DIDÀCTICA GENERAL (-1127-) Primer curs Llicenciatura en Pedagogia (-1127-) Assignatura anual de 9 crèdits (6 teòrics i 3 pràctics). Dos grups pràctics per ordre alfabètic (1r g. M-Z) (2n g. A-N) Professora: M. Assumpció Jerma Payeras PROGRAMA Curs 2002-2003 1.- OBJECTIUS GENERALS Es pretén que l'alumne, en haver cursat aquesta assignatura, sigui capaç de: – Caracteritzar els principals elements dels processos d’ensenyament-aprenentatge i reflexionar sobre les seves interrelacions. – Utilitzar tècniques i instruments de diagnòstic, planificació, implementació i avaluació en el disseny de projectes d’intervenció educativa. – Fonamentar i dissenyar projectes d’intervenció educativa. – Sintetitzar els trets característics del model curricular de la LOGSE. – Utilitzar la terminologia pròpia de la matèria. 2.- CONTINGUTS MÒDUL 1. DIDÀCTICA I CURRÍCULUM. 1. Didàctica i currículum: conceptes bàsics. Conceptes de didàctica, currículum, ensenyament i aprenentatge. Concepcions del currículum. Enfocament de l'ensenyament i rols dels educadors. 2. Fonaments, fases, components formals i característiques del currículum. Les fonts o fonaments del currículum. Fonamentació disciplinar, sociològica, pedagògica i psicològica del currículum. Les fases del currículum. Els components curriculars. MÒDUL 2. PLANIFICACIÓ, IMPLEMENTACIÓ I AVALUACIÓ DEL CURRÍCULUM 3. El diagnòstic. L'anàlisi de necessitats. Conceptes bàsics. Tipus de necessitats educatives. Fonts i tècniques per a l'anàlisi de les necessitats educatives. La priorització de necessitats en la presa de decisions per a la intervenció. 4. Els objectius i els continguts. Objectius: conceptualització, funcions i tipologia. La formulació d’objectius educatius. Els continguts: tipus i criteris de selecció. Presentació i organització dels continguts. Currículum explícit i currículum ocult. 5. Les estratègies metodològiques. Conceptes bàsics i fonamentació. Principals elements que configuren les estratègies metodològiques. Les activitats d'aprenentatge. Estratègies per a l'ensenyament de conceptes, procediments i actituds. Procediments didàctics. Formes socials i tècniques d’ensenyança. Tècniques d’exposició didàctica. Tècniques de treball en grup. 6. L'organització i els recursos. L'articulació amb serveis i recursos externs. Temporització: tècniques. Els recursos humans. L'equip de treball: organització, estructura i dinàmica. Els recursos materials i financers. 7. L'avaluació. Concepte d'avaluació. Funcions i tipus. Tècniques i instruments. Els informes finals. La perspectiva de l’auditoria. MÒDUL 3. MODEL CURRICULAR DE LA LOGSE 8. Trets d'identitat del model curricular de la LOGSE. Estructura i organització del sistema educatiu segons la LOGSE. La política curricular espanyola i els nivells de concreció del currículum. L'adopció del model psicopedagògic constructivista. 9. El currículum prescrit. Els Decrets d'Ensenyances Mínimes. Els Dissenys Curriculars Base o Decrets del Currículum. Documents de suport: els materials per a la Reforma. 10. La planificació del currículum en el centre educatiu. Els instruments d'àmbit educatiu: Projecte Educatiu de Centre (PEC),Projecte Lingüistc de Centre (PLC), el Reglament de Règim Intern (RRI), la Programació General Anual de Centre (PGAC) i la Memòria de Centre. Els instruments centrats en el àmbit curricular: Projecte Curricular de Centre (PCC), programació d'aula (PA). Les adaptacions curriculars. 3.- ACTIVITATS FORMATIVES, CRÈDITS TEÒRICS I CRÈDITS PRÀCTICS Aquesta assignatura té un total de 9 crèdits, distribuïts entre crèdits teòrics (6) i crèdits pràctics (3). Crèdits teòrics. • En el temps dedicat als crèdits teòrics es treballaran els temes descrits en l’apartat anterior de continguts. • Les activitats corresponents als crèdits teòrics consistiran principalment en exposicions, treball en petit grup, lectura i comentari de textos. Crèdits pràctics. • Les activitats corresponents als crèdits pràctics es centraran en un treball d’observació, l’aprenentatge d’algunes tècniques d’ensenyança i en l’elaboració d’un Projecte Curricular de Centre, una Programació d’Aula i unes Unitats de Programació. • L’especificació de les característiques i formes de cursar els crèdits pràctics així com de la seva avaluació es farà en uns documents específics. Aquests documents s’elaboraran durant el curs. Lectures obligatòries i que seran objecte d’examen. • Documents (articles, capítols o apartats de llibres, breus informes) en relació a cada un dels temes de l'assignatura. S’indicaran per a cada un dels temes. • Els següents llibres o documents: 9 SANTOS GUERRA, M.A.(2000): La escuela que aprende: Madrid. Ed. Morata. 9 CARDUS I ROS, S.(2000): El desconcert de l’educació. Ed. La campana. 9 ANTÚNEZ, S. (1991): Del Projecte educatiu a la programació d'aula. El què, el quan i el com dels instruments de la planificació didàctica. Barcelona: Graó. 9 COLL, C. i altres (1993): El constructivismo en el aula. Barcelona: Graó. 9 BLANCH, X. (1996): Cinc cèntims sobre la reforma educativa. Barcelona: Proa. 9 CUBERO, Rosario.(1989): Cómo alumnos.Sevilla.Diada Editoras. trabajar con las ideas de los 9 GARCIA, J., y GARCIA, F.(1989): Aprender investigando. Sevilla.: Diada-ICE. 9 HERNANDEZ, F. I VENTURA, F.: La organización del currículum por proyectos de trabajo. El conocimiento es un calidoscopio.Barcelona: Graó. 9 M.E.C. (1990): Ley Orgánica de Ordenación General del Sistema Educativo. LOGSE. (Publicacions diverses). 9 El Decret de Currículum de les diferents Etapes. 4.- CRITERIS D’AVALUACIÓ L'avaluació de l'alumnat es farà en funció de: ♦ A.- Exercicis escrits: dos exercicis sobre els continguts dels temes tractats al llarg del curs. Temporització: ¾ 1 exercici opcional i eliminatori un cop finalitzat el primer quadrimestre (1r. parcial). ¾ 1 exercici final del conjunt de l'assignatura, el mes de juny. Els alumnes que hagin aprovat el 1r. parcial, no s'hauran d'examinar dels continguts corresponents a dit parcial. ♦ B.- El treball d’observació, el disseny d’un Projecte Curricular de Centre, una Programació d’Aula i unes Unitats de Programació. Criteris d'avaluació: - Estructura i disseny formal. - Coherència interna, relació entre els distints elements. Pertinència del disseny. - Treball al llarg del curs tant en sessions de classe com a tutories. - Aportació personal en el procés d'elaboració. ♦ C.- Aprenentatges en relació a les tècniques d’ensenyança: l’alumne/a haurà de demostrar la seva capacitat d’utilitzar i/o analitzar correctament la utilització d’algunes tècniques d’ensenyança en situacions de simulació. ♦ D.- Participació: en les distintes activitats individuals o grupals que al llarg del curs es vagin proposant a les sessions de classe. Serà requisit per aprovar l'assignatura, tenir aprovats els apartats A, B , C i D. 5.- BIBLIOGRAFIA BÀSICA 9 ANGULO. J.F., BLANCO,N.: (1994) Teoría y desarrollo del currículum. Málaga. Aljibe. 9 ROMAN PEREZ, M.I DIEZ LOPEZ,E. (1994). Currículum y enseñanza. Una Didáctica centrada en procesos. Madrid. Ed. EOS. 9 Didàctica General. Mòduls 1,2,3,4,5,6. (6000).Palma: Serveis de Publicacions de la UIB. 9 GIMENO SACRISTÁN, J.,PÉREZ GÓMEZ, A.I.:(1992). Comprender y transformar la enseñanza. Madrid. Morata. 6.- BIBLIOGRAFIA D’AMPLIACIÓ MÒDUL 1. DIDÀCTICA I CURRÍCULUM. BENEDITO, V.(1987): Introducción a la didáctica. Barcelona: Barcanova. BLANCH, X. (1996): Cinc cèntims sobre la reforma educativa. Barcelona: Proa. BLASCO, B. i FERNÁNDEZ-RAIGOSO, M. (1994): Los análisis de necesidades de formación: Modelos, metodologías e instrumentos para estudiar la oferta i la demanda formativa. Oviedo: KRK Ediciones. CARR, W.; KEMMIS, S (1988): Teoría crítica de la enseñanza. La investigación -acción en la formación del profesorado. Barcelona: Martínez-Roca. CONTRERAS, J. (1990): Enseñanza, currículum y profesorado. Madrid: Akal. DEL POZO, P. (1997): Formación de Formadores. Madrid: Pirámide. FERRANDEZ, A. (COORD.) (1996): Didàctica general. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. GIMENO, J.; PÉREZ, A.(1983): La enseñanza: su teoría y su práctica. Madrid: Akal. GIMENO, J.; PÉREZ, A.(1992): Comprender y transformar la enseñanza. Madrid: Morata. IMBERRNON, F. (1994): La formación y el desarrollo profesional del profesorado. Hacia una nueva cultura profesional . Barcelona: Graó. MARCELO, C. (1994): Formación del profesorado para el cambio educativo. Barcelona: Promociones y Publicaciones Universitarias. OLIVA GIL, J. (1996): Crítica de la razón didáctica. Materiales para el diseño y desarrollo del currículum. Madrid: Playor educación. ROSSELLÓ, R. (1996): Investigació i dissenys en teoria del currículum. Palma: Universitat de les Illes Balears. ROSSELLÓ, R. (1997): Didàctica General (6000). Mòdul 1: La didàctica com a camp conceptual. Primer Curs d’Educació Infantil. Palma: Universitat de les Illes Balears. ROSSELLÓ, R. (1997). Didàctica General (6000). Mòdul 2: La didàctica com a camp d’investigació i formació. Primer Curs d’Educació Infantil. Palma: Universitat de les Illes Balears. TORRE, S. (1993): Didáctica y currículo. Madrid: Dykinson. MÒDUL 2. PLANIFICACIÓ, IMPLEMENTACIÓ I AVALUACIÓ DEL CURRÍCULUM ALZINA, P. (1997): Didàctica General (6000). Mòdul 5: La programació d’aula i el treball de cada dia. Palma: Universitat de les Illes Balears. ANDER-EGG, E; AGUILAR, M. J. (1992): Cómo elaborar un proyecto. Guía para diseñar proyectos sociales y culturales. Bons Aires: ICSA-Humanitas. ANTÚNEZ, S. et al. (1991): Del projecte educatiu a la programació d'aula. El què, el quan i el com dels instruments de la planificació didàctica. Barcelona: Graó. BLANCH, X. (1996): Cinc cèntims sobre la reforma educativa. Barcelona: Proa. BROWN (1988): Treball de grup. Barcelona: Pòrtic-Frontissa. CASAS AZNAR, F. (1989): Técnicas de investigación social: los indicadores sociales y psicosociales. Barcelona: PPU CEMBRANOS, F. et al. (1989): La animación sociocultural: una propuesta metodológica. Madrid: Ed. Popular. COLOM, A. J.; SUREDA, J.; SALINAS J. (1988): Tecnología y medios educativos. Madrid: Cincel. COLL, C. et al.(1993): El constructivismo en el aula. Barcelona: Graó CONTRERAS, J. (1990): Enseñanza, currículum y profesorado. Madrid: Akal. DEL CARMEN, L. M. (1992): Elaboració del currículum escolar. Del disseny curricular a la programació d’aula.. Barcelona: ICE-UB/Graó DEL CARMEN, L. M. (1993): La planificació de cicle i curs. Barcelona: ICE-UB/Graó ESPINOZA VERGARA, M (1986): Evaluación de proyectos sociales. Bons Aires: Humanitas. GAIRÍN, J.; FERNÁNDEZ, A. (COORD.) (1997): Planificación y gestión de Instituciones de Formación. Barcelona: Praxis, SA. FERNÁNDEZ, A. (COORD.) (1996): Didàctica general. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. FERNÁNDEZ, A; PEIRÓ, J. (1989): Estrategias educativas para la participación social. Barcelona: Humanitas. FERNÁNDEZ, A.; PUENTE, J. M. (Dres.) (1991). Educación de personas adultas. Vol. 1 y 2. Zaragoza: Diagrama. FORNI, F. (1988): Formulación y evaluación de proyectos de acción social. Bons Aires: Humanitas. FROUFE, S.; SANCHEZ, A. (1991): Planificación e intervención socioeducativa. Salamanca: Amarú Ediciones GALTON, M.; MOON, B. (1986): Cambiar la escuela, cambiar el currículum. Barcelona: Martínez Roca. GIMENO, J (1988): El currículum: una reflexión sobre la práctica. Madrid: Morata. HERNÁNDEZ, F.; VENTURA, M. (1992): La organización del currículum por proyectos de trabajo. El conocimiento es un calidoscopio. Barcelona: Graó/ICE. LOUGHLIN, C. E.; SUINA, J. H. (1987): El ambiente de aprendizaje: Diseño y organización. Madrid: Morata/MEC. MAURI, T i MIRAS, M. (1996): L’avaluació en el centre escolar. Barcelona: ICE-UB/Graó MONEREO, C. (COORD.) (1995). Estrategias de enseñanza y aprendizaje. Formación del profesorado y aplicación en la escuela. Barcelona: Graó. PÉREZ -CAMPANERO, M. P. (1991): Cómo detectar las necesidades de Intervención Socioeducativa. Madrid: Narcea. PÉREZ SERRANO, G (1993): Elaboración de proyectos sociales. Casos Prácticos. Madrid: Narcea. PÉREZ SERRANO, G. (1990): Investigación-acción. Aplicaciones al campo social y educativo. Madrid: Dykinson. PLANCHETTE-GRUSSINET, C. (1987): Mètode de treball en equip. Barcelona: Pòrtic. ROMERO LÓPEZ, C. (1988): Técnicas de programación y control de proyectos. Madrid: Pirámide. ROSSELLÓ, R. (1996). Investigació i dissenys en teoria del currículum. Palma: Universitat de les Illes Balears. RUEDA PALENZUELA, J. M. (1993): Programar, implementar proyectos, evaluar. Instrumentos para la acción. Zaragoza: Librería Certeza-INTRESS. SÁNCHEZ, M. (1988): Metodología y práctica de la participación. Madrid: Popular. SARRAMONA, J. et. al. (1992): La educación no formal. Barcelona: CEAC. TORRES, J (1991): El currículum oculto. Madrid: Morata. TRILLA, J (1993): La educación fuera de la escuela. Ambitos no formales y educación social. Barcelona: Ariel ZABALZA, M. A. (1987): Diseño y desarrollo curricular. Madrid: Narcea. MÒDUL 3. MODEL CURRICULAR DE LA LOGSE ANTÚNEZ, S. (1987): El Projecte educatiu. Barcelona: Graó ANTÚNEZ, S. et al. (1991): Del projecte educatiu a la programació d'aula. El què, el quan i el com dels instruments de la planificació didàctica. Barcelona: Graó. BAR, J. M. (1997): Didàctica General (6000). Mòdul 4. El disseny curricular de l’actual reforma educativa. Palma: Universitat de les Illes Balears. BLANCH, X. (1996): Cinc cèntims sobre la reforma educativa. Barcelona: Proa. COLL, C. et al.(1993): El constructivismo en el aula. Barcelona: Graó GAIRÍN, J. (Edit.) (1997): Estrategias para la gestión del Proyecto Curricular de Centro Educativo. ICEUAB/Editorial Síntesis. M.E.C. (1990): Ley Orgánica de Ordenación General del Sistema Educativo. Madrid: MEC. ROSSELLÓ, R. (1997). Didàctica General (6000). Mòdul 4: El disseny curricular de l’actual reforma educativa. Primer Curs d’Educació Infantil. Palma: Universitat de les Illes Balears.