Memòria de l`assegurança a Catalunya 2007

Memòria de l’assegurança a Catalunya 2007
Índex de Matèries
carta deL PRESIDENT
5
l’assegurança catalana i els seus clients
19
6
Assegurances de no vida
19
Dimensió de l’assegurança
6
L’assegurança de l’automóbil
20
Densitat de l’assegurança
8
Els ferits en accidents de trànsit a Catalunya
24
Importància de l’assegurança
10
Les llars assegurades a Catalunya
26
La assegurança de salut
27
la renda de les llars catalanes
i el paper que hi té l’assegurança
11
Els conductors a catalunya
30
Freqüència i hàbits de conducció
30
Percepció del conductor
31
Usos al volant
33
Les claus del bon conductor
34
Valoració sobre la seguretat viària catalana
35
L’ASSEGURANÇA A CATALUNYA
El paper de les prestacions socials a la renda
11
Altres transferències
13
els catalans, davant la prevenció
de la vellesa
14
Els catalans i la filosofía carpe diem
14
l’assegurança com empresa a catalunya
36
Què pensen els catalans del “català estalviador”
15
l’assegurança catalana i els seus proveïdors
37
Expectativa de jubilació
17
ÍNDex DE TaulEs i Il·lustraciONs
40
Els jubilats
17
fitxes tècniques de les enquestes
42
Carta del president
La publicació que té a les seves mans és tan sola una petita aproximació al paper social que la indústria asseguradora
exerceix. Si alguna cosa caracteritza als catalans és la seva elevada cultura de la prevenció com a via per garantir i
estimular el desenvolupament econòmic de les persones i les seves activitats i béns.
Per a nosaltres, els asseguradors catalans, és una satisfacció comprovar com un any més Catalunya és un referent
en assegurament per a la resta d’Espanya, especialment pel que fa a assegurances de vida i assegurances de salut.
La nostra taxa d’assegurament en aquestes matèries s’aproxima als estàndards europeus dels països amb alt nivell
de desenvolupament.
Ens preocupa el que ens diuen els clients sobre les assegurances que tenen, però també el que no ens diuen o el que
pensen de nosaltres aquells que no són clients. Per això, aquest any hem incorporat una macro-enquesta en la qual,
amb criteris demoscòpics, hem pogut conèixer l’opinió d’una mica més de 800 ciutadans que viuen a Catalunya sobre
l’assegurança en general, sobre l’estalvi i les expectatives de jubilació, i sobre la nostra percepció com conductors. Dita
d’una altra manera, indirectament ens hem examinat sobre la nostra activitat en general i, en concret, sobre dos dels
principals rams asseguradors: vida i automòbil.
Aquesta Memòria és indiciaria, no exhaustiva, aporta pistes i fa anàlisis, però no ho recull tot. La nostra vocació de
transparència ens duu cada any a tractar d’anar més enllà, i en aquest camí estem.
Li animo que avanci en la seva lectura i aprofundeixi en la labor social de l’assegurança. Li anticipo que va a descobrir
que la nostra labor supera l’estrictament econòmic i capil.laritza en la majoria de les accions corrents que les persones
realitzen cada dia.
D. Francisco Arregui Laborda
President d’UCEAC
MEMÒRIA DE L’ASSEGURANÇA A CATALUNYA 2007
5
L’ASSEGURANÇA EN CATALUNYA
DIMENSIÓ DE L’ASSEGURANÇA
6
12.000
10.000
8.000
6.000
4.000
2.000
07
06
20
05
20
04
20
03
20
02
20
01
20
00
20
99
20
98
19
97
19
96
19
95
19
94
19
93
19
92
19
91
19
19
90
0
19
El gràfic evolutiu de les primes de l’assegurança catalana mostra, de fet, una senda de creixement molt robusta
i empinada a partir de mitjan dècada dels noranta, coincidint precisament amb les primeres grans operacions
d’exteriorització de compromisos per pensions de les empreses a favor dels seus treballadors, més diversos canvis
en la fiscalitat de l’estalvi que van millorar l’ambient per
a la subscripció d’assegurances de vida. A partir de l’any
2002, quan finalitza el procés d’exteriorització esmentat, el
mercat entra en una senda més plana amb una baixada
molt pronunciada l’any 2003 deguda a la concentració de
producció en l’any anterior.
Il·lustració 1: Evolució estimada de les primes d’assegurança
a Catalunya
Milions €
El volum de l’assegurança catalana l’any 2007 s’ha
d’estimar, amb la informació disponible en el moment
en què es va elaborar aquest informe, en 10.591 milions
d’euros, la qual cosa suposa pràcticament repetir les xifres
observades l’any anterior. Com podrem veure en aquesta
anàlisi, aquesta situació d’estancament està relacionada
amb el fet que al mercat assegurador espanyol el ram de
vida hagi estat una activitat especialment poc activa. Com
ja s’ha observat en altres anys anteriors, l’atonia general de
l’assegurança de vida és un fet que impacta directament en
l’assegurança catalana, ja que l’elevada importància que
l’estalvi i la previsió tenen en la cartera d’assegurances
dels catalans fa que la sort de l’assegurança de vida, tant
a l’alça com a la baixa, es comuniqui multiplicada al mercat
català.
* Font: Elaboració pròpia a partir de dades de ICEA.
Arran del que acabem d’explicar, les primes d’assegurança
de vida al mercat català presenten un perfil força semblant
al que evidencia la mateixa assegurança total. Des del
1995 fins al 2001 es produeix un fort procés de convergència en l’estalvi dels catalans, amb increments molt acusats
que, en realitat, no mostraven més que el retard relatiu en
la densitat d’estalvi que tenien els diferents mercats espanyols respecte de la mitjana europea.
terme per UNESPA en els primers mesos del 2008 va revelar, en aquest sentit, que Catalunya es troba entre les primeres comunitats autònomes en extensió de l’assegurança
de vida, amb taxes del 44% de la població adulta (veure
Taula 1).
Il·lustració 2: Evolució recent de les primes de l’assegurança
de vida a Catalunya
9.000
8.000
7.000
Milions €
6.000
5.000
4.000
3.000
2.000
1.000
07
06
20
05
20
04
20
03
20
02
20
01
20
00
20
99
20
98
19
97
19
96
19
95
19
94
19
93
19
92
19
91
19
19
19
90
0
* Font: Elaboració pròpia a partir de dades de ICEA.
Amb posterioritat a aquest procés de convergència s’ha
produït una situació més moderada i volàtil, però en la qual,
no obstant això, el mercat català ha estat capaç de conservar clarament bona part dels èxits assolits durant els anys
de creixement accelerat.
Hi ha indicis que suggereixen la pertinència d’aquesta impressió. Així, l’Enquesta sobre Hàbits de Jubilació duta a
Les dades d’aquesta enquesta suggereixen, a més, que
Catalunya és la principal font d’Espanya pel que fa a
l’assegurança de vida. La distribució de persones que van
dir que tenien una assegurança de vida1 suggereix que el
col·lectiu de catalans amb aquesta assegurança és el més
nodrit de totes les comunitats autònomes espanyoles. Si
aquestes dades es relacionen amb les estimacions d’ICEA
sobre volum d’assegurats individuals de vida-risc, els càlculs ens portarien a considerar que a Catalunya hi ha uns
2,8 milions de persones amb aquest tipus d’assegurança
(veure Il·lustració 3).
En el cas de l’assegurança de salut, un altre element en
què la intensitat de l’activitat a Catalunya és molt coneguda i ha estat àmpliament analitzada en anteriors edicions
d’aquesta Memòria, la facturació d’aquesta assegurança
en la comunitat autònoma s’estima en una mica més de
1.172 milions d’euros, dada que manté la tendència de
creixement sostingut que s’observa històricament (veure
Il·lustració 4).
Taula 1: Extensió de l’assegurança de vida entre la població adulta, per edats
SI
Castella-la Manxa
Castella-Lleó
Catalunya
Comunitat Valenciana
Canàries
Madrid
Cantàbria
Balears
Navarra
País Basc
Andalusia
Aragó
Astúries
Galícia
Múrcia
Extremadura
Rioja (La)
45,3%
45,0%
44,4%
44,1%
42,4%
42,2%
42,1%
41,1%
41,1%
40,6%
40,3%
39,7%
36,9%
36,6%
35,0%
28,4%
26,2%
NO
53,6%
55,0%
53,6%
55,6%
57,1%
57,6%
57,9%
58,9%
58,9%
58,9%
57,9%
57,5%
61,3%
62,5%
65,0%
71,6%
70,5%
NS/NC
1,1%
0,0%
2,0%
0,4%
0,5%
0,2%
0,0%
0,0%
0,0%
0,5%
1,8%
2,8%
1,8%
0,8%
0,0%
0,0%
3,3%
* Font: Enquesta Jubilació per a la Memòria Social de l’Assegurança Espanyola.
En aquests treballs, el concepte d’assegurança de vida se sol circumscriure al que tècnicament es considera assegurança de vida
risc, és a dir, el que compromet una indemnització en cas de mort.
1
MEMÒRIA DE L’ASSEGURANÇA A CATALUNYA 2007
7
Il·lustració 3: Distribució estimada dels assegurats de vida espanyols
Catalunya
17,2%
Resta
40,4%
Andalusia
17,1%
Madrid
13,7%
Com.
Valenciana
11,5%
* Font: Enquesta Jubilació per a la Memòria Social de l’Assegurança
Espanyola.
Il·lustració 4: Evolució recent de les primes d’assegurança de salut
a Catalunya
1.400
els observats en exercicis anteriors, ha portat a una corba
de primes força plana. En l’estat actual de coneixement,
podem estimar la facturació de l’assegurança catalana de
l’automòbil en gairebé 1.800 milions d’euros, fet que converteix Catalunya en el segon gran mercat d’aquest tipus
d’assegurança després de la Comunitat de Madrid; aquesta diferència, l’existent entre Madrid i Catalunya, s’explica
fonamentalment per dos factors que, a més, estan d’alguna
forma interconnectats: en primer lloc, la freqüència de contractació de cobertures voluntàries, i molt notablement la
de danys propis del vehicle, és molt superior en el mercat madrileny respecte del català; i, en segon lloc, en el
mercat català, i molt especialment l’àrea metropolitana de
Barcelona, estan molt més presents els vehicles de dues
rodes, que tenen un perfil assegurador menor en termes
de prima.
Il·lustració 5: Estimació de primes de l’assegurança de l’automòbil a
Catalunya
2.500
1.200
2.000
800
Milions €
Milions €
1.000
600
400
200
1.500
1.000
500
07
06
20
05
20
04
20
03
20
02
20
01
20
00
20
99
20
98
19
97
19
96
19
95
19
94
19
93
19
92
19
91
19
90
19
* Font: Elaboració pròpia a partir de dades de ICEA.
0
19
07
06
20
05
20
04
20
03
20
02
20
01
20
00
20
99
20
98
19
97
19
96
19
95
19
94
19
93
19
92
19
91
19
19
19
90
0
* Font: Elaboració pròpia a partir de dades de ICEA.
Les xifres, al nivell de coneixement que es té en el moment
de redactar aquest informe, suggereixen fins i tot una certa
acceleració de la facturació de l’assegurança de salut catalana, provocada molt probablement per l’evolució sociodemogràfica de la comunitat autònoma.
Finalment, l’assegurança de l’automòbil té un comportament més estructural i relacionat amb la pròpia dinàmica de l’economia. L’assegurança catalana de l’automòbil
no ha estat aliena l’any 2007 a la tendència general de
l’assegurança de l’automòbil en el conjunt del mercat espanyol, amb evolucions de primes negatives en termes
reals que, consegüentment, tenint en compte que el parc
automobilístic ha tingut creixements més moderats que
8
DENSITAT DE L’ASSEGURANÇA
La principal mesura de densitat de l’assegurança és la relativa a primes gastades per habitant i any. Aquest tipus de
ràtio dóna una imatge molt precisa del nivell d’utilització de
l’assegurança en termes homogenis entre territoris en els
quals el nivell de població és heterogeni.
Amb les dades disponibles actualment, la ràtio de primes
per habitant d’assegurança total a Catalunya s’estima per
a l’any 2007 en 1.478 euros, la qual cosa suposaria un descens pròxim al 2,5% respecte del calculat l’any anterior.
En tot cas, la sèrie històrica ens suggereix que en la segona
meitat de la dècada dels noranta, Catalunya va incrementar molt notablement la seva densitat d’assegurança, ja
que va arribar al voltant dels 1.500 euros l’any i en alguns
anys especialment volàtils es va superar; en qualsevol
cas, però, aquest és un nivell que s’ha acabat consolidant,
la qual cosa col·loca el nivell de despesa per habitant en
assegurances de Catalunya en nivells molt homologables
amb altres mercats europeus.
del seu mercat, tendeix a beneficiar-se més que el conjunt
del mercat espanyol.
Il·lustració 7: Evolució estimada de les primes d’assegurança de vida
per habitant a Catalunya
1.600
1.400
1.200
1.000
€
Un altre cop, aquí ens trobem davant d’una conseqüència
lògica de la debilitat mostrada per l’assegurança de vida,
a la qual cosa cal unir que, a més, l’any 2007 la població
de Catalunya, en tractar-se d’una regió amb un important
creixement econòmic i d’ocupació, ha mostrat una tendència molt dinàmica, la qual cosa comporta la conseqüència
òbvia que tendeix a deteriorar la ràtio (veure Il·lustració 6).
800
600
400
200
1.800
07
06
20
05
20
04
20
03
20
02
20
01
20
00
20
99
20
98
19
97
19
96
19
95
19
94
19
93
19
92
19
El panorama de l’assegurança de salut és completament
diferent. El repunt de primes que hem vist en abordar la
dimensió global del mercat català ha estat més que proporcional a l’evolució de la població, la qual cosa ha generat una millora notable de la ràtio de primes per habitant.
Aquesta s’hauria situat, segons les primeres estimacions,
en 164 euros per habitant i any a Catalunya, la qual cosa
suposa gairebé 50 euros més que la xifra que es va estimar
l’any passat.
1.600
1.400
1.200
1.000
800
600
400
200
07
06
20
05
20
04
20
03
20
02
20
01
20
00
20
99
20
98
19
97
19
96
19
95
19
94
19
93
19
92
19
91
19
19
90
0
19
91
* Font: Elaboració pròpia a partir de dades de ICEA i de l’Institut
Nacional d’Estadística.
2.000
€
19
19
Il·lustració 6: Evolució de la taxa de primes d’assegurança per
habitant a Catalunya
19
90
0
* Font: Elaboració pròpia a partir de dades de ICEA i de l’Institut
Nacional d’Estadística.
En bona part, aquesta evolució, com dèiem, s’explica per
l’observada en la ràtio de densitat de l’assegurança de
vida.
Els 706 euros per habitant i any que conformen la densitat
de l’assegurança de vida catalana l’any 2007 suposen un
cert retrocés respecte de l’any anterior, per les raons que ja
hem comentat. No obstant això, com demostra l’experiència
d’exercicis molt pròxims en el temps, això es correspon
amb una fase baixista que sol experimentar després un
efecte «rebot», del qual Catalunya, donada l’especificitat
MEMÒRIA DE L’ASSEGURANÇA A CATALUNYA 2007
Catalunya consolida amb aquesta evolució la seva característica de mercat punter de l’assegurança de salut a Espanya, juntament amb la Comunitat Balear. La dada que
la major densitat d’assegurança es doni a la Comunitat de
Madrid s’ha de considerar amb cautela tenint en compte
que en l’assegurança de salut estan prenent cada vegada
més protagonisme les assegurances col·lectives, de caràcter empresarial; i en tota assegurança en la qual els contractes col·lectius tenen un pes rellevant, la representativitat
de la Comunitat de Madrid tendeix a estar sobrevalorada ja
que es produeixen casos de contractes que estan formalitzats a Madrid però el seu risc, totalment o parcialment, no
està situat a l’esmentat territori. Així mateix, també tenen
un nivell de despesa més gran per habitant les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, les quals, no obstant això, són
mercats molt específics en els quals el pes dels funcionaris
de l’Administració Central de l’Estat és molt elevat.
9
IMPORTÀNCIA DE L’ASSEGURANÇA
Il·lustració 8: Primes d’assegurança de salut per habitant
a Catalunya
180
L’any 2007, segons les estimacions fetes amb les dades
disponibles actualment, la importància de l’assegurança en
l’economia catalana es va situar en el 5,4% del PIB. Encara
que aquesta taxa vindria a suposar un descens d’uns 40
punts bàsics respecte de la registrada l’any anterior, reflecteix la robustesa del sector assegurador català.
160
140
120
€
100
80
60
Il·lustració 10: Taxa de primes d’assegurança sobre PIB a Catalunya
40
10
20
9
07
06
8
20
7
* Font: Elaboració pròpia a partir de dades de ICEA i de l’Institut
Nacional d’Estadística.
Il·lustració 9: Primes d’assegurança de l’automòbil per habitant a
Catalunya
350
300
250
€
200
150
100
50
* Font: Elaboració pròpia a partir de dades de ICEA i de l’Institut
Nacional d’Estadística.
10
07
20
06
20
05
20
04
20
03
20
02
20
01
20
00
20
99
19
98
19
97
19
96
19
95
19
94
93
19
92
19
91
19
19
19
90
0
5
4
3
2
1
06
07
20
20
05
20
03
02
01
04
20
20
20
20
00
20
98
97
96
99
19
19
19
95
0
19
En el cas de l’assegurança de l’automòbil, la corba de
despesa en primes per habitant a Catalunya col·loca
l’esmentada despesa en 289 euros, una xifra que és pràcticament calcada a la registrada l’any anterior. Aquesta dada
confirma les impressions que s’han insinuat en paràgrafs
anteriors. En un entorn de decreixement real dels preus, tal
com ho mesura l’IPC, i d’evolució una mica més moderada
del parc automobilístic del que s’ha vist en períodes anteriors, és normal que la ràtio de primes per habitant i any
mostri una tendència a l’estabilitat.
%
6
19
05
20
04
20
03
20
02
20
01
20
00
20
99
20
98
19
97
19
96
19
95
19
94
19
93
19
92
19
91
19
19
19
90
0
* Font: Elaboració pròpia a partir de dades de ICEA i de l’Institut
Nacional d’Estadística.
Com hem explicat repetidament en aquest capítol, l’element
fonamental que defineix l’exercici 2007 del sector assegurador, tant a Catalunya com en el conjunt d’Espanya, és
l’atonia de l’assegurança de vida. Això multiplica les conseqüències per al mercat català donada la importància especial d’aquesta assegurança en el seu territori. En aquest entorn, la taxa de l’assegurança sobre Producte Interior Brut,
si bé ha descendit, ha mantingut una tendència sostinguda
que suggereix que la importància de l’assegurança a Catalunya té un límit inferior aproximadament del 4,5% del PIB,
la qual és una taxa molt superior a l’’observada a bona part
de la resta de comunitats autònomes d’Espanya.
En conseqüència, s’ha de considerar que la importància de
l’assegurança per a l’economia catalana és un fet ja consolidat, a més, en taxes relativament elevades; això sense oblidar que, en un entorn de rebot de la producció de
l’assegurança de vida, en el cas de Catalunya aquesta ràtio
probablement milloraria molt més que en altres mercats.
LA RENDA DE LES LLARS CATALANES
I EL PAPER QUE HI TÉ
L’ASSEGURANÇA
La comunitat autònoma de Catalunya presenta diferències
importants de renda i riquesa respecte a Espanya. Pel que
fa a la renda de les llars, la compatibilitat regional evidencia
que les fonts d'ingressos de les llars, és a dir, els excedents
d'explotació (negocis), els salaris i les rendes de la propietat, donen un saldo a Catalunya superior a la mitjana de les
llars espanyoles.
de les llars barcelonines i tarragonines, a favor d’aquelles,
mentre que les llars gironines han consolidat la seva situació pel que fa a la riquesa.
Il·lustració 12: Evolució recent de la renda disponible de les llars per
habitant a Catalunya
18.000
Il·lustració 11: Principals fonts de renda de les llars a
Espanya i a Catalunya. Any 2005
16.000
20.000
18.000
1.355
€/Habitant
16.000
1.045
14.000
€/Habitant
14.000
12.000
10.000
8.000
6.000
4.000
11.525
12.000
10.000
2.000
9.686
8.000
0
2000
6.000
4.000
4.398
2.000
4.842
2001
2002
2003
Barcelona
Girona
Tarragona
Espanya
2004
2005
Lleida
0
Espanya
Excedent d'explotació
Catalunya
Salaris
Rendes de la propietat
* Font: Comptabilitat Regional d’Espanya
Tenint en compte l’evolució temporal més recent coneguda
(2000-2005), la renda disponible de les llars per habitant de
tres províncies catalanes (Barcelona, Girona i Tarragona)
està per damunt de la mitjana espanyola, mentre que els
resultats de la província de Lleida estan per sota. En la
sèrie històrica recent sembla que hi ha hagut una certa tendència a convergir dels nivells mitjans de renda disponible
* Font: Comptabilitat Regional d’Espanya
El paper de les prestacions socials a la renda
Un element important a l’hora de valorar la propensió de
les llars catalanes a estalviar és el paper que hi tenen les
prestacions socials no transferides en espècie, que, fonamentalment, estan formades de prestacions de pensions i
d’atur.
En termes generals, els territoris en què les prestacions
socials tenen una participació més gran sobre la renda
Taula 2: Taxa de les transferències socials sobre la renda disponible de les llars
Catalunya
Barcelona
Girona
Lleida
Tarragona
Espanya
2000
2001
2002
2003
2004
2005
18,88%
19,72%
16,08%
16,28%
16,82%
17,23%
18,92%
19,94%
15,88%
15,63%
16,48%
17,05%
19,56%
20,77%
15,97%
15,85%
16,69%
17,43%
19,05%
20,20%
15,71%
15,36%
16,34%
17,05%
19,43%
20,56%
15,95%
15,96%
16,72%
17,10%
19,35%
20,38%
15,83%
16,73%
16,79%
16,97%
* Font: elaboració pròpia a partir de dades de Comptabilitat Regional d’Espanya
MEMÒRIA DE L’ASSEGURANÇA A CATALUNYA 2007
11
disponible són territoris que poden considerar-se macroeconòmicament menys propensos a estalviar; això és
així perquè una de les funcions fonamentals de l’estalviprevisió és equilibrar una situació inicial en què el flux de
prestacions és insuficient per mantenir el nivell econòmic
dels particulars i, per tant, de les llars.(veure Taula 2).
Com pot veure’s per les dades de la taula, Catalunya, com
a comunitat autònoma, ofereix una imatge fins a un cert
punt equívoca. La ràtio de prestacions socials netes rebudes de les llars per habitant equival al 19,3% de la renda
bruta disponible d’aquestes llars, un percentatge que està
força per damunt del 17% que té de mitjana Espanya. Això
no obstant, aquesta situació la causa el paper que té en els
comptes de Catalunya la província de Barcelona, amb una
taxa de 20,4%, que és l’única que, de fet, situa Catalunya
per damunt de la mitjana d’Espanya. A les altres províncies
catalanes, les prestacions socials tenen un paper sobre la
renda disponible que està per sota de la mitjana d’Espanya,
força més en el cas de la de Girona, en què la diferència
és de més d’un punt. Això permet estimar que és justament
a les províncies catalanes que no són Barcelona on hi ha
més base macroeconòmica perquè s’estalviï més que en
altres llocs d’Espanya.
De fet, si analitzem per a l’últim any informat (2005) la situació per al conjunt de les províncies espanyoles, trobarem
que és una minoria —catorze— el nombre de províncies i
ciutats autònomes en què les prestacions socials tenen un
pes en la renda disponible inferior a la mitjana espanyola.
En aquesta nòmina hi ha tres de les quatre províncies catalanes, a banda d’algunes autonomies uniprovincials (les
Balears, Madrid, Múrcia, la Rioja i Navarra), la comunitat
autònoma de les Canàries, les províncies d’Alacant i Almeria, i les dues ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. La resta
d’Espanya ―inclosa la província de Barcelona― té taxes
superiors a la mitjana.
12
Taula 3: Províncies d’Espanya, classificades segons el
pes que tenen les prestacions socials sobre la renda disponible de
les llars
PROVÍNCIA
% 2005
Lleó
27,7%
Lugo
27,4%
Ourense
26,4%
Astúries
25,6%
Còrdova
25,1%
Granada
24,6%
Jaén
24,6%
Càceres
24,5%
Zamora
24,1%
La Corunya
23,8%
Badajoz
23,2%
Sevilla
23,1%
Àvila
23,0%
Pontevedra
22,9%
Huelva
22,8%
Cadis
22,5%
Terol
21,9%
Salamanca
21,7%
Biscaia
21,5%
Guadalajara
21,3%
Palència
21,0%
Conca
20,9%
Ciudad Real
20,7%
Sòria
20,6%
Guipúscoa
20,5%
Barcelona
20,4%
València
20,2%
Saragossa
20,1%
Màlaga
20,0%
Valladolid
19,7%
Burgos
19,6%
Albacete
19,6%
Osca
19,4%
Toledo
19,2%
Cantàbria
18,8%
Àlaba
18,4%
Segòvia
17,8%
Castelló
17,7%
Espanya
17,0%
Las Palmas
16,9%
Santa Cruz de Tenerife
16,8%
Tarragona
16,8%
Alacant
16,8%
Lleida
16,7%
Múrcia
16,1%
Girona
15,8%
Almeria
15,7%
La Rioja
15,4%
Navarra
15,1%
Madrid
14,8%
Ceuta
14,5%
Melilla
13,9%
13,5%
Les Balears
* Font: elaboració pròpia a partir de dades de Comptabilitat Regional
d’Espanya
Altres transferències
El paper de les assegurances que no són de vida en la
renda de les llars, en comptabilitat regional el té la línia
d’altres transferències corrents, representades sobretot
pels pagaments per sinistres derivats d’aquests productes
d’assegurança.
En aquest punt, hem d’assenyalar que les dades de Comptabilitat Regional d’Espanya indiquen que a Catalunya hi
ha dues realitats diferents. La província de Barcelona és
la província en què les transferències corrents ―entre les
quals i de manera molt important hi ha les d’assegurances―
tenen un pes més important sobre la renda disponible, amb
el 7,9%, una taxa que és 1,2 punts més alta que la mitjana
MEMÒRIA DE L’ASSEGURANÇA A CATALUNYA 2007
d’Espanya. Girona també està per damunt d’aquesta mitjana amb una taxa de 7,5%.
Tot i això, les províncies de Lleida i Tarragona se situen per
sota de la mitjana d’Espanya, amb taxes de 6,4% i 6,3%,
que, en tot cas, són molt a prop d’aquesta mitjana.
Aquestes dades permeten estimar que, en el cas de la
comunitat autònoma de Catalunya, les indemnitzacions
derivades d’assegurances de no-vida tenen una gran importància relativa sobre la renda de les llars; aquesta importància tendeix a ser semblant o clarament superior a la
mitjana d’Espanya.
13
ELS CATALANS DAVANT LA
PREVENCIÓ DE LA VELLESA
Una anàlisi social relacionada amb les matèries de què
s'ocupa l'assegurança no és completa si no inclou la qüestió de la jubilació i de la prevenció de la vellesa. Per aquesta raó, amb motiu de la Memòria social de l'assegurança a
Catalunya, s'ha elaborat un treball demoscòpic específic a
Catalunya per valorar l'actitud dels catalans respecte a la
prevenció.
Els catalans i la filosofia carpe diem
Una de les decisions bàsiques que les persones prenen en
matèria de previsió econòmica de futur és situar-se davant
el que s’acostuma a anomenar filosofia de carpe diem, és
a dir, la convicció que, com que no es pot saber el futur, la
reacció més adequada és viure al dia i no preocupar-se pel
que ha de venir.
La societat catalana demostra escassa propensió cap a
aquesta filosofia. El 68,4% dels catalans no està d’acord
amb aquest concepte, una proporció que, a més, és molt
estable si parlem de persones que estan actives o que ja
s’han jubilat i també si parlem d’homes o dones. El suport
a la filosofia de viure al dia és una mica més elevat en les
persones més joves, tot i que en cap cas arriba a ser majoritari (veure Il·lustració 13)
Il·lustració 13: Opinió dels catalans respecte a la filosofia del carpe
diem, per edat
100%
1,3
80%
7,4
6,1
7,6
11,3
70,1
70,0
67,7
60,3
5,5
70,8
67,2
60%
40%
38,4
26,2
20%
22,6
24,4
21,5
21,6
0%
De 18 a 24
anys
De 25 a 34
anys
De 35 a 44
anys
És encertada
De 45 a 54
anys
És un error
De 55 a 64
anys
De 65 anys
o més
NS/NC
* Font: enquesta sociològica
Il·lustració 14: Opinió dels catalans respecte a la filosofia del carpe
diem, per ingressos
100%
3,8
6,8
4,9
6,8
6,7
90%
80%
70%
60%
66,6
66,0
74,4
76,2
64,4
50%
En tot cas, els ingressos són un factor important. Els catalans que tenen ingressos més alts tenen taxes de refús
d’aquesta filosofia de més de deu punts que les dels enquestats que tenen ingressos més baixos, la qual cosa demostra que les persones de rendes altes són les que tenen
més consciència de prevenció (veure Il·lustració 14).
40%
30%
20%
31,8
28,6
10%
14
18,8
0%
Fins a 750 €
De 751 a
1.000 €
És encertada
Un altre element indicatiu del grau de prevenció dels catalans és la propensió que tenen a l’hora de fer testament.
Segons les dades de l’enquesta, una mica menys d’un de
cada tres catalans ha fet testament (30,8%); aquesta taxa,
per cert, està uns tres punts percentuals per sota de l’obtinguda quan l’enquesta es va fer a tota la població espanyo-
27,3
De 1.001 a
1.500 €
De 1.5001 a
2.000€
És un error
17,0
Més de
2.000 €
NS/NC
* Font: enquesta sociològica
la. Les dones han fet testament més que els homes (32% i
28%, respectivament) i hi influeix clarament l’edat. A partir
de 55 anys és més freqüent fer testament.
Il·lustració 15: Catalans que han fet testament o que no n’han fet,
per edat
100%
98,7
89,2
80%
78,1
73,3
45,0
32,9
60%
64,8
40%
53,7
Què pensen els catalans
del “català estalviador”
20%
De 18 a 24
anys
De 25 a 34
anys
26,2
21,6
9,4
0,0
0%
De 35 a 44
anys
Sí
De 45 a 54
años
No
De 55 a 64 De 65 anys
anys
o més
NS/NC
* Font: enquesta sociològica
Respecte a les assegurances relacionades amb la prevenció, el 40% dels catalans enquestats ha dit que no té cap
assegurança de decessos i el 49% que en té una de vida.
En aquest punt hi ha diferències de sexe. El percentatge
de catalans que té assegurança de decessos és de 38%,
mentre que el de catalanes és de 42%. La diferència més
rellevant, però, és en el cas de l’assegurança de vida, ja
que mentre que un 55% dels homes a Catalunya tenen
aquesta assegurança, el tant per cent descendeix fins al
43% en el cas de les dones.
Il·lustració 16: Taxa de catalans que tenen assegurances de prevenció diferents, per edat
100
80
64,9
70
60
51,7
50
10
72,2
49,0
41,6
40
20
En aquest capítol tractem algunes idees sobre la percepció
que tenen els mateixos catalans de la pretesa diferència
pel que fa a estalviar que s’atribueix a la societat catalana
en relació amb la resta d’Espanya.
En primer lloc, es va fer una pregunta als enquestats pensada específicament per saber com perceben l’evolució dels
hàbits d’estalvi. Els van demanar si, segons el seu parer,
estalviaven més que els seus pares, menys o el mateix.
Un de cada dos enquestats va respondre-hi dient que estalvia menys que els pares, la qual cosa indica un deteriorament important dels hàbits d’estalvi de la societat catalana. Aproximadament un de cada cinc enquestats va dir que
Il·lustració 17: Porcentatje d’estalvi actual dels catalans en
comparació dels seus pares
100%
90
30
La tinença de totes dues assegurances reacciona ben
diferent respecte a l’edat. En el cas de l’assegurança de
decessos solament arriba a ser de majoria en edats més
altes, mentre que en el cas de l’assegurança de vida hi
ha percentatges molt alts en edats més baixes, potser
perquè reflecteix la influència que tenen en la subscripció
d’aquestes assegurances factors com ara el matrimoni, la
paternitat, adquirir obligacions econòmiques i, sobretot,
subscriure préstecs hipotecaris per adquirir un habitatge
(veure Il·lustració 16).
9,8
80%
52,4
4,2
17,3
23,8
55,8
29,5
24,0
58,6
40%
56,3
51,2
50,3
50,3
20%
7,2
0
De 18 a 24
De 25 a 34
De 35 a 44
De 45 a 54
De 55 a 64
De 65 anys
anys
anys
anys
anys
años
o més
Assegurança de vida
Assegurança de decessos
* Font: enquesta sociològica
MEMÒRIA DE L’ASSEGURANÇA A CATALUNYA 2007
21,4
60%
46,4
21,6
11,3
27,3
20,2
18,7
13,1
7,9
7,2
19,2
12,9
0%
19,2
17,2
15,3
37,6
29,7
De 18 a 24
De 25 a 34
De 35 a 44
De 45 a 54
De 55 a 64
De 65 anys
anys
anys
anys
anys
anys
o més
Estalvio més
Estalvio menys
Estalvio el mateix
NS/NC
* Font: enquesta sociològica
15
estalvia si fa o no fa el mateix que els pares, i una proporció
semblant diu que ho fa més.
Les dones (53%) tenen, per comparació, més consciència
que els homes (47%) que els seus hàbits d’estalvi són més
moderats que els dels seus pares. La tendència consumista, a més, és més estesa entre els catalans més joves
(veure Il·lustració 17).
En segon lloc, l’enquesta demanava si a Catalunya
s’estalvia més que a les societats veïnes.
Segons els resultats, els catalans que hi estan d’acord són
tot just el 16,2%. El grup més gros (36,1%) és el de persones que hi mostren un grau d’acord més baix (diuen que hi
estan més aviat d’acord). Per tant, es pot concloure que els
catalans que consideren la seva societat més estalviadora
que la dels seus veïns són el 52%, és a dir, si fa o no fa un
de cada dos. Les persones que no hi estan gaire d’acord
són el 19% de les enquestades i les que no hi estan gens
d’acord, el 2,8%.
Les persones que estan molt d’acord amb una diferència
d’estalvi a favor de la societat catalana baixen al 14,6% de
les enquestades, en el cas de les actives, i pugen al 22%,
en el de les que són jubilades. Per edat, les persones més
joves n’estan ben convençudes (20% de 18 a 24 anys), en
Il·lustració 18: Percentatge de persones que estan d’acord amb una
diferència d’estalvi a Catalunya respecte als seus veïns
El 10,6% dels catalans, a més, està ben d’acord amb la
idea que Catalunya està més ben preparada que els seus
veïns per fer front a les conseqüències de l’envelliment demogràfic, un percentatge al qual s’ha d’afegir el del 27%
que hi està força d’acord, fins a arribar, per tant, a la vora
del 38%. Les persones que no estan gaire d’acord o gens
d’acord amb aquesta idea són el 26% (una de cada quatre)
i les que no hi estan ni d’acord ni en desacord són el 16,7%.
En tot cas, cal destacar que un de cada cinc enquestats no
hi dóna l’opinió.
L’optimisme sobre la capacitat de Catalunya respecte a les
societats veïnes de fer front a l’envelliment és més gran a
mesura que els enquestats són més joves i els ingressos
que tenen, més baixos.
Il·lustració 19: Percentatge d’acord amb la idea que Catalunya està
més ben preparada que el seu voltant per fer front a l’envelliment de
la població
100%
12,4
8,8
3,2
10,1
2,3
15,1
17,5
22,3
14,9
12,2
3,2
80%
60%
80%
3,8
10,5
6,1
15,9
6,7
20%
24,5
20,9
18,0
13,3
0%
Fins a
750 €
De 751 a
1.000 €
De 1.001 a
1.500 €
9,7
De 1.5001 a Més de 2.000
2.000€
€
Hi estan ben d'acord
Hi estan més aviat d'acord
No hi estan ni d'acord ni en desacord
No hi estan gaire d'acord
No hi estan gens d'acord
NS/NC
* Font: enquesta sociològica
20%
30,6
33,0
11,6
12,0
28,6
16,0
16,1
20,6
3,9
0,7
18,4
17,3
12,3
19,4
34,5
26,1
21,1
19,4
9,0
10,5
6,7
12,7
De 18 a 24 De 25 a 34 De 35 a 44 De 45 a 54 De 55 a 64 De 65 anys
anys
32,7
31,3
40%
0%
47,4
19,1
27,4
5,4
2,5
21,3
13,5
18,4
21,7
18,5
10,5
33,7
33,5
3,0
28,9
7,1
40,2
40%
15,5
13,3
1,3
22,1
60%
100%
16
els trams d’edat immediats baixa el percentatge i a partir
de 45 anys torna a pujar. Fixant-nos en les dades per estat
econòmic, els catalans d’ingressos més baixos acostumen
a estar més d’acord amb la idea d’una societat catalana
més estalviadora (veure Il·lustració 18).
anys
anys
anys
anys
Hi estan ben d'acord
Hi estan més aviat d'acord
No hi estan ni d'acord ni en desacord
No hi estan gaire d'acord
No hi estan gens d'acord
NS/NC
o més
* Font: enquesta sociològica
Finalment, es va preguntar als enquestats si estaven
d’acord o no amb la idea que la generació actual de joves
de Catalunya és més solidària amb la gent gran que no
pas les d’abans. En aquest punt, la societat catalana no
està d’acord amb aquesta idea o, el que és si fa o no fa el
mateix, considera que ara hi ha un dèficit de solidaritat amb
la gent gran en relació amb la que hi havia hagut.
Tot just el 26% dels catalans (un de cada quatre) està ben
d’acord o una mica d’acord amb la idea que la generació
d’ara és més solidària amb la gent gran que no pas les
d’abans, respecte al 12%, que són neutrals, i al 51% (un de
cada dos), que no hi estan d’acord. Dit d’una altra manera,
de cada català que considera que ara hi ha més solidaritat
amb la gent gran que no pas abans n’hi ha dos que no hi
estan d’acord.
Aquesta valoració negativa és més freqüent en els catalans actius que no pas en els que s’han jubilat ―cosa que
crida l’atenció― i encara és més negativa en els homes
que no pas en les dones; així, el 47% de les catalanes
diuen que no hi estan d’acord i el 55% dels catalans que
no hi estan d’acord.
Il·lustració 20: Percentatge de persones, per sexe, que estan
d’acord amb la idea que Catalunya és més solidària avui amb la
gent gran que no pas ho era abans.
100%
5,9
6,1
90%
11,0
10,6
80%
ment la idea que les persones joves tenen assumit que es
jubilaran més tard que les grans. De fet, els catalans de 18
a 24 anys, d’una mitjana d’expectativa de jubilació de 62
anys, se situen fins i tot una mica per sota de l’expectativa
que tenen els que són més grans.
A més, gairebé tots els catalans tenen consciència que fa
falta estalviar per a la jubilació. Tenint en compte els enquestats que consideren que no és necessari i els que no
ho saben o no contesten, amb prou feines s’arriba a un
10%.
Que hi hagi consciència d’estalvi, però, no vol dir pas que
s’estalviï. De fet, els enquestats que diuen que són conscients que cal estalviar i que, a més, ho fan són tot just el
39,5%. El 29% diu que ho farà més endavant i el 21,4%
reconeix que, tot i que té clar que cal estalviar, no ho fa. La
situació és especialment greu en les persones amb ingressos més baixos, en què els tants per cent d’estalvi efectiu
són baixos.
Il·lustració 21: Actitud dels catalans en relació amb l’estalvi per a la
jubilació, per ingressos
100%
0,0
0,4
0,0
90%
70%
48,6
60%
36,2
80%
53,4
70%
50%
32,4
11,3
12,3
30%
50%
40%
20%
10%
0%
21,5
24,9
5,6
6,0
Dona
18,3
39,9
57,6
33,4
37,6
24,1
24,9
16,1
30%
27,9
20%
28,9
15,2
10%
Home
20,1
33,4
60%
40%
0,8
1,9
2,6
0%
10,1
9,2
3,7
8,2
Hi estan ben d'ac ord
Hi estan més aviat d'ac ord
Fins a
De 751 a
De 1.001 a
De 1.5001 a
Més de
No hi estan ni d'ac ord ni en desac ord
Hi estan més aviat d'ac ord
750 €
1.000 €
1.500 €
2.000€
2.000 €
No hi estan gens d'ac ord
NS/NC
* Font: enquesta sociològica
No cal fer-ho
Cal fer-ho però no ho faig
Cal fer-ho i ho faig
Cal fer-ho i ho faré més endavant
NS/NC
Expectativa de jubilació
* Font: enquesta sociològica
A Catalunya les persones actives esperen a jubilar-se, de
mitjana, a 62,6 anys. La principal novetat d’aquesta dada
és que no en té res, de nova, perquè les taxes varien molt
poc segons com les classifiquem. Així, la mitjana d’edat a
què es jubilen els homes és 62,5 i la de les dones, 62,8. A
més, la diferència d’edat és tan poca que no té cap fona-
Els jubilats
MEMÒRIA DE L’ASSEGURANÇA A CATALUNYA 2007
Seguint els resultats de l’enquesta, el jubilat català plega
de la feina a 61,1 anys; d’aquesta dada se n’extreu una
doble conclusió. D’una banda, els catalans es jubilen més
d’hora de l’edat teòrica (65 anys); de fet, suposant que la
17
comencin a 20 anys, la seva vida laboral teòrica s’ha escurçat l’11%. D’una altra banda, gairebé no hi ha distància
entre l’edat real en què es jubilen els catalans i l’edat fictícia a què ho volen fer. Per tant, no hi ha consciència que
hi hagi cap diferència en aquest aspecte o que n’hi hagi
d’haver cap.
L’anàlisi de totes dues dades i per províncies indica les diferències que hi ha. Les províncies de Lleida i de Girona
són les províncies en què, clarament, l’edat real de jubilació ha estat més baixa, per sota de 60 anys. Tanmateix,
l’expectativa de la població activa acostuma a ser alta, la
qual cosa provoca diferències importants entre l’edat real
de jubilació i l’expectativa dels actius. Barcelona i Tarragona, per la seva banda, destaquen per la convergència
de les dues xifres, sobretot en el cas de Tarragona, on és
especialment significatiu ja que l’expectativa de jubilació
encara és més baixa que l’edat real de retir laboral.
fer-ho, tot i que és conscient que cal fer-ho. Finalment, el
13,2% dels jubilats enquestats diu que no ha estalviat per
a la jubilació i que no se’n penedeix.
Si ens fixem en els resultats d’aquesta pregunta a Catalunya i a Espanya, la societat catalana es diferencia de
l’espanyola en dos aspectes extrems. D’una banda, a
Catalunya les persones jubilades que no estalvien per al
retir i que, a més, no se’n penedeixen són el doble que les
d’Espanya. D’una altra banda, també hi ha una diferència
entre les que han estalviat prou, amb un avantatge de 6
punts percentuals a favor dels jubilats espanyols.
Il·lustració 23: Comportament dels jubilats respecte a l’estalvi a
Espanya i a Catalunya
3,1
100%
2,8
36,3
30,1
80%
Il·lustració 22: Comparació entre edat real de jubilació i expectativa
de jubilació, per províncies
60%
40%
70
62,5
61,1
63,4 63,7
60
63,3
59,3
62,5
59,3
50
21,8
22,9
3,6
3,0
28,2
29,2
13,2
5,8
20%
0%
Catalunya
40
30
Espanya
No he estalviat i no me'n penedeixo
No he pogut estalviar
He dec idit no estalviar
He estalviat prou
No he estalviat prou
NS/NC
20
* Font: enquesta sociològica
10
0
Barcelona
Tarragona
Expectativa
Lleida
Girona
Edat real
* Font: enquesta sociològica
Aproximadament un de cada tres jubilats catalans (30%)
diu que ha estalviat privadament per a la jubilació i que està
satisfet del resultat. El 22% ha estalviat, però reconeix que
no ho ha fet prou. El 28,2% no ha pogut estalviar perquè
no té prou recursos per fer-ho i el 3,6% ha decidit al final no
18
Tenint en compte l’experiència de la jubilació, els jubilats
catalans enquestats han dit, en un 45% dels casos, que
si haguessin sabut el que saben ara s’haurien preocupat
més de l’import de la seva pensió pública. El 36% diu que
s’hauria preocupat més de buscar alternatives privades per
estalviar per la jubilació.
Per al 56% dels jubilats catalans, finalment, el nivell de vida
és si fa o no fa el mateix que tenien quan treballaven, una
situació que és més dolenta per al 23,9% dels casos i més
bona per al 19,3%.
L’ASSEGURANÇA CATALANA
I ELS SEUS CLIENTS
Assegurances de no-vida
L'assegurança catalana abasta diverses quotes de mercat
segons els tipus d'assegurances de què tracti en l'àmbit
d'assegurances de no-vida. Pel que fa a l'assegurança
d'automòbil, en general es pot dir que tendeix a tenir una
participació propera al seu pes en l'economia i en la població, la qual cosa és lògica perquè és una assegurança
obligatòria. Pel que fa a l'assegurança de la llar, passa el
mateix.
Tenint en compte els altres dos productes que poden indagar-se a partir de les dades de l'Enquesta contínua de
pressupostos familiars (ECPF), és a dir, l'assegurança de
decessos i la de salut, l'un i l'altre tenen recorreguts diferents. En el cas de l'assegurança de salut, a partir de
les dades de l'ECPF pot estimar-se que una de cada cinc
llars espanyoles amb assegurança de salut és catalana,
una dada que està per sobre de la importància relativa de
Catalunya calculada amb els indicadors habituals. Aquesta
dada és exactament la contrària en el cas de l'assegurança
de decessos, en què el tant per cent de llars catalanes amb
despesa en assegurances de decessos baixa per sota del
10% de tot l'Estat espanyol, una ràtio que està per sota de
la importància relativa de Catalunya.
La raó d'aquesta diferència, o com a mínim la més important, s'ha de buscar en la renda. En general, els llocs
que tendeixen a estar infrarepresentats en l'asssegurança
de decessos, i gairebé sempre sobrerepresentats en
l'assegurança de salut, són llocs amb rendes per capita
altes en termes relatius. Catalunya, de fet, és una de les
comunitats autònomes amb una renda més alta que la resta d’Espanya.
Taula 4. Distribució de les llars que contracten assegurances, per comunitats autònomes
cotxes
Andalusia
Aragó
Astúries
Balears
Canàries
Cantàbria
Castella i Lleó
Castella-la Manxa
Catalunya
País Valencià
Extremadura
Galícia
Madrid
Múrcia
Navarra
País Basc
La Rioja
Ceuta i Melilla
11,50%
5,10%
4,90%
3,70%
4,00%
2,10%
7,20%
4,90%
11,20%
9,90%
2,70%
8,70%
7,50%
3,80%
2,60%
6,00%
3,00%
1,30%
decessos
16,70%
3,40%
5,30%
2,40%
6,10%
2,50%
5,20%
6,10%
9,40%
9,70%
4,60%
6,80%
7,90%
4,90%
1,40%
4,40%
1,80%
1,30%
llar
11,30%
5,20%
4,60%
2,80%
3,00%
2,70%
8,10%
3,90%
12,30%
10,00%
2,90%
5,20%
8,90%
3,70%
3,40%
8,00%
3,00%
1,10%
salut
12,10%
4,90%
2,30%
6,60%
3,50%
3,70%
4,40%
2,60%
20,10%
5,50%
2,00%
4,20%
14,40%
3,70%
1,40%
6,10%
1,30%
1,40%
* Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’ECPF
MEMÒRIA DE L’ASSEGURANÇA A CATALUNYA 2007
19
L’assegurança de l’automòbil
La informació processada a la Memòria social de
l’assegurança espanyola referent a Catalunya suggereix
que el nombre de sinistres d’automòbil que hi ha voreja
el milió i mig. El concepte de sinistre no ha de confondre’s
amb el d’ accident: un accident és un esdeveniment en què
hi ha diversos sinistres, perquè el sinistre sol estar relacionat amb la cobertura, i, així, per exemple, un accident en
què el cotxe se l’enduu la grua genera dos sinistres, això
és, el dany material i l’assistencial.
Les estimacions que s’han fet permeten considerar que el
76,3% dels sinistres d’automòbil de Catalunya passen a la
província de Barcelona. La importància d’aquesta provín-
cia és tan gran que un de cada dos sinistres d’automòbil
a Catalunya és un sinistre material (cop de planxa), amb
dany a tercers o solament amb danys propis, produït en
aquesta província.
El 9,2% dels sinistres a Catalunya són de la categoria més
greu (amb danys corporals), un percentatge que tendeix a
ser més alt que la mitjana a Girona, igual a Barcelona i més
baix a Lleida i Tarragona (veure Taula 5).
A partir de la informació disponible, s’ha assajat un càlcul
teòric de sinistralitat a Catalunya tenint en compte la distribució comarcal. Aquest càlcul ha permès formular el temps
mitjà que hi ha entre sinistres a Catalunya, que pot servir
d’indicatiu del grau de sinistralitat de Catalunya.
Taula 5. Estimació de volum de sinistres de l’automòbil per cobertura a Catalunya
Província
RC corporal
RC material
Danys propis
Assistència
Robatori
103.791
14.019
6.044
11.146
135.000
342.561
48.875
26.673
53.682
471.791
327.866
26.242
12.452
35.017
401.577
319.565
40.442
21.352
46.869
428.228
29.972
1.735
992
4.425
37.124
Barcelona
Girona
Lleida
Tarragona
Total
* Font: elaboració pròpia
20
Total
1.123.755
131.313
67.513
151.139
1.473.720
MEMÒRIA DE L’ASSEGURANÇA A CATALUNYA 2007
21
Taula 6: Estimació del temps mitjà entre sinistres d’automòbil a Catalunya, per comarques
COMARCA
Alt Camp
Alt Empordà
Alt Penedès
Alt Urgell
Alta Ribagorça
Anoia
Bages
Baix Camp
Baix Ebre
Baix Empordà
Baix Llobregat
Baix Penedès
Barcelonès
Berguedà
Cerdanya
Conca de Barberà
Garraf
Garrigues
Garrotxa
Gironès
Maresme
Montsià
Noguera
Osona
Pallars Jussà
Pallars Sobirà
Pla d’Urgell
Pla de l’Estany
Priorat
Ribera d’Ebre
Ripollès
Segarra
Segrià
Selva
Solsonès
Tarragonès
Terra Alta
Urgell
Vall d’Aran
Vallès Occidental
Vallès Oriental
* Font: elaboració pròpia
22
RC material
Danys propis
0 dies, 13 hores, 59 minuts i 36 segons
0 dies, 2 hores, 54 minuts i 5 segons
0 dies, 4 hores, 26 minuts i 56 segons
0 dies, 3 hores, 28 minuts i 54 segons
0 dies, 0 hores, 59 minuts i 54 segons
0 dies, 1 hora, 51 minuts i 34 segons
0 dies, 4 hores, 37 minuts i 56 segons
0 dies, 1 hora, 24 minuts i 11 segons
0 dies, 1 hora, 27 minuts i 57 segons
1 dia, 3 hores, 32 minuts i 49 segons
0 dies, 6 hores, 14 minuts i 37 segons
0 dies, 13 hores, 22 minuts i 26 segons
2 dies, 22 hores, 4 minuts i 48 segons
RC corporal
6 dies, 2 hores, 0 minuts i 0 segons
1 dia, 8 hores, 41 minuts i 11 segons
0 dies, 4 hores, 6 minuts i 17 segons
0 dies, 1 hora, 14 minuts i 36 segons
0 dies, 1 hora, 17 minuts i 57 segons
0 dies, 2 hores, 35 minuts i 13 segons
0 dies, 0 hores, 47 minuts i 1 segon
0 dies, 0 hores, 49 minuts i 8 segons
0 dies, 3 hores, 18 minuts i 33 segons
0 dies, 0 hores, 41 minuts i 12 segons
0 dies, 1 hora, 3 minuts i 10 segons
0 dies, 2 hores, 23 minuts i 36 segons
0 dies, 7 hores, 31 minuts i 9 segons
0 dies, 1 hora, 33 minuts i 39 segons
0 dies, 3 hores, 28 minuts i 44 segons
0 dies, 0 hores, 59 minuts i 52 segons
0 dies, 1 hora, 51 minuts i 29 segons
0 dies, 0 hores, 35 minuts i 0 segons
0 dies, 0 hores, 10 minuts i 36 segons
0 dies, 0 hores, 11 minuts i 5 segons
0 dies, 6 hores, 41 minuts i 50 segons
0 dies, 1 hora, 23 minuts i 24 segons
0 dies, 2 hores, 7 minuts i 52 segons
0 dies, 0 hores, 12 minuts i 4 segons
0 dies, 0 hores, 3 minuts i 39 segons
0 dies, 0 hores, 3 minuts i 49 segons
0 dies, 11 hores, 11 minuts i 15 segons
0 dies, 3 hores, 23 minuts i 24 segons
0 dies, 3 hores, 32 minuts i 32 segons
1 dia, 1 hores, 6 minuts i 1 segon
0 dies, 7 hores, 11 minuts i 10 segons
0 dies, 13 hores, 23 minuts i 40 segons
1 dia, 4 hores, 10 minuts i 1 segon
0 dies, 5 hores, 50 minuts i 52 segons
0 dies, 8 hores, 57 minuts i 58 segons
0 dies, 3 hores, 21 minuts i 59 segons
0 dies, 1 hora, 1 minut i 12 segons
0 dies, 1 hora, 3 minuts i 56 segons
1 dia, 5 hores, 17 minuts i 51 segons
0 dies, 6 hores, 37 minuts i 34 segons
0 dies, 14 hores, 11 minuts i 51 segons
0 dies, 8 hores, 10 minuts i 17 segons
0 dies, 2 hores, 20 minuts i 34 segons
0 dies, 4 hores, 21 minuts i 53 segons
0 dies, 2 hores, 35 minuts i 55 segons
0 dies, 0 hores, 44 minuts i 43 segons
0 dies, 1 hora, 23 minuts i 17 segons
0 dies, 1 hora, 5 minuts i 43 segons
0 dies, 0 hores, 19 minuts i 54 segons
0 dies, 0 hores, 20 minuts i 48 segons
0 dies, 8 hores, 47 minuts i 42 segons
0 dies, 1 hora, 49 minuts i 28 segons
0 dies, 2 hores, 47 minuts i 52 segons
0 dies, 15 hores, 15 minuts i 40 segons
0 dies, 3 hores, 27 minuts i 25 segons
0 dies, 7 hores, 24 minuts i 17 segons
0 dies, 3 hores, 4 minuts i 29 segons
0 dies, 0 hores, 55 minuts i 53 segons
0 dies, 0 hores, 58 minuts i 23 segons
0 dies, 22 hores, 31 minuts i 9 segons
1 dia, 22 hores, 20 minuts i 57 segons
0 dies, 10 hores, 29 minuts i 27 segons
3 dies, 11 hores, 25 minuts i 42 segons
0 dies, 18 hores, 47 minuts i 53 segons
1 dia, 16 hores, 22 minuts i 7 segons
0 dies, 17 hores, 8 minuts i 34 segons
0 dies, 3 hores, 52 minuts i 58 segons
0 dies, 8 hores, 19 minuts i 8 segons
0 dies, 15 hores, 7 minuts i 46 segons
0 dies, 4 hores, 20 minuts i 4 segons
0 dies, 8 hores, 4 minuts i 25 segons
2 dies, 10 hores, 47 minuts i 31 segons
0 dies, 12 hores, 11 minuts i 0 segons
0 dies, 18 hores, 40 minuts i 40 segons
1 dies, 0 hores, 57 minuts i 26 segons
0 dies, 5 hores, 10 minuts i 27 segons
0 dies, 7 hores, 56 minuts i 5 segons
0 dies, 16 hores, 22 minuts i 25 segons
0 dies, 4 hores, 41 minuts i 40 segons
0 dies, 8 hores, 45 minuts i 4 segons
1 dia, 2 hores, 57 minuts i 13 segons
0 dies, 6 hores, 5 minuts i 30 segons
0 dies, 13 hores, 3 minuts i 18 segons
0 dies, 3 hores, 7 minuts i 34 segons
0 dies, 0 hores, 42 minuts i 30 segons
0 dies, 1 hora, 31 minuts i 2 segons
0 dies, 2 hores, 50 minuts i 55 segons
0 dies, 0 hores, 49 minuts i 1 segon
0 dies, 1 hora, 31 minuts i 18 segons
1 dia, 20 hores, 55 minuts i 23 segons
0 dies, 10 hores, 10 minuts i 27 segons
0 dies, 21 hores, 47 minuts i 27 segons
0 dies, 2 hores, 34 minuts i 51 segons
0 dies, 0 hores, 32 minuts i 9 segons
0 dies, 0 hores, 49 minuts i 17 segons
1 dia, 21 hores, 9 minuts i 16 segons
0 dies, 9 hores, 22 minuts i 44 segons
0 dies, 14 hores, 23 minuts i 3 segons
0 dies, 16 hores, 54 minuts i 40 segons
0 dies, 3 hores, 49 minuts i 55 segons
0 dies, 8 hores, 12 minuts i 35 segons
2 dies, 13 hores, 41 minuts i 24 segons
0 dies, 13 hores, 54 minuts i 17 segons
1 dia, 5 hores, 47 minuts i 45 segons
0 dies, 0 hores, 32 minuts i 9 segons
0 dies, 0 hores, 9 minuts i 44 segons
0 dies, 0 hores, 10 minuts i 10 segons
0 dies, 1 hora, 12 minuts i 24 segons
0 dies, 0 hores, 21 minuts i 56 segons
0 dies, 0 hores, 22 minuts i 55 segons
Taula 6: Estimació del temps mitjà entre sinistres d’automòbil a Catalunya, per comarques
COMARCA
Alt Camp
Alt Empordà
Alt Penedès
Alt Urgell
Alta Ribagorça
Anoia
Bages
Baix Camp
Baix Ebre
Baix Empordà
Baix Llobregat
Baix Penedès
Barcelonès
Berguedà
Cerdanya
Conca de Barberà
Garraf
Garrigues
Garrotxa
Gironès
Maresme
Montsià
Noguera
Osona
Pallars Jussà
Pallars Sobirà
Pla d’Urgell
Pla de l’Estany
Priorat
Ribera d’Ebre
Ripollès
Segarra
Segrià
Selva
Solsonès
Tarragonès
Terra Alta
Urgell
Vall d’Aran
Vallès Occidental
Vallès Oriental
Assistència
Robatori
0 dies, 3 hores, 19 minuts i 28 segons
1 dia, 11 hores, 19 minuts i 21 segons
0 dies, 1 hora, 12 minuts i 23 segons
1 dia, 4 hores, 10 minuts i 1 segon
0 dies, 1 hora, 30 minuts i 14 segons
0 dies, 16 hores, 2 minuts i 38 segons
0 dies, 7 hores, 48 minuts i 1 segon
7 dies, 0 hores, 27 minuts i 41 segons
1 dia, 16 hores, 44 minuts i 39 segons
36 dies, 12 hores, 0 minuts i 0 segons
0 dies, 1 hora, 19 minuts i 58 segons
0 dies, 14 hores, 13 minuts i 14 segons
0 dies, 0 hores, 50 minuts i 24 segons
0 dies, 8 hores, 57 minuts i 58 segons
0 dies, 0 hores, 47 minuts i 12 segons
0 dies, 8 hores, 20 minuts i 5 segons
0 dies, 1 hora, 47 minuts i 15 segons
0 dies, 18 hores, 57 minuts i 39 segons
0 dies, 1 hora, 12 minuts i 21 segons
1 dia, 4 hores, 10 minuts i 1 segon
0 dies, 0 hores, 11 minuts i 22 segons
0 dies, 2 hores, 1 minut i 14 segons
0 dies, 1 hora, 35 minuts i 31 segons
0 dies, 16 hores, 52 minuts i 43 segons
0 dies, 0 hores, 3 minuts i 55 segons
0 dies, 0 hores, 41 minuts i 48 segons
0 dies, 3 hores, 38 minuts i 0 segons
1 dia, 14 hores, 45 minuts i 39 segons
0 dies, 8 hores, 40 minuts i 54 segons
8 dies, 11 hores, 43 minuts i 15 segons
0 dies, 6 hores, 41 minuts i 50 segons
2 dies, 23 hores, 13 minuts i 10 segons
0 dies, 1 hora, 5 minuts i 36 segons
0 dies, 11 hores, 39 minuts i 52 segons
0 dies, 8 hores, 16 minuts i 47 segons
7 dies, 10 hores, 46 minuts i 31 segons
0 dies, 2 hores, 49 minuts i 52 segons
2 dies, 18 hores, 21 minuts i 49 segons
0 dies, 0 hores, 54 minuts i 2 segons
0 dies, 21 hores, 0 minuts i 25 segons
0 dies, 0 hores, 21 minuts i 20 segons
0 dies, 3 hores, 47 minuts i 37 segons
0 dies, 2 hores, 5 minuts i 24 segons
0 dies, 22 hores, 10 minuts i 37 segons
0 dies, 4 hores, 19 minuts i 2 segons
3 dies, 21 hores, 11 minuts i 29 segons
0 dies, 0 hores, 59 minuts i 54 segons
0 dies, 10 hores, 39 minuts i 24 segons
0 dies, 13 hores, 6 minuts i 49 segons
11 dies, 18 hores, 34 minuts i 50 segons
0 dies, 23 hores, 29 minuts i 6 segons
21 dies, 11 hores, 17 minuts i 38 segons
0 dies, 4 hores, 51 minuts i 1 segon
4 dies, 9 hores, 32 minuts i 31 segons
0 dies, 5 hores, 14 minuts i 21 segons
5 dies, 3 hores, 22 minuts i 49 segons
0 dies, 13 hores, 56 minuts i 56 segons
6 dies, 4 hores, 28 minuts i 28 segons
0 dies, 5 hores, 55 minuts i 36 segons
2 dies, 15 hores, 1 minut i 17 segons
0 dies, 5 hores, 40 minuts i 24 segons
5 dies, 12 hores, 43 minuts i 38 segons
0 dies, 7 hores, 36 minuts i 38 segons
6 dies, 21 hores, 16 minuts i 58 segons
0 dies, 0 hores, 53 minuts i 5 segons
0 dies, 19 hores, 5 minuts i 5 segons
0 dies, 0 hores, 59 minuts i 15 segons
0 dies, 23 hores, 3 minuts i 9 segons
0 dies, 12 hores, 42 minuts i 50 segons
11 dies, 9 hores, 45 minuts i 0 segons
0 dies, 0 hores, 36 minuts i 49 segons
0 dies, 6 hores, 30 minuts i 12 segons
0 dies, 10 hores, 44 minuts i 54 segons
4 dies, 17 hores, 45 minuts i 58 segons
0 dies, 4 hores, 47 minuts i 12 segons
4 dies, 7 hores, 3 minuts i 31 segons
0 dies, 17 hores, 22 minuts i 51 segons
15 dies, 20 hores, 52 minuts i 10 segons
0 dies, 0 hores, 10 minuts i 26 segons
0 dies, 1 hora, 51 minuts i 22 segons
0 dies, 0 hores, 23 minuts i 30 segons
0 dies, 4 hores, 10 minuts i 45 segons
* Font: elaboració pròpia
MEMÒRIA DE L’ASSEGURANÇA A CATALUNYA 2007
23
Els ferits en accidents de trànsit a Catalunya
La Comissió d'Automòbils d'UNESPA ha posat en marxa fa
poc un model de dades basat a obtenir informació sobre sinistres tancats per les entitats asseguradores en què hi ha
hagut indemnització per seqüeles permanents que permet
assenyalar algunes dades relatives a aquestes seqüeles
i, per tant, al tipus de lesions que s'atenen a Catalunya a
conseqüència dels accidents de trànsit.
La informació de la Base de Dades Taula VI, de la qual
s'han tret aquestes informacions, inclou sinistres tancats
de l'1 de gener del 2002 al 28 de febrer del 2008, algun
dels quals han passat anys anteriors a aquestes dates. Cal
matisar que, com que es tracta de sinistres tancats, la base
de dades tendeix a minusvalorar els resultats dels períodes més propers (en aquest cas, els anys 2007 i 2008), ja
que en aquest cas les seqüeles més greus no acostumen
a quedar ben tancades i indemnitzades per l'entitat; per
aquest motiu no s'inclouen a la base de dades.
Aquí es presenten xifres corresponents als sinistres que hi
ha a la base de dades, que serveixen per marcar tendències estructurals representatives.
La primera conclusió que se n'extreu és la vinculació que hi
ha entre la producció del sinistre que causa una lesió greu
i les dates de grans desplaçaments per vacances. Això és
palès en el cas dels mesos de juny i juliol. El juny té el 8,2%
dels dies de l'any, però hi ha hagut el 8,94% dels lesionats
amb seqüeles de Catalunya. El mes de juliol, en canvi, té el
8,5% dels dies i, per tant, hi ha hagut el 9% dels lesionats.
Aquest efecte encara és més clar si ens fixem en el mes
d'agost i, a Catalunya mateix, en els llocs que acostumen a
buidar-se i a omplir-se de vehicles aquest mes.
Al mes d'agost, a la província de Barcelona, que acostuma a buidar-se aquest mes, hi ha el 6,3% dels lesionats
amb seqüeles de tot l'any, un percentatge que està per
sota tant de la mitjana de tot Catalunya (7,1%) com del pes
que tenen els dies d'agost tot l'any (8,5%). En canvi, a la
província de Tarragona s'inverteix la situació. Els lesionats
amb seqüeles per sinistres que hi ha hagut a l'agost són
el 10,8% dels d'aquesta província, i això indica les conseqüències que té que es tracti d'una demarcació receptora
de visitants i de trànsit rodat aquest mes.
Taula 7: Distribució dels lesionats amb seqüeles permanents per mesos del sinistre a Catalunya i les seves províncies2
Barcelona
Girona
Lleida
Tarragona
Catalunya
gENER FEBRER
MARÇ
ABRIL
Maig
juny
juliol
8,03%
7,20%
7,84%
6,95%
7,86%
8,67%
8,08%
7,54%
7,38%
8,46%
8,07%
8,23%
7,46%
7,85%
8,04%
8,81%
9,10%
8,17%
8,33%
8,77%
8,90%
9,00%
8,87%
9,30%
8,94%
8,75% 6,32%
9,33% 9,86%
8,98% 9,17%
10,02% 10,81%
8,92% 7,13%
7,69%
7,10%
7,45%
6,74%
7,55%
agost setembre octubre novembre desembre
8,10%
7,83%
8,75%
8,53%
8,14%
9,13%
8,69%
8,70%
8,53%
9,02%
8,98%
7,87%
8,11%
8,40%
8,79%
8,55%
7,72%
8,97%
7,15%
8,37%
total
100,00%
100,00%
100,00%
100,00%
100,00%
* Font: base de dades taula VI
2
De gris hi ha senyalades les taxes superiors a les de tot Catalunya i de blau, les inferiors.
Tenint en compte tots els lesionats, el 78,5% dels que hi ha
hagut en sinistres a Catalunya han passat a la província de
Barcelona, el 9,3% a la de Girona, el 8,1% a la de Tarragona i el 4% a la de Lleida. Com pot deduir-se d’aquestes
xifres, aquests tants per cent són estacionals, ja que el pes
dels lesionats a Barcelona baixa a 70% en el cas dels sinistres del mes d’agost.
Taula 8: Distribució dels lesionats amb seqüeles a Catalunya per mesos i províncies
gENER FEBRER MARÇ
ABRIL
Maig
juny
Barcelona 80,22% 79,98% 80,40% 78,77% 78,85% 78,14%
Girona
8,50% 8,72% 8,85% 9,49% 9,62% 9,33%
Lleida
4,09% 4,04% 3,65% 3,80% 3,81% 4,06%
Tarragona 7,20% 7,27% 7,09% 7,94% 7,72% 8,46%
Catalunya
100% 100% 100 % 100 % 100 % 100 %
* Font: base de dades taula VI
24
juliol
agost setembre octubre novembre desembre
77,05% 69,59%
9,70% 12,82%
4,12% 5,26%
9,14% 12,32%
100 % 100 %
78,15%
8,92%
4,40%
8,53%
100 %
79,43%
8,93%
3,95%
7,69%
100 %
80,16%
8,30%
3,77%
7,77%
100 %
80,12%
8,55%
4,38%
6,95%
100 %
total
78,50%
9,27%
4,09%
8,13%
100%
Analitzant les dades per dies de la setmana, el dissabte és
el de més sinistralitat d’aquest tipus a Catalunya. El 16,1%
dels lesionats han passat en dissabte, en què el percentatge que calia esperar, en una distribució homogènia, és
de 14,3%. El dimarts i el divendres ―aquest darrer per
un marge molt estret― són els dies que estan per sobre
d’aquesta mitjana esperada.
Taula 9: Distribució dels lesionats amb seqüeles a Catalunya segons el dia de la setmana del sinistre3
dilluns
dimarts
dimecres
11,97%
14,30%
15,69%
14,18%
12,53%
14,96%
13,85%
13,31%
14,10%
14,72%
14,32%
13,59%
12,87%
13,95%
14,16%
Barcelona
Girona
Lleida
Tarragona
Catalunya
dijous
14,41%
13,43%
13,26%
13,90%
14,23%
divendres
dissabte
diumenge
14,59%
13,72%
12,89%
13,32%
14,33%
16,21%
15,60%
16,52%
15,67%
16,12%
13,53%
15,50%
15,46%
14,89%
13,91%
* Font: base de dades taula VI
3
En gris (o negre) s’assenyalen els percentatges superiors a la mitjana de Catalunya; en blau, els percentatges per sota
A l’hora de valorar la gravetat de les seqüeles dels ferits
en accidents de trànsit, la Base de Dades taula VI té un
guarisme, que són els punts. El sistema per valorar el dany
corporal en accidents de trànsit estableix, per a cada seqüela, un rang de punts que calen per valorar aquesta seqüela segons la gravetat i les conseqüències. Després els
punts es converteixen en euros gràcies a una taula que té
en compte factors com ara l’edat del lesionat. Per tant, la
dada dels punts és una dada de gravetat més precisa que
la indemnització monetària, en què han influït factors com
ara l’edat i que aquí no s’han tingut en compte.
Per estudiar la gravetat de les lesions s’ha calculat la puntuació mitjana de les seqüeles indemnitzades per sinistres
produïts a Catalunya, i s’ha calculat, per a cada província
i per trams d’edat del lesionat, la desviació respecte de la
puntuació mitjana.
La primera conclusió de l’estudi, referida a tot Catalunya
però que també pot aplicar-se a qualsevol de les províncies,
és que les seqüeles dels accidents de trànsit acostumen a
ser més greus en nens o persones grans. A tot Catalunya
les lesions de nens de 0 a 15 anys són el 9% més greus
que la mitjana (en algunes demarcacions aquest tant per
cent és força més alt) i les de persones de 65 a 80 anys,
un 23%. Les lesions de persones de més de 80 anys són
un 48% més greus.
La comparació indica que les lesions són de mitjana més
greus a Girona i en tots els trams d’edat. La dada canvia
solament en el tram de persones de més de 80 anys, en
aquest cas en contra de la demarcació de Lleida. En general, les lesions per sinistres a Girona són el 24% més greus
que a tot Catalunya, i a Lleida, el 7%. En canvi, les de Tarragona són el 2,8% més lleus i les de Barcelona, el 3,7%.
Taula 10: Gravetat de les lesions per tram d’edat i província4
catalunya
TOTS
De 0 a 15
De 16 a 20
De 21 a 30
De 31 a 40
De 40 a 64
De 65 a 80
Més de 80
100,00%
109,35%
100,28%
90,08%
110,76%
99,43%
123,51%
148,44%
barcelona
96,32%
102,27%
96,32%
85,55%
109,63%
94,05%
123,51%
148,16%
girona
124,08%
137,11%
127,48%
118,41%
130,88%
126,06%
135,13%
154,67%
lleida
106,80%
84,99%
90,37%
113,60%
104,82%
120,96%
131,16%
167,42%
tarragona
97,17%
120,96%
96,03%
87,82%
95,75%
101,70%
108,78%
135,13%
* Font: base de dades taula VI
4
De vermell hi ha assenyalades les gravetats superiors a la mitjana de tot Catalunya de cada categoria. De blau, les inferiors.
MEMÒRIA DE L’ASSEGURANÇA A CATALUNYA 2007
25
Analitzant la gravetat mitjana per lloc de la lesió i demarcació, les lesions de Barcelona tendeixen a ser menys greus
que la mitjana de tot Catalunya. A Girona i Lleida, en canvi,
hi passa el contrari, exceptuant-ne les lesions de l’aparell
cardiovascular i el cap en el cas de Girona. Tarragona té
resultats més variats, tot i que en general les lesions són el
2,5% menys greus que la mitjana de Catalunya, un percentatge semblant que el cas de Barcelona.
Taula 11: Desviació de la gravetat de les lesions de trànsit, segons la zona lesionada i la demarcació del sinistre5.
TOTAL
Total
Desconegut
Aparell cardiovascular
Cap
Extremitat inferior
Extremitat superior
Perjudici estètic
Sistema nerviós central
Sistema nerviós perifèric
Tronc
100,0%
100,0%
100,0%
100,0%
100,0%
100,0%
100,0%
100,0%
100,0%
100,0%
barcelona
girona
96,3%
98,1%
99,4%
93,5%
98,2%
100,3%
95,8%
86,9%
97,7%
94,6%
tarragona
lleida
123,3%
120,6%
91,6%
99,6%
106,9%
107,6%
132,1%
114,1%
111,4%
134,5%
97,4%
90,4%
100,4%
124,5%
101,8%
88,0%
96,3%
105,2%
96,3%
104,0%
105,7%
97,1%
128,1%
137,1%
107,8%
103,7%
103,7%
139,1%
112,3%
104,0%
* Font: base de dades taula VI
5
De vermell hi ha assenyalades les gravetats superiors a la mitjana de tot Catalunya de cada categoria. De blau, les inferiors.
Les llars assegurades a Catalunya
El procés de les dades dels fitxers longitudinals de l’Enquesta contínua de pressupostos familiars6 permet treure
conclusions de les llars assegurades a Catalunya, és a dir,
de les llars que tenen despesa en una assegurança específica de la llar.
Il·lustració 24: Llars assegurades segons el règim de tinença
100%
90%
80%
70%
2,9%
5,0%
30,1%
31,4%
63,0%
60,0%
60%
En primer lloc, per exemple, les dades indiquen que el pes
a les llars assegurades catalanes dels habitatges de lloguer és una mica més gran que la mitjana d’Espanya, cosa
que segurament indica les conseqüències que té ser en
una àrea tan poblada com Barcelona, on la freqüència de
l’habitatge de lloguer i de l’assegurament acostuma a ser
més alta. Això a part, el 60% de les llars assegurades són
de propietat sense hipoteca i el 31,4%, de propietat amb
hipoteca (veure Il·lustració 24).
Una altra conseqüència que Catalunya, i sobretot Barcelona, tingui concentracions urbanes tan altes és que el pes
dels habitatges situats en edificis de pis és una mica més
alt que a Espanya. També són importants els habitatges
unifamiliars independents, força comuns a la costa.
26
50%
40%
30%
20%
10%
0%
Espanya
Catalunya
Propietat sense hipoteca
Propietat amb hipoteca
Lloguer
Lloguer reduït o cessió semigratuïta
Cessió gratuïta
* Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’ECPF
La informació disponible a l’hora de fer aquesta memòria és de
l’any 2004.
6
Il·lustració 25: Habitatges assegurats, segons tipus d’habitatge
100%
90%
80%
70%
71,9%
60%
73,0%
50%
econòmic mitjà, una dada força més alta que la de la mitjana espanyola. D’altra banda, cal destacar el poc pes relatiu
dels habitatges rurals, que és lògic que sigui així perquè
Catalunya és un país molt urbanitzat i el sector de serveis
hi és molt present.
Taula 12: Distribució de les llars assegurades d’Espanya i
Catalunya, per àrea de residència
Àrea de residència
40%
30%
20%
10%
0%
15,2%
10,6%
10,0%
12,8%
Espanya
Catalunya
Habitatge unifamiliar independent
Habitatge unifamiliar adossat
Edific i amb més d'un habitatge
D'altres
No c onsta
ESPANYA
Urbana de luxe
Urbana alta
Urbana mitjana
Urbana baixa
Rural industrial
Rural pesquera
Rural agrària
No consta
catalunya
0,60%
7,20%
70,00%
3,70%
2,70%
0,50%
12,40%
2,90%
0,60%
6,30%
79,90%
3,50%
0,40%
0,00%
5,60%
3,70%
* Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’ECPF
* Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’ECPF
L’assegurança de salut
Aproximadament el 13% dels habitatges assegurats de Catalunya tenen 45 anys o més. Els habitatges més moderns,
a partir del 1996, equivalen al 8% dels assegurats.
Il·lustració 26: Habitatges assegurats de Catalunya, per antiguitat
No consta
Abans del 1946
18,2%
4,3%
Del 1946 al 1960
8,9%
A partir del 1996
8,2%
Del 1981 al 1995
21,0%
Del 1961 al 1980
Entrant més a fons en l’assegurança de la salut, les mateixes xifres del sector i les de l’Enquesta contínua de pressupostos familiars permeten arribar a algunes conclusions.
Si es fa la valoració per llars, segons l’ECPF, Catalunya,
Madrid i les Balears és on l’assegurança de la salut té un
grau de penetració més diferenciat del que hi ha a tota
Espanya, amb taxes que voregen una de cada tres llars.
En aquest sentit, l’extensió de l’assegurança en aquestes
demarcacions no s’assembla gens a la de la resta, formant
localitzacions d’especial extensió d’aquesta figura d’assegurament.
Il·lustració 27: Grau de penetración de la ‘asegurança de la salut a
les llars per comunitats autònomes
39,4%
100%
90%
* Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’ECPF
80%
70%
MEMÒRIA DE L’ASSEGURANÇA A CATALUNYA 2007
8,5%
9,5%
Galícia
9,1%
10,0%
9,5%
Astúries
10,0%
Extremadura
Navarra
11,3%
10,4%
P. Valencià
10%
Castella i Lleó
17,9%
13,0%
18,0%
Andalusia
18,0%
19,5%
18,8%
Ceuta i Melilla
26,6%
20%
20,4%
33,0%
30%
30,6%
40%
País Basc
La Rioja
Canàries
Aragó
Múrcia
Espanya
Cantàbria
Catalunya
Madrid
Balears
0%
Castella-la Manxa
Finalment, per zona de residència, vuit de cada deu llars
assegurades de Catalunya són en àrees urbanes de nivell
50%
33,0%
60%
La mitjana d’habitacions de les llars assegurades de Catalunya és de 5,15 ―una mica més baixa que la mitjana
espanyola, de 5,32― i la superfície assenyalada, de 144
metres quadrats ―més baixa també que la mitjana espanyola, de 155.
* Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’ECPF
27
Si prenem la penetració del nombre d’assegurats per territoris respecte de la població (dades sectorials), Catalunya
tornar a ser de les demarcacions amb taxes més altes. La
combinació d’aquesta dada amb la del gràfic per llars permet estimar que a Catalunya una de cada tres llars, i no un
de cada quatre habitants, té assegurança de salut.
5,5%
10,6%
10%
9,8%
12,3%
12,0%
12,9%
12,8%
Galícia
14,8%
13,2%
P. Valencià
15,3%
15%
14,9%
17,2%
20%
16,0%
21,9%
25%
18,3%
23,7%
30%
28,9%
31,6%
35%
29,4%
Il·lustració 28: Percentatge de penetració de l’assegurança
d’assistència sanitària en la població, per comunitats autònomes
5%
Navarra
Astúries
Castella-la Manxa
Canàries
Extremadura
Múrcia
Castella i Lleó
La Rioja
País Basc
Andalusia
Cantàbria
Aragó
Espanya
Catalunya
Ceuta i Melilla
Madrid
Balears
0%
Encara hi ha una altra categoria d’assegurança de la salut,
que és la d’indemnitzacions. Està formada de tres grans
tipus d’indemnització:
n
Subsidi per hospitalització (SH).
n
Subsidi per incapacitat temporal (IT).
n
Indemnització quirúrgica (IQ).
A l’hora de fer una estimació del grau de penetració d’aquest
tipus d’assegurances, no ha de fer-se sobre la població, ja
que l’assegurança d’indemnització per malaltia pressuposa
una pèrdua econòmica a causa de la malaltia o el tractament mèdic que no es dóna a tota la població. En aquest
cas, la comparació ha de fer-se respecte a la població
ocupada a nivell espanyol. Així, s’estima una penetració
de l’assegurança d’indemnització equivalent al 7,3% de la
població ocupada. Tanmateix, aquest tant per cent és del
24% al País Basc, que és on hi ha un grau de penetració
més alt, i del 8,3% a Catalunya, que, en tot cas, està per
sobre de la mitjana.
Il·lustració 30: Penetració de l’assegurança del subsidi per malaltia
en relació amb la població ocupada
* Font: elaboració pròpia a partir de dades d’ICEA i l’INE
25%
20%
16,8%
5,0%
0,2%
0,5%
0,5%
0,6%
0,6%
0,7%
0,5%
0,6%
0,8%
0,7%
0,9%
0,9%
Navarra
País Basc
1,1%
1,0%
* Font: elaboració pròpia a partir de dades d’ICEA i l’INE
Ceuta i Melilla
Cantàbria
Extremadura
Castella-la Manxa
Múrcia
Galícia
Castella i Lleó
Astúries
Andalusia
Aragó
La Rioja
Canàries
P. Valencià
Espanya
Madrid
Balears
0,0%
Catalunya
2,8%
3,2%
2,8%
3,8%
3,3%
5,0%
4,1%
6,8%
6,6%
7,3%
7,2%
7,5%
7,7%
Ceuta i Melilla
Madrid
Castella-la Manxa
Balears
Canàries
P. Valencià
La Rioja
Galícia
Extremadura
Cantàbria
Aragó
Espanya
Navarra
Catalunya
Castella i Lleó
Múrcia
* Font: elaboració pròpia a partir de dades d’ICEA i l’INE
0,9%
1,5%
1,6%
2,0%
1,4%
2,5%
1,8%
2,5%
28
Andalusia
3,1%
3,0%
Astúries
País Basc
4,0%
3,5%
5%
0%
4,3%
4,5%
10%
8,3%
Il·lustració 29: Penetració en la població de l’assegurança del reemborsament de despeses mèdiques
8,1%
10,6%
15%
8,5%
En el cas de l’assegurança del reemborsament de despeses mèdiques, Catalunya és la comunitat que té una taxa
de penetració més alta respecte a la població (4,3%), seguida de Madrid (3,1%) i les Balears (2,5%).
24,2%
30%
L’assegurança privada de salut és el principal suport de la
infraestructura hospitalària privada, especialment d’aquella
qualificada com caràcter no benèfic. L’existència de
l’assegurança privada de salut, i, per tant, de la clientela,
permet mantenir aquestes estructures, que tenen un paper
significatiu en l’estructura de la salut espanyola.
Segons el catàleg d’hospitals que gestiona el Ministeri de
Sanitat i Consum per mitjà d’una base de dades, els hospitals privats no benèfics tenen 30.153 llits, una mica més de
la tercera part dels quals són a Catalunya i Madrid.
Taula 13: Llits en hospitals privats no benèfics, per comunitats
autònomes
lLITS
Total Espanya
Catalunya
Andalusia
Madrid
Canàries
Galícia
País Valencià
País Basc
Múrcia
Regió de Múrcia
Castella i Lleó
Castella-la Manxa
Astúries
Aragó
Extremadura
La Rioja
Navarra
Cantàbria
30.153
9.181
4.115
4.098
2.896
2.232
1.823
1.086
1076
974
793
551
402
317
244
124
121
120
* Font: Ministeri de Sanitat i Consum
No obstant això, aquestes xifres absolutes no són un dibuix perfecte del punt de vista dels hospitals privats; per
aquest motiu cal acarar les dades amb la població. Així,
les Canàries és la que té la ràtio més bona de llits, 14,5 per
cada 10.000 habitants, seguida de Catalunya i les Balears.
Melilla
0
2,01
Navarra
Cantàbria
Extremadura
Aragó
C.-la Manxa
C. i Lleó
Astúries
P. Valencià
La Rioja
País Basc
Espanya
Andalusia
Murcia
Madrid
Galícia
Balears
Canàries
Catalunya
0
Ceuta
0
2,25
2
2,11
2,85
2,48
3,73
3,14
4
3,79
5,09
6
4,05
6,77
8
5,16
8,06
10
7,11
12
6,82
14
10,75
14,51
16
12,87
Il·lustració 31: Taxa de llits en hospitals privats no benèfics per cada
10.000 habitants, per comunitats autònomes
* Font:elaboració pròpia a partir de dades del Ministeri de Sanitat i
Consum i de l’Institut Nacional d’Estadística
MEMÒRIA DE L’ASSEGURANÇA A CATALUNYA 2007
29
ELS CONDUCTORS A CATALUNYA
Un element molt important de l'assegurança i del retorn
d'aquesta a la societat és l'assegurança de l'automòbil. En
aquesta qüestió, doncs, la recerca sobre el comportament
social és contínua, i la que s'assaja en la Memòria social de
l'assegurança catalana és la dels conductors catalans. En
aquest capítol mostrarem alguna de les dades resultants
d'aquest treball.
deu catalans amb permís de conduir agafen el cotxe cada
dia, un percentatge que contrasta amb el 22% de catalans
de 65 anys o més que ho fan amb aquesta freqüència.
Freqüència i hàbits de conducció
De mitjana, els conductors catalans fan 234 quilòmetres
a la setmana o, el que és si fa o no fa el mateix, uns 33,5
quilòmetres cada dia. Els homes en fan el doble que les
dones (286 respecte a 136), i, per edat, les persones de 45
a 54 anys són les que en fan més (uns 300 a la setmana).
El nombre de quilòmetres recorregut canvia força segons
Els tarragonins, lleidatans i gironins voregen el 70% de
casos d’ús diari; i són els habitants de la província de Barcelona els quals tenen una taxa inferior, entorn del 63%
(veure Il·lustració 32).
El 65% dels conductors catalans condueix cada dia o gairebé cada dia. Aquest tant per cent és de 68,7% en els homes i de 59,4% en les dones. L’edat en què aquest percentatge és més alt és de 25 a 34 anys, en la qual vuit de cada
Il·lustració 32: Freqüència amb què els conductors catalans fan servir el vehicle, segons diverses categories
100%
90%
80%
70%
60%
50%
70,0
40%
30%
70,2
79,3
68,7
63,6
68,0
Girona
Lleida
Tarragona
Barcelona
De 55 a 64 anys
De 45 a 54 anys
De 25 a 34 anys
De 18 a 24 anys
Dona
Home
0%
De 65 anys o
més
22,5
10%
Cada dia o gairebé cada dia
4 o 5 dies a la setmana
2 o 3 dies a la setmana
1 dia a la setmana
1 dia cada dues setmanes
1 dia al mes
Amb menys freqüència
NS/NC
* Font: enquesta conductors
30
67,7
52,0
59,4
20%
69,8
els ingressos de l’entrevistat. Els qui guanyen menys de
750 euros, per exemple, solament fan 92 quilòmetres a la
setmana. Des d’un punt de vista territorial, els conductors
que fan més quilòmetres són els lleidatans, que en fan d’un
30% a un 36% més que la resta de catalans.
Il·lustració 33: Mitjana de quilometres setmanals que fan els conductors catalans, segons diverses categories
conductors que considera que és més dolent que la mitjana
és l’1,5%.
L’autoqualificació com a conductor més bo que la mitjana
és del 40% en el cas dels homes i del 26,5% en el de les
dones. Una dada força curiosa és que el percentatge de
qui considera que és més bon conductor que la mitjana
s’enfila especialment en els dos extrems del tram d’edat,
és a dir, en els conductors més joves ―i per tant sense
experiència― i en els que tenen més de 65 anys.
219,8
Girona
309,9
Lleida
Il·lustració 34: Percepció dels conductors catalans, per edat
225,6
Tarragona
232,5
Barcelona
100%
300,9
Més de 2.000 €
296
De 1.5001 a 2.000€
80%
260,2
De 1.001 a 1.500 €
118,6
De 751 a 1.000 €
60,3
62,7
67,2
64,8
67,5
38,9
36,3
31,0
32,3
28,7
47,9
60%
211,1
De 55 a 64 anys
40%
300,2
De 45 a 54 anys
263,7
De 35 a 44 anys
De 25 a 34 anys
221,5
De 18 a 24 anys
223,4
20%
0%
135,7
Dona
286,4
Home
50,8
De 18 a 24
De 25 a 34
De 35 a 44
De 45 a 54
De 55 a 64
De 65anys o
anys
anys
anys
anys
anys
més
Més bo que la mitjana
Com la mitjana
Més dolent que la mitjana
NS/NC
234,2
Total
0
50
100
150
200
250
300
350
* Font: enquesta conductors
Percepció del conductor
Tres de cada deu catalans amb carnet de conduir (34,7%)
considera que és un conductor més bo que la mitjana, i el
63,3% considera que és un de tants. El tant per cent de
MEMÒRIA DE L’ASSEGURANÇA A CATALUNYA 2007
* Font: enquesta conductors
Un resultat interessant per edat correspon a la pregunta en
què es va demanar als enquestats que valoressin la perillositat dels conductors d’una edat determinada, de 0 (perillositat nul·la) a 10 (perillositat màxima). D’aquesta pregunta
se n’extreu, per tant, una mena de qualificació inversa: per
damunt de 5, el tram d’edat suspèn de perillositat, i per
sota, aprova (veure taula 14 els resultats encreuats).
31
Taula 14: Avaluacions encreuades de perillositat dels conductors per edat
ENQUESTATS
conductors
de 18 a 24
anys
de 25 a 34
anys
de 35 a 44
anys
De 18 a 24 anys
De 25 a 34 anys
De 35 a 44 anys
De 45 a 54 anys
De 55 a 64 anys
De 65 anys o més
7,3
5,6
5,0
5,0
6,7
8,1
8,0
6,1
5,1
5,3
6,6
8,1
7,8
6,4
4,8
4,5
5,9
7,6
de 45 a 54
anys
7,9
6,4
5,1
4,5
5,4
7,5
de 55 a 64
anys
7,6
6,7
5,3
4,7
4,9
6,5
de 65 anys
o més
7,9
6,5
5,4
4,6
4,7
4,9
mitjana
grans
7,8
6,5
5,3
4,7
4,7
mitjana
més jove
5,6
5,1
4,9
6,2
7,6
* Font:enquesta conductors
Aquesta taula ens dóna algunes informacions interessants:
n Els conductors més joves se suspenen. Per sota de 34
anys, els conductors s’atorguen una perillositat superior
a 5, que equival a suspendre. Com es veurà aviat, és
sospitós que aquest comportament el tinguin respecte a
la perillositat dels altres, i no d’un mateix.
Tanmateix, aquests suspensos són més comprensibles del que ho són els de la resta de conductors. Els
joves fins a 24 anys s’atorguen una perillositat de 7,3 i
els conductors més grans que ells ―que són la resta―
pugen aquesta nota fins a 7,8. Crida l’atenció que siguin
precisament els conductors del tram immediatament
posterior (de 25 a 34 anys) els que són més durs amb
ells mateixos.
n
Els conductors de 35 a 44 anys s’aproven com a conductors pel que fa a la perillositat, i tots els altres, tant
els més joves com els més grans que ells, tendeixen a
suspendre’ls, encara que amb diferències molt petites.
n
En general, tots els grups d’edat tenen una percepció més baixa de la seva perillositat que no la que tenen
els altres. Aquest efecte és especialment evident en els
conductors de 55 a 64 anys, que consideren que són
conductors segurs, tot i que els conductors més joves els
consideren més perillosos.
n
n L’efecte de distància entre la percepció d’un mateix i la
dels altres és més clara en els conductors de la tercera
32
edat. Aquests conductors consideren que són conductors de 5; això ho podem entendre com a conductors no
gaire perillosos. Tanmateix, alguns altres trams d’edat,
sobretot els joves, els suspenen i els qualifiquen de molt
perillosos.
De tota manera, tot plegat fa l’efecte que l’autoqualificació
del conductor català, com la de l’espanyol en l’enquesta
estatal feta per a la Memòria social de l’assegurança espanyola, és força curiosa. Si hem de fer cas del que pensen
els conductors dels altres conductors, hi ha poca percepció
de la perillositat d’un mateix.
També, es va demanar als conductors catalans que qualifiquessin el seu comportament al volant i el dels altres. Els
van donar tres grans categories de comportament:
a. Conscient i aplicada: el conductor sap que ha de fer
coses perquè hi hagi seguretat en el trànsit i les aplica
per garantir que sigui segur.
b. Conscient i no aplicada: el conductor sap que ha de
fer coses per garantir un trànsit segur, però no ho fa perquè no és capaç d’estar pendent de tot.
c. Inconscient: sabent i tot que ho ha de fer, aquest conductor no aplica les mesures de seguretat.
Un 68,8% dels conductors catalans, és a dir, set de cada
deu, considera que és un conductor conscient i aplicat.
Alhora, però, els conductors catalans consideren que el
62% d’aquests conductors són inconscients.
Il·lustració 35: Actitud al volant percebuda pels conductors catalans i
percebuda sobre la resta
100%
0,6
3,6
15,5
80%
15,1
61,8
60%
40%
68,8
19,6
20%
15,0
0%
Opinió sobre si mateix
Conscient i aplicat
Opinió sobre els altres
Conscient i no aplicat
Inconscient
NS/NC
* Font: enquesta conductors
Cal destacar dades com ara que el 86,4% dels conductors
de 65 anys o més consideren que són conscients i aplicats, una cosa que, vistes les avaluacions de perillositat
encreuades de més amunt, no pensa la resta dels conductors. Per províncies, els gironins i els tarragonins són els
que tenen una imatge més bona de si mateixos al volant.
Usos al volant
El 94% dels conductors catalans afirma que es posa sempre el cinturó de seguretat en el cas de turismes i el casc en
el de vehicles de dues rodes. El 3,4% no se’l posa en desplaçaments curts i el 2% solament se’l posa a la carretera.
Aquests percentatges són força semblants encara que se
segmentin els enquestats per categories. Si de cas, val la
pena destacar que, si bé el percentatge d’homes que no
es posa el cinturó en desplaçaments curts és d’1,6%, el de
dones s’enfila fins a 6,6%.
Alhora, preguntats sobre quina és la velocitat mitjana a la
qual, en opinió seva, es pot conduir un cotxe de gamma
mitjana per autopista o autovia, els catalans diuen que és
124,3 quilòmetres per hora de mitjana, límit que està una
MEMÒRIA DE L’ASSEGURANÇA A CATALUNYA 2007
mica per damunt de la velocitat permesa i una mica més
per damunt de la mitjana espanyola.
Hi ha diferències entre homes i dones. Per als homes la
velocitat segura és 127,8 quilòmetres per hora i per a les
dones, 118,1. Per edat, les mitjanes més altes són de 25
a 44 anys, que donen mitjanes entorn de 127 o 128 quilòmetres per hora. Els conductors que tenen més de 55 anys
són els que donen mitjanes de velocitat per sota dels 120
quilòmetres per hora permesos.
Les persones amb més estudis i les que acostumen a conduir més tendeixen a dir velocitats més altes. Per províncies, Barcelona té la resposta més alta (126 quilòmetres
per hora) i Girona, la més baixa (117,1 quilòmetres per
hora).
Pel que fa al comportament davant el semàfor taronja, un
de cada dos conductors catalans (53,8%) frena o accelera
depenent de les circumstàncies de la circulació, el 42,2%
frena habitualment i el 4% accelera habitualment.
El fet de prendre una decisió d’acord amb les circumstàncies de la circulació és una mica més freqüent en dones
(55,4%) que en homes (52,9%), i també en les persones
més joves, ja que en els conductors de 18 a 24 anys el percentatge arriba gairebé a 70%. El comportament de frenar
sempre és especialment freqüent en els conductors de 55
a 64 anys.
Il·lustració 36: Actitud davant el semàfor taronja, per edat
100%
90%
80%
44,8
36,8
70%
69,3
60%
57,7
50,0
59,8
7,5
3,1
50%
5,6
40%
30%
0,8
63,2
15,3
20%
46,9
36,7
10%
47,7
39,4
15,4
0%
De 18 a 24
De 25 a 34
De 35 a 44
De 45 a 54
De 55 a 64
De 65 anys
anys
anys
anys
anys
anys
o més
frena habitualment
accelera habitualment
Depèn de les circunstàncies
NS/NC
* Font: enquesta conductors
33
Les claus del bon conductor
En l’enquesta hi ha un grup de preguntes que tenen en
comú que sondegen l’opinió dels conductors catalans sobre qui és bon conductor i per què ho és.
Els catalans consideren, de mitjana, que per ser un bon
conductor cal haver fet 42.654 quilòmetres. Més amunt havien dit que fan uns 234 quilòmetres a la setmana, cosa
que dóna una mitjana de 182 setmanes d’experiència, és a
dir, uns tres anys i mig.
Hi ha una diferència molt important entre sexes. Els homes
demanen a un conductor 46.000 quilòmetres per considerar que sap conduir bé i les dones, 34.286.Aquestes dades,
poden dur, no obstant això, a equívocs. Cal tornar a recordar que els homes condueixen 286 quilòmetres cada setmana i les dones, 136, de manera que aquells consideren
que l’experiència s’adquireix en 160 setmanes (una mica
més de tres anys) i aquestes, en 252 (gairebé cinc anys).
Sembla que Tarragona i Girona són les províncies més exigents si tenim en compte la relació entre els quilòmetres
demanats i els que s’han fet en realitat, i Lleida, de tros, la
que ho és menys.
Il·lustració 37: Quilòmetres que cal fer per ser un bon conductor, per
edat, sexe i provincia
plicacions d’aquesta dada, que són les que es van tractar
en una pregunta específica.
En aquest cas, també, els conductors catalans estan molt
dividits. El 29,8% considera que les dones són més bones conductores que els homes. Són una mica més, però
(31,9%), els que consideren que la raó fonamental és que
les dones fan menys quilòmetres que els homes. Cal afegir a aquest percentatge el del 22,5%, que consideren que
la raó és que les dones condueixen sobretot per ciutat i
el del 10,6%, que consideren que no es tenen en compte
accidents en què no estan implicades però que els han provocat. De tota manera, un de cada quatre conductors no té
opció en aquest cas.
Hi ha diferències òbvies entre sexes. Per cada home que
diu que les dones són més bones conductores hi ha dues
dones que no hi estan d’acord. Aquesta diferència es compensa amb la resposta que diu que les dones fan menys
quilòmetres que els homes, segons la qual la dels homes
està molt clarament per damunt de la de les dones. Això no
obstant, els tants per cent d’enquestats que no tenen clara
la resposta són molt semblants.
Il·lustració 38: Opinions de per què tenen menys accidents les
dones, per sexe
100%
90%
45.006
Girona
80%
40.619
70%
47.426
Tarragona
50.591
31.733
De 45 a 54 anys
50.698
41.346
De 25 a 34 anys
21,2
30%
23,2
20%
10%
22,1
Home
34.287
Dona
45.930
0
10.000
20.000
30.000
40.000
50.000
43,5
Dona
NS/NC
42.654
Total
7,9
40%
0%
35.672
12,1
36,4
50%
40.128
De 65 anys o més
23,3
23,7
60%
41.687
24,9
No es tenen en compte tots els seus accidents
60.000
Fan menys quilòmetres
Fan menys quilòmetres per carretera
Condueixen més bé
34
* Font: enquesta conductors
* Font: enquesta conductors
Un element d’aquesta equació són les dones. Fa temps
que les estadístiques palesen que les dones tenen menys
accidents que els homes i que aquests accidents, a més,
acostumen a ser menys greus. Així i tot, hi ha diverses ex-
Una dada que és relativament sorprenent és la convicció
que les dones condueixen més bé a mesura que es fan
grans; de fet, els conductors més joves són els menys convençuts de la superioritat de les dones al volant.
Il·lustració 39: Opinió de per què tenen menys accidents les dones,
per trams d’edat
100%
90%
27,5
80%
70%
19,3
27,7
22,3
27,2
3,2
12,4
28,7
15,5
41,0
27,1
6,9
32,9
Finalment, hi ha una diferència geogràfica: els conductors de Girona i, una mica menys, els de Lleida se senten
menys pressionats.
29,0
30,9
24,2
40%
30%
11,0
29,3
60%
50%
19,7
25 a 44 anys, tot i que amb diferències ben petites. En general, els conductors que acostumen a dir que estan més
controlats són els que tenen ingressos més baixos. Aquesta pressió és més evident en conductors més habituals.
20,9
25,5
24,6
Il·lustració 40: Opinió sobre els controls de trànsit a Catalunya en
relació amb la resta d’Espanya, per províncies
15,5
100%
21,8
20%
31,9
10%
25,6
28,5
33,0
42,6
80%
18,4
0%
De 18 a 24
anys
De 25 a 34
anys
De 35 a 44
anys
Fan menys quilòmetres
Fan menys quilòmetres per carretera
Condueixen més bé
De 45 a 54
anys
De 55 a 64
anys
De 65 anys o
més
No es tenen en compte tots
els seus accidents
60%
19,7
22,8
23,8
22,4
1,9
5,1
4,6
35,7
35,1
42,3
53,2
39,6
36
30,7
26,1
1
40%
NS/NC
20%
* Font: enquesta conductors
0%
Barcelona
Valoració sobre la seguretat viària catalana
Es va incloure a l’enquesta una pregunta per saber l’opinió
dels conductors catalans sobre la política específica de seguretat viària a Catalunya. En concret, els van demanar si
consideraven que els controls d’alcoholèmia, de velocitat i
semblants eren més estrictes, iguals o més flexibles a Catalunya que en altres llocs d’Espanya.
Tarragona
Més estrictes
Iguals
Lleida
Més flexibles
Girona
NS /NC
* Font: enquesta conductors
Els catalans no en tenen una opinió clara. Per cada conductor català que considera que els controls són més estrictes (37,2%) n’hi ha un altre (38,1%) que considera que
són iguals. Això sí: els que diuen que a Catalunya la política
de control de velocitat i alcoholèmia és més permissiva són
una minoria (2,3%). Per tant, gairebé un de cada quatre catalans (22,3%) no té l’opinió clara sobre aquesta qüestió.
Les respostes per sexe tenen poques diferències. Si de
cas, els homes que diuen que a Catalunya hi ha controls
més permissius són menys d’un de cada cent i les dones,
una de cada vint.
El tram d’edat que tendeixen a sentir-se més pressionats a
Catalunya que a la resta d’Espanya és el de conductors de
MEMÒRIA DE L’ASSEGURANÇA A CATALUNYA 2007
35
L’ASSEGURANÇA COM A
EMPRESA A CATALUNYA
L'any 2007 a Catalunya existien 10.439 locals dedicats a
l’activitat d'assegurances o auxiliars a la mateixa, segons
dades del Directori Central d'Empreses (Dirce). Això suposa que el 15% dels locals de negocis que hi ha a Catalunya
estan dedicats a l’activitat asseguradora o auxiliar. La tendència clara d'aquests establiments és que cada cop n'hi
hagi més, si bé aquest increment s'explica per la dinàmica
entre les activitats auxiliars de les assegurances, ja que
el nombre de locals d'empreses d'assegurances manté
l'estabilitat.
Il·lustració 41: Evolució històrica del nombre de locals
d’assegurances a Catalunya
Tenint en compte la participació per estrats de treballadors,
hi ha força diferències entre les empreses d’assegurances
i les auxiliars. No hi ha a Catalunya cap local d’empresa
auxiliar d’assegurances per sobre de 200 empleats, sent
el contingent més nombrós el format pels locals que no
tenen assalariats. Tanmateix, als locals de les empreses
d’assegurances l’estrat més representat és el de locals que
tenen de 6 a 9 treballadors.
La categoria més representada és aquella en què el pes
dels locals d’assegurances és més gran, de 500 treballadors o més, en què el 2% dels locals són d’assegurances.
Les activitats auxiliars, per la seva part, tenen la màxima representació en els locals sense assalariats, també el 2%.
10.000
8.000
6.000
4.000
2.000
0
1999
2000
2001
2002
2003
Assegurances
2004
2005
2006
2007
Auxiliars
* Font: Dirce
Taula 15: Locals d’assegurances a Catalunya, per estrats d’assalariats
total
Total
674.219
Assegurances
760
Auxiliars
9.679
Percentatge
0,1%
d’assegurances
Percentatge
1,4%
d’auxiliars
* Font: Dirce
36
sense
assalariats
D’1 a 2
340.631 176.022
122
148
6.788
2.091
de 3 a 5
de 6 a 9
de 10 a 19
de 20 a 49
de 50 a 99 de 100 a 199 de 200 a 499 500 o més
74.334
145
516
36.675
153
166
26.419
107
81
13.532
54
27
3.640
13
8
1.888
10
2
830
3
0
248
5
0
0,0%
0,1%
0,2%
0,4%
0,4%
0,4%
0,4%
0,5%
0,4%
2,0%
2,0%
1,2%
0,7%
0,5%
0,3%
0,2%
0,2%
0,1%
0,0%
0,0%
L’ASSEGURANÇA CATALANA
I ELS SEUS PROVEÏDORS
La comptabilitat de la relació entre la indústria
d'assegurances s'acostuma a fer en l'àmbit de tota Espanya
(vegeu les anàlisis en la Memòria social de l'assegurança
espanyola). Això no obstant, hi ha algunes qüestions que
val la pena que recordem ara.
s’assoleix estimar algunes dades sobre la càrrega de vehicles per taller i any dels sinistres Cicos. Aquest càlcul, en
tot cas, menysvalora la càrrega total perquè hi ha sinistres
que no es comptabilitzen en aquest sistema.
Aquests càlculs palesen que la província de Barcelona és
la que té la càrrega derivada de sinistres lleus per taller
més alta, amb 49 vehicles per any (més o menys un a la
setmana, comptant un mes d'inactivitat); aquesta càrrega
està una mica per damunt de la mitjana d’Espanya, que és
la mateixa que ha registrat la província de Tarragona. Lleida i Girona, per la seva part, estan força per sota, sobretot
Lleida, tant de la mitjana espanyola com de la situació a
les altres dues províncies, si bé en el cas de Girona hi ha
hagut un increment important els últims anys.
Un dels aspectes fonamentals de la relació entre assegurança i proveïdor és l'assegurança de l'automòbil. En aquest
terreny, es disposa d'una font força exacta del nombre de
vehicles atesos per mitjà de l'anomenat sistema Cicos, en
què s'anoten les tipologies de sinistres lleus, que vénen a
suposar el 70 % dels sinistres ocorreguts.
Estimant el nombre de vehicles atesos derivats dels sinistres lleus i relacionant-los amb el nombre de tallers de reparació existents a través del Directori Central d'Empreses,
Taula 16: Estimació de vehicles reparats per taller i any a conseqüència dels sinistres lleus
Vehicles per taller i any
1999
Barcelona
Girona
Lleida
Tarragona
Total Espanya
2000
48
35
28
39
45
2001
44
33
27
37
42
142
31
26
37
41
2002
40
31
25
37
40
2003
2004
2005
2006
43
33
26
39
42
42
39
26
38
41
43
39
27
42
42
47
43
28
47
44
2007
49
45
30
47
47
1999-2007
MITJANA
0,8%
30,1%
8,7%
21,9%
4,2%
44
36
27
40
42
* Font: xifres del sistema Cicos i Dirce
MEMÒRIA DE L’ASSEGURANÇA A CATALUNYA 2007
37
Un altre dels aspectes que val la pena comentar des del
punt de vista territorial de proveïdors és el de la salut. Els
resultats de l’enquesta a les entitats mateixes feta per a
la Memòria social de l’assegurança espanyola assenyalen, en aquest sentit, que la intensitat amb què s’utilitza
l’assegurança de salut a la comunitat autònoma de Catalunya fa que també es faci un ús molt intensiu dels recursos
mèdics. De mitjana, a Catalunya, una entitat asseguradora
utilitza els serveis de 426 metges de medicina general i
3.209 d’especialistes, cosa que indica l’ús important de
proveïdors que es fa per mitjà d’aquestes asseguradores.
Il·lustració 42: Volum mitjà de professionals i serveis mèdics
utilitzats per l’asseguradora a Catalunya
Anàlisis
347
Hospitals
59
Metges
especialistes
3.209
* Font: elaboració pròpia
38
Metges general
426
Il·lustració 22:
ÍNDEX DE i Il·lustracions
Comparació entre edat real de jubilació i expectativa de jubilació, per províncies.
Il·lustració 1:
Evolució estimada de les primes d’assegurança a Catalunya.
Il·lustració 2:
Evolució recent de les primes de l’assegurança de vida a Catalunya.
Il·lustració 3:
Distribució estimada dels assegurats de vida espanyols .
Il·lustració 4:
6
7
8
Il·lustració 23:
Comportament dels jubilats respecte a l’estalvi a Espanya i a Catalunya.
Il·lustració 24:
Llars assegurades segons el règim de tinença.
Il·lustració 25:
Habitatges assegurats, segons tipus d’habitatge.
8
Il·lustració 26:
Estimació de primes de l’assegurança de l’automòbil a Catalunya.
8
Il·lustració 27:
9
Il·lustració 28:
Evolució recent de les primes d’assegurança de salut a Catalunya.
Il·lustració 5:
Il·lustració 6:
Evolució de la taxa de primes d’assegurança per habitant a Catalunya.
Il·lustració 7:
Evolució estimada de les primes d’assegurança de vida per habitant a Catalunya.
Il·lustració 8:
Primes d’assegurança de salut per habitant a Catalunya.
Il·lustració 9:
Primes d’assegurança de l’automòbil per habitant a Catalunya.
Il·lustració 10:
Taxa de primes d’assegurança sobre PIB a Catalunya.
Il·lustració 11:
Principals fonts de renda de les llars a Espanya i a Catalunya. Any 2005.
Il·lustració 12:
Evolució recent de la renda disponible de les llars per habitant a Catalunya.
Il·lustració 13:
Opinió dels catalans respecte a la filosofia del carpe diem, per edat.
Il·lustració 14:
Opinió dels catalans respecte a la filosofia del carpe diem, per ingressos.
Il·lustració 15:
Catalans que han fet testament o que no n’han fet, per edat.
Il·lustració 16:
Taxa de catalans que tenen assegurances de prevenció diferents, per edat.
Il·lustració 17:
Porcentatje d’estalvi actual dels catalans en comparació dels seus pares.
9
10
10
10
11
11
14
Il·lustració 21:
Actitud dels catalans en relació amb l’estalvi per a la jubilació, per ingressos.
Il·lustració 29:
Penetració en la població de l’assegurança del reemborsament de despeses mèdiques.
Il·lustració 30:
Penetració de l’assegurança del subsidi per malaltia en relació amb la població ocupada.
Taxa de llits en hospitals privats no benèfics per cada 10.000 habitants,
per comunitats autònomes.
Freqüència amb què els conductors catalans fan servir el vehicle,
segons diverses categories.
Mitjana de quilometres setmanals que fan els conductors catalans,
segons diverses categories.
Percepció dels conductors catalans, per edat.
Actitud al volant percebuda pels conductors catalans i percebuda sobre la resta.
Actitud davant el semàfor taronja, per edat.
Quilòmetres que cal fer per ser un bon conductor, per edat, sexe i provincia.
Opinions de per què tenen menys accidents les dones, per sexe.
Il·lustració 39:
Opinió de per què tenen menys accidents les dones, per trams d’edat.
16
17
17
27
27
27
28
28
28
29
30
Il·lustració 33:
Il·lustració 38:
16
26
Il·lustració 32:
Il·lustració 37:
15
18
Il·lustració 31:
Il·lustració 36:
15
Il·lustració 20:
Percentatge de persones, per sexe, que estan d’acord amb la idea que
Catalunya és més solidària avui amb la gent gran que no pas ho era abans.
Percentatge de penetració de l’assegurança d’assistència sanitària en la població,
per comunitats autònomes.
Il·lustració 35:
15
Il·lustració 19:
Percentatge d’acord amb la idea que Catalunya està més ben
preparada que el seu voltant per fer front a l’envelliment de la població.
Grau de penetración de la ‘asegurança de la salut a les llars per comunitats autònomes.
Il·lustració 34:
14
Il·lustració 18:
Percentatge de persones que estan d’acord amb una diferència d’estalvi
a Catalunya respecte als seus veïns.
Habitatges assegurats de Catalunya, per antiguitat.
18
31
31
33
33
34
34
35
Il·lustració 40:
Opinió sobre els controls de trànsit a Catalunya en relació amb Espanya,
per províncies.
Il·lustració 41:
Evolució històrica del nombre de locals d’assegurances a Catalunya.
Il·lustració 42:
Volum mitjà de professionals i serveis mèdics utilitzats per l’asseguradora a Catalunya.
35
36
38
Taula 8:
ÍndEX de TAULES
Distribució dels lesionats amb seqüeles a Catalunya per mesos i províncies.
Taula 9:
Taula 1:
Extensió de l’assegurança de vida entre la població adulta, per edats.
Taula 2:
Taxa de les transferències socials sobre la renda disponible de les llars.
Distribució dels lesionats amb seqüeles a Catalunya segons el dia de la setmana del sinistre.
7
Taula 10:
11
Taula 11:
Taula 3:
Províncies d’Espanya, classificades segons el pes que tenen
les prestacions socials sobre la renda disponible de les llars.
Taula 4:
Distribució de les llars que contracten assegurances, per comunitats autònomes.
Taula 5:
Estimació de volum de sinistres de l’automòbil per cobertura a Catalunya.
Taula 6:
Estimació del temps mitjà entre sinistres d’automòbil a Catalunya, per comarques.
Desviació de la gravetat de les lesions de trànsit,
segons la zona lesionada i la demarcació del sinistre.
12
Taula 12:
19
Taula 13:
20
Taula 14:
22-23
Taula 15:
Taula 7:
Distribució dels lesionats amb seqüeles permanents per mesos del sinistre a Catalunya
i les seves províncies.
Gravetat de les lesions per tram d’edat i província.
24
Distribució de les llars assegurades d’Espanya i Catalunya, per àrea de residència.
Llits en hospitals privats no benèfics, per comunitats autònomes.
Avaluacions encreuades de perillositat dels conductors per edat.
Locals d’assegurances a Catalunya, per estrats d’assalariats.
Taula 16:
Estimació de vehicles reparats per taller i any a conseqüència dels sinistres lleus.
24
25
25
26
27
29
32
36
37
fitxes tècniques de les enquestes
Enquesta
Hàbits d’estalvi
Empresa responsable
SIMPLE LÓGICA INVESTIGACIÓN S.A. SIMPLE LÓGICA INVESTIGACIÓN S.A.
Àmbit
Catalunya
Catalunya
Univers
Població general de 18 anys o més
Població general de 18 anys o més
Mostra
809 entrevistes
809 entrevistes
Barcelona
Tarragona
Lleida
Girona
TOTAL
Entrevistes
Mostra
teòrica
425
125
125
125
800
Conductors
Mostra
real
426
126
131
126
809
Telefòniques domiciliàries
assistides per ordinador (sistema
CATI), amb una durada mitja
de 8 minuts.
Barcelona
Tarragona
Lleida
Girona
TOTAL
Mostra
teòrica
425
125
125
125
800
Mostra
real
426
126
131
126
809
Telefòniques domiciliàries
assistides per ordinador (sistema
CATI), amb una durada mitja
de 8 minuts.
C/ Rambla de Catalunya 53, 3ª planta
08007 Barcelona.
Memòria de l’assegurança a Catalunya 2007
Edita: Unespa - Disseny: ADG Comunicación
07