PLANTES VITAMINIQUES Lycopersicum esculenta

voz
PLANTES
VITAMINIQUES
Lycopersicum esculenta. (Solanáeies)
L'arrel i el tronc s'han usat per combatre la tos. El seu fruit
(tomaca) és la part de la planta que avuí se'n fa molt ús
D'aquestfruit pot dir-se que anys enrera els que mes l'usaven eren les.classes menesteroses i senzilles, degut a l'abundor
i baraturaí i/ en part, trobar-hi un gust especial i agradable; bona
part de la gent de posició el feia servir per fer els sofregits i
amaá.ides, peró-poc.
Antigament, encara.no fa molts anys, els apotecaris amb la
polpa de dít fruit preparaven la pomada de tomaca d'efectes
resolutius i refrescants, i alguns que l'usaven per obtenir millors
resultáis la barrejaven amb un xic de la de belladona.
Els que somgrans o entrats amb anys, si reculem a primeries- de- segle, quan la-majoria de dones de la Vila treballaven al
coixí, al passar.un hom pels carrers si era per aquests temps i
s'esqueia ésser a mitja tarda o sigui l'hora de berenar, qui és el
que rio 11 ve ala memoria veure aquelles dones o noies amb un.
pla-ta-.la má pié d'en-siamada feta de dues o tres tomaques partides a talls i mig pebrot vermell tot sucat amb quatre gotes o un
raig d'oli, i una o dues llesques de pá moreno, segons la gana;
ó altres amb un llesca de pá sucada amb el suc d'una o dues
tomaques madures partides.per la meitat, un xic amanides i posa des sobre la llesca- de pá? I quí no record a quan érem m ainada, al plegar d'estudi a la tarda sí era per aquest temps, el berenar de'la majoria consistía amb una llesca o crostó de pa, si
era toumillor, sucal amb el suc d'un parell de tomáquets, segons el gust,1 un pols de sal i un xic d'olí?
• De:la tomaca av'üi tothom en fa ús; alguns potser amb excés.
Es un1, fruit que porta moltes substancies útils a l'organisme hurílá, álgünes d'elles en part desconegudes aleshores, i ara la
ciencia les ha donat a conéixer. Diuen que un tomáquet madur
cíjnté: Potasi^ Sodi, Calci, Sofre, Fósfor, Magnesi, etz i Vitamirtes A', C, P, B1( B2; PP, cora abans he dii substancies convenjients'al nostre co's.
v Hi ha llocs que- acost-umen beure el seu suc, beguda sana i
ríutritiva.
• • •• '
\
E/a' rhili'or manerade menjar-la és crtia i madura; per mitjá
dje la'décocció qüasibé les vitamines queden abolides.
í - La tomaca verolada, per alguns és mes gustosa, pero és
píropensa a ocasionar índigestíons.
Aquesta planta és oriunda de l'América meridional; en el
nostre país s'hi ha aclimatat com si en fós filia.
Avuí está molt estés el seu cultiu, demostrado del gran
consum que es fa d'aquest fruit. Temps enrera els terrassans de
nostra Vila, acostumaven a sembrar-ne poques, mes ben dit les
necessáries per atendré el gasto de la casa; poques se'n venien, excepció deis hortalans que en plantaven mes per anarles a vendré a la plassa; com també, junt amb altres verdures,
portar-Íes a diferénts mercats de, la comarca.
Una de les classes que tenia molta estima i encara se'n
sembra era la de pera, tomaca que al deixar l'estiu i entrada
de tardor, era la preferida de molts per fer les amanides degut
al gust i cop d'ull agradables.
A les vinyes, sorres i terres de seca, alguns plantaven Cireroles, tomaca mes petita pero gustosa. La trencaven verdosa;
amb els ramells en feien penjolls, aíxí madurava, i a l'hivern o
en temps de fredor l'usaven per sucar-se la llesca de pá o torrada, i encara que poc, per fer algún sofregit Es una tomaca
que es conserva molt.
X.
Especialidad en el despacho de recetas
de los Sres. Médicos Oculistas
Plaza J. A. Clavé, 14 - Tel. 152
indeclinable levantaron la§ paredes del templo con sentido de fortaleza aunando
así cori el -ardiente sentimiento de la Fe, la defensa de la comunidad, de la Patria.
• "-.Aquel-fortísim© arranque tuvo fuerza de siglos y se ha ido transmitiendo
generación tras generación, y aquel templo, vetusto y silencioso, hecho Casa de
Dios, Ira-permanecido enhiesto a pesar del correr de] tiempo, de la maldad, del
fuego y del 'asesinato, y es porque los hombres con buena voluntad y amor a
Dios han deseado que permanezca porque han hallado dentro de él la paz de sus
espíritus y la voz de Cristo, la palabra de Cristo hecha ardencias infinitas y esperanzas eternas.
Al cabo de cuatro centurias y al cumplirse la memorable y enternecedora
efemérides la catolicidad malgratense no ha qnerido que pasase en silencio este
acontecimiento y ha puesto cuito y esplendor en ello; por un lado ha hecho memoria y repaso de la Historia y ha coronado de luz el templo; por el otro, ha iluminado su íntimo interior espiritual en días de meditación y plegaria y en aquella maravillosa noche del último 24 de octubre, diríamos que con pretéritas
resonancias, cantando y glorificando a Dios. Dentro de otros cien años cuando
las futuras generaciones den una mirada hacia atrás (porque los aldabonaxos de
la Historia se oyen siempre), podrán decir que aquellos padres y abuelos de ¡963
no solamente vivían para su miseria o su riqueza, sino que sabían sentir y amar
entrañablemente, recordar con agradecimiento y loar y glorificar a Dios con la
sinceridad de los hombres cultos y honrados y con,el alma limpia y serena de
los que se esfuerzan en ser propiamente templos <\i: Dios.
MALGRAT
Cartas ai Director
N. de la D. — Recibida la siguiente
carta, que nos complacemos en publicar, y que entre otras cosas dice:
Sr.
Director:
Permeti'm suggerir li que si el cupo del Concurs estés sempre al darrera d'un anunci, potsér hi hauria mes
concursants.
De la mateixa manera, si es pogués
aconseguir que les partides d'escacs
de la secció del C. A. M. apareixessin
comentades (peí propi protagonista,
per exemple) guanyarien molt d'interes pels que no en sabem gaire i no arribem a enfendre el perqué d'algunes
Jugad es.
Sincerament el saluda,
Santiago SÁNCHEZ
La publicación dé "VOZ" hoy, será un trozo de la historia malgratense para mañana. Merece, por tanto,
el mayor número de suscritores \¡ e! apoyo ele la industria y el comercio en su necesidad propagandística.
Voz de Malgrat. 1/11/1963. Pàgina 2