Sant Nicolau guardia de la casa

Anuncio
voz
Sant Nicolau guardia de la casa
Veritat que a vosfra casa en ¡loe disiingit hi
teniu els retrats deis pares, familiars i fíns d'algun amic o protector vostre a qui esteu agra'its i
tal volta espereu d'ell nous favors?, oi que sí?;
dones escolteu:
Després de temps de la santa morí de nostre
gloriós patró Sant Nicolau de Barí, els barbers
van dais passaren de I'África a Calabria i desolaren aquella térra; un
d'ells va tronar a casa d'un crist a
una imatge de Sant Nicolau i va
emportar-se-la sense saber lo que
era. Pregunta després de qui seria
aquella imatge, i els cristians ¡i
respongueren era d'un Sant bisbe
anomenat Nicolau per qui Nostre
Senyor feia pro digis i a favo ría ais
que a eil s'encomanaven.
El vandal posa Vimatge del
Sant a ¡'habitado on hi guarda va
fot el seu or, plata i ¡es de mes riqueses. Un dia tingué de sortir per
un afer urgent, deixant sola la casa;
abans de marxar girant-se a ¡'imatge del Sant, li digué: Nicolau, ja que segons diuen
sóu tant poderos guardeu-me la casa i tol lo que
hi tinc. Com si firmes una polissa d'assegurances
contra el furt.
Un cop fora el barbar, entraren uns ¡ladres i
s'emportaren fot lo que varen trobar, deixant la
casa buida, i al tornar ell veient-se robat, es va enfadar contra el Sant, comenga a donar garrotades
a I'imatge amenagant-Ia que ¡a tiraría al foc si no
li torna va lo que Ii ha vien robat.
Tal vegada vos semblara que Sant Nicolau no
va fer un bon paper; pero no és pas així; dones
al mateix punt, s'aparagué ais ¡ladres que esta ven
contenlíssims amb el seu botí, i amb gran severitat
els va manar que restitu'íssin al mornent tot lo roba f, amenacanflos terriblement si no ho feien així.
Els ¡ladres tornaren tot ¡o que havien robat;
el vandal va quedar tant admira! que es convertí a
nostra Santa Ee, ell, la seva mu1 11er i tota ¡a familia, i féu edificar
!
una església en honra de Sant Nicolau, on voJgué ésser en térra t a ¡a
seva mort. Sapigut aquest miracle
es propaga per ¡'África ¡a devoció
al Sant.
El barbar aquell demanava els
seus cabals perduts i Sant Nicolau
¡i copsá, ademes, ¡a seva con versió i segurament en conseqüéncia
la gloria del Cel per ell i fots els
seus.
Qué mes podía desitjar?
Si entre aquelJs retrats que
havem dit al com en car no hi teniu
un quadre o una imatge ben bonica
del nostre celestial Patró Sant Nicolau de Barí,
poseu-li desseguit; ja ha ven vist com per el sol
fet de teñir la seva imatge a casa amb respecte
i ha ver manifestat confianga en ell, va recompensar espléndidament al barbar aquelI.
Que en cap de les llars de nostra vila hi
falti la imatge de Sant Nicolau venerada amb
tot el respecte i devoció; Ell estara contení, será géneros, i nosaltres en serem beneficiáis; tindrem un bon guardia.
Pe re CLARA
UN ACUCIANTE PROBLEMA POR FORTUNA SUPERADO
Con tenaz esfuerzo se han ¡do solucionando paulatinamente aquellos problemas
de índole técnica y económica, relacionados con la producción española de energía eléctrica. Por fortuna, en la actualidad
podemos mirar con relativo optimismo
nuestro porvenir, en lo que afecta a esta
cuestión.
De un estudio publicado por la Dirección General de Industria, acerca de los
medios a que se ha recurrido para satisfacer las necesidades eléctricas de nuestro
mercado, se desprende que ha sido llevado a la realidad gran parte del famoso
«plan 1950». Ahora, las perspectivas que
afectan al período 1956-65 son francamente halagüeñas.
El estudio que mencionamos desglosa
minuciosamente las enormes cifras baraja-
Voz de Malgrat. 1/12/1956. Pàgina 7
das y señala con detalle los diversos objetivos alcanzados a fuerza de ambición.
El proyecto que se trazó en 1950, incluía en sí no sólo las necesidades españolas de aquel entonces, sino que tenía muy
en cuenta los hipotéticos incrementos de
demanda; incrementos derivados del aumento de industrialización y del creciente
consumo eléctrico en nuestros hogares.
Pero, además, el plan a que aludimos, preveía —dentro de la relativa seguridad— la
aparición de fuertes excesos de potencial
disponible a partir de 1957. Sobrantes de
producción importantísimos que se derivarán, de una manera especial, de las centrales de Com postilla, Escatrón, Guardo,
etc., que representan potencias hasta
ahora poco menos que inalcanzables.
Sin agotar, desde luego, nuestras posi-
bilidades hidroeléctricas se tiende a intensificar el montaje de otras centrales
térmicas —además de las ya reseñadas—
que proporcionarán en 1960 un excedente
de más del 20 por 100 de nuestra producción nacional.
Si lo antedicho no bastara al lector
suspicaz, le damos la cifra demostrativa
del volumen económico de la industria
eléctrica española: 22.000 millones de pesetas circulan en esta industria. Astronómica cifra que, traducida a kilowatios,
significa la total solución de un problema
de enorme trascendencia para la economía de España que durante muchos años
se ha tenido planteado.
E. F. F.
Leed y propagad «VOZ»
Descargar