-13 쮿 diumenge vinent, III d’Advent (lit. hores: 3a setm.): So 3,14-18a / Is 12,26 / Fl 4,4-7 / Lc 3,10-18. Lectura del libro de Baruc (Ba 5,19) Jerusalén, despójate de tu vestido de luto y aflicción y vístete las galas perpetuas de la gloria que Dios te da; envuélvete en el manto de la justicia de Dios y ponte en la cabeza la diadema de la gloria del Eterno, porque Dios mostrará tu esplendor a cuantos viven bajo el cielo. Dios te dará un nombre para siempre: «Paz en la justicia» y «Gloria en la piedad». Ponte en pie, Jerusalén, sube a la altura, mira hacia el oriente y contempla a tus hijos, reunidos de oriente a occidente a la voz del Santo, gozosos invocando a Dios. A pie se marcharon, conducidos por el enemigo, pero Dios te los traerá con gloria, como llevados en carroza real. Dios ha mandado abajarse a todos los montes elevados y a las colinas encumbradas, ha mandado llenarse a los barrancos hasta allanar el suelo, para que Israel camine con seguridad, guiado por la gloria de Dios. Ha mandado al boscaje y a los árboles aromáticos hacer sombra a Israel. Porque Dios guiará a Israel con alegría a la luz de su gloria, con su justicia y su misericordia. Convertir-se L ’evangelista Lluc fa un paral·lelisme entre la vinguda i el ministeri de Joan Baptista i el de Jesús. Joan Baptista va ser el precursor de Jesús. Lluc descriu la vocació de Joan, emmarcant-la en la història del món pagà i del poble d’Israel (1-2) i dóna a la seva predicació un abast universal (6). Segons Lluc, la història té un sentit sagrat. La vocació de Joan en rebre la Paraula de Déu al desert té com a perspectiva una gran missió: crida a una conversió radical i a rebre el perdó dels pecats. Amb aquest fi, Joan Baptista instaura un baptisme ritual que manifesta la iniciativa de Déu en la salvació. El Baptista ve, segons la cita d’Isaïes (40,3-5), a preparar el camí del Senyor predicant la conversió i exigint fruits que siguin proves d’aquesta conversió (8-9). L’Advent torna a situar-nos davant l’immens horitzó de salvació de tota la humanitat, a la qual Déu ha enviat el seu Fill. Però cal rebre’l! El Baptista demana que li preparem el camí: «Obriu una ruta al Senyor, prepareu-li el camí!» Enmig de la vida difícil i sovint desconcertada, Joan Baptista convidava a canviar el cor i a trobar el camí de Déu, quins passos calia fer perquè la vida de tothom estigués regida per l’amor i la generositat de Déu i no pas per la duresa i el tancament. La conversió ens obre al verita- ble amor i el posa en pràctica. L’ésser humà és cridat a posar-se al servei de la fraternitat universal segons l’Evangeli de Jesús. L’oracle d’Isaïes, citat per Joan Baptista («i tothom veurà la salvació de Déu», v. 6), es realitzarà a través de nous precursors que vulguin preparar els camins del Senyor, com va fer-ho Joan Baptista. La Paraula de Déu no escull com a mitjà ordinari els poders d’aquest món, ni tan sols els eclesiàstics, sinó els homes i les dones de fe que, com Joan Baptista, preguen en la solitud i l’aridesa del desert, o sigui, des de la independència de tot poder humà. Ignasi Ricart 10 de desembre de 2006 Pàgina 3 E N T R E V I S TA JESÚS, VIDA I CAMÍ Lluc, l’historiador L ’única data absoluta de què es disposa sobre l’inici de l’activitat pública de Jesús és la que senyala el començament de l’activitat de Joan Baptista a la regió del Jordà: «L’any quinzè del regnat de Tiberi Cèsar (Lluc 3,1). En aquest text (3,1-2), l’evangelista —a l’estil dels historiadors de l’època— posa en connexió aquesta data relativa al màxim mandatari de l’imperi amb altres autoritats polítiques menors i dependents d’aquell: Ponç Pilat, governador romà de la província de Judea (26-36 dC), Herodes Antipes, tetrarca de Galilea (4 aC-39 dC); Filip, tretarca d’Iturea i Traconítida (4 aC-34 dC); Lisànies, tretarca d’Abilene (14 dC?-37 dC). També s’esmenten les màximes autoritats religioses jueves, Annàs i Caifàs, gendre d’aquell, que ocuparen el càrrec de gran sacerdot els anys, respectivament, 6-15 i 18-36 dC. Englobant totes aquestes dades ens movem en un període comprès entre els anys 26 i 34 dC. A quin any de l’era cristiana correspon l’any quinzè de Tiberi? L’any 28 dC sembla ser el preferible i encaixa, a més, amb la referència a la primera Pasqua que Jesús celebra a Jerusalem, segons l’Evangeli de Joan (2,13). Aquesta Pasqua va caure en dimarts dia 30 de març (o potser dimecres 28 d’abril) de l’any 28 dC. En Lc 3,23 l’evangelista comenta que «Jesús va començar el seu ministeri quan tenia uns trenta anys». Si va néixer l’any 7/6 aC, això voldria dir que l’any 27/28 dC, a l’inici del seu ministeri, Jesús hauria tingut entre trenta-tres i trenta-cinc anys. Armand Puig i Tàrrech (Jesús. Un perfil biogràfic. Edicions Proa, pàg. 205 i s.) EN PAREJA «Triunfar... con lo que nos queda» I tzhak Perlman es un célebre violinista. A los cuatro años enfermó de poliomielitis. Le cuesta andar. Debutó a los 19 años en Nueva York. Fue director de las orquestas filarmónicas de Nueva York, Chicago, Filadelfia y Los Ángeles. Colaboró en la película La lista de Schlinder. Este año 2006 ha dado un concierto en Barcelona para apoyar la integración de las personas con alguna minusvalía, con el lema: «La música... no hace diferencias». En 1995 interpretó un concierto para violín de Beethoven, en Nueva York. Perlman atravesó el escenario con dificultad. Llegó a su silla. Desató las abrazaderas de sus piernas. Recogió una y extendió la otra hacia adelante. Colocó el violín bajo su barbilla. Iba a dar la señal al director de la orquesta, cuando vio que una cuerda de su violín estaba rota. Los presentes adivinaron lo trabajoso y molesto que sería para él tener que levantarse, retirarse, reparar el instrumento y regresar. Sin embargo, Perlman no se movió de la silla. Cerró los ojos unos instantes. Después, hizo señal al director que podía empezar e interpretó todo el concierto... ¡con sólo tres cuerdas! Había recompuesto en su interior la digitación, los cambios de cuerda, los saltos y las combinaciones... ¡Al final, una ovación ensordecedora! Perlman levantó el arco de su violín pidiendo silencio y, con una sonrisa, dijo: —«Ya ven ustedes… Algunas veces, la tarea del artista —y de toda persona— es la de averiguar… ¡cuánta música podemos hacer... con aquello que nos queda!» —¡Cuántas personas han sido capaces de ir adelante, de superar lo insuperable, con voluntad y esfuerzo, con sufrimiento y lágrimas… —Y es que: ¡Cuánto podemos hacer con... lo que nos queda! J. M. Alimbau SANTORAL 10. c Diumenge II d’Advent. Santa Eulàlia (o Eulària) de Mèrida, vg. i mr. (s. III); Mare de Déu de Loreto (1294), patrona de l’aviació; santa Júlia, vg. i mr.; sant Melquíades, papa (africà, 311-314) i mr.; sant Gregori III, papa (siríac, 731741); sant Trobat, mr.; beat Jeroni de Sant’Angelo in Vado, prev. mínim. 11. Dilluns. Sant Damas I, papa (hispànic, 366-384), venerat a Argelaguer; sant Pau de Narbona, bisbe; sant Sabí, bisbe; sant Daniel Estilita, monjo siríac; santa Ida, vg.; santa Maria Meravelles de Jesús, vg. 12. Dimarts. Santa Joana Francesca de Chantal (1572-1641), rel. viuda, fund. saleses a Annecy (1610); Mare de Déu de Guadalupe (Mèxic); sant Sinesi, mr.; beat Jaume de Viterbo, bisbe (agustinià); beat Joan Marinonio, prev. teatí. 13. Dimecres. Santa Llúcia (s. III-IV), vg. i mr. a Siracusa (Sicília); santa Otília, vg. benedictina (s. VIII); sant Aubert, bisbe. 14. Dijous. Sant Joan de la Creu († 1591), prev. carmelità (reformador de l’orde) i doctor de l’Església; sants Just i Abundi, mrs. a Baeza; sant Diòscor, noi mr.; sant Nicasi, bisbe i mr. 15. Divendres. Sant Valerià, bisbe; sant Urber, prev. a Osca; santa Cristiana (Nina), esclava mr.; santa Sílvia, verge; beat Bonaventura de Pistoia, prev. servita. 16. Dissabte. Sant Josep Manyanet (1833-1901), prev. d’Urgell, nat a Tremp, fund. Fills i Filles de la Sgda. Família (SF, 1870); sants Ananies, Azaries i Misael, joves companys de Daniel; santa Albina, vg. i mr.; santa Adelaida (o Alícia) de Borgonya (s. X); beata Maria dels Àngels, vg. carmelitana. El respeto, después de la palabra amor a palabra respeto es, quizá, la segunda más importante del diccionario de la pareja (la primera es el amor, claro está), y así lo expresa el escritor Josep Maria Gironella: «El amor y el respeto son las dos muletas indispensables para conseguir que la pareja humana soporte la convivencia». Con todo, mantener el amoroso respeto a lo largo de toda una vida no es tarea fácil. Hay que aplicarse. La comunicación fluida juega aquí un papel muy importante, porque ya sabemos que «el matrimonio es, por ejemplo, cincuenta años de conversación», según oportuna cita de Julián Marías. También el erudito académico Martí de Riquer pregunta a las parejas que quieren casarse «si tienen tema de conversación para cincuenta años». Por algo será que todos coinciden en que la comunicación verbal entre cónyuges es fundamental. De hecho, es la queja que oigo más veces en la consulta: la incomunicación de la pareja. En la relación se producen situaciones inesperadas con las que hay que contar, como pueden ser los problemas de salud de uno de los cónyuges o un quebranto económico que desestabilice los ingresos de la pareja. También hay que contar con los enemigos de la auténtica intimidad. Algo así como: juntos, pero no revueltos. La excesiva intimidad, auténticamente intrusiva en la vida del otro, puede ser peligrosa. Y no sólo en el ámbito mental del consorte, violando su íntima personalidad, sino también con una descarada intromisión en el espacio físico privativo del otro. L Dr. Paulino Castells En pareja (nueva edición), Planeta, Booket, 2006 왘 BERNABÉ DALMAU Per viure l’Advent L ’Advent és el temps litúrgic de preparació del Nadal, però so-brepassa la preparació immediata a la solemnitat, perquè ens recorda la situació permanent del cristià que espera la vinguda del Senyor. Per tant, l’Advent és, en certa manera, com un paradigma de tota la vida cristiana. Per precisar-nos-ho, el P. Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat, acaba de treure un llibre que, amb el títol Viure l’Advent (Centre de Pastoral Litúrgica, col. «Emaús», 73), pretén alternar les explicacions litúrgiques amb els eixos bíblics que en fonamenten l’espiritualitat, i al mateix temps fa incursions en l’art, la pietat popular i el folklore. Com es pot viure un Advent autèntic en la societat actual? Evidentment, cal prestar atenció per superar la inclinació al consumisme que en aquestes dates pot ofegar la solidaritat amb els necessitats i l’esperit de la litúrgia. La millor manera d’obtenirho és fixar-se en la riquesa doctrinal que ens ofereix la litúrgia mateixa i assimilar-la a través d’una pregària personal, però oberta al sentit comunitari de la vida cristiana. Així, doncs, cal anar contracorrent? Sí, però sense crispacions i oferint sempre els aspectes positius que ens dóna la celebració del Nadal. L’encarnació de Jesucrist és el gran regal amb què Déu Pare mostra el seu amor immens a la Humanitat. Per tant, tots els gestos de delicadesa envers els nostres familiars i envers els més necessitats han de prolongar la generositat de Déu tan ben expressada, ja en l’Evangeli, per l’ofrena dels pastors i dels mags. Aleshores, com ens pot ajudar a viure l’Advent, aquest llibre? El llibre vol ser un comentari extens al Prefaci II d’Advent, que ens parla de l’acció de gràcies per la vinguda del Crist, de la joia de la preparació del Nadal i del paper que en la primera vinguda del Senyor tingueren els oracles dels profetes, el testimoniatge de Joan Baptista i la mort de Maria, la Mare Verge. Així, de la mà de la litúrgia mateixa, ens obrim a la dimensió teologal del compromís cristià. Òscar Bardají i Martín Pàgina 4 10 de desembre de 2006 AGENDA ESGLÉSIA DIOCESANA 왘 CRÒNICA Comiat de Mn. Josep Casas. Va ser el passat diumenge 19 de novembre a l’església de la Mare de Déu de Montserrat de Clariana, al fins aquell moment rector de les parròquies de Sant Marçal, la Gornal i Clariana. L’eucaristia va ser presidida pel vicari general, Mn. Jaume Berdoy i acompanyada per la coral de l’Arboç. Després, uns dos-cents feligresos acompanyaren el mossèn en un dinar de germanor oferint-li diversos records en agraïment. 왘 PUBLICACIONS I WEB Material de treball de l’objectiu diocesà. Al portal web del Bisbat hi trobareu el material que s’ha preparat per a treballar en els diferents grups i moviments l’objectiu diocesà clicant el cartell de l’objectiu diocesà, a la dreta. És un material que posa l’accent sobre la dimensió de la coresponsabilitat. www.bisbatsant feliu.org 왘 CULTURA Nou CD de nadales de l’Escolania de Montserrat. En la festivitat de santa Cecília, patrona de la música, va sortir al carrer el CD «El Nostre Nadal», el darrer treball de l’Escolania de Montserrat, que inclou 18 cançons nadalenques harmonitzades Jornades de formació i animació pastoral Llobregat. Es van celebrar els passats dies 13-16 de novembre a l’auditori del col·legi Verge de la Salut de Sant Feliu de Llobregat. A les quatre sessions hi va haver una assistència mitjana d’unes cent persones. per a veus blanques i orquestra, i que ha estat dirigit per Joaquim Piqué i Calvo. Inclou el poema musical del mateix nom que va composar el mestre Francesc Civil i Castellví (1895-1990) especialment per a l’Escolania, i que va dedicar al aleshores director, P. Ireneu Segarra. Missa i concert de Nadal. Diumenge 17 desembre a les 12 h, a càrrec de l’agrupació musical Sant Josep Obrer. Plaça Galicia, s/n, de Sant Boi de Llobregat. Tel. 93 640 18 40. Festival de nadales. Dissabte dia 16, a les 17 h, a l’església parroquial de Sant Antoni Maria Claret. Organitza el «Centre Juvenil Claret». Participen grups d’infants d’entre 7 i 14 anys. És oberta la participació però cal inscriure’s abans. Pessebre vivent parlat a les Gunyoles del Penedès. 30a edició. Els dies 17, 24, 25 i 26 de desembre i 1, 7 i 14 de gener, de 18.00 a 19.30 h. L’organitza i promou la societat la Torre en col·laboració amb la parròquia sant Salvador de les Gunyoles. Informació, tel. 93 897 01 98 o bé www.pessebre.net Amics de l’orgue de Sitges. El proper diumenge dia 17, a les 18 h, a la parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla (Sitges), concert de Nadal, a càrrec de l’Agrupació Polifònica de Vilafranca. Interpretaran fragments del Messies de G. F. Häendel i nadales. Entrada: aportació econòmica voluntària. Concert Amics de l’Orgue a Collbató. Dissabte, 16 de desembre, a les 21 h, concert de Nadal amb la Coral de la Passió (Esparreguera), Coral La Falguera (Collbató) i Coral l’Amarant (Bigues i Riells). Recés de joves. Organitzat per la JARC del Penedès i Joves Cristians del Garraf, el dia 29 d’octubre va tenir lloc a la residència Mare Ràfols de Vilafranca. Hi van participar una quinzena de joves, a partir de 20 anys, que desenvolupen alguna responsabilitat pastoral en el camp de la pastoral de joventut (catequistes de confirmació, animadors de grups de postconfirmació, iniciadors...) en les parròquies i moviments de la zona del Penedès i el Garraf. El tema del recés va ser «Pertinença i Corresponsabilitat», seguint l’objectiu de la diòcesi de Sant Feliu per a aquest curs. CONSTRUIR IGLESIA Oráculos de «Renaixença» (II) E s la ausencia de vitalidad de nuestra Iglesia lo que nos hace desear nuevos «renacimientos». El paso primero y necesario será, evitando todo tipo de disimulo y engaño, reconocer nuestra realidad tal y como es. Si nuestros ojos están realmente sanos, no debemos tener miedo a la verdad, porque verán los defectos como posibilidad de crecimiento y descubrirán las virtudes como dones y regalos del Espíritu. Los oráculos del III Isaías nos proporcionan tres imágenes expresivas de sendas facetas de un pueblo falto de vida: andar como ciegos, las hojas marchitas llevadas por el viento y la ciudad despoblada. No es que el pueblo ciego no ande, sino que «avanza a tientas» (Is 59,10). No ver nada o no ver con claridad nos hace dar pasos inseguros, nos hace tropezar de vez en cuando, sufrir algún golpe y acabar con alguna herida, girar en redondo y volver atrás, tantear caminos, ir con miedo, seguir lentamente. Aceptamos que nunca en esta historia andaremos bajo la más nítida claridad. Pero, no necesitamos en nuestra Iglesia mucha más luz?; no es verdad que nuestros planes y acciones parecen a veces intentos sucesivos y frustrados? O más bien es que buscamos luz dónde no puede haber y no miramos donde realmente hay? Las hojas un día tuvieron su primavera y su verano. Los primeros golpes de frío las han marchitado y un vendaval se las ha llevado. Porque la fidelidad y la justicia del pueblo no era tan pura como para poder hacer frente a la crisis de un invierno de la historia (cfr. Is 64,5). En nuestra Iglesia muchos, marchitada su fe, han sido llevados por fuertes vientos hacia otros lugares, lejos de la vida y del empuje de aquel árbol que intenta vivir de la misma savia. El hecho de que una ciudad esté llena de gente, no quiere decir que en ella haya vida: puede parecer incluso un desierto (cfr. Is 64,9). Porque hay vida dónde hay humanidad plena, perdón y amor de Dios, hermandad y comunión, alegría compartida y esperanza. Actividad y movimiento en la Iglesia no es necesaria- mente signo de Vida. Las críticas sistemáticas de unos contra otros, la sospecha constante, la amargura de la acusación y la desconfianza continua, vacían la ciudad, matan y hacen de ella un desierto de soledad. Elegía de esperanza: No sabemos, Señor, qué o quién nos ha traído aquí. Más allá de todo error, de todo rencor y de cualquier ignorancia, querríamos recoger con nuestros labios los gemidos de todos los hermanos, que, amándola, sufren con la Iglesia. Escucha nuestra plegaria atrevida y humilde: concédenos una grieta de luz, un pequeño aliento de vida y algunos hermanos, que quieran llenar de tu amor los vacíos de todas las soledades. Amén. † Agustí Cortés Soriano Obispo de Sant Feliu de Llobregat Director: Josep Torrente i Bruna - Edició: Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació, Pl. de la Vila 11, 1r, 08980 Sant Feliu de Llobregat; Tel. 936 327 630; Fax 936 327 631; A/e: [email protected] - Web: www.bisbatsantfeliu.org Dip. legal B. 3028-1958 - Realització: ALTÉS arts gràfiques, s.l.