Imprimir aquest article

Anuncio
FRANCESC R l BAS I PONT 1
UN ROMANC0 IMPRES A BARCELONA
SOBRE L E S CAUSES DE L A G R I P DEL ,1627
IV Congrés d 1 H i s t b r i a de l a Medicina Catalana
Poblet, 7-9 de juny de 1985
Actes, Vol. , l l l
Introducció
En un estudi sobre romanGos del s. XVII, Garcia de E n t e r r i a n'esmenta
un d'imprbs a Barcelona sobre les causes dels grandes Catarros que generalmente
ha habido en todo el mundo este presente año 1627. 1 opina que el to b u r l e t a
amb que es t r a c t a el tema podria deure's a I ' í n d o l e de l a m a l a l t i a g r i p a l ,
susceptible d'ésser presa en broma, i a l fet de dictar-se t a l romanso durant
el període de b o n a n ~ a epidbmica de l a primera meitat d ' a q u e l l segle ( 1 ) .
Per& no trobem v i l i d t a l p a r e r , p u i x que coneixem roman~osde -facecia r e l a t i u s
a epidbmies més greus i menys espaiades.
Per a V i l l a l b a el 1627 6s un any sense esment de cap mena d'epidbmia.
I en els estudis sobre g r i p consultats només hem trobat dades geografiques
de l a g r i p de t a l any. A i x í , Teixidor d i u que n ' h i hagué a i t h l i a i Franca
( 2 ) ; Rodríguez Méndez que comensi a N i p o l s i es dissemina per tota I t i l i a
( 3 ) ; i Salvat que fou l a primera pandbmia g r i n a ? que a r r i b d a Ambrica (41,
si bé el mateix Rodríguez anota que segons diversos autors no h i a r r i b i
f i n s el 1647.
El text del romanso consta de 37 quartetes amb l a r i m a t í p i c a de romans,
de versos p a r e l l s assonants, en aquest cas en E.
Argument
romanGo I ' a u t o r ,
el
Licenciado Pancratio . Topico
Segons el
títol
del
Vizcayno,
h i a n a l i t z a en relació a l a pandbmia g r i p a l de 1627, diverses
de les causes d'epidbmia admeses tradicionalment, per bk que I'examen el
f a humorísticament. Comen~a manifestant que en I'estudi dels c l i s s i c s mbdics
antics no s ' h i ha entbs (12), motiu pel qual passa a mirar e l cel (241, també
amb r e s u l t a t negatiu (28). Els epidemiblegs catalans d'a~eshores tenien totalment
per certa l a influl.ncia
dels astres,
contririament
a l g u n del del segle
anterior que l a rebutjava per fantasiosa.
I a i x í , el 1624 el Dr. Mas v a
escriure u n l l i b r e sobre l a pesta perqub temia I'esclat d'aquesta a causa
de les conjuncions astrals:
I'escaiguda en t a l any i l a pronosticada per
al
1630, perquk: " l a causa primera, y p r i n c i p a l de l a Peste, p a r l a n t de
causes
naturals,
és certa
y
determinada constellatió de Esteles,
Planetes
o a l g u n Cometa" ( 5 ) . 1 el 1632 el Dr. Rossell corroborava: "nuestro Bernardo
Mas en su orden breve nos l o ha confirmado largamente, que no se puede
mas dezear". (6)
Tot seguit, en considerar l a humitat de l a t e r r a i el temps (32), hom
troba g r a n sequedat (401, mentre que l a g r i p I1procede de Frío" (44). Precisament
a causa de l a g r a n necessitat d ' a i g u a que h i h a v i a llavors, e l capítol de
l a Seu de Tortosa acordB celebrar les processons dels Set Goigs ( 7 ) . L ' a u t o r
Sdhuc es demana s i l a m a l a l t i a provenia de I ' i n f e r n (481, per6 d'ací no
podien sortir-ne les "de Invierno" (52). O bé s i fou causada pel Carnestoltes
(56), perb els cors dels convents també restaren afbnics (64). I m a g i n i que
fou el clima humit com e l de Biscaia (68), i tampoc, p u i x que I'epidbmia
també a f e c t i altres regnes espanyols (72) i a l t r e s pai'sos (76). 1 també a f l i g í
gent d'ocupacions molt diferents (80).
Cansat de rumiar,
el poeta f i g u r a adormir-se
(841, somniar morir-se
i anar a l p u r g a t o r i (88), on troba un amic (96), mort de l a g r i p (100),
el qual l i ensenya els d i f u n t s de I'epidbmia (104). 1 ensems li d i u que aquesta
e r a un c a s t i g del cel (106), no causat per fenbmens atmosfbrics (112), sinó
motivat pels molts pecats humans (120) que ofenen Déu (124). Els justos
també restaren afbnics (128) perque no poguessin c r i d a r a l cel (132) i a i x í
s'espavilessin els pecadors (136), que s i no s'esmenen j a poden preparar-se
(140). F i n a l m e n t , I ' a ' u t o r s ' a c o m i a d a
g r a n s u a d a g u a r i t de l a g r i p (148).
de
I'amic
(144)
i
es
desperta
amb
una
Temhtica
Quelcom més de m i g r o m a n r o a n a l i t z a humoríst icament p o s s i b l e s causes
n a t u r a l s de l a g r i p del 1627, amb r e s u l t a t n e g a t i u . Resta, doncs, p e r e x c l u s i ó
I ' a l t e r n a t i v a de l a v o l u n t a t d i v i n a com a c a u s a de t a l epidemia; c a u s a q u e
en l a r e s t a d e l r o m a n r o e l poeta p r e s e n t a amb I ' a r t i f i c i de f i g u r a r - l a somniada.
En canvi,
e l s u s d i t Dr. ,Rossell comenra amb e l l a I ' e x a m e n de l e s causes
d e l a p e s t i l b n c i a : " L a c a u s a p r i m e r a y p r i n c i p a l es l a v o l u n t a d d e Dios,
e l c u a l nos e n v i a esta c a l a m i d a d p o r n u e s t r o s pecados". ( 8 )
No tenen r e s a v e u r e amb I ' a s s u m p t e del romanso e l s q u a t r e g r a v a d e t s
q u e I t i l . l u s t r e n : dues dames i dos g a l a n t s .
Notícies
E n t r e m i g d e l a r e c e r c a e t i o l b g i c a , e l s versos f o r n e i x e n a l g u n e s dades
r e l a t i v e s a l a g r i p del 1627, t a l s com:
a ) escaure's a f i n a l d'hivern,
p u i x q u e es t r a c t a v a d e "enfermedades
de I n v i e r n o " (52) i j a h a v i a p a s s a t e l Carnestoltes ( 5 6 ) ;
b ) a f e c t a r a E s p a n y a (721, F r a n r a , l t h l i a i u n p a í s de negres ( 7 6 ) ;
c ) d o m i n a r e l s símptomes d e l a tos (124) "que r e v i e n t o " ( 1 2 ) , a f o n i a
(60 i 135) i c a d a r n "rezio" (124);
d ) a c a b a r en d e f u n c i ó (97 i 104) o g u a r i r - s e
amb u n a G r a n s u a d a
(148).
Sinonímia
E n e l t e x t d e l r o m a n r o l a g r i p s'esmenta u n a dotzena d e vegades p e l
seu nom d ' a l e s h o r e s : "Catarro"
(7, 26, 42, 47, 55, 64, 76, 86, 97, 104, 124
i 148), i a l g u n e s vegades s ' h i a l . l u d e i x
amb noms g e n e r a l s com " l a passa"
( 11 ) , " m a l d i c i b n "
( 2 7 ) , "enfermedades de I n v i e r n o " (521, "mal" (77) i "arote"
(137), p e r b m a i n o és anomenada amb c a p d e l s m o l t s s i n b n i m s q u e e n e l
c u r s d e l temps h a t i n g u t t a l m a l a l t i a .
Shtira
U l t r a p a s s a n t e l tema e n u n c i a t , e l romancjo també s a t i r i t z a e l s metges.
A i x í , c o n s i d e r a q u e Hip6crates i Gal& "son / de l a muerte u n instrumento"
( 4 ) i e l s seus l l i b r e s " f r í g i d o s y secos" ( 1 0 ) . D ' a l t r a b a n d a , I ' a m i c somniat
f o u d i f u n t "del c a t a r r o / y d e l empellón de u n Médico" (98).
Resum
Comentari
d'un
romanro,
d i c t a t e n c a s t e l l 2 i estampat a Barcelona,
q u e a n a l it z a
humorísticament
amb r e s u l t a t n e g a t i u p o s s i b l e s causes de l a
p a n d i m i a g r i p a l del 1627, d e l a q u a l dóna a l g u n s d e t a l l s ,
i conclou que
f o u u n c h s t i g d e l cel.
Transcripció,
amb numeració dels versos i regularització
del següent romanso, pertanyent a l a Biblioteca Nacional de Lisboa.
de
i
2,
Las causas de donde / h a n procedido 10s gran- / des Catarros que generalmente
/ ha havido en / todo e l mundo este presente / Año 1627.
Por el Licenciado Pancratio Topico Vizcayno
1
Cansado ya de estudiar
HypÓcrates y Galeno,
vengo a csnocer que son
de l a muerte un instrumento.
Y v i que n i el tiempo y t i e r r a
el Catarro produzieron,
porqué procede de f r í o
y eran secos en estremo.
5
Después que todos sus Tomos
huve mil veces rebuelto
p a r a buscar a l Catarro
las causas y 10s remedios.
Puse el codo en l a r o d i l l a ,
y en l a mexilla 10s dedos,
p a r a pensar si el Catarro
p r o v i n i e r a del Infierno.
Hallé que todos sus Libros
son tan f r i g i d o s y secos,
que con ellos y l a passa
tengo una tos que rebiento.
Pero h a l l é que era impossible!
porqué del cálido centro
nunca se supo subiessen
enfermedades de Invierno.
Dexé Physicos aparte,
bolbime a l curso del cielo,
p a r a ver s i son sus Signos
causa de tantos enfermos.
Pensé si Carnastol iendas
con sus bay ladas y excesos
caus6 este negro Catarro
que p a r a muchos es negro.
Puese el Astrolabi0 a punto,
miré las casas y assientos
de todos siete Planetas
y h a l l é a Saturnorisueño.
Pero miré que han estado
casi todos 10s Conventos
encatarrados 10s Choros,
y en sus gargantas silencio.
Miré a l Sol que retosava
en su carrosa contento,
Mercurio y Venus jugavan,
l a Luna alegre en su aspecto.
Y pues no baylando Frayles
no quedan por esto exemptos,
señal es que no fué causa
de todo el Catarro aquesto.
Dexé el cielo, porqué v i
que el Catarro no es su effeto
n i i n f l u y 6 t a l maldición
pues estava en t a l sosiego.
Imaginé que fué e l clyme
deste deleytoso Reyno,
húmedo por tantos Ríos
y alegre por ser tan buenos.
Considereme l a t i e r r a
si era húmeda, y del tiempo
esquadriñé qual idades
y desenvolvi secretos.
Pero n i es esto tampoco,
porqué en Castilla, en Toledo,
en Valencia, en AragÓn,
todo el mundo ha estado enfermo.
V i l a t i e r r a tan sedienta
que por sus llanos ha habierto
bocas p a r a recoger
l o que rebosan 10s cielos.
En Roma, en Francia, en I t a l i a ,
y hasta a l l s el Rey de 10s negros
me escrivieron estos días
que el Catarro h a v i a muerto.
Los días como de Agosto,
que no l e f a l t a v a a l tiempo
sino que el Sol passeara
con el Can rabioso y seco.
Es mal que no ha perdonado
a las tocas, n i sombreros,
a l cayado, n i a l a espada,
a l a hoz, n i a l r i c o ceptro.
10
15
20
25
30
35
40
C a n ~ a d ode v a c i l a r
y de produzir conceptos,
c o r r i 6 a mis ojos cortinas
un pesado y duro sueño.
85
90
95
100
Dormi,
que el
y para
fuy en
y dormido soñé
Catarro me a v i a muerto,
pagar mis culpas
el Purgatori0 puesto.
Vi sus quadras zahumadas
con aderezos de fuego,
aposentos de Azavache,
que hasta el ayre buelve negro.
Vi un difunt0 amigo rnio,
.
y preguntele, que es esto?
donde estamos? porqué ha sido?
quien hos truxo a este destierro.
Respondió que del Catarro,
y del empel lÓn de un Médico
a v i a llegado acá,
pero que estava contento.
Y sin dezirle yo nada,
me l lev6 a unos aposentos,
donde 10s que se morían
de Catarro estavan puestos.
105
110
Dixo, sabe amigo mio,
que este es castigo del cielo,
que no lo ha causado el ayre,
n i l a m u d a n ~ adel tiempo.
No
no
no
no
10s fríos. no el calor.
carámbanos de hielo,
furiosos aqui lones,
el Sol, no 10s elementos.
Dan tanto en pecar 10s hombres
que duermen a sueño suelto,
en sus vicios y pecados,
offendiendo a Dios eterno.
Es tan grande l a humareda
de 10s pecados del suelo,
que a . 10s cielos a gran priessa
j u s t i c i a suben pidiendo.
120
Y como a aquella pureza
de Dios le offende hasta- un pelo,
despachó luego un d i l u v i o
de Tos, y Catarro rezio.
Dízele, y 10s Religiosos,
10s justo, y 10s perfectos
porqué también lo han pagado,
pues que no lo merecieron?
Respondiome, y dixo bien,
que les puso impedimento
en l a garganta a 10s justos,
porqué no g r i t a n a l cielo.
Y assi porqué el pecador
buscasse por si el remedio,
quitó Dios l a voz a l justo,
y le hizo un ñudo a l cuello.
Y s i con aqueste aSote
no se enmiendan 10s del suelo,
guarden que es Dios riguroso,
y aunque duerme, est5 despierto.
Despedímonos de a l l i,
y a l s a l i r del aposento,
soñé aue se deshazian
sobre 'mi 10s nesros
techos.
Con el susto desperté,
y como soñava fsego.
,
sud6 mucho, y me senti
del Catarro, sano y bueno.
Con Licencia, en Barcelona, por Estevan Liberós. Año M.DC.XXVI I .
125
130
135
140
BIBLIOGRAFIA
1
.-
GARCIA DE ENTERRIA, M a r i a Cruz:
"Sociedad y poesia
e l barroto", M a d r i d , Taurus ediciones, 1973, pp. 216 s.
de
cordel
en
.,'I
tratamiento ,
)
2.-
TEIXIDOR Y SUÑOL, Joaquín: "La g r i p e (Naturaleza, formas y
Barcelona - San M a r t í n de Proevensals, Juan Torrens- y T o r a l ,
p. 21.
"Algunos datos r e l a t i v o s a l a g r i p e
L I V , n g 1001, 15 rnarzo 1919, p . 203.
1890,
(cant.)",
3.-
RODRIGUEZ MENDEZ, R.:
"Gaceta Médica Catalana",
4.-
SALVAT NAVARRO, Antonio: "Tratado
Manuel Marín, 1936, p. 325.
5.-
MAS, Bernat:
y c u r a r de
15r.
6. -
ROSSELL,
lohan
F r a n c i sco:
"El
verdadero conocimiento de l a peste,
sus causas,
señales,
preservación y curación",
Barcelona, Sebastián
i Jairne Mathevad, 1632, p. 29v.
7.-
O'CALLAGHAN:
p. 100.
8.-
ROSSELL, op. c i t . ,
de
Higiene",
I I, 2s ed.,
Barcelona,
"Orde b r e u y regiment molt Ú t i l , y p r o f i ó s p e r a p r e s e r v a r
peste",
Barcelona, Esteve Liberós,
1625, pp. VI lr. 10r.
"Anales
de
p. 27v.E
Tortosa",
I I I,
Tortosa,
Gabriel
Llasat,
1888,
Descargar