La Revolució Industrial: Què és la Revolució Industrial? el canvi econòmic

La Revolució Industrial:el canvi econòmic
Què és la Revolució Industrial?
El concepte de Revolució Industrial defineix les grans transformacions econòmiques i socials que
modifiquen la societat europea entre finals del segle XVIII i mitjans del segle XIX i indica el gran
desenvolupament industrial que va comportar el triomf del capitalisme i de la societat burgesa.
Actualment la majoria dels historiadors coincideixen a assenyalar que la Revolució Industrial va ser més
que el naixement de la indústria moderna. Perquè tingués lloc i produÃ−s el gran creixement econòmic
que se'n va derivar, van caldre una sèrie de canvis, de revolucions paraŠleles, que interconnectades
constitueixen el complex fenomen que coneixem com a Revolució Industrial. Els canvis que, aplegats, van
aconseguir una transformació tan radical en la vida dels éssers humans van ser: el creixement de la
població, una revolució agrÃ−cola, una revolució en el transport i en el comerç i, finalment, l'aplicació
de la ciència a la indústria i l'ampliació de la utilització de capital . Aquest canvis demogrà fics,
econòmics i tecnològics generaran transformacions socials de gran abast: la conversió de comunitats
rurals en urbanes i el sorgiment de noves classes socials.
En plural, les revolucions industrials designen les diferents onades d'industrialització que es van succeir, ja
que la revolució industrial ha estat un fenomen llarg en el temps i l'espai. El primer Estat en industrialitzar-se
fou la Gran Bretanya durant la primera meitat del segle XVIII. Durant la primera meitat del segle XIX s'exten
per Bèlgica, Catalunya, França, Alemanya i els els Estats Units. Durant la segona meitat del segle XIX,
s'exten al nord d'Ità lia, Països Baixos i Rússia. Fora del continent europeu el Japó s'industrialitza a partir
de 1868.
CaracterÃ−stiques
La Revolució Industrial es va caracteritzar per un seguit de transformacions que no van afectar només la
indústria, sinó totes les activitats humanes.
- Les innovacions tècniques es van aplicar a les activitats econòmiques.
Es van inventar mà quines que van permetre aprofitar noves fonts d'energia.
- Van aparèixer les fà briques
- La producció es van orientar a la venda
Les conseqüències de la Revolució Industrial
La mecanització de les tasques, l'aparició de fà briques i la producció orientada a la venda van tenir
conseqüències molt importants:
- La producció va crèixer molt. Les mà quines elaboraben més productes, per això els preus van
baixar.
- Les ciutats es van multiplicar i en va augmentar la població. Gairebé totes les fà briques se situaven
a les ciutats. Mols pagesos van emigrar a les ciutats del seu paÃ−s per a treballar.
- Es va passar d'una societat agrà ria a una societat industrial. A poc a poc, la indústria i els serveis van
1
passar a un primer pla.
La Primera Revolució Industrial va començar vers el 1760; La Segona Revolució Industrial , vers l'any
1870; I la Tercera Revolució Industrial s'està produint en l'actualitat.
-La Gran Bretanya, va ser la primera potència mundial. Les innovacions estaven centrades en dues
indústries concretes: la del cotó i la del ferro.
-El desenvolupament industrial va ser possible grà cies a la invenció de la mà quina de vapor. James
Watt va ser l' inventor de la mà quina de vapor moderna en 1784.
Què va ser la Segona Revolució Industrial?
La segona revolució industrial és una nova etapa de creixement econòmic, caracteritzada per un
extraordinari progrés cientÃ−fic i tècnic que va facilitar un rà pid desenvolupament de tots els mitjans de
producció i de noves formes d'organitzar la producció i el treball. Aquesta nova etapa en el
desenvolupament econòmic de les potències industrials es va perllongar fins a l'esclat de la Primera Guerra
Mundial el 1914.
L'aplicació de noves energies (petroli i electricitat) i noves primeres matèries (acer, alumini...) van afavorir
la diversificació dels sectors industrials. La siderúrgia va prendre el relleu de la tèxtil com a sector punta i
apareixen noves indústries, molt dinà miques, com ara l'elèctrica i la quÃ−mica.
L'expansió de l'economia industrial i la concentració empresarial comporten la consolidació del sistema
capitalista i l'aparició de noves potències industrials, dins i fora d'Europa, que van superar la Gran
Bretanya.
El predomini de la gran indústria i la gran banca es va consolidar, mentre que la tendència a reduir els
costos de producció, a fixar els preus i a eliminar la competència va fer néixer l'anomenat capitalisme
monopolista o financer.
Noves necessitats i noves possibilitats van permetre al món capitalista continuar la seva expansió i
allunyar-se cada vegada més del món subdesenvolupat, a qui explotaren a través d'un colonialisme
complet.
Per què Catalunya ca ser Capdavantera en la industrialització d'Espanya?
Catalunya va ser l'à rea més industrialitzada de l'Estat espanyol durant el segle XIX. La capital i els
municipis propers, com el de Sants, van concentrar un nombre important d'industries. Cal destacar també
l'elevat Ã−ndex d'industrialització de poblacions com Sabadell, Igualada o Terrassa.
La industrialització catalana va seguir el model brità nic, amb la indústria textil cotonera com a ram
principal. El vapor era la font d'energia i el cotó la primera matèria. El carbó d'hulla per a les mà quines
de vapor procedia majorità riament de la Gran Bretanya, mentre que el cotó en floca era fonamentalment
nord-americà . Aquest fet va encarar els costos, i va influir en l'escassa competitivitat dels productes catalans
en el mercat internacional.
• Els vapors i les colònies tèxtils
La fà brica tèxtil Bonaplata, de Barcelona, va ser la primera en utilitzar la mà quina de vapor (1832). Les
fà briques que utilitzaven energia hidrà ulica estaven situades en zones rurals de l'interior del paÃ−s al llarg
dels rius Ter i Llobregat. Aquests establiments industrials van donar orrigen a les colònies industrials, que
2
funcionaven de manera autònoma.
• La indústria siderúrgica
La indústria siderúrgica es dedica a l'extracció del ferro i a l'elaboració dels seus derivats. A Barcelona es
va desemvolupar una indústria de construccions mecà niques que va cobrir part de la demanda de la
indústria textil i del ferrocarril. La maquinista Terrestre i MarÃ−tima va construir la primera locomotora
fabricada a Espanya el 1884.
• El ferrocarril
El 1848 es va inaugurar la primera lÃ−nia de la PenÃ−nsula, la de Barcelona a Mataró. La xarxa
ferrovià ria espanyola no es va desenvolupar fins després de 1855, amb l'aprovació de la Llei general de
ferrocarrils.
La Revolució Industrial: el canvi social
Una població en creixement
La població europea havia començat a créixer en la segona meitat del segle XIX, a un ritme que no tenia
precedents: Europa va passar de 190 milions d'habitants el 1800 a més de 400 milions el 1900. Aquest
procés va ser degut a que la natalitat va baixar poc i la forta caiguda de la mortalitat, que estava
motivada per la millora de l'alimentació a causa de la revolució agrÃ−cola; per una higiene més gran; i
pels avenços mèdics, especialment les vacunes.
Una població en moviment i el creixement de les ciutats
La Revolució industrial va concentrar gran part de la producció a les ciutats i va accelerar la mecanització
de les tasques agrÃ−coles. Molts pagesos es van quedar sense feina i van anar a les ciutats a la recerca de
treball, és a dir, es va intensificar l'èxode rural, que és un moviment massiu d'emigració dels pagesos
a les ciutats.
En el segle XIX es va produir un intens procés d'urbanització a Europa (Procés de creixement intens i
rà pid de les ciutats). Si el 1800 només el 10% dels europeus vivia en ciutats, el 1900 ja ho feia el 40% de
la població. En acabar el segle, ja hi havia dotze ciutats <<milionà ries>>, és a dir, superaven el milió
d'habitants.
La societat en el segle XIX
La nova societat industrial es va basar en la igualtat jurÃ−dica: els homes havien de ser jutjats per les
mateixes lleis i tribunals, i podrÃ−en accedir als llocs públics segons els seus mèrits. Malgrat tot, la
societat va continuar sent desigual, ja que hi havia desigualtats de sexe, és a dir que, ñes dones van
continuar subordinades als homes (pares o marits) i no se'ls van reconèixer drets. Hi havia una gran
diferència econòmica entre els que tenien propietats i els que no en tenien. La societat es va dividir en
classes socials (Classe alta, mitjana, i baixa).
• L'auge de la burgesia
Els burgesos vivien a les ciutats, als nous barris de l'èixample; donaven molta importà ncia a les aparences;
sovintejaven els clubs, els salons i els balls; i es casaven entre ells. Els seus valors van arribar a ser
predominants: el culte al treball, l'estalvi, la sobrietat com a mitjans per assolir la prosperitat, i l'extaltació de
la familia i la llar.
3
• Els nous grups socials
Una de les novetats del segle XIX va ser l'aparició de les classes mitjanes i dels obrers i obreres.
- Les classes mitjanes. Era un grup heterogeni format per artesans que treballaven en tallers, petits
comerciants i propietaris rurals, treballadors públics, professors, etc.
- Els obrers i les obreres. Treballaven en fà briques, en tasques que demanaven poca qualificació. Cobraven
salaris reduïts, sobretot injustament, les dones i els infants, les jornades laborals superaven les dotze hores
en ambients insans i no tenien seguretat social.
• La pagesia
Al nord i a l'oest d'Europa la majoria de pagesos eren propietaris i van anar incorporant mà quines i noves
tècniques de conreu. Al sud d'Europa, a les regions latifundistes (Andalusia, sud d'Ità lia), eren molt
nombrosos els jornalers (pagesos a sou que cobraven poc i tenien una vida miserable). Al centre i l'est
d'Europa els pagesos patien la pitjor situació i molts van continuar sent serfs fins a la segona meitat del segle
XIX.
Per què va sorgir el moviment obrer?
El moviment obrer sorgeix de la Revolució industrial com a conseqüència de la falta de drets que els
treballadors tenien en les fà briques. Quan va sorgir la revolució industrial una de les primeres
conseqüències va ser la creació de fà briques en les quals es buscava rendibilitzar al mà xim la
producció. Al no existir encara cap tipus de legislació que regulés l'activitat industrial, els treballadors es
veien exposats a jornades de treball de més de dotze hores, els nens treballaven (sent un dels objectius
més atractius per als empresaris perquè els seus salaris eren substancialment inferiors).
Un pas important va ser la creació de la I Associació Internacional de Treballadors (AIT) el 1864, que
va intentar unir totes les organitzacions obreres del món, tot i que va fracassar. Per totes aquestes causes, van
sorgir vagues i manifestacións.
El marxisme
El marxisme és el conjunt de doctrines polÃ−tiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels
pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.
Karl Marx aplica aquesta teoria al camp social, i l'adapta al materialisme, de forma que en comptes que les
idees formin les condicions materials, això sigui a la inversa: els marxistes opinen que és el món material
el que crea les idees, i que les contradiccions d'aquestes són reflex de les contradiccions materials.
AixÃ−, sorgeix un mètode d'interpretació de la història, l'anomenat materialisme històric, segons el qual
el desenvolupament de les forces productives és el motor de les diferents fases històriques per les quals ha
passat la humanitat. Aquestes formen diferents classes socials, i una relació de domini d'unes sobre unes
altres, la qual cosa desencadena una lluita de classes.
L'anà lisi de les classes socials, els seus interessos materials i les relacions d'explotació permeten no
solament una anà lisi de la història, sinó la creació de tota una sociologia que permet interpretar el present
i predir el futur. Les tesis econòmiques de Marx es troben a la seva forma més perfeccionada dins la
inacabada obra El Capital, obra magna del marxisme, on s'analitzen els mecanismes econòmics i socials de
capitalisme, les seves contradiccions i el seu futur. La seva petició principal va ser el sufragi universal, ja
que els obrers no tenien dret al bot.
4
L'anarquisme
El denominador comú de totes les doctrines anarquistes és el rebuig de tota forma d'organització que
sigui imposada a les persones. En conseqüència, els anarquistes s'oposen a l'estat i aspiren a substituir-lo
per algun tipus d'organització voluntà ria. Rebutjen la polÃ−tica. Entre els anarquistes de mitjan segle XIX
destaquen Proudhon, Bakunin i Kropykin.
-El moviment obrer va ser un èxit.
El moviment obrer a Catalunya
Les primeres formes de protesta van ser violentes, amb incendis i destrucció de mà quines (ludisme).
AixÃ−, durant les bullangues ( seguit de revoltes de carà cter social i polÃ−tic produïdes a Barcelona entre
1835 i 1843),va ser incendiada la fà brica Bonaplata. La primera vaga general va ser a conseqüencia de
que, els filadors es van immobilitzar per que s'anaven a introduïr mà quines de filar (selfactines) i estaven
en contra.
Per fer front als accidents, les malalties i a l'atur, els obrers es van organitzar en societats de socors mutu.
Darrere d'aquestes societats s'amagaven formes clandestines d'organització sindical. Les primeres
associacions es van fundar l'any 1840. Una de les més importants va ser la Sociedad de Mutua
Protección de los tejedores de algodón de la ciudad de Barcelona, i altres. Els treballadors es reunien i
s'organitzaven per tenir més força a l'hora de reivindicar millores laborals.
Com era l'art de la segona meitat del segle XIX?
Durant aquesta època, es va desenvolupar un nou corrent cultural, el realisme, que va ser un estil artÃ−stic i
intel·lectual dominant tant en literatura com en pintura. Les caracterÃ−stiques més comunes son la
capacitat de l'observació, ser objectiu i expressar una visió distanciada i freda de les coses, i la dedicació a
temes de la seva època i la vida quotidiana.
- Escriptors destacats: Balzac, Flaubert, Galdós, Emilia Pardo, Dickens, Tolstoi, VÃ−ctor Català ... Pintors destacats: Els francesos Courbert i Millet.
L'impressionisme, les avantguardes i la nova arquitectura
La invenció de la fotografia el 1839 va posar en crisi la funció de la pintura, per això a partir de 1870, els
corrents pictòrics van buscar nous camins basats en l'estudi de la llum i el color. En els primers anys del
segle XX van aparèixer tres corrents que van marcar el pas a l'art contemporani: L'expressionisme, el
fauvisme i el cubisme.
En quant a l'arquitectura, van aparèixer edificis nous, es va començar a utilitzar materials nous com el
vidre o el formigó, es van aixecar gratacels i va aparèixer un nou estil, el modernisme.
Els modernistes catalans van adoptar aquest nom perquè volien modernitzar la cultura del seu paÃ−s, fer-la
més oberta i cosmopolita. Destaquen Antoni GaudÃ− i LluÃ−s Domenech i Montaner.
L'à ngelus, de Jean- François Millet.
Com va camviar la societat catalana durant la Revolució Industrial?
Les revolucions liberal i industrial van comportar el canvi de les estructures socioeconòmiques, que van
afavorir nous consums i hà bits en la població, com els viatges turÃ−stics o l'estiueig.
5
El 1859 es van celebrar els primers Jocs Florals en llengua catalana. Es van crear també Ateneus per a la
formació cultural en el medi obrer, el món de la premsa va experimentar canvis com la fundació del diari
nou, el telégrafo.
En quant a les formes de diversió, el món urbà sovintejava els espectacles de braus, les baralles de galls, el
teatre, l'opera, el ball, i altres. A Barcelona i destaquen dos teatres importants: El Liceu i la Santa Creu.
8
6