CAP D`ANY - Joventuts Musicals de Maó

CONCERT
DE
CAP D’ANY
Orquestra de Cambra
Illa de Menorca (OCIM)
Joan Mesquida, director
Jazz, valsos i polques d’Strauss Jr, Txaikovski i Suppé
29 de desembre, 20:30 h.
Sala Multifuncional de Ciutadella
30 de desembre, 20:30 h.
Teatre Principal de Maó
CONCERT DE CAP D’ANY
PROGRAMA
1a part
Jazz Suite nº2 de D. Shostakovich
1. Marxa
2. Dansa I
3. Dansa II
4. Petita Polka
5. Vals líric
6. Vals I
7. Vals II
8. Finale
2a part
Veus de Primavera de J. Strauss Jr.
Marxa Egípcia de J. Strauss Jr.
Panorama i Vals de P.I. Txaikovsky
Un matí, una tarda, una nit a Viena de F. von Suppé
ME 737/2014
1
PRESENTACIÓ
PRESENTACIÓN
Torna el Concert de Cap d’Any! I ho fa amb el coratge necessari i el convenciment de què, en temps d’incertesa,
la cultura és més necessària que mai i que cal fer-la arribar al nombre més gran de persones possible. És
realment un plaer poder-los anunciar un nou Concert de Cap d’Any, que esdevé una vegada més la millor carta
de presentació de l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca i amb ella, any rere any, la continuació magnificant
d’una petita part de l’immens patrimoni musical. És també una fantàstica oportunitat per a què les famílies
comparteixin, es delectin amb la música i facin del Concert de Cap d’Any una cita ineludible.
¡Vuelve el Concierto de Fin de Año! Y lo hace con el coraje necesario y el convencimiento de que, en tiempos de incertidumbre,
la cultura es más necesaria que nunca y que hay de hacerla llegar al mayor número posible de personas. Es realmente un placer
poderles anunciar un nuevo Concierto de Fin de Año que se convierte, una vez más, en la mejor carta de presentación de la
Orquestra de Cambra Illa de Menorca y, con ella, año tras año, la continuación magnificente de una pequeña parte del inmenso
patrimonio musical. Es también una fantástica oportunidad para que las familias compartan, se deleiten con la música y
hagan del Concierto de Fin de Año una cita ineludible.
Nadal és temps de vivències, de records, de reunió i, sobretot, de música viva. És per això que hem pensat
que, qui millor que els propis membres de l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca per a introduir-nos de
primera mà en el si de l’orquestra, com la senten, què n’esperen, a través del reportatge que els oferim a l’inici
d’aquesta vetllada musical. A continuació, un títol exigent com és la Jazz Suite 2 de Shostakovic. Després
de la pausa, preparin cos i ànima pel ritme esgavellat de valsos, marxes i polques, “música de saló” amb els
compassos d’Strauss Jr, Txaikovski i Suppé.
A hores d’ara pot ser que hàgim ja pensat en els bons propòsits per a l’any que entra, hàgim preparat els
grans de raïm i hagin començat a ressonar les campanades en les seves oïdes. No només nosaltres, també les
institucions, que, més que fer bons propòsits, han de seguir avalant i creient en projectes consolidats com el
que avui ens ocupa, amb la certesa de què hi ha moltes persones directament i indirectament implicades, i
amb el grau de complicitat necessari per fer-los avançar cap a la seva manifestació i realització efectiva.
Com a cloenda, permeteu-me expressar la satisfacció que tant Joventuts Musicals de Maó com de l’Orquestra
de Cambra Illa de Menorca senten en poder presentar una vegada més aquest Concert de Cap d’Any. Agraïm el
seu suport a la música i els convidem a seguir caminant al nostre costat i a formar part d’aquest cercle deliciós
que conforma la música interpretada a Menorca per músics menorquins.
Bones Festes!
Llucia Palliser,
Joventuts Musicals de Maó
Joventuts Musicals de Ciutadella
La Navidad es tiempo de vivencias, de recuerdos, de reunión y, sobretodo, de música viva. Por este motivo, hemos pensado
que quién mejor que los propios miembros de la Orquestra de Cambra Illa de Menorca para introducirnos de primera mano
en el sí de la orquesta, en cómo la sienten, en qué esperan, a través del reportaje que les ofrecemos al inicio de esta velada
musical. A continuación, un título exigente: la Jazz Suite 2 de Shostakovich. Tras la pausa, preparen cuerpo y alma para el ritmo
trepidante de valses, marchas y polcas, “música de salón” de Strauss Jr., Tchaikovski o Suppé.
En estos momentos puede que hayamos pensado ya en los buenos propósitos para el año entrante, hayamos preparado las
uvas y hayan empezado a resonar las campanadas en nuestros oídos. No sólo nosotros, también las instituciones que, más
que formular buenos propósitos, deben seguir avalando y creyendo en proyectos consolidados como el que nos ocupa, con
la certeza de que hay muchas personas directa e indirectamente implicadas, y con el grado de complicidad necesario para
hacerlos avanzar hacia su manifestación y realización efectiva.
Para acabar, permítanos expresar la satisfacción que tanto Joventuts Musicals de Maó como la Orquestra de Cambra Illa de
Menorca sienten al poder presentar, una vez más, este Concierto de Fin de Año. Agradecemos su apoyo a la música y los
invitamos a seguir caminando a nuestro lado y a formar parte de este círculo delicioso que conforma la música interpretada
en Menorca por músicos menorquines.
Llucia Palliser,
¡Felices Fiestas!
Joventuts Musicals de Maó
Joventuts Musicals de Ciutadella
INTRODUCTION
It is New Year Concert time again. In these uncertain times, dependable cultural background is more important to us than ever so it
is with great pleasure that we present this concert to take us into the New Year. Once again the Chamber Orchestra Illa de Menorca
invites families to share in the musical heritage of the island at this live concert.
Christmas is a time of experiences, memories, getting together and especially live music.That is why we thought who better to
introduce the pieces than members of the Chamber Orchestra themselves through a reportage.The programme includes some demanding work by Shostakovich. The Jazz Suite No. 2 in three movements demonstrates the brilliant orchestration of the composer.
This will be followed by a medley of Waltzes, Marches and Polkas by different composers.
By now you might have thought about New Year resolutions. Public institutions need to have plans that are more than good
intentions. They have to continue in sharing performances such as the one we are to enjoy today. We are all committed to making
this happen.
In conclusion, let us tell you how pleased both Joventuts Musicals de Maó and the Chamber Orchestra Illa de Menorca are to offer
once more this New Year’s Eve Concert. We truly appreciate your support to music and we encourage you to continue walking by
our side in order to become part of this delightful circle that means music performed in Menorca by Menorcan musicians.
Merry Christmas!
2
Llucia Palliser,
Joventuts Musicals de Maó
Joventuts Musicals de Ciutadella
3
Shostakovich, D: Jazz Suite núm. 2 (1938)
Shostakovich, D: Jazz Suite núm. 2 (1938)
Sembla que a Dimitri Shostakovich (1906-1975) no li agradava gaire el jazz, pel que podem deduir de les
seves pròpies paraules: “No estic en contra del jazz com a tal cosa. Però jo estic en contra d’aquestes formes
lletges en les quals l’entusiasme universal gairebé sense sentit ha manifestat per aquest gènere.” I continua
dient: “l’assumpte és una cosa molt seriosa: aquí i allà, la vulgaritat i el filisteisme estan a l’ordre del dia.”
Parecer ser que a Dimitri Shostakovic (1906-1975) no le gustaba demasiado el jazz, por lo que podemos deducir de sus propias
palabras: “ No estoy en contra del jazz como tal. Pero estoy en contra de estas formas repugnantes en las que el entusiasmo
universal casi sin sentido ha manifestado por este género. “ Y continua diciendo: “el asunto es cosa seria: aquí y allí, la vulgaridad
y el filisteismo están a la orden del día.”
A Europa el jazz ens arribava des dels Estats Units perquè els músics que hi anaven de gira en portaven discs.
Una d’aquestes persones va ser el director ucraïnès Nikolai Malko (1888-1961). Conta la llegenda que estaven
a casa de Shostakovich prenent cafè i li va posar un disc perquè aquest l’escoltés. Com que, pel que sembla, a
Shostakovich no li va impressionar gaire, Malko el va reptar a escriure música inspirada en el jazz. Així que ho
va dir, es va tancar dins el seu estudi de treball i, al cap d’una estona, va aparèixer amb la peça “Tahití Trot”, op.
16, inspirada en el famós “Tea for two”. Era l’any 1927.
Uns anys més tard, Dimitri Shostakovic es torna a interessar pel jazz i escriu les seves dues suites de jazz, per
a orquestra.
En Europa, el Jazz nos llegaba desde los Estados Unidos, porque los músicos que iban allí de gira se traían discos. Una de estas
personas fue el director ucraniano Nikolai Malko (1888-1961). Cuenta la leyenda que éste estaba en casa de Shostakovich
tomando café y le puso un disco para que lo escuchara. Como, por lo que parece, a Shostakovich no le impresionó demasiado,
Malko le retó a escribir música inspirada en el jazz. Tal cual lo dijo, se encerró en su estudio de trabajo y, al cabo de un rato,
apareció con la pieza “Tahití Trot”, op. 16, inspirada en el famoso “Tea for two”. Era el año 1927.
Unos años más tarde, Dimitri Shostakovic vuelve a interesarse por el jazz y escribe sus dos suites de jazz para orquesta.
La suite que presentamos en el concierto de hoy fue compuesta para la recién fundada State Jazz Orquestra, y se estrenó el 28
de Noviembre de 1938 en Radio Moscou. La anécdota de esta obra es que la partitura original se perdió durante la 2ª Guerra
Mundial. En 1999 se encontró una reducción para piano y, así, pudo reconstruirse la partitura orquestal, que se reestrenó en
las Proms del 2000.
La suite que presentem pel concert d’avui va ser composta per a l’acabada de fundar State Jazz Orquestra, i es
va estrenar el 28 de novembre de 1938 a Ràdio Moscou. L’anècdota d’aquesta obra és que la partitura original
es va perdre durant la 2a Guerra Mundial. L’any 1999 se’n va trobar una reducció per a piano, i així es va poder
reconstruir la partitura orquestral, que es va reestrenar als Proms de l’any 2000.
Seguramente ustedes conoceran sobretodo el Walzer II, popularizado gracias a películas como Eyes Wide Shut, de Stanley
Kubric, por ejemplo. Pero toda la suite, desde el principio hasta el final, es una obra que no tiene desperdicio por su calidad y
por el hecho de ser una de las piezas más frescas y a la vez melancólicas de Shostakovic. Para no gustarle el jazz...
Segurament vostès coneixeran sobretot el Walzer II, popularitzat gràcies a pel•lícules com Eyes Wide Shut,
d’Stanley Kubric, per exemple. Però cal dir que tota la suite, des del principi al final, és una obra que no té
pèrdua per la seva qualitat i pel fet de ser una de les peces més fresques i alhora melancòliques de Shostakovic.
Per no agradar-li el jazz...
Shostakovich, D: Jazz Suite No. 2 (1938)
Dimitri Shostakovich (1906-1975) wasn’t very keen on jazz, as we can deduce from his own words: “I’m not against jazz, but I’m
against these nasty ways by which universal and mindless enthusiasm is shown towards the genre”. He then continues: “... this is
really a serious matter: everywhere, vulgarity and philistinism are the order of the day”.
Jazz came to Europe from the musicians who went on tour to the United States. One of these artists was the Ukranian conductor
Nikolai Malko (1888-1961) who one day, while having coffee with Shostakovich, put on a jazz record. As Shostakovich wasn’t very
impressed by the music, Malko challenged him to write a piece inspired by jazz. Later, Shostakovich wrote the score “Tahití Trot”,
Opus 16, which was inspired by the famous “Tea for two” (1927).
A few years later, Schostakovich became interested in jazz and wrote his two jazz suites for orchestra.
The suite we present in today’s concert was composed for the State Jazz Orchestra and was premiered on November 28th, 1938
on Radio Moscow. Although the original manuscript was lost during World War II, a version for piano was found in 1999. This
allowed the orchestral score to be reconstructed and to be premiered again at the Proms in 2000.
The most famous piece of the suite is the Waltz II, which became popular in films like “Eyes Wide Shut” (Stanley Kubric). The whole
suite, from the beginning to the end, is a priceless work because of its quality... It is one of the coolest and most melancholic works
by Shostakovich.
4
5
CONCERTS D’ANY NOU VIENESOS: una mica d’història
Conciertos de año nuevo vieneses: un poco de historia
El Concert de Cap d’Any que duu a terme l’Orquestra Filharmònica de Viena té lloc cada primer de gener a la
Sala Gran o Sala Daurada de la Musikverein de Viena. La música que s’hi interpreta és en gran part composta
pels membres de la família Strauss, tot i que també s’hi interpreten peces d’altres compositors. En tot cas, el
gènere per excel·lència, i d’aquí, en part, la seva popularitat, són els valsos i les polques.
· El Concierto de Fin de Año que lleva a cabo la Orquesta Filarmónica de Viena tiene lugar cada primero de Enero en la Sala Grande o Sala
Dorada de la Musikverein de Viena. La música que se interpreta es en gran parte compuesta por miembros de la familia Strauss, aunque
también se interpretan piezas de otros compositores. En todo caso, el género por excelencia, y de aquí, en parte, su popularidad, son los
valses y las polcas.
La primera edició del concert va ser el 31 de desembre de 1939, sota la direcció de Clemens Krauss (18931954), amb un assaig públic el dia anterior sota el nom de “Concert extraordinari”. En aquest cas només es van
interpretar obres Johann Strauss fill, i va finalitzar amb l’obertura de El Ratpenat. El següent concert, que ja
dóna continuïtat en el temps sota el nom de “Concert d’Any Nou”, es va celebrar l’1 de gener de 1941. Clemens
Krauss es va fer càrrec de la direcció d’aquests concerts fins a la seva mort, excepte durant dos anys, en què
va concedir la batuta a Josef Krips (1902-1974).
A partir de 1954, la direcció la va assumir el primer violí de l’orquestra, Willi Boskovsky (1909-1991), direcció
que va perdurar durant 24 anys. El 1958, Willi Boskovsky va introduir la tradició de finalitzar el concert amb El
Danubi Blau i la Marxa Radetzky, els hits sense cap mena de dubte, de tot concert d’any nou.
Després de la seva retirada l’any 1979 va prendre el seu lloc el llavors director de l’Òpera Estatal de Viena, Lorin
Maazel (1930-2014). A partir de 1987, quan l’orquestra va concedir l’honor de dirigir el concert a Herbert von
Karajan (1908-1989), es va decidir que cada any dirigís el concert un director convidat diferent.
El 1991, i per primera vegada a la història d’aquest concert, es va interpretar una obra de Wolfgang Amadeus
Mozart: l’obertura de Les noces de Fígaro, com a homenatge al compositor vienès, tot coincidint amb l’any en
què es commemorava el bicentenari de la seva mort.
El 2007 es va poder presenciar per primera vegada com una parella de ballarins executava en directe,
des dels salons i passadissos de la Musikverein, el vals del Danubi Blau, acabant a la platea de la sala de
concerts saludant al director d’orquestra, atès que les seqüències ballades sempre estaven enregistrades amb
anterioritat.
Però, què té aquest concert d’especial? Es tracta del repertori que s’hi interpreta o de la manera com s’interpreta
aquest? Es tracta del glamour i exquisidesa que envolta aquest acte? Segurament es tracta en realitat d’un
cúmul de circumstàncies que fan de tot plegat que el “Concert d’Any Nou” sigui, per a molts, el Concert.
Eva Febrer
6
· La primera edición del concierto fue el 31 de Diciembre de 1939 bajo la dirección de Clemens Krauss (1893-1954), con un ensayo público el
día anterior con el nombre de “Concierto extraordinario”. En este caso se interpretaron obras de Johann Strauss hijo, y finalizó con la obertura
de El Murciélago. El siguiente concierto, que da ya continuidad en el tiempo bajo el nombre de “Concierto de Año Nuevo”, se celebró el 1 de
Enero de 1941. Clemens Krauss se hizo cargo de la dirección de estos conciertos hasta su muerte, salvo durante dos años, en que concedió
la batuta a Josef Krips (1902-1974).
· A partir de 1954, asumió la dirección el primer violín de la orquesta, Willi Boskovsky (1909-1991), dirección que perduró durante 24 años.
En 1958, Willi Boskovsky introdujo la tradición de acabar el concierto con el Danubio Azul y la Marcha Radetzky, los hits, sin ningún lugar a
duda, de todo concierto de año nuevo.
· Tras su retirada en 1979, tomó su lugar el entonces director de la Ópera Estatatl de Viena, Lorin Maazel (1930-2014). A partir de 1987,
cuando la orquesta concedió el honor de dirigir el concierto a Herbert von Karajan (1908-1989), se decidió que cada año dirigiera el
concierto un director invitado diferente.
· En 1991, y por primera vez en la historia de este concierto, se interpretó una obra de WA Mozart: la obertura de Las bodas de Fígaro, como
homenaje al compositor vienés, coincidiendo con el año de conmemoración del bicentenario de su muerte.
· En 2007 pudo presenciarse por primera vez como una pareja de bailarines ejecutaba en directo, desde los salones y pasillos de la Musikverein,
el vals del Danubio Azul, acabando en la platea de la sala de conciertos saludando al director de orquesta, dado que las secuencias danzadas
siempre estaban grabadas con anterioridad.
· Pero, ¿qué tiene este concierto de especial? ¿Se trata del repertorio que se interpreta o de la manera en que se interpreta el mismo?
¿Se trata del glamour y la exquisitez que hay entorno a este acto? Seguramente se trata, en realidad, de un cúmulo de circunstancias que
hace que, en suma, el “Concierto de Año Nuevo” sea, para muchos, el Concierto.
Eva Febrer
The Viennese New Year’s Concert: a little history
· The New Year concert by the Philharmonic Orchestra of Vienna takes place on January 1st in the Golden Hall of the Musikverein in Vienna. Most of the
music was composed by the Strauss family, although the works of other composers are also played. The genre par excellence are the waltzes and the
polkas.
· The first performance was on December 31st, 1939 under the conductor Clemens Krauss (1893-1954) with a public rehearsal the day before, under the
name of “Extra Concert”. In this case, works by Johann Strauss, the younger, including the Overture of the Bat (Die Fledermaus) were played. The next
concert, continued this now established theme, and was already named “New Year’s Eve Concert” and took place on January 1st 1941. Krauss continued
to conduct the orchestra until his death.
· From 1954 Willi Boskovsky, the orchestra’s concertino, assumed the leadership. In 1958 he started the tradition of ending the concert with the Blue
Danube and the Radetzky March, which are still the established highlights of any New Year’s Concert.
· After his retirement in 1979, he was replaced by Lorin Maazel (1930-2014), who was then director of the Vienna State Opera. From 1987 the orchestra
has been led by guest conductors.
· In 1991 and for the first time in this concert’s story, a work by WA Mozart was played: the Overture of “The Marriage of Figaro”, as an homage to the
Viennese composer and commemorating the bicentenary of his death.
· In 2007, dancers were introduced. They danced the Blue Danube in the halls and corridors of the Musikverein, ending the performance by returning to
the auditorium, greeting the conductor.
· What makes this concert special? Is it the repertory or the performance? Is it the glamour and the refinement around the concert? It is surely a
combination of all of these factors which make the “New Year’s Eve Concert” what is, for many people, “The Concert”. Eva Febrer
7
ORQUESTRA DE CAMBRA ILLA DE MENORCA
Fundada l’estiu de 1998 per Joventuts Musicals de Maó, l’Orquestra de
Cambra Illa de Menorca s’ha consolidat com una de les entitats musicals
més valorades i apreciades de les Illes Balears. Orquestra resident dels
Festivals de Maó i Ciutadella, ofereix una temporada de concerts amb
sis produccions anuals. Fins al moment, i gràcies a la seva versatilitat, ha
ofert gairebé 200 obres de totes les èpoques i estils. L’Orquestra treballa
des de l’any 2001 amb prestigiosos directors i solistes convidats com:
Fernando Marina, Gordan Nikolic, Dmitri Sitkovestky, Paul Badura-Skoda,
Maxim Rysanov, Barry Sargent, Michael Thomas, Salvador Mas, etc.
L’estiu del 2013, després d’una pausa de més d’un any sense poder actuar, l’OCIM reprèn la seva activitat
concertística per a celebrar els 15 anys de la seva fundació i el centenar de concerts, baix la batuta del director
i violinista Kai Gleusteen i amb la soprano menorquina Maria Camps, amb un programa centrat en la música
del segle XX. A més, el mateix any reprén també el Concert de Cap d’Any i du a terme diverses produccions en
petit format. Ja dins el 2014, l’Ocim aposta per afegir al seu bagatge concertístic el concepte de transversalitat,
en col·laboració amb altres disciplines artístiques, que es materialitza en la producció Història d’un Soldat,
d’Igor Stravinsky juntament amb la companyia de dansa Talital i la de teatre La Clota.
En l’apartat discogràfic, l’OCIM va enregistrar l’any 2000 la Missa de Rèquiem, de Jaume Alaquer. Pel segell
“Columna Música” ha enregistrat dos treballs més: l’any 2006, un CD de música barroca amb el clavecinista
Diego Ares i la direcció de la violinista Farran James, i l’octubre de 2009, l’àlbum titulat A l’Ombra del Piano,
amb tres Concerts per a fortepiano amb Isabel Fèlix i la direcció d’Andrew Watkinson.
ORQUESTRA DE CAMBRA ILLA DE MENORCA
Fundada el verano de 1998 por Joventuts Musicals de Maó, la Orquesta de Cámara Illa de Menorca se ha consolidado como una de las
entidades más valoradas y apreciadas de las Islas Baleares. Es la orquesta residente de los Festivales de Música de Maó y Ciutadella,
y, hasta el momento, y gracias a su versatilidad, ha ofrecido casi 200 obras de todas las épocas y estilos. La orquesta ha trabajado
con reconocidos directores y solistas como: Fernando Marina, Paul Badura-Skoda, Edmon Colomer, Kai Gleusteen, Virginia Martínez,
Salvador Mas, etc.
Durante el verano del 2013, después de una pausa de más de un año sin poder actuar, la OCIM retoma su actividad concertística para
celebrar los 15 años de su fundación y el centenar de conciertos, bajo la batuta del director y violinista Kai Gleusteen y con la soprano
menorquina Maria Camps, con un programa centrado en la música del s. XX. Además, este mismo año recupera el Concierto de Final
de Año y realiza diferentes producciones a pequeño formato. Ya en el 2014, la OCIM apuesta por añadir a su bagaje concertístico
el concepto de transversalidad, en colaboración con otras disciplinas artísticas, que se materializa en la producción Historia de un
Soldado de Igor Stravinsky, junto con la compañía de danza Talital y la de teatro La Clota.
En el apartado discográfico, l’OCIM ha grabado tres Cds: en el 2000 la Misa de Réquiem de Jaume Alaquer y con el sello “Columna
Música” ha grabado en 2006 un CD de música barroca con el clavecinista Diego Ares y la dirección de la violinista Farran James, y en
octubre del 2009, A la Sombra del Piano con tres conciertos de fortepiano con Isabel Fèlix y la dirección de Andrew Watkinson.
ORQUESTRA DE CAMBRA ILLA DE MENORCA
Founded in the summer of 1998 by Joventuts Musicals de Maó, the Orquestra de Cambra Illa de Menorca has become one of the most
valued and cherished institutions of the Balearic Islands. It is the resident orchestra of the Music Festivals of Maó and Ciutadella.So far
thanks to its versatility it has provided nearly 200 works from all periods and styles. The orchestra has worked with renowned conductors
and soloists such as Fernando Marina, Paul Badura -Skoda, Edmon Colomer, Kai Gleusteen, Virginia Martínez, Salvador Mas, etc.
During the summer of 2013, after over a year’s break without being able to perform, the OCIM restarted its concert activity to celebrate
the 15th anniversary of its founding and the hundred concerts under the baton of conductor and violinist Kai Gleusteen and the Minorcan
soprano Maria Camps, with a programme focused on the XX century music. In addition, they offered the New Year Eve Concert and they
perform different productions in small groups. In 2014, the Orquestra collaborates to other artistic disciplines. This comes true through
the production “A Story of a Soldier”, by Igor Stravinsky, in which music, theater and dance get together to offer a versatile performance
of great quality.
In the record section, the OCIM has recorded three CDs: n 2000 the “Requiem Mass”, by Jaume Alaquer with “Columna Musica”. In 2006 a
CD of Baroque music with harpsichord with Diego Ares and the violinist James Farran as conductor, and in October 2009, “In the Shadow
of the Piano” with three fortepiano concerts with Isabel Felix, under the baton of Andrew Watkinson.
8
9
Joan Mesquida Faner,
director
Ciutadella (1976) obté el títol Superior de clarinet
al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona, on
s’endinsa també en el món de la direcció, realitzant
diferents cursos amb mestres com Natchev, Espert,
Esteban o Brotons. Comença la seva tasca de direcció
musical l’any 2000 a la banda de l’Agrupació Musical de
Ciutadella, de qui encara n’és el director titular. Músic i director polivalent, ha dirigit sarsueles: Foc i Fum,
La tabernera del puerto... Musicals i espectacles diversos: Els pirates, l’òpera musical Alí Babá i els quaranta
lladres , l’adaptació de l’espectacle de dansa-teatre i música de El Moix en Botes, amb música de Monsalvatge,
l’espectacle “Night and Day” Shanti & Joan Mesquida Big band... concert presentació a Menorca del disc
My Dreams, del cantant Simón Orfila. Actualment és el director de la Banda Municipal de Música de Ciutadella,
de l’Orquestra de l’Agrupació Musical de Ciutadella i de La Big Band amc. Membre (clarinet) de l’orquestra de
Cambra Illa de Menorca i professor de clarinet i de conjunt instrumental de l’Escola de Música de Ciutadella.
PLANTILLA OCIM
Violins I: Esther Pons**, Borja Mascaró, Biel Graells, Josep Mascaró,
Salvador Esteve, Eva Febrer
Violins II: Marga Gual*, Blanca Coll, Júlia Camps, Cristina Altemira,
Fèlix Ferrer
Violes: Andreu Cardona*, Adrià Gorrias, Eura Fortuny, Víctor Mateo
Violoncels: Pau Cardona*, Pau Marquès, Oliver Vinent
Contrabaix: Esteve Colomés
Flauta: Andriy Lemekh
Oboè: Vicent Salvador
Clarinets: Tolo Mercadal, Tolo Genestar
Joan Mesquida Faner, Director
Fagot: Pau Santacana
Ciutadella (1976) obtiene el título superior de clarinete en el Conservatorio Superior del Liceu de Barcelona, donde profundiza
también en el mundo de la dirección realizando varios cursos con maestros como Natchev, Espert, Esteban o Brotons.
Inicia su labor de dirección musical en el año 2000 en la banda de la Agrupación Musical de Ciutadella, de la que aún es
director titular. Músico y director polivalente, ha dirigido zarzuelas como Foc i Fum, La tabernera del puerto, etc...; musicales
y varios espectáculos como: Los Piratas, la ópera musical Alí Babá y los cuarenta ladrones, la adaptación del espectáculo de
danza-teatro y música El Gato con Botas, con música de Monsalvatge, el espectáculo “Night and Day” Shanti &Joan Mesquida
Big Band, etc; concierto de presentació en Menorca del disco My Dreams de cantante Simón Orfila. Actualmente es director
de la Banda Municipal de Música de Ciutadella, de la Orquesta de la Agrupación Musical de Ciutadella y de la Big Band amc.
Miembro (clarinete) de la Orquestra de Cambra Illa de Menorca y profesor de clarinete y de conjunto instrumental de la Escuela
de Música de Ciutadella.
Saxo: Laura Allès
Trompetes: Cati Mariano, Joan Cànoves
Trompa: Oleguer Bertran, Sergio Rosado
Trombons: Francina Mercadal, Diego Riudavets, Josep Triay
Percussió: Eduard Florit, Joana Rangel, Pere Moll
Piano: Estefi Taltavull
Joan Mesquida, conductor
Born in Ciutadella in 1976, he obtained his degree in clarinet at the Conservatory of the Liceu in Barcelona, where he also delved
into de world of conducting conducting. Mesquida attended several courses with teachers as Natchev, Espert, Esteban and Brotons.
He bagan his work in musical conducting in 2000 in the Banda de la Agrupación Musical de Ciutadella, which he still conducts.
Joan is a talented musician and a versatile conductor. He has directed operettas, musical shows and big band concerts. He is
currently conductor of the Banda Municipal de Ciutadella, the Orquestra de la Asociación Musical de Ciutadella, and the Big Banc
AMC, as well as being a member of the Orquestra de Cambra Illa de Menorca.
10
** Concertino
* Cap de corda
11
Mecenes: Mecenas:
Organitza: Organiza:
Col·labora: Colabora:
CONSERVATORI
PROFESSIONAL
DE MÚSICA I DANSA
DE MENORCA