semejantes—que al dinero le gusta mucho el dinero, y tiene una

Anuncio
semejantes—que a l dinero le gusta mucho el
dinero, y tiene u n a t e n d e n c i a m u y p r o n u n c i a d a
á estar donde l o h a y .
M i nuevo p r o p i e t a r i o era u n m a r q u é s tronado, u n m a r q u é s con l a cabeza llena de aire y e l
bolsillo lleno de l o m i s m o , que me r e c i b i ó con
l a sonrisa de los tronados, y c o n toda l a indifer e n c i a respecto d e l dinero p r o p i a de las personas que parece que lo tienen y no l o tienen, y
con l a m i s m a indiferencia e n t r e g ó , m a n d ó entregar los dos m a g n í f i c o s corceles que tantas
veces h a b í a n e x c i t a d o las s i m p a t í a s de las señ o r a s de alto bordo en l a C a s t e l l a n a y en el
P r a d o , y que tantas disensiones h a b í a n ocasionado entre u n a s e ñ o r a que los q u e r í a iguales
p a r a guiarlos ella —muy e n t e n d i d a en domar l a
fogosidad de todo g é n e r o de a n i m a l e s — y un
m a r i d o que los q u e r í a menos fogosos; por ser
amigo de l a t r a n q u i l i d a d , y por no estar él y a
p a r a fogosidades.
D e c í a , pues, que á poder de a q u e l j o v e n ,
gastado tanto como su d i n e r o , fui á parar, y
no p a r é m u c h o en sus m a n o s , p o r q u e aquella
m i s m a noche q u e d é p r i s i o n e r o en las de un
v i e j o , m u y v i e j o , que las v e í a v e n i r de una
m a n e r a a d m i r a b l e , y era c a p a z de j u g a r e l reloj de l a P u e r t a d e l S o l , y hacer e l amor á l a
Cibeles. E s t e viejo era p r o p i e t a r i o , elector, elegible, p e d í a u n s i n n ú m e r o de g a r a n t í a s para
arrendar sus h a b i t a c i o n e s , p o n í a por condicio-
nes á los v e c i n o s que no h a b í a n de tener h u é s pedes, n i a n i m a l e s , n i c r i a t u r a s , n i p o d r í a n m u darse de c a s a , n i morirse en u n a ñ o , y se j u g a b a b o n i t a m e n t e e l d i n e r o , mientras su mujer,
alejada de l a corte en u n a a l d e a , con los pocos
recursos que él l a e n v i a b a cuando no p e r d í a ,
d e d i c a b a las horas y los d í a s y los a ñ o s á arrepentirse de haberse casado con semejante estafermo. L a fortuna le s o p l ó unos d í a s , y yo no
salí de su c a r t e r a , pero siempre me l l e v a b a consigo por si acaso. E r a h e r m a n o de no pocas cof r a d í a s , y p a s a b a á los ojos de las personas que
no frecuentaban las casas en que se le encont r a b a constantemente, por u n h o m b r e de b i e n ,
y a u n h a b í a q u i e n piadosamente a t r i b u í a e l
alejamiento de su mujer á devaneos de esta i n f e l i z , que no h a b í a tenido m á s devaneo que e l
de poner s u a m o r en u n ente c o m o s u m a r i d o .
U n a noche m i d u e ñ o p e r d i ó , y fui á caer e n
el bolsillo de u n j o v e n de buena p r e s e n c i a , mejor que su traje ; a l caer en e l bolsillo de su p a n t a l ó n , me e s t r e m e c í a l contacto de u n a r m a que
el j o v e n l l e v a b a consigo, porque c o m o h a d i c h o
A y a l a , e l d i n e r o es m u y c o b a r d e ; era u n a r m a
de fuego, c o n l a que a q u e l j o v e n se hubiese lev a n t a d o l a t a p a de los sesos, si yo no h u b i e r a
l l e g a d o p r o v i d e n c i a l m e n t e en su a y u d a . E l i n feliz estaba a m e n a z a d o de u n a escritura de dep ó s i t o , que firmó p a r a poder enterrar á su m a d r e , á q u i e n de otro m o d o h u b i e r a tenido que
enterrar de l i m o s n a , y e l d í a siguiente d e b í a
entregar l a s u m a 6 ser acusado de estafa. C u a n do supe esta triste h i s t o r i a , que l a supe porque
él m i s m o se l a c o n t ó a l usurero que le h a b í a sac a d o de u n conflicto p a r a enredarle en otro, me
a l e g r é de haber i d o á caer en sus m a n o s , tanto
m á s c u a n t o que oí j u r a r y perjurar al joven
q u e , á no tratarse de s u h o n r a c o m p r o m e t i d a ,
no h u b i e r a pisado n u n c a los u m b r a l e s de una
c a s a de juego, lo que creo que h a b r á c u m p l i d o ,
p o r q u e v a r i a s veces he v u e l t o á su poder y nunc a me h a puesto sobre e l tapete v e r d e .
E l usurero me p r e s t ó e l m i s m o d í a , y entonces fué c u a n d o m i v a l o r s u b i ó u n 100 por 100,
p o r q u e él me e n t r e g ó á m í , que v a l g o i . o o o , y
r e c i b i ó un r e c i b o que v a l í a 2.000. L a persona
que me t o m ó á t a n m ó d i c o i n t e r é s , p e r t e n e c í a
a l bello s e x o ; era u n a v i u d a de m u y buen ver
p o r cierto, que l o m i s m o que si t u v i e r a u n a fort u n a , ó hubiese hecho u n g r a n negocio, e m p l e ó
u n a g r a n parte de m i v a l o r en l a p e r f u m e r í a ,
c o m p r a n d o de todos los c o s m é t i c o s , polvos, elíx i r e s , colores y jabones que h a i n v e n t a d o l a
c h a r l a t a n e r í a . E r a a q u e l l a s e ñ o r a , por lo que
p u d e p r e s u m i r , u n a de estas v i u d a s verdes, corretonas y emperegiladas que a u n tienen pretensiones de a g r a d a r y q u i e r e n conservarse en
e l m i s m o esplendor y en e l p r o p i o lujo que en
v i d a de sus esposos, pacientes corderos que,
d e s p u é s de haber hecho l a l o c u r a de casarse,
no p u d i e r o n hacer n a d a m á s prudente y acertado que m o r i r s e .
E n el c a j ó n d e l p e r f u m i s t a , que era f r a n c é s
por m á s s e ñ a s , p a s é m u c h o t i e m p o . Allí tuve
o c a s i ó n de observar e l arte que e j e r c í a a q u e l
apreciable i n d u s t r i a l , y de ver c o m o confeccion a b a i n f i n i d a d de a b o m i n a b l e s perfumes, t i n t u r a s , aceites, p o m a d a s , esencias, etc., etc., y
l l e n a b a de todo frascos y c a j a s , e n c u y a s etiquetas se ostentaban las armas de I n g l a t e r r a , y
se e n c a r e c í a m u c h o e l fraude que se h a c í a de
tan ú t i l e s a r t í c u l o s , y se d a b a n ú t i l e s avisos
p a r a conocer l a falsificación. A q u e l perfumist a estaba reuniendo u n g r a n c a p i t a l , porque en
M a d r i d h a y m u c h o aficionado á todas esas frusl e r í a s , y m u c h a vieja que quiere remozarse y
m u c h o viejo que se t i ñ e las c a n a s , y m u c h a s
mujeres de l a v i d a a i r a d a que salen á perfumar
las aceras de l a C a r r e r a de S a n J e r ó n i m o , y p a r a
las cuales e l a l m i z c l e es u n a necesidad, y m u chos t o n t o s , que les gusta sacar el p a ñ u e l o d e l
bolsillo y que h u e l a á c u a l q u i e r cosa en tres leguas á l a r e d o n d a . . .
D e casa d e l perfumista fui no sé c ó m o á l a de
u n a a c t r i z , que me g u a r d ó entre otros c o m p a ñ e r o s . Allí estuve d i v e r t i d o ; l a a c t r i z t e n í a tres
hijos y su m a r i d o , — q u e era u n h o m b r e que no
sé si s a b í a hacer a l g o , pero que no h a c í a n a d a ,
— y r e c i b í a m u c h a s v i s i t a s d e l empresario, de los
autores, de los abonados, que muchos eran a m i -
gos d e l m a r i d o , y é s t e , que e r a celoso c o m o u n
t u r c o , y algo h a b í a de hacer p a r a no estarse s i n
pensar en n a d a , r a b i a b a de celos a p a r t e , sobre
todo c u a n d o e l e m p r e s a r i o , á q u i e n no p o d í a
menos de m i r a r c o n cierto respeto y no poca cons i d e r a c i ó n , v e n í a á h o n r a r s u c a s a . Y cuando se
quedaban solos e l l a , él y los n i ñ o s , h a b í a allí
escenas que h u b i e r a n sido e n e l teatro de m u cho m á s efecto que las en que t o m a b a parte por
l a noche l a apreciable y d i s t i n g u i d a actriz, y
é s t a i n v o c a b a e l derecho á hacerle c a l l a r , porque a l fin ella era l a que l l e v a b a e l peso de l a
c a s a , y él a d u c í a t a m b i é n e l derecho que t e n í a
á ser o b e d e c i d o , porque a l fin él era e l m a r i do y q u i e n l l e v a b a e l peso de s u mujer, que era
m á s grave que el de l a c a s a . Y c u a n d o l a act r i z se p o n í a á ensayar u n a a c t i t u d , ó á estudiar
un gesto de d e s d é n , ó u n a m i r a d a de amor, ó
u n arranque de d i g n i d a d , uno de los chicos se
r o m p í a el a l m a , c a y é n d o s e de u n a m e s a , y otro
c o r r í a por l a sala dando desaforadas voces, á
c a b a l l o en e l b a s t ó n de su padre, y l a n i ñ a m e t í a
l a c a b e z a p o r entre los hierros d e l b a l c ó n , y l u e
go se d e s g a ñ i t a b a porque no l a p o d í a sacar.
:
H e a q u í u n a m u e s t r a de las escenas que ocur r í a n á c a d a m o m e n t o en a q u e l l a c a s a :
E l l a (Estudiando su papel):
Considera que soy madre,
q u e m i h i j o es m e n o r d e e d a d ,
q u e es u n ángel inocente...
(Dirigiéndose al hijo que corre á caballo con el bastón). ¡ M a l d i t o ! ¡ q u e me m a r e a s ! V e t e con t u
padre.
(Sigue declamando).
¡ q u e s u p a d r e es m u e r t o y a !
(Al
chico que se desploma desde la mesa). ¡ O j a l á
te abrieras l a c a b e z a ! ¡ B r i b ó n ! ¿ N o has de escarmentar?
S i a l hijo de m i s entrañas
no me quieres entregar,
d e a r r a n c a r t e á tí l o s ojos
y m u c h o más soy capaz...
(Estos dos versos últimos los decía á tiempo que entra •
ha en la sala el marido, y dirigiéndose furiosa á él, suponiendo , en su entusiasmo artístico, que era aquel su
interlocutor en la escena de la comedia).
E l m a r i d o . — M u j e r ¿ e s t á s loca?
E l l a . — D é j a m e , ¿ q u é quieres?
E l m a r i d o . — Q u e e s t á a h í d o n L u c a s , que viene á ajustarte.
E l l a . — ¡ A y ! que pase. M i r a , l l é v a t e los c h i c o s . — V a m o s , n i ñ o s , con p a p á . . .
D e s g r a c i a d a m e n t e se a c a b ó el a ñ o , y no t u v o
ajuste a q u e l l a apreciable a c t r i z , y yo salí de m i
e s c o n d r i j o , y fui c a m b i a d o por m e t á l i c o , con
p é r d i d a de u n 2 por 1 0 0 p a r a m i d u e ñ a , p o r q u e
e n a q u e l l a é p o c a h a b í a crisis financiera, y c a m b i a r u n billete d e l B a n c o era empresa m á s ard u a que t o c a r el cielo con las manos.
M i nuevo poseedor era uno de estos que l l a m a n bolsistas en e l m u n d o , y c u y a bolsa se llena
con l a de los d e m á s , s i no es que en u n a operac i ó n d e s g r a c i a d a e l d e m o n i o se l l e v a l o suyo y l o
ajeno. A s í le s u c e d i ó á m i d u e ñ o ; d e s p u é s de obtener fabulosas g a n a n c i a s , y r e a l i z a r operaciones felices, p e r d i ó e n solo u n d í a t o d a s u fortuna,
y hubo de vender, por consecuencia, los m a g n í ficos trenes en que su esposa se manifestaba á los
desocupados de l a F u e n t e C a s t e l l a n a , y dejar
los abonos d e l R e a l y l a C o m e d i a , y se vio en
l a p r e c i s i ó n de no dar convites n i conciertos,
con lo que l o g r ó el infeliz que todos sus amigos
le m i r a s e n c o n cierto d e s d é n , los que no c o n
i m p e r t i n e n t e desprecio ó con b u r l o n a l á s t i m a .
H a s t a su mujer c o m e n z ó á tratarle c o n menos
m i m o , y á pasar d í a s enteros e n c e r r a d a en su
c u a r t o , y á no querer comer, y á sufrir horribles
ataques de nervios y largas horas de j a q u e c a .
R e s u l t a d o : que l l e g ó u n d í a que m i hombre —
que h a b í a querido volver á p r o b a r f o r t u n a , y
c o m o é s t a le h a b í a vuelto l a e s p a l d a , no p o d í a
a l c a n z a r n i e l m á s p e q u e ñ o de sus favores,—
p e n s ó en l a muerte , en desaparecer de u n m u n do t a n agasajador, lisonjero y servil con el rico,
y t a n o r g u l l o s o , tan d é s p o t a , t a n c r u e l y tan
fiero c o n e l pobre. P e r o t e n í a a m o r á su mujer,
aunque é s t a le p a g a b a con n o t o r i a i n g r a t i t u d ,
y l a i d e a de no v o l v e r l a á ver, le h a c í a temer l a
m u e r t e , y querer desechar a q u e l pensamiento
* de s u i c i d i o , que se h a b í a apoderado de su i n t e l i gencia , y no le dejaba u n m o m e n t o , y le h a l a gaba , y le a n i m a b a , y le cegaba y le v o l v í a l o c o , que e l d e m o n i o d e l s u i c i d i o es el que menos
f á c i l m e n t e suelta su p r e s a , el m á s tenaz, el m á s
empedernido.
S i hubiese tenido l a d i c h a de poseer u n a esposa amante, c u i d a d o s a , c a r i t a t i v a s i q u i e r a , una
esposa t a n p e r s u a d i d a de sus deberes en l a prosp e r i d a d c o m o en l a d e s g r a c i a , es seguro que
aquel pobre h o m b r e y desdichado m a r i d o se hab r í a s a l v a d o , y t a l v e z c o n e l poderoso e s t í m u l o
d e l a m o r de s u c o m p a ñ e r a , s u i n t e l i g e n c i a h u b i e r a hecho p r o d i g i o s p a r a v o l v e r á conquistar l a
fortuna p e r d i d a , y si no l a hubiese conquistado,
h u b i é r a s e p o d i d o consolar de su p é r d i d a , y h a bituarse á pobre, pero t r a n q u i l a y amorosa v i d a ;
mas a q u e l l a mujer era de esas de a l m a fria y
c o r a z ó n e g o í s t a , e d u c a d a en l a o c i o s i d a d y en
l a s a t i s f a c c i ó n de todos los c a p r i c h o s , y por p a dres m á s esclavos que padres de su h i j a , y no
era fácil que su o r g u l l o se resignase á c o m p a r t i r
l a m i s e r i a d e l esposo, n i á sufrir las h u m i l l a c i o nes que tiene que devorar e l p o b r e , especialmente el pobre que h a sido r i c o .
E l m i s m o d í a en que el infeliz m a r i d o , d e s p u é s
de u n h o r r i b l e c o m b a t e c o n e l d e m o n i o d e l suicidio, h a b í a resuelto trabajar d í a y noche, sufrir
con p a c i e n c i a l a m i s e r i a , p e d i r l i m o s n a si era
preciso, p a r a su m u j e r , é s t a , v e n c i d a sin l u c h a
p o r el d e m o n i o de l a v a n i d a d , r e s o l v i ó ampararse de su m a d r e , que g o z a b a u n a regular fort u n a , y estaba dispuesta á r e c i b i r l a — á ella sola;
— y c o m o lo p e n s ó lo hizo l a infame, sentenciando de este m o d o á muerte á m i pobre d u e ñ o ,
que a q u e l l a m i s m a noche se l e v a n t ó l a tapa de
los sesos.
Y o fui e l ú l t i m o d i n e r o , e l d i n e r o que h a b í a
reservado a q u e l infeliz p a r a c o m p r a r u n vestido
á su mujer, y s e r v í p a r a p a g a r su entierro. D e
l a t e s o r e r í a de no s é q u é S a c r a m e n t a l , p a s é a l
c a j ó n de u n c e r e r o , de uno de esos honrados
c i u d a d a n o s que v i v e n rodeados de hachas, dest i n a d a s á a l u m b r a r muertos, y las v e n d e n y las
c o m p r a n luego, y las v u e l v e n á vender, y luego
las v u e l v e n á c o m p r a r .
D e s p u é s de pasar por m u c h a s m a n o s , unas
listas y flexibles, como deben ser las de los lad r o n e s , otras perfumadas , suaves , blandas y
a r i s t o c r á t i c a s , otras callosas y e n d u r e c i d a s , y
otras largas y descarnadas, c o m o las de los avaros, fui á dar en las de u n h o m b r e m u y original,
que me g u a r d ó c u i d a d o s a m e n t e , y v i v í a en la
escasez, y aunque á veces se p r i v a b a d e l sustento, n u n c a se p r i v a b a de m í , n u n c a me camb i a b a ; él y y o p a s á b a m o s m u c h o t i e m p o juntos,
encerrados en casa, él trabajando t e n i é n d o m e á
l a v i s t a sobre l a mesa y c o n t e m p l á n d o m e con
a f á n , c o n v e r d a d e r a a n s i a , durante horas enter a s , y unas veces l a e s p e r a n z a , l a s a t i s f a c c i ó n ,
la alegría, la embriaguez del triunfo se pintaba
en su semblante, y otras el desaliento, el espanto, la desesperación y la muerte... Y trabajaba
cada vez con más ardor, y hablaba solo, y soñaba despierto, y cuando oía ruido se sobresaltaba,
y me escondía debajo de un ladrillo, y todo lo
que tenía sobre la mesa lo ocultaba precipitadamente... E r a aquel hombre que tan azarosa vida
llevaba un falsificador, que teniendo, como tenía, notable ingenio, pasmoso talento, hubiera
podido llegar á una situación desahogada, sin
necesidad de recurrir al crimen, y habría llegado mucho más fácilmente á la honradez que
al delito, porque son horribles los sufrimientos,
la fiebre, el trabajo, la agonía, los años de
vida, en fin, que le costó llegar á imitarme. U n
d í a , cuando ya había encontrado medio de fabricar cada semana una enorme cantidad de
billetes de Banco, cuando estaba ya á punto de
cambiarlos por una enorme cantidad de dinero
cuando ya soñaba opulenta vida en el extranjero con el fruto de su crimen, fué encerrado
para siempre en un presidio entre gente soez y
miserable, sin conciencia.
Y o no le acompañé al presidio, que me quedé
en M a d r i d , en poder de un escribano, que algunos días después me entregó no sé por qué á
una viudita alegre y vivaracha, que no tardó en
darme á un joven apuesto y galán que la visitaba, y no podía ver al escribano, porque/féj
a b o r r e c í a de m u e r t e , y y a c u i d a b a l a v i u d a de
que e l j o v e n no e n c o n t r a r a a l e s c r i b a n o , n i el
escribano a l j o v e n .
E s t e joven me g a s t ó alegremente en casa de
J o s é M a r í a , no el famoso l a d r ó n á q u i e n D i o s
h a y a perdonado, sino e l d u e ñ o de u n m a g n í f i c o
establecimiento m u y frecuentado por j ó v e n e s
c a l a v e r a s , viejos glotones y toreros aficionados
á boquerones y m a n z a n i l l a . Allí q u e d é c a u t i v o ,
y de allí s a l i ó m i d u e ñ o l i m p i o de p o l v o y paja,
y t a m b a l e á n d o s e y a p o y á n d o s e en las paredes
p a r a no caer, a c o m p a ñ a d o de v a r i o s amigos que
le a y u d a b a n á t i r a r e l dinero y no le aband o n a b a n j a m á s en l a o c i o s i d a d y en los v i cios, que c o n s t i t u í a n l a o c u p a c i ó n constante del
desdichado. A l g ú n t i e m p o estuve en aquella
casa, y no pensaba m i d u e ñ o deshacerse de m í ,
c u a n d o u n a n o c h e , en o c a s i ó n en que h a b í a
dejado i n v o l u n t a r i a m e n t e e l m o s t r a d o r p a r a i r
á l a c o c i n a á a c t i v a r e l aderezo de u n besugo,
que p e d í a n c o n desaforadas voces y n o t o r i a i m p a c i e n c i a tres ó c u a t r o p a r r o q u i a n o s , grandes
t a h ú r e s que a c a b a b a n de hacer s u agosto en
d i c i e m b r e en l a p a r t i d a d e l Tuerto, e n t r ó u n
h o m b r e en l a tienda, y con sorprendente ligerez a a b r i ó el c a j ó n , c o g i ó u n p u ñ a d o de monedas
y un paquete, en el c u a l i b a y o , y salió á escape,
á t i e m p o que e l m i s m í s i m o d u e ñ o de l a casa
s a l í a de l a c o c i n a con el besugo en l a besuguera
y l a besuguera en l a m a n o , deseoso de servir él
m i s m o á los cuatro j u g a d o r e s , que eran de los
m á s asiduos y constantes favorecedores de su
establecimiento.
P o c o d e b i ó agradarle m i ausencia, pero m i e n tras él e c h a r í a sapos y c u l e b r a s p o r a q u e l l a
b o c a , y o i b a fuertemente sujeto c o n mis c o m p a ñ e r o s de i n f o r t u n i o entre los dedos de m i nuevo
poseedor, que era u n l a d r ó n , aunque él t e n í a
t o d a l a a p a r i e n c i a de u n c a b a l l e r o . E l y y o d i mos en u n a especie de v e n t o r r i l l o , e x t r a m u r o s
de l a P u e r t a de T o l e d o , donde á las altas horas
de l a noche se r e u n í a u n a escogida s o c i e d a d de
i n d u s t r i a l e s , rateros, tomadores d e l dos, g i t a nos, ropavejeros y mozas de r o m p e y rasga,
que c o n l a m a y o r f o r m a l i d a d d a b a n cuenta de
sus hechos, p u b l i c a b a n los n o m b r e s de los c o m p a ñ e r o s que h a b í a n c a í d o en poder de l a j u s t i c i a , e x p o n í a n las averiguaciones que t e n í a n hechas respecto de l a f o r t u n a de ciertas personas,
condenadas por t a n recomendable sociedad á
ser d e s p o s e í d a s de todo l o que se les p u d i e r a
h a l l a r en su c a s a , se leía l a l i s t a de las criadas
i n s c r i t a s como agentes de l a s o c i e d a d , y las señ a s y c i r c u n s t a n c i a s de las personas en cuyas
casas se h a b í a n a c o m o d a d o , y se r e p a r t í a amistosamente, c u a n d o no á n a v a j a z o l i m p i o , e l i m porte t o t a l de los despojos hechos durante e l
d í a por los i n d i v i d u o s de l a c o r p o r a c i ó n .
L a suerte me dio á u n h o m b r e y a viejo, com e r c i a n t e en perros de todas clases, relojes
de t o d a p r o c e d e n c i a y c i g a r r o s de G i b r a l t a r ,
concurrente asiduo á las novenas y á todo género de funciones religiosas, c í v i c a s , militares
y p o l í t i c a s , por p u r a d e v o c i ó n a l bolsillo del
p r ó j i m o . C u i d á b a s e poco a q u e l apreciable i n d u s t r i a l de las grandezas h u m a n a s ; v e s t í a s e por
t r i b u t a r el a c o s t u m b r a d o c u l t o á l a decencia,
pero se le v e í a siempre remendado, y muchas
veces roto, sin que por eso t u v i e r a él peor idea
de sí m i s m o n i le importase un ardite l a o p i n i ó n
de los d e m á s acerca de su filosofía, y sus pantalones remendados, y su c a m i s a h e c h a girones
á consecuencia q u i z á de l u c h a s i n g u l a r sostenida c o n t r a los agentes de l a a u t o r i d a d ; y desp u é s de hacer notar estas c u a l i d a d e s , no se ext r a ñ a r á que m i h o m b r e me p e r d i e r a por haberme colocado en u n bolsillo roto de su chaqueta,
del c u a l me e s c u r r í b o n i t a m e n t e , contento de
v e r m e fuera del poder de a q u e l c i u d a d a n o ; c a í
en e l suelo y él s i g u i ó a n d a n d o t a n t r a n q u i l o ,
bien ajeno de l a sensible p é r d i d a que acababa
de e x p e r i m e n t a r .
*
N o estuve m u c h o t i e m p o en e l suelo, porque
u n a , que p a r e c í a b u e n a m u j e r , y que l o era en
efecto, me r e c o g i ó c o n otros siete c o m p a ñ e r o s
a u n q u e de menos v a l o r que y o , que h a b í a n seg u i d o m i ejemplo y a b a n d o n a d o e l descosido
bolsillo de a q u e l t o m a d o r de todo l o que no le
d a b a n ; nos m i r ó con asombro l a pobre mujer,
y c o n d o l i é n d o s e d e l infeliz á q u i e n p e r t e n e c í a -
m o s , y p r e g u n t a n d o á todas las personas que
encontraba si h a b í a n p e r d i d o algo, llegamos á
u n a casa de m i s e r a b l e aspecto, y á u n a h a b i t a c i ó n estrecha, a l t a , f r i a , en l a que cosía c o n
afán u n a j o v e n b e l l a , m o d e s t a , triste y p á l i d a ,
que era h i j a de a q u e l l a s e ñ o r a , v i u d a q u e , seg ú n s u p e , t e n í a seis reales diarios de p e n s i ó n ;
dio c u e n t a d e l h a l l a z g o á s u h i j a , que n i s i q u i e ra nos m i r ó , n i v i en sus ojos l a m á s l i g e r a somb r a de c o d i c i a y a l e g r í a ; d o l i é r o n s e m a d r e é
hija de l a m a l a suerte d e l desdichado que h a b í a
p e r d i d o a q u e l l a c a n t i d a d , y cuando estaban
h a c i e n d o desconsoladoras reflexiones acerca de
l a p o c a e q u i d a d c o n que l a fortuna reparte sus
favores, e n t r ó en l a m í s e r a estancia u n j o v e n
robusto y g a l á n , casi l l o r a n d o , que aquel m i s m o
d í a h a b í a tenido l a suerte de caer soldado, pel i g r o que i g n o r a b a n su m a d r e y su h e r m a n a , á
quienes n a d a h a b í a querido decir h a s t a e l ú l t i mo momento. L a desesperación m á s horrible
se a p o d e r ó de las dos mujeres a l saber l a funest a n o t i c i a , y en v a n o p r o c u r a b a consolarlas el
quinto.
A q u e l pobre j o v e n no t e n í a medio alguno de
e v i t a r l a i n m e n s a desgracia que c a í a , m á s que
sobre é l , sobre las prendas queridas de su coraz ó n . . . Y allí h a b í a 8 . 0 0 0 reales que l a m a d r e
h a b í a e n c o n t r a d o en l a c a l l e , precisamente l a
c a n t i d a d c o n que su hijo p o d í a quedarse á s u
l a d o , y n i ellas n i é l , c u a n d o t u v o n o t i c i a d e l
h a l l a z g o , pensaron que p o d í a n d i s p o n e r de los
billetes de B a n c o , c u a n d o n i n g ú n m a l p o d í a resultarles , y n a d i e se les q u e j a r í a . L o ú n i c o que
r e s o l v i e r o n acerca de los billetes, fué leer d u r a n te unos d í a s La Correspondencia, p o r si l a person a que los h a b í a p e r d i d o a n u n c i a b a las s e ñ a s
de su casa. Y , en efecto, dos d í a s d e s p u é s e l per i ó d i c o , expresando el sitio en que se h a b í a n
e x t r a v i a d o , l a c a n t i d a d que representaban los
b i l l e t e s , y ofreciendo un b u e n h a l l a z g o y encareciendo l a c a r i d a d de l a persona que los hubiese encontrado en favor de u n infeliz que no t e n í a
o t r a fortuna p a r a su vejez, d a b a las s e ñ a s de l a
c a s a donde se esperaba l a d e v o l u c i ó n . A q u e l l o s
tres desdichados seres, y a que n o t e n í a n aleg r í a s propias, q u i s i e r o n regocijarse u n a v e z , siq u i e r a c o n l a a l e g r í a ajena, y los tres fueron á
entregar los 8 . 0 0 0 reales a l i n d u s t r i a l de que y a
tienen ustedes n o t i c i a , que los r e c i b i ó l l o r a n d o
y les d e s p i d i ó r i e n d o , a s e g u r á n d o l e s su agradecimiento y d e m o s t r á n d o s e l o con una moneda
de 1 0 0 reales, que el presunto soldado t o m ó
p a r a no h u m i l l a r á a q u e l m i s e r a b l e , y que se
a p l i c ó á c i n c o misas por el a l m a de su padre,
h o m b r e honrado q u e , si no h a b í a p o d i d o dejar
á su f a m i l i a bienes de f o r t u n a , le h a b í a dado
c o n su ejemplo y sus lecciones u n a fortaleza i n q u e b r a n t a b l e de a l m a y u n a h i d a l g u í a de sent i m i e n t o s , de m á s v a l o r á los ojos de D i o s que
todas las fortunas d e l m u n d o .
M u c h o s e n t í v e r m e en poder de a q u e l m a l
h o m b r e , y me c a u s ó g r a n s a t i s f a c c i ó n q u e , pasado a l g ú n t i e m p o , fui secuestrado por l a autor i d a d , que se a p o d e r ó de m i d u e ñ o , quien probablemente e s t a r á a h o r a e x t i n g u i e n d o su conden a en a l g ú n presidio, y pasando de unas manos
á otras, c o n t i n u é m i p e r e g r i n a c i ó n por el m u n d o , h a c i e n d o beneficios algunas veces, y siendo
otras c a u s a , pretexto y c ó m p l i c e de p i c a r d í a s .
C o n m i a y u d a se r e a l i z a r o n h o r r i b l e s comercios,
espantosas ventas y desgracias sin c u e n t o ; fui
base de algunas fortunas, aunque t a n e x i g u a
es l a c a n t i d a d que represento, y no pocas veces
o r i g e n de l a p e r d i c i ó n de seres n a c i d o s c o n v a l o r p a r a t o d o , menos p a r a e l dinero, que se h u m i l l a n ante e l d i n e r o , y é s t e los atrae c o m o
e l i m á n a l acero. ¿ Y d ó n d e v i n e á p a r a r ? . . .
D o n d e menos p o d í a figurarme; pero l a P r o v i d e n c i a es t a m b i é n j u s t a c o n e l d i n e r o , cuando el dinero se h a c o n d u c i d o bien a l g u n a vez
en su v i d a . — V i n e á dar en las honradas manos d e l hijo que c a y ó soldado el m i s m o d í a que
s u m a d r e e n c o n t r ó 8.000 reales en billetes de
B a n c o ; y a e r a t e n i e n t e , h a b í a j u g a d o á l a loter í a y yo f o r m é parte d e l p r e m i o , y me r e c i b i ó
c o n n o t o r i a a l e g r í a , porque me destinaba á
c o n s t i t u i r el dote de su h e r m a n a , que se c a s ó
de allí á poco t i e m p o .
N o a c a b a r í a j a m á s si c o n t i n u a r a d a n d o notic i a de todas las personas que me h a n p o s e í d o ,
20
y t e r m i n o d e c l a r a n d o que en l a a c t u a l i d a d pertenezco á u n poeta á quien he correspondido
por h e r e n c i a i n e x p e r a d a . Y es de notar que
hasta que no me t u v o en su poder m i a c t u a l dueñ o no h a b í a v i s t o j a m á s 1.000 pesetas juntas,
n i en cobre, n i en p l a t a , n i en oro, n i en p a p e l .
LAS
MAMAS
AS m a m a s son u n a s s e ñ o r a s de c i e r t a
e d a d — q u e como nunca la declaran,
puede l l a m a r s e i n c i e r t a — v i u d a s en gen e r a l , feas en su m a y o r parte, y madres p o r de
contado de u n a , dos, tres ó cuatro n i ñ a s de dieciséis a ñ o s en adelante, que se h a l l a n en estado
de merecer, y generalmente no tienen todo lo
que m e r e c e n .
L a s s e ñ a r a s á que me refiero, h a n dejado de
ser madres t r o c á n d o s e en c r i a d a s fieles de sus
hijas, apenas é s t a s h a n c o l g a d o los p a n t a l o n c i t o s
y se h a n vestido de largo p a r a o c u p a r u n puesto
en l a e x p o s i c i ó n d e l bello sexo, que surte de esposas á los h o m b r e s que quieren casarse, que
no son m u c h o s p o r desgracia.
D e j a n d o p a r a o t r a o c a s i ó n e l estudio de l a s
m a m a s de alto b o r d o , es decir, de las m a m a s
que t i e n e n m e d i o s sobrados de satisfacer los
c a p r i c h o s de sus hijas, y m u c h o s m á s caprichos
de ellas m i s m a s , p r o c u r a r é describir, lo m á s
exactamente p o s i b l e , las m a m a s de medio car á c t e r , las m a m a s que se encuentra u n cristiano
en todas partes rodeadas de sus hijas, que como
P a t u r o t , v a n en b u s c a de u n a p o s i c i ó n social,
las m a m a s que no tienen otros medios de subsistencia que l a p e n s i ó n d e l M o n t e p í o , que deben á sus m a r i d o s , los que t u v i e r o n l a inadvert e n c i a de morirse antes de llegar á generales ó
á ministros.
E s t a s m a m a s e s t á n condenadas á l a v i d a m á s
azarosa y desventurada que e l lector puede
figurarse. Y si creen ustedes que exagero, oigan
lo que d í a s pasados d e c í a m i s e ñ o r a d o ñ a Seraf i n a , m a d r e de tres hijas como tres soles, y v i u d a de u n teniente coronel de c a b a l l e r í a , que se
m u r i ó c u a n d o m á s falta h a c í a , como le sucede
á todo fiel c r i s t i a n o en este p a s a d i z o que se
llama mundo.
A d v i e r t o a l lector que d o ñ a Serafina h a b l a
con o t r a s e ñ o r a , v e c i n a s u y a , que se l l a m a d o ñ a
B e r n a r d a , y que es v i u d a t a m b i é n de u n emp l e a d o en P a l a c i o , y que tiene u n a hija que
aprende m ú s i c a en el C o n s e r v a t o r i o , y todo el
s a n t o d í a e s t á c a n t a n d o estos espirituales versos
de l a z a r z u e l a :
Pobre chica
l a q u e tiene que s e r v i r ,
más valiera
q u e se l l e g a r a á m o r i r .
D o ñ a S e r a f i n a h a s a l i d o á tender r o p a á l a
v e n t a n a d e l patio, y d o ñ a B e r n a r d a , que estaba
poniendo u n a h o j i t a de escarola a l c a n a r i o , h a
c r e í d o m u y puesto en el orden s a l u d a r á l a vec i n a , por aquello de que no q u i t a l o c o r t é s á lo
valiente, y h o y por tí y m a ñ a n a por m í , y sobre
todo, p o r q u e en este m u n d o , ¿ q u i é n sabe l o que
puede suceder? y p o r q u e a l fin, entre vecinas,
c u a l q u i e r d í a se p o d r í a ofrecer a l g u n a c o s a , y
por ú l t i m o , p o r q u e á ella le h a n e n s e ñ a d o sus
padres á tener e d u c a c i ó n y á no negar á nadie
l a p a l a b r a de D i o s .
— B u e n o s d í a s , d o ñ a Serafina — dice d o ñ a
Bernarda.
. — M u y buenos los tenga u s t e d , d o ñ a B e r n a r d a — dice d o ñ a S e r a f i n a .
— ¿Y las n i ñ a s ?
— T a n buenas p a r a servir á usted. D u r m i e n do e s t á n t o d a v í a , p o r q u e c o m o anoche estuvimos en las m á s c a r a s . . .
— ¡ H o l a ! ¿ F u e r o n ustedes a l baile?
— S í , s e ñ o r a : trajo los billetes u n a m i g o de
las n i ñ a s , que es p r i m o d e l que corre c o n los
b a i l e s , y y o , l a v e r d a d , no t e n í a m u c h a s g a n a s
de b a i l e ; pero c o m o t e n í a m o s y a a q u í los b i l l e tes, y las n i ñ a s estaban consentidas en i r , y a ve
usted, ¿ q u é remedio h a b í a ? . . . P u e s nos pusimos
por l a c a b e z a las c o r t i n i l l a s , y a l l á nos fuimos
s ó l i t a s . . . Y m i r e usted, estaba m u y b i e n ; pero á
m í n o m e d i v i e r t e n esas c o s a s , porque y a v e
u s t e d , las n i ñ a s , es n a t u r a l , se fueron á b a i l a r ,
y y o allí me q u e d é s e n t a d a e n u n s o f á , hecha
u n pasmarote... D e c u a n d o e n c u a n d o v e n í a n
ellas á d e c i r m e : « A q u í e s t a m o s , m a m á » ; pero
es claro, en cuanto e m p e z a b a n á tocar, c a d a
u n a se i b a p o r s u l a d o .
— ¿Y usted no b a i l ó ?
— ¡Yo! C a l l e u s t e d , s e ñ o r a , si me d a b a no s é
q u é v e r c o m o se b a i l a en e l d í a . . . V a m o s , es
u n a cosa que d e b í a p r o h i b i r s e , p o r q u e yo no s é ,
pero las m u c h a c h a s deben sudar e l quilo... U n o
v i n o á sacarme á b a i l a r . . . ¡ V a m o s ! ¡lo que me
p u d e reir!... E l , e m p e ñ a d o en que yo v i v í a en
l a calle d e l C a n d i l , y me l l a m a b a E n g r a c i a ,
y yo s i g u i é n d o l e l a b r o m a . . . P u e s mire usted,
e l h o m b r e estaba t a n e n c a l a b r i n a d o que me
quiso l l e v a r a l a m b i g ú , y me c o m p r ó u n r a m o
que a h í lo tengo con agua en u n a j i c a r a , y se
e m p e ñ ó en que le esperara debajo de l a a r a ñ a ,
c u a n d o se c o n c l u y e r a el b a i l e . . . P e r o y o , ¿qué
le h a b í a de esperar?... Y a t e n í a p a r a s u a ñ o el
n i ñ o , s e g ú n las cosas que me dijo... V a m o s , le
d i g o á usted c o n v e r d a d que en e l d í a e s t á n
los hombres bajo un p i e , que le sacan á u n a
mujer los colores á l a c a r a c o n las cosas que
dicen. Y usted, ¿ c ó m o no llevó s u n i ñ a a l baile?
— ¡ C a l l e u s t e d , h i j a ! s i estoy lo m á s a b u r r i da... E s t á b a m o s e n i r , y y a t e n í a m o s los billetes, que nos los dio l a s e ñ o r a d e l p r i n c i p a l . . .
C o m o su m a r i d o e s t á en u n p e r i ó d i c o , tiene b i -
lletes p a r a todas partes... P e r o l u e g o , sobre n o
i r a l b a i l e , t u v i m o s u n disgusto...
— ¿ Y por qué?
— ¿ P o r q u é h a b í a de ser?... P o r q u e desde que
h a entrado ese h o m b r e en c a s a , parece que h a
entrado e l m i s m í s i m o d e m o n i o . . . E l d i c e que en
c u a n t o le c o l o q u e n se v a á c a s a r ; pero ¡ a y , J e s ú s ! como y o le d i g o á m i C o n c h a , aunque me
lo d i e r a n e n g a r z a d o en o r o , no me c a s a b a c o n
un hombre así...
— S í , tiene u n a c a r a de m a l genio...
— C a l l e u s t e d , s e ñ o r a , si parece que se l o deben y no se l o pagan... A n o c h e v i n o á las siete,
y en c u a n t o vio que e s t á b a m o s cosiendo u n a s
c i n t a s de color de fuego en los v e s t i d o s , sospec h ó que e r a n p a r a el b a i l e , y puso u n a c a r a ,
s e ñ o r a , que á m í se me q u i t ó l a g a n a de i r , y
m i C o n c h a t i r ó el v e s t i d o , y t i j e r e t e ó las c i n t a s ,
y se fué a l l á dentro c o n u n hocico que d a b a miedo v e r l a . P u e s ¿ c r e e r á usted que él estuvo sent a d o h a s t a las once y m e d i a s i n h a b l a r u n a p a l a bra? E l es b u e n h o m b r e sí, s e ñ o r a , m u y f o r m a l y
todo l o que usted q u i e r a , pero tiene u n geniecit o , que parece c r i a d o en a l g ú n d e s v á n . . . ¡ A y !
p a r a m í , que soy t a n c l a r a , y que como d e c í a
m i m a d r e , que e s t é en g l o r i a , tengo este d o n de
gentes, que me l l e v o de calles á todo el mundo...
— L o mismo era m i m a r i d o ; p a r e c í a u n hur ó n ; s i e m p r e h u y e n d o de l a g e n t e , y c u a n d o
h a b l a b a p a r e c í a que a p e d r e a b a .
— D e s d e que él h a entrado e n c a s a , s e ñ o r a ,
n i b a i l e s , n i teatros, n i paseos, n i amigos... n a da... T o d o le i n c o m o d a ; si queremos ir a l teatro u n d o m i n g o por l a t a r d e , dice que parecemos l u g a r e ñ a s ; si viene a l g ú n a m i g o á c a s a , en
seguida le pone u n a c a r a , que e l que viene u n a
v e z y a no quiere volver m á s ; si a l g ú n d í a v a m o s
a l b a i l e , él no se despega de nosotras; y si un
a m i g o de m i m a r i d o nos ve y nos quiere obseq u i a r , a l momento dice que se v a y que no v o l v e r á , y que somos unas l o c a s , y que e l pobre
h o m b r e , que c o n l a mejor v o l u n t a d nos quiere
convidar, será u n tonto, y un bruto, y un ¿ q u é
sé yo?... E n fin, s e ñ o r a , deseando estoy que se
casen y se v a y a n benditos de D i o s .
— V a m o s , y usted no tiene m á s que una. P u e s ,
¿ y y o , que tengo tres?... L a s m í a s son por o t r o
estilo... N o quieren m á s que i r majas y estar
todo el d í a en l a calle... Y o c o n o z c o que e s t á n
en l a edad de d i v e r t i r s e ; pero a m i g a , no p u e d o ,
porque y a ve usted que en M a d r i d todo cuesta
un s e n t i d o , y veinte duros que cobro y a se sabe h a s t a d ó n d e llegan... Y o se lo d i g o , pero
e l l a s , n a d a ; es v e r d a d q u e , c o m o tenemos tantos c o n o c i m i e n t o s , y en M a d r i d l a t r a t a n á u n a
s e g ú n como l a v e n , y si u n a deja de presentarse,
en seguida e m p i e z a n las h a b l a d u r í a s . . .
— ¡ Y a lo c r e o !
— P u e s y a ve u s t e d , los l u n e s , y a se sabe,
v a m o s á casa de las de M u ñ o z , que son lo m á s
reparonas y l o m á s c r i t i c o n a s , y siempre e s t á n
diciendo si los vestidos se l l e v a n a s í , y si las
m a n g a s se l l e v a n de esto ó de lo otro. N o h a y allí
m á s c o n v e r s a c i ó n que de m o d a s ; y l u e g o , cuando v e n i m o s á casa, e m p i e z a n las p e t i c i o n e s , y l a
u n a quiere u n a c o s a , y l a o t r a , o t r a ; y d i c e n que
si no v a n c o m o las de M u ñ o z no pueden v o l v e r
a l l í , y y a ve u s t e d , como esa f a m i l i a e s t á en c a n delera y m a ñ a n a ú otro d í a podemos necesitarla,
no h a y m á s remedio que ¡r á l a t i e n d a y sacar
lo p r e c i s o , aunque sea fiado, que esto es lo que
me v a l e , que en l a t i e n d a me conocen y a , y sab e n que yo c u m p l o , y c u a n d o puedo les d o y uno,
dos ó m e d i o ; pero s i n o , ¿ c ó m o h a b í a m o s de
poder hacer tantos gastos?
— ¿ Y c u á n d o nos d a u n d í a bueno a l g u n a de
esas s e ñ o r i t a s ?
— ¡ A y ! ¡ s e ñ o r a ! me parece que t o d a v í a t a r d a r á n , p o r q u e c o m o ellas son pobres y no quieren casarse c o n pobres, y los ricos no se encuent r a n a h í d e t r á s de l a puerta... Y mire usted , l o
que es l a m a y o r , y a h a p o d i d o casarse con u n
m é d i c o - c i r u j a n o que c o n c l u y ó l a c a r r e r a el a ñ o
p a s a d o , y a h o r a e s t á en u n p u e b l o ; pero se emp e ñ ó en que s i se c a s a b a c o n u n m é d i c o é s t e
h a b í a de tener carrudaje, y a q u e l p o b r e m u c h a c h o , y a ve usted ¿ q u é camidaje h a b í a de tener ?
Y mire usted .. me parece que no h a de encontrar otro como a q u e l , que l a q u e r í a m u c h o , y
es u n h o m b r e m u y arreglado y m u y v i v i d o r , y
á m í me c u r ó de unos dolores que me d a b a n
antes todos los i n v i e r n o s , y é l e n u n m o m e n t o ,
con unas p i l d o r a s que h a b í a que tomarlas en
ayunas y antes de v e s t i r m e , me los q u i t ó de t a l
m a n e r a , que este i n v i e r n o , y a v e usted si hace
frió, no me h a n d a d o t o d a v í a .
— P u e s m i r e u s t e d , h i z o m a l en no casarse
con ese j o v e n , porque en el d í a . . .
— S í , s í , ¡ d í g a m e usted á m í c o m o e s t á n los
h o m b r e s ! A h í tiene usted l a m e d i a n a de mis n i ñ a s : e l a ñ o pasado en casa de las de M u ñ o z , emp e z ó con que sí, que no, c o n u n o de los que i b a n
a l l í , teniente de c a b a l l e r í a , m u y g u a p o m u c h a c h o , eso s í , y m u y fino, y todo l o que usted
q u i e r a . . . pues é l , ¡ v a y a ! no se a n d u v o en chiq u i t a s , y á los ocho ó diez d í a s y a le dijo que
q u e r í a casarse, y que n o se c a s a r í a c o n o t r a sino
c o n e l l a , y todas esas cosas que nos d i c e n los
h o m b r e s ; y todo e l d í a no h a c í a o t r a cosa que
pasear á c a b a l l o p o r l a c a l l e , v e s t i d o de uniforme y c o n e l asistente d e t r á s . . . y , es c l a r o , c o m o
las mujeres somos tontas, y en v i e n d o u n a casac a de dos colores y a se nos v a e l santo a l cielo,
l a n i ñ a se e n a m o r ó de él de t a l m a n e r a , s e ñ o r a ,
que se estaba las horas muertas a l b a l c ó n , y en
veinte d í a s se me q u e d ó c o m o u n fideo... Y á
todo e s t o , paseos y m á s p a s e o s , y cartas y m á s
c a r t a s , y á todas horas e l asistente en e l p o r t a l ,
y todo e l m u n d o enterado de l o que o c u r r í a . . .
P u e s y a v e r á u s t e d , u n a noche s a l i m o s l a n i ñ a
y y o , — q u e l a s a c a b a de casa p a r a que se distraj e r a , — y en e l p o r t a l estaba u n a m u j e r , que en
c u a n t o nos vio, se puso h e c h a u n basilisco, y
nos e m p e z ó á i n s u l t a r y á ponernos c o m o u n
trapo... A m i n i ñ a le dio u n a c o n g o j a , que c r e í
que se me q u e d a b a entre las m a n o s , y y o , y a
puede usted figurarse... A l fin, v i e n d o que se
r e u n í a allí l a g e n t e , y que h a b í a n i d o á l l a m a r
á los g u a r d i a s , e l portero c e r r ó l a p u e r t a , y nos
s u b i m o s á casa, y l a mujer d e t r á s . . . ¿Y sabe ust e d q u é era?... Q u e e l t a l oficialito era casado,
y a q u e l l a su mujer... C o n q u e v a y a usted á fiarse
de los hombres.
— P e r c m i r e usted... ¡ q u é p i c a r o !
— P u e s e l otro d í a t u v o l a d e s v e r g ü e n z a de
v e n i r á c a s a , y c o m o somos mujeres s o l a s , nos
dijo todo l o que se le v i n o á l a b o c a .
— ¡ Q u é l á s t i m a de presidio!...
— Y nos l l a m ó s e ñ o r i t a s pobres... P o r a h í le
suelo ver l u c i e n d o e l uniforme y con u n a c i n t u rita como una dama... S i viera usted, cada vez
que le veo se me altera t o d a l a m á q u i n a .
Y n o h a b l a n m á s d o ñ a B e r n a r d a y d o ñ a Serafina porque a q u é l l a h a o í d o sonar l a c a m p a n i l l a , y v a á a b r i r a l presunto esposo de l a n i ñ a ,
que c o m o e s t á cesante y no tiene g r a n cosa que
h a c e r , se pasa el d í a en casa de l a respetable
s e ñ o r a , q u i e n , s i no fuera por l a e s p e r a n c i l l a de
que h a de l l e g a r á ser s u y e r n o , n o d e j a r í a de
l a m e n t a r v i s i t a s t a n largas y c o n t i n u a d a s , que
l a i m p i d e n dedicarse c o n t o d a l a s o l i c i t u d prop i a de u n a mujer de su casa á los quehaceres
domésticos...
D o ñ a Serafina se despide de l a v e c i n a p a r a
ir á dar u n a v u e l t a a l p u c h e r o y p a r a poner en
p a z á dos de sus hijas, que hace rato se e s t á n
d i c i e n d o denuestos sobre si u n oficial que v i v e
enfrente, y todo el d í a se e s t á en e l b a l c ó n tarareando l a m a r c h a real, m i r a á l a u n a ó á l a otra,
c u e s t i ó n g r a v í s i m a p a r a las dos j ó v e n e s , que se
creen c o n m é r i t o s suficientes á c a u t i v a r l a vol u n t a d , no sólo de u n oficialito apenas salido d e l
colegio, sino hasta de toda l a g u a r n i c i ó n de
Madrid.
L a pobre m a d r e e m p l e a t o d a su elocuencia
— y a que no puede emplear u n a a u t o r i d a d que
no tiene — en p e r s u a d i r á las n i ñ a s de que no
h a y m o t i v o p a r a l a e x c i s i ó n que a c a b a de ocur r i r , puesto que e l o f i c i a l , que e s , c o m o si dijéramos, e l fundamento de l a c u e s t i ó n , no merece
por su posición, a c t u a l (subteniente de infanter í a ) que fijen en él l a m i r a d a y l a i n t e n c i ó n dos
hijas de un padre que fué todo u n c a b a l l e r o de
m u c h o viso, y que D i o s s á b e l o que s e r í a ahora,
si no se h u b i e r a m u e r t o . — Y l a h e r m a n a m a y o r
interviene en l a c u e s t i ó n , y p i e n s a que es u n a
p u e r i l i d a d , i n d i g n a de sus dos h e r m a n a s , disp u t a r s e las m i r a d a s de u n h o m b r e , c u y o presente n o es m u y desahogado, y c u y o p o r v e n i r se
h a l l a a ú n envuelto en las t i n i e b l a s d e l misterio.
Y l a c u e s t i ó n t o m a otro aspecto desde este
instante, porque las dos h e r m a n a s d a n tregua á
sus r e n c i l l a s , y se u n e n en c o n t r a de l a h e r m a n a
m a y o r , en q u i e n suponen u n o r g u l l o desmedido
y poco en c o n s o n a n c i a c o n su p o s i c i ó n a c t u a l y
c o n su e d a d , que y a se acerca á los v e i n t i o c h o
d e l p i c o , y a c ú s a n l a de e n v i d i a , porque á e l l a
no le sale n i n g u n a p r o p o r c i ó n .
Y las tres h e r m a n a s se ponen c o m o nuevas,
y l a a n t i g u a s e ñ o r a , m a d r e de las t r e s , las oye
con e v a n g é l i c a m a n s e d u m b r e , l a m e n t á n d o s e en
silencio de l a p r e m a t u r a muerte de s u esposo y
de las c i r c u n s t a n c i a s que l a h a n t r a í d o á menos,
c u a n d o precisamente lo que e l l a necesitaba,
p a r a t r a n q u i l i d a d de su a l m a y c o l o c a c i ó n de
sus h i j a s , era que l a h u b i e r a n l l e v a d o á más,
y no se atreve á a b r i r l a b o c a , porque entonces
las tres hijas se u n i r á n c o n t r a e l l a , y q u i z á q u i z á le f a l t a r á n a l respeto que debe i n s p i r a r siempre u n a m a d r e á sus hijos.
F e l i z m e n t e suena l a c a m p a n i l l a y se presenta
m u y estirado u n c a b a l l e r o á q u i e n h a n conocido
d o ñ a Serafina y sus hijas en u n b a i l e , y á q u i e n
h a n ofrecido l a casa c o m o es consiguiente entre
personas b i e n educadas. P r e s é n t a s e p r i m e r o l a
m a d r e , y sucesivamente se v a n presentando las
hijas, y durante h o r a y m e d i a h a b l a n las cuatro
de m i l cosas que á n a d i e i n t e r e s a n , y el caballero protesta su a d h e s i ó n y s i m p a t í a , y l a m a m á
le manifiesta t a m b i é n s u a d m i r a c i ó n y e l b u e n
concepto que de él tiene formado, y las n i ñ a s le
halagan el oído y el amor propio, a s e g u r á n d o l e
que son m u y pocos los sujetos con quienes
ellas se atreven á dar u n a v u e l t a en u n b a i l e , y
m u c h o s menos los que l o g r a n ser recibidos en
l a c a s a , porque á ellas n u n c a les h a gustado
dar que h a b l a r , y porque no quieren parecerse
á F u l a n i t a y á Z u t a n i t a , que son m á s conocidas
que l a ruda, y todo e l m u n d o tiene que hacer
con ellas , porque n i en é s t a n i en las pasadas
edades hubo mujeres que m á s a m i g o s tengan y
de quienes m á s d e s p r o p ó s i t o s se h a y a n dicho,
d e s p r o p ó s i t o s , que p a r a algunos que los oyen
lo son efectivamente, pero no lo son p a r a otros,
por aquello de que en e l m u n d o generalmente
estamos m á s dispuestos á creer lo m a l o que l o
bueno que se dice d e l p r ó g i m o .
Y e l c a b a l l e r o , c o n v e n c i d o d e l b u e n efecto
que h a hecho s u p r e s e n c i a , y p r e v i e n d o que,
siendo el ú n i c o a m i g o í n t i m o de a q u e l l a f a m i l i a ,
e j e r c e r á en l a casa u n a influencia o m n í m o d a
m u y favorable á sus m i r a s p a r t i c u l a r e s , que, en
p u r i d a d , no son m u y c a t ó l i c a s , se despide protestando de nuevo su a m i s t a d franca y desinter e s a d a , c o n l a que se ufanan m u y m u c h o d o ñ a
Serafina y sus hijas, quienes se entretienen desp u é s en hacer e l elogio de t a n excelente sujeto
que no parece c o m o estos d e l d í a n i m u c h o men o s , y sí u n hombre m u y c a b a l y d e l corte de
aquellos honrados varones que, obedeciendo las
leyes de l a n a t u r a l e z a , quieren á las mujeres,
pero con b u e n fin, pensando m u y juiciosamente
que este b u e n fin es e l p r i n c i p i o f u n d a m e n t a l
de l a f e l i c i d a d d o m é s t i c a y d e l b u e n gobierno
de l a f a m i l i a h u m a n a .
P e r o c o m o en este m u n d o tienen los m a l o s
i n m e n s a m a y o r í a sobre los b u e n o s , resulta luego que e l t a l c a b a l l e r o l o es de c u e n t a , p o r l o
que d o ñ a S e r a f i n a tiene que ponerle a l cabo de
cierto t i e m p o de p a t i t a s en l a c a l l e .
L a prudente m a d r e , en v i s t a de los desengañ o s que sus hijas r e c i b e n , y c o n v e n c i d a de los
p e l i g r o s que ofrece l a a m i s t a d de ciertos h o m b r e s , significa á sus hijas e l honesto y b u e n deseo de que n i n g u n o v u e l v a á entrar en s u c a s a .
Y a q u í t i e n e n ustedes y a á las hijas c o n t r a l a
m a d r e , que l a a c u s a n de quererlas aislar en e l
m u n d o , i m p i d i e n d o s u c o l o c a c i ó n . Y l a pobre
v i e j a , ¿ q u é h a de h a c e r , cuando sospecha que
sus hijas p i e n s a n que e l l a es e l o b s t á c u l o que se
opone á su f e l i c i d a d ? . . . V e s t i r l a s todo l o m á s
majas que puede, l l e v a r l a s á todas partes, siempre que no le cueste e l dinero, exponerse á todas
l a s p u l m o n í a s que en i n v i e r n o v a n á l a desband a d a por esas calles, estar siempre c o n l a p a p a l i n a puesta p a r a r e c i b i r v i s i t a s , es d e c i r , p a r a
a c o m p a ñ a r á sus hijas c u a n d o v i e n e n las v i sitas, y estar v o l a d a , c o m o e l l a dice, por s i se le
sale e l p u c h e r o , y porque en l a casa todo e s t á
m a n g a p o r h o m b r o . Y e l l a las s i r v e , y las cose,
y las emperegila, y ellas se c o m p o n e n , se adorn a n , se p o n e n m á s g u a p a s de l o que s o n , no
p a r a su m a d r e , sino p a r a F u l a n i t o , que dijo el
d í a antes que i r í a á v e r l a s , p a r a e l oficial d e l
m i n i s t e r i o soltero ( e l o f i c i a l , no e l m i n i s t e r i o ) ,
que se h a m u d a d o á l a casa de enfrente, p a r a e l
a d m i n i s t r a d o r de l a q u é h a b i t a n , que es u n
m u c h a c h o m u y fino y tiene que v e n i r á enterarse de dos goteras que h a y e n l a c o c i n a y de c u a t r o l a d r i l l o s que h a y que poner en e l p a s i l l o . Y
las n i ñ a s t r a s n o c h a n , u n a e s t u d i a n d o papeles
de c o m e d i a s que representan en e l teatro de l a
casa de u n a b o g a d o , que tiene pocos pleitos y
a l g ú n dinero, otra d e s g a ñ i t á n d o s e á cantar arias
y r o m a n z a s de ó p e r a , p a r a l u c i r s e luego en l a
m i s m a r e u n i ó n , y l a m a y o r l e y e n d o La Correspondencia, que se l a e c h a p o r debajo de l a puerta
e l c a m a r e r o d e l café de enfrente, que v i v e en l a
g u a r d i l l a y se r e t i r a á las t a n t a s de l a noche.
P o r supuesto que las tales n i ñ a s saben l a v i d a
y m i l a g r o s de todo e l m u n d o , y s i no l a saben
l a i n v e n t a n , y no h a y m a r q u é s , n i d u q u e , n i
g e n e r a l , y a difuntos, que n o h a y a n sido v i s i t a s
s u y a s y querido á las n i ñ a s c a d a uno de ellos
c o m o s i fuera su p r o p i o padre. Y ellas saben
q u i é n se casa y q u i é n se v a á casar, y q u i é n se
i b a á casar y y a n o se casa, y p o r q u é n o se casa , y por q u é D . F u l a n o v a á los b a ñ o s s i n su
m u j e r , y por q u é v a á todas partes s i n su marido.
P a s a n algunos a ñ o s , y u n d í a se encuentran
en l a calle d o ñ a B e r n a r d a y d o ñ a Serafina, que
b a b í a n dejado de ser vecinas y no h a b í a n vuelto
á verse, á pesar de que a m b a s t e n í a n c u r i o s i d a d
por saber u n a de o t r a .
— ¿Y l a n i ñ a de u s t e d ? — e s l o p r i m e r o que
pregunta d o ñ a S e r a f i n a á d o ñ a B e r n a r d a , desp u é s de los s a l u d o s , asombros y observaciones
acerca d e l estado de s a l u d que son de c a j ó n
entre mujeres conocidas que n o se h a n visto en
algún tiempo.
— N o me hable usted—contesta d o ñ a B e r n a r d a — que me salgo de casa por no o i r í a . . . ¡Ay!
s e ñ o r a , l a pobre e s t á insufrible, y todo por a q u e l
hombre.
— P u e s yo l a h a c í a y a c a s a d a .
— ¡ C a s a d a ! S í , sí, casada.
— ¿ P u e s no le c o l o c a r o n ?
— S í , s e ñ o r a , a h í le m e t i e r o n en l a D e u d a ,
pero él e s t á dando largas y s i n acabar de reventar.
— P u e s , h i j a , yo le h a b l a r í a c l a r o .
— S e ñ o r a , si le hemos d i c h o y a cuanto h a y
que decir, y hasta u n p r i m o m í o , que es p r i m e r
portero d e l m i n i s t e r i o de M a r i n a , le h a sonsacado... y él n a d a . . . E s u n c a z u r r o , s e ñ o r a , que me
tiene y a hasta a q u í . . . ¿ Y las de usted?
— ¡ A y ! ¡ s e ñ o r a ! las m í a s no tienen n o v e d a d ,
digo, á casa de l a menor v o y a h o r a , á ver c ó m o
sigue, que l a semana pasada s a l i ó de c u e n t a .
21
— ¡ H o l a ! ¿se c a s ó ?
— S í , s e ñ o r a , con u n e m p l e a d o v i u d o , y con
tres hijos como tres demonios... y tiene ocho
m i l reales... y a ve usted que b u e n pelo e c h a r á . . .
y ahora que se l l e n a r á de h i j o s , porque m i hija
es j o v e n . . .
— Y l a m a y o r , ¿sigue soltera?
— E s a , sí s e ñ o r a , c o n m i g o ; ella dice que n o
quiere casarse, porque c o m o ve como lo pasan
sus hermanas...
— P u e s q u é , ¿la otra se h a c o l o c a d o t a m b i é n ?
— S í , s e ñ o r a , con u n f r a n c é s .
— ¡Jesús!
— A m i g a , se e n c a p r i c h ó , y no hubo remedio...
L o que es á esa no l a veo n i l a oigo, porque,
c o m o yo soy t a n e s p a ñ o l a . . . É l es e l m i s m o demonio, por supuesto, y ella l o n i e g a ; pero m e
parece que l a t r a t a lo m i s m o que un condenado... C r e a usted que y o n o s é c ó m o v i v o , p o r que no hago m á s que llorar...
— P u e s á m í me pasa dos cuartos de lo m i s m o .
Y dos cuartos de lo m i s m o les p a s a á l a may o r í a de las mamas c u a n d o v e n á sus hijas m a l
e m p l e a d a s , c u a n d o sienten que no les basta su
amor, y que su amor de toda l a v i d a es menos
apreciado, menos deseado, menos agradecido
que el a m o r de u n h o m b r e , que suele no ser n i
amor, n i d u r a d e r o .
EL
BUZÓN D E L C O R R E O
L b u z ó n d e l C o r r e o es l a i m a g e n m á s
e x a c t a d e l m u n d o , ó mejor d i c h o , es e l
m u n d o m i s m o , con sus locuras y sus
a m b i c i o n e s , sus v i c i o s y sus v i r t u d e s , sus i l u siones y sus d e s e n g a ñ o s .
N o se conoce c r i m i n a l m á s sereno, m á s e m p e d e r n i d o , m á s dispuesto á ser c ó m p l i c e de
todo, que e l b u z ó n del C o r r e o .
P o r quince c é n t i m o s que cuesta u n sello de
franqueo, ó d i e z s i es p a r a e l interior, d a curso
á l a idea m á s d e s c a b e l l a d a , a l c o m p l o t m á s i n i cuo c o n t r a l a fortuna d e l h u é r f a n o , a l golpe m á s
c r u e l c o n t r a l a h o n r a de l a esposa, a l a m o r ilícito d e l m a r i d o infiel, á l a descarada a r r o g a n c i a
d e l pretendiente s i n m é r i t o s n i s e r v i c i o s , á l a
p a s i ó n m á s a d ú l t e r a , á l a a m e n a z a m á s soez, á
l a s e d u c c i ó n m á s t o r p e , á las exigencias de los
acreedores, á las d i s c u l p a s de los deudores.
E l C o r r e o l o traga todo, todo lo admite, todo
lo consiente, todo lo h a l l a bueno, y todos los
intereses sirve.
Y allí h a y sapos y culebras; p a r a saber l o que
es el m u n d o , b a s t a r í a , á m i ver, a b r i r todas las
cartas que caen en v e i n t i c u a t r o horas por el
b u z ó n d e l C o r r e o , y luego se m e z c l a n y confunden allí dentro... ¡ Q u é contrastes t a n c ó m i c o s ,
t a n horribles, tan p r o v i d e n c i a l e s se v e r í a n entre
las cartas!... ¡ Q u é fieras pasiones se a g i t a n bajo
aquellos sobres de inocente apariencia!... ¡ C u á n t a m i s e r i a , y q u é asquerosa p o d r e d u m b r e en
aquel p a p e l fino, perfumado, doré sur tranche,
como dicen los franceses, y a d o r n a d o de elegantes blasones!...
J u n t o á l a c a r t a a m o r o s a , d u l c e , t i e r n a de l a
m a d r e que tiene un hijo ausente, y le h a b l a de
sus esperanzas y de sus o r a c i o n e s , de su amor
y de sus lágrimas,, de su i m p a c i e n c i a , de sus temores y sobresaltos, y le d a consejos de honor
y p r o b i d a d , y le advierte c ó m o h a de hacer p a r a
conservar l a s a l u d , cae l a h i p ó c r i t a c a r t a embustera d e l hijo i n f a m e , que sacrifica á su pad r e , y le a r r u i n a , y le r o b a p a r a l a s a t i s f a c c i ó n
de sus vicios... A l l a d o de l a c a r t a inocente de
u n a n i ñ a á su padre, en l a que le c u e n t a con l a
c a n d i d e z e n v i d i a b l e de l a i n f a n c i a , sus juegos
y sus a l e g r í a s , sus rabietas y sus progresos en
el b o r d a d o y en l a m ú s i c a , v a l a c e s a n t í a que
u n m i n i s t r o , que no es hijo, n i p a d r e , n i aun
h e r m a n o , c o m o D i o s q u i e r e , de los empleados
que de él d e p e n d e n , le r e m i t e , s i n m á s objeto
que d a r á otro quídam e l p a n que á él le q u i t a .
Y el C o r r e o l l e v a á este pobre padre l a i n m e n s a
a l e g r í a d e l c a r i ñ o de su h i j a , y el pesar i n m e n s o
del c a r i ñ a z o del ministro...
S o b r e l a c a r t a de amor de u n a esposa feliz,
que hace á su m a d r e p a r t í c i p e de sus a l e g r í a s y
y de su d e l i c i o s a t r a n q u i l i d a d , cae l a triste c a r t a
escrita c o n l á g r i m a s de l a esposa a b a n d o n a d a ,
de l a e s p o s a l e g í t i m a pospuesta a l a p a s i ó n c r i m i n a l , que no se queja d e l desamor d e l esposo, que
n a d a p i d e p a r a e l l a , y r u e g a , y s u p l i c a , y se
h u m i l l a por sus h i j o s , por sus hijos, que no tienen p a n y le p r e g u n t a n por su padre... J u n t o á
l a c a r t a s a n d i a d e l estudiante que presume de
poeta , y escribe á l a n o v i a que dejó en e l pueblo
en u n lenguaje h i p e r b ó l i c o , g o n g o r i n o , e n f á t i c o
y rematadamente memo, v a á parar l a carta
f r a n c a , alegre , c o n tantos desatinos c o m o p a l a b r a s , de u n soldado que se cree m u y p i l l o , y escribe á su n o v i a , que d e j ó a ñ o s hace en l a a l d e a , p a r a poner en su c o n o c i m i e n t o , que estando p r ó x i m o á c u m p l i r c o n e l r e y , e s t á a s i m i s m o
dispuesto á c u m p l i r c o n e l l a , y á p a r t i r c o n e l l a ,
lo que tenga... e l l a .
S e r í a t a r e a l a r g a por d e m á s e n u m e r a r todos
los c o n t r a s t e s , todas las p e r i p e c i a s , todas las
grandes v i r t u d e s , todos los grandes c r í m e n e s ,
todas las d e s g r a c i a s , todas las ruines pasiones,
todos los n e g o c i o s , todas las trapisondas, todas
las irritantes t o n t e r í a s y sandeces que r e c i b e n
c a d a d í a aquellas dos bocas d e l Correo...
E l lector puede figurarse todo l o que q u i e r a ,
seguro de que los contrastes m á s raros, l a amalg a m a m á s ilógica y a b s u r d a , l a c o n f u s i ó n m á s
espantosa, son cosa corriente en ese a n t r o , en
ese abismo que se l l a m a e l b u z ó n d e l C o r r e o . . .
N o es fácil leer las cartas que caen por e l b u zón, y aunque h a y ejemplo de que se h a y a leído
a l g u n a , no arriendo l a g a n a n c i a d e l m o r t a l
que p u d i e r a leer las de u n solo d í a . C r e o que se
v o l v e r í a loco ó tonto.
L i m i t a r é m i s observaciones á algunos i n d i v i duos que v a n á e c h a r cartas a l C o r r e o , s i t u á n dome cerca d e l b u z ó n , y á ver si puedo a d i v i n a r
por e l porte y l a fisonomía de l a p e r s o n a e l objeto de l a c a r t a .
E l p r i m e r o que se presenta c o n s u c a r t a en l a
m a n o es u n s e ñ o r m u y g o r d o , que antes de l l e gar a l b u z ó n se p a r a á c o n t e m p l a r en e l escaparate de una t i e n d a de u l t r a m a r i n o s las latas de
c o n s e r v a , y las botellas de T i n t i l l o y M a l v a s í a ,
y los b r u ñ o s de P o r t u g a l y otras golosinas, colocadas allí p a r a e x c i t a r e l apetito p ú b l i c o y c o n quistar l a p ú b l i c a s i m p a t í a , y formar l a o p i n i ó n
p ú b l i c a respecto d e l s u r t i d o de l a t i e n d a . A p u e s to u n a oreja d e l G r a n T u r c o á que este h o m b r e
escribe á un a m i g o p a r a que le e n v í e a l g ú n producto del p a í s , y no dudo asegurar que pone á
c o n t r i b u c i ó n á todas las personas que conoce e n
l a s p r o v i n c i a s de E s p a ñ a , p a r a que le s u r t a n l a
despensa de conservas y chorizos de l a R i o j a ,
d e bocas de l a I s l a , de aceitunas de S e v i l l a , de
v i n o s d e l P u e r t o , de s a g a r d ú a de las p r o v i n c i a s , etc., etc.—Tres son las cartas que d e p o s i t a e n l a b o c a d e l l e ó n , y d e s p u é s que las h a solt a d o , se e m p i n a p a r a ver si h a n c a í d o b i e n , ó
q u i z á p a r a ver si v i e n e n por allí coleando los
langostinos que e n c a r g ó hace d í a s á u n a m i g o
de C á d i z .
Allí viene u n a d a m a de copete, que tiene c r i a d o s de s o b r a , pues recuerdo h a b e r l a v i s t o e n
coche con b l a s ó n , y en u n palco de l a Z a r z u e l a ,
y h a s t a me parece que he o í d o el nombre de su
m a r i d o , — y y a l o he o l v i d a d o , — y t a m b i é n l a
h e v i s t o pedir p a r a los pobres... U n a c a r t i t a eleg a n t e , p e q u e ñ a , a r i s t o c r á t i c a , es l a que d a á
t r a g a r a l l e ó n , y m u y d e p r i s a , sin pararse, c o m o
e l c a b a l l e r o de quien y a h e h e c h o m é r i t o , a u n que él no tiene n i n g u n o , á ver si l a c a r t a h a
c a í d o , se r e t i r a de aquel s i t i o , t e m i e n d o , s i n
d u d a , encontrar á su m a r i d o , que d e b e r á estar en G o b e r n a c i ó n . — E s t a s e ñ o r a no h a quer i d o confiar l a c a r t i t a á u n c r i a d o ; h a aprovec h a d o l a o c a s i ó n de i r á t i e n d a s , que este de i r
á tiendas es e l g r a n recurso, e l g r a n pretexto de
las mujeres, y se pone u n si es ó no c o l o r a d a
c u a n d o a l v o l v e r l a e s q u i n a de l a calle que c o n d u c e a l C o r r e o , se encuentra con u n a m i g o í n t i m o de s u esposo, á quien dice s i n que él se l o
p r e g u n t e , que viene de u n a de las tiendas de
S a n t a C r u z , y que por cortar h a t o m a d o por l a
calle de l a P a z , porque desde que r i e g a n t a n t o
l a s aceras de las calles a n c h a s , u n a s e ñ o r a se
pone p e r d i d a de a g u a , y tiene que l e v a n t a r s e
las faldas hasta las p a n t o r r i l l a s . . .
N o me es posible dar con e l c o n t e n i d o de l a
c a r t a de esta s e ñ o r a , pero el lector, que es m á s
listo, sin d u d a h a b r á hecho y a sus conjeturas. Y o
le suplico que guarde e l secreto de l a c a r t a si
h a d a d o con é l , aunque l a s ú p l i c a es ociosa,
t r a t á n d o s e de personas t a n discretas como m i s
apreciables lectores y mis s i m p á t i c a s lectoras,
que son las ú n i c a s mujeres á quienes se p u e d e
confiar u n secreto de i m p o r t a n c i a y trascendencia.
¡Calle! pues aquel que viene allí es e l m a r i d o
de l a d a m a que acaba de eclipsarse. ¡ Q u é l á s t i m a ! h a v e n i d o p o r e l c a m i n o opuesto, con l o
que ambos consortes h a n p e r d i d o l a s a t i s f a c c i ó n
de encontrarse. T r a e u n g r a n paquete de cart a s , y las echa en e l C o r r e o , c o n c i e r t a fruición
que le salta a l rostro, y c u a n d o se aleja d e l b u z ó n , parece como que h a c r e c i d o u n a c u a r t a
m á s , c o m o que en sus ojos se refleja l a satisfacc i ó n de su e s p í r i t u , y parece m á s apuesto, m á s
arrogante, y lleva m á s erguida la cabeza, y
m i r a á las gentes c o n cierto a i r e c i l l o de protecc i ó n , que es u n aire, que á l o menos n o le regal a á n a d i e u n a p u l m o n í a . A p u e s t o u n o de los
leones del p e r i s t i l o d e l Congreso á que este caballero h a escrito á sujetos de u n m i s m o p u e b l o ,
que tienen derecho electoral.
Allí v i e n e n u n a m a m á , g o r d a , rebajuela, col o r a d a , a p o p l é t i c a , y u n a hija de l a p r o p i a
m a m á , b o n i t a , m o r e n i t a , c o n ojos gachones,
m á s elocuentes que e l m i s m í s i m o C i c e r ó n . L a
n i ñ a trae en l a m a n o u n a c a r t a y l a m a m á viene g r u ñ e n d o , y l a m i r a d a que dirige á su hija
c u a n d o é s t a pone l a c a r t a en l a b o c a d e l l e ó n ,
es de l á s t i m a , de r e c o n v e n c i ó n , de r a b i a y de
desprecio. L a n i ñ a parece c o m o que quiere
convencer de a l g u n a s i n r a z ó n á l a m a m á y é s t a
parece que no se convence.
L a h i s t o r i a de l a c a r t a debe ser é s t a : l a n i ñ a
tiene ausente u n n o v i o , que debe ser a s í c o m o
teniente de c a b a l l e r í a , ó poeta p r o v i n c i a n o , m u y
guapo m u c h a c h o y pobre a d e m á s ; l a m a m á c o n cede m u y buenas c u a l i d a d e s á e s t é novio, pero
le duele que su h i j a v a y a á emplearse en u n
a m o r que no tiene dos pesetas, y q u i s i e r a v e r l a
colocada c o n a l g ú n c o m e r c i a n t e , por ejemplo,
ó con u n b o t i c a r i o , ó con u n escribano de fama;
l a n i ñ a e s t á l l e n a de ilusiones, y no le asusta l a
pobreza, y a u n h a llegado á s o ñ a r como su m a yor v e n t u r a , porque su n o v i o le h a d e d i c a d o
unos versos b u c ó l i c o s m u y m o n o s , u n a c a b a n a
en l o ' m á s a p a r t a d o de l a t i e r r a , y u n a c a b r i t a ,
y u n s o m b r e r i t o de pastora y otros excesos
campestres d e l mejor gusto. A l a m a m á se l a
l l e v a e l demonio c o n esto; pero, ¿ q u é m a m á resiste á s u hija?... L a m a m á r a b i a que r a b i a , l a
" hija escribe que te escribe, y l a m a m á c o m p r a e l
sello p a r a l a c a r t a y l a h i j a l a pone e n e l C o r r e o .
U n a mujer fea, de m i r a d a d u r a , a r r o j a , a l
paso, u n a c a r t a c o n r a p i d e z s u m a y s i n detenerse... E s t o y p o r asegurar que l a c a r t a es u n
a n ó n i m o infame... es decir, l a a c c i ó n m á s alevosa y cobarde que puede cometerse.
U n a m a n o d e s c a r n a d a , huesosa, sale p o r debajo de u n pedazo de t a f e t á n que s i r v e de m a n t i l l a á u n a mujer j o v e n , triste, flaca, a m a r i l l a y
m i s e r a b l e , y confía a l l e ó n d e l C o r r e o u n a carta... L a mujer l l e v a u n n i ñ o de l a m a n o , y e l
n i ñ o es enfermizo t a m b i é n , t r i s t e , encogido:..
L a mujer h a v a c i l a d o a l poner l a c a r t a en e l
b u z ó n d e l C o r r e o , pero h a d i r i g i d o u n a s u b l i m e
m i r a d a a l n i ñ o , y en e l m i s m o m o m e n t o h a sep a r a d o los dedos, y l a c a r t a h a i d o á confundirse entre las d e m á s . . . E n a q u e l l a m i r a d a he t r a d u c i d o : — « ¡ P o r t í , hijo m í o , esta h u m i l l a c i ó n ! »
— E s seguro que esa mujer p i d e u n a l i m o s n a
p a r a su hijo á u n padre infame.
Allí viene u n sastre, amigo m í o , que arroja
a l C o r r e o seis cartas c o n sellos d e l i n t e r i o r .
E s t a s cartas dicen sobre poco m á s ó menos:
— «Si p a r a t a l d í a no me satisface usted l a cuent e c i t a que tenemos pendiente, me v e r é en l a
p r e c i s i ó n de d e m a n d a r l e á usted. C o n s é r v e s e
usted bueno, etc.»
V a r i o s c r i a d o s traen grandes paquetes de
c a r t a s ; unas son c i r c u l a r e s de u n B a n c o , que
e n v í a l a f e l i c i d a d á las f a m i l i a s , y que se afana
p o r q u e todo e l m u n d o nade en l a a b u n d a n c i a ;
o t r a s , papeletas de e n t i e r r o s ; o t r a s , avisos de
efectuados enlaces, cuyos desenlaces no se com u n i c a n luego de l a m i s m a m a n e r a ; y otras,
por ú l t i m o , anuncios de n a c i m i e n t o s de nuevos
servidores de D i o s y de ustedes.
Y c o m o m e canso de estar en pie, y estoy
d e l i c a d i t o , dejo p a r a otro d í a , si tengo t i e m p o
y h u m o r , m i s observaciones.
Y a h o r a veo que es i m p o s i b l e encerrar en los
l í m i t e s de u n a r t í c u l o todo lo que escribirse
puede d e l b u z ó n d e l C o r r e o .
E s t e s e r í a asunto m a g n í f i c o p a r a u n a m a g n í fica n o v e l a de g r a n d í s i m o i n t e r é s , de i n m e n s a
importancia social.
E s t e a r t í c u l o no es m á s que e l boceto m u y
ligero de u n c u a d r o que y o h a r í a , si t u v i e r a
fuerzas bastantes p a r a tan a r d u a empresa.
P o r e l b u z ó n d e l C o r r e o e n t r a todos los d í a s
todo l o triste, todo l o alegre, todo l o s u b l i m e ,
todo lo r i d í c u l o , todo lo m a l o y todo lo b u e n o .
t
LA
VECINDAD
vA sociedad camina á paso de carga hacia
un precipicio; esto es tan claro como la
luz del d í a , porque...»
Así comienza un artículo eminentemente filosófico, que hace tres días quiero concluir, y del
cual no he escrito, sin embargo, más que los
tres renglones anteriores. Y no es, lector benévolo, que yo no sepa escribir, ó que sea holgazán
y más aficionado, como tantos otros, á tomar
el sol á la puerta del Suizo que á tomar l a pluma , á l a que por fortuna ó por desgracia, debo
mi subsistencia; es decir, el miserable y v i l dinero con que mi criada compra los garbanzos
en l a tienda y el pan en la tahona. — Es que
no puedo escribir en mi casa; es que mi casa es
otra Babel, donde todos hablan y nadie se entiende; es que mis vecinos están poseídos del
demonio, ó se han dado de ojo para impedirme
trabajar, y quitarme, como quien dice, el pan
de la boca.
¡Y luego vendrán los demócratas encareciéndonos la libertad del trabajo, amén de otras
muchas libertades!... Y o no tengo esa libertad,
y la mayor parte de los que se dedican á trabajos intelectuales, sin tener antes la precaución
de trasladarse á un desierto, carecen de ella
como yo.
Apenas amanece Dios, y dejan el mullido lecho mis vecinos y mis vecinas, ábrense con estrépito todas las puertas y ventanas de la casa,
y comienza un agradable concierto, en que toman parte unos veinte canarios que habrá en la
vecindad, y una docena de tórtolas , que con su
monótono y acompasado arrullo, halagan lastimosamente mi oído, y ponen á prueba mi paciencia. Convencido de que no he de poder dormir, salto del lecho, me visto, me lavo, y después de encomendarme á Dios y pedirle el pan
de cada d í a , siéntame á trabajar con la mejor
voluntad y con el mejor deseo.— Voy á continuar una escena muy patética de cierto drama,
una escena entre un padre ofendido en su honra y una hija ofendida en la suya, en la cual él
dice grandes cosas, grandes verdades filosóficas,
y ella no puede con el peso de su crimen, y se
disculpa como puede, y él se irrita, y ella se
humilla, y él se vuelve loco y se tira por la ventana, y ella se sopla entre pecho y espalda un
vaso de agua con cerillas...
Y cuando más sonoros, y más robustos me sa-
l e n los versos, c u a n d o parece que tengo lleno de
consonantes el t i n t e r o , á j u z g a r por l a f a c i l i d a d
c o n que los e n c u e n t r o , c o m i e n z a e l siguiente
d i á l o g o , que me distrae y me hace perder e l h i lo y suspender m i trabajo.
— ¡Buenos días, vecina!
E s t a es l a s e ñ o r a del p r i n c i p a l , que e s t á c o l g a n d o en l a v e n t a n a d e l p a t i o algunas p r e n d a s
recientemente l a v a d a s .
— M u y buenos, señora.
E s t a es l a mujer de u n empleado en l a D e u d a , que v i v e en el segundo piso.
— ¿ H a v i s t o usted q u é calor?
— ¡ Y a ! ¡ y a ! . . . Y o no he p o d i d o d o r m i r en tod a l a noche... ¡ N o he h e c h o m á s que d a r vueltas!... H e tenido u n a d e s a z ó n . . .
— ¡ E s que en esta casa no se puede p a r a r c o n
las c h i n c h e s !
-=-r A q u í no las t e n e m o s , porque como m i mar i d o es t a n c u i d a d o s o , n o h a p a r a d o h a s t a enc o n t r a r u n a receta p a r a matarlas...
— ¡ A y ! ¡ v e c i n a ! . . . ¡ Q u é suerte tiene usted con
su m a r i d o ! . . . ¡ V a y a usted á d e c i r á los h o m b r e s
de esta casa que t r a i g a n u n a receta p a r a m a t a r
las chinches!... A q u í h a y t r e s , pero le aseguro
á usted que en s a c á n d o l e s de sus l i b r o s y sus
p a p e l o t e s , no he v i s t o h o m b r e s m á s i n ú t i l e s .
— Y ¿ c ó m o e s t á el n i ñ o , vecina?... Y a n o m e
a c o r d a b a de preguntar por él... .
— E l angelito esta en u n ¡ay!... ¡ C o n eso de
l a d e n t i c i ó n ! . . . E s t a noche p a s a d a no h a descansado u n momento... T o d a l a noche l l o r a n do... ¡ P o r m á s que su p a d r e se l e v a n t ó tres veces en c a m i s a á pasearle p o r l a s a l a !... P o r m á s
q u e l e d á b a m o s jarabe!... ¡ n a d a ! . . . ¡ A h o r a tiene
u n a c a l e n t u r a que arde!... C r e a u s t e d , v e c i n a ,
q u e n o tengo gusto p a r a nada... P o r u n lado e l
n i ñ o , p o r otro las a m a s , que y a l l e v a c u a t r o e l
p o b r e c i t o , y por otro su p a d r e , que e s t á de u n
h u m o r , q u e , como y o le d i g o , s i l o t u v i e r a en
l a s piernas, no p o d r í a andar!... E s t o y aburrida...
¡ A l l á v o y ! . . . ¿ V e usted?... ¡Ya se h a despertado
o t r a vez el niño!... ¡ H a s t a luego, vecina!
D í g a n m e ustedes si oyendo semejante c o n v e r s a c i ó n es posible m a l h i l v a n a r s i q u i e r a u n a
escena de d r a m a , n i de sainete..
Pasados algunos minutos, vuelvo á coordinar
m i s i d e a s , y me dispongo á c o n t i n u a r l a escena
d e l a g r a n c a t á s t r o f e que dejo i n d i c a d a ; pero a l
m i s m o t i e m p o que v o y á poner l a p l u m a en e l
p a p e l , l a c r i a d a d e l p i s o tercero pone e l grito
en e l c i e l o , c a n t a n d o estos versos de u n a zarzuela:
C o m o tengo l a c a r a nega...
y n o h a b l o c o m o u n señor,
a m a m í a n o vio m i s ojos,
ama
mía no me entendió.
Y en esto aparece en l a v e n t a n a d e l piso seg u n d o o t r a M a r i t o r n e s , que g r i t a :
— ¡Pascuala!...
Y se presenta P a s c u a l a , y entre é s t a y l a o t r a
c o m i e n z a otro d i á l o g o , que me i m p i d e c o n t i n u a r
e l d e l padre y l a hija de m i famoso d r a m a .
— ¡ H o l a , P e t r a ! . . . e s t á s enjabonando?
— N o , c h i c a , y o quiero mejor i r a l r í o . . .
— ¿ T e t o c a salir e l d o m i n g o ? . . .
—Sí.
— S a l d r e m o s juntas... T ú , ¿ a d o n d e vas?...
— C o n f o r m e , unas veces a l L i c e o R i u s , otras
á l a A l h a m b r a . ¡ C o m o h a n puesto de balde l a ent r a d a p a r a las señoras, nos r e u n i m o s u n m o n t ó n
de e l l a s !
— Y o no he i d o n u n c a .
— P u e s c h i c a , e s t á m u y bien... H a y café con
orsequio, treato, y su tocador de s e ñ o r a s , y su
ambrigú!... ¡y se b a i l a n unas habaneras!...
— Y o , c o m o sabes que tengo...
— S í , y a te vide e l d o m i n g o . . . C h i c a , á m í me
gusta la l i b e r t a d , y, y a tú ves, como ahora está
en C e u t a . . . Y m i r a , l o que es él me q u i e r e , y
c u a n d o c u m p l a , que y a no le faltan m á s que dos
a ñ o s , s i no le llega l a rebaja, me tiene d a d a pal a b r a de c a s a m i e n t o . . . Y no creas que es u n
c u a l q u i e r a . . . E l tiene su o f i c i o , herraor! Y a ves
que no se puede m o r i r de hambre...
— ¡ V a y a ! ¡ v o y á ver el p u c h e r o !
— Y y o á c u i d a r e l prencipio... Y a v a n tres d í a s
seguidos que se me p e g a , y á l a s e ñ o r i t a se l a
l l e v a el d e m o n i o c u a n d o lo saco á l a mesa... Y
y a v e s , u n a no puede estar en todo... porque
22
los n i ñ o s por un l a d o , l a p l a n c h a por otro... y
luego solo p a r a i r á a b r i r l a p u e r t a , que en todo
el d í a cesa l a c a m p a n i l l a . . . S i fuera como en
otras casas donde he servido, que h a b í a lacayo y asistente... pero a q u í . . . Y es t o n t e r í a , l a que
e s t á en l a c o c i n a no puede atender á otra cosa...
T e r m i n a d o este d i á l o g o , v u e l v o á intentar l a
c o n t i n u a c i ó n d e l de m i d r a m a , á t i e m p o que ent r a en el patio un ciego d i c i e n d o :
— ¡ D e v o t o s de l a V i r g e n ! ¿ Q u i é n me l a m a n da rezar? ¡ S a n C o s m e y S a n D a m i á n ! ¡ A n i m a s
de ajusticiados!...
Y l a s e ñ o r a del piso p r i n c i p a l de l a i z q u i e r d a ,
que sale á l a v e n t a n a , le arroja algunas moned a s , h a c i é n d o m e sospechar si entre las á n i m a s
de los ajusticiados á que se refiere el ciego est a r á l a de alguno de q u i e n conserve m e m o r i a l a
t a l s e ñ o r a , que, s e g ú n m a l a s l e n g u a s , es u n a
d a m a de c u e n t a , tan b u e n a p a r a u n fregado como para un barrido.
Y c o m i e n z a el ciego á c a n t a r en un tono cap a z de sacar de t i n o á un sordo, y el perro de
la p o r t e r a , que estaba tendido a l s o l , j u n t o a l
p o z o , le despide con sonoros l a d r i d o s ; y vista su
a c t i t u d h o s t i l por el ciego, se dispone é s t e á defenderse de toda a g r e s i ó n , y reparte palos á diestro y siniestro, sin a l c a n z a r a l a n i m a l i t o , que
c a d a vez se i r r i t a m á s ; y el ciego c o n t i n ú a sac u d i e n d o , y r o m p e los cristales de u n a v e n t a r í a
del piso bajo, y á un chico que entra en el p a t i o
m u y t r a n q u i l o , le a r r i m a u n p a l o en l a c a b e z a
que por poco le deja en el sitio.
A las voces d e l c h i c o sale l a madre de é s t e ,
que en el segundo p a t i o , en el de los cuartos i n teriores, estaba m u y t r a n q u i l a haciendo m e d i a ,
porque ella no sabe estar p a r a d a , y viene l a port e r a c o n l a escoba, y e l ciego sale c o m o puede,
d i c i e n d o : ¡Ahí queda eso!... y e l perro se v u e l v e á
tender a l s o l , contento de no tener en su presencia a l m e n d i g o .
— ¡ H i j o m í o ! — e x c l a m a l a madre del h e r i d o —
¿ q u i é n te h a hecho eso?
— ¡ N o s é ! — c o n t e s t a el c h i q u i l l o , l l o r a n d o á
lágrima viva.
-—¿Por q u é h a pegado usted a l chico,?-—preg u n t a l a m a d r e á l a portera.
— ¿ Y o ? . . . ¡ V a y a usted a l cielo, s e ñ o r a ! . . . P u e s
si y o estaba b a r r i e n d o l a escalera c u a n d o oí l a d r a r e l perro, y b a j é . . .
— P u e s á m i n i ñ o alguien le h a pegado. ¿ Q u i é n
te h a pegado, hijo mío?
— ¡ H a sido l a señoa B l a s a ! . . .
— ¡ O y e , embustero!...
— S í , s e ñ o r a , s í , usted h a b r á sido... S i usted
no puede v e r á esta c r i a t u r a . . .
— ¡ P e r o señora, m á t e m e Dios!...
— ¡ V a y a u n a l m a ! . . . ¡ P e g a r á u n inocente!...
¡ C o m o usted n o tiene hijos!... A g r a d e z c a usted
que y o n o l o he v i s t o , porque entonces y a le hab í a c a í d o á usted l a l o t e r í a .
— P e r o s i le digo á usted...
— C a l l e usted, t í a vieja... que tiene usted u n
alma como un caballo.
— M i r e usted, d o ñ a M a r i q u i t a . . . que no me
m u e v a de a q u í si he tocado a l chico...
— S í , sí, n i e g ú e l o u s t e d ; ¿ q u i é n te h a pegado
á t í , rey d e l mundo?...
— ¡ L a sema Blasa!... ¡ M e h a pegado c o n l a escoba!....
— ¿ L o quiere usted m á s c l a r o ? . . . ¡ B r i b o n o t a !
M á s v a l i e r a que t u v i e r a usted cuidiado de l a
casa...
— M i r e usted, á m í no me v e n g a usted con
fueros, porque...
— ¿ Y q u é ? . . . ¿ Q u é me h a r á usted?... ¿ A que
no me pega usted á m í ? . . . S i es usted bizca...
p a r a que sea usted b u e n a . . . ¡ E l d e m o n i o de l a
tía Marizápalos!...
— ¡ V a y a ! s e ñ o r a , vayase usted á su c a s a , que
me parece que no e s t á usted en su j u i c i o . . .
—¿Sí? ¡ m e h a b r á usted pagado e l aguardiente
esta m a ñ a n a ! . . . ¡ V e n a c á , sol dorado!...
— P e r o oye, embustero, ¿ p o r q u é dices que te
he p e g a d o yo?...
— ¡ P o r q u e sí!...
P e r o a l llegar a q u í , e l asistente d e l piso bajo,
que h a b í a presenciado l a escena que dio origen
á l a que acabo de d e s c r i b i r , e x p l i c a breve y suc i n t a m e n t e l o s u c e d i d o , c o n lo c u a l t e r m i n a l a
c u e s t i ó n d e s p u é s de m e d i a h o r a de comentarios
y amenazas c o n t r a e l c i e g o , por si a l g ú n d í a
v u e l v e á presentarse, y reconvenciones á l a port e r a , porque p e r m i t e que el perro l a d r e , y porque e l l a no e s t á en s u c h i r i b i t i l p a r a v e r q u i é n
e n t r a y q u i é n sale en l a c a s a .
P o r s u p u e s t o , que y o á todo esto no he p o d i do e s c r i b i r m á s que ocho versos de m i interesante e s c e n a , ocho versos que p r o b a b l e m e n t e
t e n d r é que v a r i a r d e s p u é s , porque no s e r á n
dignos de l a o b r a n i d e l autor. N o me entretengo, s i n embargo, en c o r r e g i r l o s ; lo que i m p o r t a
es c o n c l u i r l a escena, que t i e m p o h a b r á d e s p u é s
de r e p a s a r l a y p u l i r l a .
¡ Q u é profundos pensamientos me o c u r r e n p a r a
puestos en b o c a d e l ultrajado padre!
L l e v o l a p l u m a a l t i n t e r o , y a l ir á p o n e r l a
sobre e l p a p e l , me detiene u n a v o z que parece
del c i e l o , porque procede de l a b o h a r d i l l a , u n a
voz que g r i t a :
— ¡ F u e g o ! ¡ fuego!
Y á r m a s e en l a casa t a l e s t r é p i t o y b a r a h u n d a
t a l , que no parece sino que el t i r a n o B a l t a s a r
h a v u e l t o a l m u n d o y a c a b a de celebrar u n fest í n c o n i g u a l ó p a r e c i d o t é r m i n o que a q u e l otro,
de que y a tienen ustedes n o t i c i a . A b r e n s e puertas y v e n t a n a s , g r i t a n las mujeres, corren l o s
hombres, y algunos se d i s p o n e n á saltar a l p a t i o
desde las v e n t a n a s , l a d r a n los perros, m a y a n
los g a t o s , los v e c i n o s m á s valientes t i r a n á l a
calle colchones y muebles, en l a p a r r o q u i a t o c a n
á v u e l o , v i e n e n l a a u t o r i d a d , los b o m b e r o s , las
b o m b a s , los aguadores, u n b a t a l l ó n y m u l t i t u d
de gente curiosa.
R e u n i d o s todos estos elementos p a r a c o m b a t i r el destructor elemento que se a n u n c i a , y que
a s í pone en c o n m o c i ó n á t a n t a gente honrada,
se advierte que no h a y reja n i r e n d i j a en l a casa
por donde salga e l h u m o que i n d i q u e l a existencia d e l fuego, de lo c u a l se deduce cuerda y
prudentemente que no h a y t a l fuego, cosa que
luego resulta bien c l a r a c o n las explicaciones
que da l a pecadora v e c i n a que p r o m o v i ó el tum u l t o , por haber visto arder en su alcoba un
ruedo, i n c e n d i a d o por u n fósforo, perteneciente
s i n d u d a á cierto a m i g o de l a v e c i n a , encajera
por m á s s e ñ a s , que allí h a b í a estado de visita
momentos antes.
T r e s horas ó m á s t a r d a n en t r a n q u i l i z a r s e los
v e c i n o s , y h a y s e ñ o r a en l a casa que sospecha
que el fuego e s t á oculto, y que c u a n d o m á s desc u i d a d o s nos h a l l e m o s , v o l a r á l a casa hecha
cenizas. R e t í r a n s e los trabajadores y todos los
funcionarios l l a m a d o s á i n t e r v e n i r en estos casos, y , a l parecer, l a t r a n q u i l i d a d recobra su
i m p e r i o en l a v e c i n d a d . P e r o s í , s í , ¡ buenas y
gordas! entonces c o m i e n z a n los comentarios sobre los descuidos que suelen ser o r i g e n de incendios, sobre l a c i r c u n s t a n c i a notable de que nunc a un fuego viene solo, sobre e l desarreglo en que,
a l parecer, v i v e l a encajera que dio l a voz de
a l a r m a , y sobre o t r a i n f i n i d a d de cosas que pod r á n ser m u y i m p o r t a n t e s , pero que n i á m i s
vecinos n i á m í nos i m p o r t a n .
Y a son las tres de l a t a r d e , y no he p o d i d o
a u n escribir l a escena de m i d r a m a entre el p a dre y l a h i j a ; pero ahora parece que c a l l a l a vec i n d a d ^ que a l fin se h a resuelto u n á n i m e m e n t e
que c a d a c u a l se ocupe en sus quehaceres s i n
perjuicio de tercero, y que el que en n a d a se
o c u p e se t i e n d a á l a b a r t o l a ó se v a y a á dar u n a
v u e l t a por a h í .
P e r o e s t á de D i o s , ó mejor d i c h o , de l a vec i n d a d , que yo no escriba l a escena de m i d r a m a , porque hasta mis o í d o s llega el siguiente
interesante d i á l o g o entre u n a s e ñ o r a , i n q u i l i n a
d e l tercero, y su a p r e c i a b l e esposo:
— Y a te he d i c h o , S o l e d a d , que no me p i das.
— Y o no te p i d o n a d a que sea fuera de r a z ó n ,
J u a n ; yo necesito un vestido y u n p a ñ u e l o de
capucha.
— Y o necesito otras m u c h a s cosas, y me paso
s i n ellas.
— Y o no puedo i r á c a s a de d o ñ a G e r t r u d i s ,
porque es u n a v e r g ü e n z a que me presente c o n
el m i s m o vestido todos los d í a s .
— N a d a pierdes en no i r á esa casa, p o r q u e á
m í no me gusta que v a y a s sola á n i n g u n a p a r t e ,
y m u c h o menos allí, que v a tanto h o m b r e .
— S í , ¡ q u e los h o m b r e s me v a n á comer!...
— N o , á comer precisamente, no; pero, e n fin,
y o me entiendo y t ú me entiendes.
— S í que te entiendo; lo que t ú quieres es q u e
t u mujer sea t u e s c l a v a .
— N o ; lo que y o quiero es que m i mujer sea
m i mujer.
— P u e s t ú v e r á s c ó m o me c o m p r a s l o que necesito.
— ¿ C ó m o lo c o m p r o ? C o n d i n e r o , h i j a ; pero
c o m o no lo h a y , como estoy cesante , p a r a s e r v i r
á D i o s y a l M i n i s t e r i o , c o m o los gastos que tenemos son iguales á los que t e n í a m o s , y los i n gresos son m u c h o menores...
— E s c l a r o , y estaremos a s í h a s t a que D i o s
quiera.
— N o , hija m í a , D i o s no i n t e r v i e n e en l a p r o v i s i ó n de los destinos p ú b l i c o s : lo seguro es que
c o n t i n u a r e m o s en este e s t a d o , e m p e o r a n d o á
m e d i d a que avance el t i e m p o , h a s t a que é s t e ú
otro G o b i e r n o se acuerde de m í . . .
— P u e s y o n o me c a s é contigo p a r a eso.
— E s d e c i r , que no te has c a s a d o c o n m i g o ,
sino con m i empleo.
—Justo.
— P u e s m i r a , me parece que y a se me v a acabando l a p a c i e n c i a , y que v a m o s á a c a b a r
mal.
— D i que empezamos m a l ; y a v e s , á los dos
a ñ o s de m a t r i m o n i o y a no tienes sobre q u é caerte m u e r t o .
— E s o sí que no es c i e r t o . — ¿ N o ves q u é p a t i o
t a n h e r m o s o tiene esta casa?
— ¡ B a h ! A t í n o te d a t a n f u e r t e . — S i tienes h o r c h a t a de chufas en las venas... ¡ J e s ú s !
¡ Q u é h o m b r e ! O t r o h u b i e r a m i n a d o y a e l mundo entero p a r a que le d e v o l v i e r a n su destino;
pero t ú . . . s í , s í . . . ¡ q u e si quieres!... ¡Ay! S i yo h u b i e r a s a b i d o q u i é n eras t ú . . .
— M i r a , S o l e d a d , no m e tientes l a p a c i e n c i a ,
y t e n i a t ú . . . Y a sabes que yo soy u n borrego;
pero, h i j a , t ú tienes u n a l e n g u a . . .
— N o , l o que es á m í n o se me h a de quedar
n a d a en e l c u e r p o . T ú eres u n pelagatos.
— ¡ C ó m o pelagatos!...
Y un momento d e s p u é s grita Soledad: «¡Socorro! ¡ V e c i n o s , que me m a t a n ! »
Y o no puedo dejar de c u m p l i r el deber que l a
h u m a n i d a d i m p o n e á todo h o m b r e de a m p a r a r
y defender a l d é b i l c o n t r a e l fuerte, y subo a l
piso tercero, á c u y a p u e r t a encuentro c a s i t o d a
l a v e c i n d a d , a l a r m a d a c o n aquellos gritos, y tem e r o s a de que e l cesante cometa el m á s horrible de los c r í m e n e s .
T i r a n m i s v e c i n o s de l a c a m p a n i l l a , sin que
se presenten e l agresor n i l a v í c t i m a (y no es fác i l d e t e r m i n a r en este caso c u á l de los dos es l a
v í c t i m a y c u á l e l agresor), y c u a n d o y a h e m o s
d e c i d i d o e n v i a r aviso a l i n s p e c t o r y a l j u e z d e l
d i s t r i t o , se abre l a p u e r t a y aparece S o l e d a d ,
puesta en j a r r a s y d i c i e n d o :
— ¿ Y qué?... ¿ Q u é hay?... ¡ V a y a ! que no puede uno respirar en su c a s a s i n que todo e l mund o venga á curiosear... ¿Y q u é ? . . . H e m o s tenido
unas p a l a b r a s m i m a r i d o y y o , y él me ha lev a n t a d o l a mano... ¿Y q u é ? . . . ¡ P a r a eso es m i
marido!... ¡ P u e s ! . . .
Y c i e r r a l a puerta, d e j á n d o n o s á todos v i e n d o
visiones, á pesar de que no l a vemos á e l l a ni á
su m a r i d o ; y d e s p u é s de e m i t i r c a d a c u a l su
j u i c i o respecto d e l c a r á c t e r de a q u e l l a mujer,
é n t r a s e c a d a c u a l en su h a b i t a c i ó n , decididos
todos á no i n t e r v e n i r otra vez en las discusiones
del tal matrimonio.
V u e l v o , pues, á m i d r a m a , formalmente resuelto á no distraerme, y p a r a l o g r a r l o me trasl a d o á l a sala, que e s t á bastante lejos d e l patio.
A c a b o de mojar l a p l u m a por l a m i l é s i m a vez,
y y a he p o d i d o escribir un verso c o m p l e t o , cuando a l d i r i g i r l a v i s t a i n v o l u n t a r i a m e n t e á l a fac h a d a de l a casa de enfrente d i s t i n g o en e l balc ó n del piso p r i n c i p a l e l m á s h e c h i c e r o rostro
de l a presente edad, perteneciente á cierta jov e n á quien hace e l oso toda l a parte m a s c u l i n a
de M a d r i d . L a n i ñ a e s t á c o l o c a d a entre las dos
hojas de l a p e r s i a n a , y u n a vez hace gestos m i rando á l a derecha y otras los hace m i r a n d o á
l a i z q u i e r d a , demostrando bien c l a r a m e n t e que
e n l a calle, á derecha é i z q u i e r d a , h a y cosas ó
personas que le l l a m a n l a a t e n c i ó n .
L a m a l d i t a c u r i o s i d a d me saca a l b a l c ó n , de-
seoso de ser testigo d e l j u e g o de a q u e l l a n i ñ a , y
me entretengo honestamente v i e n d o c ó m o le h a cen el oso dos j ó v e n e s d e l tenor siguiente, que
delante de los b a l c o n e s de l a s e ñ o r i t a l u c e n sus
gracias y a p o s t u r a ; pero uno de los d o s , que
debe ser m á s a v i s a d o que e l otro, h a c o m p r e n d i d o s i n d u d a que no es él e l ú n i c o s i t i a d o r de
l a p l a z a , y que e l otro se cree con derecho i g u a l ,
y resueltamente se a c e r c a á su r i v a l , y entre los
dos se e n t a b l a u n a n i m a d o d i á l o g o , que t e r m i n a
d á n d o s e las manos los personajes y r e t i r á n d o s e
c a d a uno p o r su l a d o , d e s p u é s de h a b e r d e c i d i do seguramente que e l p l o m o ó e l h i e r r o decid a q u i é n es e l m á s guapo y digno de merecer
el amor de a q u e l l a n i ñ a , que a l ver juntos á los
dos c o m p e t i d o r e s , se h a retirado a v e r g o n z a d a
y confusa, y p r o b a b l e m e n t e á r e c i b i r l a v i s i t a á
u n tercero, que tiene sobre los otros dos l a ventaja de e n t r a r en l a c a s a , etc., etc.
E l d í a e s t á m u y bueno, y á m í me distrae g r a n demente v e r l a gente que pasa por l a c a l l e , tanto, que me o l v i d o d e l padre y l a hija de m i d r a m a , d i v e r t i d o c o n las travesuras de u n m o n o
c o n d u c i d o p o r u n p a r t i d a r i o de l a u n i d a d ital i a n a : el a n i m a l i t o sube á los balcones c o n g r a n
a g i l i d a d , y los v e c i n o s le a c a r i c i a n y le r e g a l a n
y él se r e l a m e de gusto y se muestra en extrem o a g r a d e c i d o . L l e g a el mono á m i b a l c ó n , y
le s i r v o algunos terrones de a z ú c a r , que se
e n g u l l e m u y g r a v e m e n t e , y algunas monedas
que él m i s m o arroja a l i t a l i a n o d e l o r g a n i l l o ,
c o m o q u i e n quiere hacer ver que e l dinero no le
i n s p i r a otra cosa que profundo d e s d é n . — Y en
estas reflexiones filosóficas c o m i e n z o á engolf a r m e , c u a n d o veo c o n asombro que e l m o n o
s a l t a dentro de l a s a l a , y que u n a g a t a de A n g o l a que tengo se a r r o j a sobre é l y le a r r i m a
unos cuantos a r a ñ a z o s : i r r i t a d o e l m i c o , se defiende de l a gata v a l i e n t e m e n t e ; y y o que sufro
presenciando aquella escena de h o r r o r , cojo un
palo y comienzo á a p l i c a r l o á los c o m b a t i e n t e s ,
con l o c u a l el mono h u y e p o r e l b a l c ó n , y l a
g a t a se t i r a á m í , y m e pone l a c a r a c o m o u n
m a p a m u n d i , y gracias que no se q u e d a c o n m i s
ojos entre las u ñ a s .
Desesperado, cierro h e r m é t i c a m e n t e balcones
y v e n t a n a s , enciendo u n a v e l a , y me dispongo
á trabajar, haciendo c o m p l e t a a b s t r a c c i ó n de l a
sociedad y de todo el m u n d o . P e r o m i c r i a d o ,
que abre á todas las s e ñ o r a s que se presentan á
l a p u e r t a , y me n i e g a siempre á todos los c a b a lleros, p o n i é n d o m e a s í a l g u n a s veces e n graves
conflictos, introduce en m i despacho ¿ á q u i é n
d i r á n ustedes? á l a v e c i n a d e l piso tercero, á l a
mujer d e l cesante, á q u i e n é s t e t u v o , c o m o h a n
visto ustedes, que l l a m a r a l o r d e n , a p l i c á n d o l e
a l g ú n bastonazo ó cosa por e l estilo.
— P e r d ó n e m e usted — me d i c e — s i le m o lesto, v e c i n o , pero vengo á que usted me a c o n seje.
U n a mujer g u a p a que pide consejos es d i g n a
de t o d a c o n s i d e r a c i ó n , y todo c a b a l l e r o tiene e l
deber de a m p a r a r y defender á las pobres m u jeres, me d i g o y o , o l v i d a n d o m i d r a m a p a r a consagrar t o d a m i i n t e l i g e n c i a á l a c u e s t i ó n que
a q u e l l a s e ñ o r a v a á presentarme.
— M i r e usted, me h a n d i c h o que usted es h o m bre que entiende de m u c h a s cosas, y quiero
aconsejarme de usted p a r a que m e d i g a l o que
he de hacer c o n m i m a r i d o . Y a l o sabe usted,
v e c i n o , es m u y b r u t o , y no quiero hacer v i d a
c o n él; es d e c i r , que y o quiero que se v a y a b e n d i t o de D i o s , y que me deje en p a z , pero por
s u p u e s t o , p a s á n d o m e los a l i m e n t o s , porque y a
ve usted, no tengo a q u í f a m i l i a , porque m i m a dre e s t á en C h i c l a n a con m i h e r m a n a , que e s t á
c a s a d a allí c o n u n p r o p i e t a r i o , y a q u í sólo tengo u n a t í a que tiene casa de e m p e ñ o s , y no me
t e n d r í a en s u c a s a sino c o n s u c u e n t a y r a z ó n ,
porque y a ve usted, en estos t i e m p o s , n a d i e
h a c e u n favor sino p o r l a c u e n t a que le tiene, y
á n a d i e le gusta que se le a r r i m e otro. — P u e s
c o m o d i g o , yo quiero d i v o r c i a r m e , porque y a
m i m a r i d o y y o n o podemos v i v i r en p a z aunque lo m a n d e l a b u l a , p o r q u e m i r e usted, c u a n do le v e o , se m e representa e l m i s m í s i m o dem o n i o , y en fin, que no puede ser... porque com o en casa c o m i e n z a á faltar h a s t a l a g r a c i a de
D i o s . . . y no h a y que d a r l e vueltas, donde n o
h a y h a r i n a , todo es m o h i n a . . . y y a me entiende
usted... C o n q u e h á g a m e e l favor de d e c i r m e l o
que he de hacer para...
E n esto oigo l a voz de m i c r i a d o , que g r i t a : «¡ S o c o r r o ! » y c u a n d o v o y á s a l i r á enterarme de
lo que ocurre, veo que entra en l a s a l a e c h a n d o
chispas e l m a r i d o de l a s e ñ o r a d e l d i v o r c i o , que
no s é por q u i é n h a a v e r i g u a d o que estaba allí.
— F i g ú r e n s e ustedes l a que se a r m a ; l a s e ñ o r a
g r i t a y se d e s m a y a ; el m a r i d o se enfurece y m e
a m e n a z a , y o cojo u n a s i l l a y le a b r o l a c a b e z a ,
y , como es consiguiente, bajan y suben los vec i n o s , se l l a m a á los agentes de p o l i c í a , y se
quiere que y o v a y a á c o n c l u i r l a escena de m i
d r a m a en el A b a n i c o .
G r a c i a s á l a i n t e r v e n c i ó n de algunas personas
razonables, y d e s p u é s de las e x p l i c a c i o n e s convenientes, se a p l a c a el m a r i d o , v u e l v e en sí l a
esposa, y quedo solo o t r a vez.
D e s p u é s de un d í a c o m o este , es i m p o s i b l e
que y o escriba u n a l í n e a .
L o dejaré para m a ñ a n a .
S i l o permite l a v e c i n d a d .
U n a ñ o hace que estoy dejando p a r a m a ñ a n a
l a escena entre e l padre y l a hija de m i famoso
drama.
FIN
ÍNDICE
Págs.
Consuelo
•
*
Veraneantes averiados
35
Carmita y Julita
49
E n u n entreacto
61
U n hombre muy preocupado
73
V i s i t a s d e fin d e a ñ o
87
González
99
L e y e n d o La Correspondencia
L o s cocheros
Bernabé Cardillo
123
•
••
z
35
*75
Historia vulgarísima
E l tranvía abierto
215
L a Vicaría.
229
Diálogos nocturnos
253
L o s pobres en l a puerta de l a iglesia
277
H i s t o r i a de u n b i l l e t e d e b a n c o
287
Las mamas
3°7
E l buzón del correo
L a vecindad
3 3
2
333
Descargar