Capio Sanidad Nº 9 - 2009 Revista de Capio Hospital General de Catalunya Sergi Mas un periodista que creu en el valor terapèutic del riure més de 16.000 professionals a 9 països d’Europa www.capiosanidad.es Sumari - Sumario 04 08 03 Editorial Mejoramos y ampliamos nuestros servicios 04-09 Nuestros Servicios/ Els nostres serveis 10-11 Fomentemos la lactancia materna L’Àrea Maternoinfantil impulsa el Grup de Lactància i l’Institut de la Dona i el Nen El nuevo Acelerador Lineal, en fase de calibración Nova àrea obstètrica a Capio HGC Cirugía de la obesidad Nuevas terapias de regeneración de tejidos Eficàcia i rapidesa de diagnòstic en el Servei de Cardiologia UCI pediàtrica 09 10-11 Entrevista Sergi Mas 12-14 D’un cop d’ull/ De un vistazo Noticias/Notícies 15-17 Desde Capio HGC 18 Què és la infermera virtual? Unidad de gestión del conocimiento L’hepatitis C, principal causa de malaltia crònica, objecte d’estudi a Capio HGC Cita On Line 15 18-19 Vida Sana Desempleo y efectos sobre la salud mental Diarrea aguda Les hemorroides Capio Hospital General de Catalunya Cartera de Serveis - Cartera de Servicios Capio Hospital General de Catalunya SERVEIS CENTRALS Anàlisis Clíniques Anatomia Patològica Anestèsia i Reanimació Diagnòstic per la Imatge Farmàcia Intervencionisme Vascular Perifèric Medicina Intensiva Medicina Nuclear Neuroangiografia Oncologia Radioteràpica Reabilitació Urgències 902 53 33 33 Informació i Citacions DEPARTAMENT QUIRÚRGIC Cirurgia Cardíaca Cirurgia General Digestiva Cirurgia Maxil·lofacial Cirurgia Mínimament Invasiva Cirurgia Ortopèdica i Traumatològica Cirurgia Pediàtrica Cirurgia Plàstica i Estètica Cirurgia Toràcica Cirurgia Vascular Neurocirurgia Odontoestomatologia Oftalmologia Otorinolaringologia Tocoginecologia Unitat del peu Urologia DEPARTAMENT MÈDIC Alergiologia Cardiologia Clínica Oberta Dermatologia Digestiu i Endoscòpia Endocrinologia Medicina de l’Esport Medicina Interna Medicina Preventiva Nefrologia Neurologia Oncologia Mèdica Patologia de la Son Pediatria i Neonatologia Psicologia Psiquiatria Reumatologia Coordinación y redacción: Departament Comunicació Capio HGC: Pilar Caballero, [email protected] - Departamento Marketing Capio Sanidad, Mari Cruz García, [email protected] Diseño, Maquetación y Fotografía: Departamento Marketing Capio Sanidad, José Mª Martín, Javier Abellán, Silvia Fernández. 02 Editorial Capio Hospital General de Catalunya Mejoramos y ampliamos nuestros servicios Después de un año de trabajo, hacemos balance y analizamos los cambios realizados para mejorar y poder ofrecer el máximo servicio y calidad en Capio Hospital General de Catalunya, el hospital del Vallès. Ha sido un año de inversiones en el que hemos incorporado una nueva consulta de ginecología y obstetricia, y también un nuevo espacio para pediatría. El próximo mes de abril inauguraremos una nueva área obstétrica integral que dispondrá de la tecnología más avanzada y un gran confort. Esta ampliación nos permitirá seguir siendo el centro que atiende un mayor número de partos en el Vallès. Estamos ultimando la instalación de un nuevo Acelerador Lineal de última generación para el tratamiento de pacientes oncológicos. El acelerador, que entrará en funcionamiento a finales de febrero, es el más avanzado en prestaciones de todo el estado español y ofrece la mayor precisión y la mejor tecnología del momento para el tratamiento de tumores. En cuanto a las pruebas diagnósticas y la cirugía, hemos incrementado la oferta para poder diagnosticar y tratar con mayor celeridad. Nuestra prioridad es reducir el tiempo de espera y, consecuentemente, la ansiedad que esta situación provoca en nuestros pacientes. Hemos iniciado un proceso de acercamiento y comunicación con nuestros usuarios utilizando las nuevas tecnologías, que seguiremos desarrollando durante el 2009. Las citas on line o las zonas Wi-Fi dentro del hospital son algunas de las innovaciones en este aspecto. Ha sido un año de acercamiento y apertura al entorno en el que hemos establecido acuerdos como el que hemos firmado con el Hospital Sant Joan de Dèu, respecto a la creación de una UCI Pediátrica, y con la UIC (Universidad Internacional de Catalunya). Todo ello redundará en beneficio de nuestros pacientes, ayudándonos a conseguir la mejor sanidad posible, con atractivo en docencia e investigación Nos hemos acercado a las poblaciones donde viven nuestros usuarios, hemos ayudado cuando En nuestro deseo de seguir mejorando, hemos cambiado el modelo de urgencias de adultos con la incorporación de un nuevo equipo y con un compromiso: acortar los tiempos de espera y agilizar la atención y la información a nuestros pacientes para conseguir un mejor control del proceso posterior, con una mayor coordinación entre el Servicio de Urgencias y la Consulta de Seguimiento. Estamos implantando el mismo proceso en el área pediátrica, en especial los fines de semana, cuando atendemos a más de 200 niños. Hemos trabajado para mejorar la accesibilidad a las consultas y nos hemos fijado un nuevo compromiso: espera máxima de una semana. Esto ha supuesto, en los últimos seis meses, un incremento de las visitas del 10%, con lo que hemos alcanzado las 238.000 visitas. Estas mejoras han incidido en la atención de un mayor número de pacientes que han requerido ingreso, un total de 14.800, lo que significa un incremento de un 15% en los últimos seis meses. ha sido posible y, como hospital, hemos complementado a otras instituciones sanitarias cuando la situación lo ha requerido, en especial en momentos de máxima demanda hibernal. Si bien durante todo el año 2009 seguiremos trabajando en las mejoras emprendidas, queremos que sea un año especial porque cumplimos un cuarto de siglo. Han sido 25 años de trabajo en el Vallès, un trabajo que nos apasiona y que queremos seguir realizando con la ambición de marcar un antes y un después de esta primera etapa. Dr. Xavier Mate, Director General de Capio Hospital General de Catalunya Pensamos que, además de ofrecer tecnología, captar a los mejores profesionales posibles y ofrecer nuevos servicios, debemos tener un estilo diferenciado. Queremos ser un hospital amable, respetuoso y sensible con los pacientes y, sobre todo, ser capaces de explicar de forma comprensible lo que hacemos. www.capiosanidad.es 03 Els Nostres Serveis Sra. Carme Oller Vives. Sra. Eugènia Masip Figueras. Fomentemos la lactancia materna Desde el departamento de pediatría y UPN se detectó la necesidad de crear un grupo promotor de la lactancia materna, tanto para fomentarla como para unificar los criterios entre los diferentes profesionales del ámbito maternoinfantil de nuestro centro. De esta manera podríamos ofrecer una mejor calidad asistencial. Hace cinco años, creamos un grupo de trabajo multidisciplinario formado por un pediatra, un ginecólogo, una enfermera de maternidad, una auxiliar de nursery, una enfermera de UPN, un auxiliar de CCEE y una comadrona. Los profesionales que forman el equipo son representativos de toda el área maternoinfantil. Este grupo se reúne de forma ordinaria bimensualmente y de forma extraordinaria según las necesidades detectadas. El principal objetivo en el momento de la creación del grupo era la realización de un PROTOCOLO DE LACTANCIA tanto para niños a término como prematuros, actualizado según los últimos estudios y bibliografía. Una vez completado, puesto en marcha y revisado el protocolo, el grupo ha seguido trabajando para que el Hospital General de Catalunya llegue a ser acreditado por la IHAN. Además de este objetivo general, el grupo se marca hitos más concretos y planificados para comprometer a los miembros del equipo sanitario en el fomento de la lactancia materna con formación continuada del personal sanitario. Nuestro objetivo es instaurar, ya en la sala de partos, el hábito de alimentar al recién nacido al pecho y fomentar el contacto piel con piel. Desde su inicio, el grupo está implicado y motivado en las tareas de detección de necesidades, formación y actualización de conocimientos vinculados al amamantamiento materno. Los miembros del grupo están a vuestra disposición durante su horario de trabajo para resolver vuestras dudas o si necesitáis cualquier información. Grupo de Lactancia Materna Presidenta: Pilar Fuster. Secretaria: Judith Puig. Miembros: Helena Bagan, Laura Castells, Susana Iglesias, Natàlia Juncadella, Isidora Mejías y Caty Sánchez. Suplentes: Núria Gorina. 04 L'Àrea Maternoinfantil impulsa el Grup de Lactància i l'Institut de la Dona i el Nen L'Àrea de Maternoinfantil ha iniciat un nou camí amb nous projectes i noves línies de treball. Amb el trasllat de l'àrea al nou despatx de la primera planta es vol aconseguir un major apropament a tots els professionals relacionats amb les tasques de la nostra especialitat. Tenim un enorme interès a potenciar el grup de lactància i estem treballant per impulsar l'Institut de la Dona i el Nen amb la finalitat de cobrir totes les necessitats i expectatives d'aquests col·lectius al llarg de les diferents etapes de la vida. Conseqüentment, hem donat un impuls important a la capacitació en aquestes àrees, organitzant jornades de ginecologia, sessions formatives de pediatria i de formació teòrica. S'ha posat en funcionament l’UCI Pediàtrica amb capacitat per a tres llits i la possibilitat d'un quart. Aquesta unitat està ubicada a la primera planta, al costat de l’UCI neonatal. La seva missió és prestar assistència al col·lectiu amb patologia crítica entre els 0 i els 14 anys. En el projecte hi participa una infermera del Col·legi d'Infermeria a la què anomenem “Infermera Virtual”. Així mateix, el nostre equip ha iniciat la formació pràctica a l'Hospital Sant Joan de Déu i en tallers pràctics de maneig d'aparells. La nostra fita per al 2009 és aconseguir millorar qualitativament i quantitativament l'Àrea Maternoinfantil. Per això, des d'aquí us animem a realitzar propostes i a treballar colze a colze amb nosaltres per aconseguir-ho. Comptem amb la vostra professionalitat i el vostre saber estar, que ens motiven a iniciar àrees de millora. Així, des de l'Àrea Maternoinfantil volem agrair l'esforç que heu fet tots els professionals i animar-vos a continuar treballant tots plegats. Nuestros Servicios El nuevo Acelerador Lineal, en fase final de calibración Dr. Josep Pardo Masferrer. Servicio de Oncología Radioterápica de Capio HGC En las próximas semanas, el Servicio de Oncología Radioterápica Capio Hospital General de Catalunya iniciará los tratamientos pacientes con el nuevo Acelerador Lineal de última generación, instalado, y que en estos momentos se encuentra en la fase final calibración. de de ya de Este acelerador lineal es el primero en España que incorpora nuevas posibilidades de tratamiento. Con él esperamos seguir mejorando la calidad del servicio que ofrecemos a nuestros pacientes. Se trata de un acelerador multienergético Synergy de la casa Elekta, de altas prestaciones y de gran versatilidad que, una vez implementadas, nos permitirán realizar con un alto nivel de calidad tanto las técnicas estándar de tratamiento como las más sofisticadas (radioterapia de intensidad modulada, radioterapia guiada por la imagen, radioterapia adaptativa e intensidad modulada volumétrica en arcoterapia). La Radioterapia de Intensidad Modulada (IMRT) es la modalidad más sofisticada de radioterapia de alta precisión y constituye una evolución de la radioterapia conformacional tridimensional. Optimiza la intensidad de la radiación mediante el uso de haces de radiación de intensidad variable. Con esta técnica de tratamiento es posible aumentar la dosis administrada a los tejidos tumorales, disminuyendo al mismo tiempo el número y la intensidad de los efectos secundarios del tratamiento. El mayor problema de la IMRT consistía en la comprobación de las posibles variaciones en la posición y la morfología del tumor, y de los órganos a proteger en cada sesión de tratamiento. Cualquier error en este sentido provocaría un riesgo de disminución de la dosis en el volumen tumoral definido y/o una sobredosificación en los tejidos normales adyacentes. El método más avanzado para evaluar y corregir este movimiento es la Radioterapia Guiada por la Imagen (IGRT). Permite la toma de imágenes en tiempo real antes de administrar cada tratamiento. El nuevo acelerador dispone de un sistema de adquisición volumétrica de imágenes Elekta Cone Beam CT que adquiere imágenes 3-D del paciente y permite saber la posición en tiempo real del volumen a tratar, de los órganos a proteger y el movimiento interno de los mismos, lo que posibilita la adaptación del tratamiento diario a las modificaciones del tumor y los órganos colindantes. Antes de administrar cada sesión, se verifica si las imágenes coinciden con la planificación del tratamiento. Si es así, se procede a la irradiación, pero si no, se vuelve a planificar o adaptar el tratamiento a la circunstancia actual. Este proceso se ha denominado Radioterapia Adaptativa. La Intensidad Modulada Volumétrica en Arcoterapia (VMAT) es una nueva técnica de tratamiento que combina la radioterapia de intensidad modulada, la radioterapia guiada por la imagen y la radioterapia adaptativa, y que permite administrar los tratamientos mejorando la protección de los tejidos sanos y manteniendo las dosis administradas en el tumor, de forma mucho más rápida que los tratamientos clásicos de IMRT. Desde el punto de vista del paciente, los tiempos diarios de tratamiento pueden reducirse más del 50%, lo que aumenta su confort sin comprometer el resultado del tratamiento. En cuanto a la planificación del tratamiento, es similar a la de la IMRT convencional, pero únicamente con este sistema puede ser administrada usando arcoterapia simple, múltiple, mediante fracciones de arco o mediante una combinación de todas, según sea necesario para optimizar el tratamiento de cada paciente. El equipo de Oncología Radioterápica ante el nuevo Acelerador lineal. www.capiosanidad.es 05 Els Nostres Serveis Nova àrea obstètrica a Capio HGC Dr. Sergio Oliete Cap del Servei d'Obstetrícia i Ginecologia de Capio HGC Dos quiròfans complets, una sala de parts i sis sales de dilatació en 500 m². El proper mes de març, Capio Hospital General de Catalunya inaugurarà una nova sala de parts que disposarà de 500 m² i cobrirà les necessitats del Servei d'Obstetrícia i Ginecologia de l'hospital per atendre les urgències obstètriques o ginecològiques, així com les gestants que han iniciat el part. La seva independència respecte a la zona d'atenció del Servei d'Urgències facilita la rapidesa en l'acceptació de les pacients i permet atendre les gestants en un moment tan especial com és el de rebre un nou membre de la família. La nova àrea inclou una zona d'atenció d'urgències obstètriques i ginecològiques amb recepció, sala d'espera, despatx mèdic i sala d'exploració. Dues sales d'exploració exclusives per a registres cardiotocogràfics de les gestants reduiran el temps d'espera i facilitaran el treball de la llevadora, que podrà simultaniejar l'atenció a les embarassades. També disposarem de sis sales de dilatació àmplies i confortables per als casos en què la usuària hagi iniciat el treball de part o on, en tot cas, pugui romandre per finalitzar l'embaràs. En aquestes sales, la futura mare i el seu acompanyant podran gaudir de la intimitat, la privacitat i el confort necessaris per escurçar el període d'espera. Atès que algunes pacients prefereixen intentar el part no intervingut, també conegut com natural, una d'aquestes sales de dilatació comptarà amb un llit que facilita la posició durant el treball de part, així com alguns elements perquè la pacient i la seva parella col·laborin en la dilatació, sempre sota l'atenta supervisió de la llevadora i el ginecòleg. Capio Hospital General de Catalunya Estem construint la NOVA ÀREA D’OBSTETRÍCIA Urgències Obstètriques 1 Sala de Parts 2 Sales d'Exploració 6 Sales de Dilatació 2 Quiròfans complets Capio Sanidad tu salud en buenas manos La zona de control d'infermeria, espai reservat perquè les llevadores supervisin els registres cardiotocogràfics fetals, està dissenyada per a facilitar l'accés ràpid i eficaç dels professionals mèdics en el cas que sorgeixi qualsevol eventualitat. Aquest nou espai també estarà equipat amb dos quiròfans complets per a l'atenció a les cesàries i una sala de parts que facilitaran l'atenció als parts www.capiosanidad.es eutòcics, les cesàries i les possibles complicacions que es presentin, així com els raspaments per gestacions no evolutives. La disposició de la taula quirúrgica en aquests quiròfans permet la visió directa del nadó mentre és atès pel pediatre, ja que la pràctica de la peridural no impedeix que la gestant i el seu acompanyant participin en tots els esdeveniments del part. La dotació d'instrumental mèdic d'última tecnologia, la il·luminació general i específica, i la climatització independent, així com les estrictes normes d'esterilitat ambiental, permeten atendre la creixent demanda obstètrica amb la garantia de qualitat que sempre ha caracteritzat Capio Hospital General de Catalunya. L’equip de l’àrea Obstètrica: Joan Acosta Diez ; Pedro m. Argacha Blasco; Josep M. Aubert Puigarnau; Helena Bagan Robledo; M. Eugenia Gil Romera; Margarita Gomez del Valle; Miquel A. Jimenez Ortuño; Jorge Leira Juanos; Milagros Martinez Medina; Sergio Oliete Perez; Ricard Peiró Muntades; Joan M. Xiberta Pons 06 Nuestros Servicios Cirugía de la obesidad Dr. F. Salvans, Dra. R. Rossell* y Dr. A. García San Pedro Servicio de Cirugía General y Digestiva y *Servicio de Endocrinología Clínica de Obesidad. Capio Hospital General de Catalunya La obesidad mórbida se define a partir de los criterios de la Sociedad Española para el estudio de esta patología, basados en el IMC (Índice de masa corporal), que se expresa en Kg/m². Definición Valor de IMC (Kg/m²) Peso insuficiente < 18,5 Sobrepeso grado I 25 26,9 Sobrepeso grado II (preobesidad) 27 29,9 Obesidad tipo I 30 34,9 Obesidad tipo II (mórbida) 35 39,9 Obesidad tipo III 40 49,9 Obesidad tipo IV (extrema) > 50 El IMC se calcula dividiendo el peso en Kg. entre el cuadrado de la altura en metros. Se considera obesidad patológica la obesidad de tipo III y IV (mórbida y extrema) y también la de tipo II en pacientes con enfermedades asociadas a la obesidad, secundarias a ella o que mejorarían si desapareciera la obesidad. Comorbilidades mayores Comorbilidades menores Diabetes mellitus tipo II Litiasis biliar Hipertensión arterial Esteatosis hepática Enfermedad cardiovascular Reflujo gastroesofágico Dislipemias Varices Síndrome de la apnea del sueño (SAOS) / síndrome de hipoventilación-obesidad Incontinencia urinaria de esfuerzo Osteoartropatía grave en articulaciones de carga Alteraciones menstruales, infertilidad Tener el padre o la madre obesos multiplica por dos el riesgo de ser obeso en la edad adulta. Existen disfunciones de glándulas endocrinas que favorecen la obesidad. Finalmente, las personas grandes comedoras, con o sin ansiedad, y con un modo de vida sedentario, son excelentes candidatos a ser obesos. cada uno. Las más conocidas son el bypass gástrico (mixta con predominio restrictivo), la derivación biliopancreática (mixta con predominio malabsortivo), la gastrectomía tubular (restrictiva, inicialmente), la banda gástrica ajustable (restrictiva). Siempre se utiliza anestesia general y, actualmente, en la mayoría de los casos se utiliza el abordaje laparoscópico, lo que mejora sustancialmente el confort postoperatorio de los pacientes, disminuyendo o anulando al mismo tiempo algunas de las complicaciones a medio-largo plazo, como las hernias de la incisión. El resultado de la intervención debe hacer que el paciente pierda al menos el 50% de su sobrepeso, con una tasa de mortalidad inferior al 2%, además de mejorar o curar las enfermedades asociadas con el exceso de peso. No obstante, lo más importante es que el paciente entienda que debe aprender a comer de forma fraccionada, poco volumen, masticando correctamente, con pautas destinadas a corregir los posibles déficits secundarios a la cirugía, y para siempre. Deberá hacer algún tipo de ejercicio físico y seguir controles médicos periódicos. Sin estas premisas no se puede asegurar el éxito de la cirugía. Es muy importante la información exhaustiva y personalizada para cada paciente de lo que significa para él la obesidad y lo que comporta el tratamiento quirúrgico. Como hemos dicho al principio, actualmente es el tratamiento indicado para restablecer la calidad de vida de muchos pacientes y curar sus enfermedades asociadas, pero la cirugía es solo el primer paso. El objetivo final de todo el proceso es perder el 50% del sobrepeso. Por ejemplo, una persona que llega a la cirugía con 130 Kg. de peso y cuyo peso correcto fuera de 70 Kg., tendría un sobrepeso de 60 Kg. Por lo tanto, la pérdida mínima aceptable sería de 30 Kg., y obtener un peso de 100 Kg. En general, se considera que las técnicas quirúrgicas mixtas o restrictivas (no la banda gástrica ajustable) hacen perder entre el 60 y el 75% de sobrepeso, mientras que las malabsortivas pueden llegar, en los mejores casos, al 85%. La cirugía pretende mejorar la calidad de vida del paciente, por lo que su nueva situación le permitirá hacer muchas cosas que antes no podía hacer debido al exceso de peso. Pero efectivamente, deberá cambiar en algunos aspectos: la manera de comer, la necesidad de hacer ejercicio regularmente, etcétera. Ocasionalmente puede ocurrir que no tolere algún tipo de alimento y no pueda tomarlo más. También deberá evitar las bebidas con gas, el alcohol y los alimentos que aporten muchas calorías. Por otra parte, se aconseja a las mujeres que no se queden embarazadas en un período de 18 a 24 meses después de la cirugía, cuando ya se consideren controlados definitivamente los posibles déficits vitamínicos y nutricionales. Los controles médicos deben seguirse durante toda la vida, ya que además de certificar que no existen déficits importantes y que siguen controladas las enfermedades asociadas, son un estímulo positivo para el paciente. Al inicio, la pérdida de peso es más rápida que en los meses posteriores, lo que también hace que sea preciso el control continuado para incentivar al paciente y evitar que caiga en unos “vicios” nutricionales que, naturalmente, no vamos a desvelar. La cirugía bariátrica, como tratamiento, se indica en personas con un IMC de 40 o más, es decir con obesidad mórbida o extrema, y en personas con un IMC > 35 con enfermedades asociadas. También es preciso saber si se trata de una obesidad reciente o de una obesidad de larga evolución, con diversos intentos de adelgazamiento, pero “reincidente”. En estos casos probablemente la cirugía sea el tratamiento de elección, pues permitirá devolver la calidad de vida perdida y curar las enfermedades asociadas. La intervención se basa en hacer más pequeña la capacidad del estómago (restrictiva) o en disminuir la absorción de nutrientes en el tubo digestivo (malabsortiva). En la actualidad, en la mayor parte de pacientes se utilizan técnicas mixtas, más o menos malabsortivas, en función de las necesidades de Dr. Salvans, Dra. Rossell y Dr. García www.capiosanidad.es 07 Els Nostres Serveis Dr. J. Rodríguez Miralles. Servicio de Cirugía Ortopédica y Traumatología Dra. Gloria Oller. Cap del servei de Cardiologia Nuevas terapias de regeneración de tejidos Eficàcia i rapidesa de diagnòstic en el Servei de Cardiologia El Servicio de Traumatología de Capio Hospital General de Catalunya apuesta por los últimos avances en el tratamiento de las patologías del aparato locomotor. Les malalties del cor són una de les principals causes de mort en els països industrialitzats. La diabetis, la hipertensió arterial, el tabac, el colesterol, l'obesitat i l'estrès, tan freqüents en el nostre medi, provoquen l'estretor de les artèries del nostre organisme, particularment de les del cor, provocant la malaltia coronària. Les manifestacions d'aquesta malaltia són diverses i poden comprendre des de l'angina de pit a l'infart de miocardi, o fins i tot la mort sobtada. El Servicio de Cirugía Ortopédica y Traumatología de Capio Hospital General de Catalunya cuenta con una Unidad de Terapia celular y biocirugía que consigue la reparación o sustitución de tejidos dañados mediante la aplicación de células vivas y sus derivados. Estas terapias se perfilan como las técnicas más prometedoras en el futuro arsenal médico. Capio Hospital General de Catalunya es un hospital privado integrado en Capio Sanidad, grupo líder en asistencia y gestión sanitaria con más de 16.000 profesionales y 120 centros en nueve países de Europa. La Unidad de Terapia Celular está formada por personal médico y técnico específico y tiene por objeto aplicar tratamientos y desarrollar nuevos aspectos terapéuticos con plasma rico en factores de crecimiento y células madre, dirigidos a patología del aparato locomotor. Los avances experimentados en el conocimiento de la fisiología celular y su utilización en la cirugía ortopédica y traumatología, han experimentado un importante crecimiento que ha favorecido un aumento de las indicaciones y una mejora de los resultados hasta el punto de que en algunas patologías de etiología degenerativa, como las tendinosis, pueden llegar a sustituir a la técnica quirúrgica habitual por una simple infiltración, lo que hemos denominado "Biocirugía". Las indicaciones más comunes de este tipo de técnicas, en las cuales nuestro servicio tiene ya una dilatada experiencia son: pseudoartrosis y retardos de consolidación, artrodesis, patología articular degenerativa (artrosis), rupturas tendinosas, musculares y ligamentosas, tendinitis/tendinosis y necrosis isquémicas (cabeza femoral). En Capio Hospital General de Catalunya creemos que en un futuro la aplicación seria y protocolizada de estas técnicas mejorará la calidad de vida del paciente y disminuirá sensiblemente el tiempo de incapacidad física y los costes sanitarios. La Unitat del Dolor de Capio Hospital General de Catalunya està dirigida als pacients que acudeixen a Urgències amb dolor en el pit de causa no aclarida i en què les primeres exploracions, a la seva arribada a l'hospital, no permeten precisar el diagnòstic. Als pacients que ingressin a la Unitat romanent sota control amb monitor continu d'electrocardiografia, se'ls efectuen tres determinacions analítiques seriades, electrocardiograma, radiografia de tòrax, ecocardiograma i prova d'esforç en l'espai de poques hores. L'estada mitjana a l'hospital és de 18 hores, amb la qual cosa, si no s'ha detectat malaltia coronària, el pacient és donat d'alta en menys de 24 hores, amb les exploracions efectuades. En cas de detectar-se malaltia cardíaca, el pacient ingressa en el Servei de Cardiologia per seguir amb les exploracions i el tractament indicats per a la seva malaltia. En cas de detectar-se malaltia no cardíaca que requereixi atenció hospitalària, el pacient ingressa en el servei corresponent de l'hospital. Les Unitats de Dolor Toràcic detecten la malaltia coronària amb estalvi de temps, la qual cosa també permet acurtar la durada de la situació d'estrès que comporta el fet d'estar pendent del resultat de les proves mèdiques. Però, quins són els símptomes de la malaltia coronària? Tot el món sap que el dolor en el pit és el símptoma fonamental d'aquesta malaltia, però les característiques del dolor són molt diferents d'un pacient a un altre, tant pel tipus de dolor com per la localització i pels símptomes que l'acompanyen. D'altra banda, malalties que no són del cor també poden provocar dolor en el pit: malalties del pulmó, digestives, musculars, òssies, i fins i tot situacions d'ansietat, poden produir símptomes semblants als de la malaltia coronària. Com distingim els metges si els símptomes són d'una o altra malaltia? D'una banda, les dades que obtenim de la història clínica del pacient, tant els antecedents familiars com la presència de malalties predisponents i la manera en què se'ns expliquen els símptomes, són de gran ajuda. L'exploració física, l'electrocardiograma, les anàlisis de sang, la radiografia de tòrax i les exploracions cardíaques més específiques, com l'ecocardiograma i la prova d'esforç, ens completen la informació que necessitem per saber si el pacient té o no una malaltia de les artèries del cor, així com la seva gravetat. Això permet planificar el tractament necessari per controlar la malaltia. Encara que cap de les proves a les que ens referim sigui especialment complexa, la pràctica de totes elles i la interpretació final per part del metge allarga durant unes quantes setmanes el procés, des de l'inici dels símptomes fins a conèixer el diagnòstic. I si les proves s'efectuen estant el pacient ingressat a l'hospital, la seva realització també requereix d'alguns dies. En els últims anys s'han obert Unitats de Dolor Toràcic en uns quants hospitals. El Servei de Cardiologia de Capio Hospital General de Catalunya té com a objectiu agilitzar els processos amb una anàlisi ràpida de la situació per tal que en poques hores s'efectuïn les exploracions necessàries i es pugui disposar del diagnòstic. 08 Nuestros Servicios UCI pediátrica Dr. Félix Muñiz. Servicio de Pediatría El Servicio de Pediatría de Capio Hospital General de Catalunya se ha adaptado al gran crecimiento de la población pediátrica en nuestro entorno geográfico y ha diseñado nuevos enfoques y modelos organizativos asistenciales. Con ello se ha querido dar soporte a las necesidades de la población infantil y, al mismo tiempo, adquirir un compromiso a todos los niveles de atención del paciente pediátrico. La unidad de pacientes pediátricos críticos se inscribe como una clara necesidad pediátrica en el ámbito de la asistencia privada de nuestro entorno geográfico. Capio Hospital General de Catalunya ha visto la necesidad de crear una Unidad de Cuidados Intensivos Pediátricos para mejorar y dar más soporte a una atención hospitalaria de máximo nivel, completando así la atención integral a los niños de nuestra área. La Unidad de Cuidados Intensivos de Capio HGC consolida una reclamación social y una necesidad de ofrecer la máxima cobertura de cuidados a los pacientes pediátricos. Para llevar a cabo este prometedor proyecto se ha contado con la inestimable colaboración del prestigioso Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, que ha brindado a Capio Hospital General de Catalunya toda su experiencia científica y docente en el conocimiento del paciente pediátrico crítico, adquirida desde uno de los servicios de cuidados intensivos pediátricos más punteros de nuestro país. Pero además, para consolidar la nueva Unidad de Cuidados Intensivos, el Hospital Sant Joan de Déu aporta de manera presencial algunos de sus pediatras especialistas en cuidados intensivos, para que la trayectoria de nuestra nueva Unidad de Cuidados Intensivos Pediátricos, integrada en el Servicio de Pediatría de Capio Hospital General de Catalunya, ofrezca la máxima calidad y confianza al niño críticamente enfermo. Los niños son seres sensibles y vulnerables que en los momentos más críticos de su vida necesitan el apoyo de sus padres y de sus familiares más cercanos. Por ello, la nueva unidad persigue, en la medida de lo posible, vincular a los pacientes críticos sin apartarlos de sus familiares. Cabe insistir en que, siguiendo la trayectoria y las especiales connotaciones humanas que siempre han caracterizado al Servicio de Pediatría de Capio Hospital General de Catalunya, la nueva unidad de niños críticos ha nacido con la firme voluntad de prestar la más delicada atención al niño grave desde todos los ámbitos: el profesional y, sobre todo, el humano. De izquierda a derecha: Dra. Castells, Dra. Pumares, Dr. Rábano, Dra Balaguer y Dr.Muñiz. Todo el equipo que integra la nueva Unidad de Cuidados Intensivos enfermeras, auxiliares, pediatras y personal administrativo-, está plenamente preparado y orientado a la atención del niño críticamente enfermo, sin descuidar a los familiares de este tipo de pacientes que se enfrentan a tan complejas situaciones, brindándoles todo el apoyo necesario. Sonia Martin, Carme Parera y Judith Puig, enfermeras del servicio. www.capiosanidad.es 09 Entrevista de Pilar Caballero Sergi Mas, el doble de Montilla creu en el valor terapèutic del riure La veritat és que agrada a les senyores. Mentre posa per a la revista, un grup d'amigues maduretes se li acosta, “Som fans teves, no ens perdem ni un programa”, diuen. La més llançada li demana si es vol casar amb ella. És a dir que al Sergi Mas l'aturen pel carrer, el feliciten, volen fer-se fotos amb ell… El periodista convertit en actor també és un personatge. Imitador creatiu d'homes públics com l'editor José Manuel Lara, fundador de Editorial Planeta, José María García o Mendoza, expresident del Real Madrid, entre d'altres. Aquesta temporada segueix fent la imitació del President de la Generalitat, José Montilla, en el programa “Polònia” de TV3. Segons Mas, els guions i les imitacions que fan dels personatges no es podrien fer a tot arreu. “A Rússia seríem morts i… No creguis, potser més a prop tampoc podríem fer-ho, però TV3 ens ho permet i, d'altra banda, mai ens han arribat queixes de ningú”, diu. Sembla estrany que ningú protesti, perquè els personatges i les històries del grup que dirigeix Toni Soler -“el millor director que he tingut”, diu Sergi Mas-, podrien molestar alguns: la Casa Reial, Pasqual Maragall, Jordi Pujol, Esperanza Aguirre, Angel Acebes, Mariano Rajoy, Zapatero i d'altres. Tots passen per la visió crítica i divertida del programa. És possible que als personatges reals no els agradi l'humor del “Polònia”, però Sergi Mas creu que els acosten al públic. Tot un mèrit dels guionistes, els periodistes i els actors que participen en el programa. Sergi Mas va cursar periodisme, es va iniciar en els mitjans a la secció d'esports i ara fa d'actor. “Comences a fer d'actor quan el periodisme d'esports entra en crisi, quan estàs tip que entrenadors, jugadors… tots diguin les mateixes frases. Si no puc fer crítica en els mitjans, faig un programa on hi ha un component actoral que m'ho permet, et poses la careta o imites la veu i ja estàs actuant. Jo sóc periodista, vinc del món dels esports, escric a “Don Balón” i faig un programa d'esports diari a Com Ràdio, a més d'una connexió diària amb un programa d'Argentina, i faig d'actor, imitant personatges, quan cal”, explica. Hi ha una nit que Sergi Mas no oblidarà mai, la del primer de novembre del 2006. L'endemà José Montilla guanyava unes eleccions i ell no el va poder imitar al programa “Polònia” que feia per a TV3. Estava ingressat a Capio HGC. Després d'un rodatge, va caure a una piscina que hi havia en el plató i va passar del plató a una ambulància que el va portar directament al nostre hospital. Carles Gené, productor executiu del programa i bon amic nostre, ens va trucar perquè el tractéssim bé. “És molt 10 aprensiu”, ens va dir. No calia, a l'hospital el van tractar com a tothom i ell ho recorda agraït: “Em vaig sentir molt ben tractat. Va ser tot: l'atenció dels metges, de les infermeres i de tot l'equip; vaig estar molt a gust, dins de les circumstàncies. Quan vaig sortir vaig fer un editorial d'agraïment a l'hospital a RAC1. A més, recordo que em van donar una dieta líquida i que després, quan vaig tornar a la feina, tothom em deia que estava més guapo”, recorda el periodista. Desprès d'un quart de segle fent ràdio, premsa i televisió, Sergi Mas no està gens traumatitzat perquè el confonguin amb el president Montilla pel carrer. “No, està bé, un té el valor del personatge que interpreta a cada moment, ara és el Montilla, però abans era el Lara, del qual després de 19 anys, encara se'n recorden, i que potser és el meu preferit”, diu amb un posat que, vestit amb roba esportiva i menys encarcarat que l'original, l'allunya de la imatge del president de la Generalitat. Capio Hospital General de Catalunya No li pesa gens aquesta “motxilla”, com qualifica la seva popularitat. “No em molesta que em confonguin o em reconeguin pel carrer, crec que el més difícil és mantenir-se i que recordin els teus programes: “Força Barça”, “Polònia”, “Barsòvia”, “Arús con leche”, “La cosa nostra”, “La Columna” i tants d'altres. Hi ha certa sort o habilitat per poder estar en programes com aquests”, explica. “Vaig amb metro i estic exposat a les reaccions de la gent. Sortir a la tele és dur. Bé, dur no és, dur és treballar a la mina. El plató és pesat però no dur. Desconeixem la funció d'un programa de televisió. Fem un programa d'humor polític però no sabem com rep cada persona el programa. Moltes vegades em diuen: “El teu programa és terapèutic, és una estona en què m'oblido de tot”. Això està molt bé, si pot servir de teràpia, si fa que la gent oblidi els seus problemes una estoneta, és fantàstic”, diu orgullós de l'èxit del programa. Sergi Mas caracteritzat com a president Montilla al programa “Polònia” que emet Tv3 Casat i pare de tres fills que poden comptar amb que el Sergi passarà amb ells el cap de setmana, banyarà a les dues petites i els donarà el sopar cada dia que pugui. Però quan toca treballar té una disciplina impressionant. “Sóc la meva pròpia empresa i al llarg dels anys he anat on m'han cridat. Si em crida la Júlia Otero per anar a “La columna”, hi vaig, si em crida el Buenafuente o l'Arús, també.Sempre em demanen que faci el que vulgui, seguint el meu estil, perquè amb el temps vas posant un estil: una mirada irònica de la vida, una mirada crítica i àcida desdramatitzada. D'altra banda, malgrat que mai m'ha faltat la feina, al juny sempre hi ha un neguit, però tinc la confiança de continuar treballant al setembre”, explica. Envoltat de “cules” manté la seva fidellitat a l’Espanyol, el seu équip de futbol de sempre i sembla esperançat amb la feina del nou entrenador, Pochettino. “S'està demostrant una vegada més que en el futbol manen els futbolistes. Pochettino va jugar amb alguns d'ells i hi ha feeling… Això es nota, però… veurem què passa”, diu. Ell ja estava en minoria quan feia el programa “Força Barça” amb l'Alfons Arús. “Ja veus, sóc de l'Espanyol de tota la vida, perquè ja hi anava de petit amb el meu pare, és clar, també és una cosa sentimental, una forma de saber, poder i voler respectar. De fet, m'agraden les minories”, afirma convençut. Sergi Mas amb el jugador de l’Espanyol Iván De la Peña. Finalitza l'entrevista, més fotos, un altre grup de senyores s'acosta: “Sisplau, una foto, és per a la meva filla, està boja per vostè”. “Endavant, fem la foto per a la seva filla!”. Sergi Mas-Montilla, una persona encantadora. Pilar Caballero www.capiosanidad.es 11 D’un cop d’ull Nuevo jefe de servicio en el departamento de digestivo José Corona, nuevo Director de Recursos Humanos El Dr. Esteve Saperas Franch ha sido nombrado nuevo jefe del Servicio de Digestivo de Capio HGC. El Dr. Saperas está doctorado por la Universidad de Barcelona en la especialidad de Digestivo y se incorpora a Capio HGC tras prestar sus servicios durante veinte años en el Hospital Vall d'Hebron. José Corona, diplomado en Empresariales por la Universidad de Barcelona y Master en RRHH por EADA, con mas de quince años de experiencia en el área de Recursos Humanos en sectores de tecnología, farmacéutica y sanidad privada ha sido nombrado Director del Departamento de Recursos Humanos de Capio Hospital General de Catalunya. Nous nomenaments en el Servei de Pediatria El Dr. Albert Balaguer, degà de la Facultat de Medicina de la Universitat Internacional de Catalunya, ha estat nomenat director del Servei de Pediatria de Capio HGC. El Dr. José Ángel Rábano Rodríguez, durant els últims onze anys a l'Àrea de Consultes Externes i Urgències Pediàtriques, és el nou cap de servei. El Dr. Rávano és doctor en Medicina, especialista en Pediatria i subespecialista en Hematologia i Oncologia Pediàtrica. Premio para las enfermeras de Cardiología Elisabeth Domínguez Fuentes, Beatriz Fernández Borrajo y Sandra Fernández Nuñez, de la Unidad de Hospitalización de Cardiología de Capio HGC, consiguieron el primer accésit en la Tercera Jornada de Terapia Endovenosa celebrada en Madrid el pasado mes de noviembre con un trabajo sobre apósitos Tegaderm, para cuya realización contaron con la colaboración de todo el equipo de dicha unidad. 12 De un vistazo Capio Hospital General de Catalunya Zones amb accés Wi-Fi El jugador de balonmano Iván Raigal Salcedo, ingresado en Capio HGC Per a major comoditat dels nostres clients hem establert punts d'accés Wi-Fi per facilitar la connexió a Internet. Iván Raigal Salcedo, jugador del equipo de balonmano de Granollers, en su habitación de Capio Hospital General de Catalunya. El deportista fue ingresado en nuestro hospital después de diagnosticársele una tuberculosis de la que se recupera satisfactoriamente. Bacterièmia zero: per a reduir les bacterièmies per catèters centrals a les UCI L'Agència de Qualitat, en col·laboració amb l'Aliança Mundial per a la Seguretat del Pacient de l'OMS, ha posat en marxa un projecte a nivell del Sistema Nacional de Salut per a prevenir les infeccions relacionades amb els catèters centrals a les UCI. El projecte està liderat per la Societat Espanyola de Medicina Intensiva (SEMICYUC) en coordinació amb les CCAA. Els objectius fonamentals del projecte són crear una xarxa d'UCI que apliquin pràctiques segures d'efectivitat demostrada i promoure una cultura de seguretat a les UCI. L'UCI del nostre hospital s'ha adherit a aquest projecte pioner i compta amb el suport de la direcció del centre. VII Congrés Català de Sinologia i Patologia Mamària Aquest Congrés englobarà el XVI Curs Intensiu de Sinologia i Patologia Mamària, la XXIII Reunió de Sinologia dels Hospitals Comarcals i la XI Reunió d'Infermeria en Sinologia i Patologia Mamària. El Congrés està organitzat pel Servei de Cirurgia General i la Unitat de Patologia Mamària de Capio Hospital General de Catalunya, i tindrà lloc els dies 10, 11 i 12 de juny. La data límit per enviar comunicacions pòster és el 30 d'abril. El Comitè organitzador, format pels Drs. J. M. Abad, E. Escrich, C. Muñoz-Ramos i J. Verge, i presidit pels Drs. C. MuñozRamos i A. García San Pedro, conviden a tots aquells que hi estiguin interessats i que participin en el maneig interdisciplinari d'aquests pacients des de les diverses especialitats mèdiques i d'infermeria, a compartir el curs i les reunions amb tot l'equip per discutir els aspectes més nous i actuals d'aquestes patologies amb una important prevalença a la nostra societat. www.capiosanidad.es 13 D’un cop d’ull Capio HGC dóna dos ecògrafs a la ONG Barcelona Acció Solidària Aquest tipus de material sanitari és fonamental perquè les diferents ONG que treballen a la zona puguin desenvolupar els seus projectes humanitaris i de cooperació. Els ecògrafs ja han arribat al Senegal, una mica empolsegats però en bones condicions d'ús, i han estat lliurats a dos projectes de cooperació, ajuda humanitària i solidaritat. El primer s'ha lliurat a la Maternitat de Tendouk, on la ONG “Solidaritat amb el Senegal” lidera un projecte de formació sanitària per a infermeres, llevadores i agents de salut dels 22 poblats del districte senegalès de Tendouk. En aquest moment l'altre ecògraf ja està donant servei en el dispensari d'Hukut, a la regió de la Casamance, on el projecte de Barcelona Acció Solidària “Amics solidaris de la Casamance” treballa per millorar tant els serveis bàsics de salut com el desenvolupament econòmic i ambiental d'aquesta regió senegalesa. A Capio Hospital General de Catalunya apostem per ser un centre de referència a la comarca del Vallès i volem sentir-nos propers a les seves entitats i el seu teixit social. Barcelona Acció Solidària té una delegació al Vallès creada amb la finalitat de treballar específicament a la nostra comarca. Per això, i perquè a l'hospital tenim gent entusiasta i amb ganes de col·laborar en algun projecte de solidaritat internacional, creiem que aquesta no serà una col·laboració merament puntual. Engracia Puig Taverner Jornada sobre hepatitis B i C Próximas inauguraciones La jornada sobre hepatitis B i C celebrada a Capio Hospital General de Catalunya i promoguda per l'Associació Catalana de Malalts d'Hepatitis, va comptar amb una important participació tant de pacients com de familiars d'afectats i personal del nostre hospital. Es va posar de manifest la rellevància d'aquestes malalties en el nostre entorn i la importància de la prevenció i el tractament més adient. Los próximos meses, Capio HGC inaugurará oficialmente nuevos espacios y nuevas herramientas punteras para atender a nuestros pacientes. Se trata del nuevo Acelerador Lineal de última generación para tratamiento de tumores, de la UCI Pediátrica y de la nueva Sala de Partos. Todo un trimestre lleno de novedades que nos permiten dotarnos de la mejor tecnología y de nuevos espacios para la atención de nuestros usuarios. Jornada “Osteoporosis y Cifoplastia” En la Jornada “Osteoporosis y Cifoplastia: principios básicos y selección de pacientes”, los ponentes, Dr. Javier Orovio (Traumatología Capio HGC), Nuria Martí (Reumatología Capio HGC) y Dr. Germán Rosales (Traumatología Sagrado Corazón), hablaron de los diferentes tratamientos médicos de la osteoporosis y de las fracturas por fragilidad ósea, así como de las intervenciones quirúrgicas en el caso de las fracturas vertebrales secundarias a la osteoporosis. 14 Desde Capio HGC Eva Marbà. Enfermería Dr. Eduard Esteller i Moré President de la Comissió d’Investigació Què és la infermera virtual? El Col·legi d'Infermeria de Barcelona ha estat treballant des del 2005 en la concepció i el desenvolupament de la infermera virtual, un portal de promoció i educació per a la salut que vol ser, alhora, un espai virtual de coneixement i d'interrelació, i un instrument de treball per a les infermeres. Per a la infermeria, és un pas important obrir les portes a les noves tecnologies, ja que cada dia hi ha més professionals que utilitzen Internet com a eina habitual. La prova pilot s’ha dut a terme des del 30 de novembre del 2008 fins all22 de febrer, per tal que a principis de l'any vinent estigui disponible per a tots els usuaris. Per tal de realitzar la prova hem de comptar amb la participació i el consentiment de pacients amb diabetis i/o embarassades que puguin utilitzar el portal des del seu domicili. El portal està plantejat des de la promoció de la salut i no des de la malaltia, com és tan habitual. A la web hi ha tres grans àrees principals: activitats de la vida diària, situacions de vida i problemes de salut. Tot el contingut està dissenyat per facilitar-ne l'ús. Aquest producte innovador en els entorns de salut té l'objectiu de capacitar al malalt perquè prengui decisions sobre la seva pròpia salut. Per això és també una eina de treball per a les infermeres i un excel·lent instrument per mantenir les cures d'infermeres i de suport de l'atenció presencial. Unidad de gestión del conocimiento Desde mediados del año 2008, Capio Hospital General de Cataluña ha impulsado un nuevo proyecto: la creación de la Unidad de Gestión del Conocimiento. En el ámbito de una organización sanitaria, entendemos por conocimiento toda aquella información que debe resultar útil para desarrollar lo mejor posible nuestra tarea asistencial: protocolos y guías clínicas, contenido de cursos de formación, historias clínicas, bibliografía y biblioteca, proyectos científicos internos y actividad derivada, cartera de servicios e información estratégica o evaluación de resultados del HGC, por ejemplo. La situación actual en el hospital ha sido uno de los motivos para poner en marcha este proyecto en el HGC. Existen varias comisiones, grupos de trabajo, unidades y departamentos que tienen toda esta información y que son capaces de generar nueva. Sin embargo, esta información no está muy organizada y, como consecuencia, es poco operativa. A veces supone que mucho trabajo esté duplicado o que no se le saque el provecho necesario y, además, crea cierto desánimo en los grupos que son capaces de generar la información. El concepto de “Gestión del Conocimiento” implicaría la sistematización de la captación del conocimiento y su divulgación a todos los profesionales para que puedan acceder al mismo, utilizarlo y revalorizarlo. Es necesario que las personas de la organización tengan, en el momento en que lo necesiten, el conocimiento conveniente para realizar sus funciones. También hay que incorporar el conocimiento a la tecnología que utilizamos en nuestras actividades diarias y, finalmente, transformar el conocimiento en acción y convertirlo en valor añadido. En este proyecto se define la Unidad de Gestión del Conocimiento como la estructura formada por un grupo de personas y destinada a extraer el máximo beneficio de la información disponible y a mejorar los flujos de acceso a la misma por parte de todos los miembros que trabajan en el Hospital General de Cataluña. Así pues, el objetivo de esta Unidad debe ser recopilar toda la información susceptible de ser conocimiento y transformarla en conocimiento real, latente y rentable para el conjunto de la organización. Los beneficios potenciales del proyecto deben ser: Mejorar la calidad asistencial. Mejorar la fluidez de los circuitos asistenciales. Estimular a los trabajadores. Aumentar la operatividad funcional general. Aumentar la seguridad y la autoconfianza. Implicar a todos los estamentos en un proyecto común. Incrementar los beneficios económicos y los clientes. Es muy importante, especialmente en nuestro ámbito, tener la suficiente imaginación como para coordinar ciencia y rendimiento económico. Esto es posible y debería ser la base o línea filosófica de un hospital como este. El grupo de personas que forman la Unidad ha diseñado una estructura funcional para empezar a trabajar. Esta estructura funcional se basa en tres puntos consecutivos en el tiempo: CAPTACIÓN: obtener toda la información susceptible de ser transformada en conocimiento y que implica las siguientes tareas: buscar, recoger, ordenar, actualizar, filtrar, buscar fuentes solventes, buscar nuevas fuentes y gestar la propia información. DIFUSIÓN: incluye a todos los procesos para poder hacer llegar este conocimiento a todos los profesionales. Incluye las siguientes tareas: buscar foros de expresión, buscar formas de expresión, seleccionar qué temas y a qué colectivos (es decir, adecuación de temáticas y colectivos), recibir información sobre cómo llega lo que expresamos (evaluación), buscar elementos comunicadores ideales y poner al alcance de todo el mundo las diferentes fuentes. RENTABILIZACIÓN: supone sacarle el rendimiento práctico a la gestión, es decir, hacernos propaganda, aplicación clínica y económica de los nuevos conocimientos y/o nuevos proyectos, equilibrar recursos de investigación y docencia con asistencia. www.capiosanidad.es 15 Des de Capio HGC L' hepatitis C, principal causa de malaltia crònica, objecte d'estudi a Capio HGC Dra. Josefa López Vivancos Servei de Medicina Interna En l'actualitat, la infecció per virus de l'hepatitis C (VHC) és la causa principal de malaltia hepàtica crònica, així com de cirrosi, de carcinoma hepàtic i, per tant, de trasplantament hepàtic. A Espanya es calcula que la infecció per VHC afecta entre l'1 i el 2% de la població. La transmissió del VHC es produeix fonamentalment a través de la via parenteral, és a dir, de la sang infectada. Els factors de risc per a la infecció per VHC són les transfusions de sang i derivats fetes abans de 1989, any en què es van poder detectar en el laboratori els anticossos per al VHC. Actualment, el risc de transmissió per sang contaminada és molt baix i amb les noves tècniques de detecció de partícules virals encara baixarà més. Altres mecanismes de transmissió són l'ús d'agulles o xeringues contaminades en addictes a drogues per via parenteral, la realització de tatuatges, acupuntura o col·locació de pírcings amb material no rebutjable o sense seguir les normes d'asèpsia. Altres tècniques d'instrumentalització mèdica com l'hemodiàlisi, l'endoscòpia o l'ús de vials multidosi poden ser mecanismes de transmissió si no s'apliquen les mesures correctes de manipulació i esterilització del material. No s'ha demostrat que la transmissió per via sexual, dins de la família o de mare a fill durant el part, siguin una via important per a la infecció per VHC, i no hi ha evidència de transmissió a través de la llet. La infecció aguda per VHC no sol donar símptomes i es cura en un 20% dels casos. El 80% restant evoluciona cap a la cronicitat. La hepatitis crònica C cursa amb presència de RNA viral i anticossos pel VHC en sang i un nivell de transaminases que pot ser normal, elevat de manera continuada o fluctuant, durant un període de temps superior a sis mesos. La majoria de pacients afectes d'hepatitis crònica C (80%) tindrà una evolució molt lenta de la seva malaltia, mantenint-se asimptomàtics durant molts anys. Entre el 10 i el 20% dels pacients desenvoluparan una cirrosi hepàtica als 20 anys d'evolució de la infecció, i una petita proporció (5%) podran presentar l'aparició d'un tumor hepàtic als 30 anys d'evolució de la malaltia. Per això cal fer controls periòdics amb analítiques i ecografies que puguin detectar precoçment l'aparició d'aquesta complicació. Un dels factors de risc per a l'evolució cap a la cirrosi hepàtica és el consum crònic d'alcohol, per això, en els pacients afectes d'una hepatitis crònica C es recomana evitar el consum d'alcohol de forma habitual. 16 L'hepatitis crònica C es tracta amb una combinació d'interferó pegilat, que s'administra per via subcutània un cop per setmana, i ribavirina oral, que es pren diàriament. Amb aquesta combinació de fàrmacs es pot aconseguir eliminar el virus en el 55% dels pacients amb genotip 1, el més freqüent en el nostre àmbit, i en més del 80% dels infectats pels genotips 2 i 3. La durada del tractament depèn del genotip viral i també de la rapidesa amb què s'aconsegueixi reduir de forma important o eliminar totalment la càrrega viral. Així, en els pacients amb genotip 1 és de 48 setmanes, però pot anar de 24 a 72 setmanes, i en els pacients amb genotips 2 i 3 és de 16 a 24 setmanes. La majoria de guies nacionals i internacionals sobre el tractament de l'hepatitis crònica C recomanen considerar a tots els pacients com a potencials candidats al tractament, especialment aquells que tenen algun grau de fibrosi, encara que la decisió de tractar o no tractar ha de ser sempre individualitzada, valorant en cada cas les possibles complicacions i contraindicacions. Actualment, la gran mutabilitat genètica del VHC encara dificulta l'elaboració d'una vacuna efectiva. Desde Capio HGC Capio Hospital General de Catalunya Cita on line Capio HGC pone en marcha un nuevo servicio para sus pacientes , la cita medica ON LINE , ahora puede gestionar tus citas médicas desde el ordenador de una forma rápida, facil y segura. 1 2 3 Entrar en la web y hacer clic en citación on line. Si es un usuario nuevo tendrá que registrarse: Registrarme (en la página de cita previa). Rellenar el formulario (campos con * obligatorios). Si tuviera cualquier problema con alguno de los datos generales o de “régimen económico” no dude en llamarnos al 902 53 33 33 y le ayudaremos. C u a n d o h a y a h e c h o c l i c e n a c e p t a r, y a estará usted registrado en la cita on line. Cuando acceda con su código, ya podrá pedir cita (prestación), cambiar las horas de visita o anularlas. *No están disponibles todos los servicios. www.capiosanidad.es 17 Vida Sana Desde Capio HGC Marta Sanahuja Balart. Psicóloga Clínica María Luisa de Prado Marcilla. Servei de Pediatria Desempleo y efectos sobre la salud mental El sector donde más se ha incrementado el desempleo es la construcción, seguido del sector metalúrgico, que son ámbitos de trabajo mayoritariamente masculinos. Esto está provocando un aumento del desempleo masculino. El 45% de los afectados por el desempleo están siendo jóvenes de entre 19 y 24 años que buscan su primer trabajo. El efecto psicológico del desempleo en la persona dependerá de la importancia que le otorgue a la variable valoración del trabajo dentro de su escala personal de valores. Es habitual que, en el hombre, el trabajo ocupe un lugar principal dentro de esta escala de valores y, por este motivo, perder el trabajo simboliza no sólo la pérdida de poder económico, sino una humillación e importantes sentimientos de culpa, de inutilidad y el verse a sí mismo como una carga para la familia. Por consiguiente, los efectos de la situación de desempleo dependerán del sexo, de la edad y del tiempo que la persona permanezca sin trabajo. Habitualmente, los efectos más frecuentes son: Pérdida de autoestima. Deterioro del concepto de sí mismo, sentimiento de inferioridad. Frustración. Desequilibrios psíquicos que pueden llevar a la ansiedad y/o la depresión. Desvinculación del medio social. Además, todos estos factores pueden representar un impulso hacia ciertas adicciones, como el alcoholismo. Es importante saber que si hemos perdido el empleo o un familiar nuestro se encuentra en esta situación, pasaremos por un proceso de duelo como en cualquier otra pérdida. Un proceso de duelo que se compone de diferentes etapas: Incredulidad. Regresión: optimismo irreal, sensación de estar de vacaciones. Reconocimiento de la situación. Desolación. Aceptación. Es necesario completar todo el proceso de duelo y, para ello, a veces resulta de ayuda consultar a un psicólogo para recibir apoyo psicológico durante el proceso. Si un amigo o un familiar se encuentra en situación de desempleo y observamos que le está comportando un desequilibrio psicológico, es recomendable seguir unas pequeñas pautas: Intentar que reciba comprensión de su entorno más cercano (amigos, familia, …). Va l o r a r a l a p e r s o n a e n s u s o t r o s r o l e s ( c o m o padre/madre/hermano/hermana o como miembro de otros grupos). No etiquetarlo como “parado”. Saber escuchar lo que nos dice: qué cosas le afectan de su situación, con qué dificultades se está encontrando… Finalmente, es recomendable aconsejar asesoramiento por parte de un psicólogo si observamos signos de apatía, pensamientos depresivos o ansiedad. 18 Diarrea aguda La gastroenteritis és una inflamació de les parets de l'estómac i l'intestí que es caracteritza per la presència de deposicions més nombroses i més líquides (de vegades poden contenir moc i sang) i que es pot associar o no a altres símptomes (vòmits, febre, dolor abdominal). Constitueix una entitat clínica de gran importància a causa de la seva elevada incidència en la població general i sobretot en la infantil. L'augment de la freqüència i el volum dels excrements origina una pèrdua excessiva d'aigua i electròlits, la qual cosa ocasiona, en els nens, sobretot en els més menuts, un major risc de deshidratació. És un procés agut que sol durar menys de dues setmanes. La majoria de les gastroenteritis infeccioses són d'etiologia vírica i el contagi es produeix per via fecal-oral, per la qual cosa és molt fàcil i freqüent en els nens, encara que la major part dels casos són autolimitats i no arribem a identificar el germen causal. L'eficàcia del tractament ha d'anar encaminada a la prevenció de la deshidratació, no a disminuir la diarrea. Per això, les últimes recomanacions estan dirigides a mantenir el nen hidratat amb solucions líquides especials (SRO) i a reintroduir precoçment l'alimentació normal. Les SRO s'han d'administrar després de cada deposició, de 5 a 10 ml en 5 -10 minuts, millor amb xeringa. Al principi, alguns pacients les rebutgen, però cal insistir perquè les ingereixin. De vegades es toleren millor fredes. Si el nen les tolera, es va augmentant la quantitat de líquid i es van espaiant les preses a poc a poc. Si vomita, hem de suspendre l'administració de 10 a 15 minuts, tornant-la a iniciar, encara que administrant menor quantitat. Després de 4 a 6 hores d'administrar i tolerar líquids, es van introduint aliments semisòlids (iogurt, farinetes, purés, etcètera) de la mateixa manera (poc i freqüent). No forçar el nen perquè mengi. No cal administrar dieta astringent ni diluir o retirar la llet. Evitar aliments que continguin molt de greix i molt de sucre. L'administració d'aliments disminueix la gravetat i duració de la malaltia. Encara que al principi pugui semblar el contrari al provocar la defecació del nen només ingerir l'aliment, això és transitori. El millor mètode de prevenció consisteix a extremar les mesures d'higiene, sobretot la rentada de mans. D'altra banda, no han d'anar a l'escola si presenten afectació de l'estat general, excrements molt freqüents, vòmits, febre o dolor abdominal. Quan hem de consultar? Si presenta afectació de l'estat general, vòmits constants, deposicions molt nombroses i freqüents, presència de sang franca en les excrements (no fibres), diarrea prolongada durant més de dues setmanes o diversos afectats amb els mateixos símptomes a la família o el centre escolar. En el lactant, consultar si està trist, decaigut i inapetent, si les deposicions són molt freqüents o si vomita sovint. Vida Sana Les hemorroides Dr. J. Bonfill i Dr. A. García San Pedro Servei de Cirurgia General i Digestiva. Unitat de Coloproctologia Les hemorroides són un conjunt de vasos sanguinis, artèries i venes, de dimensió reduïda però llargues, junt amb fibres de múscul llis, teixit connectiu i receptors sensitius que es troben en el recte baix i en el canal anal, encoixinant-lo i contribuint al seu tancament correcte. És a dir que són una estructura fisiològica normal que tots posseïm. Quan aquesta estructura normal “emmalalteix”, dilatant-se i descendint de la seva posició normal cap a l'orifici anal, fins i tot exterioritzant-se (prolapse), és quan entenem les hemorroides com a patològiques. Sobre l'etiologia, és a dir l'estudi de les causes d'aquesta malaltia, hem d'afirmar que és multifactorial, començant per la posició erecta dels humans, seguint per factors genètics, hàbits afavoridors, com ara llargues estades en el vàter (voluntàries o no) i restrenyiment; paradoxalment també diarrees cròniques, moltes d'elles degudes a l'ús abusiu de laxants, o augment de la pressió intraabdominal, com en el cas de l'embaràs. Entre unes i altres causes es produeix la dilatació dels vasos sanguinis de la zona, sobretot de les venes, condicionant la pèrdua d'unió al canal anal i descendint cap a l'anus, exterioritzant-se en major o menor mesura, la qual cosa causarà en definitiva la simptomatologia hemorroïdal. Aquesta afecció, que augmenta amb els anys, és antiquíssima, probablement ve de l'època en què l'ésser humà va deixar de caminar de quatre grapes per passar a fer-ho en posició de bípede. La veritat és que ja se'n troben referències en el Codi d'Hammurabi i en escrits egipcis. Es considera que té una prevalença del 5% en la població general, amb un pic d'incidència major entre els 45 i els 65 anys. Aproximadament un 50% de les persones patiran en algun moment de la seva vida símptomes hemorroïdals. Sens dubte, el símptoma més freqüent és la pèrdua de sang, roja rutilant, al final de la deposició. Altres símptomes són la pruïja (coïssor), el dolor, la inflor, el prolapse (exteriorització) i el disconfort. Es pot patir trombosi, una complicació que sol necessitar tractament urgent i al principi és molt dolorosa. Pot estar permanentment exterioritzada i, en aquests casos, la molèstia és contínua, el dolor i el sagnat solen ser la norma. Per a establir uns criteris de consens en el tractament, els casos es divideixen en 4 graus: Grau I: Fase inicial, ingurgitació (inflor) venosa, sense prolapse (exteriorització). Grau II: Presenten prolapse inicial, però amb reducció espontània. Grau III: Prolapse més important que, encara que es pot reduir espontàniament, de vegades requereix la reintroducció manual. Grau IV: Prolapse permanent, que requereix sempre la reducció manual, però torna a produir-se el prolapse. Restricció d'aliments irritants: cafeïna, picants i altres espècies. Els tractaments tòpics (pomades) tenen per objectiu calmar els símptomes locals com la coïssor, l'edema i la inflamació. No curen el sagnat ni el prolapse. Els banys de seient amb aigua tèbia poden ser molt efectius. Han de ser curts. També és important usar banys de neteja després de les deposicions o, si no n'hi ha, utilitzar inicialment tovalloletes humides i eixugar sense fregar posteriorment. També hi ha la medicació sistèmica: alguns flebotònics han demostrat la seva eficàcia inhibint alguns mecanismes de la inflamació i mantenint el to venós, la qual cosa ajuda a mantenir la posició correcta del complex hemorroïdal. Aquest conjunt de mesures pot afavorir al 80-90% dels pacients amb Grau I i II. La cirurgia seria un tractament indicat per a les hemorroides de Grau IV i algunes de Grau III. L'hemorroidectomia és l'extirpació del paquet hemorroïdal prolapsat. És la tècnica més comuna. Pot realitzar-se de la forma clàssica amb electrobisturí o amb un altre tipus d'energia com els ultrasons, que milloren l'edema postoperatori. En l'actualitat, es pretén actuar per sobre de l'hemorroide mitjançant altres tècniques, entre elles l'anopèxia grapada de Longo, ascendint el complex hemorroïdal al seu lloc d'origen sense extirpar el paquet. Aquesta és una excel·lent tècnica quan tenim davant un gran prolapse, fins i tot rectal a més d'hemorroïdal. També hi ha tècniques que localitzen els vasos per mitjà de Doppler en el canal rectal i els suturen, també sense extirpar el paquet. Considero que aviat tindrem experiència suficient com per a poder triar cada tècnica en funció del que presenti cada pacient. L'hemorroidectomia és una intervenció que es pot realitzar fins i tot amb anestèsia local, però és més recomanable una mica de sedació per a tranquil·litat del pacient. Generalment s'utilitza anestèsia raquídia i, en alguna ocasió, anestèsia general. Aquest punt es personalitza per a cada pacient, no hi ha un estàndard. El procés postoperatori sol ser molt dolorós, per la qual cosa, una vegada controlat l'edema, s'administra una analgèsia adequada i suficient, també personalitzada per a cada pacient. Això és molt important. No obstant això, les primeres deposicions solen ser molestes, potser no durant, sinó després. Si actuem d'aquesta manera, el pacient tindrà un postoperatori millor. Malgrat això, mai cal pensar que s'estarà en les condicions “habituals” abans de dues setmanes. S'ha de lluitar contra el restrenyiment i seguir les mesures que hem citat anteriorment. El diagnòstic es realitza mitjançant la inspecció de la regió anal i la visualització del canal anal amb un anuscopi, convidant el pacient a realitzar l'esforç defecatori, si és necessari, per valorar el prolapse. La primera premissa important en el procediment mèdic és que no cal tractar hemorroides sense símptomes, ni símptomes sense hemorroides. Dit això, i atenent a la classificació abans esmentada, les hemorroides de Grau I i II, i potser algunes de Grau III, poden ser tractades de forma genèrica amb èxit per mitjà de mesures higienicodietètiques, amb medicació i amb tractaments més invasius, però en consulta, com l'esclerosi, la lligadura amb bandes elàstiques, etcètera. La primera cosa que hem de tenir en compte són les mesures higienicodietètiques. Les dietes riques en fibra i els suplements de fibra, si són necessaris, per a augmentar el bol fecal, junt amb la ingesta abundant d'aigua, permeten disminuir l'esforç defecatori, disminuint així els símptomes. Això ha d'aconsellar-se com a complement de qualsevol tractament. www.capiosanidad.es 19 Nou Servei Capio Hospital General de Catalunya Demana cita mèdica online a Capio Hospital General de Catalunya Gestiona les teves citacions mèdiques des de l’ordinador de manera ràpida, fàcil i segura. Capio Sanidad tu salud en buenas manos www.capiosanidad.es Departamento Marketing Capio Sanidad, Febrero 2009 www.capiosanidad.es