La Perla 29 presenta

La Perla 29 presenta:
Gira per Catalunya / Octubre – Desembre 2014
Equip artístic
Traducció:
Joan Sellent
Direcció
Ferran Utzet
Amb Jenny Beacraft, Ivan Benet, Oscar Castellví, Òscar Castellví,
ôscar Intente, Montse Morillo, Albert Triola, Júlia Truyol, David Vert
i Ramon Vila
Ajudant de direcció i treball de text
Il·luminació
Vestuari
Escenografia
Espai sonor
Projeccions
Fusteria
Cal·ligrafia / Cartografia
Dicció irlandesa
Confecció de vestuari
Joan Yago
Guillem Gelabert
Annita Ribera
Maura Nylon
Damien Bazin
Francesc Isern
Pau Giménez
Ariadna Veas
Diarmuid Magourty
Irene Fernández
Tècnic funcions
Guillem Gelabert / Cesc
Pastor
Marc Serra / Anna Cuscó
Lídia Figueras i Jana
Montllor
Regidor
Atenció al públic
Fotografia
Disseny gràfic
Una producció de
Bito Cels i Marina Raurell
Júlia Torres
La Perla 29
Sinopsi
L'acció de Translations té lloc al poblet imaginari de Baile Beag (al comtat
de Donegal, al nord-oest d'Irlanda) l'any 1833. Irlanda encara forma part
del Regne Unit, i l'obra descriu l'arribada al poble d'un destacament de
geògrafes militars que tenen la missió de posar un nom anglès als topònims
irlandesos. Baile Beag, per exemple, passarà a dir-se Ballybeg, i Druim
Dubh es convertirà en Drumduff.
Aquesta missió, camuflada com a mera operació administrativa, en realitat
forma part una estratègia més àmplia de l'imperi britànic: fer desaparèixer
l'irlandès de la vida pública. Una estratègia que també es fa visible amb la
construcció al poble d'una escola nacional totalment gratuïta i on l'irlandès,
per descomptat, no s'ensenyarà.
Els personatges, els professors i alumnes d'una escola rural i
autogestionada que garantia l'aprenentatge no només de l'irlandès sinó
també del grec, de les matemàtiques i del llatí, s'enfrontaran a aquest
fenomen de “renomització” amb actituds que oscil·laran des de l'acceptació
pacífica a l’ indignació. Tot es complicarà amb la història d'amor que viuran
la Maura Chatach, alumna de l'escola, i el tinent Yolland, cartògraf
responsable de l'operació.
Presentació del projecte
Recordo, ja fa molts anys, el dia que van parlar de Casablanca a Qué
grande es el cine. Un d'aquells tertulians que fumaven i parlaven de cinema
amb passió i coneixement, va explicar que Casablanca és una pel·lícula que
no té gènere: hi ha amor, intriga, política, aventures, humor. És impossible
dir de què va, perquè va de tot.
Dir de què va Translations també és molt difícil, perquè també va de tot.
Intenta respondre a la inexplicable substitució del gaèlic per l'anglès en la
història recent irlandesa. Reflexiona sobre el paper i el valor de l'educació.
Indaga en la destrucció del món rural - feréstec, pur i culte-, per deixar pas
a l'eficàcia -asèptica, monolingüe i comercial- de l'imperi. Ens explica la
impossible història d'amor entre un colonitzador i una colonitzada. Aborda
amb subtilesa i autoritat la relació de la llengua amb la identitat i el
paisatge. I, potser per sobre de tot, ens explica com s'enfronten els
membres d'una comunitat als grans canvis. Aquí rau, possiblement, la
major grandesa de Translations: sense paternalismes i sense prendre
partit, ens explica com viuen les persones els moments decisius amb una
profunda empatia i una enorme humanitat.
Es fa difícil d'entendre per què a Catalunya encara no s'havia muntat una
peça que ens parla tan directament a nosaltres, els catalans; potser la peça
esperava un moment d'una intensitat i agitació política com el que estem
vivint per ser representada. No ho sé. Perquè en realitat Translations no
busca convèncer de res, i deixa en l'aire més preguntes que no pas
respostes. Sigui com sigui, és un honor i un orgull haver-la dirigit amb la
complicitat i l'entrega del formidable equip d'actors que la representa;
espero que gaudiu tant veient-la com nosaltres ho hem fet preparant-la.
Ferran Utzet, director
Translations – Tres notes del director
1
És una obra sobre el llenguatge i només sobre el llenguatge!, deia Friel
quan se li preguntava per la intenció política del seu text. Però ¿qui sap
millor que nosaltres (potser deixant de banda aquesta mena de malvat de
Shakespeare que és el ministre Wert) que el llenguatge i l'idioma estan molt
a prop, sinó al centre, de la qüestió política i dels projectes imperials i
colonitzadors?
Molts recordem el Demasiado Limpio de Cabritos*, però en aquest cas no és
imprescindible fer memòria. N'hi ha prou amb llegir els diaris avui (el decret
de trilingüisme, el surreal LAPAO, la supressió de la llei d’immersió
lingüística) per entendre que l'ofensiva al voltant de l’idioma és més viva
que mai.
2
Un cop llegida l'obra, cal donar -com sempre- la raó a l'autor. A Translations
no hi trobem cap arenga que esperoni el desig d'independència. No hi
trobarem un posicionament clar pel que fa al conflicte entre les llengües, a
la relació entre el colonitzador i el colonitzat. Tinc la sensació que no hi ha
cap sentència definitiva i reveladora sobre els núvols negres que apareixen
a l'horitzó quan els forts intenten robar les paraules als febles, ni cap judici
de valor contundent sobre el fet que unes llengües morin i unes altres
sobrevisquin. Es sorprenent! Però qui ha escrit l'obra, finalment, no és un
columnista de l'Ara -ni del Mundo-, sinó Brian Friel, i passar per Translations
ens deixa amb molt més interrogants que no pas respostes.
A mi m'agrada que sigui així; vaig al teatre a sentir històries, no lliçons de
comportament o d'anàlisi política. I la història que finalment m'explica
Translations és la de la impossible història d'amor entre un encantador
soldat britànic i una malcarada camperola irlandesa. I la d'un professor
alcoholitzat i arrogant que s'adona que el seu món està a punt de canviar
per sempre. I la dels seus fills, el bon minyó, que s'ha quedat al poble fent
de professor, i el fill pròdig, que torna al poble després de sis anys com a
traductor dels anglesos. Translations és, més aviat, això.
2 (apèndix)
Segurament ens seria impossible d'escoltar amb tendresa la història de
l'enamorament entre un guàrdia civil espanyol de Valladolid i una pubilla de
Tremp, l'un parlant en castellà, l'altra en català; estem massa immersos en
el conflicte. O potser no, i potser al teatre encara podem evitar que la
polarització envaeixi cada racó del nostre imaginari. No n'estic segur.
3
En els medis lingüístics, es considera el cas irlandès com un dels exemples
més ràpids de substitució lingüística. En menys de cent anys -tres
generacions, entre 1800 i 1900- l'anglès va substituir l'irlandès de forma
gairebé total. Avui en dia, l'irlandès l'entenen i la llegeixen tan sols el 30%
dels habitants d'Irlanda i només l'utilitzen regularment el 3%. Lluny dels
70% dels habitants de Catalunya que l'entenen, el llegeixen i el parlen, i del
90% que declaren entendre'l, segons les últimes enquestes.
Translations és la resposta a una pregunta que emergeix de manera
natural: com pot ser que un poble amb una identitat tan forta, amb unes
arrels que sobreviuen tan fortament en les formes de vida, en la música, en
l'esport, un poble tan present i reconeixible en l'imaginari col·lectiu, un
poble que durant segles es va enfrontar amb ferocitat a l'invasor anglès...
sacrifiqués el seu idioma en la lluita per la independència? Com podem
entendre-ho nosaltres, els catalans, que hem posat l'idioma al centre
absolut de la nostra identitat?
PD/ *
Era un acudit que la meva àvia m'havia explicat i que sembla que va fer
fortuna. Maçanet de Cabrenys s'hauria convertit, en mans d'un traductor
franquista massa -o massa poc- escrupolós, en Demasiado Limpio de
Cabritos...
Notes del traductor
Quan assistim a una representació teatral, hi ha un mecanisme que activem
d’una manera tan automàtica que ni en som conscients: és allò que el
romàntic anglès S.T. Coleridge va batejar amb el terme “suspensió de la
incredulitat” (suspension of disbelief), i que ens predisposa a acceptar,
durant l’estona que dura la funció, unes convencions basades en el
fingiment, en la il·lusió de realitat que presideix en tot moment el fet
escènic.
Sabem que aquells personatges que parlen, gesticulen, evolucionen i
s’interrelacionen en escena són en realitat uns actors que han assumit una
identitat falsa, però obviem aquest fet sense reserves i acceptem les regles
del joc, perquè no volem renunciar a la il·lusió que els personatges, el seu
perfil humà, els seus conflictes, la història i fins i tot l’espai físic que els
emmarca són transitòriament reals. De la mateixa manera que deixem en
suspens la incredulitat quan, de vegades, es produeixen en escena uns fets
que a la vida real resultarien molt difícilment creïbles: l’aparició d’éssers
fantàstics o vinguts d’un altre món, la transgressió de la seqüència
temporal, la presència freqüent de personatges diversos interpretats per un
mateix actor o actriu, etcètera.
I quan la funció teatral que presenciem és una traducció, la suspensió de la
incredulitat va encara una mica més enllà: es fa extensiva a la necessitat
d’acceptar que uns éssers pertanyents a cultures i a contextos lingüístics
diferents dels nostres s’expressin en la nostra llengua amb tota naturalitat,
sense per això deixar de pertànyer a la cultura i al marc geogràfic i històric
del text original.
Però el cas és que, en aquest sentit, un text com Translations de Brian Friel
és d’una especial singularitat, perquè en la seva redacció original ja parteix
d’un recurs lingüístic que posa a prova la credulitat de l’espectador encara
amb més exigència del que és habitual: al servei d’un eix temàtic que
reflexiona sobre llengua i identitat, una part dels personatges representa
que parlen una llengua (la variant irlandesa del gaèlic) i una altra part en
parlen una altra (l’anglès britànic), amb un desconeixement gairebé absolut
de la llengua de l’interlocutor, cosa que requereix la intervenció d’un
intèrpret si no es vol que la incomunicació sigui total. Fins aquí tot sembla
estar en consonància amb situacions perfectament creïbles i freqüents a la
vida real; però resulta que, en la realitat virtual de l’obra, la diferència de
llengües no és més que una il·lusió, senzillament perquè tots els
personatges parlen en anglès; i aquesta circumstància és la que, ja
d’entrada, obliga l’espectador del text original a activar una suspensió de la
incredulitat més radical encara que de costum, alhora que provoca un joc
escènic d’una gran eficàcia i, a estones, d’una agredolça hilaritat.
Quan un traductor al català ha d’enfrontar-se a un text d’aquestes
característiques, és fàcil que els relatius paral·lelismes entre el conflicte
lingüístic que planteja el text original i el que nosaltres vivim des de fa
segles li plantegin, ni que sigui momentàniament, el risc de caure en la
temptació de traslladar el conflicte a la nostra realitat i fer que uns
personatges parlin en català i els altres en castellà. Però no costa gaire de
veure l’error i la traïció a les intencions de l’original que això comportaria, i
per diverses raons: perquè aniria en contra de la decisió de l’autor de fer
parlar tots els personatges en la mateixa llengua, perquè cometria una greu
distorsió històrica i geogràfica i perquè s’interferiria en el dret que té
l’espectador de treure les seves pròpies conclusions i de buscar, pel seu
compte i sense que els hi dictin, els paral·lelismes que li semblin oportuns.
Fetes aquestes reflexions, i no volent faltar a les intencions de l’autor ni al
respecte degut a l’espectador, la pura lògica no em deixava altra opció que
fer parlar tots els personatges en català. D’altra banda, però —les coses no
són mai tan senzilles—, no vaig poder ignorar un recurs que en aquesta
obra té un pes no gens insignificant: el fet que alguns dels personatges que
representa que parlen la llengua gaèlica, a diferència dels que han vingut
d’Anglaterra, s’expressen en un anglès d’Irlanda acolorit amb els nombrosos
trets distintius (lèxic, sintaxi, locucions i frases fetes, accent, entonació) que
en fan una de les variants dialectals de l’anglès amb més personalitat
pròpia.
Aquest joc de contrastos és un recurs que el traductor no pot ignorar,
naturalment; però el traductor també sap que, a l’hora d’intentar recrear-lo,
sempre es quedarà curt i es perdran coses pel camí. Descartada l’opció de
fer parlar els irlandesos en alguna variant dialectal del català perfectament
identificable (en mallorquí, posem per cas) i els anglesos en català
estàndard peninsular, cosa que hauria introduït un element de distracció
que hauria fet baixar en picat la versemblança, l’única possibilitat que em
va semblar factible va ser la de fer que aquells personatges que parlen amb
uns trets irlandesos més marcats s’expressin amb uns quants tocs d’un
català popular, intemporal i poc identificable amb cap dialecte concret però,
amb totes les seves “imperfeccions”, tan històricament genuí com el català
beneït per la normativa oficial. Un català que sovint, injustificadament, ha
arrossegat l’estigma d’impur i d’il·legítim, però que dista tant del model
normatiu estricte com de l’híbrid empobridor que tendeixen a gastar les
noves generacions o del català ortopèdic que sovint ens ofereixen els
mitjans de comunicació. Els personatges irlandesos més cultes i els que
vénen d’Anglaterra s’expressen, naturalment, en un català estàndard
impecablement cenyit a les normes de l’Institut d’Estudis Catalans.
Espero que la decisió de tirar per aquesta via (l’única que, honestament,
m’he vist capaç d’adoptar) no dificulti en excés la suspensió de la
incredulitat per part de l’espectador.
Joan Sellent
Ferran Utzet
Experiència
-
Ajudant de direcció a Una història catalana, de Jordi Casanovas. TNC, 2013.
Direcció d’actors a Bouazizi, de la Cia Insectotròpics. Fira Tàrrega, 2013.
Les millors ocasions, de Jordi Casanovas. Dir. Ferran Utzet. Sala Flyhard,
2012.
La Presa de Conor McPherson. Dir. Ferran Utzet, Biblioteca de Catalunya.
Ajudant de dirección d’Oriol Broggi a La Perla 29 a Natale in Casa Cupiello,
Electra, Questi Fantasmi, Cyrano de Bergerac, Incendis, Luces de bohemia.
Codirector de Shakespeare Transits, al Teatre Estatal de Donetsk, Ucraïna,
supervisíó de Sergei Ostrenko (2009)
Fundador i director de la companyia Teatre Portàtil, Novecento (2008) i La
nit de les tríbades (2010)
Director de l’espectacle de màgia interactiva Màgia per Pixeloscopi, (2008)
Impulsor i director del grup de teatre de l’escola de disseny Elisava (des del
2006)
Assessorament teatral per la companyia de circ Sol Fa Sirc (des del 2005)
Director de l’espectacle de cabaret Café Valparaíso, al Teatro Cal Ninyu de
Sant Boi. (2007)
Direcció de la companyia de clown Panettone Brothers, espectacle Paquetes
Paco. (2005-2006)
Formació
-
Graduat i Post-Graduat en Art Dramàtic a La Casona, amb Fernando Griffell
Direcció i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona (IT) (No acabada)
Cursos i tallers: Gest Còmic amb Christophe Marchand, Interpretació amb
Lilo Baur, Teatre Social amb Living
Theatre, Tècnica Lecoq amb Lasaad Saïdi, Clown amb Alex Navarro, Cabaret
amb Christian Atanasiu, Il.luminació amb José Diego Flores...
Docència
Imparteix tallers d’escenificació i interpretació per a actors, artistes de circ,
estudiants, ballarins, col·lectius, etc.
Joan Yago
WORKSHOPS:
2013. Noves Obres per un temps de ràbia. Taller Internacional de l'Obrador d'Estiu
2013 de la Sala Beckett impartit per Simon Stephens.
2012. Dramaturgs, actors i el Monòleg. La unió perfecta. Per Neil LaBute dins
Obrador d'estiu 2012.
Narrare la storia . Dalla Grande Muraglia al Muro di Berlino, dal Muro di
Berlino a oggi: vent’anni che sconvolsero il mondo, quello nostro. Per Franco
Farina i Francesco Nicollini, dins Prima del Teatro (San Miniato, Pisa)
OBRES DE TEATRE ESTRENADES:
2013: La Nau dels Bojos. Direcció Israel Solà. Mercat de les Flors (Sala Pina
Bausch), Barcelona. Dins del Festival Grec 2013.
- Premi Adrià Gual de l'Institut del Teatre de la Diputació deBarcelona, 2012.
2013: DesigJam Junt amb altres autors. Direcció Neil LaBute. La Seca/Espai Brossa,
Barcelona
2012: L'Editto Bulgaro. Direcció Israel Solà. La Cuina-Francesca Bonnemaison, dins
del Festival Grec 2012 i Teatre Almeria, Barcelona.
2012: Martingala. Direcció Israel Solà. Teatre Lliure de Gràcia, Barcelona. Dins el
programa Assaigs Oberts d'ajut a graduats.
2012: En un país tan llunyà. Direcció Joan Fullana. Teatre Principal de Palma.
2012: República Bananera. DireccióIsrael Solà. Versus Teatre, Barcelona.
2012: Ekstraordinarnyy. Direcció Joan Yago Dins Aixopluc-3 d'un glop al Teatre
Lliure, Barcelona.
2012: Una retallada. Direcció Joan Fullana. Dins Microteatre de Consum. Galeries
Velàzquez, Palma.
2011: Feísima enfermedad y muy triste muerte de la Reina Isabel I. Direcció Israel
Solà. Versus Teatre, Barcelona.
- Premi del jurat al festival Escènia 2011 de Foios, Valencia.
- Premi del públic al festival Escènia 2011 de Foios, Valencia.
2011: No sóc Dean Moriarty. Direcció Gerard Iravedra. Nau Ivanow, Barcelona.
2005: Ja no vindrà. Direcció Joan Yago. Teatre Municipal Xesc Forteza, Palma.
- Segon premi de Monòleg teatral al certamen Art Jove 2005, Palma.
ADAPTACIONS:
2010: La nit de les Tríbades. A partir de l'obra original de Per Olov Enquist.
Direcció Ferran Utzet. Nau Ivanow, Barcelona.
GUIÓ DE CINEMA:
2009: Altres direccions. d'Aarón Sánchez
DIRECCIÓ ESCÈNICA:
2010: Onantge de Miquel Angel Raió. Teatre Principal, Palma.
AJUDATIES DE DIRECCIÓ: ajudantíes
2011: Límits de Marta Soler i Bonay. Direcció Miquel Àngel Raió. Sala Beckett,
Barcelona.
− Premi Guillem D'Efak de Teatre per a Joves 2011, Vilafranca de Bonany.
2009: Traïció de Harold Pinter. Direcció Carles Alfaro. Teatre Lliure, Barcelona
(Assistent de direcció en pràctiques).
ALTRA
−
−
−
−
EXPERIÈNCIA RELACIONADA:
Membre fundador de la Companyia La Calòrica.
Participant al II Torneig de Dramatúrgia Catalana de Temporada Alta, 2012.
Professor d'Iniciació a l'Escriptura Dramàtica a l'Escola Municipal de Teatre
de Palma.
Dramaturgista del Grup de Teatre de l'escola Superior de Disseny Elisava.
Enric Auqer
FORMACIÓ ACADÈMICA
2013:Curs d’interpretació a càmera amb J. Bayona
2013: Classes continuades d’interpretació amb Laura Jou
2010-2012: Interpretació teatral al Col·legi del teatre de Barcelona
2011: Curs de creació amb Alfredo Sanzol a Juneda incursió
2010: Curs de comèdia de l’art a l’escola de teatre “El col·legi del teatre”
2009: Curs de dansa contemporània a l’escola EMDC
2008: Curs d’interpretació a l’escola de teatre “El timbal”
EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL
Cinema:
2012: “Los Inocentes”, de Escac films. Personatge: “Chino”
2008: “Dieta Mediterrànea”, de Joaquim Oristrell. Personatge: “Alex”
Televisió:
2013: “No t’enyoro”, pilot per tv3, de Dani de la Orden.
2013: “Kubala, Moreno i Manchón”, capítols 30, 35 i 36 Temporada 3. Personatge:
“Oriol”
2012: “Kubala, Moreno i Manchón”, capítols 23, 24 Temporada 2. Personatge:
“Oriol”
Curtmetratges:
2012:
2012:
2011:
2009:
Curtmetratge
Curtmetratge
Curtmetratge
Curtmetratge
“Kayak” de Escac Films dirigit per Marc Pujolar
“megazoe” de Escándalo films dirigit per Marc Ollé
“2009-2011” Marc Pujolar
“El paciente desnudo” ESCAC
Teatre:
2013:
2013:
2013:
2013:
Utzet
2012:
2012:
2012:
2011:
2011:
2010:
“Herois”, Teatre d’Estrangis
“3 Efímers”, la Confiteria Teatre i dirigit per Àgata Casanoves
“La festa de les cadires” escrit i dirigit per Roger Torns
“Natale in casa Cupiello” amb la perla 29 dirigit per Oriol Broggi i Ferran
“Sacrificis”, d’Iban Valero i Anna Ponces
“Titus Andrònic”, dirigit per Marc Angelet
“Pervertimento”, dirigit per Xicu Masó
“Tonio, el poeta”, amb la Perla29 dirigit per Oriol Broggi
“Teatre sense animals”, dirigit per Thomas Sauerteig
“Titus Andronicus”, amb la Fura dels Baus dirigit per Pep Gatell
Jenny Beacraft
Formació a SITI Company i Anne Bogart a Nova York, Ecole Philippe Gaulier de
Londres i al Conservatori de Teatre Carnegie Mellon University. Cursos amb Uta
Hagen i Byrne Piven (Piven Theater) i Second City Improvisation Conservatory.
Ha participat en nombrosos muntatges teatrals:
Si no ens paguen, no paguem!, dir. Carles Fernandez Giua (Tantarantana)
Late, a cowboy song, dir. Linda Bonvini (Teatre national du Luxembourg)
Peanuts, dir. Jill Christophe (Teatre national du Luxembourg)
El cuarto de las mujeres, dir. Iñaki Garz (Sala Ivanov)
Lili Tofler, dir. Iñaki Garz (Circol Malda)
L’Envers du decor, creació (Teatre national Kosovo)
Closer, dir. James Giblin (Riereta)
Argonautika, dir. Marry Zimmerman (Lookingglass, Chicago)
Hamlet, dir. Brian Crowe (New Jersey Shakespeare Theatre)
A Midsummer Night’s Dream, dir. Bonnie Monte (New Jersey Shakespeare Theatre)
Scientific Shorts, dir. Caden Hethorn (New York Stage Ensemble Theater)
Rosencranz and Guildenstern are Dead, dir. Zach Davis (Piccolo Theatre, Chicago)
‘Tis Pity She’s a Whore, dir. James Palmer (Red Tape Theatre, Chicago)
The Missanthrope, dramatúrgia i dir. Tim Mooney (Stage Two, Chicago)
Co-creadora:
L’Envers Du Decor, creació de ZACLAMA! (Luxemburg, Paris i Kosovo)
Alice Through the Looking Glass, (Pittsburgh)
American Soul, (Pittsburgh)
Cinema:
DiDi Hollywood dir. Bigas Luna, Cosmética dir. Igor Biddau,
Malefactor dir. Courtney Kraft Una Lágrima Cayó en la Arena (Curt) dir Toni
Comas, Suite (Curt) dir. Anne Diaz, Making of the Man (Curt) dir. John Sussman
Ivan Benet
FORMACIÓ TEATRAL
Llicenciat en Art Dramàtic, especialitat d'interpretació.
Premi Extraordinari de l’Institut del Teatre de Barcelona (1994-1998)
Becat pel Teatre Lliure per participar en dos "Work in progress" dirigits pel director
holandès Johan Simons i la directora romanesa Catalina Buzoianu.
International Theater Akademy Ruhr. Schauspielhaus de Bochum, Alemanya
(1999)
Curs intensiu "La memoria del corpo", impartit per l'actor i director Franco di
Francescantonio.
Associació de Postgraduats de l'Institut del Teatre (1998)
Becat per l'Institut del Teatre per participar en un espectacle de creació sobre el
racisme.
Hoges School voor de Kunsten d'Amsterdam, Països Baixos (1997)
TEATRE
Informe per a una Acadèmia de Franz Kafka. Dirigit per Xavier Ricart i Ivan Benet.
Festival Temporada Alta Salt-Girona (2013)
Roberto Zucco de Bernard-Marie Koltès. Dirigit per Julio Manrique.
Teatre Romea de Barcelona (2013)
À la ville de...Barcelona escrit i dirigit per Joan Ollé.
Teatre Grec de Barcelona (2012) Teatre Lliure de Barcelona (2013)
Cosas que hoy decíamos de Neil Labute. Dirigit per Julio Manrique.
Teatro de la Abadía de Madrid (2012)
Qui té por de Virginia Woolf? d'Edward Albee. Dirigit per Daniel Veronese.
Teatre Romea de Barcelona i Teatro La Latina de Madrid (2011-2012)
Llum de guàrdia (Ghost Light) de Julio Manrique i Sergi Pompermaier. Dirigit per
Julio Manrique.
Teatre Romea de Barcelona (2011)
Esperant Godot de Samuel Beckett. Dirigit per Joan Ollé.
Mercat de les Flors. Grec 2011
Marburg de Guillem Clua. Dirigit per Rafel Duran.
Sala Petita del TNC (2010)
Rebels amb causa. Dirigit per Joan Ollé. Festival Rambleros.
Carpa Rambleros de la Rambla de Barcelona (2010)
American Buffalo de David Mamet. Dirigit per Julio Manrique.
Espai Lliure. Teatre Lliure de Barcelona. (2010) i Teatro de la Abadía de
Madrid (2011)
El jardí dels cinc arbres de Salvador Espriu. Dirigit per Joan Ollé.
Festival de Temporada Alta de Girona i TNC (2009)
El quadern gris de Josep Pla. Dirigit per Joan Ollé.
Teatre Lliure de Barcelona. GREC 2009 i Teatre Romea de Barcelona (2011)
La dama de Reus d'Ambrosi Carrion. Dirigit per Ramon Simó.
TNC Sala Petita (2008)
Un dia, mirall trencat de Mercè Rodoreda. Dirigit per Ricard Salvat.
Teatre Borràs de Barcelona (2008)
El ángel exterminador de Luis Buñuel. Dirigit per Joan Ollé
Teatre Grec (Grec’ 08), Expo Zaragoza i Las Palmas.
Yvonne, princesa de Borgonya de W.Gombrowicz. Dirigit per Joan Ollé.
Teatre Lliure de Barcelona (2008)
Hedda Gabler d’Henrik Ibsen. Dirigit per Pau Carrió.
Biblioteca de Catalunya (2008)
El Sr. Perramón de J.Ma.de Sagarra. Dirigit per Joan Anton Rechi.
Teatre Romea de Barcelona (2007)
Gorda de Neil LaBute. Dirigit per Magda Puyo.
Villarroel Teatre de Barcelona (2006-2007)
European House direcció i dramatúrgia d’Àlex Rigola.
Festival de Temporada Alta de Girona (2005-2006)
Ricard 3r de W. Shakespeare. Dirigit per Àlex Rigola.
Festival de Almagro i Teatre Lliure de Barcelona (2005-2006)
Santa Joana dels escorxadors de Bertolt Brecht. Dirigit per Àlex Rigola.
Teatre Grec, Teatre Lliure de Barcelona i Teatro de la Abadía de Madrid
(2004-2005-2006)
El miedo y la música. Escrit i dirigit per Julio Manrique.
Sitges Teatre Internacional (2004)
Juli Cèsar de W. Shakespeare. Dirigit per Àlex Rigola.
Teatre Lliure de Barcelona (2004-2005)
Do’m d’Enric Casasses. Dirigit per Albert Mestres.
Sala Beckett de Barcelona (2003-2004)
El somni d’una nit d’estiu de W.Shakespeare. Dirigit per Àngel Llàcer. Cia.Parracs.
Teatre Borras i Teatre Principal de Barcelona (2002-2003)
Escenes d’una execució de Howard Barker. Dirigit per Ramon Simó.
Sala Petita TNC de Barcelona (2002-2003)
La mare coratge i els seus fills de Bertolt Brecht. Dirigit per Mario Gas.
Sala Gran TNC de Barcelona (2001-2002)
Titus Andrònic de W.Shakespeare. Dirigit per Àlex Rigola.
Teatre Lliure de Barcelona (2001), Teatre Zorrilla de Badalona (Grec 2000)
Violació de límits de M. de Pedrolo. Dirigit per Joan Castells. Cia Parracs.
Sala Muntaner de Barcelona (2000)
Jordi Dandin de Molière. Dirigit per Oriol Broggi.
Teatre Artenbrut de Barcelona (1999)
Els tres mosqueters versió i direcció de Pep Anton Gómez.
Teatre Romea de Barcelona (1999-2000-2001)
Cantonada Brossa de Joan Brossa. Dirigit per: Rafel Duran, Josep Ma. Mestres,
Josep Montanyès, Lluis Pasqual, David Plana, Pere Sagristà i Rosa Ma. Sardà.
Teatre Lliure de Barcelona (1999)
Amadeus de Peter Shaffer. Dirigit per Àngel Alonso.
Teatre Tívoli de Barcelona (1998-1999)
L' Alfabet de l'aigua escrit i dirigit per Rafel Duran.
Mercat de les Flors de Barcelona, Grec 96.
TELEVISIÓ
Polseres vermelles TV3 (2011)
Ventdelplà Personatge: Esteve Estelrich.. Diagonal TV i TV3.(2007-2010)
13 rue XTVL (2007)
Càsting XTVL (2007)
Capítol de Porca misèria TV3 (2004)
Capítol de Temps de silenci TV3 (2001)
Valèria Telemovie dirigida per Sílvia Quer. TV3 (2000)
Capítol de Laberint d'ombres TV3 (1998)
Òscar Intente
Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona, ha treballat, entre
altres, amb la Companyia Flotats, el Centre Dramàtic del Vallès, al Teatre Nacional
de Catalunya, al CAE de Reus, al CAE de Terrassa, i la majoria de sales alternatives
de Barcelona (Artenbrut, Beckett, Muntaner, Tantarantana, Versus i Ponent de
Granollers) i fent gira pel territori i en fires i festivals (Tàrrega, Sitges, GREC,
Temporada Alta, Alcoi, Manacor, Málaga).
Ha treballat amb directors com Adolfo Marsillach, Pierre Romans, Ariel GarcíaValdés, Esteve Polls, Ricard Salvat, Joan Castells, Frederic Roda, Oriol Broggi, Toni
Casares, David Plana, Carme Portaceli, Antonio Simón, Rafel Duran, Moisès Maicas,
Josep-Pere Peyró, Jordi Prat i Coll, Jordi Vall, Ferran Utzet, Pep Tosar...
Guardonat a la tercera Mostra de Teatre de Barcelona pel monòleg "La felicitat, ha,
ha." d`Alfredo Bryce Echenique, amb direcció de Fausto Carrillo.
Ha produït els espectacles "Babar" amb música de Francis Poulenc, "Léon, al desert
dels prínceps", adaptació lliure de "El Petit Príncep" d`Antoine de Saint-Exúpery i
"Ca lluny, reDéu...!", amb textos de diferents poetes catalans.
A la televisió ha participat en sèries de TV3: Ermessenda, La Riera, Vendelplà,
Històries del zoo, Setze dobles, i Cuéntame a RTVE.
En cinema treballa a les ordres de Mar Coll en la seva guardonada òpera prima
“Tres dies amb la família” i a “Any de Gràcia” de Ventura Pons.
Els darrers muntatges teatrals on l’hem pogut veure de La Perla 29 són La Presa de
Conor McPherson, dirigida per Ferran Utzet i Casanova en directe, dirigida per Oriol
Broggi.
Montse Morillo
FORMACIÓ
2012 La poètica de l'actor, amb Gustavo Guirado. La Caldera.
2011 Shakespeare, amb Will Keen. Sala Beckett.
Classes regulars de veu amb Víctor Turull.
2008 Dansa butoh amb Hisako Horikawa.
Veu segons el mètode Catherine Fritz-Maurice, amb Roger Smart.
Classes regulars de veu amb Anna Subirana.
2007 Interpretant Molière, amb Carol Rosenfeld.
2006 Licenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat
de Barcelona.
La veu en la tragèdia de Shakespeare, amb Christine Adaire.
2004 El performer i la improvisació, amb Carme Torrent i Constanza Brncic.
2003 Recitació poètica amb Salvador Oliva.
2002 Dansa amb Frank Van de Ven.
2001 Veu segons el mètode K. Linklater, amb Christine Adaire.
Dansa i improvisació amb Constanza Brncic.
Veu en el mètode K. Linklater, amb Leticia Santafé.
Dansa butoh amb Hisako Horikawa.
TEATRE
2011 F3dra. Pleasure and Pain, de Marilia Samper. Direcció Pep Plà. Sala Beckett.
2009 La casa de Bernarda Alba, de F. García Lorca. Direcció Lluís Pasqual. TNC i
Teatro Español.
2008 Las troyanas, de Eurípides. Direcció Mario Gas. Festival de Mérida, Teatro
Español i Teatre Grec.
2007 Homebody/Kabul, de Tony Kushner. Direcció Mario Gas. Teatre Romea.
2007 Hasta aquí puedo leer, creació col.lectiva. Direcció Pau Miró. La Cuina de l' I.
T.
2005 Amor de Don Perlimplín con Belisa en su jardín, de F. García Lorca. Direcció
Jaume Villanueva. Espai Joan Brossa, Teatro Español i gira per Espanya, EEUU i
Mèxic.
2005 Obra vista, de Jordi Prat i Coll. Direcció Jordi Prat i Coll. Sala Beckett.
2005 Dits en joc, de David Ribera. Direcció David Ribera. Sala Maria Plans.
2004 Una història en quatre parts, creació col.lectiva. Direcció Carol López. Teatre
Lliure.
2003 Descalces, creació col.lectiva. Direcció Amanda Díaz. Sala Maria Plans,
Artenbrut i Ca l' Estruch.
2002 El público, de F. García Lorca. Direcció Jordi Prat i Coll. Teatre Estudi I.T.
2001 La poesia dels assassins, de Pau Miró. Direcció Pau Miró. Teatre Melic.
2000 Violació de límits, de Manuel de Pedrolo. Direcció Joan Castells. Gira per
Catalunya.
1997 La bona gent, de Santiago Rusiñol. Direcció Pep Cruz. Teatre Romea.
TELEVISIÓ I CINEMA
2012-2009 La Riera (TV).
2008 El cor de la ciutat (TV).
Porca Misèria (TV).
2006 By the River, de Ragi Kadirgamar (curtmetratge rodat a la Índia).
2002 Aurora Borealis, de Lisbeth Dreyer (curtmetratge rodat a Noruega).
2001 Temps de silenci (TV).
Sacarina. Endulzante artificial, de Jaime Razquin (curtmetratge).
1997 La Laura (TV).
Brossa a l' ull, de Jordi Prat i Coll i Anna Llopart (curtmetratge).
Jacob Torres
Neix a Barcelona el 1973. Llicenciat en Art Dramàtic a l' Institut del Teatre de
Barcelona, 93-97, Treball de text al Col.legi del Teatre de Barcelona, 92-93. Curs
d'interpretación a l'Aula de Teatre de l'UAB,1992.
Teatre
La mort d’Ivan Ilitx, de Lev Tolstoi. Dir: Oriol Broggi. Biblioteca de Catalunya,
2011/Sala Beckett, 2005
L'illa dels monzons, de Quim Monzó Dir: Jordi Faura. La Villarroel 2010
La gavina, d’Anton Txèkhov (versió Martin Crimp) Dir: David Selvas. La Villarroel
2010
El casament de’n Terregada, de Juli Vallmitjana. Dir: Joan Castells. TNC. 2009.
L’home dels coixins: de Martin McDonagh. Dir: Xicu Masó. Teatre Lliure. 2009.
Vides privades, de Noel Coward. Dir: Jordi Prat. Sala La Planeta. 2008
Un manicomi a Goa, de Martin Sherman. Dir: Emilià Carilla. Versus Teatre. 2008.
Fairy (conte fe fades), de Toni Martín i Carme Portacelli. Dir: Carme Portacelli.
Nau Ivanow,
Només sexe, de Daniela Feixas. Dir: Juan Carlos Martel. Teatre Gaudí Barcelona
(TGB),2008
El cercle de guix caucasià, de Bertold Brecht. Dir: Oriol Broggi. TNC, 2008
Hamlet, el dia dels assassinats, de Bernard Marie Koltes. Dir: Paco Azorín.
Festival Shakespeare, Santa Susanna.2007
Qui a casa torna, de Harold Pinter. Dir: Ferran Madico. Teatre Nacional de
Catalunya. 2007
True West, de Sam Shepard. Dir: David Selvas. Versus teatre, B 2007
La nit àrab, de Roland Schimmelpfennig. Dir: Toni Casares. Sala Beckett, 2006
Aguantando la vela, de Fabrice Melquiot. Dir. Carme Portacelli. Círculo de Bellas
Artes (Madrid) 2005
Santa Joana dels Escorxadors, de Bertold Brecht Dir. Alex Rigola. Teatre Grec,
2004. Teatre Lliure, 2005. Teatro de la Abadia,(Madrid) 2004.
Juli Cèsar, de William Shakespeare. Dir: Alex Rigola. Teatre Lliure, 2004
Sota el til·ler, de Connor McPherson. Dir. Xicu Masó. Sala Beckett, 2004.
TELEVISIÓ
Infidels, Càsting, Mar de fons, Ventdelplà, Carta mortal, Setze dobles. Jet
Lag. El cor de la ciutat, La memòria dels cargols.
CINEMA
Rodilla, (curtmetratge) Dir: Juanjo Giménez 2009
Nitbus, (curtmetratge) Dir: Juanjo Giménez 2007
Salvador, Dir: Manuel Huerga 2006
Máxima pena (curtmetratgee) Dir: Juanjo Giménez 2006
David Vert
TEATRE
2013/14: L’Auca del Born. Autor i director: Jordi Casanovas.
2012/13: Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach. Autors i directors: Nao Albet i
Marcel Borràs. Proj T6 al TNC.
No parlis amb estranys. Autora i directora: Helana Tornero. Proj T6 al TNC.
Groenlàndia. Autor i director: Jordi Faura. Proj T6 al TNC.
2011/12: L’ombra al meu costat. Autora i directora: Marilia Samper. Proj T6 al TNC.
Voyager. Autor i director: Marc Angelet. Proj T6 al TNC.
T-error. Autor i director: Jordi Oriol. Proj T6 al TNC.
2010/11: Una història catalana. Autor i director: Jordi Casanovas. Proj T6 al TNC.
Gang Bang. Autor i director: Josep Maria Miró. Proj T6 al TNC.
Vimbodí vs. Praga. Autora i directora: Cristina Clemente. Proj T6 al TNC.
2009/10: Lluny de Nuuk. Autor i director: Pere Riera. Proj T6 al TNC.
A mi no em diguis amor. Autora i directora: Marta Butxaca. Proj T6 al TNC.
M de mortal. Autor i director: Carles Mallol. Proj T6 al TNC.
Hamlet de W. Shakespeare. Dir: Oriol Broggi. La Perla 29.
2008/09: El Rei Lear de W. Shakespeare. Dir: Oriol Broggi. La Perla 29.
2007/08: Yvonne, princesa de Borgonya de W. Gombrowicz. Dir: Joan Ollé. Teatre
Lliure.
Una mujer en transparencia. Autora i directora:Eva Hibernia. TNC.
Molta aigua de Carles Mallol. Dir: Victor Muñoz. Sala Beckett.
2006/07: El factor Luxemburg de Pere Riera. Dir: Victor Muñoz. Teatre Lliure.
Party Line de Marc Rosich. Dir: Andrea Segura. Sala Beckett.
Ñi hujri-mujrí (no és fàcil de dir) d’Eva Hivernia. Dir: Marta Gil. Festival Premières –
Jeunes metteurs en scène européens al Teatre Nacional d’Estrasburg.
2005/06: Els estiuejants de Maksim Gorki. Dir: Carlota Subirós. Teatre Lliure.
La finestra tancada d’Agustí Vila. Dir: Carme Portacelli. Teatre Lliure.
2004/05: Estricta vigilància de Jean Genet. Dir: Iñaki Garz. Teatre Tantarantana.
El galán fantasma de Calderón de la Barca. Dir: Pepa Calvo. Teatre Tantarantana.
2003/04: 4D Òptic . Autor i director: Javier Daulte. Teatre Lliure y Sala Beckett
2002/03: Los empeños de una casa de Sor Juana Inés de la Cruz. Dir:Pepa Calvo.
Teatro del Repartidor. Teatre Tantarantana.
Les filles de King Kong de Theresia Walser. Dir: Ana Silvestre. Sala Beckett.
2001/02: Les filles de King Kong de Theresia Walser. Dir: Ana Silvestre. Sitges
Teatre Internacional.
Les ales de la papallona de Montserrat Mas. Dir: Teresa Urroz. Lectura
dramatitzada pel Projecte Vacas i la SGAE.
Vindrà algú de Jon Fosse. Dir: Antonio Simón. Sala Beckett.
2000/01: La nit just abans de Nadal d’Anthony Neilson. Dir: Ferran Audí. Versus
Teatre.
99/2000: Equipatge cap al 2000. Més depressa, més depressa. La Cubana. CCCB.
Mil errores y un deseo de Gemma Rodríguez. Dir: Ariadna Martí. Artenbrut
Lectures dramatizades pel Cicle de nous autors que organitza la Sala Beckett.
1998/99: Animal Farm i The Canterville Ghost amb la companyia Chamber Theatre
Company. Gira per Espanya.
Lectures dramatitzades pel Projecte Vacas.
1997/98: Pygmalion amb la companyia Chamber Theatre Company. Gira per
Espanya.
Lectures dramatitzades pel Cicle de nous autors que organitza la Sala Beckett.
1995/96: Els pirates i l’illa malaïda amb Flic-Flac Teatre. Gira per Catalunya i
Madrid.
1994/95: He dit dues! amb la companyia Suquet Teatre. Marató de l’espectacle de
Barcelona.
Què dimonis li pica? Espectacle de comèdia de l’art amb Flic-Flac Teatre.
Festival de Teatre de Tàrrega i gira per Catalunya.
TELEVISIÓ
2012: Paper secundari a la minisèrie Olor de colònia. Dir: Ll.M. Güell. TV3.
Paper capitular a KMM. Dir: Kiko Ruiz. TV3.
2011: Paper capitular a Sagrada Familia. Dir: Jesús Font. TV3.
2010: Paper capitular a Gavilanes. A3.
2007: Paper secundari en un capítol de La Via Augusta.Dir: Sònia Sánchez. TV3.
2006: Paper secundari en dos capitols de Mar de fons. Dir: Jesús Segura. TV3.
2005: Paper secundari en dos capitols de Ventdelplà Dir: J.M. Güell. TV3.
2003: Paper secundari en alguns capitols de la sèrie ÉL, ELLA. Dir: Josep Mª
Vidal. Diagonal TV.
2002: Paper de repartiment a la Tvmovie Iris TV. Dir: Xavi Manich. TV3.
Paper de repartiment a la Tvmovie Pepe Carvalho. Dir: Laurent Jaoui.
Paper secundari en alguns capitols de la sèrie ÉL, ELLA. Dir: Josep Mª
Vidal. Diagonal TV.
2001: Paper secundari en alguns capitols de la sèrie ELL, ELLA. Dir: Xavi
Borrell. Diagonal TV.
Paper secundari en un capítol de la sèrie Jet Lag de la Companyia T de Teatre .TV3.
Dir: Jordi Frades.
Paper de repartiment a la sèrie Mirall trencat.Dir :Orestes Lara. TV3.
Paper secundari al capítol Viatge a la terra dels Tai de la sèrie Pagats per riure. Dir:
Agustí Vila. Canal 33.
1997: Actor a la gala dels Premis Ondas 1997. Dir: Lluís Pasqual. Canal +.
1993: Primer paper en un capítol de la sèrie Vosté Mateix. Dir: Jesús Font. TV3.
CINEMA
2009:
2008:
3 dies
2007:
2006:
2005:
2000:
1997:
La mosquitera. Paper de repartiment. Dir: Agustí Vila.
REC 2. Paper de repartiment. Dir: Jaume Balagueró i Paco Plaza.
amb la familia. Paper secundari. Dir: Mar Coll
Diario de una ninfómana. Paper secundari. Dir: Christian Molina.
REC. Paper secundari. Dir: Jaume Balagueró i Paco Plaza.
Sin ti. Paper de repartiment. Dir: Raimon Masllorens.
It is the cause, my soul. Curt dirigit per Maria Litvan. New York.
Vida en común. Curt en 16mm. Dir: Miriam Ollé.
Ramon Vila
Llicenciat en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.
Diploma d’Estudis Superiors Especialitzats (arts escèniques) UAB. Cursos de
formació amb Antonio Fava, Pere Planella, Dominique de Faccio, Declan Donellan,
entre altres. Professor a l'Institut del Teatre des de 1982 (Interpretació i Pràctiques
Escèniques). Professor d'Interpretació al Col·legi del Teatre. Professor en cursos de
teatre a diverses localitats. Membre de la cia. LA GABIA de Vic del 1974 al1994
amb la qual treballa com a actor en una trentena de muntatges. Del 2005 al 2010
Director del Centre d’Osona de l’Institut del Teatre. Participa habitualment en
lectures i recitals de textos i poesia.
HA DIRIGIT:
2003
Executor 14, de Adel Hakim (Reposició per al Centre Dramàtic del Vallès).
1998
Executor 14, de Adel Hakim.
1986
Diablegs II, de Roland Dubillard Cia. "L'Amanida Mòbil".
1985
Diablegs, de Roland Dubillard.
EN TEATRE HA FET:
2012
Cyrano de Bergerac d’E. Rostand dir. Oriol Broggi. Biblioteca de
Catalunya.
2011
La presa Mc Pherson Dir.Ferran Utzet,
Hamlet en una nit d'estiu, creació i direcció Oriol Broggi,
2010
Natale in casa Cupiello.., Eduardo de Filippo, Dir. Oriol Broggi,
2009
Hamlet, W. Shakespeare, Dir. Oriol Broggi,
2008
El rei Lear, W. Shakespeare, Dir. Oriol Broggi,
2007
Primera hª d’Esther, de Salvador Espriu, Dir. Oriol Broggi, TNC.
L’Oncle Vània, de Txèkhov, Dir. Oriol Broggi,
2006
Al vostre gust, de W. Shakespeare, Dir. Xicu Masó, Teatre Romea.
2005
El Misantrop, de Molière, Dir. Oriol Broggi, Biblioteca de Catalunya.
2004
Un ram de mar, de Pep Paré i Carles Batlle, dir. Joan Castells, TNC.
2003
El café de la Marina, de J. de Sagarra, dir. Rafel Duran , TNC.
El mestre i Margarita, de M. Bulgàkhov, dir. Xicu Masó, Festival Grec
Nits a Basora, Dramatúrgia de Carles Batlle, dir. Pere Planella, T. Principal
Olot.
2001
La ratilla dels 50, de Joan Casas, dir. Antoni Chic , Sala Muntaner.
Júlia Truyol
FORMACIÓ
Estudis Oficials
[2011] Llicenciada en interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona
(especialitat de text).
[2004-2005] Batxillerat humanístic i les P.A.U.
Formació artística no reglada
[2011] Ballet clàssic amb Elisenda Tarragó.
[2005-2010] Estudis de ballet clàssic i dansa jazz a l’escola Núria Dansa.
[2005-2006] Curs del pla professional d’actor a l’escola d’interpretació, música i
veu Eòlia.
[2006] Curset de dansa-teatre als estudis Nancy Tuñón amb Montserrat Prats.
[2005] Curs de doblatge impartit per Roger Pera.
[2002-2005] Estudis complets a l’escola d’arts escèniques Di Marco.
EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL
Teatre
[2013] Taxi…al TNC!. Espectacle inauguració temporada TNC’13. Direcció: Xavier
Albertí.
[2013] Auca del Born. Dramatúrgia i direcció: Jordi Casanovas. Mercat del Born.
[2013] La Nau dels Bojos, de Joan Yago. Direcció: Israel Solà. Cia. La Calòrica.
Festival Grec’13.
[2012-2013] Creeps, de Lutz Hübner. Direcció: Miquel Àngel Raió. Cia. L’aviador.
[2012] Ekstraordinarnyy , de Joan Yago. Cia. La Calòrica. Cicle Aixopluc-3 d’un
glop. Teatre Lliure.
[2012] Martingala, de Joan Yago. Direcció: Israel Solà. Assaig Obert Teatre Lliure.
[2011-2012] Límits, de Marta Solé. Direcció: Miquel Àngel Raió. Cia. L’aviador.
[2011] Direcció escènica de l'espectacle de dansa i música Estimada Marta. Cia.
Àgora Dansa.
[2010-2011] Feísima enfermedad y muy triste muerte de reina Isabel I, de Joan
Yago. Direcció: Israel Solà. Cia. La Calòrica.
[2010-2011] Onatge. Direcció: Joan Yago. Cia. Disperses.
[2009] Les 4 bessones, de Copi. Direcció: Israel Solà.
[2004-2005] Espectacle infantil El viatge de Yasui-san. Direcció: Leona di Marco.
Cia. Centre Dramàtic di Marco.
[2003-2004] Espectacle infantil S’agulla de madò Sebastiana. Direcció: Leona di
Marco. Cia. Centre Dramàtic di Marco.
Audiovisual
[2011] La Riera. Sèrie de TV3. Capítols 185, 204, 227. Personatge: Virgínia.
Direcció: Esteve Rovira.
[2010] Veu en off del documental Europa: de la subvenció a la participació del
Consell de Mallorca. Espectavisión.
[2010] Locució de la campanya publicitària Agenda21 Local del Consell de Mallorca.
Espectavisión.
laperla29
www.laperla29.cat
Torrent d’en Vidalet, 21 baixos
08012 Barcelona
[email protected]
Contacte
Anna Madueño
93 217 17 70
[email protected]
Facebook: cialaperla29
Twitter: cia_laperla / #GiraTraduccions