DIDÀCTICA GENERAL (-1127-) - Universitat de les Illes Balears

Anuncio
DIDÀCTICA GENERAL (-1127-)
Primer curs Llicenciatura en Pedagogia
(-1127-) Assignatura anual de 9 crèdits (6 teòrics i 3 pràctics).
Dos grups pràctics per ordre alfabètic (1r g. M-Z) (2n g. A-N)
Professora: M. Assumpció Jerma Payeras
PROGRAMA Curs 2002-2003
1.- OBJECTIUS GENERALS
Es pretén que l'alumne, en haver cursat aquesta assignatura, sigui capaç de:
– Caracteritzar els principals elements dels processos d’ensenyament-aprenentatge i
reflexionar sobre les seves interrelacions.
– Utilitzar tècniques i instruments de diagnòstic, planificació, implementació i avaluació
en el disseny de projectes d’intervenció educativa.
– Fonamentar i dissenyar projectes d’intervenció educativa.
– Sintetitzar els trets característics del model curricular de la LOGSE.
–
Utilitzar la terminologia pròpia de la matèria.
2.- CONTINGUTS
MÒDUL 1. DIDÀCTICA I CURRÍCULUM.
1. Didàctica i currículum: conceptes bàsics. Conceptes de didàctica, currículum,
ensenyament i aprenentatge. Concepcions del currículum. Enfocament de l'ensenyament
i rols dels educadors.
2. Fonaments, fases, components formals i característiques del currículum. Les
fonts o fonaments del currículum. Fonamentació disciplinar, sociològica, pedagògica i
psicològica del currículum. Les fases del currículum. Els components curriculars.
MÒDUL 2. PLANIFICACIÓ, IMPLEMENTACIÓ I AVALUACIÓ DEL
CURRÍCULUM
3. El diagnòstic. L'anàlisi de necessitats. Conceptes bàsics. Tipus de necessitats
educatives. Fonts i tècniques per a l'anàlisi de les necessitats educatives. La priorització
de necessitats en la presa de decisions per a la intervenció.
4. Els objectius i els continguts. Objectius: conceptualització, funcions i tipologia. La
formulació d’objectius educatius. Els continguts: tipus i criteris de selecció. Presentació
i organització dels continguts. Currículum explícit i currículum ocult.
5. Les estratègies metodològiques. Conceptes bàsics i fonamentació. Principals
elements que configuren les estratègies metodològiques. Les activitats d'aprenentatge.
Estratègies per a l'ensenyament de conceptes, procediments i actituds. Procediments
didàctics. Formes socials i tècniques d’ensenyança. Tècniques d’exposició didàctica.
Tècniques de treball en grup.
6. L'organització i els recursos. L'articulació amb serveis i recursos externs.
Temporització: tècniques. Els recursos humans. L'equip de treball: organització,
estructura i dinàmica. Els recursos materials i financers.
7. L'avaluació. Concepte d'avaluació. Funcions i tipus. Tècniques i instruments. Els
informes finals. La perspectiva de l’auditoria.
MÒDUL 3. MODEL CURRICULAR DE LA LOGSE
8. Trets d'identitat del model curricular de la LOGSE. Estructura i organització del
sistema educatiu segons la LOGSE. La política curricular espanyola i els nivells de
concreció del currículum. L'adopció del model psicopedagògic constructivista.
9. El currículum prescrit. Els Decrets d'Ensenyances Mínimes. Els Dissenys
Curriculars Base o Decrets del Currículum. Documents de suport: els materials per a la
Reforma.
10. La planificació del currículum en el centre educatiu. Els instruments d'àmbit
educatiu: Projecte Educatiu de Centre (PEC),Projecte Lingüistc de Centre (PLC), el
Reglament de Règim Intern (RRI), la Programació General Anual de Centre (PGAC) i la
Memòria de Centre. Els instruments centrats en el àmbit curricular: Projecte Curricular
de Centre (PCC), programació d'aula (PA). Les adaptacions curriculars.
3.- ACTIVITATS FORMATIVES, CRÈDITS TEÒRICS I CRÈDITS PRÀCTICS
Aquesta assignatura té un total de 9 crèdits, distribuïts entre crèdits teòrics (6) i crèdits
pràctics (3).
Crèdits teòrics.
• En el temps dedicat als crèdits teòrics es treballaran els temes descrits en l’apartat
anterior de continguts.
• Les activitats corresponents als crèdits teòrics consistiran principalment en
exposicions, treball en petit grup, lectura i comentari de textos.
Crèdits pràctics.
• Les activitats corresponents als crèdits pràctics es centraran en un treball
d’observació, l’aprenentatge d’algunes tècniques d’ensenyança i en l’elaboració d’un
Projecte Curricular de Centre, una Programació d’Aula i unes Unitats de
Programació.
• L’especificació de les característiques i formes de cursar els crèdits pràctics així com
de la seva avaluació es farà en uns documents específics. Aquests documents
s’elaboraran durant el curs.
Lectures obligatòries i que seran objecte d’examen.
• Documents (articles, capítols o apartats de llibres, breus informes) en relació a cada
un dels temes de l'assignatura. S’indicaran per a cada un dels temes.
• Els següents llibres o documents:
9 SANTOS GUERRA, M.A.(2000): La escuela que aprende: Madrid. Ed. Morata.
9 CARDUS I ROS, S.(2000): El desconcert de l’educació. Ed. La campana.
9 ANTÚNEZ, S. (1991): Del Projecte educatiu a la programació d'aula. El què, el
quan i el com dels instruments de la planificació didàctica. Barcelona: Graó.
9 COLL, C. i altres (1993): El constructivismo en el aula. Barcelona: Graó.
9 BLANCH, X. (1996): Cinc cèntims sobre la reforma educativa. Barcelona: Proa.
9 CUBERO, Rosario.(1989): Cómo
alumnos.Sevilla.Diada
Editoras.
trabajar
con
las
ideas
de
los
9 GARCIA, J., y GARCIA, F.(1989): Aprender investigando. Sevilla.: Diada-ICE.
9 HERNANDEZ, F. I VENTURA, F.: La organización del currículum por proyectos
de trabajo. El conocimiento es un calidoscopio.Barcelona: Graó.
9 M.E.C. (1990): Ley Orgánica de Ordenación General del Sistema Educativo.
LOGSE. (Publicacions diverses).
9 El Decret de Currículum de les diferents Etapes.
4.- CRITERIS D’AVALUACIÓ
L'avaluació de l'alumnat es farà en funció de:
♦ A.- Exercicis escrits: dos exercicis sobre els continguts dels temes tractats al llarg
del curs.
Temporització:
¾ 1 exercici opcional i eliminatori un cop finalitzat el primer quadrimestre (1r. parcial).
¾ 1 exercici final del conjunt de l'assignatura, el mes de juny. Els alumnes que hagin
aprovat el 1r. parcial, no s'hauran d'examinar dels continguts corresponents a dit parcial.
♦ B.- El treball d’observació, el disseny d’un Projecte Curricular de Centre, una
Programació d’Aula i unes Unitats de Programació.
Criteris d'avaluació:
- Estructura i disseny formal.
- Coherència interna, relació entre els distints elements. Pertinència del disseny.
- Treball al llarg del curs tant en sessions de classe com a tutories.
- Aportació personal en el procés d'elaboració.
♦ C.- Aprenentatges en relació a les tècniques d’ensenyança: l’alumne/a haurà de
demostrar la seva capacitat d’utilitzar i/o analitzar correctament la utilització
d’algunes tècniques d’ensenyança en situacions de simulació.
♦ D.- Participació: en les distintes activitats individuals o grupals que al llarg del curs
es vagin proposant a les sessions de classe.
Serà requisit per aprovar l'assignatura, tenir aprovats els apartats A, B , C i D.
5.- BIBLIOGRAFIA BÀSICA
9
ANGULO. J.F., BLANCO,N.: (1994) Teoría y desarrollo del currículum. Málaga. Aljibe.
9
ROMAN PEREZ, M.I DIEZ LOPEZ,E. (1994). Currículum y enseñanza. Una Didáctica
centrada en procesos. Madrid. Ed. EOS.
9
Didàctica General. Mòduls 1,2,3,4,5,6. (6000).Palma: Serveis de Publicacions de la UIB.
9
GIMENO SACRISTÁN, J.,PÉREZ GÓMEZ, A.I.:(1992). Comprender y transformar la
enseñanza. Madrid. Morata.
6.- BIBLIOGRAFIA D’AMPLIACIÓ
MÒDUL 1. DIDÀCTICA I CURRÍCULUM.
BENEDITO, V.(1987): Introducción a la didáctica. Barcelona: Barcanova.
BLANCH, X. (1996): Cinc cèntims sobre la reforma educativa. Barcelona: Proa.
BLASCO, B. i FERNÁNDEZ-RAIGOSO, M. (1994): Los análisis de necesidades de formación:
Modelos, metodologías e instrumentos para estudiar la oferta i la demanda formativa. Oviedo: KRK
Ediciones.
CARR, W.; KEMMIS, S (1988): Teoría crítica de la enseñanza. La investigación -acción en la formación
del profesorado. Barcelona: Martínez-Roca.
CONTRERAS, J. (1990): Enseñanza, currículum y profesorado. Madrid: Akal.
DEL POZO, P. (1997): Formación de Formadores. Madrid: Pirámide.
FERRANDEZ, A. (COORD.) (1996): Didàctica general. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.
GIMENO, J.; PÉREZ, A.(1983): La enseñanza: su teoría y su práctica. Madrid: Akal.
GIMENO, J.; PÉREZ, A.(1992): Comprender y transformar la enseñanza. Madrid: Morata.
IMBERRNON, F. (1994): La formación y el desarrollo profesional del profesorado. Hacia una nueva
cultura profesional . Barcelona: Graó.
MARCELO, C. (1994): Formación del profesorado para el cambio educativo. Barcelona: Promociones y
Publicaciones Universitarias.
OLIVA GIL, J. (1996): Crítica de la razón didáctica. Materiales para el diseño y desarrollo del
currículum. Madrid: Playor educación.
ROSSELLÓ, R. (1996): Investigació i dissenys en teoria del currículum. Palma: Universitat de les Illes
Balears.
ROSSELLÓ, R. (1997): Didàctica General (6000). Mòdul 1: La didàctica com a camp conceptual. Primer
Curs d’Educació Infantil. Palma: Universitat de les Illes Balears.
ROSSELLÓ, R. (1997). Didàctica General (6000). Mòdul 2: La didàctica com a camp d’investigació i
formació. Primer Curs d’Educació Infantil. Palma: Universitat de les Illes Balears.
TORRE, S. (1993): Didáctica y currículo. Madrid: Dykinson.
MÒDUL 2. PLANIFICACIÓ, IMPLEMENTACIÓ I AVALUACIÓ DEL CURRÍCULUM
ALZINA, P. (1997): Didàctica General (6000). Mòdul 5: La programació d’aula i el treball de cada dia.
Palma: Universitat de les Illes Balears.
ANDER-EGG, E; AGUILAR, M. J. (1992): Cómo elaborar un proyecto. Guía para diseñar proyectos
sociales y culturales. Bons Aires: ICSA-Humanitas.
ANTÚNEZ, S. et al. (1991): Del projecte educatiu a la programació d'aula. El què, el quan i el com dels
instruments de la planificació didàctica. Barcelona: Graó.
BLANCH, X. (1996): Cinc cèntims sobre la reforma educativa. Barcelona: Proa.
BROWN (1988): Treball de grup. Barcelona: Pòrtic-Frontissa.
CASAS AZNAR, F. (1989): Técnicas de investigación social: los indicadores sociales y psicosociales.
Barcelona: PPU
CEMBRANOS, F. et al. (1989): La animación sociocultural: una propuesta metodológica. Madrid: Ed.
Popular.
COLOM, A. J.; SUREDA, J.; SALINAS J. (1988): Tecnología y medios educativos. Madrid: Cincel.
COLL, C. et al.(1993): El constructivismo en el aula. Barcelona: Graó
CONTRERAS, J. (1990): Enseñanza, currículum y profesorado. Madrid: Akal.
DEL CARMEN, L. M. (1992): Elaboració del currículum escolar. Del disseny curricular a la programació
d’aula.. Barcelona: ICE-UB/Graó
DEL CARMEN, L. M. (1993): La planificació de cicle i curs. Barcelona: ICE-UB/Graó
ESPINOZA VERGARA, M (1986): Evaluación de proyectos sociales. Bons Aires: Humanitas.
GAIRÍN, J.; FERNÁNDEZ, A. (COORD.) (1997): Planificación y gestión de Instituciones de Formación.
Barcelona: Praxis, SA.
FERNÁNDEZ, A. (COORD.) (1996): Didàctica general. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.
FERNÁNDEZ, A; PEIRÓ, J. (1989): Estrategias educativas para la participación social. Barcelona:
Humanitas.
FERNÁNDEZ, A.; PUENTE, J. M. (Dres.) (1991). Educación de personas adultas. Vol. 1 y 2. Zaragoza:
Diagrama.
FORNI, F. (1988): Formulación y evaluación de proyectos de acción social. Bons Aires: Humanitas.
FROUFE, S.; SANCHEZ, A. (1991): Planificación e intervención socioeducativa. Salamanca: Amarú
Ediciones
GALTON, M.; MOON, B. (1986): Cambiar la escuela, cambiar el currículum. Barcelona: Martínez Roca.
GIMENO, J (1988): El currículum: una reflexión sobre la práctica. Madrid: Morata.
HERNÁNDEZ, F.; VENTURA, M. (1992): La organización del currículum por proyectos de trabajo. El
conocimiento es un calidoscopio. Barcelona: Graó/ICE.
LOUGHLIN, C. E.; SUINA, J. H. (1987): El ambiente de aprendizaje: Diseño y organización. Madrid:
Morata/MEC.
MAURI, T i MIRAS, M. (1996): L’avaluació en el centre escolar. Barcelona: ICE-UB/Graó
MONEREO, C. (COORD.) (1995). Estrategias de enseñanza y aprendizaje. Formación del profesorado y
aplicación en la escuela. Barcelona: Graó.
PÉREZ -CAMPANERO, M. P. (1991): Cómo detectar las necesidades de Intervención Socioeducativa.
Madrid: Narcea.
PÉREZ SERRANO, G (1993): Elaboración de proyectos sociales. Casos Prácticos. Madrid: Narcea.
PÉREZ SERRANO, G. (1990): Investigación-acción. Aplicaciones al campo social y educativo. Madrid:
Dykinson.
PLANCHETTE-GRUSSINET, C. (1987): Mètode de treball en equip. Barcelona: Pòrtic.
ROMERO LÓPEZ, C. (1988): Técnicas de programación y control de proyectos. Madrid: Pirámide.
ROSSELLÓ, R. (1996). Investigació i dissenys en teoria del currículum. Palma: Universitat de les Illes
Balears.
RUEDA PALENZUELA, J. M. (1993): Programar, implementar proyectos, evaluar. Instrumentos para la
acción. Zaragoza: Librería Certeza-INTRESS.
SÁNCHEZ, M. (1988): Metodología y práctica de la participación. Madrid: Popular.
SARRAMONA, J. et. al. (1992): La educación no formal. Barcelona: CEAC.
TORRES, J (1991): El currículum oculto. Madrid: Morata.
TRILLA, J (1993): La educación fuera de la escuela. Ambitos no formales y educación social. Barcelona:
Ariel
ZABALZA, M. A. (1987): Diseño y desarrollo curricular. Madrid: Narcea.
MÒDUL 3. MODEL CURRICULAR DE LA LOGSE
ANTÚNEZ, S. (1987): El Projecte educatiu. Barcelona: Graó
ANTÚNEZ, S. et al. (1991): Del projecte educatiu a la programació d'aula. El què, el quan i el com dels
instruments de la planificació didàctica. Barcelona: Graó.
BAR, J. M. (1997): Didàctica General (6000). Mòdul 4. El disseny curricular de l’actual reforma
educativa. Palma: Universitat de les Illes Balears.
BLANCH, X. (1996): Cinc cèntims sobre la reforma educativa. Barcelona: Proa.
COLL, C. et al.(1993): El constructivismo en el aula. Barcelona: Graó
GAIRÍN, J. (Edit.) (1997): Estrategias para la gestión del Proyecto Curricular de Centro Educativo. ICEUAB/Editorial Síntesis.
M.E.C. (1990): Ley Orgánica de Ordenación General del Sistema Educativo. Madrid: MEC.
ROSSELLÓ, R. (1997). Didàctica General (6000). Mòdul 4: El disseny curricular de l’actual reforma
educativa. Primer Curs d’Educació Infantil. Palma: Universitat de les Illes Balears.
Descargar