La Lleida compostel·lana

La Lleida
compostel·lana
ELS 80 QUILÒMETRES LLEIDATANS DEL
CAMÍ DE SANT JAUME
20
U
na prova que Lleida és un lloc de pas
la tenim amb la llegenda de l´apòstol
Sant Jaume que, mentre anava pelegrinant per fer el seu recorregut
evangelitzador cap a Santiago, en el
seu pas per Lleida va trepitjar un esbarzer i es va clavar una punxa al peu que li impedia
caminar. Com era de nit, no hi veia per treure-se-la, però
uns àngels van baixar del cel amb fanalets per deslliurarse de la punxa. Aquesta escenificació es pot veure a la
capella del Peu del Romeu, entre els carrers Major i
Cavallers de la ciutat de Lleida, amb una imatge del sant,
obra de l´artista Jaume Gort; amb una reproducció en
metall del fanalet, fet pel mestre artesà Casimiro Jover, i
una pintura mural a l´altar de Miquel Roig Nadal.
El primer pelegrinatge documentat cap a Santiago de
Compostel·la des de Catalunya data de l´any 959 i és
protagonitzat per l´abat Cesari de Montserrat. La màxima
esplendor d´aquest Camí de Sant Jaume des de Catalunya
es troba entre els segles XII i XIII. Precisament, el monestir
de Montserrat és avui el punt simbòlic triat per molts
pelegrins per iniciar l´itinerari des de Catalunya. A més de
la seva càrrega espiritual, es té en compte que a l´Edat
Mitjana ja era punt d´acollida dels pelegrins que entraven
a Catalunya des de Perpinyà o des del port de Barcelona.
La confecció d´aquest traçat es basa en dades històriques
posades en comú en un congrés internacional celebrat
durant l´any 2003 a les universitats de Barcelona, Cervera
i Lleida. El Camí de Sant Jaume recupera en gran manera
l´antic Camí Ral que enllaçava la costa de Barcelona amb
l´interior. Es tracta d´un recorregut documentat al segle X
però que té un origen molt anterior, i que de fet la carretera
N-II en segueix el traçat d´una manera molt fidel. En tot
cas, el Camí de Sant Jaume de Montserrat i que passa per
Lleida va ser recuperat el 1991 per l´Associació d´Amics
de Sant Jaume de Sabadell.
Una de les publicacions més destacades sobre el
recorregut és el llibre El Camí de Sant Jaume (2006), editat
per l´Associació d´Amics del Camí de Sant Jaume, i que
descriu un itinerari que coincideix en gran manera amb
el que va fer Domènico Laffi, autor del Viatge a Ponent,
un clàssic de la literatura compostel·lana del segle XVII.
Des de Montserrat, a 1.063 quilòmetres de Santiago
de Compostel·la, sia a peu, amb bicicleta o fins i tot a
cavall, el Camí de Sant Jaume català entra a les Terres de
Lleida per la Segarra. Caminant a uns 5 quilòmetres per
hora s´arriba a Santiago després de caminar, durant un
mes, uns 30 quilòmetres diaris. És per això que la motxilla
ha de ser lleugera, és a dir, que no pesi més de 15 quilos.
Des de la Panadella, el Camí de Sant Jaume s´endinsa
per Pallerols i Sant Antolí i Vilanova. En cadascuna de les
poblacions hi ha algun punt d´avituallament o de visita.
Els paisatges que es veuen durant el trajecte són sensacionals. A dalt, Sant Antolí en plena primavera. A baix, senyalització del Camí cap a Tàrrega.
El Camí de Sant Jaume al seu pas per Lleida. A dalt, recorrent el parc de la Mitjana
i, a baix, resseguint un dels camins de l’Horta.
De fet, cada pelegrí disposa d´una credencial que s´ha
d´anar segellant en els punts d´abastiment i de descans o
a les diferents parròquies eclesiàstiques, per tal de certificar
al final del recorregut que el Camí s´ha fet correctament.
El camí és marcat amb fletxes grogues i, dins de les
poblacions, hi ha petites rajoles amb un fons blau i una
vieira groga, que indiquen que per allí hi passa el Camí.
Són indicacions que es poden trobar als cascos urbans i
que va distribuir al seu dia l´Associació d´Amics del Camí
de Sant Jaume de Sabadell.
A Sant Pere dels Arquells hi ha l´opció d´agafar el GR
171 fins arribar a Cervera, en lloc de seguir la N-II. Cal
tenir en compte que cansa menys caminar per un camí de
terra que per un d´asfaltat, i el trist, en aquest cas per als
pelegrins, és que cada cop hi ha més camins rurals asfaltats.
A la capital de la Segarra hi trobem el primer refugi
del tram lleidatà. Es tracta del Col·legi Residència Sagrada
Família, on es pot dormir i esmorzar a un preu raonable,
tot i que també hi ha altres pensions i hotels d´acolliment.
A partir d´ara, la ruta es fa més fàcil per als ciclistes
però dura per als caminants. El tram és pla, però a penes
hi trobem ombra per arrecerar-se del sol. En tot cas, el
Camí surt de Cervera del costat de les restes de l´ermita
de Santa Magdalena, justament quan falten 1.000
quilòmetres per a Santiago.
Cal agafar la L-214 i enfilar
El Camí de Sant el traçat que porta cap a
Jaume recupera en Tàrrega, seguint el riu
gran manera l’antic Ondara. A la capital de
Camí Ral que l´Urgell s´ofereix refugi a
l´alberg Ca n´Aleix.
enllaçava la costa de
Combinant asfalt i terra
Barcelona amb es va fent el Camí de Sant
l’interior Jaume passant per Vilagrassa, Anglesola i, després
de creuar el Canal d´Urgell, s´arriba a Castellnou de Seana,
on hi ha un alberg municipal dedicat als pelegrins. En
aquesta zona hi ha la possibilitat de fer una variant del
Camí d´uns 20 quilòmetres que permet gaudir de l´Estany
d´Ivars.
Des de Tàrrega, però, surt una altra variant nord del
Camí de Sant Jaume que passa pel Tarròs, la Fuliola, Boldú
i Balaguer. Aquest tram continua per Alfarràs i enllaça amb
Aragó per Tamarit de Llitera, Binèfar i Montsó abans de
passar per Osca i el monestir de San Juan de la Peña,
connectant així amb el Camí Francès de Navarra.
Centrant-nos un altre cop en el Camí de Sant Jaume
català, el traçat continua pel Palau d´Anglesola i Bell-lloc
envoltat de camps d´arbres fruiters i de panís. Des del Pla
d´Urgell ja es veu la Seu Vella, encara que per al qui va
caminant costa que el monument es vagi atansant. El
pelegrí entra finalment, després de travessar un polígon
industrial que es fa etern, a la capital del Segrià pel Pont
Al tram lleidatà hi ha nombrosos llocs on
els pelegrins poden pernoctar i refer-se
del trajecte. Sobre aquestes línies, pelegrins segellant la credencial per aconseguir la Compostel·la a l’alberg de Castellnou de Seana.
24
A Sant Pere dels Arquells es pot agafar el GR-171 per arribar a Cervera, a la imatge. A la capital de la Segarra hi ha diversos llocs d’acolliment.
La compensació als quilòmetres que es fan durant el dia arriba al tard amb imatges tan encisadores com aquesta de l’Estany d’Ivars i Vila-sana.
El tram català del Camí de Sant Jaume és de 140 quilòmetres i,
de Pardinyes i s´endinsa al Centre Històric per l´Arc del Pont, davant
recentment, s´ha recuperat amb la instal·lació de 551 elements de
la imatge d´Indíbil i Mandoni.
senyalització, distribuïts pels 30 termes municipals i 21 nuclis urbans
Històricament, la ciutat de Lleida ha estat punt d´acolliment de
per on passa el Camí. La Generalitat, diputacions i consells comarcals
pelegrins. De fet, un dels assumptes de què es va tractar al Concili
han començat a apostar fermament per la recuperació d´aquest traçat
Provincial de Lleida del 1173 va ser l´acolliment de nombrosos
amb la divulgació d´informació històrica i cultural
pelegrins que anaven a Santiago, que s´havien
del Camí, a més d´orientar sobre la preparació del
d´enfrontar amb veritables dificultats per tal de poder
El tram català del
pelegrinatge.
fer nit a Lleida. Havent tingut la possibilitat d´allotjarEl que s´intenta és integrar Catalunya en la
se, per exemple, a l´Alberg de Sant Anastasi, el Camí
Camí de Sant Jaume
Xarxa Europea de Camins de Sant Jaume, declarada
de Sant Jaume surt de Lleida seguint el riu per
és de 140
Gran Itinerari Cultural Europeu pel Consell d´Europa
l´avinguda de Madrid, Alcalde Areny i Ton Sirera,
quilòmetres, 80 dels
l´any 1987, i Patrimoni de la Humanitat per la
en direcció a la partida de Butsènit, on es troba
quals passen per les
Unesco el 1993. Però, sobretot, es vol donar resposta
l´ermita de Santa Maria, i es va fent camí passant
Terres de Lleida
a la demanda creixent de persones que fan el Camí
per l´últim municipi abans d´entrar a Aragó: Alcarràs.
per diferents motius, siguin religiosos, culturals,
D’aquí, quan hom es troba a uns 930 km per culesportius, turístics o de lleure.
minar la fita, el paisatge va canviant dels arbres
L´any 2007 prop de 8.000 els catalans que van recórrer el Camí
fruiters per fer-se més esquerp. És enmig d´aquesta transició quan
de Sant Jaume, quasi un 10 per cent de la totalitat de pelegrins que
ens endinsem a Aragó per la barriada fragatina de la Litera. El Camí
arriben cada any a Santiago de Compostel·la, només superat a Espanya
segueix per Saragossa, Tudela, Burgos, Lleó i Ponferrada, fins arribar
pels madrilenys, que en van ser prop de 10.000, segons dades de
a Santiago de Compostel·la, on es lliura al pelegrí la Compostel·la,
l´Associació d´Amics del Camí de Sant Jaume i de la Generalitat de
un document escrit en llatí que es concedeix a la catedral, després
Catalunya.
de comprovar que s´ha fet el recorregut de manera correcta.
La Lleida compostelana
El Camino de Santiago recupera
en gran medida el antiguo trazado
que enlazaba la costa de Barcelona con el interior. Desde Montserrat, a 1.063 kilómetros de Santiago de Compostela, sea a pie, en
bicicleta o incluso a caballo, el
Camino de Santiago catalán entra
en las comarcas de Lleida por la
Segarra. En cada una de las poblaciones hay algún punto de avituallamiento o de visita. De hecho,
cada peregrino dispone de una
credencial que tiene que ir sellando en los puntos de abastecimiento y de descanso o en las diferentes parroquias eclesiásticas para
certificar al final del recorrido que
el Camino se ha hecho correctamente.
Camino de Santiago, casi un 10
por ciento de la totalidad de peregrinos que llegan cada año a Santiago.
El trayecto está marcado con flechas amarillas y, dentro de las
poblaciones, hay pequeñas baldosas con un fondo azul y una vieira
amarilla que indica que por allí
pasa el Camino. Son indicaciones
que se pueden encontrar en los
cascos urbanos y que distribuyó
en su día la Associació d´Amics
del Camí de Sant Jaume de Saba-
dell. En la capital de la Segarra
encontramos el primer refugio del
tramo leridano. Se trata del colegio residencia Sagrada Família.
A partir de ahora la ruta se hace
más fácil para los ciclistas pero
dura para los caminantes. El tramo es llano pero apenas hallamos
sombra para protegerse del sol.
Combinando asfalto y tierra se va
recorriendo el Camino de Santiago pasando por Vilagrassa, Anglesola y, después de cruzar el Canal
de Urgell, se llega a Castellnou
de Seana, donde hay un albergue
municipal dedicado a los peregrinos. Desde Tàrrega sale otra variante norte del Camino de Santiago que pasa por El Tarròs, La
Fuliola, Boldú y Balaguer.
Centrándonos de nuevo en el Camino de Santiago catalán, el trazado continúa por El Palau
d´Anglesola y Bell-lloc rodeado
de campos de frutales y de maíz.
El peregrino acaba entrando en
Lleida por el puente de Pardinyes
y accede al centro histórico por el
Arc del Pont, junto al monumento
a Indíbil y Mandonio. El Camino
de Santiago sale de Lleida paralelo al río por la avenida de Madrid,
Alcalde Areny y Ton Sirera, en
dirección a la partida de Butsènit,
donde está la ermita de Santa Maria, y sigue pasando por el último
municipio antes de entrar en Aragón: Alcarràs.
El Camino de Santiago sigue por
Fraga, Zaragoza, Tudela, Burgos,
León y Ponferrada, hasta llegar a
Santiago de Compostela, donde
se hace entrega al peregrino de la
Compostela, un documento que
se concede en la catedral después
de comprobar que el recorrido se
ha hecho de forma correcta. El
tramo catalán del Camino de Santiago tiene una longitud de 140
kilómetros y, recientemente, se ha
recuperado con la instalación de
551 elementos de señalización distribuidos por los 30 términos municipales y los 21 núcleos urbanos
por donde pasa el Camino. En el
año 2007 fueron cerca de 8.000
los catalanes que recorrieron el
27
La funció del pelegrí és molt important per a la conservació dels
camins. Tal com destaca el president del Centre Excursionista de
Lleida, la gent que fa el Camí és fonamental per facilitar informació
sobre les senyalitzacions que hi manquen o sobre les millores que
es poden fer en les indicacions.
La Compostel·la es concedeix en arribar a Santiago si s´han
recorregut, com a mínim, els últims 100 quilòmetres del Camí a peu
o 200 amb bicicleta. N´hi ha de dos tipus, depenent si el Camí de
Sant Jaume s´ha fet per motius religiosos o no. Per aconseguir el
document cal que el pelegrí disposi de la credencial degudament
segellada o signada per indicar el punt d´inici del pelegrinatge i la
pernoctació o avituallament. És com rebre la medalla d´or en uns
jocs olímpics. G
SABÍEU QUE...
· El perfil típic del pelegrí és el d´un home d’entre 26 i 35 anys, que tria el mes d´agost per fer el recorregut a peu.
Alemanya és el país estranger que més pelegrins va aportar l’any 2007 amb 13.837, seguit d’Itàlia, amb 10.275, i França, amb 6.982.
· L’evolució del nombre de pelegrins del Camí de Sant Jaume ha estat espectacular en els darrers 22 anys. El 1986 n’hi va haver
2.491, mentre que el 2007 foren 114.026. L’any rècord va ser el 2004, Any Compostel·là, amb 179.944.
D’INTERÈS
- Associació d’Amics del Camí de Sant Jaume. www.camisantjaume.com
- Centre Excursionista de Lleida. www.cel.cat
- Federación de Asociaciones de Amigos del Camino de Santiago. www.caminosantiago.org
- Fundación Instituto Europeo Camino de Santiago. www.iultreia.net
LLIBRES
- El Camí de Sant Jaume. La ruta de Montserrat a Santiago de Compostela, de Carme Marsal i Rafa Domínguez
(Associació d’Amics del Camí de Sant Jaume, 2006).
- El Camí de Sant Jaume, de Joan Fiol Boada (Cossetània, 2006).
- Guía Práctica del Camino de Santiago (www.jacobeo.net).
- Camí de Sant Jaume i rutes de senderisme (www.gronze.com).
TELÈFONS PER A ACOLLIMENT DE PELEGRINS
Col·legi Residència Sagrada Família de Cervera. Tel. 973 53 08 05
- Alberg Ca n’Aleix de Tàrrega. Tel. 973 31 46 35
- Alberg de l’Ajuntament de Castellnou de Seana. Tel. 973 32 07 05
- Acolliment a Bell-lloc d’Urgell (Ajuntament). Tel. 973 56 01 00
- Alberg de Sant Anastasi de Lleida. Tel. 973 26 60 99
26
25
Actualmente, y desde hace muchos siglos, Lleida ha sido un punto de confluencia de caminos. El
primer peregrinaje documentado
hacia Santiago de Compostela
desde Cataluña está fechado en el
año 959 y fue protagonizado por
el abad Cesari de Montserrat.
Precisamente el monasterio de
Montserrat es hoy el lugar simbólico elegido por muchos peregrinos para iniciar el itinerario
desde Cataluña. La confección de
este trazado se basa en datos históricos puestos en común en un
congreso internacional celebrado
durante el año 2003 en las universidades de Barcelona, Cervera y
Lleida.
Per la seva banda, el president del Centre Excursionista de Lleida,
Joan Ramon Segura, explica que Lleida sempre ha estat punt de
trobada dels camins que baixen del Pirineu oriental. És per això que,
a més del Camí de Sant Jaume que ve de Montserrat, s´està estudiant
l´existència d´un ramal que seguiria el riu Segre des de Puigcerdà,
unes investigacions que s´estan duent a terme per part del mateix
Centre Excursionista de Lleida, del Centre Excursionista Pontsicà i
altres associacions, amb l´assessorament de la Universitat de Lleida.
Hi ha encara un altre traçat del Camí que passa per les Terres de
Lleida. És el que surt de la catedral de Tarragona i que s´endinsa a
Ponent per Bellaguarda, la Granadella, Maials i Montmaneu, abans
d’enllaçar amb Mequinensa, tot seguint el camí GR 65-5. De fet, a
la península Ibèrica són 17 els camins de pelegrinatge fins a Santiago.
El presidente del Centre Excursionista de Lleida, Joan Ramon
Segura, explica que Lleida siempre ha sido punto de encuentro
de los caminos que bajan del Pirineo oriental. Es por eso que, además del Camino de Santiago que
viene de Montserrat, se está estudiando la existencia de otro camino paralelo al río Segre desde Puigcerdà, unas investigaciones que
se están llevando a cabo por parte
del propio Centre Excursionista
de Lleida, del Centre Excursionista Pontsicà y otras asociaciones,
con el asesoramiento de la Universitat de Lleida.
Existe aún otro trazado del Camino de Santiago que pasa por las
comarcas de Lleida. Es el que parte de la catedral de Tarragona y
que pasa por Bellaguarda, La
Granadella, Maials y Montmaneu, para enlazar con Mequinenza, siguiendo el camino GR 65-5.
En la península Ibérica son en
total 17 los caminos de peregrinación hasta Santiago de Compostela.
La Compostela se concede al llegar a Santiago si se han recorrido,
como mínimo, los últimos 100 kilómetros del camino a pie o 200
en bicicleta. Hay dos modalidades, dependiendo si la ruta se ha
hecho por motivos religiosos o no.
Para conseguir el documento es
necesario que el peregrino disponga de la credencial debidamente
sellada o firmada para indicar el
punto de inicio del peregrinaje y
la pernoctación o avituallamiento.
Es como recibir la medalla de oro
en unos juegos olímpicos. G
Ganxos i Caboets
Lleida and the Way of St. James
PER ORGANYÀ I CABÓ
Text: Albert Villaró Fotos: Ajuntament d’Organyà, Ferran Carricondo, Albert Villaró
The first document referring to a
pilgrimage from Catalonia to
Santiago de Compostela dates
from the year 959 and mentions
a journey undertaken by Abbot
Cesari of Montserrat. In fact, the
Monastery of Montserrat has
now become the symbolic point
from which many pilgrims start
their journey in Catalonia. From
Montserrat, it is possible to cover
the 1,063 km to Santiago de
Compostela on foot, by bicycle or
even on horseback. The Catalan
part of the Camí de Sant Jaume
(Way of St. James) enters the
Lands of Lleida via La Segarra.
Pilgrims carry a credential which
they must get stamped at the
supply and rest points or different
parish churches that they
encounter along the way. This
credential is presented at the end
of the journey to show that the
Wa y h a s b e e n c o r r e c t l y
completed.
The Camí de Sant Jaume
combines stretches of dirt track
and tarmac as it passes through
Vilagrassa and Anglesola. After
crossing the Canal d´Urgell, it
arrives at Castellnou de Seana,
where there is a municipal hostel
specifically for pilgrims. Pilgrims
enter the city of Lleida via the
Pardinyes Bridge and then head
on to the Historic Centre, passing
the monument to Indívil and
Mandoni along the way. The
Camí de Sant Jaume leaves
Lleida following the river and,
after passing through the Partida
de Butsènit, makes its way to
Alcarràs, the last town in
Catalonia, before it enters
Aragón. The Camí de Sant
Jaume then continues on via
Zaragoza, Tudela, Burgos, León
and Ponferrada until it finally
reaches Santiago, where pilgrims
receive the Compostela: a
document written in Latin that is
awarded at the Cathedral.
explain why, in addition to the
Camí de Sant Jaume proceeding
from Montserrat, studies are
currently underway to assess the
possibility of establishing another
branch of the route that would
follow the River Segre from
Puigcerdà.
The Catalan section of the Camí
de Sant Jaume is 140 km long. It
has been recently recovered with
the positioning of 551 signs in the
30 different municipal districts
and 21 settlements through which
the route passes.
Joan Ramon Segura, President
of the Centre Excursionista de
Lleida (Lleida Rambling Centre),
explains that Lleida has always
been a meeting point for paths
running down from the Eastern
Pyrenees. This also helps to
There is also another stretch of the
Camí de Sant Jaume that passes
through the Lands of Lleida. It starts
at the Cathedral of Tarragona and
heads inland to Ponent (Western
Catalonia) via Bellaguarda, La
Granadella, Maials and Montmaneu,
before finally reaching Mequinensa.
The Compostela, or route certificate,
is only awarded to those reaching
Santiago de Compostela having
covered at least the last 100 km of
the route on foot, or 200 km by
bicycle. G
“Cap al tard, quan el sol ja ha
escalfat la formidable massa calcària
de la serra d’Ares, els homes-ocell
aprofiten les tèrmiques i omplen el
cel de taques de colors vius”
29
30
Els ganxos
El dia 3 de novembre de l’any de 1035, el bisbe Ermengol
d’Urgell va caure al riu Segre mentre inspeccionava les obres de Pont
de Bar, i es va obrir el cap en picar contra les roques. El sant cadàver
episcopal va anar riu avall, sense que ningú fos capaç de rescatarlo, i només es va aturar un moment davant de la Seu d’Urgell perquè
els angelets fessin sonar les campanes de la nova catedral. Va continuar
el seu periple cap al sud, va travessar els quatre llarguíssims quilòmetres
del terrible congost de Tresponts i, en arribar a una tolla que el Segre
fa ja en vistes d’Organyà, fou rescatat pels habitants del poble, armats
amb unes quantes ganxes de raier. Des d’aquell dia i fins avui, els
habitants d’Organyà són coneguts universalment com a ‘ganxos’.
Una altra versió, sens dubte interessada, assenyala que el bisbe se’ls
va escapar i que no fou tret de l’aigua fins arribar a Peramola.
Incomprensiblement, a l’escut del municipi no hi apareixen els estris
amb què van pescar un bisbe, ans hi figura un orgue, en una aplicació
especialment absurda del que es coneix com a ‘escut parlat’.
Les Homilies
El nom d’Organyà va indissolublement lligat a les seves Homilies.
La primera manifestació literària de debò en llengua catalana. Sí, és
cert qui hi ha algun document més antic escrit en català, però són
traduccions o documents purament administratius. Les Homilies són
31
les Homilies, i la llengua que contenen ja és una llengua sencera,
expressiva i vital. Escrites i predicades durant els primers anys del
segle XIII, van romandre oblidades durant molts segles en un armari
de la rectoria, fins que l’any 1905 Joaquim Miret i Sans, després
d’identificar-les amb el cor bategant d’emoció, les va comprar per
vuitanta-cinc pessetes al mossèn. Avui són a la Biblioteca de Catalunya,
manuscrit número 285. L’original és invisible per als mortals, però
a la plaça que hi ha davant de l’església s’hi pot veure una petita i
didàctica exposició sobre aquest document fundacional.
Les Homilies es van predicar a l’església de Santa Maria, que
llavors era plena de canonges. L’edifici actual és la suma d’una
rastellera de modificacions i alteracions, des del segle XI i fins fa
només quatre dies. Paradoxalment, les parts més antigues són a l’espai
que hi ha damunt de les voltes barroques de la nau central i sota la
coberta. Allà dalt s’alça, gairebé intacte, un preciós cimbori romànic,
deslligat de la resta de l’església, una mena de miracle arqueològic
vertical. Hom confia que ben aviat la restauració prevista retorni a
l’església de Santa Maria la seva antiga esplendor. A més, s’ha previst
que dalt del campanar s’hi instal·li el Far de la Llengua, un monument
lluminós i reivindicatiu.
Aquesta vocació literària s’ha consolidat amb la celebració, el
primer cap de setmana de setembre, de la Festa i Fira del Llibre
Pirinenc.
32