voz Sant Nicolau guardia de la casa Veritat que a vosfra casa en ¡loe disiingit hi teniu els retrats deis pares, familiars i fíns d'algun amic o protector vostre a qui esteu agra'its i tal volta espereu d'ell nous favors?, oi que sí?; dones escolteu: Després de temps de la santa morí de nostre gloriós patró Sant Nicolau de Barí, els barbers van dais passaren de I'África a Calabria i desolaren aquella térra; un d'ells va tronar a casa d'un crist a una imatge de Sant Nicolau i va emportar-se-la sense saber lo que era. Pregunta després de qui seria aquella imatge, i els cristians ¡i respongueren era d'un Sant bisbe anomenat Nicolau per qui Nostre Senyor feia pro digis i a favo ría ais que a eil s'encomanaven. El vandal posa Vimatge del Sant a ¡'habitado on hi guarda va fot el seu or, plata i ¡es de mes riqueses. Un dia tingué de sortir per un afer urgent, deixant sola la casa; abans de marxar girant-se a ¡'imatge del Sant, li digué: Nicolau, ja que segons diuen sóu tant poderos guardeu-me la casa i tol lo que hi tinc. Com si firmes una polissa d'assegurances contra el furt. Un cop fora el barbar, entraren uns ¡ladres i s'emportaren fot lo que varen trobar, deixant la casa buida, i al tornar ell veient-se robat, es va enfadar contra el Sant, comenga a donar garrotades a I'imatge amenagant-Ia que ¡a tiraría al foc si no li torna va lo que Ii ha vien robat. Tal vegada vos semblara que Sant Nicolau no va fer un bon paper; pero no és pas així; dones al mateix punt, s'aparagué ais ¡ladres que esta ven contenlíssims amb el seu botí, i amb gran severitat els va manar que restitu'íssin al mornent tot lo roba f, amenacanflos terriblement si no ho feien així. Els ¡ladres tornaren tot ¡o que havien robat; el vandal va quedar tant admira! que es convertí a nostra Santa Ee, ell, la seva mu1 11er i tota ¡a familia, i féu edificar ! una església en honra de Sant Nicolau, on voJgué ésser en térra t a ¡a seva mort. Sapigut aquest miracle es propaga per ¡'África ¡a devoció al Sant. El barbar aquell demanava els seus cabals perduts i Sant Nicolau ¡i copsá, ademes, ¡a seva con versió i segurament en conseqüéncia la gloria del Cel per ell i fots els seus. Qué mes podía desitjar? Si entre aquelJs retrats que havem dit al com en car no hi teniu un quadre o una imatge ben bonica del nostre celestial Patró Sant Nicolau de Barí, poseu-li desseguit; ja ha ven vist com per el sol fet de teñir la seva imatge a casa amb respecte i ha ver manifestat confianga en ell, va recompensar espléndidament al barbar aquelI. Que en cap de les llars de nostra vila hi falti la imatge de Sant Nicolau venerada amb tot el respecte i devoció; Ell estara contení, será géneros, i nosaltres en serem beneficiáis; tindrem un bon guardia. Pe re CLARA UN ACUCIANTE PROBLEMA POR FORTUNA SUPERADO Con tenaz esfuerzo se han ¡do solucionando paulatinamente aquellos problemas de índole técnica y económica, relacionados con la producción española de energía eléctrica. Por fortuna, en la actualidad podemos mirar con relativo optimismo nuestro porvenir, en lo que afecta a esta cuestión. De un estudio publicado por la Dirección General de Industria, acerca de los medios a que se ha recurrido para satisfacer las necesidades eléctricas de nuestro mercado, se desprende que ha sido llevado a la realidad gran parte del famoso «plan 1950». Ahora, las perspectivas que afectan al período 1956-65 son francamente halagüeñas. El estudio que mencionamos desglosa minuciosamente las enormes cifras baraja- Voz de Malgrat. 1/12/1956. Pàgina 7 das y señala con detalle los diversos objetivos alcanzados a fuerza de ambición. El proyecto que se trazó en 1950, incluía en sí no sólo las necesidades españolas de aquel entonces, sino que tenía muy en cuenta los hipotéticos incrementos de demanda; incrementos derivados del aumento de industrialización y del creciente consumo eléctrico en nuestros hogares. Pero, además, el plan a que aludimos, preveía —dentro de la relativa seguridad— la aparición de fuertes excesos de potencial disponible a partir de 1957. Sobrantes de producción importantísimos que se derivarán, de una manera especial, de las centrales de Com postilla, Escatrón, Guardo, etc., que representan potencias hasta ahora poco menos que inalcanzables. Sin agotar, desde luego, nuestras posi- bilidades hidroeléctricas se tiende a intensificar el montaje de otras centrales térmicas —además de las ya reseñadas— que proporcionarán en 1960 un excedente de más del 20 por 100 de nuestra producción nacional. Si lo antedicho no bastara al lector suspicaz, le damos la cifra demostrativa del volumen económico de la industria eléctrica española: 22.000 millones de pesetas circulan en esta industria. Astronómica cifra que, traducida a kilowatios, significa la total solución de un problema de enorme trascendencia para la economía de España que durante muchos años se ha tenido planteado. E. F. F. Leed y propagad «VOZ»