FRANCESC R l BAS I PONT 1 UN ROMANC0 IMPRES A BARCELONA SOBRE L E S CAUSES DE L A G R I P DEL ,1627 IV Congrés d 1 H i s t b r i a de l a Medicina Catalana Poblet, 7-9 de juny de 1985 Actes, Vol. , l l l Introducció En un estudi sobre romanGos del s. XVII, Garcia de E n t e r r i a n'esmenta un d'imprbs a Barcelona sobre les causes dels grandes Catarros que generalmente ha habido en todo el mundo este presente año 1627. 1 opina que el to b u r l e t a amb que es t r a c t a el tema podria deure's a I ' í n d o l e de l a m a l a l t i a g r i p a l , susceptible d'ésser presa en broma, i a l fet de dictar-se t a l romanso durant el període de b o n a n ~ a epidbmica de l a primera meitat d ' a q u e l l segle ( 1 ) . Per& no trobem v i l i d t a l p a r e r , p u i x que coneixem roman~osde -facecia r e l a t i u s a epidbmies més greus i menys espaiades. Per a V i l l a l b a el 1627 6s un any sense esment de cap mena d'epidbmia. I en els estudis sobre g r i p consultats només hem trobat dades geografiques de l a g r i p de t a l any. A i x í , Teixidor d i u que n ' h i hagué a i t h l i a i Franca ( 2 ) ; Rodríguez Méndez que comensi a N i p o l s i es dissemina per tota I t i l i a ( 3 ) ; i Salvat que fou l a primera pandbmia g r i n a ? que a r r i b d a Ambrica (41, si bé el mateix Rodríguez anota que segons diversos autors no h i a r r i b i f i n s el 1647. El text del romanso consta de 37 quartetes amb l a r i m a t í p i c a de romans, de versos p a r e l l s assonants, en aquest cas en E. Argument romanGo I ' a u t o r , el Licenciado Pancratio . Topico Segons el títol del Vizcayno, h i a n a l i t z a en relació a l a pandbmia g r i p a l de 1627, diverses de les causes d'epidbmia admeses tradicionalment, per bk que I'examen el f a humorísticament. Comen~a manifestant que en I'estudi dels c l i s s i c s mbdics antics no s ' h i ha entbs (12), motiu pel qual passa a mirar e l cel (241, també amb r e s u l t a t negatiu (28). Els epidemiblegs catalans d'a~eshores tenien totalment per certa l a influl.ncia dels astres, contririament a l g u n del del segle anterior que l a rebutjava per fantasiosa. I a i x í , el 1624 el Dr. Mas v a escriure u n l l i b r e sobre l a pesta perqub temia I'esclat d'aquesta a causa de les conjuncions astrals: I'escaiguda en t a l any i l a pronosticada per al 1630, perquk: " l a causa primera, y p r i n c i p a l de l a Peste, p a r l a n t de causes naturals, és certa y determinada constellatió de Esteles, Planetes o a l g u n Cometa" ( 5 ) . 1 el 1632 el Dr. Rossell corroborava: "nuestro Bernardo Mas en su orden breve nos l o ha confirmado largamente, que no se puede mas dezear". (6) Tot seguit, en considerar l a humitat de l a t e r r a i el temps (32), hom troba g r a n sequedat (401, mentre que l a g r i p I1procede de Frío" (44). Precisament a causa de l a g r a n necessitat d ' a i g u a que h i h a v i a llavors, e l capítol de l a Seu de Tortosa acordB celebrar les processons dels Set Goigs ( 7 ) . L ' a u t o r Sdhuc es demana s i l a m a l a l t i a provenia de I ' i n f e r n (481, per6 d'ací no podien sortir-ne les "de Invierno" (52). O bé s i fou causada pel Carnestoltes (56), perb els cors dels convents també restaren afbnics (64). I m a g i n i que fou el clima humit com e l de Biscaia (68), i tampoc, p u i x que I'epidbmia també a f e c t i altres regnes espanyols (72) i a l t r e s pai'sos (76). 1 també a f l i g í gent d'ocupacions molt diferents (80). Cansat de rumiar, el poeta f i g u r a adormir-se (841, somniar morir-se i anar a l p u r g a t o r i (88), on troba un amic (96), mort de l a g r i p (100), el qual l i ensenya els d i f u n t s de I'epidbmia (104). 1 ensems li d i u que aquesta e r a un c a s t i g del cel (106), no causat per fenbmens atmosfbrics (112), sinó motivat pels molts pecats humans (120) que ofenen Déu (124). Els justos també restaren afbnics (128) perque no poguessin c r i d a r a l cel (132) i a i x í s'espavilessin els pecadors (136), que s i no s'esmenen j a poden preparar-se (140). F i n a l m e n t , I ' a ' u t o r s ' a c o m i a d a g r a n s u a d a g u a r i t de l a g r i p (148). de I'amic (144) i es desperta amb una Temhtica Quelcom més de m i g r o m a n r o a n a l i t z a humoríst icament p o s s i b l e s causes n a t u r a l s de l a g r i p del 1627, amb r e s u l t a t n e g a t i u . Resta, doncs, p e r e x c l u s i ó I ' a l t e r n a t i v a de l a v o l u n t a t d i v i n a com a c a u s a de t a l epidemia; c a u s a q u e en l a r e s t a d e l r o m a n r o e l poeta p r e s e n t a amb I ' a r t i f i c i de f i g u r a r - l a somniada. En canvi, e l s u s d i t Dr. ,Rossell comenra amb e l l a I ' e x a m e n de l e s causes d e l a p e s t i l b n c i a : " L a c a u s a p r i m e r a y p r i n c i p a l es l a v o l u n t a d d e Dios, e l c u a l nos e n v i a esta c a l a m i d a d p o r n u e s t r o s pecados". ( 8 ) No tenen r e s a v e u r e amb I ' a s s u m p t e del romanso e l s q u a t r e g r a v a d e t s q u e I t i l . l u s t r e n : dues dames i dos g a l a n t s . Notícies E n t r e m i g d e l a r e c e r c a e t i o l b g i c a , e l s versos f o r n e i x e n a l g u n e s dades r e l a t i v e s a l a g r i p del 1627, t a l s com: a ) escaure's a f i n a l d'hivern, p u i x q u e es t r a c t a v a d e "enfermedades de I n v i e r n o " (52) i j a h a v i a p a s s a t e l Carnestoltes ( 5 6 ) ; b ) a f e c t a r a E s p a n y a (721, F r a n r a , l t h l i a i u n p a í s de negres ( 7 6 ) ; c ) d o m i n a r e l s símptomes d e l a tos (124) "que r e v i e n t o " ( 1 2 ) , a f o n i a (60 i 135) i c a d a r n "rezio" (124); d ) a c a b a r en d e f u n c i ó (97 i 104) o g u a r i r - s e amb u n a G r a n s u a d a (148). Sinonímia E n e l t e x t d e l r o m a n r o l a g r i p s'esmenta u n a dotzena d e vegades p e l seu nom d ' a l e s h o r e s : "Catarro" (7, 26, 42, 47, 55, 64, 76, 86, 97, 104, 124 i 148), i a l g u n e s vegades s ' h i a l . l u d e i x amb noms g e n e r a l s com " l a passa" ( 11 ) , " m a l d i c i b n " ( 2 7 ) , "enfermedades de I n v i e r n o " (521, "mal" (77) i "arote" (137), p e r b m a i n o és anomenada amb c a p d e l s m o l t s s i n b n i m s q u e e n e l c u r s d e l temps h a t i n g u t t a l m a l a l t i a . Shtira U l t r a p a s s a n t e l tema e n u n c i a t , e l romancjo també s a t i r i t z a e l s metges. A i x í , c o n s i d e r a q u e Hip6crates i Gal& "son / de l a muerte u n instrumento" ( 4 ) i e l s seus l l i b r e s " f r í g i d o s y secos" ( 1 0 ) . D ' a l t r a b a n d a , I ' a m i c somniat f o u d i f u n t "del c a t a r r o / y d e l empellón de u n Médico" (98). Resum Comentari d'un romanro, d i c t a t e n c a s t e l l 2 i estampat a Barcelona, q u e a n a l it z a humorísticament amb r e s u l t a t n e g a t i u p o s s i b l e s causes de l a p a n d i m i a g r i p a l del 1627, d e l a q u a l dóna a l g u n s d e t a l l s , i conclou que f o u u n c h s t i g d e l cel. Transcripció, amb numeració dels versos i regularització del següent romanso, pertanyent a l a Biblioteca Nacional de Lisboa. de i 2, Las causas de donde / h a n procedido 10s gran- / des Catarros que generalmente / ha havido en / todo e l mundo este presente / Año 1627. Por el Licenciado Pancratio Topico Vizcayno 1 Cansado ya de estudiar HypÓcrates y Galeno, vengo a csnocer que son de l a muerte un instrumento. Y v i que n i el tiempo y t i e r r a el Catarro produzieron, porqué procede de f r í o y eran secos en estremo. 5 Después que todos sus Tomos huve mil veces rebuelto p a r a buscar a l Catarro las causas y 10s remedios. Puse el codo en l a r o d i l l a , y en l a mexilla 10s dedos, p a r a pensar si el Catarro p r o v i n i e r a del Infierno. Hallé que todos sus Libros son tan f r i g i d o s y secos, que con ellos y l a passa tengo una tos que rebiento. Pero h a l l é que era impossible! porqué del cálido centro nunca se supo subiessen enfermedades de Invierno. Dexé Physicos aparte, bolbime a l curso del cielo, p a r a ver s i son sus Signos causa de tantos enfermos. Pensé si Carnastol iendas con sus bay ladas y excesos caus6 este negro Catarro que p a r a muchos es negro. Puese el Astrolabi0 a punto, miré las casas y assientos de todos siete Planetas y h a l l é a Saturnorisueño. Pero miré que han estado casi todos 10s Conventos encatarrados 10s Choros, y en sus gargantas silencio. Miré a l Sol que retosava en su carrosa contento, Mercurio y Venus jugavan, l a Luna alegre en su aspecto. Y pues no baylando Frayles no quedan por esto exemptos, señal es que no fué causa de todo el Catarro aquesto. Dexé el cielo, porqué v i que el Catarro no es su effeto n i i n f l u y 6 t a l maldición pues estava en t a l sosiego. Imaginé que fué e l clyme deste deleytoso Reyno, húmedo por tantos Ríos y alegre por ser tan buenos. Considereme l a t i e r r a si era húmeda, y del tiempo esquadriñé qual idades y desenvolvi secretos. Pero n i es esto tampoco, porqué en Castilla, en Toledo, en Valencia, en AragÓn, todo el mundo ha estado enfermo. V i l a t i e r r a tan sedienta que por sus llanos ha habierto bocas p a r a recoger l o que rebosan 10s cielos. En Roma, en Francia, en I t a l i a , y hasta a l l s el Rey de 10s negros me escrivieron estos días que el Catarro h a v i a muerto. Los días como de Agosto, que no l e f a l t a v a a l tiempo sino que el Sol passeara con el Can rabioso y seco. Es mal que no ha perdonado a las tocas, n i sombreros, a l cayado, n i a l a espada, a l a hoz, n i a l r i c o ceptro. 10 15 20 25 30 35 40 C a n ~ a d ode v a c i l a r y de produzir conceptos, c o r r i 6 a mis ojos cortinas un pesado y duro sueño. 85 90 95 100 Dormi, que el y para fuy en y dormido soñé Catarro me a v i a muerto, pagar mis culpas el Purgatori0 puesto. Vi sus quadras zahumadas con aderezos de fuego, aposentos de Azavache, que hasta el ayre buelve negro. Vi un difunt0 amigo rnio, . y preguntele, que es esto? donde estamos? porqué ha sido? quien hos truxo a este destierro. Respondió que del Catarro, y del empel lÓn de un Médico a v i a llegado acá, pero que estava contento. Y sin dezirle yo nada, me l lev6 a unos aposentos, donde 10s que se morían de Catarro estavan puestos. 105 110 Dixo, sabe amigo mio, que este es castigo del cielo, que no lo ha causado el ayre, n i l a m u d a n ~ adel tiempo. No no no no 10s fríos. no el calor. carámbanos de hielo, furiosos aqui lones, el Sol, no 10s elementos. Dan tanto en pecar 10s hombres que duermen a sueño suelto, en sus vicios y pecados, offendiendo a Dios eterno. Es tan grande l a humareda de 10s pecados del suelo, que a . 10s cielos a gran priessa j u s t i c i a suben pidiendo. 120 Y como a aquella pureza de Dios le offende hasta- un pelo, despachó luego un d i l u v i o de Tos, y Catarro rezio. Dízele, y 10s Religiosos, 10s justo, y 10s perfectos porqué también lo han pagado, pues que no lo merecieron? Respondiome, y dixo bien, que les puso impedimento en l a garganta a 10s justos, porqué no g r i t a n a l cielo. Y assi porqué el pecador buscasse por si el remedio, quitó Dios l a voz a l justo, y le hizo un ñudo a l cuello. Y s i con aqueste aSote no se enmiendan 10s del suelo, guarden que es Dios riguroso, y aunque duerme, est5 despierto. Despedímonos de a l l i, y a l s a l i r del aposento, soñé aue se deshazian sobre 'mi 10s nesros techos. Con el susto desperté, y como soñava fsego. , sud6 mucho, y me senti del Catarro, sano y bueno. Con Licencia, en Barcelona, por Estevan Liberós. Año M.DC.XXVI I . 125 130 135 140 BIBLIOGRAFIA 1 .- GARCIA DE ENTERRIA, M a r i a Cruz: "Sociedad y poesia e l barroto", M a d r i d , Taurus ediciones, 1973, pp. 216 s. de cordel en .,'I tratamiento , ) 2.- TEIXIDOR Y SUÑOL, Joaquín: "La g r i p e (Naturaleza, formas y Barcelona - San M a r t í n de Proevensals, Juan Torrens- y T o r a l , p. 21. "Algunos datos r e l a t i v o s a l a g r i p e L I V , n g 1001, 15 rnarzo 1919, p . 203. 1890, (cant.)", 3.- RODRIGUEZ MENDEZ, R.: "Gaceta Médica Catalana", 4.- SALVAT NAVARRO, Antonio: "Tratado Manuel Marín, 1936, p. 325. 5.- MAS, Bernat: y c u r a r de 15r. 6. - ROSSELL, lohan F r a n c i sco: "El verdadero conocimiento de l a peste, sus causas, señales, preservación y curación", Barcelona, Sebastián i Jairne Mathevad, 1632, p. 29v. 7.- O'CALLAGHAN: p. 100. 8.- ROSSELL, op. c i t . , de Higiene", I I, 2s ed., Barcelona, "Orde b r e u y regiment molt Ú t i l , y p r o f i ó s p e r a p r e s e r v a r peste", Barcelona, Esteve Liberós, 1625, pp. VI lr. 10r. "Anales de p. 27v.E Tortosa", I I I, Tortosa, Gabriel Llasat, 1888,