El deute dels ajuntaments creix un 11% fins als 747 euros per lleidatà

11
SEGRE
Dijous, 18 d’abril del 2013
COMARQUES
Demanen sis mesos de presó per
robar 500 quilos de coure a Fígols
Almacelles habilitarà un centre
de primers auxilis a les piscines
13
14
p.
www.segre.com/comarques
p.
HISENDA ADMINISTRACIÓ LOCAL
COMUNICACIONS
El deute dels ajuntaments creix un
11% fins als 747 euros per lleidatà
Ros vol canvis a
la comissió de la
línia de la Pobla
Són 73 euros més per habitant i ja s’eleva a 331 milions || La Diputació de
Lleida el redueix en set milions i deu dels dotze consells en deuen 10 més
H.C.
❘ LLEIDA ❘ El deute viu dels 231
ajuntaments de Lleida va créixer l’any passat un 11% en relació amb el 2011 i es va tancar a 31 de desembre en 331
milions d’euros, xifra que suposa uns 33 milions més que
l’any anterior. Això significa
que amb les dades del desembre del 2011 (sobre el deute i
sobre la població) els consistoris de Lleida devien als bancs
674 euros per habitant, mentre
que al desembre del 2012 es
van elevar fins als 747 euros per
lleidatà, segons les dades del
ministeri d’Hisenda fetes públiques ahir.
El conjunt de les entitats locals (ajuntaments, Diputació i
els 10 consells que van aportar
informació al ministeri) sumen
un deute viu de 417 milions
d’euros, uns 24 milions més que
l’any passat. La corporació provincial ha disminuït el seu passiu en aquest capítol en set milions (en deu 75). Per la seua
part, els consells (Alt Urgell,
Jussà i Sobirà, Segarra, Segrià,
Solsonès, Alta Ribagorça, Pla
d’Urgell i Aran) deuen al seu
torn 10,7 milions.
Aquesta situació es produeix
en un moment d’estrès a les arques municipals pels impagaments d’algunes administracions superiors, especialment, la
Generalitat. Al maig de l’any
passat, l’Executiu català va ad-
LES CLAUS
Deute zero
Les capitals amb més deute (en euros per habitant)
Tàrrega
Balaguer
La Seu d’Urgell
Mollerussa
Lleida
1.409 €
1.246 €
1.124 €
1.066 €
997 €
Font: Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques
SEGRE
metre un deute amb ajuntaments i consells de Lleida de
100 milions, que si es cobressin podrien augmentar les
amortitzacions del deute municipal. El Govern preveu, precisament, obligar la Generalitat a pagar el seu deute amb els
ajuntaments a través del segon
pla de pagament a proveïdors.
Pel que fa al deute viu, el de
Tiurana es manté com l’ajuntament més endeutat per habitant
(vegeu els annexos) mentre que
un 22% dels consistoris no deuen res als bancs, segons el ministeri d’Hisenda.
Entre aquests hi ha Naut
Aran, Bassella, Espot, Fulleda,
Peramola, la Pobla de Cérvoles,
Ribera d’Urgellet o Senterada.
Superàvit
❚ El ministeri va confirmar ahir
que modificarà la llei d’estabilitat
pressupostària per permetre que
els ajuntaments amb superàvit
puguin invertir el romanent al
municipi en lloc d’amortitzar deute. Hisenda analitza ara quins
ajuntaments tenen un saldo positiu. Al conjunt de l’Estat s’estima
que són 3.500.
Tiurana, al capdavant
❚ Tiurana encapçala el deute dels
ajuntaments de Lleida per habitant (en té 80 de censats i deu
344.000 euros) amb 4.300 euros
per habitant, encara que són
menys que l’any passat.
Altres deutes destacables
❚ Al marge d’algunes capitals de
comarca, altres municipis amb un
deute viu destacable són Coll de
Nargó (amb 1.342 euros per habitant), la Fuliola (1.912), Gósol
(2.153), Llavorsí (1.478), Maldà
(1.088), Preixens (1.477), Salàs de
Pallars (1.127), Sant Guim de Freixenet (1.808), Seròs (2.507 euros)
o Vilaller, amb 1.914 euros per habitant.
EL DEUTE MÉS ELEVAT
Tiurana manté el deute
molt elevat, en 4.300 euros
per habitant, tot i que
és inferior que el 2011
❚ Un total de 51 ajuntaments, xifra que suposa un 22% sobre el
total, no tenen cap deute amb els
bancs, segons les dades del ministeri d’Hisenda.
❘ LLEIDA ❘ El diputat del PSC per
Lleida, Àngel Ros, va presentar ahir una proposta de resolució al Parlament de Catalunya perquè s’incloguin representants del territori a la
comissió de seguiment de la
línia del tren de Lleida a la
Pobla de Segur, perquè “el
Govern ha de comptar amb
persones del territori per al
seu perfecte funcionament”,
va assenyalar Ros.
El Parlament també va
aprovar la compareixença de
la plataforma Salvem la Tossa d’Algerri i de l’alcalde, Miquel Plensa, sobre la pedrera
a petició d’ICV-EUiA.
AIGÜES
El Segre a
Oliana, en alerta
per falta d’aigua
❘ LLEIDA ❘ La comissió de desembassament de la CHE va considerar ahir que el riu Segre
aigües amunt d’Oliana està
en situació d’alerta per les
baixes aportacions al pantà.
No obstant, la Confederació
va matisar que el desgel de
les grans reserves de neu a la
capçalera milloraran aquesta situació. També es considera per sota dels nivells òptims el tram baix del riu (al
sud del Segrià) per poques
pluges en l’últim semestre.
Els pantans de la Noguera Ribagorçana estan en prealerta.
Catalunya i Espanya
❚ A Catalunya, els ajuntaments
deuen 5.512,2 milions i a Espanya, 41.964,2 milions, 6.545 milions més que el 2011, o un 18,4
per cent més.
DIPUTACIÓ
La meitat de les capitals milloren el seu saldo bancari
Moció d’ERC en
contra de la
retallada estatal
■ Les Borges Blanques, Cervera, la Seu d’Urgell, Solsona, Sort iVielha han reduït el
deute viu al tancament del
passat exercici, mentre que
les altres sis capitals de comarca a Lleida l’han incrementat. En el primer cas, el
deute de les Borges Blanques
ha passat de 5 milions a 4,49;
el de Cervera, de 4,6 a 4,37
milions d’euros; el de la Seu
d’Urgell, de 16 milions i mig
a 14 milions; el de Solsona
s’ha reduït en uns 100.000
euros i ha quedat en quatre
milions; a Sort ha baixat
d’1,67 a 1,57 milions i a Vie-
❘ LLEIDA ❘ El grup d’ERC a la Diputació sol·licitarà al plenari
d’avui l’aprovació d’una moció per exigir al Govern central una revisió a la baixa de
l’objectiu de dèficit per a Catalunya per aquest 2013 i que
l’ens provincial es posicioni
contra les retallades imposades per l’Estat en la funció pública i a favor de l’Estat de
benestar.
El ple de la Diputació debatrà, a més, la cessió d’ús
d’un terreny de 200 metres
quadrats de la finca Les Canals a la UdL per al seu ús en
investigació i docència.
El teatre de Corbins, que deu 2.325 €/veí, va costar 2 milions.
lha, de 2,2 a 1,57 milions
d’euros. En canvi, el consistori de Balaguer va tancar el
2012 amb sis milions i mig
més de deute viu al passar de
14,6 el 2011 a 21,1 l’any passat. L’ajuntament de Lleida
també l’ha incrementat en
uns 12 milions d’euros (al
TÀRREGA I BALAGUER
Són les capitals de
comarca amb més deute
per habitant i les dos
superen els 1.000 euros
passar de 127 a 139 milions,
segons Hisenda); el Pont de
Suert ha vist créixer el seu
deute de 2.015.000 a
2.084.000 milions. A Tàrrega, ha passat de 20 a 23 milions d’euros; a Tremp, de
quatre milions a 4,9 i a Mollerussa ha crescut en tres milions d’euros, de 12,6 a 15,7
milions.
A les capitals de comarca,
la més endeutada per habitant segons aquestes xifres és
Tàrrega, amb 1.409 euros per
habitant, seguida de Balaguer,
amb 1.246 euros per cada
veí.
12
SEGRE
Dijous, 18 d’abril del 2013
COMARQUES
FINANCES AJUNTAMENTS
MUNICIPIS SERVEIS
Balaguer no aconsegueix
l’acord per aprovar
els comptes del 2013
Un informe considera il·legal el
nou contracte d’aigües de Cervera
E. FARNELL
❘ BALAGUER ❘ L’ajuntament de Balaguer encara no ha aconseguit l’acord necessari per poder aprovar el pressupost del
2013. Uns comptes que estan
condicionats per la rebaixa
del capítol de personal (set
milions) i modificar l’estructura del consistori, “tant a nivell de categories com de personal”, va explicar l’alcalde,
Josep Maria Roigé.
Fonts sindicals van assenyalar que el requeriment del
consistori és rebaixar entre
un 10 i un 15% la massa salarial, equivalent als 600.000
i els 800.000 euros. El consistori preveu un pressupost
de 14,5 milions. Roigé va destacar que els pressupostos requereixen una reducció del
capítol de personal i les negociacions amb el comitè
d’empresa passen “per rebaixar la massa salarial, o fer un
exercici de solidaritat per rebaixar el sou a tots els treballadors de l’ajuntament”, va
dir Roigé. Així mateix, va
apuntar que la voluntat de
l’equip de govern és evitar els
acomiadaments, “tot i que sí
que s’haurà de fer algun sacrifici en qüestió de salaris”.
El pressupost no es passarà
aquest mes d’abril, encara que
els grups sí que disposaran
d’un esbós dels comptes.
L’ajuntament l’atura i la secretaria demana un concurs públic
X. SANTESMASSES
❘ CERVERA ❘ Un informe de la Secretaria de la Paeria de Cervera valora de forma negativa la
concessió del servei comarcal
d’aigües a l’Empresa d’Aigües
i Serveis de Cervera i la Segarra (EACS). L’informe apunta
una possible il·legalitat per portar a terme la concessió per via
de conveni interparts, que
s’hauria de fer mitjançant un
concurs obert. El govern de la
Paeria no va poder aprovar dijous passat el conveni, ja que
només va comptar amb els
vots a favor de CiU i de l’edil
de SiF (6 dels 13 regidors).
Segons l’edil de SiF Jaume
Carcasona, l’informe de la se-
cretaria exigeix que la concessió es porti a terme mitjançant
un concurs públic i obert, mentre que la proposta es presentava només com l’ampliació
d’un conveni de col·laboració
entre la Paeria i el Consell. El
fet que el 49 per cent del capital de l’EACS sigui privat
(Sorea) obliga, segons l’informe dels tècnics, a fer un con-
PARTICIPACIÓ PRIVADA
El 49% del capital de
l’Empresa d’Aigües i
Serveis procedeix de
la participació privada
curs públic. La polèmica ja va
centrar el ple del consell del
passat 20 de març, quan l’alcalde de Guissona, Xavier Casoliva, va exigir la retirada de
l’ampliació del conveni. Així,
la proposta planteja una gestió integral del servei comarcal de l’aigua i, segons l’alcalde de Guissona, una concessió
d’aquest tipus s’ha de fer mitjançant concurs “al tractar-se
d’una empresa amb participació de capital privat”.
L’EACS portava a terme des
del 2007 treballs de manteniment de la xarxa comarcal i
l’ampliació del conveni suposa concedir-ne la gestió integral.
MEDI AMBIENT BOSCOS
ACN
La Plataforma de l’Ebre
alerta del transvasament
❘ LLEIDA ❘ La Plataforma en Defensa de l’Ebre assumeix la
denúncia del sindicat CGT en
què alerta del projecte per interconnectar la xarxa de proveïment d’aigua de boca del
Ter-Llobregrat amb el Segarra-Garrigues i portar cabals
de la conca del Segre a Barcelona.
Ajudes de Foment per
al castell de Tartareu
❘ LLEIDA ❘ L’ajuntament de les
Avellanes presentarà una nova sol·licitud per a les ajudes
de l’1% cultural per consolidar les estructures del castell
deTartareu.Així ho va manifestar l’alcaldessa, Carme Garrofé, en una visita a la subdelegada del Govern a Lleida,
Inma Manso.
Lleida presentarà al
SITC el Montsec i l’App
Amb aquesta actuació s’han recuperat 20 hectàrees.
Crema controlada al Pallars
per recuperar zona de pastures
❘ SORIGUERA ❘ El Grup Especial de
Prevenció d’Incendis Forestals
(GEPIF), en col·laboració amb
els Agents Rurals, va portar
a terme una crema controlada a Estac, al Pallars Sobirà,
per recuperar terres de pastures i ajudar a mantindre la ramaderia extensiva. Els ramaders van sol·licitar la crema de
muntanya i en total s’han recuperat una vintena d’hectàrees de pastures a 1.900 metres d’altitud.Tècnics del Servei de Prevenció d’Incendis
Forestals van explicar que
aquestes actuacions garanteixen les activitats tradicionals
i afavoreixen la prevenció d’incendis forestals.
❘ LLEIDA ❘ El patronat deTurisme
de la Diputació presentarà al
Saló deTurisme de Catalunya
que se celebrarà aquest cap
de setmana, la nova destinació turística Starlight del
Montsec i l’aplicacióAppAra
Lleida 365, com algunes de
les novetats en l’oferta turística de Lleida.
Solsona prepara la 61a
Fira de Sant Isidre
❘ SOLSONA ❘ El pròxim dia 10 de
maig Solsona obrirà la 61a
edició de la Fira de Sant Isidre, consolidada com un referent del sector agrari, en què
es preveuen mostres de bestiar, d’artesania, automoció i
maquinària agrícola, entre altres atractius. Es preveu que
el conseller d’Agricultura inauguri el certamen.
SEGRE
Jueves, 18 de abril de 2013
SOCIEDAD
GUÍA
35
TECNOLOGÍA INICIATIVAS
SALUD
Música a la carta en los pubs
Más fruta y
verdura en los
centros escolares
del Pirineo
Dos vecinos de la Segarra diseñan una aplicación para móviles que permite a
los clientes elegir la música de los locales || Operativa a partir del 27 de abril
X. SANTESMASSES
❘ GUISSONA ❘ Jukenetbox es una
nueva aplicación para móviles
ideada por dos leridanos que
permite que un cliente pueda escoger la música que escuchará
en algunos de los pubs que se
han adherido al servicio. La iniciativa tiene ciertos paralelismos
con las antiguas máquinas de
discos que había en los bares
(Jukeboox) con laa que el cliente podía poner, pagando, la música que sonaba en el local. En
concreto, Jukenetbox permite al
usuario sincronizar con la lista
de música de un local y escoger
las canciones que prefiere escuchar de forma inmediata. La apli-
TREINTA PUBS
En la provincia de Lleida
hay una treintena de
locales que ya han
contratado la aplicación
cación es gratis para los usuarios
y según Jairo Serrano, vecino de
Guissona que será el representante del producto en Catalunya, Andalucía y Venezuela, de
momento solo en Lleida “ya tenemos una treintena de locales
que han contratado la aplicación”. Su diseño y desarrollo es
propio y está patentado internacionalmente. Lo ideó Jesús
Iglesias, un vecino de Sant Guim
de Freixenet que vive desde hace ocho años a la isla de Kana-
ENTREVISTA
XAVIER SANTESMASSES
Jesús Iglesias.
wa, en Bali (Indonesia). “Jesús
tenía en mente hacer un negocio a nivel mundial y al diseñarla ha implicado también a los
amigos”, dice Jairo. Iglesias lleva dos años trabajando en el proyecto. Del diseño de marketing
y lanzamiento se ocupa la empresa Ogilvy & Mather dirigida
por Lluís Bassat, y el lanzamiento en Europa y EEUU está previsto que será el 27 de abril. Esta aplicación funciona con los
iPhone o losAndroids y el cliente puede buscar en la red el pub
en cuestión y consultar su lista
de canciones o playlist. Se pueden escoger tres canciones cada
tres minutos y pasarán a ser las
primeras de la lista. Es una iniciativa pionera que permite al
consumidor escoger las canciones que sonarán en los pubs.
«Escuchar la música que
quieres es un derecho»
Jairo Serrano
DISTRIBUIDOR DE LA APLICACIÓN
Jairo Serrano es un vecino de
Guissona de 34 años que se
ha embarcado en este proyecto con su grupo de amigos.
Antes de su lanzamiento ya
cuenta con 30 locales adheridos.
¿Es una aplicación pionera?
No existe ninguna iniciativa
parecida y pienso que es muy
necesaria porque hoy en día
los clientes de los establecimientos solo puede escuchar
la música que le ponen. El objetivo es revolucionar la forma de consumir la música,
que es un derecho que habíamos perdido.
¿Cómo se financia este proyecto?
El cliente que se conecta y escoge las canciones no paga
pero el establecimiento adherido sí, en función de su
aforo. Hasta 100 personas el
coste es de 23 euros al mes.
Si tiene un aforo para más de
100, paga 54 euros, y para
más de 250, el coste asciende a 115 euros. Los dos primeros meses es gratis.
INFANCIA SOLIDARIDAD
ITMAR FABREGAT
Guarderíasde
Lleidacolaboran
conelBanc
d’Aliments
INICIATIVAS
La Fira del Sabó
de Montgai, en
Extremadura
❘ MONTGAI ❘ La Fira del Sabó de
Montgai, que se celebrará el
próximo 28 de abril, ha servido de ejemplo a unos escolares de la localidad extremeña de Cabeza de Buey que
montaron una cooperativa para elaborar jabón a partir de
aceite usado. Los alumnos no
encontraron ninguna empresa interesada en asesorarles
y contactaron con la directora de la Fira, Teresa Boladeres, quien a través de una conferencia les mostró las técnicas que utilizan.Tras ello, varias empresas extremeñas han
contactado con los escolares.
SALUD
La Marató recibe
318 proyectos de
investigación
Para recoger
productos infantiles
❘ LLEIDA ❘ Las 18 escoles bressol de
la ciudad de Lleida colaboran
hasta el próximo 23 de abril en
una campaña con el Banc d’Aliments de Lleida con el objetivo,
fundamentalmente, de recoger
productos infantiles, pero también sensibilizar a la ciudadanía
de las necesidades de la alimentación infantil.Y es que habitualmente, en las acciones de esta
entidad los ciudadanos no suelen donar pañales, biberones o
leche infantil. La campaña, que
comenzó hace un mes, ya ha
conseguido recaudar más de mil
kilos de productos que se entregarán a las 120 entidades leridanas que colaboran con el Banc
❘ BARCELONA ❘ La presencia de
fruta en los comedores escolares delAlt Pirineu iAran ha
aumentado un 20% en el último año mientras que la de
hortalizas, un 17%, según informaron la semana pasada
enTremp laAgencia de Salud
Pública de Catalunya y el departamento de Enseñanza.
Un total de 2.899 alumnos
comen en los centros escolares y destaca un elevado porcentaje de cumplimiento de
las frecuencias recomendadas
de arroz, legumbres y verduras en el primer plato. Por otro
lado,Afrucat y el departamento de Agricultura firmaron
ayer un convenio para la distribución de frutas en las escuelas dentro del plan de consumo de este alimentos para este curso escolar.
Alumnos de la guardería municipal de Cappont entregan productos al Banc d’Aliments.
d’Aliments, y cuyos voluntarios
recogieron ayer parte de las donaciones en algunas guarderías.
El presidente de la entidad, Josep Maria Forné, confirmó que
tras los buenos resultados quieren exportar esta iniciativa al
resto de Catalunya. Como clausura del proyecto, el AMPA general ha organizado una representación el 23 de abril a las
18.00 horas en elTeatre de l’Escorxador, con entrada libre hasta completar el aforo.
La noticia, en
Lleida Televisió
Vea el vídeo en su
móvil con el código.
❘ BARCELONA ❘ Un total de 318
proyectos de investigación oncológica, al menos una decena de Lleida, optan a la financiación de La Marató deTV3,
que en su última edición recaudó más de 12 millones de
euros para la lucha contra el
cáncer. En los próximos meses, científicos de ámbito internacional revisarán los trabajos presentados al concurso de ayudas, y basarán su
elección en criterios como rigor metodológico o aplicabilidad. En noviembre, se darán a conocer los premiados.