Programa - Universitat de Barcelona
Anuncio
Programa ART-TECNOLOGIA-IMPRESSIÓ Codi 363454 / Q2 G3 Aula 104 / Imarte / Secció Gravat i Impressió Febrer-juny 2016 Dimarts de 10 a 14 h (6 crèdits) Montse Carreño Eloi Puig Curs 2015-2016 Crear és crear coneixement. Què és sinó? Si la natura és la resposta, quina era la pregunta? Jorge Wagensberg INTRODUCCIÓ www.ub.edu/procol/ Aquesta assignatura s’enfoca al desenvolupament d’un projecte d’edició i la seva producció final. S’orientarà a l’estudiant en l’el·laboració d’ una proposta que serà realitzada en el laboratori d’impressió digital. OBJECTIUS Coneixements: L’ensenyament de les múltiples tècniques d’impressió observa els canvis d’orientció en la producció artística d’aquest segle, i d’entre aquestes, destaca la incorporació de l’objecte imprès al món digital. El gravat i la impressió avancen per a ser «instruments de producció» plenament incorporat als discusos artístics. Fins i tot, en el contexte dels nous plantejaments artístics on les fronteres entre disciplines s’entrecreuen i s’esvaeixen, la impressió formarà part d’un corpus complex i de difícil identificació. Habilitats: L’alumne haurà de treballar el mitjà digital a partir de les eines pròpies associades a l’ordinador i la impressió litogràfica. De la mateixa manera l’alumne haurà de poder establir i explicar les relacions conceptuals entre la seva feina i els seus referents plàstics, literaris o visuals envers la realització dels seus projectes. 1 Programa ART-TECNOLOGIA-IMPRESSIÓ Codi 363454 / Q2 G3 Aula 104 / Imarte / Secció Gravat i Impressió Febrer-juny 2016 Dimarts de 10 a 14 h (6 crèdits) TREBALL PRÀCTIC El projecte d’edició com a objecte artístic Què defineix un projecte d’edició? El terme print (imprès) defineix una tipologia d’objectes amb el denominador comú de ser susceptibles de ser reproduïts, es a dir de ser editables. Aquesta idea ens servirà de límit alhora de determinar el que entendrem per projecte d’edició. www.ub.edu/procol/ Volem participar del concepte “impressió expandida”, terme que ve de lluny i que es relaciona sempre amb el poder de la copia, en aquelles imatges que es difonen lliurement a través de la seva reproducció, que replantegen preguntes i obren noves categories dins de l’art actual. Amb aquestes premisses, l’alumne plantejarà el projecte que realitzarà en els tallers de Gravat: laboratori d’impressió digital. L’avantprojecte i el procés de treball s’elaborarà al web PROCOL, mitjançant la memòria escrita de la proposta i representació gràfica del projecte realitzat. Presentació de la proposta: es realitzarà en les tutories de març de 2016 Definició del projecte: 5 d’abril de 2016 (lliurament a PROCOL) Presentació del projecte: 7 de juny de 2016 METODOLOGIA i AVALUACIÓ Les clases s’estructuren en sessions de tutories i sessions pràctiques de treball al laboratori. L’avaluació és continuada durant tot el curs, el que implica l’assistència obligatòria, el seguiment del procés de treball i la realització del projecte planejat als professors de l’assignatura. El treball es realitzarà de manera individual o entre dues persones, com a màxim, i es basarà en l’edició del projecte. No s’admetran els treballs fets sense seguiment. L’alumne realitzarà un mínim de tres tutories personals amb el professor, sense les quals no es qualificarà positivament a fi de curs. 2 BIBLIOGRAFIA • ARAGON, Louis. Los collages. Ed. Síntesis. Madrid, 2001 • ALSINA, Pau. Arte, ciencia y tecnología. UOC. Barcelona, 2007 • BERENGUER, Xavier i alt. Arte en la era de la electrónica. Perspectivas de una nueva estética. C. Giannetti. L’Angelot i Goethe-Institut. Barcelona,1997 • BALL, Hugo. La huída del tiempo. El acantilado. Barcelona, 2005 • BREA, José Luis. La era postmedia. 2003. http://www.joseluisbrea.net/ • BRECHT, George. Events. Eine Heterospektive. A Heterospective. Paul Maenz. 2006 • CABANNE, Pierre, El arte del siglo XX, Polígrafa, Barcelona, 1983 • CAGE, John. Silencio. Ardora. Madrid, 2002 • CARRILLO, Jesús. Arte en la red. Cátedra. Madrid, 2004 • CASACUBERTA, David. Creación Colectiva. Gedisa. Barcelona, 2003 • Cortar y pegar. Revista EXIT. Número 35. Madrid, 2009 • Dadá y Constructivismo. Catálogo. Centro de Arte Reina Sofía. Madrid, 1989 • DERY, Mark. Velocidad de escape. Ediciones Siruela, S.A. MAdrid, 1998 • En l’esperit de Fluxus. Fundació Antoni Tàpies, Barcelona,1994 • ERNST, Max. Escrituras. Polígrafa. Barcelona, 1982 • ERNST, Max. Una semana de bondad, los siete elementos capitales, G. Gili, Barcelona, 1980 • ERNST, Max. Tres novelas en imágenes. Epílogo: J.A. Ramírez. Atlanta. Girona, 2008 • EVANS, David. Photomontage: A poltical weapon. G. Fraser. London, 1986 • FONTCUBERTA, J./CHEREUX, C. From here on (D’ara endavant). RM Verlag, 2013 • FONTCUBERTA, Joan. El beso de judas. Fotografia y verdad. Gustavo Gili. Barcelona,1997. • FONTCUBERTA/FORMIGUERA. Fauna. Photovision. Sevilla,1999 • GATTER, Mark. Listo para imprenta. Index Book. Barcelona, 2005 • HIMANEN, P. La ética Hacker, el espíritu de la era de la información. Destino. Barcelona, 2002 • Hannah Höch. Catàleg. Museo Reina Sofía. Madrid, 2004. • IVINS JR., W.M., Imagen impresa y conocimiento. Gustavo Gili. Barcelona, 1975 • John Heartfield. En la colección del IVAM. Catálogo. IVAM. Valencia, 2001 • KAPROW, Allan. La educación del des-artista. Árdora Ediciones. Madrid, 2007 • LCI. Laboratorio de Creaciones Intermedia. Ruidos y susurros de las vanguardias. Reconstrucción de obras pioneras del Arte Sonoro (1909-1945). UPV. Valencia 2004 • LANDOW, George P. (compilador). Hipertexto. Paidós Multimedia. Barcelona. 1995 • LISTER, Martin (comp) La imagen fotográfica en la cultura digital. Paidós. Barcelona. 1997 • La Revolución Digital y sus dilemas. Revista El Paseante. Siruela. Madrid. 1998 • LOWE, ADAM i alt. Arte gráfico y nuevas tecnologías. Actas simposio. BBVA, Madrid, 2002 • MANOVICH, L. El lenguaje de los nuevos medios de comunicación. Paidós. Barcelona. 2005 • MARCHAN FIZ, S. Del arte objecual al arte del concepto. Akal, Arte y estética. Madrid, 1986 • MCLUHAN, M. El medio es el mensaje. Un inventario de efectos. Paidós. Barcelona,1998 • Mestres del collage. De picasso a Rauschenberg. Catàleg. Fund. Miró. Barcelona, 2005 • MUNFORD, L. La megamáquina. L. The Myth of the Machine. Emecé. Buenos Aires, 1967 http://fraternitelibertaire.free.fr/catalogue_des_textes_en_espagnol.htm • NUNBERG, Geoffrey (compilador). El futuro del libro. Paidós Multimedia. Barcelona, 1998 • NYMAN, Michael. Música experimental. Documenta Universitaria. Girona, 2006 • PEREJAUME. La pintura i la boca. Suro i soroll. La Magrana. Barcelona, 1993 • PEREJAUME. Dejar de hacer una exposicón. Catàleg. Actar Macba. Barcelona, 1999 • RAMÍREZ, J.A. Medios de masas e historia del arte. Cátedra. Madrid,1976. • Remakes. Revista EXIT. Número 21. Madrid, 2006. • SARSANEDAS, Anna. La filosofia de la tecnologia. UOC. Barcelona, 2007 • SPENGLER, Oscar. El hombre y la técnica. Espasa Calpe. Madrid, 1934 http://www.accionchilena.el/Filosofia/elhombreylatecnica.htm • WERNER Spies, Max Ernst. Obra gráfica y libros Ilustrados, Catàleg. Museu Picasso. Barcelona, 1992 • WESCHER, H. La historia del collage, Gustavo Gili, Barcelona, 1976 3
