manifiesto sobre la situación política en catalunya

Anuncio
MANIFIESTO SOBRE LA SITUACIÓN POLÍTICA EN CATALUNYA.
MANIFEST
MANIFIESTO.
REPÚBLICA
SORTIDA
I
FEDERALISME.
D’ESQUERRES
PER
A
UNA REPÚBLICA
LA
Y
FEDERALISMO.
POR
UNA
CRISI SOLUCIÓN DE IZQUIERDAS A LA CRISIS
ECONÒMICA I EL CONFLICTE POLÍTIC
ECONÓMICA Y AL CONFLICTO POLÍTICO
El fracàs de la reforma estatutària promoguda El fracaso de la reforma estatutaria promovida
pel tripartit ha posat en evidència l’esgotament por el Tripartito ha puesto en evidencia el
del sistema autonòmic, definitivament desbordat agotamiento
del
sistema
autonómico,
per la manifestació de l’11 de setembre i les definitivamente desbordado por la manifestación
seves conseqüències polítiques. S’ha obert així del 11 de septiembre y sus consecuencias
de
nou
el
debat,
en
profunditat,
sobre políticas. Se ha abierto nuevamente, de ese
l’organització territorial de l’estat que ha pres modo, el
per sota una dimensió d’etapa constituent.
Aquest procés ha coincidit -no sense causes i
conseqüències- amb la crisi financera que el
neoliberalisme,
avui
dominant
al
debate en profundidad, sobre la
organización
món,
territorial
del
estado
que
ha
adquirido, como minino, una dimensión de etapa
constituyente.
ha Este proceso ha coincidido -no sin causas y
convertit en depressió econòmica pel seu designi consecuencias- con la crisis financiera que el
d’aprofitar-la per desarticular l’estat del benestar neoliberalismo, actualmente dominante a nivel
i
privatitzar,
al
màxim,
les
instàncies mundial, ha convertido en depresión económica
d’intervenció econòmica i assistència social. En por
su
intención
de
aprovecharla
para
la cruïlla d’aquest dos processos, la formació que desarticular el Estado del bienestar y privatizar,
avui
governa
a
Catalunya,
el
nacionalisme al máximo,
les instancias de intervención
català, conservador i neoliberal,
ha volgut económica y asistencia social. En la encrucijada
posar-se
territorial, constituida por estos dos procesos, la formación
al
capdavant
restringint-lo
a
unidimensional,
hegemonia,
del
un
per
debat
debat
consolidar
identitari que hoy gobierna a Cataluña, el nacionalismo
la
seva catalán, conservador y neoliberal,
social que li suposa la seva ferma adhesió al un
programa de la depressió.
respostes del govern de l’Estat, el PP i fins i tot
part
de
l’esquerra
debate
identitario
consolidar su hegemonía,
Amb equívocs i ambigüitats -i afavorit per les
una
ha querido
i evitar, al mateix temps, l’erosió encabezar el debate territorial, restringiéndolo a
espanyola-
unidimensional,
para
y evitar, al mismo
tiempo, la erosión social que le supone su firme
adhesión al programa de la depresión.
l’actual Con equívocos y ambigüedades -y favorecido por
Govern de la Generalitat ha posat sobre la taula, las respuestas del gobierno del Estado, el PP e
com si fos l’única opció viable ara mateix, la de incluso una parte de la izquierda española- el
la independència de Catalunya. Ho ha fet amb actual Gobierno de la Generalitat ha puesto
una maniobra política, fins ara amb èxit; amb un sobre la mesa, como si fuera la única opción
ús partidari de l’onze de setembre i dels mitjans viable ya , la de la independencia de Cataluña.
de
comunicació
públics,
d’enaltiment
d’una Lo
ha hecho con una maniobra política, hasta
denominada Assemblea Nacional Catalana, que ahora con éxito; con un uso partidario del once
és una projecció seva i dels seus apèndixs de setiembre y de los medios de comunicación
polítics
en
el
camp
del
nacionalisme.
Una públicos, de enaltecimiento de la denominada
maniobra que li ha permès deixar en la foscor la Asamblea
Nacional
Catalana,
que
es
una
seva pròpia erosió per la política de retallades proyección suya y de sus apéndices políticos en
que ha vingut practicant i que des de la el campo del nacionalismo. Una maniobra que le
primavera passada havia anat produint una ha permitido disimular su propia erosión por a la
onada creixent de contestació social, amb el política de recortes que ha venido practicando y
moviment del 15-M, les vagues de treballadors i que
estudiants,
las
mobilitzacions
contra
desde
la
primavera
pasada
había
ido
els produciendo una ola creciente de contestación
desnonaments i tantes i tantes manifestacions social, como el movimiento del 15-M, las huelgas
d’indignació i rebuig.
de trabajadores y estudiantes, las movilizaciones
El que està en joc el 25 de novembre no és, en
primer
terme,
la
independència,
sinó
contra
los
desahucios
y
tantas
otras
manifestaciones de indignación y rechazo.
l’establiment d’una nova correlació política, que Lo que está en juego el 25 de noviembre no es,
fins
i
tot
substitueixi
com
a
referent
la en primer término, la independencia, sino el
manifestació de l’11 de setembre. Correlació en establecimiento
de
una
nueva
correlación
la qual Convergència i Unió aconsegueixi l’espai política, que incluso sustituya como referente a
de maniobra absolut que necessita per gestionar la
manifestación
del
11
de
setiembre.
la crisi política i econòmica i garantir una nova Correlación con la cual Convergència i Unió
hegemonia per dècades, com la de l’etapa consiga el espacio de maniobra absoluto que
pujolista. També està en joc l’anorreament de necesita
para
gestionar
la
crisis
política
y
l’esquerra crítica amb les polítiques neoliberals, económica y garantizar una nueva hegemonía
sigui per la via del desdibuixament polític o per por décadas, como la de la etapa pujolista.
la via de la minimització electoral, o les dues También está en juego la aniquilación de la
sumades.
izquierda
És una elecció per una legislatura, no per un
moment de decisió. Per tant cal tornar a posar,
crítica con las políticas neoliberales,
por la vía del su difuminación política o por la vía
de la su minimización electoral, o por ambas.
també, en el primer pla del debat l’actual crisi Es una elección para una legislatura, no para un
econòmica i les intencions i conseqüències de la momento de decisión. Por lo tanto es necesario
política neoliberal, de la qual CiU fins ara s’havia volver a poner, también, en el primer plano del
manifestat com a millor intèrpret que el mateix debate
la
Partit Popular. I no només plantejar el debat en intenciones
actual
y
crisis
económica
consecuencias
de
la
y
las
política
termes de denúncia, sinó sobretot en termes neoliberal, de la que CiU hasta ahora se había
d’alternativa:
una
resposta
d’esquerres
de mostrado como mejor intérprete que el propio
transformació social i econòmica, que reivindiqui Partido Popular. Y no sólo plantearlo en términos
sense
reticències
les
polítiques
públiques de
denuncia,
sino
sobre
todo
en
los
de
d’assistència i protecció social i propugni anar alternativa: una respuesta de izquierdas de
més enllà amb la proposta d’un nou model polític transformación
social
y
económica,
que
i social, no capitalista i radicalment democràtic; reivindique sin reticencias las políticas públicas
de superació de la configuració neoliberal de la de asistencia y protección social y propugne ir
Unió Europea i de la unió monetària, avui per más allá con la propuesta de un nuevo modelo
avui al servei dels centres de poder econòmic i político y social, no capitalista y radicalmente
sense sistemes de control democràtic real sobre democrático; de superación de la configuración
la presa de decisions i l’execució de les polítiques neoliberal de la Unió Europea y de la unión
comunes .
pressió
per
En aquesta línia cal reforçar la monetaria, hoy por hoy al servicio de los centros
la
immediata; cosa que
renovació
democràtica, de poder económico y sin sistemas de control
ha d’incloure la sempre democrático real sobre la toma de decisiones y
ajornada qüestió de la forma de l’Estat, obrint la ejecución de les políticas comunes . En esta
pas a la substitució del règim monàrquic pel línea cabe reforzar la presión para la renovación
republicà, en una decisió lliure i específica del democrática inmediata; que ha de incluir la
poble.
siempre diferida cuestión de la forma del Estado,
Pel que fa al debat
territorial, el primer que
refermem és la defensa d’una resolució basada
en
el
reconeixement
i
exercici
del
dret
abriendo paso a la substitución del régimen
monárquico por el republicano, en una decisión
libre y específica del pueblo.
d’autodeterminació; per mitjà d’una consulta En lo que respecta al debate
territorial, lo
popular específica en termes de disjuntiva, no primero que reafirmamos es la defensa de una
del plebiscit d’una única proposta. Entenem que resolución
basada
en
el
reconocimiento
y
ni l’estat centralista ni la fórmula, unitària, de les ejercicio del derecho de autodeterminación; por
autonomies representa la multinacionalitat que medio de una consulta popular específica en
existeix en el territori de l’estat espanyol. I términos de disyuntiva, no del plebiscito de una
també que la independència, que no ha estat única propuesta. Entendemos que ni el estado
l’opció històrica de l’esquerra alternativa, tampoc centralista
ni
la
fórmula,
unitaria,
de
las
és, a més, la solució que tradueix, en termes autonomías representa la multinacionalidad que
institucionals, aquesta multinacionalitat, també existe en el territorio del estado español. Y
present dins de Catalunya.
también que la independencia, que no ha sido la
Per això defensem com alternativa pròpia la
instauració
d’una
reorganització
política
territorial republicana i federativa, hereva de la
tradició emancipadora del federalisme català i
opción histórica de la izquierda alternativa,
tampoco es, además, la solución que traduce, en
términos institucionales, esa multinacionalidad,
también presente en Cataluña.
espanyol, des dels temps de Pi i Margall. Por eso defendemos como alternativa propias la
Aquesta solució federativa ha d’adequar-se a la instauración
multinacionalitat,
reconeixent
i
corresponents
a
les
una
reorganización
política
traduint territorial republicana y federativa, heredera de
políticament i institucionalment l’acord d’unitats la
sobiranes,
de
tradición
emancipadora
del
federalismo
diferents catalán y español, desde la época de Pi i Margall.
nacionalitats, que s’uneixen en un pacte lliure de Esta solución federativa ha de adecuarse a la
pobles lliures.
multinacionalidad, reconociendo y traduciendo
política
e
unidades
institucionalmente
soberanas,
el
acuerdo
correspondientes
a
de
las
diferentes nacionalidades, que se unen en un
pacto libre de pueblos libres.
ADHESIONES:
Las personas que deseen incorporar su firma como apoyo a este manifiesto deberían
introducir sus datos en http://www.peticionpublica.es/PeticaoAssinar.aspx?pi=P2012N30973
(o en su efecto enviando sus datos a una de las siguientes direcciones de correo: "Alejandro
Andreassi
Cieri"
[email protected],
"josé
luis
martín
ramos"
[email protected] y "Salvador López Arnal" [email protected])
Muchas gracias compañeras, muchas gracias compañeros.
PRIMEROS FIRMANTES
NOM I COGNOMS
PROFESSIÓ
Manuel Martínez Llaneza
Profesor
Titular
Universidad. UPM
Salvador López Arnal
Colaborador de Rebelión y El
Viejo Topo.
Carlos
González
Mario
Gutiérrez
Àngel Duarte Montserrat
de
Madrid
Barcelona
Administrativo y estudiante
de Historia
Catedràtic
d'Història
Contemporània
Universitat de Girona
Jaime Ramajo Escalera
Economista
Rosa Ribell Boada
Jubilada
José Luis Martín Ramos
CIUTAT
Girona
Sabadell
Catedràtic
Contemporània
UAB
d'Història
Barcelona
Alejandro Andreassi Cieri
Professor
d’Universitat. UAB
Jordi Torrent Bestit
Jubilat
Barcelona
Joaquín Miras Albarrán
profesor de IES
Sant Cugat del Vallès
Carlos Valmaseda Blanco
Soledad
Echaondo,
Bengoechea
Giaime Pala
Antonio Navas Robles
Titular
Bibliotecario
Badalona-Manila
Historiadora
Barcelona
Historiador
Barcelona
Médico de familia.
Barcelona
Joan Tafalla
Mestre
primari
Francisco Morente
Professor
Titular
d'Universitat
Universitat
Autònoma de Barcelona
Martín Rodrigo Alharilla
Alberto Herbera López
Núria Bergé Pijuan
Sant Cugat del Vallès
d'ensenyament
Professor Titular
Contemporània
Cardedeu
d'Història
Obrer metal.lúrgic
Mestra
Sabadell
d'Ensenyament
Terrassa
Molins de Rei (Barcelona
Barcelona
Secundari, Jubilada
Carles Gil Farré
Professor
Eduard Rodríguez Farré
Professor
metge
Antoni Montserrat Solé
Mariano Aragón Pascual
Miguel Riera
Francisco
Pedregal
Jose
Saucedo
Ramón Franquesa Artés
Antoni Lucchetti Farré
Manel Gracia
Ángel Trasobares Castillo
Marta Campoy Fernandez
Miguel
Ángel
Domenech
Delgado
Salvador Jové Peres
Elena Lorente Pérez
Maria Teresa de Pedro Bonilla
Armando Sánchez López
Matteo Manfredi
Juan Isidro Calderón Paz
José Francisco Navajas Adán
Jorge Riechmann
Barcelona
d'investigació
i
Barcelona
Barcelona
economista
Director de la ACIM
Sant Cugat del Vallès
Editor
Mataró (Barcelona)
Bombero
Barcelona
Profesor
de
Económicas
la
UB,
Abogado
Barcelona
Barcelona
jubilado
Historiador
Professora Inst Pere Calders
Barcelona
Sabadell
Jubilado
Economista
i
eurodiputado de IU
Ex-
Periodista i profesora
Enfermera y Licenciada en
Historia.
Metalúrgico
Archivero
profesor de Secundaria
profesor de Secundaria
Profesor Titular de Filosofía
Moral UAM
La Garriga
Barcelona
Pinto (Madrid).
Terrassa
Barcelona
Sabadell
Terrassa
Madrid
Descargar