pdf 4.000KB - Diari Oficial de la Comunitat Valenciana

Any XXXIX
Diumenge, 9 d’octubre de 2016 / Domingo, 9 de octubre de 2016
Núm. 7892
I. DISPOSICIONS GENERALS
I. DISPOSICIONES GENERALES
Conselleria d’Educació,
Investigació, Cultura i Esport
DECRET 127/2016, de 7 d’octubre, del Consell, pel qual es
declara Bé d’Interés Cultural Immaterial la processó cívica
del Nou d’Octubre a València. [2016/7855]
Conselleria de Educación,
Investigación, Cultura y Deporte
DECRETO 127/2016, de 7 de octubre, del Consell, por el
que se declara Bien de Interés Cultural Inmaterial la procesión cívica del Nou d’Octubre en Valencia. [2016/7855]
27795
27795
III. ACTES ADMINISTRATIUS
III. ACTOS ADMINISTRATIVOS
C) ALTRES ASSUMPTES
C) OTROS ASUNTOS
Presidència de la Generalitat
DECRET 8/2016, de 8 d’octubre, del president de la Generalitat, pel qual concedeix la Placa de la Generalitat al Mèrit
Esportiu, en l’edició 2016, al Club Esportiu Herca. [2016/7858]
Presidencia de la Generalitat
DECRETO 8/2016, de 8 de octubre, del president de la
Generalitat, por el que concede la Placa de la Generalitat al
Mérito Deportivo, en su edición 2016, al Club Deportivo
Herca. [2016/7858]
27803
27804
DECRETO 9/2016, de 8 de octubre, del president de la
Generalitat, por el que concede la Medalla de la Generalitat
al Mérito Deportivo, en su edición 2016, a Ait Khamouch
Abderrahman. [2016/7859]
27804
27805
DECRETO 10/2016, de 8 de octubre, del president de la
Generalitat, por el que concede la Medalla de la Generalitat
al Mérito Deportivo, en su edición 2016, a título póstumo, a
Álvaro López Cremades. [2016/7860]
27805
27806
DECRETO 11/2016, de 8 de octubre, del president de la
Generalitat, por el que concede la Medalla de la Generalitat
al Mérito Deportivo, en su edición 2016, a Ariadna Edo Beltrán. [2016/7861]
27806
27807
DECRETO 12/2016, de 8 de octubre, del president de la
Generalitat, por el que concede la Medalla de la Generalitat
al Mérito Deportivo, en su edición 2016, a Kim López González. [2016/7863]
27807
27808
DECRETO 13/2016, de 8 de octubre, del president de la
Generalitat, por el que concede la Medalla de la Generalitat
al Mérito Deportivo, en su edición 2016, a Mercedes Peris
Minguet. [2016/7864]
27808
DECRET 9/2016, de 8 d’octubre, del president de la Generalitat, pel qual concedeix la Medalla de la Generalitat al
Mèrit Esportiu, en l’edició 2016, a Ait Khamouch Abderrahman. [2016/7859]
DECRET 10/2016, de 8 d’octubre, del president de la
Generalitat, pel qual concedeix la Medalla de la Generalitat
al Mèrit Esportiu, en la seua edició 2016, a títol pòstum, a
Álvaro López Cremades. [2016/7860]
DECRET 11/2016, de 8 d’octubre, del president de la
Generalitat, pel qual concedeix la Medalla de la Generalitat al Mèrit Esportiu, en l’edició 2016, a Ariadna Edo Beltrán. [2016/7861]
DECRET 12/2016, de 8 d’octubre, del president de la
Generalitat, pel qual concedeix la Medalla de la Generalitat
al Mèrit Esportiu, en l’edició 2016, a Kim López González. [2016/7863]
DECRET 13/2016, de 8 d’octubre, del president de la Generalitat, pel qual concedeix la Medalla de la Generalitat al
Mèrit Esportiu, en l’edició 2016, a Mercedes Peris Minguet. [2016/7864]
27803
Núm. 7892 / 09.10.2016
DECRET 14/2016, de 8 d’octubre, del president de la
Generalitat, pel qual concedeix la Medalla de la Generalitat al Mèrit Esportiu, en l’edició 2016, a Orlando Ortega
Alejo. [2016/7866]
DECRET 15/2016, de 8 d’octubre, del president de la Generalitat, pel qual concedeix la Medalla de la Generalitat al
Mèrit Esportiu, en l’edició 2016, a Sara Marín Fernández. [2016/7867]
DECRET 16/2016, de 8 d’octubre, del president de la Generalitat, pel qual atorga el Premi de les Lletres de la Generalitat a Joan Francesc Mira i Casterà. [2016/7897]
DECRET 133/2016, de 7 d’octubre, del Consell, pel qual
concedeix l’Alta Distinció de la Generalitat a Alejandra
Soler Gilabert. [2016/7877]
DECRET 134/2016, de 7 d’octubre, del Consell, pel qual
concedeix l’Alta Distinció de la Generalitat a Juan Genovés
Candel. [2016/7878]
DECRET 135/2016, de 7 d’octubre, del Consell, pel qual
concedeix la Distinció de la Generalitat a Cèlia Amorós
Puente. [2016/7880]
DECRET 136/2016, de 7 d’octubre, del Consell, pel qual
concedeix la Distinció de la Generalitat a Patricia Campos
Doménech. [2016/7879]
DECRET 137/2016, de 7 d’octubre, del Consell, pel qual
concedeix la distinció de la Generalitat, a la Unió Nacional
d’Entitats Festeres de Moros i Cristians (UNDEF). [2016/7888]
DECRET 138/2016, de 7 d’octubre, del Consell, pel qual
concedeix la Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural a
Manuel Boix Álvarez. [2016/7903]
DECRET 139/2016, de 7 d’octubre, del Consell, pel qual
concedeix la Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural a
Carmen Calvo Sáenz de Tejada. [2016/7891]
DECRET 140/2016, de 7 d’octubre, del Consell, pel qual
concedeix la distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural a
Carmen Aranegui Gascó. [2016/7906]
DECRET 141/2016, de 7 d’octubre, del Consell, pel qual
concedeix la Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural al
Teatre Olympia. [2016/7904]
DECRET 142/2016, de 7 d’octubre, del Consell, pel qual
concedeix la Distinció de la Generalitat al Mèrit Científic a
Francisco Juan Martínez Mojica. [2016/7881]
DECRET 143/2016, de 7 d’octubre, del Consell, pel qual
concedeix la Distinció de la Generalitat al Mèrit Científic a
Andrés Pedreño Muñoz. [2016/7896]
DECRET 144/2016, de 7 d’octubre, del Consell, pel qual
concedeix la Distinció Honorífica d’Ambaixador de la
Comunitat Valenciana a Joseph Almudéver Mateu. [2016/7895]
DECRET 145/2016, de 7 d’octubre, del Consell, pel qual
concedeix la Distinció de la Generalitat al Mèrit Empresarial
i Social a Chocolates Valor. [2016/7889]
DECRET 146/2016, de 7 d’octubre, del Consell, pel qual
concedeix la Distinció de la Generalitat al Mèrit Empresarial
i Social a Rosario Coll Bargues. [2016/7886]
DECRET 147/2016, de 7 d’octubre, del Consell, pel qual
concedeix la Distinció de la Generalitat al Mèrit Empresarial
i Social a Antonio Montalbán Gámez. [2016/7883]
27809
DECRETO 14/2016, de 8 de octubre, del president de la
Generalitat, por el que concede la Medalla de la Generalitat
al Mérito Deportivo, en su edición 2016, a Orlando Ortega
Alejo. [2016/7866]
27809
27810
DECRETO 15/2016, de 8 de octubre, del president de la
Generalitat, por el que concede la Medalla de la Generalitat
al Mérito Deportivo, en su edición 2016, a Sara Marín Fernández. [2016/7867]
27810
27811
DECRETO 16/2016, de 8 de octubre, del president de la
Generalitat, por el que otorga el Premio de las Letras de la
Generalitat a Joan Francesc Mira i Casterà. [2016/7897]
27811
27812
DECRETO 133/2016, de 7 de octubre, del Consell, por el
que concede la Alta Distinción de la Generalitat a Alejandra
Soler Gilabert. [2016/7877]
27812
27813
DECRETO 134/2016, de 7 de octubre, del Consell, por
el que concede la Alta Distinción de la Generalitat a Juan
Genovés Candel. [2016/7878]
27813
27814
DECRETO 135/2016, de 7 de octubre, del Consell, por el
que concede la Distinción de la Generalitat a Cèlia Amorós
Puente. [2016/7880]
27814
27815
DECRETO 136/2016, de 7 de octubre, del Consell, por el
que concede la Distinción de la Generalitat a Patricia Campos Doménech. [2016/7879]
27815
27816
DECRETO 137/2016, de 7 de octubre, del Consell, por el que
concede la Distinción de la Generalitat a la Unión Nacional de
Entidades Festeras de Moros y Cristianos (UNDEF). [2016/7888]
27816
27817
DECRETO 138/2016, de 7 de octubre, del Consell, por el
que concede la Distinción de la Generalitat al Mérito Cultural a Manuel Boix Álvarez. [2016/7903]
27817
27818
DECRETO 139/2016, de 7 de octubre, del Consell, por el
que concede la Distinción de la Generalitat al Mérito Cultural a Carmen Calvo Sáenz de Tejada. [2016/7891]
27818
27819
DECRETO 140/2016, de 7 de octubre, del Consell, por el
que concede la distinción de la Generalitat al Mérito Cultural
a Carmen Aranegui Gascó [2016/7906]
27819
27820
DECRETO 141/2016, de 7 de octubre, del Consell, por el
que concede la Distinción de la Generalitat al Mérito Cultural al Teatro Olympia. [2016/7904]
27820
27821
DECRETO 142/2016, de 7 de octubre, del Consell, por el
que concede la Distinción de la Generalitat al Mérito Científico a Francisco Juan Martínez Mojica. [2016/7881]
27821
27822
DECRETO 143/2016, de 7 de octubre, del Consell, por el
que concede la Distinción de la Generalitat al Mérito Científico a Andrés Pedreño Muñoz. [2016/7896]
27822
27823
DECRETO 144/2016, de 7 de octubre, del Consell, por el
que concede la Distinción Honorífica de Ambaixador de la
Comunitat Valenciana a Joseph Almudéver Mateu. [2016/7895]
27823
27824
DECRETO 145/2016, de 7 de octubre, del Consell, por el
que concede la Distinción de la Generalitat al Mérito Empresarial y Social a Chocolates Valor. [2016/7889]
27824
27825
DECRETO 146/2016, de 7 de octubre, del Consell, por el
que concede la Distinción de la Generalitat al Mérito Empresarial y Social a Rosario Coll Bargues. [2016/7886]
27825
27826
DECRETO 147/2016, de 7 de octubre, del Consell, por el
que concede la Distinción de la Generalitat al Mérito Empresarial y Social a Antonio Montalbán Gámez. [2016/7883]
27826
Núm. 7892 / 09.10.2016
DECRET 148/2016, de 7 d’octubre, del Consell, pel qual
concedeix la Distinció de la Generalitat al Mèrit Empresarial
i Social a Rafael Recuenco Montero. [2016/7884]
DECRET 149/2016, de 7 d’octubre, del Consell, pel qual
concedeix la Distinció de la Generalitat per les accions
a favor de la Igualtat i per a una Societat Inclusiva a José
Antonio Bargues Marco. [2016/7902]
DECRET 150/2016, de 7 d’octubre, del Consell, pel qual
concedeix la Distinció de la Generalitat per les Accions
a favor de la Igualtat i per a una Societat Inclusiva al Collectiu Lambda. [2016/7905]
27827
DECRETO 148/2016, de 7 de octubre, del Consell, por el
que concede la Distinción de la Generalitat al Mérito Empresarial y Social a Rafael Recuenco Montero. [2016/7884]
27827
27828
DECRETO 149/2016, de 7 de octubre, del Consell, por el
que concede la Distinción de la Generalitat por acciones a
favor de la Igualdad y para una Sociedad Inclusiva a José
Antonio Bargues Marco. [2016/7902]
27828
27829
DECRETO 150/2016, de 7 de octubre, del Consell, por el
que concede la Distinción de la Generalitat por acciones a
favor de la Igualdad y para una Sociedad Inclusiva al Colectivo Lambda [2016/7905]
27829
Num. 7892 / 09.10.2016
27795
Conselleria d’Educació,
Investigació, Cultura i Esport
DECRET 127/2016, de 7 d’octubre, del Consell, pel qual
es declara Bé d’Interés Cultural Immaterial la processó
cívica del Nou d’Octubre a València. [2016/7855]
Conselleria de Educación,
Investigación, Cultura y Deporte
DECRETO 127/2016, de 7 de octubre, del Consell, por el
que se declara Bien de Interés Cultural Inmaterial la procesión cívica del Nou d’Octubre en Valencia. [2016/7855]
PREÀMBUL
PREÁMBULO
L’article 49.1.5 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, estableix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria
de patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i
científic. Així mateix, l’article 26.2 de Llei 4/1998, d’11 de juny, de la
Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, disposa que la declaració
d’un Bé d’Interés Cultural s’ha de fer mitjançant un decret del Consell,
a proposta de la conselleria competent en matèria de cultura. Tot això
sense perjuí de les competències que l’article 6 de la Llei 16/1985, de
25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, reserva a l’Administració
General de l’Estat.
Així mateix, la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural
Valencià, en l’article 45 disposa que han de ser declarats béns d’interés
cultural les activitats, coneixements, usos i tècniques que constitueixen les manifestacions més representatives i valuoses de la cultura i
les formes de vida tradicionals dels valencians. Igualment, poden ser
declarats béns d’interés cultural els béns immaterials que són expressions de les tradicions del poble valencià en les seues manifestacions
musicals, artístiques, gastronòmiques o d’oci, i en especial aquelles que
han sigut objecte de transmissió oral, i les que mantenen i potencien
l’ús del valencià.
La festivitat del Nou d’Octubre és el dia del poble valencià. Es commemora aquest dia la conquesta de València en 1238 per part de les
tropes del rei Jaume I. Ja en 1338 es va instituir la festa commemorativa
i s’ha celebrat especialment en els casos dels centenaris. Sempre s’ha
mantingut com a rerefons el fet de celebrar la data fundacional del poble
valencià i l’exaltació de la identitat col·lectiva dels valencians. Aquestes
circumstàncies s’han fet paleses en l’acte de la processó cívica que se
celebra el matí del nou d’octubre, consistent en el solemne descens amb
honors d’ordenança pel balcó de l’Ajuntament de la Reial Senyera i la
seua processó, envoltada i escortada per les entitats cíviques valencianes
i principals autoritats locals, en un seguici cerimonial. Fins a l’actualitat,
la processó cívica es manté com a veritable fil conductor d’una festa que
expressa l’autoconsciència i valencianitat del poble valencià.
Mitjançant una Resolució de 5 d’octubre de 2015, de la Conselleria
de Educació, Investigació, Cultura i Esport, es va acordar incoar l’expedient per a la declaració com a Bé d’Interés Cultural Immaterial a favor
de la processó cívica del Nou d’Octubre a València.
En la tramitació de l’expedient s’ha concedit tràmit d’audiència a
l’Ajuntament de València.
En compliment del que disposa l’article 27 de la Llei 4/1998, d’11
de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, en l’expedient consten els
informes favorables del Consell Valencià de Cultura i de la Universitat
de València.
Per tot açò, complits els tràmits previstos en els articles 26 i
següents de la Llei 4/1998, del Patrimoni Cultural Valencià, a proposta
del conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, de conformitat
amb els articles 28.c i 43 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la
Generalitat, del Consell, i amb la deliberació prèvia del Consell, en la
reunió del dia 7 d’octubre de 2016,
El artículo 49.1.5 del Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, establece la competencia exclusiva de la Generalitat en materia
de patrimonio histórico, artístico, monumental, arquitectónico, arqueológico y científico. Asimismo, el artículo 26.2 de Ley 4/1998, de 11
de junio, de la Generalitat, del Patrimonio Cultural Valenciano, dispone que la declaración de un Bien de Interés Cultural se hará mediante
decreto del Consell, a propuesta de la conselleria competente en materia
de cultura. Todo ello sin perjuicio de las competencias que el artículo
6 de la Ley 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español,
reserva a la Administración General del Estado.
Asimismo, la Ley 4/1998, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural
Valenciano, en su artículo 45 dispone que serán declarados bienes de
interés cultural las actividades, conocimientos, usos y técnicas que constituyan las manifestaciones más representativas y valiosas de la cultura
y los modos de vida tradicionales de los valencianos. Igualmente podrán
ser declarados bienes de interés cultural los bienes inmateriales que
sean expresiones de las tradiciones del pueblo valenciano en sus manifestaciones musicales, artísticas, gastronómicas o de ocio, y en especial
aquellas que han sido objeto de transmisión oral, y las que mantienen y
potencian el uso del valenciano.
La festividad del Nou d’Octubre es el día del pueblo valenciano. Se
conmemora ese día la conquista de Valencia, en 1238, por parte de las
tropas del rey Jaime I. Ya en 1338 se instituyó la fiesta conmemorativa y
se ha celebrado especialmente en los casos de los centenarios. Siempre
se ha mantenido como trasfondo el hecho de celebrar la fecha fundacional del pueblo valenciano y la exaltación de la identidad colectiva de los
valencianos. Estas circunstancias se han hecho patentes en el acto de la
procesión cívica que se celebra la mañana del Nou d’Octubre, consistente en el solemne descenso con honores de ordenanza por el balcón del
Ayuntamiento de la Real Senyera, y su procesión, rodeada y escoltada
por las entidades cívicas y principales autoridades locales, en un séquito
ceremonial. Hasta la actualidad, la procesión cívica se mantiene como
verdadero hilo conductor de una fiesta que expresa la autoconciencia y
valencianidad del pueblo valenciano.
Mediante Resolución de 5 de octubre de 2015, de la Conselleria
de Educación, Investigación, Cultura y Deporte, se acordó tener por
incoado expediente para la declaración como Bien de Interés Cultural
Inmaterial a favor de la procesión cívica del Nou d’Octubre en Valencia.
En la tramitación del expediente se ha concedido trámite de audiencia al Ayuntamiento de Valencia.
En cumplimiento de lo dispuesto en el artículo 27 de la Ley 4/1998,
de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano, constan en el expediente los informes favorables del Consell Valencià de Cultura y de la
Universitat de València.
Por todo ello, cumplidos los trámites previstos en los artículos 26
y siguientes de la Ley 4/1998, del Patrimonio Cultural Valenciano, a
propuesta del conseller de Educación Investigación, Cultura y Deporte,
de conformidad con los artículos 28.c y 43 de la Ley 5/1983, de 30
de diciembre, de la Generalitat, del Consell, y previa deliberación del
Consell, en la reunión del 7 de octubre de 2016,
DECRETE
DECRETO
Article 1. Objecte
Es declara Bé d’Interés Cultural Immaterial la processó cívica del
Nou d’Octubre a València.
Artículo 1. Objeto
Se declara Bien de Interés Cultural Inmaterial la procesión cívica
del Nou d’Octubre en Valencia.
Article 2. Descripció del bé i valors
La descripció del bé i els seus valors es fan constar en l’annex
d’aquest decret.
Artículo 2. Descripción del bien y valores
La descripción del bien y sus valores, se hacen constar en el anexo
de este decreto.
Num. 7892 / 09.10.2016
27796
Article 3. Mesures de protecció i salvaguarda
La protecció de la processó cívica del Nou d’Octubre a València com a patrimoni cultural immaterial es concretarà en les mesures
següents:
a) Realitzar labors d’identificació, descripció, investigació, estudi i
documentació amb criteris científics.
b) Incorporar els testimonis disponibles a suports materials que
garantisquen la seua protecció i preservació.
c) Vetlar pel normal desenrotllament i la pervivència d’aquesta
manifestació cultural, així com tutelar la conservació dels seus valors
tradicionals i la seua transmissió a les generacions futures.
Qualsevol canvi que excedisca el normal desenrotllament dels elements que formen aquesta manifestació cultural haurà de comunicar-se
a la direcció general competent en matèria de patrimoni cultural, perquè,
si és el cas, emeta l’autorització administrativa i la consegüent modificació de la present declaració.
Les accions de salvaguarda que es projecten hauran de tindre en
compte, de manera molt especial, els riscos de desvirtuació que podrien
derivar-se del turisme massiu, així com la necessitat de valorar i protegir
adequadament els oficis tradicionals associats a aquesta manifestació.
La gestió de la processó cívica serà exercida per l’Ajuntament de
València, el qual decidirà sobre aspectes materials i immaterials, així
com el desenvolupament dels actes de la festivitat anual.
Artículo 3. Medidas de protección y salvaguardia
La protección de la procesión cívica del Nou d’Octubre en Valencia como patrimonio cultural inmaterial se concretará en las siguientes
medidas:
a) Realizar labores de identificación, descripción, investigación,
estudio y documentación con criterios científicos.
b) Incorporar los testimonios disponibles a soportes materiales que
garanticen su protección y preservación.
c) Velar por el normal desarrollo y la pervivencia de esta manifestación cultural, así como tutelar la conservación de sus valores tradicionales y su transmisión a las generaciones futuras.
Cualquier cambio que exceda el normal desarrollo de los elementos
que forman esta manifestación cultural deberá comunicarse a la dirección general competente en materia de patrimonio cultural para, en su
caso, su autorización administrativa y consiguiente modificación de la
presente declaración.
Las acciones de salvaguardia que se proyecten deberán tener en
cuenta, de manera muy especial, los riesgos de desvirtuación que
podrían derivarse del turismo masivo, así como la necesidad de valorar y proteger adecuadamente los oficios tradicionales asociados a esta
manifestación.
La gestión de la procesión cívica será ejercida por el Ayuntamiento
de Valencia, el cual decidirá sobre aspectos materiales e inmateriales,
así como el desarrollo de los actos de la festividad anual.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
DISPOSICIONES ADICIONALES
Primera. Publicació i inscripció
Aquest decret es publicarà en el Diari Oficial de la Comunitat
Valenciana i en el Boletín Oficial del Estado, i la declaració s’inscriurà en la Secció Primera de l’Inventari General del Patrimoni Cultural
Valencià i es comunicarà, així mateix, al Registre General de Béns d’Interés Cultural del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport.
Primera. Publicación e inscripción
Este decreto se publicará en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana y en el Boletín Oficial del Estado, y la declaración se inscribirá
en la Sección Primera del Inventario General del Patrimonio Cultural
Valenciano comunicándose, asimismo, al Registro General de Bienes de
Interés Cultural del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.
Segona. Incidència pressupostària
L’aplicació i desplegament d’aquest decret no podrà tindre cap incidència en la dotació de despesa assignada a la Conselleria d’Educació,
Investigació, Cultura i Esport, i en tot cas haurà de ser atès amb els
mitjans personals i materials de la conselleria competent per raó de la
matèria.
Segunda. Incidencia presupuestaria
La aplicación y desarrollo de este decreto no podrá tener incidencia
alguna en la dotación de los capítulos de gasto asignada a la Conselleria
de Educación, Investigación, Cultura y Deporte, y en todo caso deberá
ser atendido con los medios personales y materiales de la conselleria
competente por razón de la materia.
DISPOSICIÓ FINAL
Única. Entrada en vigor
Aquest decret entrarà en vigor l’endemà de la publicació en el Diari
Oficial de la Comunitat Valenciana.
València, 7 d’octubre de 2016
DISPOSICIÓN FINAL
Única. Entrada en vigor
Este decreto entrará en vigor el día siguiente a su publicación en el
Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Valencia, 7 de octubre de 2016
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport,
VICENT MARZÀ IBÁÑEZ
El president de la Generalitat
XIMO PUIG I FERRER
El conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte,
VICENT MARZÀ IBÁÑEZ
ANNEX
ANEXO
1. Exposició de motius: La festivitat del Nou d’Octubre constitueix
el dia del poble valencià. La jornada commemora la conquesta de la
ciutat de València, el 9 d’octubre de 1238, per part de les tropes del rei
Jaume I. Encara que va ser en 1239 quan l’històric Regne de València es
va constituir com a entitat política pràcticament independentment dins
de la Corona d’Aragó, als ulls dels avantpassats medievals la data del 9
d’octubre de 1238 ja es va presentar com a símbol de la recuperació de
les terres valencianes i, amb posterioritat, ha sigut considerada com a
data de naixement del poble valencià.
A partir de 1338, data del primer centenari de la conquesta, es va
instituir la festa commemorativa del Nou d’Octubre. Des d’aleshores
fins a l’abolició dels Furs del Regne de València pels decrets de Nova
1. Exposición de motivos: La festividad del Nou d’Octubre constituye el día del pueblo valenciano. La jornada conmemora la conquista
de la ciudad de Valencia, el 9 de octubre de 1238, por parte de las tropas
del rey Jaime I. Aunque fue en 1239 cuando el histórico Reino de Valencia se constituyó como entidad política prácticamente independientemente dentro de la Corona de Aragón, a los ojos de los antepasados
medievales la fecha del 9 de octubre de 1238 ya se presentó como símbolo de la recuperación de las tierras valencianas y, con posterioridad,
ha sido considerada como fecha de nacimiento del pueblo valenciano.
A partir de 1338, fecha del primer centenario de la conquista, se
instituyó la fiesta conmemorativa del Nou d’Octubre. Desde entonces
hasta la abolición de los Fueros del Reino de Valencia por los decretos
Num. 7892 / 09.10.2016
Planta, la festa se celebrà anualment de manera quasi ininterrompuda,
en unes celebracions especials en els casos dels centenaris. Des de 1707
fins a la seua recuperació definitiva al segle XX, només en 1738 i 1838
es duen a terme les celebracions, si bé es manté el seu record, així com
el simbolisme especial de la Reial Senyera.
La festa s’ha realitzat en les distintes èpoques amb diverses reinterpretacions simbòliques, transformacions formals i instrumentalitzacions ideològiques, si bé sempre s’ha mantingut com a rerefons el
fet de celebrar la data fundacional del poble valencià i l’exaltació de
la identitat col·lectiva dels valencians del cap i casal i de tot el Regne.
Aquestes circumstàncies, especialment la segona, s’han fet paleses en
l’acte de la processó cívica que se celebra el matí del Nou d’Octubre a
partir de les 12 hores del migdia, consistent en el solemne descens amb
honors d’ordenança pel balcó de l’Ajuntament de la Reial Senyera de
València, composta per quatre barres roges sobre fons groc, coronades
sobre franja blava vora el pal, culminada per la figura d’un rat penat,
que durant tot l’any es conserva al Museu de l’Arxiu Històric de València, i la seua processó, envoltada i escortada per les entitats cíviques
valencianes i principals autoritats locals i autonòmiques. Es tracta d’un
singular seguici cerimonial que, des de la plaça de l’Ajuntament, recorre
els principals carrers del centre de la ciutat de València fins a arribar a
la plaça d’Alfons el Magnànim, on es ret homenatge a la figura del rei
Jaume I, fundador del Regne de València, i des d’on es retorna novament a la plaça de l’Ajuntament, on la Reial Senyera és hissada perquè
torne a ser custodiada a les dependències de l’Arxiu Històric Municipal.
La processó cívica, tot i que ha experimentat diverses transformacions i reconfiguracions en funció dels distints contextos sociohistòrics,
es manté com a veritable fil conductor d’una festa que expressa l’autoconsciència i valencianitat dels habitants del cap i casal i de tot el territori valencià. Durant la seua llarga trajectòria, la processó ha funcionat
com a prova irrefutable d’una mena d’espiritualitat cívica on s’uneixen
la creença en la comunitat, la memòria col·lectiva i el desig de cohesió
social i identificació amb l’urbs, assolida mitjançant tot un cerimonial
escrupolosament codificat. Així, la processó cívica, que en principi va
tindre un origen i un significat quasi religiós, vinculat al naixement
providencial del Regne de València, va anar transmutant-se en un acte
de caràcter laic en què es refermen els vincles culturals, socials i polítics
dels ciutadans de la ciutat de València, com a capital del territori valencià, en els del Regne, actualment denominat Comunitat Valenciana.
2. Dades sobre el bé objecte de la declaració
2.1. Denominació: Processó cívica del Nou d’Octubre a València.
2.2. Localitat: Ciutat de València.
2.3. Data de realització: 9 d’octubre.
2.4. Protagonistes principals: Reial Senyera, figura històrica del rei
Jaume I, entitats civicoculturals i polítiques, representants institucionals
municipals i autonòmics, i ciutadania en general.
2.5. Antecedents històrics: L’actual processó cívica té els seus
antecedents en les celebracions medievals de la conquesta cristiana de
València. Aquestes se situen en el context de la nova atmosfera europeista i occidental universalitzada a través de la ideologia transmesa per
l’Església catòlica i per la reialesa, les dues grans institucions que vertebraren des del principi el nou Regne de València i afavoriren la codificació de les noves tradicions festives locals. El 9 d’octubre de 1238, dia
de sant Donís, el rei Jaume I va realitzar la seua entrada triomfal, lligant
des d’aleshores el destí de València al de la Corona d’Aragó. D’aquesta
manera, sant Donís, que no tenia res a veure amb la tradició local i que
tan sols representava una festa menor del calendari litúrgic, assoliria una
popularitat extraordinària, en solemnitzar-se el seu record conjuntament
amb la rendició de la plaça, amb la consagració eclesiàstica de la catedral, i identificar-se la seua commemoració amb la inclusió de València
al si de la cristiandat. Històricament a la catedral ha tingut lloc i encara
té lloc (encara que no sempre amb caràcter oficial) la celebració del
Tedèum o cant d’acció de gràcies a Déu, per aquesta commemoració.
Les primeres celebracions daten d’un segle després de la conquesta, pel fet que les primeres institucions de govern locals i autònomes
estaven àvides de manifestar públicament les prerrogatives adquirides
27797
de Nueva Planta, la fiesta se celebró anualmente de manera casi ininterrumpida, con celebraciones especiales en los casos de los centenarios. Desde 1707 hasta su recuperación definitiva en el siglo XX, solo
en 1738 y 1838 se realizaron las celebraciones, si bien se mantuvo su
recuerdo así como el simbolismo especial de la Reial Senyera.
La fiesta se ha realizado en las distintas épocas con diversas reinterpretaciones simbólicas, transformaciones formales e instrumentalizaciones ideológicas, si bien siempre se ha mantenido como trasfondo el
hecho de celebrar la simbólica fecha fundacional del pueblo valenciano
y la exaltación de la identidad colectiva de los valencianos del cap i
casal y de todo el reino. Estas circunstancias, especialmente la segunda,
se han hecho patentes en el acto de la procesión cívica que se celebra la
mañana del Nou d’Octubre a partir de las 12 horas del mediodía, consistente en el solemne descenso con honores de ordenanza, por el balcón
del Ayuntamiento, de la Reial Senyera de Valencia, compuesta por cuatro barras rojas sobre fondo amarillo, coronadas sobre franja azul junto
al asta, culminada por la figura de un murciélago, que durante todo el
año se conserva en el Museo del Archivo Histórico de Valencia, y su
procesión, rodeada y escoltada por las entidades cívicas valencianas y
principales autoridades locales y autonómicas. Se trata de un singular
séquito ceremonial que, desde la plaza del Ayuntamiento, recorre las
principales calles del centro de la ciudad de Valencia hasta llegar a la
plaza de Alfonso el Magnánimo, en que se rinde homenaje a la figura
del rey Jaime I, fundador del Reino de Valencia, y desde allí se devuelve nuevamente a la plaza del Ayuntamiento, donde la Reial Senyera es
izada para que vuelva a ser custodiada en las dependencias del Archivo
Histórico Municipal.
La procesión cívica, aunque ha experimentado varias transformaciones y reconfiguraciones en función de los distintos contextos sociohistóricos, se mantiene como verdadero hilo conductor de una fiesta
que expresa la autoconciencia y valencianidad de los habitantes del
cap i casal y de todo el territorio valenciano. Durante su larga trayectoria, la procesión ha funcionado como prueba irrefutable de una especie
de espiritualidad cívica donde se unen la creencia en la comunidad, la
memoria colectiva y el deseo de cohesión social e identificación con la
urbe, alcanzada mediante todo un ceremonial escrupulosamente codificado. Así, la procesión cívica, que en principio tuvo un origen y significado casi religioso, vinculado al nacimiento providencial del Reino
de Valencia, fue transmutándose en un acto de carácter laico en que se
afianzan los vínculos culturales, sociales y políticos de los ciudadanos
de la ciudad de Valencia, como capital del territorio valenciano, actualmente denominado Comunitat Valenciana.
cia.
2. Datos sobre el bien objeto de la declaración
2.1. Denominación: Procesión cívica del Nou d’Octubre en Valen-
2.2. Localidad: Ciudad de Valencia.
2.3. Fecha de realización: 9 de octubre.
2.4. Protagonistas principales: Reial Senyera, figura histórica del
rey Jaime I, entidades cívico-culturales y políticas, representantes institucionales municipales y autonómicos, y ciudadanía en general.
2.5. Antecedentes históricos: La actual procesión cívica tiene sus
antecedentes en las celebraciones medievales de la conquista cristiana
de Valencia. Estas se sitúan en el contexto de la nueva atmósfera europeísta y occidental universalizada a través de la ideología transmitida
por la Iglesia católica y por la realeza, las dos grandes instituciones
que vertebraron desde el principio el nuevo Reino de Valencia y favorecieron la codificación de las nuevas tradiciones festivas locales. El 9
de octubre de 1238, día de san Dionisio, el rey Jaime I hizo su entrada
triunfal, atando desde entonces el destino de Valencia al de la Corona de Aragón. De esta manera, san Dionisio, que no tenía nada que
ver con la tradición local y que tan solo representaba una fiesta menor
del calendario litúrgico, alcanzaría una popularidad extraordinaria, al
solemnizarse su recuerdo junto con la rendición de la plaza y la consagración eclesiástica de la catedral, e identificarse su conmemoración
con la inclusión de Valencia en el seno de la cristiandad. Históricamente
en la catedral ha tenido y todavía tiene lugar (aunque no siempre con
carácter oficial) la celebración del Tedéum o canto de acción de gracias
a dios, por esta conmemoración.
Las primeras celebraciones datan de un siglo después de la conquista, por el hecho de que las primeras instituciones de gobierno locales y
autónomas estaban ávidas de manifestar públicamente las prerrogativas
Num. 7892 / 09.10.2016
gràcies a la pionera política municipalista de la reialesa. Amb tot, la
celebració en 1338 del primer centenari de la conquesta va tindre també
un tarannà eminentment religiós, mancat de qualsevol motiu lúdic, i va
pretendre celebrar la incorporació providencial de la ciutat per les tropes
de Jaume I, i amb la del regne, a la cristiandat. La processó anà des de
la catedral de Santa Maria fins al convent de San Vicent de la Roqueta,
i pocs anys més tard, s’instaurà la tradició de realitzar anualment una
processó semblant tant en el dia de Sant Donís com en el de Sant Jordi,
en unes celebracions especials en els anys 38 de cada centúria.
Per tant, la celebració del Nou d’Octubre naixia com una acció de
gràcies col·lectiva dels nous pobladors davant la conquesta providencial a major glòria de Déu. Un triomf cristià protagonitzat pels reis del
casal d’Aragó, els avantpassats dels quals no oblidaren mai els orígens
cristians de València gràcies a una tradició transmesa secularment.
Per aquesta raó, i des d’aleshores i en el futur, la data i festa del Nou
d’Octubre haurien de servir per a acotar els orígens historicopolítics
del nou Regne de València i permetrien aprofundir les arrels dels nous
pobladors, dotant-los d’un corpus de referències que, reelaborades convenientment, van constituir el gros del patrimoni ideològic d’un poble
que va convertir l’esdeveniment en una celebració legitimadora de la
seua existència.
D’aquesta manera, la celebració del Nou d’Octubre va quedar incorporada com una representació sacra al calendari festiu local, en la qual
la comunitat cívica apareixia ordenada segons els esquemes ideològics
del pensament polític i social medieval. En les primeres celebracions
reeixia la processó religiosa, una desfilada solemne en la qual els magistrats municipals ja portaven i exhibien la Reial Senyera al llarg del trajecte com a símbol màxim, representatiu de la seua jurisdicció i de la
seua autonomia política.
S’ha de recordar també que la Senyera del rat penat, com a bandera
de guerra, i d’acord amb els Furs, havia de ser seguida per qualsevol
home, a peu o a cavall, si eixia a la batalla. La processó del Nou d’Octubre, precisament, no fa sinó rememorar i fixar, en temps de pau, el
simbolisme i a l’hora la funcionalitat primordial d’una Reial Senyera
que, en igual procediment, s’apostava en el balcó de la Casa de la Ciutat
i es davallava sense inclinar-se si havia d’eixir a la batalla, convocant a
tot el poble darrere. Una ensenya que era protegida, ja fóra en la pau o
en la guerra, per la Companyia de Ballesters del Centenar de la Ploma,
creada per Pere el Cerimoniós en el segle XIV per a l’específica protecció de la Reial Senyera quan havia d’eixir a la batalla, i que també va ser
abolida en 1707 juntament amb els furs. De fet, la Senyera encapçalà els
principals successos bèl·lics en què tropes valencianes, de la ciutat i del
regne, hagueren d’eixir a la batalla per a defensa de les llibertats forals,
de la integritat territorial del regne o de la seguretat dels valencians.
La celebració adquiriria, així, unes connotacions civicopolítiques
que superaven els pretextos religiosos argumentats originalment. El Nou
d’Octubre es destacava com una afirmació de la consciència ciutadana,
i la festa emfasitzava la renovació contractual de la fidelitat mútua que
juramentaven el monarca i la comunitat urbana. De manera que, des de
mitjan segle XIV, allò que havia sigut una acció de gràcies de caràcter
eminentment espiritual va començar a transmutar-se en una mena de
festa patriòtica, adaptant-se a les canviants circumstàncies històriques,
factor que explica la supervivència de la celebració durant aquests quasi
huit segles.
Els motius del ritual festiu sobirà, assumits per la població que participava directament en la celebració, van introduir nous costums, com
ara la tradició de les fruites de massapà per a afalagar les enamorades
per Sant Dionís, o la disparada de focs artificials, a més dels voltejos de
campanes, lluminàries, balls, festes i serenates de joglars que acompanyaven la celebració del dia dels valencians.
La celebració del tercer centenari, en 1538, ja va demostrar amb
claredat l’aparició d’una genuïna consciència històrica, fet que coincideix amb el moment de l’hegemonia valenciana en el si de la Corona
d’Aragó i amb la creixent castellanització política. La recreació de la
memòria perduraria en les commemoracions successives, i inauguraria
una nova etapa en l’evolució secular de la festa que va formalitzar definitivament la seua concreció protocol·lària amb la fastuositat i grandiloqüència tan pròpies de les cerimònies de l’Espanya imperial. Després
de la fallida revolta de la Germania, les institucions i els oficials que
exercien delegacions del poder regi aconseguiren major rang i posició
27798
adquiridas gracias a la pionera política municipalista de la realeza. Con
todo, la celebración en 1338 del primer centenario de la conquista tuvo
también un talante eminentemente religioso, falto de cualquier motivo
lúdico, y pretendió celebrar la incorporación providencial de la ciudad,
por las tropas de Jaime I, y con ella la del reino, a la cristiandad. La
procesión fue desde la catedral de Santa María hasta el convento de San
Vicente de la Roqueta, y pocos años más tarde, se instauró la tradición
de realizar anualmente una procesión semejante tanto el día de San Dionisio como el día de San Jorge, en unas celebraciones especiales, los
años 38 de cada centuria.
Por lo tanto, la celebración del Nou d’Octubre nacía como una
acción de gracias colectiva de los nuevos pobladores ante la conquista
providencial a mayor gloria de Dios. Un triunfo cristiano protagonizado por los reyes de la casa de Aragón, cuyos antepasados no olvidaron
nunca los orígenes cristianos de Valencia gracias a una tradición transmitida secularmente. Por esta razón, y desde entonces y en el futuro, la
fecha y fiesta del Nou d’Octubre deberían servir para acotar los orígenes
histórico-políticos del nuevo Reino de Valencia y permitirían profundizar las raíces de los nuevos pobladores, dotándolos de un corpus de
referencias que, reelaboradas convenientemente, constituyeron el grueso
del patrimonio ideológico de un pueblo que convirtió el acontecimiento
en una celebración legitimadora de su existencia.
De esta manera, la celebración del Nou d’Octubre quedó incorporada como una representación sacra al calendario festivo local, en la que
la comunidad cívica aparecía ordenada según los esquemas ideológicos
del pensamiento político y social medieval. En las primeras celebraciones sobresalía la procesión religiosa, un desfile solemne en el que los
magistrados municipales ya llevaban y exhibían la Real Senyera a lo
largo del trayecto como símbolo máximo, representativo de su jurisdicción y de su autonomía política.
Se ha de recordar además que la Senyera del Rat Penat, como bandera de guerra, y de acuerdo con los fueros, había de ser seguida por
cualquier hombre, a pie o a caballo, si salía a la batalla. La procesión
del Nou d’Octubre, precisamente, no hace sino rememorar y fijar, en
tiempos de paz, el simbolismo y al mismo tiempo la funcionalidad primordial de una Reial Senyera que, en igual procedimiento, se apostaba
en el balcón de la Casa de la Ciutat y se bajaba sin inclinarse si había
de salir a la batalla, convocando a todo el pueblo detrás suyo. Una enseña que era protegida, ya fuera con paz o guerra, por la Compañía de
Ballesters del Centenar de la Ploma, creada por Pedro el Ceremonioso
en el siglo XIV para la específica protección de la Reial Senyera cuando
había de salir a la batalla, y que también fue abolida en 1707 junto a los
fueros. De hecho, la Senyera encabeza los principales sucesos bélicos
en los que tropas valencianas, de la ciudad y del reino, habían de salir
a la batalla para la defensa de las libertades forales, de la integridad
territorial del reino o de la seguridad de los valencianos.
La celebración adquiriría, así, unas connotaciones cívico-políticas
que superaban los pretextos religiosos argumentados originalmente. El
Nou d’Octubre destacaba como una afirmación de la conciencia ciudadana, y la fiesta enfatizaba la renovación contractual de la fidelidad
mutua que juramentaban el monarca y la comunidad urbana. De manera
que, desde mediados siglo XIV, lo que había sido una acción de gracias
de carácter eminentemente espiritual empezó a transmutarse en una
especie de fiesta patriótica, adaptándose a las cambiantes circunstancias
históricas, factor que explica la supervivencia de la celebración durante
estos casi ocho siglos.
Los motivos del ritual festivo soberano, asumidos por la población
que participaba directamente en la celebración, introdujeron nuevas
costumbres, como la tradición de las frutas de mazapán para halagar a
las enamoradas por san Dionisio, o el disparo de fuegos artificiales, además de los volteos de campanas, luminarias, bailes, fiestas y serenatas
de juglares, que acompañaban la celebración del día de los valencianos.
La celebración del tercer centenario, en 1538, ya demostró con
claridad la aparición de una genuina conciencia histórica, hecho que
coincide con el momento de la hegemonía valenciana en el seno de
la Corona de Aragón y con su creciente castellanización política. La
recreación de la memoria perduraría en las conmemoraciones sucesivas,
e inauguraría una nueva etapa en la evolución secular de la fiesta, que
formalizó definitivamente su concreción protocolaria con la fastuosidad
y grandilocuencia tan propias de las ceremonias de la España imperial.
Después de la fallida revuelta de la Germanía, las instituciones y los
oficiales que ejercían delegaciones del poder regio consiguieron mayor
Num. 7892 / 09.10.2016
en la desfilada processional vespertina, al mateix temps que cobrava
vigor de nou el component religiós i militarista de la celebració. Amb
tot, el poder va intentar que hi haguera una major implicació popular en
els festejos del Nou d’Octubre.
Així, en la commemoració de 1538 ja hi ha una clara referència al
trasllat de la Reial Senyera des del Consell fins a la catedral, on es va
celebrar el sermó de la conquesta, que sempre es realitzava en llengua
valenciana, després del qual va continuar la processó civicoreligiosa, tot
i que de vesprada es va fer la gran processó, en la qual també anava la
Reial Senyera, símbol de la potestat urbana, acompanyada per les autoritats religioses i custodiada pels màxims representants del poder reial
en el pla polític, militar i fiscal. Això no obstant, la imatge simbòlica
que conformava el justícia criminal amb l’asta de la bandera de les viles
reials, flanquejat pels advocats del municipi que portaven els seus bordons, subratllava l’antiga autonomia ciutadana de les viles reials, la seua
legalitat i legitimitat sota la fidelitat a les normes legislatives dictades
per la monarquia. En aquesta ocasió es va fer també el tradicional acte
protocol·lari d’hissar la bandera per damunt del portal amb una corda,
tant a l’anada com a la tornada, mentre els membres de la Companyia de
Ballesters del Centenar de la Ploma feien disparar les seues bombardes
i arcabussos.
En plena ofensiva de la Contrareforma, amanida amb una gran
exaltació religiosa i la intensificació del procés de castellanització, el
centenari de 1638 ja deixa una descripció més acostada al que hui és
la processó cívica. Així, a les huit del matí del 9 d’octubre de 1638 els
magistrats, vestits de gala, portaren des de la Casa de la Ciutat fins a la
catedral la bandera per a assistir a l’ofici i al sermó. L’ensenya va ser
treta per la finestra, i el racional, rector de les finances municipals però
agent del rei en l’administració local, la va lliurar al justícia a la plaça de
la catedral. Aquesta segona autoritat, junt amb la resta de magistrats i el
Centenar de la Ploma, ordenà abans d’iniciar el trajecte que es fera una
descàrrega d’armes a manera d’homenatge. Una volta acabada la missa
a la catedral, la bandera va ser tornada a la Casa de la Ciutat, i aleshores
començaren els festejos populars pròpiament dits.
Ha de recordar-se, no obstant això, que a més de les celebracions
especials dels centenaris, se celebrava igualment una processó anual de
Sant Donís (que es repetia en idèntic recorregut el dia de Sant Jordi), i
que és la directa antecessora de la processó actual. En tots els casos, en
la catedral se llegia un sermó que, malgrat la castellanització imperant,
es feia sempre en llengua valenciana.
El Decret de Nova Planta de 1707 va eliminar l’ordenament jurídic
valencià, així com les formes de govern de l’antic Regne de València,
incorporat com una província més a l’Espanya borbònica. Els efectes
en el simbolisme valencià foren també automàtics, les noves autoritats
borbòniques ordenaren desmuntar la Reial Senyera i tancar-la en una
arca de tres claus, motiu pel qual deixà de celebrar-se la processó anual
de Sant Donís. Fou aquesta prohibició, així com la interdicció d’usar el
material pirotècnic per a celebrar el Nou d’Octubre tal com era costum
popular, la que provocà l’aparició, segons la tradició, de les piuletes i
tronadors, que imitaven en forma de dolç la forma d’aqueixos artefactes
pirotècnics prohibits, els quals s’unien a la tradició de la mocadorà.
Les noves autoritats únicament transigiren en la celebració de la
processó del Centenari en 1738, encara que justificant-la en termes
d’exacerbada religiositat lligada a la nova situació política. En aquest
nou context la festa va perdre el seu antic sentit polític, i va mantenir,
no obstant això, el ritual. Així, en la celebració del centenari de 1738, la
Reial Senyera fou baixada pel balcó de la Casa Consistorial i recollida
pel síndic procurador general, i la comitiva anà fins a la catedral i ja de
vesprada tingué lloc la tradicional processó grossa multitudinària.
Durant el segle XIX la creixent expansió del liberalisme i les idees
revolucionàries democràtiques no sols van anar acabant progressivament amb l’Antic Règim, sinó que van construir la nova idea de la nació
espanyola. Així, les institucions reorganitzades pels liberals van intentar
conciliar, no sense dificultats, la celebració de la valenciania tradicional
amb l’ideari liberal nacionalment espanyol. Així, la commemoració de
1838 va estar ja molt més imbuïda dels ideals laics, al mateix temps
que s’obria pas un romanticisme valencià clarament precursor del que
seria la Renaixença. El 9 d’octubre de 1838 la Reial Senyera, que en
les celebracions de segles anteriors era davallada pel balcó principal de
27799
rango y posición en el desfile procesional vespertino, al mismo tiempo
que cobraba vigor de nuevo el componente religioso y militarista de la
celebración. Con todo, el poder intentó que hubiera una mayor implicación popular en los festejos del Nou d’Octubre.
Así, en la conmemoración de 1538 ya hay una clara referencia al
traslado de la Reial Senyera desde el Consell hasta la catedral, donde se
celebró el sermón de la conquista, que siempre se realizaba en lengua
valenciana, tras el cual continuó la procesión cívico-religiosa, aunque
por la tarde se hizo la gran procesión, en la que también iba la Reial
Senyera, símbolo de la potestad urbana, acompañada por las autoridades
religiosas y custodiada por los máximos representantes del poder real
en el plan político, militar y fiscal. Sin embargo, la imagen simbólica
que conformaba el justicia criminal con el asta de la bandera de las
villas reales, flanqueada por los abogados del municipio que llevaban
sus bordones, subrayaba la antigua autonomía ciudadana, su legalidad
y legitimidad bajo la fidelidad a las normas legislativas dictadas por la
monarquía. En esta ocasión se hizo también el tradicional acto protocolario de izar la bandera por encima del portal con una cuerda, tanto
a la ida como a la vuelta, mientras los miembros de la Companyia de
Ballesters del Centenar de la Ploma hacían disparar sus bombardas y
arcabuces.
En plena ofensiva de la Contrarreforma, caracterizada por una gran
exaltación religiosa y la intensificación del proceso de castellanización,
el centenario de 1638 ya deja una descripción más cercana a lo que hoy
es la procesión cívica. Así, a las ocho del mañana del 9 de octubre de
1638, los magistrados, vestidos de gala, llevaron desde la Casa de la
Ciudad hasta la catedral la bandera para asistir al oficio y al sermón. La
enseña fue sacada por la ventana, y el racional, rector de las finanzas
municipales pero agente del rey en la administración local, la entregó al
justicia en la plaza de la catedral. Esta segunda autoridad, junto al resto
de magistrados y el Centenar de la Ploma, ordenó que antes de iniciar
el trayecto se hiciera una descarga de armas a modo de homenaje. Una
vez terminada la misa en la catedral, la bandera fue devuelta a la Casa
de la Ciudad, y entonces empezaron los festejos populares propiamente
dichos.
Ha de recordarse, no obstante, que además de las celebraciones
especiales de los centenarios, se celebraba igualmente una procesión
anual de San Dionisio (que se repetía en idéntico recorrido el día de San
Jorge), y que es la directa antecesora de la procesión actual. En todos los
casos, en la catedral se leía un sermón que, a pesar de la castellanización
imperante, se hacía siempre en valenciano.
El Decreto de Nueva Planta de 1707 eliminó el ordenamiento jurídico valenciano, así como las formas de gobierno del antiguo Reino de
Valencia, incorporado como una provincia más a la España borbónica.
Los efectos en el simbolismo valenciano fueron también automáticos,
ya que las nuevas autoridades borbónicas ordenaron desmontar la Reial
Senyera y cerrarla en un arca de tres llaves, motivo por el cual dejó de
celebrarse la procesión anual de San Dionisio. Fue esta prohibición, así
como el veto a usar material pirotécnico para celebrar el Nou d’Octubre
tal como era costumbre popular, la que provocó la aparición, según la
tradición, de les piuletes i tronadors, que imitaban en forma de dulce la
forma de esos artefactos pirotécnicos prohibidos, los cuales se unían a
la tradición de la mocadorà.
Las nuevas autoridades únicamente transigieron en la celebración
de la procesión del Centenario en 1738, aunque que justificándola en
términos de exacerbada religiosidad ligada a la nueva situación política. En este nuevo contexto la fiesta perdió su antiguo sentido político,
manteniendo, no obstante, el ritual. Así, en la celebración del centenario
de 1738, la Reial Senyera fue bajada por el balcón de la Casa Consistorial y recogida por el síndico procurador general, y la comitiva fue
hasta la catedral y, ya por la tarde, tuvo lugar la tradicional procesión
multitudinaria.
Durante el siglo XIX la creciente expansión del liberalismo y las
ideas revolucionarias democráticas no solo fueron acabando progresivamente con el Antiguo Régimen, sino que construyeron la nueva idea
de la nación española. Así, las instituciones reorganizadas por los liberales intentaron conciliar, no sin dificultades, la celebración de la valencianía tradicional con el ideario liberal nacionalmente español. Así, la
conmemoración de 1838 estuvo ya mucho más imbuida de los ideales
laicos, al mismo tiempo que se abría paso un romanticismo valenciano
claramente precursor de lo que sería la Renaixença. El 9 de octubre de
1838 la Reial Senyera, que en las celebraciones de siglos anteriores era
Num. 7892 / 09.10.2016
l’Ajuntament i rebuda a la porta sobre un entaulat a manera de púlpit,
fou baixada per les escales de l’Ajuntament, sense inclinar-la, i ja al
carrer la va rebre amb honors la milícia nacional.
A mitjan segle XIX, la festa de Sant Dionís es limitava a reflectir
el seu aspecte costumista, amorós, galant i gastronòmic, on reeixia el
passeig de la població davant de les pastisseries de la ciutat que mostraven els exquisits dolços elaborats amb aquest motiu. Amb tot, i en un
ambient marcat per la Renaixença, es va produir el descobriment polític
de la celebració, lligat a un incipient moviment valencianista conduït
per associacions com Lo Rat Penat. A causa d’aquesta influència, el
20 de juliol de 1891 es va inaugurar l’estàtua eqüestre de Jaume I al
Parterre. Amb aquest motiu, es va organitzar una manifestació cívica
vespertina que va partir de l’Ajuntament i va arribar fins al Parterre.
Amb la participació de la corporació municipal juntament amb la senyera, i la presència d’altres institucions, societats científiques, gremis i
representants d’associacions cíviques, l’acte constitueix un precedent
dels homenatges que es brindarien posteriorment al monarca en ocasió
del Nou d’Octubre.
A partir dels anys vint, les demandes del nou valencianisme cultural
i polític, amb la proliferació de partits polítics que havien incorporat al
seu ideari les demandes d’autogovern, ompliren de contingut reivindicatiu els actes del Nou d’Octubre, així com la processó cívica i el
valor simbòlic aglutinador de la Reial Senyera, especialment durant els
anys de la Segona República, en què la festa assoleix la seua màxima
dimensió política.
Foren les Joventuts Ratpenatistes les que, en 1917, realitzaren un
primer acte d’ofrena en el monument, i va ser la societat Lo Rat Penat
qui animà, en 1922, un homenatge juntament amb l’Ajuntament i la
Diputació que acudiren en corporació, per primera volta, acompanyats
de la Senyera a l’ofrena a Jaume I, és, per tant, el primer any en què es
recupera la processó del Nou d’Octubre en un cerimonial homologable
al de l’època foral.
És en aquest context quan, l’any 1931, el Centre d’Actuació Valencianista va proposar a l’Ajuntament la participació municipal en l’acte d’homenatge al Parterre i també demana que s’invitara tot el poble
valencià, totes les entitats i totes les forces vives de la societat a sumarse a l’acte.
D’aquesta manera, veem com la recuperació de la processó cívica
del Nou d’Octubre en les dècades de 1920-30 acompanya íntimament
la recuperació i fixació coetànies de la bandera i de l’himne de tots els
valencians, com a parts d’un mateix fenomen d’autoafirmació identitària i política del nostre poble. Un fenomen transversal que implicava
a totes les ideologies i procedències, i que tindrà la seua natural continuïtat en la Segona República, en què continuen els actes d’homenatge
del Parterre, de manera que es convertirà en el símbol màxim de les
reivindicacions valencianistes.
La Guerra Civil va impedir que se celebrara amb normalitat el centenari de 1938, que es va repetir un any després, 1939, d’acord amb les
idees del nou règim franquista, el qual va mantindre els actes tradicionals, entre els quals la processó cívica, si bé no es va traure la Reial
Senyera en la processó, perquè estava identificada amb la causa republicana i autonomista. En els anys següents la commemoració del Nou
d’Octubre va quedar reduïda a misses en honor de Jaume I i la venda
dels dolços característics d’aquesta celebració. Va ser a partir de 1943
quan es reprengué l’acte principal de la processó cívica, especialment
gràcies a la insistència de l’entitat Lo Rat Penat, que tornà a comptar
amb la participació de la Reial Senyera. A partir de 1951 la processó
cívica va anar guanyant en magnificència i assistència de públic, i es
va establir una estructura integradora que va servir de base per a les
ulteriors edicions de la processó. En l’edició de 1951 obria la marxa la
guàrdia municipal de gala a cavall, darrere de la qual anaven en ordre
de dos fileres les banderes dels diferents gremis, seguides de les representacions sindicals, així com dels centres culturals, Banda Municipal,
timbals i pel centre de la desfilada la senyera, escortada per macers i un
piquet militar. Darrere de l’ensenya anava la corporació municipal i l’alcalde amb la resta d’autoritats. Tancava la comitiva una banda i un nou
piquet militar. En 1953 el seguici es veié completat amb la incorporació
de diverses comissions falleres, que també van homenatjar l’estàtua de
Jaume I al Parterre. No obstant això, posteriorment la processó decaigué, i va ser mantinguda essencialment per la societat Lo Rat Penat,
27800
bajada por el balcón principal del Ayuntamiento y recibida en la puerta
sobre una tarima a modo de púlpito, fue bajada por las escaleras del
Ayuntamiento, sin inclinarla, y ya en la calle la recibió con honores la
milicia nacional.
A mediados siglo XIX, la fiesta de San Dionisio se limitaba a reflejar su aspecto costumbrista, amoroso, galante y gastronómico, donde
sobresalía el pasear de la población delante de las pastelerías de la ciudad que mostraban los exquisitos dulces elaborados con este motivo.
Con todo, y en un ambiente marcado por la Renaixença, se produjo el
descubrimiento político de la celebración, ligado a un incipiente movimiento valencianista conducido por asociaciones como Lo Rat Penat.
A causa de esta influencia, el 20 de julio de 1891 se inauguró la estatua
ecuestre de Jaime I al Parterre. Con este motivo, se organizó una manifestación cívica vespertina que partía del Ayuntamiento y llegaba hasta
el Parterre. Con la participación de la corporación municipal, junto a la
Senyera, y la presencia de otras instituciones, sociedades científicas,
gremios y representantes de asociaciones cívicas, el acto constituye
un precedente de los homenajes que se brindarían posteriormente al
monarca con ocasión del Nou d’Octubre.
A partir de los años veinte, las demandas del nuevo valencianismo
cultural y político, con la proliferación de partidos políticos que habían
incorporado a su ideario las demandas de autogobierno, llenaron de
contenido reivindicativo los actos del Nou d’Octubre, así como la procesión cívica y el valor simbólico aglutinador de la Reial Senyera, especialmente durante los años de la Segunda República, en que la fiesta
alcanza su máxima dimensión política.
Fueron les Joventuts Ratpenatistes las que, en 1917, realizaron un
primer acto de ofrenda en el monumento, y fue la sociedad Lo Rat Penat
quien animó, en 1922, a un homenaje junto al Ayuntamiento y la Diputación que acudieron en corporación por primera vez, acompañados de
la Senyera a la ofrenda de Jaume I, es por tanto, el primer año en que se
recupera la procesión del Nou d’Octubre en un ceremonial homologable
al de la época foral.
Es en este contexto cuando, el año 1931, el Centre d’Actuació
Valencianista propone al Ayuntamiento la participación municipal en
el acto de homenaje del Parterre y pide, también, que se invite a todo
el pueblo valenciano, todas las entidades y todas las fuerzas vivas de la
sociedad, a sumarse al acto.
De esta manera, vemos como la recuperación de la procesión cívica
del Nou d’Octubre en las décadas de 1920-30 acompaña íntimamente a
la recuperación y fijación coetáneas de la bandera y del himno de todos
los valencianos, como parte de un mismo fenómeno de autoafirmación
identitaria y política de nuestro pueblo. Un fenómeno transversal que
implicaba a todas las ideologías y procedencias, y que tendrá su natural
continuidad en la Segunda República, en la que continúan los actos de
homenaje del Parterre, de manera que se convertirá en el símbolo máximo de las reivindicaciones valencianistas.
La Guerra Civil impidió que se celebrará con normalidad el centenario de 1938, que se repitió un año después, 1939, de acuerdo con las
ideas del nuevo régimen franquista, el cual mantuvo los actos tradicionales, entre ellos la procesión cívica, si bien no se sacó la Reial Senyera
en la procesión, porque estaba identificada con la causa republicana y
autonomista. En los años siguientes la conmemoración del Nou d’Octubre quedó reducida a misas en honor de Jaime I y la venta de los dulces
característicos de esta celebración. Fue a partir de 1943 cuando se reanudó el acto principal de la procesión cívica, especialmente gracias a la
insistencia de la entidad Lo Rat Penat, que volvió a contar con la participación de la Reial Senyera. A partir de 1951 la procesión cívica fue
ganando en magnificencia y asistencia de público, y se estableció una
estructura integradora que sirvió de base para las ulteriores ediciones de
la procesión. En la edición de 1951 abría la marcha la guardia municipal
de gala a caballo, detrás de la cual iban, ordenadas en dos hileras, las
banderas de los diferentes gremios seguidas de las representaciones
sindicales, así como de los centros culturales, la Banda Municipal, timbales y, por el centro del desfile, la señera, escoltada por maceros y un
piquete militar. Detrás de la enseña iba la corporación municipal y el
alcalde con el resto de autoridades. Cerraba la comitiva una banda y
un nuevo piquete militar. En 1953 el séquito se vio completado con la
incorporación de varias comisiones falleras, que también homenajearon
la estatua de Jaime I en el Parterre. No obstante, posteriormente la procesión decayó, y fue mantenida esencialmente por la sociedad Lo Rat
Num. 7892 / 09.10.2016
davant el desinterés del consistori municipal, restablint-se plenament
des de 1973.
Tant la festa del Nou d’Octubre com la processó cívica van tendir
a expressar un valencianisme en expansió, fet especialment visible des
dels anys setanta. La promulgació en 1982 de l’Estatut d’Autonomia, en
combinació amb la recuperació de la democràcia i la principal institució
d’autogovern, la Generalitat Valenciana, van fer que el component de
celebració de la valencianitat compartida i d’afirmació valencianista
es feren notar molt més en les festivitats del Nou d’Octubre, que es va
convertir en la festa oficial de la nova Comunitat Valenciana, i molt
concretament en la processó cívica, que va veure com s’incrementava
el seu públic, el seu impacte mediàtic i el seu ressò popular, fins a convertir-se en el principal i més simbòlicament rellevant acte ritual de la
festa dels valencians.
2.6. Descripció del bé: En l’actualitat la processó cívica del Nou
d’Octubre a València comença a les 11.30 hores amb la recepció de la
corporació municipal, autoritats i invitats a l’Ajuntament. A les 11.45
hores té lloc la lectura del decret de l’Alcaldia i el lliurament de la
senyera al Museu de l’Arxiu Històric Municipal. A les 12.00 hores es
produeix el solemne davallament de la Reial Senyera des del balcó de
l’Ajuntament, mentre se li ret honors d’ordenança. La senyera és baixada mitjançant cordes pel balcó de la casa consistorial, ja que des de
l’any 1365, i per privilegi del rei Pere el Cerimoniós, la Reial Senyera
no pot inclinar-se davant de res o ningú. Com que no pot eixir per les
portes de l’Ajuntament si no s’inclina, és despenjada pel balcó en un
acte molt solemne durant el qual el públic congregat a la plaça victoreja i aplaudeix la senyera de la ciutat, també oficialitzada per l’Estatut
d’Autonomia de 1982 com a ensenya autonòmica de tota la Comunitat
Valenciana.
Una vegada baixada la senyera es forma el seguici i comença la processó cívica pròpiament dita, que és contemplada per un nombrosíssim
públic, i que segueix un ordre protocol·lari que ha anat variant amb el
pas del temps i en què participen autoritats i càrrecs institucionals diversos, així com representants d’entitats cíviques, culturals, científiques i
professionals, entre altres, encapçalades per la societat Lo Rat Penat
com a entitat recuperadora de la processó en 1922, que constitueixen
un reflex de la pluralitat de la societat valenciana.
La processó ix des de la plaça de l’Ajuntament i recorre els principals carrers del centre de la ciutat de València en direcció a la plaça
d’Alfons el Magnànim. En aquesta plaça té lloc l’homenatge a l’estàtua
eqüestre del rei Jaume I amb ofrena floral institucional i corones de
llorer, i el cant de l’himne de la Comunitat Valenciana, interpretat per la
Banda Municipal. Des d’aquesta plaça es retorna novament a la plaça
de l’Ajuntament, on la Reial Senyera és hissada als sons de l’himne
valencià i es disparen les salves d’honor, i torna a ser custodiada a les
dependències de l’Arxiu Històric Municipal. Els actes acaben amb la
disparada d’una mascletada a la plaça de l’Ajuntament.
Pel que fa a la conducció de la Reial Senyera en la processó cívica,
el costum estableix que aquesta siga portada per diversos regidors de
l’Ajuntament, encara que una resolució de l’Alcaldia fixa qui serà el
portador inicial o principal.
2.7. Elements que en formen part: De tots els elements que conformen la processó cívica del Nou d’Octubre el més destacat és, sens
dubte, la Reial Senyera de València, al voltant de la qual adquireix sentit el seguici, atès que simbolitza la màxima expressió de la identitat
compartida dels valencians i funciona com a condensador de tota una
memòria històrica ciutadana i de tot el poble valencià.
La senyera oficial que actualment ix en la processó data de 1928,
quan, a causa de l’estat de deteriorament en què estava l’anterior de
1596 (que es conserva custodiada en una vitrina a l’Arxiu Històric
Municipal), es va decidir fer-ne una rèplica. De la nova senyera es van
fer tres còpies: la que ix en la processó, la que va cobrir el taüt de l’escriptor i polític Vicente Blasco Ibáñez quan les seues despulles van ser
traslladades a València en 1933, que encara es conserva, i una altra que
es guarda des de 1969 al Museu del Col·legi de l’Art Major de la Seda.
Aquestes tres senyeres es confeccionaren en la fàbrica de teixits de seda
d’Eduardo Sanchis Romero al carrer de Quart de València. En 1994 es
va fer una nova restauració de la senyera utilitzada en la processó cívica,
coordinada pel Col·legi de l’Art Major de la Seda. El seu pes és de 18
quilograms, 5 dels quals corresponen a la cimera. L’asta té una alçària
de 3,30 metres i la bandera fa 2,50 metres per 1,55 metres. L’any 2008
27801
Penat, ante el desinterés del consistorio municipal, restableciéndose
plenamente a partir de 1973.
Tanto la fiesta del Nou d’Octubre como la procesión cívica tendieron a expresar un valencianismo en expansión, hecho especialmente
visible desde los años setenta. La promulgación, en 1982, del Estatut
d’Autonomia, en combinación con la recuperación de la democracia
y la principal institución de autogobierno, la Generalitat Valenciana,
hicieron que el componente de celebración de la valencianidad compartida y de afirmación valencianista se hiciera notar mucho más en las
festividades del Nou d’Octubre, que se convirtió en la fiesta oficial de
la nueva Comunitat Valenciana, y muy concretamente en la procesión
cívica, que vio como se incrementaba su público, su impacto mediático
y su eco popular, hasta convertirse en el principal y simbólicamente más
relevante acto ritual de la fiesta de los valencianos.
2.6. Descripción del bien: En la actualidad la procesión cívica del
Nou d’Octubre en Valencia empieza a las 11.30 horas con la recepción
de la corporación municipal, autoridades e invitados en el Ayuntamiento. A las 11.45 horas tiene lugar la lectura del decreto de la Alcaldía y
la entrega de la señera al Museo del Archivo Histórico Municipal. A
las 12.00 horas se produce el solemne descenso de la Reial Senyera
desde el balcón del Ayuntamiento, mientras se le rinde honores de ordenanza. La señera es bajada mediante cuerdas por el balcón de la casa
consistorial, ya que desde el año 1365, y por privilegio del rey Pedro el
Ceremonioso, la Reial Senyera no puede inclinarse delante de nada o
de nadie. Como no puede salir por las puertas del Ayuntamiento si no
se inclina, es descolgada por el balcón en un acto muy solemne durante
el cual el público congregado en la plaza vitorea y aplaude a la Reial
Senyera, también oficializada por el Estatut d’Autonomia de 1982 como
enseña autonómica de toda la Comunitat Valenciana.
Una vez bajada la señera se forma el séquito y empieza la procesión
cívica propiamente dicha, que es contemplada por un numerosísimo
público, y que sigue un orden protocolario que ha ido variando con el
paso del tiempo y en el que participan autoridades y cargos institucionales diversos, así como representantes de entidades cívicas, culturales,
científicas y profesionales, entre otras, encabezadas por la sociedad Lo
Rat Penat como entidad recuperadora de la procesión en 1922, constituyendo todas un reflejo de la pluralidad de la sociedad valenciana.
La procesión sale desde la plaza del Ayuntamiento y recorre las
principales calles del centro de la ciudad de Valencia en dirección a la
plaza de Alfonso el Magnánimo. En esta plaza tiene lugar el homenaje
a la estatua ecuestre del rey Jaime I, con ofrenda floral institucional y
coronas de laurel, y el canto del himno de la Comunitat Valenciana,
interpretado por la Banda Municipal. Desde esa plaza se vuelve nuevamente a la plaza del Ayuntamiento, donde la Reial Senyera es izada
al son del himno valenciano y se disparan las salvas de honor, y vuelve
a ser custodiada en las dependencias del Archivo Histórico Municipal. Los actos acaban con el disparo de una mascletada en la plaza del
Ayuntamiento.
Por lo que respecta a la conducción de la Reial Senyera en la procesión cívica, la costumbre establece que sea portada por diversos concejales del Ayuntamiento, aunque una resolución de la Alcaldía fija quien
será el portador inicial o principal.
2.7. Elementos que forman parte: De todos los elementos que conforman la procesión cívica del Nou d’Octubre el más destacado es, sin
duda, la Reial Senyera de Valencia, alrededor de la cual adquiere sentido
el séquito, dado que simboliza la máxima expresión de la identidad
compartida de los valencianos y funciona como condensador de toda
una memoria histórica ciudadana y de todo el pueblo valenciano.
La señera oficial que actualmente sale en la procesión data de 1928
cuando, a causa del estado de deterioro en que se encontraba la anterior
de 1596 (que se conserva custodiada en una vitrina en el Archivo Histórico Municipal), se decidió hacer una réplica. De la nueva señera se
hicieron tres copias: la que sale en la procesión, la que cubrió el ataúd
del escritor y político Vicente Blasco Ibáñez cuando sus restos fueron
trasladados a Valencia en 1933, que aún se conserva, y otra que se guarda desde 1969 en el Museo del Colegio del Arte Mayor de la Seda.
Estas tres señeras se confeccionaron en la fábrica de tejidos de seda de
Eduardo Sanchis Romero, en la calle de Quart de Valencia. En 1994 se
hizo una nueva restauración de la señera utilizada en la procesión cívica,
coordinada por el Colegio del Arte Mayor de la Seda. Su peso es de 18
kilogramos, 5 de los cuales corresponden a la cimera. El asta tiene una
altura de 3,30 metros, y las dimensiones de la bandera son 2,50 metros
Num. 7892 / 09.10.2016
fou de nou restaurada i netejada la cimera, i se li van retornar el color i
brillantor originals.
La Reial Senyera va acompanyada pels timbalers, que executen la
Marxa de la Ciutat de València, que ja tocaven en la processó del Corpus el segle XVIII, i que va servir d’inspiració al mestre Josep Serrano
per a bastir els primers compassos de l’Himne de l’Exposició Regional
de 1909. Aquest himne fou declarat en 1982 himne oficial de la Comunitat Valenciana, el qual també es toca i canta en l’acte d’homenatge a
l’estàtua eqüestre de Jaume I, que forma part destacada de la processó
cívica. En realitat la interromp, ja que el seguici processional es deté
i comença una concentració de caràcter estàtic. En aquest homenatge
multitudinari es refermen especialment els vincles compartits amb la
condensació màxima de tots els símbols que defineixen la valencianitat
en la processó cívica: la Reial Senyera, l’evocació del rei conqueridor
Jaume I, fundador del Regne de València, i l’himne de la Comunitat
Valenciana, a més del valencià, que està present en la litúrgia civil de la
processó com a llengua pròpia i distintiva del poble valencià.
Però, a banda dels elements concrets abans destacats, la dimensió
immaterial més reeixida de la processó cívica és el mateix ritual deambulatori, que té caràcter processional circular, ja que comença i acaba al
mateix lloc, l’Ajuntament de València, on té la seu l’Arxiu del Museu
Històric Municipal, on es custodia la Reial Senyera durant tot l’any,
però també altres símbols importants del Nou d’Octubre, com ara el
penó de la conquesta o les armes (espasa i escut) atribuïdes al rei Jaume
I, entre alts objectes rellevants. L’actual processó continua ajuntant en
el mateix seguici la representació simbòlica de tots els estaments ciutadans, com històricament ha succeït, amb presència de gremis, entitats
civils, festives, polítiques i culturals, autoritats locals, autonòmiques i
estatals, institucions culturals i societat civil en general, per refermar,
mitjançant un exercici de civisme, la solidesa i perdurabilitat dels vincles comunitaris i la vocació de projecció cap al futur d’una comunitat
cohesionada per uns símbols compartits.
3. Definició de l’àmbit espacial i temporal
3.1. Àmbit espacial: L’àmbit espacial és, dins la ciutat de València,
l’àrea del centre urbà que cobreix el desplegament iteratiu de la processó cívica. Aquesta es desenvolupa a l’àrea de Sant Francesc (plaça de
l’Ajuntament i carrer de Sant Vicent), la Seu (plaça de la Reina i carrer
de la Pau) i novament Sant Francesc (retorn cap a la plaça de l’Ajuntament pels carrers de les Barques i del Pintor Sorolla). Cal subratllar
que també es tracta del centre simbòlic de la ciutat, on estan els principals edificis de l’Administració pública (Ajuntament i Generalitat), la
religió tradicional cristiana (catedral), i la zona comercial i residencial
considerada més distingida de la València moderna. Per tant, l’entorn
arquitectònic, monumental i històric contribueix a destacar la centralitat
simbòlica de la processó i el seu paper com a acció performativa de la
valencianitat.
3.2. Àmbit temporal: La celebració de la processó té lloc a les 12.00
del matí del dia 9 d’octubre, en el moment culminant del migdia, i sol
desenvolupar-se durant unes dos hores o dos hores i mitja, si bé la
durada convencional pot variar en funció de circumstàncies diverses,
com ara el desenvolupament de l’acte d’homenatge a l’estàtua eqüestre
de Jaume I, l’itinerari, les condicions atmosfèriques o l’assistència de
públic.
27802
por 1,55 metros. El año 2008 fue de nuevo restaurada y limpiada su
cimera, y se le devolvieron el color y brillantez originales.
La Reial Senyera va acompañada por los timbaleros, que ejecutan
la Marxa de la Ciutat de València, que ya tocaban en la procesión del
Corpus el siglo XVIII, y que sirvió de inspiración al maestro Josep
Serrano para bastir los primeros compases del Himno de la Exposición
Regional de 1909. Este himno fue declarado en 1982 himno oficial de
la Comunitat Valenciana, el cual también se toca y canta en el acto de
homenaje a la estatua ecuestre de Jaime I, que forma parte destacada de
la procesión cívica. En realidad la interrumpe, ya que el séquito procesional se detiene y empieza una concentración de carácter estático. En
este homenaje multitudinario se afianzan especialmente los vínculos
compartidos con la condensación máxima de todos los símbolos que
definen la valencianidad en la procesión cívica: la Reial Senyera, la
evocación del rey conquistador Jaime I, fundador del Reino de Valencia,
y el himno de la Comunitat Valenciana, además del valenciano, que
está presente en la liturgia civil de la procesión como lengua propia y
distintiva del pueblo valenciano.
Sin embargo, aparte de los elementos concretos antes destacados, la
dimensión inmaterial más exitosa de la procesión cívica es el mismo ritual
deambulatorio; que tiene carácter procesional circular, ya que empieza y
acaba en el mismo lugar, el Ayuntamiento de Valencia, sede del Archivo del Museo Histórico Municipal, donde se custodia la Reial Senyera
durante todo el año, pero también otros símbolos importantes del Nou
d’Octubre, como el penó de la conquesta (pendón de la conquista) o las
armas (espada y escudo) atribuidas al rey Jaime I, entre altos objetos
relevantes. La actual procesión continúa recogiendo en el mismo séquito
la representación simbólica de todos los estamentos ciudadanos, como
históricamente ha sucedido, con presencia de gremios, entidades civiles,
festivas, políticas y culturales, autoridades locales, autonómicas y estatales, instituciones culturales y sociedad civil en general, para afianzar,
mediante un ejercicio de civismo, la solidez y perdurabilidad de los vínculos comunitarios y la vocación de proyección hacia el futuro de una
comunidad cohesionada por unos símbolos compartidos.
3. Definición del ámbito espacial y temporal
3.1. Ámbito espacial: El ámbito espacial es, dentro de la ciudad de
Valencia, el área del centro urbano que cubre el despliegue iterativo de
la procesión cívica. Esta se desarrolla en el área de San Francisco (plaza
del Ayuntamiento y calle San Vicente), La Seu (plaza de la Reina y
calle de la Paz), y nuevamente San Francisco (retorno hacia la plaza del
Ayuntamiento por las calles de las Barcas y del Pintor Sorolla). Hay que
subrayar que también se trata del centro simbólico de la ciudad, donde
están los principales edificios de la Administración pública (Ayuntamiento y Generalitat), la religión tradicional cristiana (catedral), y la
zona comercial y residencial considerada más distinguida de la Valencia
moderna. Por tanto, el entorno arquitectónico, monumental e histórico
contribuye a destacar la centralidad simbólica de la procesión y su papel
como acción performativa de la valencianidad.
3.2. Ámbito temporal: La celebración de la procesión tiene lugar
a las 12:00 de la mañana del día 9 de octubre, en el momento culminante del mediodía, y suele desarrollarse durante dos horas o dos horas
y media, si bien la duración convencional puede variar en función de
circunstancias diversas, como el desarrollo del acto de homenaje a la
estatua ecuestre de Jaime I, el itinerario, las condiciones atmosféricas o
la asistencia de público.
Num. 7892 / 09.10.2016
27803
Presidència de la Generalitat
Presidencia de la Generalitat
DECRET 8/2016, de 8 d’octubre, del president de la
Generalitat, pel qual concedeix la Placa de la Generalitat al Mèrit Esportiu, en l’edició 2016, al Club Esportiu
Herca. [2016/7858]
DECRETO 8/2016, de 8 de octubre, del president de la
Generalitat, por el que concede la Placa de la Generalitat
al Mérito Deportivo, en su edición 2016, al Club Deportivo Herca. [2016/7858]
La Llei 2/2011, de 22 de març, de la Generalitat, de l’Esport i l’Activitat Física de la Comunitat Valenciana, assenyala en l’article 3, com
una de les línies generals d’actuació en el desenvolupament de la política esportiva de la Generalitat, el reconeixement i premi a les persones
que s’hagen distingit en la pràctica, gestió i promoció de l’esport, per
mitjà de la Medalla i la Placa de la Generalitat al Mèrit Esportiu.
Per això, com a reconeixement als seus èxits esportius, que són el
resultat d’una trajectòria de disciplina, sacrifici i afany de superació, i
a proposta de la comissió de valoració per a la concessió de la Medalla i Placa de la Generalitat al Mèrit Esportiu, reunida el passat 26 de
setembre de 2016,
La Ley 2/2011, de 22 de marzo, de la Generalitat, del Deporte y
la Actividad Física de la Comunitat Valenciana, señala, en su artículo
3, como una de las líneas generales de actuación en el desarrollo de la
política deportiva de la Generalitat, el reconocimiento y premio a las
personas que se hayan distinguido en la práctica, gestión y promoción
del deporte, mediante la Medalla y la Placa de la Generalitat al Mérito
Deportivo.
El Decreto 120/2014, de 18 de julio, del Consell, regula la concesión de la Medalla y la Placa de la Generalitat al Mérito Deportivo,
con el fin de premiar aquellas personas o entidades merecedoras de tal
distinción.
El Club Deportivo Herca fue fundado por los hermanos Carratalá hace 50 años. En él se practican modalidades deportivas desde una
perspectiva social, formativa y recreativa, y también en el ámbito federado, especialmente en gimnasia, judo, kárate y natación. En el campo
deportivo, han contado con deportistas y jueces que han participado en
las competiciones más relevantes en las disciplinas de gimnasia y judo,
además de la obtención por parte de sus miembros de numerosos títulos
de Campeones de España en estas especialidades. La entidad ha sido
galardonada, entre otras, con la medalla de plata al mérito deportivo por
el Consejo Superior de Deportes.
Por ello, como reconocimiento a sus éxitos deportivos, que son el
resultado de una trayectoria de disciplina, sacrificio y afán de superación, y a propuesta de la comisión de valoración para la concesión de la
Medalla y Placa de la Generalitat al Mérito Deportivo, reunida el pasado
26 de septiembre de 2016,
DECRETE
DECRETO
Concedir la Placa de la Generalitat al Mèrit Esportiu al Club Esportiu Herca.
Conceder la Placa de la Generalitat al Mérito Deportivo al Club
Deportivo Herca.
El Decret 120/2014, de 18 de juliol, del Consell, regula la concessió
de la Medalla i la Placa de la Generalitat al Mèrit Esportiu, a fi de premiar aquelles persones o entitats mereixedores de l’esmentada distinció.
El Club Esportiu Herca va ser fundat pels germans Carratalá fa 50
anys. En ell es practiquen modalitats esportives des d’una perspectiva
social, formativa i recreativa, i també en l’àmbit federat, especialment
en gimnàstica, judo, karate i natació. En el camp esportiu, han comptat amb esportistes i jutges que han participat en les competicions més
rellevants en les disciplines de gimnàstica i judo, a més de l’obtenció
per part dels seus membres de nombrosos títols de Campions d’Espanya
en aquestes especialitats. L’entitat ha sigut guardonada, entre altres, amb
la medalla de plata al mèrit esportiu pel Consell Superior d’Esports.
València, 8 d’octubre de 2016
Valencia, 8 de octubre de 2016
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
Num. 7892 / 09.10.2016
27804
Presidència de la Generalitat
Presidencia de la Generalitat
DECRET 9/2016, de 8 d’octubre, del president de la
Generalitat, pel qual concedeix la Medalla de la Generalitat al Mèrit Esportiu, en l’edició 2016, a Ait Khamouch
Abderrahman. [2016/7859]
DECRETO 9/2016, de 8 de octubre, del president de la
Generalitat, por el que concede la Medalla de la Generalitat al Mérito Deportivo, en su edición 2016, a Ait Khamouch Abderrahman. [2016/7859]
La Llei 2/2011, de 22 de març, de la Generalitat, de l’Esport i l’Activitat Física de la Comunitat Valenciana, assenyala en l’article 3, com
una de les línies generals d’actuació en el desenvolupament de la política esportiva de la Generalitat, el reconeixement i premi a les persones
que s’hagen distingit en la pràctica, gestió i promoció de l’esport, per
mitjà de la Medalla de la Generalitat al Mèrit Esportiu.
El Decret 120/2014, de 18 de juliol, del Consell, regula la concessió
de la Medalla i la Placa de la Generalitat al Mèrit Esportiu, a fi de premiar aquelles persones o entitats mereixedores de l’esmentada distinció.
L’esportista Ait Khamouch Abderrahman, s’ha convertit en el millor
fondista amb discapacitat física d’Espanya, per les seues quatre medalles olímpiques: una de plata i una de bronze en els Jocs Paralímpics de
Pequín 2008; una de plata en els Paralímpics de Londres 2012; i una
altra medalla de plata en la Marató dels Jocs Paralímpics de Río 2016.
A més, va ser campió del món en 2015 de marató, en què va batre la
plusmarca mundial.
Per això, com a reconeixement als seus èxits esportius, que són el
resultat d’una trajectòria de disciplina, sacrifici i afany de superació, i
a proposta de la comissió de valoració per a la concessió de la medalla i placa de la Generalitat al Mèrit Esportiu, reunida el passat 26 de
setembre de 2016,
La Ley 2/2011, de 22 de marzo, de la Generalitat, del Deporte y
la Actividad Física de la Comunitat Valenciana, señala en su artículo
3, como una de las líneas generales de actuación en el desarrollo de la
política deportiva de la Generalitat, el reconocimiento y premio a las
personas que se hayan distinguido en la práctica, gestión y promoción
del deporte, mediante la Medalla de la Generalitat al Mérito Deportivo.
El Decreto 120/2014, de 18 de julio, del Consell, regula la concesión de la Medalla y la Placa de la Generalitat al Mérito Deportivo,
con el fin de premiar aquellas personas o entidades merecedoras de tal
distinción.
El deportista Ait Khamouch Abderrahman se ha convertido en el
mejor fondista con discapacidad física de España, por sus cuatro medallas olímpicas: una de plata y una de bronce en los Juegos Paralímpicos
de Pekín 2008; una de plata en los Paralímpicos de Londres 2012; y
otra medalla de plata en la Maratón de los Juegos Paralímpicos de Río
2016. Además, fue campeón del mundo en 2015 de maratón, batiendo
la plusmarca mundial.
Por ello, como reconocimiento a sus éxitos deportivos, que son el
resultado de una trayectoria de disciplina, sacrificio y afán de superación, y a propuesta de la comisión de valoración para la concesión de la
Medalla y Placa de la Generalitat al Mérito Deportivo, reunida el pasado
26 de septiembre de 2016,
DECRETE
DECRETO
Concedir la Medalla de la Generalitat al Mèrit Esportiu a Ait Khamouch Abderrahman.
Conceder la Medalla de la Generalitat al Mérito Deportivo a Ait
Khamouch Abderrahman.
València, 8 d’octubre de 2016
Valencia, 8 de octubre de 2016
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
Num. 7892 / 09.10.2016
27805
Presidència de la Generalitat
Presidencia de la Generalitat
DECRET 10/2016, de 8 d’octubre, del president de la
Generalitat, pel qual concedeix la Medalla de la Generalitat al Mèrit Esportiu, en la seua edició 2016, a títol pòstum, a Álvaro López Cremades. [2016/7860]
DECRETO 10/2016, de 8 de octubre, del president de la
Generalitat, por el que concede la Medalla de la Generalitat al Mérito Deportivo, en su edición 2016, a título póstumo, a Álvaro López Cremades. [2016/7860]
La Llei 2/2011, de 22 de març, de la Generalitat, de l’Esport i l’Activitat Física de la Comunitat Valenciana, assenyala en l’article 3, com
una de les línies generals d’actuació en el desenvolupament de la política esportiva de la Generalitat, el reconeixement i premi a les persones
que s’hagen distingit en la pràctica, gestió i promoció de l’esport, per
mitjà de la Medalla de la Generalitat al Mèrit Esportiu.
El Decret 120/2014, de 18 de juliol, del Consell, regula la concessió
de la Medalla i la Placa de la Generalitat al Mèrit Esportiu, a fi de premiar aquelles persones o entitats mereixedores de l’esmentada distinció.
L’esportista Álvaro López Cremades, conegut com «Álvaro de
Tibi», es va morir el passat 23 de maig. Va ser un jugador de pilota
valenciana de gran rellevància i amb un ampli historial esportiu. Integrant dels clubs de Tibi i Sella, va debutar amb la Selecció Valenciana
de Pilota en els campionats internacionals l’any 2007; en 2011, va ser
nominat millor banca de la Lliga a Llargues d’Alacant, a més de ser
campió del món i d’Europa en diverses ocasions, i esportista d’elit de
la Comunitat Valenciana, nivell A, en els anys 2010, 2012, 2014 i 2015.
Per això, com a reconeixement als seus èxits esportius, que són el
resultat d’una trajectòria de disciplina, sacrifici i afany de superació, i
a proposta de la comissió de valoració per a la concessió de la Medalla i Placa de la Generalitat al Mèrit Esportiu, reunida el passat 26 de
setembre de 2016,
La Ley 2/2011, de 22 de marzo, de la Generalitat, del Deporte y
la Actividad Física de la Comunitat Valenciana, señala en su artículo
3, como una de las líneas generales de actuación en el desarrollo de la
política deportiva de la Generalitat, el reconocimiento y premio a las
personas que se hayan distinguido en la práctica, gestión y promoción
del deporte, mediante la Medalla de la Generalitat al Mérito Deportivo.
El Decreto 120/2014, de 18 de julio, del Consell, regula la concesión de la Medalla y la Placa de la Generalitat al Mérito Deportivo,
con el fin de premiar aquellas personas o entidades merecedoras de tal
distinción.
El deportista Álvaro López Cremades, conocido como «Álvaro de
Tibi», falleció el pasado 23 de mayo. Fue un jugador de pilota valenciana de gran relevancia y con un amplio historial deportivo. Integrante de
los clubes de Tibi y Sella, debutó con la Selección Valenciana de Pilota
en los campeonatos internacionales en el año 2007; en 2011 fue nominado mejor banca de la Lliga a Llargues d’Alacant, además de ser campeón del mundo y de Europa en varias ocasiones, y deportista de élite de
la Comunitat Valenciana, nivel A, en los años 2010, 2012, 2014 y 2015.
Por ello, como reconocimiento a sus éxitos deportivos, que son el
resultado de una trayectoria de disciplina, sacrificio y afán de superación, y a propuesta de la comisión de valoración para la concesión de la
Medalla y Placa de la Generalitat al Mérito Deportivo, reunida el pasado
26 de septiembre de 2016,
DECRETE
DECRETO
Concedir la Medalla de la Generalitat al Mèrit Esportiu, a títol pòstum, a Álvaro López Cremades.
Conceder la Medalla de la Generalitat a título póstumo a Álvaro
López Cremades.
València, 8 d’octubre de 2016
Valencia, 8 de octubre de 2016
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
Num. 7892 / 09.10.2016
27806
Presidència de la Generalitat
Presidencia de la Generalitat
DECRET 11/2016, de 8 d’octubre, del president de la
Generalitat, pel qual concedeix la Medalla de la Generalitat al Mèrit Esportiu, en l’edició 2016, a Ariadna Edo Beltrán. [2016/7861]
DECRETO 11/2016, de 8 de octubre, del president de la
Generalitat, por el que concede la Medalla de la Generalitat al Mérito Deportivo, en su edición 2016, a Ariadna
Edo Beltrán. [2016/7861]
La Llei 2/2011, de 22 de març, de la Generalitat, de l’Esport i l’Activitat Física de la Comunitat Valenciana, assenyala, en l’article 3, com
una de les línies generals d’actuació en el desenvolupament de la política esportiva de la Generalitat, el reconeixement i premi a les persones
que s’hagen distingit en la pràctica, gestió i promoció de l’esport, per
mitjà de la Medalla de la Generalitat al Mèrit Esportiu.
El Decret 120/2014, de 18 de juliol, del Consell, regula la concessió
de la Medalla i la Placa de la Generalitat al Mèrit Esportiu, a fi de premiar aquelles persones o entitats mereixedores de l’esmentada distinció.
Per això, com a reconeixement als seus èxits esportius, que són el
resultat d’una trajectòria de disciplina, sacrifici i afany de superació, i
a proposta de la comissió de valoració per a la concessió de la Medalla i Placa de la Generalitat al Mèrit Esportiu, reunida el passat 26 de
setembre de 2016,
La Ley 2/2011, de 22 de marzo, de la Generalitat, del Deporte y
la Actividad Física de la Comunitat Valenciana, señala en su artículo
3, como una de las líneas generales de actuación en el desarrollo de la
política deportiva de la Generalitat, el reconocimiento y premio a las
personas que se hayan distinguido en la práctica, gestión y promoción
del deporte, mediante la Medalla de la Generalitat al Mérito Deportivo.
El Decreto 120/2014, de 18 de julio, del Consell, regula la concesión de la Medalla y la Placa de la Generalitat al Mérito Deportivo,
con el fin de premiar aquellas personas o entidades merecedoras de tal
distinción.
La deportista Ariadna Edo Beltrán, atleta con discapacidad visual,
ha obtenido dos medallas de bronce en los últimos Campeonatos de
Europa de Natación, en las modalidades de 400 metros libres, y 200
metros estilos, culminando una gran temporada con la obtención de
la medalla de bronce en la prueba de 400 metros libres en los Juegos
Paralímpicos de Río 2016.
Por ello, como reconocimiento a sus éxitos deportivos que son el
resultado de una trayectoria de disciplina, sacrificio y afán de superación, y a propuesta de la comisión de valoración para la concesión de la
Medalla y Placa de la Generalitat al Mérito Deportivo, reunida el pasado
26 de septiembre de 2016,
DECRETE
DECRETO
Concedir la Medalla de la Generalitat al Mèrit Esportiu a Ariadna
Edo Beltrán.
Conceder la Medalla de la Generalitat al Mérito Deportivo a Ariadna Edo Beltrán.
L’esportista Ariadna Edo Beltrán, atleta amb discapacitat visual, ha
obtingut dos medalles de bronze en els últims Campionats d’Europa
de Natació, en les modalitats de 400 metres lliures, i 200 metres estils,
culminant una gran temporada amb l’obtenció de la medalla de bronze
en la prova de 400 metres lliures en els Jocs Paralímpics de Rio 2016.
València, 8 d’octubre de 2016
Valencia, 8 de octubre de 2016
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
Num. 7892 / 09.10.2016
27807
Presidència de la Generalitat
Presidencia de la Generalitat
DECRET 12/2016, de 8 d’octubre, del president de la
Generalitat, pel qual concedeix la Medalla de la Generalitat al Mèrit Esportiu, en l’edició 2016, a Kim López González. [2016/7863]
DECRETO 12/2016, de 8 de octubre, del president de la
Generalitat, por el que concede la Medalla de la Generalitat al Mérito Deportivo, en su edición 2016, a Kim López
González. [2016/7863]
La Llei 2/2011, de 22 de març, de la Generalitat, de l’Esport i l’Activitat Física de la Comunitat Valenciana, assenyala, en l’article 3, com
una de les línies generals d’actuació en el desenvolupament de la política esportiva de la Generalitat, el reconeixement i premi a les persones
que s’hagen distingit en la pràctica, gestió i promoció de l’esport, per
mitjà de la Medalla de la Generalitat al Mèrit Esportiu.
El Decret 120/2014, de 18 de juliol, del Consell, regula la concessió
de la Medalla i la Placa de la Generalitat al Mèrit Esportiu, a fi de premiar aquelles persones o entitats mereixedores de l’esmentada distinció.
L’esportista Kim López González és un dels millors llançadors
de pes i de disc amb discapacitat visual del món. Ha obtingut quatre
medalles en Campionats del Món d’Atletisme, sent a més doble Campió
d’Europa 2016 en les especialitats de pes i disc. El seu últim èxit el va
obtindre amb la consecució de la medalla d’or en els Jocs Paralímpics
de Rio 2016 en llançament de pes.
Per això, com a reconeixement als seus èxits esportius, que són el
resultat d’una trajectòria de disciplina, sacrifici i afany de superació, i
a proposta de la comissió de valoració per a la concessió de la Medalla i Placa de la Generalitat al Mèrit Esportiu, reunida el passat 26 de
setembre de 2016,
La Ley 2/2011, de 22 de marzo, de la Generalitat, del Deporte y
la Actividad Física de la Comunitat Valenciana, señala en su artículo
3, como una de las líneas generales de actuación en el desarrollo de la
política deportiva de la Generalitat, el reconocimiento y premio a las
personas que se hayan distinguido en la práctica, gestión y promoción
del deporte, mediante la Medalla de la Generalitat al Mérito Deportivo.
El Decreto 120/2014, de 18 de julio, del Consell, regula la concesión de la Medalla y la Placa de la Generalitat al Mérito Deportivo,
con el fin de premiar aquellas personas o entidades merecedoras de tal
distinción.
El deportista Kim López González es uno de los mejores lanzadores
de peso y de disco con discapacidad visual del mundo. Ha obtenido cuatro medallas en Campeonatos del Mundo de Atletismo, siendo además
doble Campeón de Europa 2016 en las especialidades de peso y disco.
Su último éxito lo obtuvo con la consecución de la medalla de oro en los
Juegos Paralímpicos de Río 2016 en lanzamiento de peso.
Por ello, como reconocimiento a sus éxitos deportivos que son el
resultado de una trayectoria de disciplina, sacrificio y afán de superación, y a propuesta de la comisión de valoración para la concesión de la
Medalla y Placa de la Generalitat al Mérito Deportivo, reunida el pasado
26 de septiembre de 2016,
DECRETE
DECRETO
Concedir la Medalla de la Generalitat al Mèrit Esportiu a Kim
López González.
Conceder la Medalla de la Generalitat al Mérito Deportivo a Kim
López González.
València, 8 d’octubre de 2016
Valencia, 8 de octubre de 2016
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
Num. 7892 / 09.10.2016
27808
Presidència de la Generalitat
Presidencia de la Generalitat
DECRET 13/2016, de 8 d’octubre, del president de la
Generalitat, pel qual concedeix la Medalla de la Generalitat al Mèrit Esportiu, en l’edició 2016, a Mercedes Peris
Minguet. [2016/7864]
DECRETO 13/2016, de 8 de octubre, del president de la
Generalitat, por el que concede la Medalla de la Generalitat al Mérito Deportivo, en su edición 2016, a Mercedes
Peris Minguet. [2016/7864]
La Llei 2/2011, de 22 de març, de la Generalitat, de l’Esport i l’Activitat Física de la Comunitat Valenciana, assenyala, en l’article 3, com
una de les línies generals d’actuació en el desenvolupament de la política esportiva de la Generalitat, el reconeixement i premi a les persones
que s’hagen distingit en la pràctica, gestió i promoció de l’esport, per
mitjà de la Medalla de la Generalitat al Mèrit Esportiu.
El Decret 120/2014, de 18 de juliol, del Consell, regula la concessió
de la Medalla i la Placa de la Generalitat al Mèrit Esportiu, a fi de premiar aquelles persones o entitats mereixedores de l’esmentada distinció.
L’esportista Mercedes Peris Minguet és una de les millors nadadores espanyoles de tots els temps. Es va formar en el Club Natació Don
Bosco i també va competir en el Club Valencià de Natació, ambdós en
la Comunitat Valenciana. Compta amb un gran palmarés internacional,
destacant la medalla de bronze en 2010 en el Campionat del Món i el
Campionat d’Europa, i Campiona d’Europa 2012 en 50 metres esquena
en piscina curta. Va ser olímpica en els Jocs de Pequín 2008. En l’actualitat ostenta el rècord d’Espanya en 50 metres esquena.
Per això, com a reconeixement als seus èxits esportius, que són el
resultat d’una trajectòria de disciplina, sacrifici i afany de superació, i
a proposta de la comissió de valoració per a la concessió de la Medalla i Placa de la Generalitat al Mèrit Esportiu, reunida el passat 26 de
setembre de 2016,
La Ley 2/2011, de 22 de marzo, de la Generalitat, del Deporte y
la Actividad Física de la Comunitat Valenciana, señala en su artículo
3, como una de las líneas generales de actuación en el desarrollo de la
política deportiva de la Generalitat, el reconocimiento y premio a las
personas que se hayan distinguido en la práctica, gestión y promoción
del deporte, mediante la Medalla de la Generalitat al Mérito Deportivo.
El Decreto 120/2014, de 18 de julio, del Consell, regula la concesión de la Medalla y la Placa de la Generalitat al Mérito Deportivo,
con el fin de premiar aquellas personas o entidades merecedoras de tal
distinción.
La deportista Mercedes Peris Minguet es una de las mejores nadadoras españolas de todos los tiempos. Se formó en el Club Natación
Don Bosco y también compitió en el Club Valenciano de Natación,
ambos en la Comunitat Valenciana. Cuenta con un gran palmarés internacional, destacando la medalla de bronce en 2010 en el Campeonato
del Mundo y el Campeonato de Europa, y Campeona de Europa 2012 en
50 metros espalda en piscina corta. Fue olímpica en los Juegos de Pekín
2008. En la actualidad ostenta el récord de España en 50 metros espalda.
Por ello, como reconocimiento a sus éxitos deportivos que son el
resultado de una trayectoria de disciplina, sacrificio y afán de superación, y a propuesta de la comisión de valoración para la concesión de la
Medalla y Placa de la Generalitat al Mérito Deportivo, reunida el pasado
26 de septiembre de 2016,
DECRETE
DECRETO
Concedir la Medalla de la Generalitat al Mèrit Esportiu a Mercedes
Peris Minguet.
Conceder la Medalla de la Generalitat al Mérito Deportivo a Mercedes Peris Minguet.
València, 8 d’octubre de 2016
Valencia, 8 de octubre de 2016
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
Num. 7892 / 09.10.2016
27809
Presidència de la Generalitat
Presidencia de la Generalitat
DECRET 14/2016, de 8 d’octubre, del president de la
Generalitat, pel qual concedeix la Medalla de la Generalitat al Mèrit Esportiu, en l’edició 2016, a Orlando Ortega
Alejo. [2016/7866]
DECRETO 14/2016, de 8 de octubre, del president de la
Generalitat, por el que concede la Medalla de la Generalitat al Mérito Deportivo, en su edición 2016, a Orlando
Ortega Alejo. [2016/7866]
La Llei 2/2011, de 22 de març, de la Generalitat, de l’Esport i l’Activitat Física de la Comunitat Valenciana, assenyala, en l’article 3, com
una de les línies generals d’actuació en el desenvolupament de la política esportiva de la Generalitat, el reconeixement i premi a les persones
que s’hagen distingit en la pràctica, gestió i promoció de l’esport, per
mitjà de la Medalla de la Generalitat al Mèrit Esportiu.
El Decret 120/2014, de 18 de juliol, del Consell, regula la concessió
de la Medalla i la Placa de la Generalitat al Mèrit Esportiu, a fi de premiar aquelles persones o entitats mereixedores de l’esmentada distinció.
Per això, com a reconeixement als seus èxits esportius, que són el
resultat d’una trajectòria de disciplina, sacrifici i afany de superació, i
a proposta de la comissió de valoració per a la concessió de la medalla i placa de la Generalitat al Mèrit Esportiu, reunida el passat 26 de
setembre de 2016,
La Ley 2/2011, de 22 de marzo, de la Generalitat, del Deporte y
la Actividad Física de la Comunitat Valenciana, señala en su artículo
3, como una de las líneas generales de actuación en el desarrollo de la
política deportiva de la Generalitat, el reconocimiento y premio a las
personas que se hayan distinguido en la práctica, gestión y promoción
del deporte, mediante la Medalla de la Generalitat al Mérito Deportivo.
El Decreto 120/2014, de 18 de julio, del Consell, regula la concesión de la Medalla y la Placa de la Generalitat al Mérito Deportivo,
con el fin de premiar aquellas personas o entidades merecedoras de tal
distinción.
El deportista Orlando Ortega Alejo, atleta español nacionalizado
recientemente y de origen cubano, ha sido medalla de plata en los Juegos Olímpicos de Río 2016, en la especialidad 110 metros vallas, siendo
el único atleta español que ha obtenido una medalla en unos Juegos
Olímpicos en la especialidad de velocidad con vallas. Entre su historial
deportivo se encuentra la medalla de bronce en los Juegos Panamericanos 2011, y Diploma Olímpico en los Juegos Olímpicos de Londres
2012.
Por ello, como reconocimiento a sus éxitos deportivos que son el
resultado de una trayectoria de disciplina, sacrificio y afán de superación, y a propuesta de la comisión de valoración para la concesión de la
medalla y placa de la Generalitat al Mérito Deportivo, reunida el pasado
26 de septiembre de 2016,
DECRETE
DECRETO
Concedir la Medalla de la Generalitat al Mèrit Esportiu a Orlando
Ortega Alejo.
Conceder la Medalla de la Generalitat al Mérito Deportivo a Orlando Ortega Alejo.
L’esportista Orlando Ortega Alejo, atleta espanyol nacionalitzat
recentment i d’origen cubà, ha sigut medalla de plata en els Jocs Olímpics de Rio 2016, en l’especialitat 110 metres tanques, sent l’únic atleta
espanyol que ha obtingut una medalla en uns Jocs Olímpics en l’especialitat de velocitat amb tanques. Entre el seu historial esportiu es troba la
medalla de bronze en els Jocs Panamericans 2011, i Diploma Olímpic
en els Jocs Olímpics de Londres 2012.
València, 8 d’octubre de 2016
Valencia, 8 de octubre de 2016
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
Num. 7892 / 09.10.2016
27810
Presidència de la Generalitat
Presidencia de la Generalitat
DECRET 15/2016, de 8 d’octubre, del president de la
Generalitat, pel qual concedeix la Medalla de la Generalitat al Mèrit Esportiu, en l’edició 2016, a Sara Marín
Fernández. [2016/7867]
DECRETO 15/2016, de 8 de octubre, del president de la
Generalitat, por el que concede la Medalla de la Generalitat al Mérito Deportivo, en su edición 2016, a Sara
Marín Fernández. [2016/7867]
La Llei 2/2011, de 22 de març, de la Generalitat, de l’Esport i l’Activitat Física de la Comunitat Valenciana, assenyala, en l’article 3, com
una de les línies generals d’actuació en el desenvolupament de la política esportiva de la Generalitat, el reconeixement i premi a les persones
que s’hagen distingit en la pràctica, gestió i promoció de l’esport, per
mitjà de la Medalla de la Generalitat al Mèrit Esportiu.
El Decret 120/2014, de 18 de juliol, del Consell, regula la concessió
de la Medalla i la Placa de la Generalitat al Mèrit Esportiu, a fi de premiar aquelles persones o entitats mereixedores de l’esmentada distinció.
Per això, com a reconeixement als seus èxits esportius, que són el
resultat d’una trajectòria de disciplina, sacrifici i afany de superació, i
a proposta de la comissió de valoració per a la concessió de la Medalla i Placa de la Generalitat al Mèrit Esportiu, reunida el passat 26 de
setembre de 2016,
La Ley 2/2011, de 22 de marzo, de la Generalitat, del Deporte y
la Actividad Física de la Comunitat Valenciana, señala en su artículo
3, como una de las líneas generales de actuación en el desarrollo de la
política deportiva de la Generalitat, el reconocimiento y premio a las
personas que se hayan distinguido en la práctica, gestión y promoción
del deporte, mediante la Medalla de la Generalitat al Mérito Deportivo.
El Decreto 120/2014, de 18 de julio, del Consell, regula la concesión de la Medalla y la Placa de la Generalitat al Mérito Deportivo,
con el fin de premiar aquellas personas o entidades merecedoras de tal
distinción.
La deportista Sara Marín Fernández ha obtenido, por novena vez
consecutiva, el título de Campeona de España en Gimnasia Rítmica
para discapacitados psíquicos, en modalidad individual y de conjuntos.
Este año ha participado en la competición internacional para personas
con síndrome de Down, «Trisome Games», celebrada en Florencia,
con la obtención de cinco medallas de oro en los aparatos en los que
ha competido.
Por ello, como reconocimiento a sus éxitos deportivos, que son el
resultado de una trayectoria de disciplina, sacrificio y afán de superación, y a propuesta de la comisión de valoración para la concesión de la
Medalla y Placa de la Generalitat al Mérito Deportivo, reunida el pasado
26 de septiembre de 2016,
DECRETE
DECRETO
Concedir la Medalla de la Generalitat al Mèrit Esportiu a Sara
Marín Fernández.
Conceder la Medalla de la Generalitat al Mérito Deportivo a Sara
Marín Fernández.
L’esportista Sara Marín Fernández ha obtingut, per novena vegada
consecutiva, el títol de Campiona d’Espanya en Gimnàstica Rítmica per
a discapacitats psíquics, en modalitat individual i de conjunts. Enguany
ha participat en la competició internacional per a persones amb síndrome de Down, «Trisome Games», celebrat a Florència, amb l’obtenció
de cinc medalles d’or en els aparells en què ha competit.
València, 8 d’octubre de 2016
Valencia, 8 de octubre de 2016
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
Num. 7892 / 09.10.2016
27811
Presidència de la Generalitat
Presidencia de la Generalitat
DECRET 16/2016, de 8 d’octubre, del president de la
Generalitat, pel qual atorga el Premi de les Lletres de la
Generalitat a Joan Francesc Mira i Casterà. [2016/7897]
DECRETO 16/2016, de 8 de octubre, del president de la
Generalitat, por el que otorga el Premio de las Letras de
la Generalitat a Joan Francesc Mira i Casterà. [2016/7897]
El Premi de les Lletres de la Generalitat va ser creat pel Decret
32/1986, de 10 de març, del Consell, i modificat pels decrets 247/1991,
de 23 de desembre, i 107/2012, de 29 de juny, per a distingir i recompensar aquells autors valencians les obres dels quals s’hagen dedicat
preferentment a la creació literària i a la difusió de la cultura.
El Premio de las Letras de la Generalitat fue creado por el Decreto
32/1986, de 10 de marzo, del Consell, y modificado por los decretos
247/1991, de 23 de diciembre, y 107/2012, de 29 de junio, para distinguir y recompensar a aquellos autores valencianos cuyas obras se
hayan dedicado preferentemente a la creación literaria y a la difusión
de la cultura.
En virtud de estas disposiciones, mediante la Resolución de 9 de
mayo de 2016, de la Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y
Deporte, se convocó el Premio de las Letras de la Generalitat para 2016.
En virtut d’aquestes disposicions, mitjançant la Resolució de 9 de
maig de 2016, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i
Esport, es va convocar el Premi de les Lletres de la Generalitat per a
2016.
Nascut a València, Joan Francesc Mira va obtindre el títol de batxiller a la Universitat Gregoriana de Roma, i a l’any següent, també a
Roma, es va llicenciar en Filosofia per la Universitat Lateranense. El
1962 es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de València
i va obtenir el títol de doctor per aquesta universitat el 1971. Posteriorment, va treballar com a professor de Grec, fins que el 1991 va guanyar
la càtedra d’aquesta matèria a la Universitat Jaume I de Castelló, en la
qual exerceix la seua labor docent.
Al llarg dels anys setanta va col·laborar amb Laboratoire d’Anthropologie Sociale de la Sorbona, i als anys 1978 i 1979 va ser professor de
la Universitat de Princeton. Va dirigir l’Institut Valencià de Sociologia
i Antropologia Social entre els anys 1980 i 1984, i en 1982 va fundar el
Museu d’Etnologia de València, que va dirigir fins a 1984.
Sobre la temàtica valencianista i històrica destaquen les obres Crítica de la nació pura (1985), Sobre la nació dels valencians (1997) i
Els Borja: família i mite (2000). També és autor de novel·les i contes
com El bou de foc (1974), Els cucs de seda (1975), Viatge al final del
fred (1984), Els treballs perduts (1989), Borja papa (1996), Quatre
qüestions d’amor (1998) i Purgatori (2002). Com a traductor, meriten
una especial atenció les seues versions de la Divina Comèdia (2001) i
dels Evangelis (2004).
En 1991 Joan Francesc Mira va rebre la Creu de Sant Jordi per la
seua dedicació cívica. Així mateix, des de 1999 és membre de l’Institut
d’Estudis Catalans i, des del 5 de juliol de 2016, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Per això, com a reconeixement a tota una vida entregada a l’observació metòdica de la gent, com a novel·lista d’idees, des de la consciència que, com al final de la Divina Comèdia, hi ha l’amor i les estreles,
Nacido en Valencia, Joan Francesc Mira obtuvo el título de bachiller
en la Universidad Gregoriana de Roma, y al año siguiente, también en
Roma, se licenció en filosofía por la Universidad Lateranense. En 1962
se licenció en Filosofía y Letras por la Universitat de València y obtuvo
el título de doctor por la misma universidad en 1971. Posteriormente,
trabajó como profesor de Griego, hasta que en 1991 ganó la cátedra de
esta materia en la Universitat Jaume I, de Castellón, en la que desarrolla
su labor docente.
A lo largo de los años setenta colaboró con Laboratoire d’Anthropologie Sociale de la Sorbona, y en los años 1978 y 1979 fue profesor de
la Universidad de Princeton. Dirigió el Instituto Valenciano de Sociología y Antropología Social entre los años 1980 y 1984, y en 1982 fundó
el Museo de Etnología de Valencia, que dirigió hasta 1984.
Sobre la temática valencianista e histórica destacan las obras Crítica
de la nación pura (1985), Sobre la nación de los valencianos (1997) y
Los Borgia: familia y mito (2000). También es autor de novelas y cuentos como El toro de fuego (1974), Los gusanos de seda (1975), Viaje al
final del frío (1984), Los trabajos perdidos (1989), Borgia papa (1996),
Cuatro cuestiones de amor (1998) y Purgatorio (2002). Como traductor, meritan una especial atención sus versiones de la Divina Comedia
(2001) y de los Evangelios (2004).
En 1991, Joan Francesc Mira recibió la Creu de Sant Jordi por su
dedicación cívica. Asimismo, desde 1999 es miembro del Instituto de
Estudios Catalanes y, desde el 5 de julio de 2016, de la Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Por ello, como reconocimiento a toda una vida entregada a la observación metódica de la gente, como novelista de ideas, desde la conciencia de que, como al final de la Divina Comedia, está el amor y las
estrellas,
DECRETE
DECRETO
Atorgar el Premi de les Lletres de la Generalitat a Joan Francesc
Mira i Casterà.
Otorgar el Premio de las Letras de la Generalitat a Joan Francesc
Mira i Castera.
València, 8 d’octubre de 2016
Valencia, 8 de octubre de 2016
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
Num. 7892 / 09.10.2016
27812
Presidència de la Generalitat
Presidencia de la Generalitat
DECRET 133/2016, de 7 d’octubre, del Consell, pel qual
concedeix l’Alta Distinció de la Generalitat a Alejandra
Soler Gilabert. [2016/7877]
DECRETO 133/2016, de 7 de octubre, del Consell, por el
que concede la Alta Distinción de la Generalitat a Alejandra Soler Gilabert. [2016/7877]
El Consell, per mitjà del Decret 28/1986, de 10 de març, modificat
pel Decret 177/2003, de 12 de setembre, va crear l’Alta Distinció de la
Generalitat per a premiar les persones físiques o jurídiques que s’hagen
distingit en la seua activitat al servei dels interessos generals i peculiars
de la Comunitat Valenciana.
Alejandra Soler va nàixer a València en 1913. Va estudiar en la
Institució de l’Ensenyança per a la Dona i va fer el Batxillerat en l’Institut Lluís Vives, vinculant-se a la Federació Universitària Escolar,
moviment d’estudiants que lluitava per una ensenyança més moderna,
i que va participar en les revoltes d’estudiants en la dictadura de Primo
de Rivera. En 1934, amb 21 anys, es va afiliar al Partit Comunista, i
un any després es va llicenciar en Filosofia i Lletres, sent una de les
primeres dones de l’Estat que es va llicenciar en la universitat. Va ser
també pionera en l’associacionisme universitari durant la II República,
lluitadora i defensora de l’escola pública i de la igualtat, i de l’accés
universal a l’educació, a què va contribuir com a mestra en les escoles
rurals. A més, Alejandra Soler va ser una de les primeres dones de la
història de l’atletisme valencià. Amb un reduït grup de xiques eixia a
córrer per l’actual camp de Mestalla en distàncies com els 80 metres o
els 150. També llançaven el disc, la javelina o el pes i practicaven salt
de longitud i altura. De fet, les seues marques constitueixen els primers
registres de la història dels rècords femenins.
L’any 1939, Alejandra Soler creua la frontera a França, on acaba
internada en un camp de refugiats del govern col·laboracionista de
Vichy, del qual aconsegueix escapar fins a l’URSS, amb el seu home,
Arnaldo Azzati. No van tornar a Espanya fins a 1971.
A Moscou fa de mestra de xiquets espanyols de la guerra, que la
Unió Soviètica havia acollit. Durant la Segona Guerra Mundial va patir
la Batalla de Stalingrad, de la qual va salvar 14 alumnes que tenia a càrrec seu, ajudant-los a creuar el Volga, i traslladant-los lluny del front. En
1958, va ser designada Cap de la Càtedra de Llengües Romàniques de
l’Escola Superior de Diplomàcia a Moscou, càrrec que va desenvolupar
fins que es va jubilar en 1971.
L’any 2013, als 100 anys, va participar com a activista en el primer
aniversari de la primavera valenciana. Al setembre de 2015, va ser distingida com a filla predilecta de la ciutat de València.
Per això, com a reconeixement al seu coratge al llarg d’una vida
compromesa, sense defallir, amb la lluita per la llibertat i els drets
humans, prèvia deliberació del Consell, en la reunió del dia 7 d’octubre
de 2016,
El Consell, mediante el Decreto 28/1986, de 10 de marzo, modificado por el Decreto 177/2003, de 12 de septiembre, creó la Alta Distinción
de la Generalitat para premiar a las personas físicas o jurídicas que se
hayan distinguido en su actividad al servicio de los intereses generales
y peculiares de la Comunitat Valenciana.
Alejandra Soler nació en Valencia en 1913. Estudió en la Institución
de la Enseñanza para la Mujer y cursó el Bachillerato en el Instituto
Luis Vives, vinculándose a la Federación Universitaria Escolar, movimiento de estudiantes que luchaba por una enseñanza más moderna, y
que participó en las revueltas de estudiantes en la dictadura de Primo de
Rivera. En 1934, con 21 años, se afilió al Partido Comunista, y un año
después se licenció en Filosofía y Letras, siendo una de las primeras
mujeres del Estado que se licenció en la universidad. Fue también pionera en el asociacionismo universitario durante la II República, luchadora y defensora de la escuela pública y de la igualdad, y del acceso universal a la educación, a lo que constribuyó como maestra en las escuelas
rurales. Además, Alejandra Soler fue una de las primeras mujeres de
la historia del atletismo valenciano. Con un reducido grupo de chicas
salía a correr por el actual campo de Mestalla en distancias como los
80 metros o los 150. También lanzaban el disco, la jabalina o el peso y
practicaban salto de longitud y altura. De hecho, sus marcas constituyen
los primeros registros de la historia de los récords femeninos.
El año 1939, Alejandra Soler cruza la frontera a Francia, donde
acaba internada en un campo de refugiados del gobierno colaboracionista de Vichy, del que consigue escapar hasta la URSS, con su marido,
Arnaldo Azzati. No volvieron a España hasta 1971.
En Moscú ejerce de maestra de niños españoles de la guerra, que
la Unión Soviética había acogido. Durante la Segunda Guerra Mundial
sufrió la Batalla de Stalingrado, de la que salvó a 14 alumnos que tenía a
su cargo, ayudándolos a cruzar el Volga, y trasladándolos lejos del frente. En 1958, fue designada Jefa de la Cátedra de Lenguas Románicas
de la Escuela Superior de Diplomacia en Moscú, cargo que desarrolló
hasta que se jubiló en 1971.
El año 2013, a los 100 años, participó como activista en el primer
aniversario de la primavera valenciana. En septiembre de 2015, fue
distinguida como hija predilecta de la ciudad de Valencia.
Por ello, como reconocimiento a su coraje a lo largo de una vida
comprometida, sin desfallecer, en la lucha por la libertad y los derechos
humanos, previa deliberación del Consell en la reunión del día 7 de
octubre de 2016,
DECRETE
DECRETO
bert
Concedir l’Alta Distinció de la Generalitat a Alejandra Soler GilaValència, 7 d’octubre de 2016
Conceder la Alta Distinción de la Generalitat a Alejandra Soler
Gilabert.
Valencia, 7 de octubre de 2016
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
Num. 7892 / 09.10.2016
27813
Presidència de la Generalitat
Presidencia de la Generalitat
DECRET 134/2016, de 7 d’octubre, del Consell, pel qual
concedeix l’Alta Distinció de la Generalitat a Juan Genovés Candel. [2016/7878]
DECRETO 134/2016, de 7 de octubre, del Consell, por el
que concede la Alta Distinción de la Generalitat a Juan
Genovés Candel. [2016/7878]
El Consell, per mitjà del Decret 28/1986, de 10 de març, modificat
pel Decret 177/2003, de 12 de setembre, va crear l’Alta Distinció de la
Generalitat per a premiar les persones físiques o jurídiques que s’hagen
distingit en la seua activitat al servei dels interessos generals i peculiars
de la Comunitat Valenciana.
Nascut a València i format en l’Escola de Belles Arts de Sant Carles,
el pintor Juan Genovés va iniciar el seu camí en col·lectius com Los
Siete (1949), el Grup Parpalló (1956) i Hondo (1960). En la dècada dels
seixanta, va començar a plantejar dos temes: l’«individu» i la «multitud». Aquesta última proposta es concretarà en un realisme polític de
denúncia social, confeccionat a partir del tractament pictòric d’imatges proporcionades pels mitjans de comunicació. En els anys huitanta,
Genovés va iniciar un nou període en què s’interessa pel paisatge urbà
com «espai de la soledat».
Juan Genovés ha sigut guardonat, entre altres, amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques (1984), el Premi de les Arts Plàstiques de la Generalitat Valenciana (2002) i la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts,
del Ministeri de Cultura (2005).
La seua obra més coneguda probablement siga L’Abraç, de 1976,
reproduïda en cartell per a Amnistia Internacional i que més tard es
convertiria en l’escultura d’homenatge als advocats morts en el carrer
Atocha.
Per això, com a reconeixement al seu talent i a la dimensió social i
humana de la seua obra pictòrica, testimoni dels esdeveniments polítics
que la van convertir en símbol de la reconciliació i la «transició democràtica» espanyola, prèvia deliberació del Consell, en la reunió del dia
7 d’octubre de 2016,
El Consell, mediante el Decreto 28/1986, de 10 de marzo, modificado por el Decreto 177/2003, de 12 de septiembre, creó la Alta Distinción
de la Generalitat para premiar a las personas físicas o jurídicas que se
hayan distinguido en su actividad al servicio de los intereses generales
y peculiares de la Comunitat Valenciana.
Nacido en Valencia y formado en la Escuela de Bellas Artes de San
Carlos, el pintor Juan Genovés inició su camino en colectivos como
Los Siete (1949), el Grupo Parpalló (1956) y Hondo (1960). En la década de los sesenta, empezó a plantear dos temas: el «individuo» y la
«multitud». Esta última propuesta se concretará en un realismo político
de denuncia social, confeccionado a partir del tratamiento pictórico de
imágenes proporcionadas por los medios de comunicación. En los años
ochenta, Genovés inició un nuevo período en el que se interesa por el
paisaje urbano como «espacio de la soledad».
Juan Genovés ha sido galardonado, entre otros, con el Premio
Nacional de Artes Plásticas (1984), el Premio de las Artes Plásticas de
la Generalitat Valenciana (2002) y la Medalla de Oro al Mérito en las
Bellas Artes, del Ministerio de Cultura (2005).
Su obra más conocida probablemente sea El Abrazo, de 1976,
reproducida en cartel para Amnistía Internacional y que más tarde se
convertiría en la escultura de homenaje a los abogados muertos en el
calle Atocha.
Por ello, como reconocimiento a su talento y a la dimensión social
y humana de su obra pictórica, testigo de los acontecimientos políticos que la convirtieron en símbolo de la reconciliación y la «transición
democrática» española, previa deliberación del Consell, en la reunión
del día 7 de octubre de 2016
DECRETE
DECRETO
Concedir l’Alta Distinció de la Generalitat al pintor Juan Genovés
Candel.
Conceder la Alta Distinción de la Generalitat al pintor Juan Genovés
Candel.
València, 7 d’octubre de 2016
Valencia, 7 de octubre de 2016
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
Num. 7892 / 09.10.2016
27814
Presidència de la Generalitat
Presidencia de la Generalitat
DECRET 135/2016, de 7 d’octubre, del Consell, pel qual
concedeix la Distinció de la Generalitat a Cèlia Amorós
Puente. [2016/7880]
DECRETO 135/2016, de 7 de octubre, del Consell, por el
que concede la Distinción de la Generalitat a Cèlia Amorós Puente. [2016/7880]
El Consell, mitjançant el Decret 177/2003, de 12 de setembre,
modificat pel Decret 174/2007, de 5 d’octubre, va crear la Distinció
de la Generalitat per reconèixer la labor d’aquelles persones físiques i
jurídiques que, en el desenvolupament de la seua activitat, hagen destacat pels seus valors de convivència, humanisme, compromís amb la
solidaritat i ajuda als altres.
Cèlia Amorós, feminista, assagista, valenciana, filòsofa, catedràtica, una de les pensadores més notables de l’actualitat, és un referent
imprescindible per a totes les feministes. Una teòrica incansable, que
amb la teoria del «feminisme de la igualtat» genera el nou feminisme,
establint els rols de gènere com un constructe social.
Cèlia Amorós és la veu imprescindible en la reflexió sobre l’ésser
humà i la seua condició. Ha introduït la perspectiva de gènere al si del
coneixement, investigant en la construcció de les relacions del feminisme i la il·lustració; les dones a l’Islam; el multiculturalisme i els drets
humans.
L’extensa obra escrita i des de la primera, Cap a una crítica de la
raó patriarcal, d’aquesta distingida valenciana, ha aportat al món del
coneixement un nou i revolucionari enfocament de la filosofia, desvetlant-nos que vivim sota la mirada esbiaixada de l’androcentrisme del
patriarcat.
Amorós no és sols una teòrica, és una grandíssima activista feminista. La seua trajectòria personal abasta des de la militància política al
valencianisme d’esquerres, la creació del Seminari Permanent Feminisme i Il·lustració, a la creació i direcció de l’Institut d’Investigacions
Feministes, on ha reunit tot un grup d’investigadores de renom, que hui
constitueixen la xarxa de referència en la investigació per la igualtat.
Per tota aquesta trajectòria, per la incansable divulgació del seu
coneixement, per ajudar a construir un món més igualitari i per ser un
referent per als feminismes, prèvia deliberació del Consell, en la reunió
del dia 7 d’octubre de 2016,
El Consell, mediante el Decreto 177/2003, de 12 de septiembre,
modificado por el Decreto 174/2007, de 5 de octubre, creó la Distinción
de la Generalitat para reconocer la labor de aquellas personas físicas y
jurídicas que, en el desarrollo de su actividad, hayan destacado por sus
valores de convivencia, humanismo, compromiso con la solidaridad y
ayuda a los otros.
Cèlia Amorós, feminista, ensayista, valenciana, filósofa, catedrática,
una de las pensadoras más notables de la actualidad, es un referente
imprescindible para todas las feministas. Una teórica incansable, que
con la teoría del «feminismo de la igualdad» genera el nuevo feminismo, estableciendo los roles de género como un constructo social.
Cèlia Amorós es la voz imprescindible en la reflexión sobre el ser
humno y su condición. Ha introducido la perspectiva de género en el
seno del conocimiento, investigando en la construcción de las relaciones
del feminismo y la ilustración; las mujeres en el Islam; el multiculturalismo y los derechos humanos.
La extensa obra escrita y desde la primera, Hacia una crítica de la
razón patriarcal, de esta distinguida valenciana, ha aportado al mundo
del conocimiento un nuevo y revolucionario enfoque de la filosofía,
desvelándonos que vivimos bajo la mirada sesgada del androcentrismo
del patriarcado.
Amorós no es solo una teórica, es una grandísima activista feminista. Su trayectoria personal abarca desde la militancia política al
valencianismo de izquierdas, la creación del Seminario Permanente
Feminismo e Ilustración, a la creación y dirección del Institut d’Investigacions Feministes, donde ha reunido todo un grupo de investigadoras
de renombre, que hoy constituyen la red de referencia en la investigación por la igualdad.
Su trabajo La gran diferencia y sus pequeñas consecuencias para
las luchas de las mujeres obtuvo en 2006 el Premio Nacional de Ensayo, convirtiéndose en la primera mujer que recibe este galardón. También ha recibido la Medalla a la Promoción de los Valores de Igualdad,
otorgada por el Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, en
2011; y en 2016 el Premio Clara Campoamor, concedido por el gobierno municipal de Madrid.
Por toda esta trayectoria, por la incansable divulgación de su conocimiento, para ayudar a construir un mundo más igualitario y por ser
un referente para los feminismos, previa deliberación del Consell, en la
reunión del día 7 de octubre de 2016,
DECRETE
DECRETO
Concedir la Distinció de la Generalitat a Cèlia Amorós Puente.
Conceder la Distinción de la Generalitat a Cèlia Amorós Puente.
València, 7 d’octubre de 2016
Valencia, 7 de octubre de 2016
El seu treball La gran diferència i les seues xicotetes conseqüències per a les lluites de les dones va obtindre en 2006 el Premi Nacional d’Assaig, convertint-se en la primera dóna que rep aquest guardó.
També ha rebut la Medalla a la Promoció dels Valors d’Igualtat, atorgada pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, en 2011; i en 2016
el Premi Clara Campoamor, concedit pel govern municipal de Madrid.
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
Num. 7892 / 09.10.2016
27815
Presidència de la Generalitat
Presidencia de la Generalitat
DECRET 136/2016, de 7 d’octubre, del Consell, pel qual
concedeix la Distinció de la Generalitat a Patricia Campos Doménech. [2016/7879]
DECRETO 136/2016, de 7 de octubre, del Consell, por
el que concede la Distinción de la Generalitat a Patricia
Campos Doménech. [2016/7879]
El Consell, mitjançant el Decret 177/2003, de 12 de setembre,
modificat pel Decret 174/2007, de 5 d’octubre, va crear la Distinció
de la Generalitat per a reconèixer la labor d’aquelles persones físiques
i jurídiques que, en el desenvolupament de la seua activitat, hagen destacat pels seus valors de convivència, humanisme, compromís amb la
solidaritat i ajuda als altres.
Nascuda a Onda, Patricia Campos és llicenciada en Comunicació
Audiovisual per la Universitat de València. Inconformista i reivindicativa, va començar a jugar a futbol amb els xiquets del seu poble, fins
que el reglament li ho va permetre. Després, va jugar en l’equip de la
Universitat de València, en el Vila-real CF i, finalment, en l’equip de
futbol de les xiques nord-americanes de la base militar de Rota (Cadis).
Fidel a la seua vocació, Patricia Campos es va convertir en la primera dona pilot de reactor d’Espanya, després d’ingressar a les Forces
Armades el 2005. Vuit anys després, al maig de 2013, va ser també la
primera espanyola entrenadora professional d’un equip de futbol femení
als Estats Units, el Carlsbad United de Califòrnia.
A principis de 2015, va deixar el reactor, els avions i el vestuari
del seu equip per a entrenar els més desheretats de la Terra, i es va
trasllar a un lloc perdut a 60 quilòmetres de Kampala (Uganda), com a
ambaixadora de l’ONU i voluntària de l’ONG Soccer Without Borders
(Futbol Sense Fronteres), una organització sense ànim de lucre dirigida
als joves dels països en desenvolupament, que també compta, entre els
seus objectius, fomentar la igualtat i el dret a l’educació de les dones. A
l’agost de 2015, Patricia Campos va partir a una nova missió a Bettana
(Marroc), per a treballar amb xiquets i joves que provenen de famílies
desestructurades.
Al juny 2016, va presentar a Espanya el seu llibre Tierra, mar y
aire. El testimonio de una mujer que quiso cambiar el mundo, en el qual
relata el seu pas per les Forces Armades i les amargors a l’hora de fer
valdre i respectar la seua condició de dona i la seua orientació sexual.
Encara que actualment viu a Hawai, on treballa com a entrenadora de
futbol, Patricia Campos dedica les vacances a tindre cura de xiquets i
dones malaltes de sida a Uganda, on confessa que ha passat més por
que quan volava.
Per això, en reconeixement als seus mèrits com a dona lluitadora i
pionera, capaç de marcar canvis de rumb en la seua vida, per a canviar
el món, amb la mateixa fermesa i responsabilitat que va demostrar quan
dirigia un reactor, amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del
dia 7 d’octubre de 2016,
El Consell, mediante el Decreto 177/2003, de 12 de septiembre,
modificado por el Decreto 174/2007, de 5 de octubre, creó la Distinción
de la Generalitat para reconocer la labor de aquellas personas físicas y
jurídicas que, en el desarrollo de su actividad, hayan destacado por sus
valores de convivencia, humanismo, compromiso con la solidaridad y
ayuda a los otros.
Nacida en Onda, Patricia Campos es licenciada en Comunicación
Audiovisual por la Universitat de València. Inconformista y reivindicativa, empezó a jugar al fútbol con los niños de su pueblo, hasta que el
reglamento se lo permitió. Después, jugó en el equipo de la Universitat
de València, en el Vila-real CF y, finalmente, en el equipo de fútbol de
las chicas norteamericanas de la base militar de Rota (Cádiz).
Fiel a su vocación, Patricia Campos se convirtió en la primera mujer
piloto de reactor de España, después de ingresar en las Fuerzas Armadas
en 2005. Ocho años después, en el mayo de 2013, fue también la primera española entrenadora profesional de un equipo de fútbol femenino en
Estados Unidos, el Carlsbad United de Califormia.
A principios de 2015, dejó el reactor, los aviones y el vestuario de
su equipo para entrenar a los más desheredados de la Tierra, trasladándose a un lugar perdido a 60 kilómetros de Kampala (Uganda), como
embajadora de la ONU y voluntaria de la ONG Soccer Without Borders
(Fútbol Sin Fronteras), una organización sin ánimo de lucro dirigida a
los jóvenes de los países en desarrollo, que también cuenta, entre sus
objetivos, con fomentar la igualdad y el derecho a la educación de las
mujeres. En agosto de 2015, Patricia Campos partió a una nueva misión
en Bettana (Marruecos), para trabajar con niños y jóvenes que provienen de familias desestructuradas.
En junio 2016, presentó en España su libro Tierra, mar y aire. El
testimonio de una mujer que quiso cambiar el mundo, en el que relata
su paso por las Fuerzas Armadas y los sinsabores a la hora de hacer
valer y respetar su condición de mujer y su orientación sexual. Aunque
actualmente vive en Hawai, donde trabaja como entrenadora de fútbol,
Patricia Campos dedica las vacaciones a cuidar a niños y mujeres enfermas de sida en Uganda, donde confiesa que ha pasado más miedo que
cuando volaba.
Por ello, en reconocimiento a sus méritos como mujer luchadora y
pionera, capaz de marcar cambios de rumbo en su vida, para cambiar el
mundo, con la misma firmeza y responsabilidad que demostró cuando
dirigía un reactor, previa deliberación del Consell, en la reunión del día
7 de octubre de 2016,
DECRETE
DECRETO
Concedir la Distinció de la Generalitat a Patricia Campos Doménech.
Conceder la Distinción de la Generalitat a Patricia Campos Doménech.
València, 7 d’octubre de 2016
Valencia, 7 de octubre de 2016
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
Num. 7892 / 09.10.2016
27816
Presidència de la Generalitat
Presidencia de la Generalitat
DECRET 137/2016, de 7 d’octubre, del Consell, pel
qual concedeix la distinció de la Generalitat, a la Unió
Nacional d’Entitats Festeres de Moros i Cristians
(UNDEF). [2016/7888]
DECRETO 137/2016, de 7 de octubre, del Consell, por
el que concede la Distinción de la Generalitat a la Unión
Nacional de Entidades Festeras de Moros y Cristianos
(UNDEF). [2016/7888]
El Consell, mitjançant el Decret 177/2003, de 12 de setembre,
modificat pel Decret 174/2007, de 5 d’octubre, va crear la Distinció
de la Generalitat per a reconèixer la labor d’aquelles persones físiques
i jurídiques que, en el desenvolupament de la seua activitat, hagen destacat pels seus valors de convivència, humanisme, compromís amb la
solidaritat i ajuda als altres.
La Unió Nacional d’Entitats Festeres de Moros i Cristians
(UNDEF), amb seu a Cocentaina, va ser creada el 1976 i actualment la
integren 73 poblacions pertanyents a set províncies espanyoles (Alacant,
València, Múrcia, Albacete, Toledo, Conca i Lleida) i a quatre comunitats autònomes (Comunitat Valenciana, Regió de Múrcia, Castella-la
Manxa i Catalunya).
L’arrel de la lluita entre els seguidors de la creu i la mitja lluna es
remunta a la batalla de Lepant, quan la seua representació va ser joc
palatí, que transcendiria posteriorment als carrers i places per a exercir
un paper integrador, ja que l’oposició ritual entre els dos bàndols es
converteix en mitjà d’autoafirmació comunitària.
En el marc d’aquestes celebracions, la UNDEF s’encarrega de buscar solució als problemes que puguen plantejar-se, de la promoció de les
festes de Moros i Cristians i del foment de les relacions de col·laboració
i germanor entre les localitats que les celebren.
Per això, com a reconeixement al seu compromís i aportació a les
festes de moros i cristians, com a expressió ritual i simbòlica, vinculada
a les identitats col·lectives, i estructuradora del calendari i de l’espai;
en definitiva, com a patrimoni cultural del poble valència, amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 7 d’octubre de 2016,
El Consell, mediante el Decreto 177/2003, de 12 de septiembre,
modificado por el Decreto 174/2007, de 5 de octubre, creó la Distinción
de la Generalitat para reconocer la labor de aquellas personas físicas y
jurídicas que, en el desarrollo de su actividad, hayan destacado por sus
valores de convivencia, humanismo, compromiso con la solidaridad y
ayuda a los otros.
La Unión Nacional de Entidades Festeras de Moros y Cristianos
(UNDEF), con sede en Cocentaina, se creó en 1976 y actualmente la
integran 73 poblaciones pertenecientes a siete provincias españolas
(Alicante, Valencia, Murcia, Albacete, Toledo, Cuenca y Lleida) y a
cuatro comunidades autónomas (Comunitat Valenciana, Región de Murcia, Castilla-La Mancha y Catalunya).
La raíz de la lucha entre los seguidores de la cruz y la media luna
se remonta a la batalla de Lepanto, cuando su representación fue un
juego palaciego, que trascendería posteriormente a las calles y plazas
para ejercer un papel integrador, ya que la oposición ritual entre los dos
bandos se convierte en medio de autoafirmación comunitaria.
En el marco de estas celebraciones, la UNDEF se encarga de buscar
solución a los problemas que puedan plantearse, de la promoción de las
fiestas de Moros y Cristianos y del fomento de las relaciones de colaboración y hermandad entre las localidades que las celebran.
Por ello, como reconocimiento a su compromiso y aportación a las
fiestas de moros y cristianos, como expresión ritual y simbólica, vinculada a las identidades colectivas, y estructuradora del calendario y del espacio; en definitiva, como patrimonio cultural del pueblo valenciano, previa
deliberación del Consell, en la reunión del día 7 de octubre de 2016,
DECRETE
DECRETO
Concedir la Distinció de la Generalitat a la Unió Nacional d’Entitats
Festeres de Moros i Cristians (UNDEF).
Conceder la Distinción de la Generalitat a la Unión Nacional de
Entidades Festeras de Moros y Cristianos (UNDEF).
València, 7 d’octubre de 2016
Valencia, 7 de octubre de 2016
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
Num. 7892 / 09.10.2016
27817
Presidència de la Generalitat
Presidencia de la Generalitat
DECRET 138/2016, de 7 d’octubre, del Consell, pel qual
concedeix la Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural
a Manuel Boix Álvarez. [2016/7903]
DECRETO 138/2016, de 7 de octubre, del Consell, por el
que concede la Distinción de la Generalitat al Mérito Cultural a Manuel Boix Álvarez. [2016/7903]
El Consell, per mitjà del Decret 35/1986, de 10 de març, modificat pels decrets 25/1994, de 8 de febrer; 255/1997, de 8 d’octubre;
190/2003, de 3 d’octubre, i 194/2011, de 16 de desembre, va crear la
Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural per a distingir les persones
físiques, entitats i col·lectius que pels seus mèrits hagen contribuït a
destacar l’aportació de la Comunitat Valenciana en qualsevol àmbit de
la cultura.
Manuel Boix naix a l’Alcúdia, en la Ribera del Xúquer, el 1942,
i estudia a l’escola de Belles Arts Sant Carles de València. Des de les
seues famoses representacions de Tirant Lo Blanc i el disseny de pràcticament totes les portades de la discografia d’Al Tall, fins als centenars
d’iniciatives culturals públiques i privades que ha il·lustrat, les seues
obres l’han convertit en un dels principals cronistes gràfics de la realitat
cultural de la Comunitat Valenciana.
En 1980 va rebre el Premi Nacional d’Arts Plàstiques, i després
d’una llarga estada a Nova York a finals dels anys 1980, Boix reapareix
en el panorama valencià en 1992 amb una exposició sobre el joc de
pilota: «El punt dins el moviment». Com a il·lustrador, ha col·laborat
en diverses revistes: La Ballena Alegre, La Codorniz, La Hoja del Mar,
El Viejo Topo, Quimera, The New York Times («Book Review»); i com
a il·lustrador de llibres infantils i juvenils ha obtingut el Premi Lazarillo (1972) i el Premi Nacional d’Il·lustració del Ministeri de Cultura
(1986).
Més recentment, entre abril i juny de 2014, el centre cultural La
Nau de la Universitat de València va albergar l’exposició «El viatge
del temps», composta per quinze obres de gran format que s’inspiren
en l’ampli patrimoni cultural i científic conservat en la Universitat de
València, a la qual l’artista Manuel Boix va donar una de les obres al
termini de l’exposició. Així mateix, aquest any Manuel Boix ha fet
entrega a les Corts Valencianes de les escultures de la família Borja
perquè s’exposen permanentment a la seu del parlament valencià, al
Palau dels Borja.
Per això, com a reconeixement al seu talent i sensibilitat, així com a
la seua generosa contribució a l’engrandiment del patrimoni artístic del
poble valencià, amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del
dia 7 d’octubre de 2016,
El Consell, mediante el Decreto 35/1986, de 10 de marzo, modificado por los decretos 25/1994, de 8 de febrero; 255/1997, de 8 de octubre;
190/2003, de 3 de octubre; y 194/2011, de 16 de diciembre, creó la Distinción de la Generalitat al Mérito Cultural para distinguir a las personas
físicas, entidades y colectivos que por sus méritos hayan contribuido a
destacar la aportación de la Comunitat Valenciana en cualquier ámbito
de la cultura.
Manuel Boix nace en L’Alcúdia, en la Ribera del Júcar, en 1942, y
estudia en la escuela de Bellas Artes San Carlos de Valencia. Desde sus
famosas representaciones de Tirant Lo Blanc y el diseño de prácticamente todas las portadas de la discografía de Al Tall, hasta los cientos
de iniciativas culturales públicas y privadas que ha ilustrado, sus obras
la han convertido en uno de los principales cronistas gráficos de la realidad cultural de la Comunitat Valenciana.
En 1980 recibió el Premio Nacional de Artes Plásticas, y después de
una larga estancia en Nueva York a finales de los años 1980, Boix reaparece en el panorama valenciano en 1992 con una exposición sobre el
juego de pelota: «El punt dins el moviment». Como ilustrador, ha colaborado en varias revistas: La Ballena Alegre, La Codorniz, La Hoja del
Mar, El Viejo Topo, Quimera, The New York Times («Book Review»);
y como ilustrador de libros infantiles y juveniles ha obtenido el Premio
Lazarillo (1972) y el Premio Nacional de Ilustración del Ministerio de
Cultura (1986).
Más recientemente, entre abril y junio de 2014, el centro cultural
La Nau de la Universitat de València albergó la exposición «El viaje
del tiempo», compuesta por quince obras de gran formato que se inspiran en el amplio patrimonio cultural y científico conservado en la
Universitat de València, a la que el artista Manuel Boix donó una de las
obras al término de la exposición. Asimismo, este año Manuel Boix ha
hecho entrega a Les Corts Valencianes de las esculturas de la familia
Borja para que se expongan permanentemente en la sede del parlamento
valenciano, en el Palacio de los Borja.
Por ello, como reconocimiento a su talento y sensibilidad, así como
a su generosa contribución al engrandecimiento del patrimonio artístico
del pueblo valenciano, previa deliberación del Consell, en la reunión del
día 7 de octubre de 2016,
DECRETE
DECRETO
Concedir la Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural a Manuel
Boix Álvarez.
Conceder la Distinción de la Generalitat al Mérito Cultural a
Manuel Boix Álvarez.
València, 7 d’octubre de 2016.
Valencia, 7 de octubre de 2016.
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
Num. 7892 / 09.10.2016
27818
Presidència de la Generalitat
Presidencia de la Generalitat
DECRET 139/2016, de 7 d’octubre, del Consell, pel qual
concedeix la Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural
a Carmen Calvo Sáenz de Tejada. [2016/7891]
DECRETO 139/2016, de 7 de octubre, del Consell, por el
que concede la Distinción de la Generalitat al Mérito Cultural a Carmen Calvo Sáenz de Tejada. [2016/7891]
El Consell, per mitjà del Decret 35/1986, de 10 de març, modificat pels decrets 25/1994, de 8 de febrer; 255/1997, de 8 d’octubre;
190/2003, de 3 d’octubre; i 194/2011, de 16 de desembre, va crear la
Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural per a distingir les persones
físiques, entitats i col·lectius que pels seus mèrits hagen contribuït a
destacar l’aportació de la Comunitat Valenciana en qualsevol àmbit de
la cultura.
Carmen Calvo, nascuda a València, va estudiar en l’Escola d’Arts i
Oficis i en l’Escola Superior de Belles Arts de València. En els anys 80
va gaudir de diverses beques i va guanyar el Primer Premi de Pintura
Lasalle i el Premi Alfons Roig de la Diputació de València. En 1980
també va participar en l’exposició «New images from Spain», en el
Museu Guggenheim de Nova York i en altres ciutats dels Estats Units.
En 1985 va rebre una beca del Ministeri d’Assumptes Exteriors i es traslladà a París. L’any 1990 l’IVAM (Institut Valencià d’Art Modern) li va
dedicar una important retrospectiva. Des de mitjans dels 80 la seua obra
s’orienta cap a la intervenció en fotografies que engrandeix i manipula.
En paraules de la crítica, de la minuciositat rigorosa, i l’escepticisme de les primeres èpoques l’obra de Carmen Calvo ha evolucionat cap
al vigor. Un vigor femení, d’aquella femineïtat robusta, indestructible i
fecunda que els moralistes del segle XII mostraven com a exemple als
hòmens per a traure’ls de la seua inèrcia.
En 2013, Carmen Calvo va rebre el Premi Nacional d’Arts Plàstiques.
Per això, com a reconeixement al seu talent i sensibilitat, i a la reflexió sobre la memòria que impregna els seus objectes, tornant la mirada
cap a la cultura popular, amb la deliberació prèvia del Consell en la
reunió del dia 7 d’octubre de 2016,
El Consell, mediante el Decreto 35/1986, de 10 de marzo, modificado por los decretos 25/1994, de 8 de febrero; 255/1997, de 8 de octubre;
190/2003, de 3 de octubre; y 194/2011, de 16 de diciembre, creó la Distinción de la Generalitat al Mérito Cultural para distinguir a las personas
físicas, entidades y colectivos que por sus méritos hayan contribuido a
destacar la aportación de la Comunitat Valenciana en cualquier ámbito
de la cultura.
Carmen Calvo, nacida en Valencia, estudió en la Escuela de Artes
y Oficios y en la Escuela Superior de Bellas Artes de Valencia. En los
años 80 disfrutó de varias becas y ganó el Primer Premio de Pintura
Lasalle y el Premio Alfons Roig de la Diputación de Valencia. En 1980
también participó en la exposición «New images from Spain», en el
Museo Guggenheim de Nueva York y en otras ciudades de los Estados
Unidos. En 1985 recibió una beca del Ministerio de Asuntos Exteriores
y se trasladó a París. El año 1990 el IVAM (Instituto Valenciano de Arte
Moderno) le dedicó una importante retrospectiva. Desde mediados de
los 80 su obra se orienta hacia la intervención en fotografías que agranda y manipula.
En palabras de la crítica, de la minuciosidad rigurosa, y el escepticismo de las primeras épocas, la obra de Carmen Calvo ha evolucionado
hacia el vigor. Un vigor femenino, de aquella femineidad robusta, indestructible y fecunda que los moralistas del siglo XII mostraban como
ejemplo a los hombres para sacarlos de su inercia.
En 2013, Carmen Calvo recibió el Premio Nacional de Artes Plásticas.
Por ello, como reconocimiento a su talento y sensibilidad, y a la
reflexión sobre la memoria que impregna sus objetos, volviendo la
mirada hacia la cultura popular, previa deliberación del Consell, en la
reunión del día 7 de octubre de 2016,
DECRETE
DECRETO
Concedir la Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural a Carmen
Calvo Sáenz de Tejada.
Conceder la Distinción de la Generalitat al Mérito Cultural a Carmen Calvo Sáenz de Tejada.
València, 7 d’octubre de 2016
Valencia, 7 de octubre de 2016
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
Num. 7892 / 09.10.2016
27819
Presidència de la Generalitat
Presidencia de la Generalitat
DECRET 140/2016, de 7 d’octubre, del Consell, pel qual
concedeix la distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural
a Carmen Aranegui Gascó. [2016/7906]
DECRETO 140/2016, de 7 de octubre, del Consell, por el
que concede la distinción de la Generalitat al Mérito Cultural a Carmen Aranegui Gascó. [2016/7906]
El Consell, per mitjà del Decret 35/1986, de 10 de març, modificat pels decrets 25/1994, de 8 de febrer; 255/1997, de 8 d’octubre;
190/2003, de 3 d’octubre; i 194/2011, de 16 de desembre, va crear la
Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural per a distingir les persones
físiques, entitats i col·lectius que pels seus mèrits hagen contribuït a
destacar l’aportació de la Comunitat Valenciana en qualsevol àmbit de
la cultura.
Carmen Aranegui Gascó, nascuda a València, va començar a impartir classes d’arqueologia en la universitat en 1970 i es va doctorar en
1972, en la Universitat de València, en la qual des de 1986 és catedràtica
d’Arqueologia, en l’actualitat catedràtica emèrita.
Com a especialista en cultura ibèrica i romana, forma part de distints comités d’experts de rang internacional i, entre altres, ha dirigit
excavacions en el Grau Vell de Sagunt, des de 1997 i en el jaciment
arqueològic de Lixus, prop de Larache (El Marroc), entre 1995 i 2009.
És, a més, editora científica de les memòries arqueològiques de les dites
excavacions.
Per això, com a reconeixement a la seua aportació investigadora i
docent, fent de l’arqueologia una guia per a trobar respostes a la nostra naturalesa social com a grup i a la nostra forma d’actuar i relacionar-nos, amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 7
d’octubre de 2016,
El Consell, mediante el Decreto 35/1986, de 10 de marzo, modificado por los decretos 25/1994, de 8 de febrero; 255/1997, de 8 de octubre;
190/2003, de 3 de octubre; y 194/2011, de 16 de diciembre, creó la Distinción de la Generalitat al Mérito Cultural para distinguir a las personas
físicas, entidades y colectivos que por sus méritos hayan contribuido a
destacar la aportación de la Comunitat Valenciana en cualquier ámbito
de la cultura.
Carmen Aranegui Gascó, nacida en Valencia, comenzó a impartir
clases de arqueología en la universidad en 1970 y se doctoró en 1972,
en la Universitat de València, en la que, desde 1986, es catedrática de
Arqueología, en la actualidad catedrática emérita.
Como especialista en cultura iberica y romana, forma parte de
distintos comités de expertos de rango internacional y, entre otras, ha
dirigido excavaciones en el Grau Vell de Sagunt, desde 1997 y en el
yacimiento arqueológico de Lixus, cerca de Larache (Marruecos), entre
1995 y 2009. Es, además, editora científica de las memorias arqueológicas de dichas excavaciones.
Por ello, como reconocimiento a su aportación investigadora y
docente, haciendo de la arqueología una guía para encontrar respuestas
a nuestra naturaleza social como grupo y a nuestra forma de actuar y
relacionarnos, previa deliberación del Consell, en la reunión del día 7
de octubre de 2016,
DECRETE
DECRETO
Concedir la Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural a Carmen
Aranegui Gascó
Conceder la Distinción de la Generalitat al Mérito Cultural a Carmen Aranegui Gascó.
València, 7 d’octubre de 2016
Valencia, 7 de octubre de 2016
El president de la Generalitat
XIMO PUIG I FERRER
El president de la Generalitat
XIMO PUIG I FERRER
Num. 7892 / 09.10.2016
27820
Presidència de la Generalitat
Presidencia de la Generalitat
DECRET 141/2016, de 7 d’octubre, del Consell, pel qual
concedeix la Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural
al Teatre Olympia. [2016/7904]
DECRETO 141/2016, de 7 de octubre, del Consell, por el
que concede la Distinción de la Generalitat al Mérito Cultural al Teatro Olympia. [2016/7904]
El Consell, per mitjà del Decret 35/1986, de 10 de març, modificat
pels decrets 25/1994, de 8 de febrer; 255/1997, de 8 d’octubre;
190/2003, de 3 d’octubre, i 194/2011, de 16 de desembre, va crear la
Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural per a distingir les persones
físiques, entitats i col·lectius que pels seus mèrits hagen contribuït a
destacar l’aportació de la Comunitat Valenciana en qualsevol àmbit de
la cultura.
El Teatre Olympia va ser inaugurat el 10 de novembre de 1915 i a
hores d’ara s’ha convertit en l’espai teatral privat més important de la
ciutat de València. Els espectadors i espectadores han sigut, des de fa
cent anys, el principal motiu perquè existisca un lloc destinat a la cultura
en el mateix cor d’una ciutat tan oberta a ella com és València. La sala
s’ha mantingut entre les de major recaptació i nombre d’espectadors
d’Espanya, encara que, més enllà de les xifres, sempre ha persistit el
compromís adquirit amb el públic, pel qual cultura i entreteniment han
d’anar de la mà.
Al complir-se aquest any el seu centenari, les Corts van sol·licitar
per unanimitat la concessió de la Distinció al Mèrit Cultural, ja que el
seu escenari ha sigut testimoni de la transformació de les arts escèniques
en la Comunitat, i ha aconseguit remuntar la crisi del sector que va
deixar a la ciutat quasi sense sales de representació.
Per això, com a reconeixement a la seua aportació a la cultura en
general i al món del teatre en particular, amb la deliberació prèvia del
Consell, en la reunió del dia 7 d’octubre de 2016,
El Consell, mediante el Decreto 35/1986, de 10 de marzo, modificado por los Decretos 25/1994, de 8 de febrero; 255/1997, de 8 de octubre;
190/2003, de 3 de octubre, y 194/2011, de 16 de diciembre, creó la Distinción de la Generalitat al Mérito Cultural para distinguir las personas
físicas, entidades y colectivos que por sus méritos hayan contribuido a
destacar la aportación de la Comunitat Valenciana en cualquier ámbito
de la cultura.
El Teatro Olympia fue inaugurado el 10 de noviembre de 1915 y
en estos momentos se ha convertido en el espacio teatral privado más
importante de la ciudad de Valencia. Los espectadores y espectadoras
han sido, desde hace cien años, el principal motivo para que exista un
lugar destinado a la cultura en el mismo corazón de una ciudad tan
abierta a ella como es Valencia. La sala se ha mantenido entre las de
mayor recaudación y número de espectadores de España, aunque, más
allá de las cifras, siempre ha persistido el compromiso adquirido con el
público, por el que cultura y entretenimiento deben ir de la mano.
Al cumplirse este año su centenario, Les Corts solicitaron por unanimidad la concesión de la Distinción al Mérito Cultural, ya que su
escenario ha sido testigo de la transformación de las artes escénicas en
la Comunidad, y ha conseguido remontar la crisis del sector que dejó en
la ciudad casi sin salas de representación.
Por ello, como reconocimiento a su aportación a la cultura en general y al mundo del teatro en particular, prevía deliberación del Consell,
en la reunión del día 7 de octubre de 2016,
DECRETO
DECRETE
Concedir la Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural al Teatre
Olympia.
València, 7 d’octubre de 2016
Conceder la Distinción de la Generalitat al Mérito Cultural al Teatro
Olympia.
València, 7 de octubre de 2016
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
Num. 7892 / 09.10.2016
27821
Presidència de la Generalitat
Presidencia de la Generalitat
DECRET 142/2016, de 7 d’octubre, del Consell, pel qual
concedeix la Distinció de la Generalitat al Mèrit Científic
a Francisco Juan Martínez Mojica. [2016/7881]
DECRETO 142/2016, de 7 de octubre, del Consell, por
el que concede la Distinción de la Generalitat al Mérito
Científico a Francisco Juan Martínez Mojica. [2016/7881]
El Decret 152/2010, d’1 d’octubre, del Consell, va crear la Distinció
de la Generalitat al Mèrit Científic, per a reconéixer la labor, conducta
i trajectòria de totes aquelles persones i entitats compromeses amb la
investigació i la ciència a la Comunitat Valenciana.
Francisco Juan Martínez Mojica, nascut a Elx en 1963, és un investigador valencià, professor titular i director del Departament de Fisiologia, Genètica i Microbiologia de la Universitat d’Alacant.
Llicenciat en Biologia (Bioquímica) per la Universitat de València
en 1986 i doctor en Biologia (Biotecnologia) per la Universitat d’Alacant en 1993, on ha desenrotllat la seua trajectòria científica i professional, ha merescut el reconeixement de la comunitat científica com un
dels grans especialistes mundials en microbiologia pels seus treballs
d’investigació en el coneixement dels sistemes immunològics dels bacteris. El seu esforç ha fet possible obrir nous camins per al desenvolupament d’avanços revolucionaris en els camps de la biotecnologia i la
biomedicina.
Entre altres, ha rebut el Premi Jaume I a la Investigació Bàsica en
2016 per la seua contribució al desenvolupament de la ciència.
Per això, com a reconeixement a la seua trajectòria i a les seues
aportacions al millor coneixement dels microorganismes i la lluita contra les malalties, amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del
dia 7 d’octubre de 2016,
El Decreto 152/2010, de 1 de octubre, del Consell, creó la Distinción de la Generalitat al Mérito Científico, para reconocer la labor,
conducta y trayectoria de todas aquellas personas y entidades comprometidas con la investigación y la ciencia en la Comunitat Valenciana.
Francisco Juan Martínez Mojica, nacido en Elche en 1963, es un
investigador valenciano, profesor titular y director del Departamento
de Fisiología, Genética y Microbiología de la Universidad de Alicante.
Licenciado en Biología (Bioquímica) por la Universitat de València en 1986 y doctor en Biología (Biotecnología) por la Universidad
de Alicante en 1993, donde ha desarrollado su trayectoria científica y
profesional, ha merecido el reconocimiento de la comunidad científica
como uno de los grandes especialistas mundiales en microbiología por
sus trabajos de investigación en el conocimiento de los sistemas inmunológicos de las bacterias. Su esfuerzo ha hecho posible abrir nuevos
caminos para el desarrollo de avances revolucionarios en los campos de
la biotecnología y la biomedicina.
Entre otros, ha recibido el Premio Jaume I a la Investigación Básica
en 2016 por su contribución al desarrollo de la ciencia.
Por ello, como reconocimiento a su trayectoria y a sus aportaciones
al mejor conocimiento de los microorganismos y la lucha contra las
enfermedades, previa deliberación del Consell, en la reunión del día 7
de octubre de 2016,
DECRETE
DECRETO
Concedir la Distinció de la Generalitat al Mèrit Científic a Francisco
Juan Martínez Mojica.
Conceder la Distinción de la Generalitat al Mérito Científico a Francisco Juan Martínez Mojica.
València, 7 d’octubre de 2016
Valencia, 7 de octubre de 2016
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
Num. 7892 / 09.10.2016
27822
Presidència de la Generalitat
Presidencia de la Generalitat
DECRET 143/2016, de 7 d’octubre, del Consell, pel qual
concedeix la Distinció de la Generalitat al Mèrit Científic
a Andrés Pedreño Muñoz. [2016/7896]
DECRETO 143/2016, de 7 de octubre, del Consell, por
el que concede la Distinción de la Generalitat al Mérito
Científico a Andrés Pedreño Muñoz. [2016/7896]
El Decret 152/2010, d’1 d’octubre, del Consell, va crear la Distinció
de la Generalitat al Mèrit Científic, per a reconéixer la labor, conducta
i trajectòria de totes aquelles persones i entitats compromeses amb la
investigació i la ciència a la Comunitat Valenciana.
Andrés Pedreño Muñoz, nascut a Cartagena en 1953, és un economista profundament vinculat a la Comunitat Valenciana, on ha desenvolupat una àmplia i reconeguda labor en els àmbits de la docència i la
investigació, de la gestió universitària i de l’emprenedoria.
Es va llicenciar en Ciències Econòmiques i Empresarials per la
Universitat de València i es va doctorar per la d’Alacant, sent aquesta
última la que ha albergat la seua carrera acadèmica fins a la seua recent
jubilació, al setembre de 2015, i des d’on ha treballat en línies d’investigació com l’anàlisi input-output de l’economia, el mercat de treball i
el creixement regional.
En 1993 va ser elegit rector de la Universitat d’Alacant, i el seu
mandat es va distingir per l’extraordinari impuls de les instal·lacions
universitàries, per la posada en marxa de projectes pioners relacionats
amb les noves tecnologies, i per la seua enèrgica defensa de l’autonomia
universitària.
També ha sigut protagonista d’importants iniciatives, públiques i
privades, relacionades amb la docència a través d’internet, i amb l’economia i l’emprenedoria digital.
Va ser seleccionat com Eisenhower Fellow, és doctor honoris causa
per la Universitat de Nottingham Trent, és membre corresponent de la
Reial Acadèmia de Ciències Morales i Polítiques d’Espanya, i, a més
de nombrosos premis per la seua labor, ha rebut la Medalla d’Or de la
Universitat d’Alacant.
Per això, com a reconeixement a la seua trajectòria acadèmica i la
seua contribució al desenvolupament de les institucions universitàries
valencianes, amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia
7 d’octubre de 2016,
El Decreto 152/2010, de 1 de octubre, del Consell, creó la Distinción de la Generalitat al Mérito Científico, para reconocer la labor,
conducta y trayectoria de todas aquellas personas y entidades comprometidas con la investigación y la ciencia en la Comunitat Valenciana.
Andrés Pedreño Muñoz, nacido en Cartagena en 1953, es un economista profundamente vinculado a la Comunitat Valenciana, donde ha
desarrollado una amplia y reconocida labor en los ámbitos de la docencia y la investigación, de la gestión universitaria y del emprendimiento.
Se licenció en Ciencias Económicas y Empresariales por la Universitat de València y se doctoró por la de Alicante, siendo esta última la
que ha albergado su carrera académica hasta su reciente jubilación, en
septiembre de 2015, y desde donde ha trabajado en líneas de investigación como el análisis input-output de la economía, el mercado de trabajo
y el crecimiento regional.
En 1993 fue elegido rector de la Universidad de Alicante, y su mandato se distinguió por el extraordinario impulso de las instalaciones universitarias, por la puesta en marcha de proyectos pioneros relacionados
con las nuevas tecnologías, y por su enérgica defensa de la autonomía
universitaria.
También ha sido protagonista de importantes iniciativas, públicas
y privadas, relacionadas con la docencia a través de internet, y con la
economía y el emprendimiento digital.
Fue seleccionado como Eisenhower Fellow, es doctor honoris causa
por la Universidad de Nottingham Trent, es miembro correspondiente
de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas de España, y, además de numerosos premios por su labor, ha recibido la Medalla de Oro
de la Universidad de Alicante.
Por ello, como reconocimiento a su trayectoria académica y su contribución al desarrollo de las instituciones universitarias valencianas,
previa deliberación del Consell, en la reunión del día 7 de octubre de
2016,
DECRETE
DECRETO
Concedir la Distinció de la Generalitat al Mèrit Científic a Andrés
Pedreño Muñoz.
Conceder la Distinción de la Generalitat al Mérito Científico a
Andrés Pedreño Muñoz.
València, 7 d’octubre de 2016
Valencia, 7 de octubre de 2016
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
Num. 7892 / 09.10.2016
27823
Presidència de la Generalitat
Presidencia de la Generalitat
DECRET 144/2016, de 7 d’octubre, del Consell, pel
qual concedeix la Distinció Honorífica d’Ambaixador
de la Comunitat Valenciana a Joseph Almudéver Mateu.
DECRETO 144/2016, de 7 de octubre, del Consell, por
el que concede la Distinción Honorífica de Ambaixador
de la Comunitat Valenciana a Joseph Almudéver Mateu.
[2016/7895]
[2016/7895]
Per mitjà del Decret 247/2003, de 5 de desembre, el Consell va
crear la distinció honorífica d’Ambaixador de la Comunitat Valenciana,
amb la finalitat de reconèixer i premiar la labor d’aquelles persones que,
pel seu especial arrelament amb la Comunitat Valenciana, la seua identificació, exaltació i defensa dels valors d’aquesta, així com per les seues
actuacions i manifestacions públiques, hagen contribuït notablement al
coneixement, la difusió i la defensa dels interessos generals i peculiars
de la Comunitat Valenciana.
Joseph Almudéver Mateu va nàixer a Marsella en 1919, de pare i
mare valencians, i la seua infància va transcórrer entre França, el Marroc i Espanya. En 1931 es va traslladar amb els seus pares a Alcàsser i,
al començament de la Guerra Civil, encara que no havia complit els 18
anys, va aconseguir allistar-se com a voluntari en defensa de la República. Després de ser ferit en combat en el front de Terol, en 1938 va
enrolar-se en la Bateria italiana Carlo Rosselli de les Brigades Internacionals, on el seu coneixement del valencià li va permetre prestar
valuosos serveis com a traductor. La repatriació forçosa de les brigades
internacionals el va portar novament a Marsella, des d’on va tornar a
Espanya, ja pròxim el final de la guerra, per a continuar la lluita.
L’1 d’abril de 1939 va ser fet presoner en el port d’Alacant i, després de passar per diversos camps i presons, entre elles la Carcel Modelo de València, va ser posat en llibertat en 1942, ingressant poc després
en l’Agrupació Guerrillera de Llevant. En 1947 es va veure obligat a
passar clandestinament la frontera i exiliar-se a França, d’on no podria
tornar a Espanya fins a l’any 1965.
Per això, com a testimoni excepcional de la nostra història i com a
memòria viva de la lluita per la llibertat, a proposta del president de la
Generalitat i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia
7 d’octubre de 2016,
Mediante el Decreto 247/2003, de 5 de diciembre, el Consell creó
la distinción honorífica de Ambaixador de la Comunitat Valenciana, con
la finalidad de reconocer y premiar la labor de aquellas personas que,
por su especial arraigo con la Comunitat Valenciana, su identificación,
exaltación y defiende de los valores de la misma, así como por sus
actuaciones y manifestaciones públicas, hayan contribuido notablemente al conocimiento, la difusión y la defensa de los intereses generales y
peculiares de la Comunitat Valenciana.
Joseph Almudéver Mateu nació en Marsella en 1919, de padre y
madre valencianos, y su infancia transcurrió entre Francia, Marruecos
y España. En 1931 se trasladó con sus padres a Alcàsser y, al comienzo
de la Guerra Civil, aunque no había cumplido los 18 años, consiguió
alistarse como voluntario en defensa de la República. Después de ser
herido en combate en el frente de Teruel, en 1938 se enroló en la Batería
italiana Carlo Rosselli de las Brigadas Internacionales, donde su conocimiento del valenciano le permitió prestar valiosos servicios como traductor. La repatriación forzosa de las brigadas internacionales le llevó
nuevamente a Marsella, desde donde volvió a España, ya próximo el
final de la guerra, para continuar la lucha.
El 1 de abril de 1939 fue hecho prisionero en el puerto de Alicante
y, después de pasar por varios campos y prisiones, entre ellas la Carcel
Modelo de Valencia, fue puesto en libertad en 1942, ingresando poco
después en la Agrupación Guerrillera de Levante. En 1947 se vio obligado a pasar clandestinamente la frontera y exiliarse a Francia, de donde
no podría volver a España hasta el año 1965.
Por ello, como testigo excepcional de nuestra historia y como
memoria viva de la lucha por la libertad, a propuesta del president de
la Generalitat,y previa deliberación del Consell, en la reunión del día 7
de octubre de 2016,
DECRETE
DECRETO
Atorgar la distinció d’Ambaixador de la Comunitat Valenciana a
Joseph Almudéver Mateu.
Otorgar la distinción de Ambaixador de la Comunitat Valenciana a
Joseph Almudéver Mateu.
València, 7 d’octubre de 2016
Valencia, 7 de octubre de 2016
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
Num. 7892 / 09.10.2016
27824
Presidència de la Generalitat
Presidencia de la Generalitat
DECRET 145/2016, de 7 d’octubre, del Consell, pel
qual concedeix la Distinció de la Generalitat al Mèrit
Empresarial i Social a Chocolates Valor. [2016/7889]
DECRETO 145/2016, de 7 de octubre, del Consell, por
el que concede la Distinción de la Generalitat al Mérito
Empresarial y Social a Chocolates Valor. [2016/7889]
El Consell, mitjançant decret, ha creat la Distinció de la Generalitat al Mèrit Empresarial i Social per a reconéixer la labor i trajectòria
d’aquelles persones o entitats que han destacat pel seu treball, vocació
o compromís amb el creixement intel·ligent, responsable i sostenible de
la Comunitat Valenciana.
La història de Chocolates Valor s’inicia en 1881, a la Vila Joiosa
(Alacant), quan Valeriano López Lloret, conegut com a Senyor Valor,
es converteix en xocolater, açò és, en un artesà que arrendava els seus
serveis a les famílies valencianes que ho requerien per a elaborar, en les
seues pròpies cases, onces, lliures i xocolate a la tassa.
Des de llavors, han sigut més de 130 anys d’història d’una empresa
que, sortejant tot tipus de vicissituds socials i econòmiques, ha aconseguit que el nom de Chocolates Valor s’associe automàticament a
productes de qualitat, al mateix temps que ha coadjuvat al creixement
econòmic sostenible de la Vila Joiosa i el seu entorn. Les seues actuals
instal·lacions, de més de 22.000 metres quadrats, han permés que el
seu negoci s’haja obert a l’exportació, portant l’exquisidesa dels seus
productes i el nom de la Comunitat Valenciana per tot el món.
Per això, com a reconeixement a una brillant trajectòria empresarial,
que promou el creixement sense renunciar al compromís mediambiental
i a la sensibilitat social; una trajectòria que, a més, serveix d’estímul i
model a altres empreses, amb la deliberació prèvia del Consell, en la
reunió del dia 7 d’octubre de 2016
El Consell, mediante decreto, ha creado la Distinción de la Generalitat al Mérito Empresarial y Social para reconocer la labor y trayectoria de aquellas personas o entidades que han destacado por su trabajo,
vocación o compromiso con el crecimiento inteligente, responsable y
sostenible de la Comunitat Valenciana.
La historia de Chocolates Valor se inicia en 1881, en Villajoyosa
(Alicante), cuando Valeriano López Lloret, conocido como Señor Valor,
se convierte en chocolatero, esto es, en un artesano que arrendaba sus
servicios a las familias valencianas que lo requerían para elaborar, en
sus propias casas, onzas, libras y chocolate a la taza.
Desde entonces, han sido más de 130 años de historia de una empresa que, sorteando todo tipo de vicisitudes sociales y económicas, ha
conseguido que el nombre de Chocolates Valor se asocie automáticamente a productos de calidad, al mismo tiempo que ha coadyuvado
al crecimiento económico sostenible de Villajoyosa y su entorno. Sus
actuales instalaciones, de más de 22.000 metros cuadrados, han permitido que su negocio se haya abierto a la exportación, llevando la exquisitez de sus productos y el nombre de la Comunitat Valenciana por todo
el mundo.
Por ello, como reconocimiento a una brillante trayectoria empresarial, que promueve el crecimiento sin renunciar al compromiso
medioambiental y a la sensibilidad social; una trayectoria que, además,
sirve de estímulo y modelo en otras empresas, previa deliberación del
Consell, en la reunión del día 7 de octubre de 2016,
DECRETE
DECRETO
Concedir la Distinció de la Generalitat al Mèrit Empresarial i Social
a Chocolates Valor.
Conceder la Distinción de la Generalitat al Mérito Empresarial y
Social a Chocolates Valor.
València, 7 d’octubre de 2016
Valencia, 7 de octubre de 2016
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
Num. 7892 / 09.10.2016
27825
Presidència de la Generalitat
Presidencia de la Generalitat
DECRET 146/2016, de 7 d’octubre, del Consell, pel
qual concedeix la Distinció de la Generalitat al Mèrit
Empresarial i Social a Rosario Coll Bargues. [2016/7886]
DECRETO 146/2016, de 7 de octubre, del Consell, por
el que concede la Distinción de la Generalitat al Mérito
Empresarial y Social a Rosario Coll Bargues. [2016/7886]
El Consell, mitjançant decret, ha creat la Distinció de la Generalitat al Mèrit Empresarial i Social per a reconèixer la labor i trajectòria
d’aquelles persones o entitats que han destacat pel seu treball, vocació
o compromís amb el creixement intel·ligent, responsable i sostenible de
la Comunitat Valenciana.
Rosario Coll Bargues va començar a treballar en Boluda Corporación Marítima en 1990. Des dels seus inicis en l’empresa va formar part
de l’equip de direcció d’Off Shore i Salvament Marítim. En 1994 va ser
nomenada directora de noliejaments de Boluda Corporación Marítima,
i directora general de la divisió de Remolcs i Salvament en 1997.
Des de 1992 és membre de la International Salvage Union (ISU), i
vicepresidenta des de 2015, una entitat que representa les 60 empreses
de salvament marítim més grans del món, compromeses en la lluita
contra la contaminació marina i amb àmplia experiència en el salvament
marítim. Des de 2002 és membre representant de l’European Tugowners
Association (ETA), de la qual va ser presidenta entre 2006 a 2009. A
més és membre de la Cambra de Comerç de València i ha sigut membre
del Women’s International Shipping and Trading Association (WISTA),
entre altres entitats del sector.
Per això, com a reconeixement a una brillant trajectòria empresarial,
que promou el creixement sense renunciar al compromís medi ambiental i a la sensibilitat social; una trajectòria que, a més, serveix d’estímul
i suport per a la presència de les dones en el món de l’empresa, amb la
deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 7 d’octubre de 2016,
El Consell, mediante decreto, ha creado la Distinción de la Generalitat al Mérito Empresarial y Social para reconocer la labor y trayectoria de aquellas personas o entidades que han destacado por su trabajo,
vocación o compromiso con el crecimiento inteligente, responsable y
sostenible de la Comunitat Valenciana.
Rosario Coll Bargues empezó a trabajar en Boluda Corporación
Marítima en 1990. Desde sus inicios en la empresa formó parte del
equipo de dirección de Off Shore y Salvamento Marítimo. En 1994 fue
nombrada directora de fletamentos de Boluda Corporación Marítima, y
directora general de la división de Remolques y Salvamento en 1997.
Desde 1992 es miembro de la International Salvage Union (ISU), y
vicepresidenta desde 2015, una entidad que representa a las 60 empresas de salvamento marítimo más grandes del mundo, comprometidas
en la lucha contra la contaminación marina y con amplia experiencia
en el salvamento marítimo. Desde 2002 es miembro representante del
European Tugowners Association (ETA), de la que fue presidenta entre
2006 y 2009. Además es miembro de la Cámara de Comercio de Valencia y ha sido miembro del Women’s International Shipping and Trading
Association (WISTA), entre otras entidades del sector.
Por ello, como reconocimiento a una brillante trayectoria empresarial, que promueve el crecimiento sin renunciar al compromiso medio
ambiental y a la sensibilidad social; una trayectoria que, además, sirve
de estímulo y apoyo para la presencia de las mujeres en el mundo de
la empresa, previa deliberación del Consell, en la reunión del día 7 de
octubre de 2016,
DECRETE
DECRETO
Concedir la Distinció de la Generalitat al Mèrit Empresarial i Social
a Rosario Coll Bargues.
Conceder la Distinción de la Generalitat al Mérito Empresarial y
Social a Rosario Coll Bargues.
València, 7 d’octubre de 2016
Valencia, 7 de octubre de 2016
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
Num. 7892 / 09.10.2016
27826
Presidència de la Generalitat
DECRET 147/2016, de 7 d’octubre, del Consell, pel qual
concedeix la Distinció de la Generalitat al Mèrit Empresarial i Social a Antonio Montalbán Gámez. [2016/7883]
Presidencia de la Generalitat
DECRETO 147/2016, de 7 de octubre, del Consell, por
el que concede la Distinción de la Generalitat al Mérito Empresarial y Social a Antonio Montalbán Gámez.
[2016/7883]
El Consell, mitjançant decret, ha creat la Distinció de la Generalitat al Mèrit Empresarial i Social per a reconèixer la labor i trajectòria
d’aquelles persones o entitats que han destacat pel seu treball, vocació
o compromís amb el creixement intel·ligent, responsable i sostenible de
la Comunitat Valenciana.
Antonio Montalbán va nàixer a Alcolea, Còrdova, en 1946. Son
pare va ser desterrat baix control policial a una zona minera prop de
Manresa per la seua activitat en el Partit Comunista, però es va escapar
a València, on es va establir clandestinament amb tota la família a principis de la dècada de 1960.
En 1964 va ser un dels fundadors de Comissions Obreres en el ram
de la fusta, on va treballar fins a 1977. El fet d’exercir com a sindicalista, defensant els drets dels treballadors, i per tant de tota la societat, li
va suposar represalies físiques.
Des de 1996 a 2007 va ser regidor d’Esquerra Unida en l’Ajuntament de València, on es va distingir per la seua oposició a les polítiques
urbanístiques i socials del partit governant. Un dels episodis més coneguts de la seua labor d’oposició va ser el descobriment i denúncia de
les obres municipals sobre les fosses comunes on es troben les restes
dels republicans afusellats durant la postguerra, que finalment van ser
paralitzades per la pressió ciutadana.
Per això, com a reconeixement a la seua dedicació i compromís per
a defensar els drets laborals, conscient què l’economia mai ha de perdre
el rostre humà, amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del
dia 7 d’octubre de 2016,
El Consell, mediante decreto, ha creado la Distinción de la
Generalitat al Mérito Empresarial y Social para reconocer la labor y
trayectoria de aquellas personas o entidades que han destacado por
su trabajo, vocación o compromiso con el crecimiento inteligente,
responsable y sostenible de la Comunitat Valenciana.
Antonio Montalbán nació en Alcolea, Córdoba, en 1946. Su padre
fue desterrado bajo control policial a una zona minera cerca de Manresa
por su actividad en el Partido Comunista, pero se escapó a Valencia,
donde se estableció clandestinamente con toda la familia a principios
de la década de 1960.
En 1964 fue uno de los fundadores de Comisiones Obreras en el
ramo de la madera, donde trabajó hasta 1977. El hecho de ejercer como
sindicalista, defendiendo los derechos de los trabajadores, y por tanto
de toda la sociedad, le supuso represalias físicas.
De 1996 a 2007 fue concejal de Izquierda Unida en el Ayuntamiento
de Valencia, donde se distinguió por su oposición a las políticas
urbanísticas y sociales del partido gobernante. Uno de los episodios más
conocidos de su labor de oposición fue el descubrimiento y denuncia de
las obras municipales sobre las fosas comunes donde se encuentran los
restos de los republicanos fusilados durante la posguerra, que finalmente
fueran paralizadas por la presión ciudadana.
Por ello, como reconocimiento a su dedicación y compromiso para
defender los derechos laborales, consciente de que la economía nunca
debe perder el rostro humano, previa deliberación del Consell, en la
reunión del día 7 de octubre de 2016,
DECRETE
DECRETO
Concedir la Distinció de la Generalitat al Mèrit Empresarial i Social
a Antonio Montalbán Gámez.
Conceder la Distinción de la Generalitat al Mérito Empresarial y
Social a Antonio Montalbán Gámez.
València, 7 d’octubre de 2016
Valencia, 7 de octubre de 2016
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
Num. 7892 / 09.10.2016
27827
Presidència de la Generalitat
DECRET 148/2016, de 7 d’octubre, del Consell, pel qual
concedeix la Distinció de la Generalitat al Mèrit Empresarial i Social a Rafael Recuenco Montero. [2016/7884]
Presidencia de la Generalitat
DECRETO 148/2016, de 7 de octubre, del Consell, por
el que concede la Distinción de la Generalitat al Mérito Empresarial y Social a Rafael Recuenco Montero.
[2016/7884]
El Consell, mitjançant decret, ha creat la Distinció de la Generalitat al Mèrit Empresarial i Social per a reconèixer la labor i trajectòria
d’aquelles persones o entitats que han destacat pel seu treball, vocació
o compromís amb el creixement intel·ligent, responsable i sostenible de
la Comunitat Valenciana.
Rafael Recuenco va nàixer a Conca en 1951. Procedent del departament de qualitat de la factoria Ford, en Almussafes, on va començar
a treballar en 1975, Rafael Recuenco va ocupar la secretaria general
de la Unió General de Treballadors (UGT) del País Valencià des de la
seua constitució, en 1988, fins a 2009. També va ser elegit diputat a Les
Corts, en la primera i segona legislatura, i va participar en la firma dels
principals acords per l’ocupació que se subscriviren en la democràcia
junt amb la Generalitat, la patronal autonòmica i Comissions Obreres.
Per això, com a reconeixement a la seua dedicació i compromís per
a defensar els drets laborals, conscient que l’economia mai ha de perdre
el rostre humà, amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del
dia 7 d’octubre de 2016
El Consell, mediante decreto, ha creado la Distinción de la Generalitat al Mérito Empresarial y Social para reconocer la labor y trayectoria de aquellas personas o entidades que han destacado por su trabajo,
vocación o compromiso con el crecimiento inteligente, responsable y
sostenible de la Comunitat Valenciana.
Rafael Recuenco nació en Cuenca, en 1951. Procedente del departamento de calidad de la factoría Ford, en Almussafes, donde empezó
a trabajar en 1975, Rafael Recuenco ocupó la secretaría general de la
Unión General de Trabajadores (UGT) del País Valenciano desde su
constitución, en 1988, hasta 2009. También fue elegido diputado en Les
Corts, en la primera y segunda legislatura, y participó en la firma de los
principales acuerdos por el empleo que se suscribieron en la democracia
junto a la Generalitat, la patronal autonómica y Comisiones Obreras.
Por ello, como reconocimiento a su dedicación y compromiso para
defender los derechos laborales, consciente de que la economía nunca
debe perder el rostro humano, previa deliberación del Consell, en la
reunión del día 7 de octubre de 2016
DECRETE
DECRETO
Concedir la Distinció de la Generalitat al Mèrit Empresarial i Social
a Rafael Recuenco Montero.
Conceder la Distinción de la Generalitat al Mérito Empresarial y
Social a Rafael Recuenco Montero.
València, 7 d’octubre de 2016
Valencia, 7 de octubre de 2016
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
Num. 7892 / 09.10.2016
27828
Presidència de la Generalitat
Presidencia de la Generalitat
DECRET 149/2016, de 7 d’octubre, del Consell, pel qual
concedeix la Distinció de la Generalitat per les accions a
favor de la Igualtat i per a una Societat Inclusiva a José
Antonio Bargues Marco. [2016/7902]
DECRETO 149/2016, de 7 de octubre, del Consell, por el
que concede la Distinción de la Generalitat por acciones
a favor de la Igualdad y para una Sociedad Inclusiva a
José Antonio Bargues Marco. [2016/7902]
El Consell, mitjançant decret, ha creat la Distinció de la Generalitat
per accions a favor de la igualtat i per a una societat inclusiva, a fi de
reconéixer la trajectòria de persones o entitats que destaquen pel seu
compromís en la lluita per la igualtat, per la consecució d’una societat
inclusiva i per la visibilitat de la diversitat social.
El Consell, mediante decreto, ha creado la Distinción de la
Generalitat por acciones a favor de la igualdad y para una sociedad
inclusiva, con el fin de reconocer la trayectoria de personas o entidades
que destacan por su compromiso en la lucha por la igualdad, por la
consecución de una sociedad inclusiva y por la visibilidad de la
diversidad social.
José Antonio Bargues Marco nació en Godella el año 1940 y,
después de su paso por el seminario de Moncada, fue ordenado
sacerdote en 1964. Desde ese momento, toda su trayectoria vital ha
estado marcada por el compromiso con uno de los sectores más
vulnerables de nuestra sociedad: las personas presas y las que, habiendo
salido de la prisión, se enfrentan a la exclusión social.
Primero en el reformatorio de Godella, desde la parroquia de San
Eugenio de Valencia después, y a partir de 1972 desde la Asociación
Domus Pacis-Casal de la Paz, José Antonio Bargues ha dedicado su
vida y su trabajo a proporcionar un hogar de acogida abierto a personas
necesitadas y a acompañarlas en sus esfuerzos de reinserción social, y
también a promover en el seno de nuestra sociedad la conciencia de que
las leyes y los sistemas penales no están muchas veces a la altura de los
objetivos de rehabilitación que deben perseguir.
El trabajo del Casal de la Paz ya fue objeto de reconocimiento con
la Distinción de la Generalitat que se otorgó a la asociación hace dos
años. Ahora es el momento de reconocer el esfuerzo y el compromiso
personal de quien, durante casi más de cuarenta años, es el principal
animador e impulsor de este proyecto, dirigiendo día a día el trabajo del
equipo de profesionales y de voluntariado que lo hacen posible.
Por ello, como reconocimiento a una vida de trabajo y compromiso
por una sociedad más solidaria y por la dignidad de personas excluidas
o en riesgo de exclusión social, previa deliberación del Consell, en la
reunión del día 7 de octubre de 2016,
José Antonio Bargues Marco va nàixer a Godella l’any 1940 i,
després del seu pas pel seminari de Moncada, va ser ordenat sacerdot
en 1964. Des d’eixe moment, tota la seua trajectòria vital ha estat
marcada pel compromís amb un dels sectors més vulnerables de la
nostra societat: les persones preses i les que, havent eixit de la presó,
s’enfronten a l’exclusió social.
Primer en el reformatori de Godella, des de la parròquia de Sant
Eugeni de València després, i a partir de 1972 des de l’Associació
Domus Pacis – Casal de la Pau, José Antonio Bargues ha dedicat la seua
vida i el seu treball a proporcionar una llar d’acollida oberta a persones
necessitades i a acompanyar-les en els seus esforços de reinserció social,
i també a promoure en el si de la nostra societat la consciència que
les lleis i els sistemes penals no estan moltes vegades a l’altura dels
objectius de rehabilitació que han de perseguir.
El treball del Casal de la Pau ja va ser objecte de reconeixement
amb la Distinció de la Generalitat que es va atorgar a l’associació fa dos
anys. Ara és el moment de reconéixer l’esforç i el compromís personal
de qui, durant quasi més de quaranta anys, és el principal animador i
impulsor d’aquest projecte, dirigint dia a dia el treball de l’equip de
professionals i de voluntariat que ho fan possible.
Per això, com a reconeixement a una vida de treball i compromís
per una societat més solidaria i per la dignitat de persones excloses o
en risc d’exclusió social, amb la deliberació prèvia del Consell, en la
reunió del dia 7 d’octubre de 2016,
DECRETE
DECRETO
Concedir la Distinció de la Generalitat per Accions a favor de la
Igualtat i per a una Societat Inclusiva a José Antonio Bargues Marco.
València, 7 d’octubre de 2016.
Conceder la Distinción de la Generalitat por Acciones a favor de la
Igualdad y para una Sociedad Inclusiva a José Antonio Bargues Marco.
Valencia, 7 de octubre de 2016.
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
Num. 7892 / 09.10.2016
27829
Presidència de la Generalitat
Presidencia de la Generalitat
DECRET 150/2016, de 7 d’octubre, del Consell, pel qual
concedeix la Distinció de la Generalitat per les Accions a
favor de la Igualtat i per a una Societat Inclusiva al Col·
lectiu Lambda. [2016/7905]
DECRETO 150/2016, de 7 de octubre, del Consell, por el
que concede la Distinción de la Generalitat por acciones
a favor de la Igualdad y para una Sociedad Inclusiva al
Colectivo Lambda. [2016/7905]
El Consell, mitjançant decret, ha creat la Distinció de la Generalitat
per accions a favor de la igualtat i per a una societat inclusiva, a fi de
reconéixer la trajectòria de persones o entitats que destaquen pel seu
compromís en la lluita per la igualtat, per la consecució d’una societat
inclusiva i per la visibilitat de la diversitat social.
Lambda és un col·lectiu social que va nàixer a València en 1986,
amb motiu de la situació de discriminació legal i marginació social que
patien les persones homosexuals; i anà ampliant-se després cap a col·
lectius de lesbianes, bisexuals, transsexuals i intersexuals.
El seu ha sigut un treball dur, al llarg de trenta anys, denunciant
públicament la discriminació legal i marginació social cap a aquest col·
lectiu, educant la societat sobre la realitat del fet homosexual, bisexual i
trans, i lluitant per aconseguir la completa igualtat legal i social de totes
les persones amb independència de la seua orientació sexual i identitat
de gènere.
Lambda va ser una de les entitats que en 1998 assumiren com a
reivindicació prioritària el dret del matrimoni enfront d’una llei estatal
de parelles de fet. Aquest canvi d’estratègia va marcar una nova etapa
de lluita política que va passar per una pacient labor pedagògica dirigida a organitzacions dins i fora del moviment, a la classe política i a la
societat, per a culminar amb l’aprovació de la Llei 13/2005, per la qual
es modifica el Codi Civil en matèria de dret a contraure matrimoni. A
aquesta llei li seguiren altres, com la d’Identitat de Gènere, l’any 2007,
que avançava en els drets de les persones transsexuals, en la qual Lambda també va participar activament.
A més, en aquests anys Lambda ha sigut un dels suports més importants per a les persones integrants de la comunitat LGTB, fomentant la
seua salut, la seua participació social i la solidaritat entre totes elles.
Per això, en reconeixement als anys de lluita per a construir una
majoria social, com a veritables autora del canvi perquè la sensibilitat
del nostre país canviara, fins aconseguir incloure en l’agenda política
la dignitat i els drets de les persones homosexuals, bisexuals, transsexuals i intersexuals, prèvia deliberació del Consell, en la reunió del dia
7 d’octubre de 2016,
El Consell, mediante decreto, ha creado la Distinción de la Generalitat por acciones a favor de la igualdad y para una sociedad inclusiva,
con el fin de reconocer la trayectoria de personas o entidades que destacan por su compromiso en la lucha por la igualdad, por la consecución
de una sociedad inclusiva y por la visibilidad de la diversidad social.
Lambda es un colectivo social que nació en Valencia en 1986, con
motivo de la situación de discriminación legal y marginación social que
sufrían las personas homosexuales y fue ampliándose después hacia
colectivos de lesbianas, bisexuales, transexuales e intersexuales.
El suyo ha sido un trabajo duro, a lo largo de treinta años, denunciando públicamente la discriminación legal y marginación social hacia
este colectivo, educando a la sociedad sobre la realidad del hecho homosexual, bisexual y trans, y luchando por conseguir la completa igualdad
legal y social de todas las personas con independencia de su orientación
sexual e identidad de género.
Lambda fue una de las entidades que en 1998 asumieron como reivindicación prioritaria el derecho del matrimonio frente a una ley estatal
de parejas de hecho. Este cambio de estrategia marcó una nueva etapa
de lucha política que pasó por una paciente labor pedagógica dirigida
a organizaciones dentro y fuera del movimiento, a la clase política y a
la sociedad, para culminar con la aprobación de la Ley 13/2005, por la
que se modifica el Código Civil en materia de derecho a contraer matrimonio. A esta ley le siguieron otras, como la de Identidad de Género, el
año 2007, que avanzaba en los derechos de las personas transexuales,
en la que Lambda también participó activamente.
Además, en estos años Lambda ha sido uno de los apoyos más
importantes para las personas integrantes de la comunidad LGTB,
fomentando su salud, su participación social y la solidaridad entre todas
ellas.
Por ello, como reconocimiento a los años de lucha para construir
una mayoría social, como verdadera autora del cambio para que la sensibilidad de nuestro país cambiara, hasta conseguir incluir en la agenda política la dignidad y los derechos de las personas homosexuales,
bisexuales, transexuales e intersexuales, previa deliberación del Consell,
en la reunión del día 7 de octubre de 2016,
DECRETE
DECRETO
Concedir la Distinció de la Generalitat per Accions a favor de la
Igualtat i per a una Societat Inclusiva al Col·lectiu Lambda.
Conceder la Distinción de la Generalitat por Acciones a favor de la
Igualdad y para una Sociedad Inclusiva al Colectivo Lambda.
Valencia, 7 de octubre de 2016
València, 7 d’octubre de 2016.
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER