simposio_internacional - Universitat Politècnica de Catalunya

Anuncio
QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA
VOLUM IV
2000
CRÓNICA DEL SIMPOSIO INTERNACIONAL
DE HISTORIA DE LA INGENIERÍA
BARCELONA, 18 y 19 de Septiembre de 2000
Guillermo Lusa Monforte
Abriendo el conjunto de actos organizados con motivo de la conmemoración de
los 150 años de la Ingeniería Industrial en España (1850-2000), se ha celebrado en la
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona un encuentro científico
que ha contado con la participación de más de 70 investigadores y estudiosos de la
Historia de la Ingeniería, procedentes de 9 países del mundo.
El acto de inauguración contó con la presencia del director de la Escuela,
Ramon Companys, del presidente del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya,
Àngel Llobet, del rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, Jaume Pagès, y del
Conseller d’Indústria de la Generalitat de Catalunya, Antoni Subirà. El Simposio contó
con la ayuda de la Universitat Politècnica de Catalunya, del Departament d’Universitats,
Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, del Col.legi i
l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, del Consejo General de Colegios
Oficiales de Ingenieros Industriales, así como de la Societat Catalana d’Història de la
Ciència i de la Tècnica (Institut d’Estudis Catalans) y del Museu de la Ciència i de la
Tècnica de Catalunya.
El Simposio estaba estructurado en forma de 4 sesiones específicas –cada una
de las cuales comprendía a su vez cuatro ponencias– y en 7 sesiones en las que se
agruparon temáticamente las 39 comunicaciones. Las sesiones específicas, que tenían
por objeto presentar un panorama internacional de la investigación en Historia de la
Ingeniería, pusieron de manifiesto grandes semejanzas y paralelismos entre los
diversos países. De este modo se va configurando una visión internacionalista de las
profesiones ingenieriles, que pone de manifiesto cómo las diferentes circunstancias
sociales y económicas modelan y son a su vez modeladas por los desarrollos
tecnológicos.
El Simposio estaba también planteado como convocatoria libre a la presentación
de trabajos. La respuesta fue muy satisfactoria, por encima de las previsiones iniciales,
trascendiendo los límites de la comunidad científica vinculada a la Historia de la Ciencia
y de la Técnica. Se ha podido contar con investigadores procedentes de diversos
países de Europa y de otras partes del mundo (fueron enviados trabajos desde la India
y Australia, aunque sus autores no pudieron finalmente asistir). Naturalmente, la
respuesta en el ámbito español ha sido muy destacada, y como es lógico la
participación vinculada a la Universitat Politècnica de Catalunya y al mundo industrial y
profesional catalán ha sido la más numerosa. Ha podido comprobarse que existe una
importante sensibilidad e inquietud entre los profesionales de la ingeniería, que les
empuja a conocer, analizar y comprender su propia historia, desde una perspectiva a
veces cultural, a veces técnica, pero casi siempre por un deseo cívico de recuperar de
un modo adecuado la trayectoria técnica, cultural y social de la ingeniería.
Los trabajos presentados al Simposio serán publicados en próximos números
de Quaderns d'Història de l'Enginyeria.
250
QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA
VOLUM IV
2000
PROGRAMA DEL SIMPSIO
SESIONES ESPECÍFICAS (ponencias)
1- La Ingeniería Industrial en España.
Guillermo Lusa Monforte (Universitat Politècnica de Catalunya) "150 años de Ingeniería
Industrial en España" [conferencia inaugural].
José Manuel Cano Pavón (Universidad de Málaga) “El Real Instituto Industrial de
Madrid 1851-1867”.
Isabel Garaizar (Universidad del País Vasco) “La Escuela de Ingenieros Industriales de
Bilbao”.
Francesc Barca Salom (Universitat Politècnica de Catalunya).“La càtedra Ferran
Tallada i els inicis de l’enginyeria nuclear a Barcelona”.
2- La Ingeniería Industrial en los Estados Unidos de América.
Eda Kranakis (University of Ottawa) "The Decline Of The Seven Year Apprenticeship:
Rethinking The Conflict Between 'Shop Culture' and 'School Culture”.
Bruce Seely (National Science Fundation) “From Design to Science and Back:
American Engineering Education in the 20th Century”.
Ruth S. and Neil Cowan (State University of New York) “Young Ladies Need not Apply:
a History of Women in American Engineering Education”.
3- La Ingeniería pre-industrial en España.
Nicolás García Tapia (Universidad de Valladolid) “Los ingenieros en el Renacimiento
español”.
Isabel Vicente Maroto (Universidad de Valladolid) “Las escuelas de artillería y
fortificación en los siglos XVI y XVII”.
Juan Helguera Quijada (Universidad de Valladolid) “Los técnicos extranjeros en la
industria metalúrgica española del siglo XVIII”.
Mariano Esteban Piñeiro (Universidad de Valladolid) “Academias técnicas en la España
del siglo XVI”.
4- La Ingeniería Industrial en Europa.
Irina Gouzevitch, (École des Hautes Études en Sciences Sociales, París) “Les
ingenieurs industriels en Russie, 1850-1950: une histoire à restituer”.
251
QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA
VOLUM IV
2000
Hans-Joachim Braun (Bundeswehr Universitaet Hamburg) “Engineering Education and
the Professionalization of Engineers in Germany in the 19th Century”.
André Grelon (École des Hautes Études en Sciences Sociales, París) “La formation des
ingénieurs et le développement des sciences appliquées en France, 1829-1914”.
Timo Myllyntaus (University of Helsinki, Finland) “Harbingers or Daredevils? Nordic
Engineering Students at the Turn of the 19th and 20th Centuries”.
SESIONES DE COMUNICACIONES
A) Orígenes de la electrotecnia.
Sudrià Andreu, Antoni (Universitat Politècnica de Catalunya) “Luz sobre los primeros
ensayos de alumbrado eléctrico en Barcelona (1852)”.
Alayo Manubens, Joan Carles (Endesa) “La tecnologia eléctrica abans de l'any 1881. El
naixement de la indústria elèctrica a partir de l'enllumenat”.
Eguíluz Morán, Luis Ignacio; Cavia, M. Ángeles; Mañana, Mario (Universidad de
Cantabria) “Francisco de Paula Rojas, un pionero de la electrotecnia en España”.
Eguíluz Morán, Luis Ignacio; Mañana, Mario; Lavandero, José C. (Universidad de
Cantabria) “Una década trascendental en el desarrollo de la Electrotécnica (18821891)”.
Sánchez Miñana, Jesús (Universidad Politécnica de Madrid) “Antonino Suárez
Saavedra (1838-1900), telegrafista, ingeniero eléctrico y divulgador”.
B) Enseñanza y aplicaciones de la electrotecnia.
Perat, J.I.; Sánchez López, Josep Antoni; Andrada, P. (Universitat Politècnica de
Catalunya) “Evolució dels plans d’estudi d’electricitat a l’Escola Universitària Politècnica
de Vilanova i la Geltrú”.
Eguíluz Morán, Luis Ignacio: Lavandero, José C.; Sánchez, Paulino (Universidad de
Cantabria) “Historia del desarrollo de tecnologías industriales para el control de la
corriente continua”.
Calvo Calvo, Ángel (Universitat de Barcelona) “Los cables submarinos: una rama
emergente en la ingeniería civil en el siglo XIX”.
Rovira i Ragué, Josep M. (Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya) “Els inicis de la
traccció elèctrica a Barcelona”.
Ferran Boleda, Jordi (UB) “L’enginyeria elèctrica a l’Exposició Universal de 1929”.
C) Educación técnica.
252
QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA
VOLUM IV
2000
Ramón Teijelo, Javier (Universitat Autònoma de Barcelona) “Aproximación al Real
Conservatorio de Artes: precedente oficial de las escuelas de ingenieros industriales
(1824-1850)”.
Ibiza Cots, Imma; Salavert Fabiani, Vicent (Universitat de València) “La fusió dels
estudis industrials i de comerç a València 1852-1867”.
Blanes Nadal, Georgina; Garrigós Oltra, Lluís (Universitat Politècnica de València);
Sebastià Alcaraz, Rafael (Universitat d’Alacant) “El profesorado de la Escuela de Artes
y Oficios de Alcoi: 1887-1901”.
Blanes Nadal, Georgina; Millán Verdú, Carlos (Universitat Politècnica de València);
Sebastià Alcaraz, Rafael (Universitat d’Alacant) “Tipología del alumnado inscrito en la
Escuela de Artes y Oficios de Alcoi. 1887-1901”.
Toca Otero, Ángel (Universidad de Cantàbria) “La formación de técnicos y obreros en
una industria química moderna de comienzos de siglo: la planta Solvay en España
1908-1935)”.
García Castresana, Luis Ángel (Universidad del País Vasco) “Contribución de la
industria en la formación de su mano de obra especializada y de sus cuadros técnicos
en Vizcaya”.
Champeau, Virginie (Universitat de Nantes) “L’Institut Polytechnique de l’Ouest, 1919,
l’École Supérieure du Bois, 1934: deux écoles de la crise”.
Tarasova, Valentina (Universitat de Moscou) “Engineering Education in Russia (Railway
Transport Institutes in History and Modern Times)”.
Puig Rovira, Francesc Xavier (Universitat Politècnica de Catalunya) “La reforma de
l’ensenyament tècnic de 1957, preludi de la transformació dels estudis tècnics”.
Jorgensen, Ulrik (Technical University of Denmark) “Strategies of Renewal in
Engineering: Walking in Closed Circles”.
D) La actuación profesional y su percepción.
Seckelmann, Margrit H. (Max-Planck-Institut für Europäische Rechtsgeschichte,
Frankfurt/M) “Industrial Engineering and the Struggle for the Protection of Patents in
Germany, 1856-1877”.
De la Torre, Federico (Universidad de Guadalajara, México) “La ingeniería jalisciense
en el siglo XIX y su aporte a la profesionalización de esta actividad en el occidente de
México”.
Faure Benito, Roberto (Universidad Politécnica de Madrid) “El ingeniero “SUPELEC”.
Ginés Gibert, Montserrat (Universitat Politènica de Catalunya) “El ingeniero como héroe
253
QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA
VOLUM IV
2000
popular y personaje literario en los Estados Unidos”.
E) Difusión de la tecnología.
Sancho Llerandi, José Andrés; Iglésias Gómez, Laura María (Instituto de la Ingeniería
de España) “Molinos hidráulicos en España en el siglo XVI”.
Puig Pla, Carles (Universitat Politècnica de Catalunya) “Innovació i difusió de tecnologia
en la primera industrialització de Catalunya (c.1800)”.
Miquel i Serra, Domènec (historiador) “Enginyers industrials comissionats a l’Exposició
Universal de Londres de 1862”.
F) Proyectos.
Moreno Rico, Javier “El empeño del ingeniero Federico Armenter (1846-1912) por dotar
a Barcelona de un arsenal naval”.
Zamora i Mestre, Joan Lluís (Universitat Politècnica de Catalunya) “Julio Isamat Vila.
1924, el concurs de projectes per al nou edifici dels Tallers Nova Vulcano”.
Bassegoda Nonell, Juan (Universitat Politècnica de Catalunya) “Una obra ingenieril de
Gaudí: El proyecto de viaducto sobre el torrente de Pomeret, en Sarrià”.
Navas, Teresa (Universitat Politècnica de Catalunya) “Apunts sobre l’origen de la xarxa
viària moderna en el territori barcelonès (1833-1860)”.
Villalante Llauradó, Manuel (Universitat Politècnica de Catalunya) “Trànsit, transport i
enginyeria: una aproximació a la història de Catalunya i Barcelona”.
Jornet, Atanasi (AEG Motores); Valero, Emili (ETS Enginyeria Industrial de Terrassa);
Freyre, Marc (ETS Enginyeria Industrial de Terrassa) “El motor d'inducció un segle
després: estudi del motor asíncrònic d'alt rendiment. Model transitori d'arrancada”.
Puiggené Rovirosa, Ramon (Fondo Histórico ENDESA); Tatjer Mir, Joan (Comissió de
Cultura, Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya) “Conservación y uso del
patrimonio industrial eléctrico de FECSA-ENHER (grupo ENDESA). ‘La belleza de la
técnica”.
G) Ingeniería en la industria.
Laube, Stefan (Berlín) “Categories of class, nation and paternalism in the behaviour of
entrepreneurs in Lodz”.
Simón Arias, Julia (Universitat Politècnica de Catalunya) “Un apropament a la
siderurgia catalana de fa 150 anys”.
Carreras Bayés, Dolors; Carreras Planells, Ramon (Universitat Politècnica de
Catalunya) “Memòries de l’enginyer industrial Ramon Carreras Arimany (1879-1949)
254
QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA
VOLUM IV
2000
director de la Colònia Güell”.
De la Cruz Gómez, Carlos (Universidad de Castilla-La Mancha) “Fábrica de motores
‘La Hispania’ en Guadalajara”.
Kriekhaus, Stefan (Humboldt Universität Berlin, Institut für Geschichtswissenschaften
Lehrstuhl für Wissenschaftsgeschichte) “Strategic Orientations of German Research
and Development in Production-technology 1970-1990”.
CONFERENCIA DE CLAUSURA
Ramon Garrabou (Universitat Autònoma de Barcelona) “Els enginyers industrials en la
construcció de la Catalunya contemporània”.
255
Descargar