Notes per la Història de la Música a Mallorca

Anuncio
BSAL, 55 (1999). 381-388.
NOTES PER A LA HISTORIA DE LA
MÚSICA A MALLORCA.
INSTRUMENTS (3)*
J O A N
PIANO
P A R E T S
I
S E R R A
1
1816,N o t i c i a s p a r t i c u l a r e s d e P a l m a . A V I S O . I g n a c i o H o p p fabricante d e p i a n o s ,
F o n . P i a n o s y Salterios h a c e saber, c o m o c o n s t r u y e todos estos i n s t r u m e n t o s , s i e n d o d e su
arte, con m a y o r perfección; así m i s m o r e c o m p o n e a q u e l l o s q u e sc hallan d e s t e m p l a d o s , d a
el v e r n í s a l o s v i o l i n e s , g u i t a r r a s , c o m o t a m b i é n a o t r o s m u e b l e s : a c o m o d a m e s a s ,
c a n a p e s e s , sillas, e t c . al m e j o r p r e c i o y e q u i d a d ; la p e r s o n a q u e h u b i e s e d e su arte p u e d e
dirigirse a la calle d e S. J u a n d o n d e habita.
1824,-
En la villa d e Sóller fabricábanse p i a n o s cn 1 8 2 4 .
3
1836.S u e n t u s i a s m o [ M a t í a s M a s c a r ó Piris ( 1 8 0 3 - 1 8 6 6 ) ] p o r el p i a n o era tal q u e
llegó a a p u n t a r c u i d a d o s a m e n t e el n ú m e r o d c estos i n s t r u m e n t o s q u e sc i m p o r t a b a n a esta
ciudad [ M a h ó n ] o se fabricaban cn s u s talleres y en la nota q u e t e n e m o s a la vista, l e e m o s
que el p r i m e r o d e m e d i a cola fue traído d e M a r s e l l a por el finado en 1836 y q u e el p r i m e r
p i a n i n o n o llegó a M a h ó n hasta 1850; cn la m i s m a nota se ve q u e cn el a ñ o ú l t i m o h a b í a
ya m á s d c 9 0 p i a n i n o s i 120 pianos d e me.su".^
4
1838.M i p i a n o n o ha llegado aún. ¿ C ó m o lo ha e n v i a d o u s t e d ? ¿ P o r M a r s e l l a o p o r
P e r p i g n a n ? S u e ñ o m ú s i c a , p e r o n o la h a g o , p o r q u e a q u í n o h a y p i a n o s . Este e s un p a í s
salvaje, bajo este a s p e c t o .
6
C o n t i n u a c i ó d e Joan PARETS I S E R R A , R a m o n ROSSELLÓ V A Q U E R : " N o i e s p e r a la història d e la
m ú s i c a a M a l l o r c a — I n s t r u m e n t s " . BSAL. 5 1 . 1 9 9 5 . 9 7 - 1 0 4 i BSAL, 5 3 . 1 9 9 7 . 4 0 3 - 4 0 8 .
A L C O V E R - M O L L : Diccionari
Calalà-Valencià-Balear:
Piano: Instrument m u s i c a l d c teclat i d c
p e r c u s s i ó : c s c o m p o n de c o r d e s m e t a l l i q ü e s , d e diferent l l a r g a n a i d i à m e t r e , q u e . o r d e n a d e s d i n s una c a i x a
h a r m ò n i c a i f e r i d e s p e r m a e c t e s . p r o d u e i x e n s o n s clars i vibrants. N ' h i ha d c d i v e r s e s f o r m e s . Piano
de
taula:
Et q u e té f o r m a dc taula i l e s c o r d e s e s t a n e n p o s i c i ó horitzontal d i n s la c a i x a h a r m ò n i c a .
Piano
vertical:
e l q u e té Ics c o r d e s c o l · l o c a d e s v e r t i c a l m e n t . Piano
diagonal:
e l q u e té l e s c o r d e s e n p o s i c i ó
d i a g o n a l o o b l i q u a . Piano de coa: Piano d c c o r d e s h o r i t z o n t a l s i q u e té la c a i x a m o l t allargada p e r darrera.
Piano de maneta
o de inanubri:
El q u e e s fa s o n a r p e r mitja d c un c i l i n d r e p r o v e ï t d e p u e s , m o g u t p e r a la
r o t a c i ó d e una m a n e t a Pianola:
P i a n o q u e pot s o n a r a uto m a n c a m e n t .
Diario Balear. 3 / 7 / 1 8 1 6 . 3 .
Juan LLADRES B E R N A L : Noticia.'!
1 9 5 9 . II, 2 0 9
y relacione.':
históricas
de Mallorca:
siglo
XIX, P a l m a d c M a l l o r c a ,
F e l i p e PEDRELL: Diccionario
técnica de la música,
Pianino: N o m b r e d e un p e q u e ñ o p i a n o q u e Pleyel
i m p o r t ó d e L o n d r e s e n 1 8 3 0 . - N o m b r e d e l p i a n o r e c t o o vertical.
D e s e a d o M E R C A D A L BAGUR: " L O S m ú s i c o s m e n o r q u i n e s " . Revista
F e d e r i c o CHOPIN: Cartas
desde
Mallorca,
Palma, 1 9 5 5 , 9
de Menorca,
70, 1979, 103.
[ P a n o r a m a Balear. 1 5 | .
382
JOAN PARETS 1 SERRA
1838-39.... L a i n s c r i p c i ó n q u e lleva el p i a n o [que parece q u e tocaría C h o p i n cn la
Cartuja d e V a l l d e m o s s a ] c s la s i g u i e n t e : Fabricado por Juan Bauza. Calle de ta Misión.
Palma.
1
1840.-
P i a n o A r m a r i . A n t o n i o Lladó, M a ò , illes Balears c. 1840
P i a n o d e (aula. A n t o n i o Lladó. M a ò . Illes Baleras, c. 1840
A n t o n i o L l a d ó . F a c t o r dc i n s t r u m e n t o s de m ú s i c a y de viento y c u e r d a s en
Mahón.
8
1847,Por el a ñ o 1847 figuraban c o m o profesores de p i a n o , entre otros, Salvador,
p r o c e d e n t e s dc la Colegiata dc Lluc, dc la Capilla dc la Catedral o dc otros c o n v e n t o s .
9
1848.I n s t r u m e n t o s d e m ú s i c a . H a o b t e n i d o la a d m i r a c i ó n g e n e r a l el p i a n o
p r e s e n t a d o por D. M e l c h o r O l i v e r , que por afición lo ha c o n s t r u i d o . Imitación dc otro de
la acreditada fábrica dc H c r z dc París, dc difícil construcción, reúne sonoras voces i solidez y
h e r m o s u r a de la parte de c a r p i n t e r í a .
l()
11
1849.F á b r i c a de P i a n o s . Bajo la dirección d e D . M e l c h o r y f o r m a n d o e s q u i n a al
callejón de la iglesia parroquial de S. J a i m e sc halla la fábrica de pianos. Es extraordinaria la
n o m b r a d l a q u e d e p o c o s años a esta parte ha adquirido este constructor; pues ha sabido dar a
sus o b r a s un t o n o tan c o m p a c t o y a r m o n i o s o q u e le ha valido en las e x p o s i c i o n e s públicas
un p r e m i o p r i v i l e g i a d o . A d e m a s del m e c a n i s m o interior sus pianos están c o n s t r u i d o s d e
m a d e r a s finas, p u l i m e n t a d a s con e s m e r o ; y el precio los p o n e en preferencia a los m á s
acreditados dc las fábricas e x t r a n j e r a s .
12
1854.-
F a b r i c a d o en B ú g e r por J a i m e C a p ó el a ñ o 1854, n" 2.
1 3
1860,D . Onofrc L l a d ó , c o n s t r u c t o r d c p i a n o s , tenía su taller situado cn la travesía
de B e l l v e r ; antes P e s c a d e r í a vieja. Los hacía de 7 o c t a v a s y uniformidad dc voces. H a b í a
c o n c l u i d o d o s y había sido p r e m i a d o en la e x p o s i c i ó n d e 1860. C o n o c e m o s d o s ejemplares
con la s i g u i e n t e inscripción: L L A D Ó P r e m i a d o 1860. P a l m a .
1 4
186LEsla m a ñ a n a se han c e l e b r a d o en la p a r r o q u i a de S. J a i m e las h o n r a s fúnebres
en sufragio del a l m a de D . M e l c h o r Oliver. ... R e c o r d e m o s , p e r o , c o m o , su n o m b r e , sus
virtudes y sus h e c h o s , D . M e l c h o r Oliver, nació el día 6 dc m a y o de 1800 del s e n o d e una
familia p o b r e : su profesión fue la d e e b a n i s t a y c o n s t r u c t o r d e p i a n o s , en u n i ó n d e su
h e r m a n o D, J o s é c u y a arte le era el m a s favorito, p o r q u e cn él p o d í a dar e x p a n s i ó n a su
ideal y favorecido ingenio ya q u e le era d a d o e m p r e n d e r una carrera científica. C o n s i d e r e m o s
por un m o m e n t o el e s t a d o en q u e se e n c o n t r a b a esta isla u n o s 2 0 años airas en cuya é p o c a .
E s t a n i s l a o PELLICER: Chopin
en Mallorca,
M U S E O DE LA MÚSICA: Catàleg
Valldemossa, 1945, 34.
d'tntrumenls
de Barcelona,
Barcelona. 1999, 212. 2 3 3 i 6 0 7 .
Rafel FORTEZA 1FORTEZA: N o t e s inèdites
1
Gran
Enciclopedia
Exposición
de Mallorca.
Industrial
de las
P a l m a . 1 9 8 9 - 1 9 9 8 , XII, 7 7 .
Baleares
bajo
la dirección
de la Exenta. Diputación
Provincial.
Palma,
1 8 4 8 . 19 i 2 5 .
R a m o n MEOEL: Manual
del viajero
ESGLÉSIA DE BÚGER: Memòria
en Palma
històrica
de Mallorca.
de l'orgue
P a l m a . 1 8 4 9 . 1 7 0 - 1 7 I.
i altres
instruments
musicals,
P a l m a de M a l l o r c a .
1981, 11-12.
Juan LLABRES B E R N A L : Noticias
1 9 6 6 , IV, 2 2 1 ,
v relaciones
históricas
de Mallorca:
siglo
XIX,
Palma de Mallorca.
NOTES PER A LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA A MALLORCA. INSTRUMENTS (3)
383
ni se c o n s t r u í a n p i a n o s ni a r m ó n i c o s , ni m a r c o s d o r a d o s con a d o r n o s y m o l d u r a s
ondulantes; y q u e era preciso para aprender cierta clase dc oficios dejar su patria e ir cn busca
d e t i e r r a s e x t r a ñ a s , lo q u e ofrece c u a n t i o s o s g a s t o s y tiene mil i n c o n v e n i e n t e s , ...Así
nuestro artista recorrió nuestras capitales dc Europa: L o n d r e s y París de d o n d e importó a su
patria los a d e l a n t o s propios de su arte. T e s t i g o dc ello son varias medallas de oro, q u e ganó
en diferentes e x p o s i c i o n e s , en las que c o n c u r r i ó más por c o m p r o m i s o que por la gloria de
llevar un p r e m i o bien m e r e c i d o . L a fábrica dc D . M e l c h o r O l i v e r fue la p r i m e r a q u e
p r e s e n t ó cierta c l a s e d e m a r c o s d o r a d o s q u e sc p r e m i a r o n en una e x p o s i c i ó n p ú b l i c a
c e l e b r a d a en Monlesión: fue la p r i m e r a q u e p r e s e n t ó p i a n o s d e m á q u i n a r e d u c i d a o
verticales, p r e m i a d o s cn otras d o s e x p o s i c i o n e s sin servirse de otras fábricas; y en fin era la
fábrica que él dirigía una de las primeras a d o n d e acudían cuantas personas necesitaban obras
de gusta, ya en el r a m o d e ebanistería y cn el de instrumentos, pianos, a r m ó n i c o s , guitarras,
p a r a las q u e c o n s t r u y ó u n a e s c a l a g r a d u a l p a r a p o d e r r e d u c i r las d i m e n s i o n e s
m a t e m á t i c a m e n t e . Las notas graves y m e l o d i o s a s de p i a n o que han llenado esta m a ñ a n a el
e s p a c i o s o t e m p l o . . . N o s o t r o s tan sólo p o d e m o s o c u p a r n o s dc un h o m b r e de la sociedad, y
bajo e s t e c o n c e p t o fuerza es d e c i r , q u e c o n a c i e r t o fue e l e g i d o C o n c e j a l del M . I.
A y u n t a m i e n t o c u y o c a r g o d e s e m p e ñ ó con bastante celo y h o n r a d e z .
15
1874.E n 1874 t e n í a e s t a b l e c i d o un taller d c c o n s t r u c c i ó n d e p i a n o s y otros
i n s t r u m e n t o s m u s i c a l e s en la c u e s t a dc D e y á n u m , 5 dc n u e s t r a c i u d a d [ M a h ó n ] , un tal
A n t o n i o L l a d ó el cual p r e s u m i m o s pudiera ser h e r m a n o o pariente del c o m p o s i t o r [Joaquim
L l a d ó y Barceló] sobre cl cual escribimos esta nota . . .
1 6
1881,A u d i c i o n e s íntimas. S e usan d o s pianos K a p s .
El día 15,0.1881 fallece en P a l m a el constructor d c pianos D. Cristóbal L l a d ó V i c e n s .
1 7
1887,P i a n o s d e tot lo bo y millo q u ' a v u y cn dia se fabrica. Sa casa q u ' e n té m é s ,
perqué p o g u e u trià; sa qu'ofereix mes garanties cs de C A ' N B A N Q U E .
T a n t los p o r e u c o m p r à p a g a n t al a c t e , c o m à r a h ó d e 5 D U R O S c a d a m e s . C A ' N
B A N Q U E . 36-Carré d e Juanot C o l o m - 3 6 ,
1 8
1892,Al p ú b l i c o . T a n t o se v e n d e c o m o se alquila un p i a n o vertical. E n la calle de
los H u e r t o s n u m . 38 2 informarán.
Sc ha abierto cn la calle Pelaires un e s t a b l e c i m i e n t o d c alquiler d e pianos y
venta d e papeles, a c a r g o dc F. M a n a c e r o y C i a .
o
1 9
1900,M u r i ó D . Onofre L l a d ó , c o n o c i d o fabricante d e p i a n o s , con e s t a b l e c i m i e n t o
en la R a m b l a . El finado contaba 7 5 a ñ o s dc e d a t .
2 0
'
El mallorquín.
'
D e s e a d o M E R C A D A L : " L o s m ú s i c o s m e n o r q u i n e s " . Revista
Almanaque
1
La Roqueta.
'
1
El Diario
Diario
Isleño.
de Palma,
de Menareu.
7 0 , 1979,
107.
1882.
7, 5, 1887, 4 .
de Palma.
5, 12, 1 8 9 2 i 7, 12. 1892.
J u a n POU M U N T A N E R :
1998,215.
Palma, 11 - 0 4 - 1 8 6 1 , 3.
Noticias
y relaciones
históricas
de Maliarca:
siglo
XIX,
P a l m a d e M a l l o r c a , IX,
384
JOAN PARETS I SERRA
1910.En la e x p o s i c i ó n dc P r o d u c t o s de B a l e a r e s ( 1 9 1 0 ) J a i m e L l a d ó ( R a m b l a s 5)
p r e s e n t a d o s p i a n o s d e su fábrica, r e g i s t r a d o s en el c a t á l o g o con el n ú m e r o 185 (libro
exposición). '
2
1916.T a m b ó e n s deixà, dia 2 6 D. B a r t o m e u C a m p a m a r i Perelló. M ú s i c Major q u e
fonc del R e g i m e n t d e Infanteria d ' a q u í ; fomentà ferm els c o n e i x e m e n t s m u s i c a l s a m b cl
m a g a t z e m d c pianos, armoniums
i paper de solfa q u e tenia, feia m o l t s d ' a n y s . La llum
perpètua Huesca per ell e t e r n a m e n t . A m é n ! .
2 2
1918,T H E A E O L I A N C \ Pianos Pianolas S T E I N V A Y , W E B E R , STECH,
S T R O U D , A E O L I A N r e p r e s e n t a d o s cn Palma por Suau y C a s a s n o v a s las c o l u m n a s , S a n t o
D o m i n g o , 2 2 . P a r t i c i p a n al p ú b l i c o h a b e r r e c i b i d o 4 m o d e l o s q u e están e x p u e s t o s en el
local i n d i c a d o d o t a d o s d e los c é l e b r e s i n v e n t o s T H E R M O D I S T E Y Y M E T R O S T Y L E .
3 0 . 0 0 0 rollos de m ú s i c a d c 88 notas. Q u e d a abierto un a b o n o , t e n i e n d o d e r e c h o el a b o n a d o
a e s c o g e r entre los 3 0 . 0 0 0 y c i n c o rollos que tendrá en su p o d e r y q u e podrán ser c a m b i a d o s
c a d a 15 d i a s o m c n s u a l m c n l c . A b o n o p o r 6 m e s e s , p e s e t a s 7 0 . A b o n o por 12 m e s e s ,
pesetas 1 2 5 .
2 3
1918.T o d o c u a n t o signifique p r o g r e s o y a d e l a n t o , tanto en artes, c o m o en las
c i e n c i a s , industrias y c o m e r c i o s , ha sido siempre para nosotros objeto de especial atención;
por e s o hoy nos es g r a t o d e d i c a r la presente p á g i n a a d a r a c o n o c e r los n u e v o s p i a n o s a u t o m á t i c o s q u e han sido i n t r o d u c i d o s en P a l m a por nuestro q u e r i d o a m i g o don F e d e r i c o
F e r n á n d e z , quien, gracias a su actividad y don dc gentes, ha c o n s e g u i d o cn p o c o m e s e s que
dichos pianos sean los preferidos de los verdaderos a m a n t e s de la música.
L o s citados pianos son dc construcción americana, color corinto y nogal barnizado, y
c o n s t a n d e 6 5 y 88 notas. La sonoridad de los pianos R. Maristany es perfectísima.
Entre los q u e p o s e e n a c t u a l m e n t e p i a n o s - a u t o m á t i c o s R. M a r i s t a n y figuran las
familias d e D . D o m i n g o P i c o r n e l l , D. Juan Pieras y D . A n t o n i o B o v i o , de P a l m a , y D .
A n t o n i o S o l e r y D. Juan Ferragut, de Sineu.
L a c a s a R. M a r i s t a n y p o s e e t a m b i é n los célebres pianos " F i s c h e r " y " A p o l l o " a los
cuales se les p u e d e aplicar resorte eléctrico, siendo su funcionamiento perfecto cn e x t r e m o .
N o s o t r o s felicitamos al señor F e r n á n d e z por su iniciativa d e introducir en P a l m a los
acreditados y magníficos pianos-automáticos R. Maristany de fama m u n d i a l " .
24
1918.-
LA PIANOLA - PIANO STECK.
N u e s t r o s q u e r i d o s a m i g o s D. Bartolomé Suau y D. J o s é C a s a s n o v a s , representantes
cn Palma de la importante casa The Aealian C , tuvieron la feliz idea de gestionar dc dicha
casa la venida a esta ciudad del notable profesor de pianola M. D u b o i s , para que diera varios
c o n c i e r t o s en d i s t i n t o s s a l o n e s , para d a r a c o n o c e r las e x c e l e n c i a s del m o d e r n í s i m o
i n s t r u m e n t o q u e tanto c o n t r i b u y e a facilitar a los p r o f a n o s la a u d i c i ó n d e las o b r a s
m u s i c a l e s de los m e j o r e s autores, d e s d e las difíciles c intrincadas dc los clásicos hasta los
más m o d e r n o s de los ya c o n s a g r a d o s .
L a P i a n o l a - P i a n o Sieck dc la casa The Aeolian C e s v e r d a d e r a m e n t e una maravilla
en su c o m p l i c a d o m e c a n i s m o , perfeccionada hasta el e x t r e m o de considerarse la única que
Rafe) FORTEZA I FORTEZA: Notes
BSAL,
inèdites
16, 1916, 2 5 9 .
¡00 años
La Última
Baleares-Revista.
Hora.
I, ! 9 9 3 . 2 3 7 .
1 9 1 8 . s. p.
NOTES PER A LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA A MALLORCA. INSTRUMENTS (3)
385
p u e d e , c o n rara facilidad, i n t e r p r e t a r f i e l m e n t e las p á g i n a s m u s i c a l e s d e los g r a n d e s
maestros.
M . D u b o i s , en los c o n c i e r t o s q u e ha d a d o d u r a n t e su estancia en esta c i u d a d , en el
" C í r c u l o M a l l o r q u í n " , en el " G r a n d H o t e l " y en c! T e a t r o Principal, ha d e m o s t r a d o dc una
m a n e r a e v i d e n t e que la P i a n o l a - P i a n o Steck p u e d e ser c o n d u c i d a con la e x p r e s i ó n m á x i m a
de interpretación hasta el m i s m o lindero d c la e j e c u c i ó n , hasta c o n f u n d i r s e con la d e un
consagrado artista.
C o n el p e r f e c c i o n a d í s i m o m e c a n i s m o q u e p o s e e la c i t a d a pianola, p u e d e cualquier
profano ejecutar con toda perfección las más diiïcilcs obras, brotando las notas con nitidez,
p u l c r i t u d y s o n o r i d a d q u e c u a l q u i e r a v e z a d o o dilettanti con facilidad c o n f u n d i r á las
ejecuciones.
Por e s o M. D u b o i s en las c i t a d a s a u d i c i o n e s c o n s i g u i ó e n t u s i a s m a r a la selecta y
d i s t i n g u i d a c o n c u r r e n c i a q u e a c u d i ó a oírle, tributándole c a l u r o s o s aplausos y felicitándole
efusivamente.
N o s o t r o s , atentos a toda manifcslación dc p r o g r e s o que se introduzca en nuestra isla,
no p o d e m o s m e n o s de unir nuestro a p l a u s o a los q u e se han t r i b u t a d o a M. D u b o i s y
felicitar a los s e ñ o r e s Suau y C a s a s n o v a s por el a c i e r t o tenido al o r g a n i z a r esa serie d e
conciertos.
25
1920.P I A N O S C A N ' E L I A S . T a l l e r de restauració d e p i a n o s fundat el 1920 pel
p i a n e r J a u m c Elias i A r a s a i situat a la plaça d ' E s p a n y a de B a r c e l o n a . El 1925 el negoci
s ' a m p l i a i c s c o n v e r t e i x en una fabrica dc p i a n o s verticals i de c o a , p i a n o l e s , c l a v e s ,
h a r m o n i u m s , instruments de percussió i, molt especialment, m e c a n i s m e s i teclats per a les
altres fabriques dc pianos de Barcelona i dc la resta del país. El 1930 C a N ' E l i a s cs trasllada
a P a l m a d c M a l l o r c a , al carrer Riera ( a c t u a l m e n t carrer N a v a r r a ) al c o s t a l del T e a t r e
Principal, A partir de 1949, davan! la creixent d e m a n d a dc pianos, la fabricació e s farà a uns
locals m é s e s p a i o s o s del carrer J. Lluís Estelrich, encara q u e ta restauració e s continuí fent
al carrer N a v a r r a . El 1972, en convertir-se els a p a r c a m e n t s dc la Plaça Major, C a N ' E l i a s es
t r a s l l a d a al carrer de la R o s a , on c o n t i n u a les s e v e s activitats d c r e s t a u r a c i ó , afinació,
llogues i c o m p r a - v e n d a d e pianos i tota m e n a d ' i n s t r u m e n t s dc teclat. El 1986 m o r el seu
fundador, p e r o c o n t i n u a i s ' a m p l i a a les m a n s del seu a l u m n e i s e g u i d o r , el pianer Pere
Josep Garcías.6
1930.L ' h i vern d ' a q u e s t any, cl parc [Antoni Faidclla] cs posà a construir pianos q u e
sonassin i e n c a r a q u e sonaven c o m els p i a n o s , c o m a pianos es podrien tocar. E n l ' e x t r e m
del seu enginy va construir un p i a n o - m a n u b r i .
27
1957.En o t o ñ o de 1957, he e x a m i n a d o con d e t e n c i ó n el Pleyel que C h o p i n u s ó en
V a l l d e m o s s a . M e a c o m p a ñ a b a un fabricante de pianos. M a l l o r c a e s una tierra d e tradición
pianera. N o m b r e s c o m o los Suau, los Cirer y otros han m a n t e n i d o , con m u c h o prestigio,
e s t a i n d u s t r i a . S u c o n t i n u a d o r e s h o y de J A I M E E L I A S , h o m b r e e n a m o r a d o d e su
profesión.
28
Baleares-Revista,
1918, s. p.
CENTRE DE RECERCA l D O C U M E N T A C I Ó H I S T Ò R I C O - M U S I C A L DE MALLORCA: Carpeta:
Joaquina FAIDELLA: "La vida
Luís RIPOLL: Chopin
d ' A n t o n i Faidella", Llucmajor-revisia.
y sus planas:
El "Pleyel"
de Mallorca,
Pianos.
4. 1986,22-23.
Palma, 1 9 5 8 , 1 1.
[Panorama Balear, 7 1 ]
386
JOAN PARETS 1 SERRA
E L I A S A R A S A , J a u m e ( B a r c e l o n a 1894-Palma 1986). Pianer i orguener. A p r e n g u é
l'ofici d e p i a n e r a m b mesirc Soler, a la fabrica d c Font, d c B a r c e l o n a , ciutat on t a m b é e s
formà c o m o r g u e n e r . T r e b a l l à p e r a l g u n e s d c l e s m i l l o r s c a s e s , viatjà a S t t u t g a r t p e r
p e r f e c c i o n a r la tècnica i, a Barcelona, fou afinador i restaurador del Liceu i m u n t à un taller
propi ( 1 9 2 1 ) . El 1930, e s traslladà a P a l m a , on obrí, al costat del T e a t r e Principal, el taller
d c C a n E l i a s . El 1936, restaurava l ' o r g u e d e Santa M a r i a d c M a ó i fou sorprès a M e n o r c a
per l'esclat d e la Guerra Civil. Participà cn l'expedició d e Bayo a Mallorca i desprès passà a
V a l è n c i a . Et 1939, t r o n à a M a l l o r c a i c s r e i n c o r p o r à al taller d c r e s t a u r a c i ó i afinament.
M u n t à la fabrica d e p i a n o s d e C a n Elias ( 1 9 4 9 - 1 9 6 8 ) , al carrer d c J o a n - L l u í s Estclrich,
d e d i c a d a a verticals i d e cua, comercialitzats sota Ics m a r q u e s Jayel, Strauss i S h u m a n n . La
q u a l i t a t d e l s p i a n o s d e t e r m i n à u n a forta d e m a n d a p e r part d c d i f e r e n t s p a ï s o s , c o m
l ' A r g e n t i n a , B r a s i l , C u h a , V e n e ç u e l a i I n d o - x i n a . A la P e n í n s u l a n ' a d q u i r i r e n d e s
d ' A n d a l u s i a i Galícia i d e s d e les ciutats d c Barcelona, Bilbao, Lisboa, Santander i València.
A la M a l l o r c a del c r e i x e m e n t turístic, e l s pianos Jayel e s d e v i n g u e r e n clement habitual dels
n o u s h o t e l s i sales d e festes. L a fabrica arribà a c o m p t a r a m h 4 9 t r e b a l l a d o r s , p e r ò els
m è t o d e s artesanals cn limitaren la producció a una mitjana d e quatre pianos per setmana. La
irrupció dels p i a n o s j a p o n e s o s , d c p r o d u c c i ó m a s s i v a i cost molt i n f e r i o r , cn d e t e r m i n à la
crisi, per b é q u e C a n Elias fou la darrera fabrica artesana d c pianos d ' E s p a n y a . El taller d c
restauració i afinament, q u e n o havia cessat la seva activitat, e s traslladà, cl 1972, al carrer
d e la R o s a . A la s e v a m o r t p a s s à a m a n s del seu d e i x e b l e , cl p i a n e r P E R E J O S E P
G A R C I E S H E R N Á N D E Z ( P a l m a 1954), d e d i c a t a la r e s t a u r a c i ó i al r e c o b r a m e n t
d ' i n s t r u m e n t s m u s i c a l s . (Damià F e r r à - P o n ç ) .
2y
ANUNCIS
3 0
MÚSICA PIANOS Y ARMONIUMS
***MANASERO Y C * * *
PALMA DE MALLORCA
PIANOS
Afinaciones y Reparaciones
Joaquín Rosselló
Calle Q u c t g l a s , 3 0
Santa Catalina - Palma
GRAN ENCICLOPÈDIA DEMALLORCA:
19X9-1998. IV. 3 8 4
C E N T R E D E R E C E R C A I D O C U M E N T A C I Ó H I S T Ó R I C O - M U S I C A L D E M A L L O R C A : Dossier;
Piónos.
NOTES PER A LA HISTORIA DE LA MÚSICA A MALLORCA. INSTRUMENTS (3)
PIANOS CATEURA
REPRESENTANTES
M A N A S E R O Y C".
PALMA DE M A L L O R C A
ABONO MUSICAL
M A N A S E R O Y C*.
Pelaires, 2 6 - 2 8 . Palma
J, Balaguer sucesor de
Viuda de E, B A N Q U E y C*
MÚSICA-INSTRUMENTOS-PIANOS
Colón, 4
PALMA DE M A L L O R C A
PIANOS
Hardi
Estela Bcrnareggi
Charner
C a s a P E R E L L Ó . P a l m a - U n i ó n , 19
P i a n o s Can Garcías
C / J o a n M a u r a , Bisbe, 10 - P a l m a ( M a l l o r c a )
T e l . i Fax: 4 6 20 16
VENDA DE PIANOS
VERTICALS I DE COA
primeres marques europees
BLÜTHNER-BÓSENDORFER-C.-BECHTEIN-FEURICH-FÒRSTER
FURSTEIN-GAVEAU-GRATRIAN-STEINWEG-HOFFMANN-IBACH
KEMBLE-KINGSBURG-OTTO-BACH-PETROF-PFEIFFER-PLEYEL
RAMEAU-RONISCH-ROSLER-SAUTER-SEILER-SCHOLZE
STEINGRAEBER & SOHNE-WAGNER-WEINBACH-ZIMMERMANN
Especialistes en pianos per a professionals i pianos d ' e s l u d i .
El millor servei post-venda. M e s dc 5 0 anys d ' e x p e r i è n c i a
AFINACIONS-REPARACIONS-RESTAURACIONS
LLOGUER DE PIANOS NOUS O RESTAURATS
INSTRUMENTS HISTÒRICS
(CLAVICÈMBALS-FORTEPIANOS-ORGUES LITÚRGICS)
PIANOS ELÈCTRICS-ACCESSORIS-TRANSPORTS
387
388
JOAN PARETS I SERRA
3
ÍNDEX ALFABÈTIC DE PIANERS '
BALAGUER, J.
BANQUE, Emili (segles XIX-XX)
BAUZÁ; JUAN
C A M P A M A R I PERELLÓ, Bartomeu (se¡ e
XIX-19I7)
CAPÓ. Jaume -àlies Sant- (segle XIX)
CASASNOVES, Josep (segles XIX-XX)
CIRER
ELIAS I ARASA, Jaumc (1894-1986)
FA 1 DELLÀ I COLEA, Amoni (1896-1970)
FERNANDEZ, Frederic (segles XIX-XX)
FERNANDEZ. Germà (segle XX)
GARCÍAS I HERNÁNDEZ, Pere Josep (1945)
HOPP, Ignasi (segle XIX)
LLADÓ. Antoni (segle XIX)
LLADÓ, Jaume (segle XIX-XX)
LLADÓ, Onofre (1825-1900)
LLADÓ I VICENS, Cristòfol (1803-1881)
MANACERO. F. (Segles XIX-XX)
MANASERO Y C (segle XX)
MASCARÓ l P1R1S, Maties (1803-1866)
MONJO I MIQUEL, Amoni
MUNTANER, Ignasi (segles XIX-XX)
OLIVER l SUAU, Josep (segle XIX)
OLIVER 1 SUAU, Melcior( 1806-1861}
PERELLÓ
PLA, Francesc
REY AL I LLADÓ, Marià (1764-1830)
ROSSELLÓ, Joaquim
RULLAN, Juanito
SUAU
SUAU, Bartomeu (segles XIX-XX)
VIDAL I BUCHER, Jaume (1942)
VIUDA DE E. BANQUE Y C
RESUM
A partir de referències documentals aïllades l'autor aporta una nova sèrie de dades
sobre instruments músics: cl piano a Mallorca i Menorca 1816-1998.
ABSTRACT
From isolated documentary references Ihe anthor bring forward a new series of data
on musical instruments: the piano to Mallorca an Menorca (1816-1998)
1
A L C O V E R - M O L L : Dkiionari
pianos.
Calaià-Vakncià-Baltar:
Pianer.
Fabricanl. venedor o afinador de
Descargar