historia del cinema i altres mitjans audiovisuals

1097-HISTORIA DEL CINEMA I ALTRES MITJANS
AUDIOVISUALS
Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts
Assignatura anual. Troncal de Quart Curs
12 crèdits (8 teòrics/4 pràctics)
Any acadèmic 2003/2004
Professora: M.Magdalena Brotons Capó
OBJECTIUS DE L’ASSIGNATURA
L’assignatura Història del Cinema i Altres Mitjans Audiovisuals pretén oferir
una introducció als diferents llenguatges audiovisuals, centrant-se sobretot en la
història del cinema des del seu naixement fins aproximadament els anys vuitanta del
passat segle XX.
El motiu pel qual no desenvolupam en aquest curs la història de la televisió i de la
videocreació és pel fet que, donat que aquesta és l’única assignatura de cinema a la
licenciatura d’història de l’art, hem optat per centrar-mos en el tractament del
llenguatge i la història del cinema, analitzant la cinematografia europea i
nordamericana, tot i que pensam dedicar seminaris a pel·lícules d’altres filmografies
de gran importància, com l’assiàtica en general, i a d’altres de rellevància actuals, com
per exemple cinema iranià.
D’altra banda, l’assignatura Últimes tendències artístiques tracta la videocreació,
motiu pel qual nosaltres l’hem deixada de banda.
En qualsevol cas, per a tots aquells alumnes especialment interessats en aquestes
qüestions, disposam d’una bibliografia orientativa i actualitzada, així com la
possibilitat de tractar en les tutories la informació desitjada.
Així, els objectius que pretenem assolir al llarg del curs són:
-Suscitar l’interès cap el llenagutge audiovisual com a objecte d’estudi, de
manera que es superi la consideració vulgar lligada a l’espectacle i a l’entreteniment
ociós.
1
-Conèixer les obres i les biofilmografies més destacades de la historia de
l’audiovisual
-Conèixer els instruments i procediments bàsics de la investigació en la història
de l’audiovisual
-Adquirir el bagatge històrico-pràtic suficient per a l’anàlisi del text audiovisual
-Que l’alumne realitzi una posterior redacció coherent i completa d’aquesta
anàlisi
-Ubicar l’estudi dels diversos continguts de la matèria dins els coneixements de
la licenciatura, relacionant les arts plàstiques amb el cinema
PREREQUISITS
Al ser aquesta una assignatura optativa i de lliure configuració per a molts
estudis universitaris, ens trobam davant un nombre molt elevat de matriculats que
provenen d’altres estudis. Pensam que aquest és un factor enriqudor, ja que l’alumne
pot aportar els seus coneixements d’altres disciplines, sobretot els que provenen de les
humanístiques, presents al cinema de totes les èpoques.
Recomanam que no es matriculin alumnes de primer o segon curs, tot i que no és
un requisit obligatori.
CONTINGUT DE L’ASSIGNATURA (PROGRAMA)
1.INTRODUCCIÓ.
Els llenguatges audiovisuals: cinema, televisió i video
2.EL LLENGUATGE CINEMATOGRÀFIC
2.1. El guió. Guió literari. Guió tècnic
2.2. Enquadrament
2.3. El pla: diferents tipus de plans
2.4. Angle de presa: normal, picat, contrapicat, etc.
2.5. Moviments de càmera: diferents tipus de travelling,panoràmiques, etc.
2.6. El zoom
2.7. Profunditat de camp
2
2.8. La il·luminació
2.9. La fotografia: blanc/negre, color
2.10. Les transparències
2.11. Velocitat de filmació: normal, ralentí, accelerat, fotograma a fotograma
2.12. El so
2.13. Altres elements: direcció artística,vestuari, maquillatge, efectes especials,
el treball actoral
3. El muntatge
4. Els gèneres
5. HISTÒRIA DEL CINEMA
5.1.-El naixement del cinema.
-Invenció del cinematògraf. Els primers films
-Els Lumière i els films documentals. Méliès i el cinema-espectacle
-Pathé-Gaumont i el "Film d'Art". Charles Pathé
-L’escola de Brighton
-Pioners italians
-Els nordamericans
-Erwin S.Porter
-Thomas H.Ince
-D.W. Griffith
-El cine còmic
-Max Linder
-Mack Sennet
-Charles Chaplin
-Buster Keaton
-El naixement de l’star-system
5.2.Esplendor industrial i artístic
5.2.1.Expressionisme i altres corrents alemanyes (Kammerspielfilm)
-Definició del terme expressionisme. Característiques
del llenguatge expressionista
-Robert Wiene
3
-Paul Wegener
-H. Galeen
-Paul Leni
-Friedrick W. Murnau
-Fritz Lang
5.2.2.El cine Nòrdic
-Dinamarca: C. Th. Dreyer
-Suècia: Victor Sjöström, Mauritz Stiller, Ingmar Bergman
5.2.3. Cinema rus i soviètic
-El context històrico-polític. El cinema com a propaganda
política: els documentals
-Lev Kuleshov
-Dziga Vertov
-Sergei Eisenstein
-Vsevolod Pudovkin
-Alexander Dovjenko
5.2.4. Avantguardes franceses
6.4.1.-Etapa Muda:
-Luois Delluc
- Germaine Dulac
- Jean Epstein
-Abel Gance
-René Clair
6.4.2. El sonor:
-Jean Vigo
- René Clair
-Jean Renoir
6.4.3. L’avantguarda al cinema. Dadà, Futurisme i Surrealisme
- Luis Buñuel
-Jean Cocteau
4
5.3.El Neorrealisme italià.
-La situació del cinema a l’Italia feixista
-La teoria neorrealista: Cesare Zavattini
-Lucchino Visconti
-Roberto Rossellini
-Vittorio de Sica
-Altres directors
5.4. La modernitat cinematogràfica: els Nous Cinemes Europeus.
5.4.1. Italia
-Federico Fellini
-Pier Paolo Passolini
-Michelangelo Antonioni
5.4.2.França
-La Nouvelle Vague
-François Truffaut
-Jean-Luc Godard
-Claude Chabrol
-Altres directors
- Alain Resnais
- Robert Bresson
5.4.3. Cinema Britànic
-El Free Cinema
5.4.4. El nou cine alemany
-El Manifest Oberhausen: A. Kluge, P. Fleichmann, V. Schlöndorf, J.M.
Straub
-R. Fassbinder
-W. Herzog
-Wim Wenders
-M. von Trotta
5
5.5. El cine espanyol
-El cine espanyol 1895-1950
-El tàndem Berlanga/Bardem
-Carlos Saura
-Victor Erice
5.6. Els Estats Units: alguns aspectes
5.6.1.-Context històrico social
5.6.2.-Gènesi i evolució dels gèneres: musical, western, terror, comèdia, còmic,
negre, etc.
5.6.3.-Directors del cinema clàssic nordamericà
-John Ford
-Alfred Hitchcock
-Orson Welles
-William Wyler
-Ernest Lubitstch
-John Huston
-Michael Curtiz
-Howard Hawks
-Fritz Lang
-Billy Wilder
-Raoul Walsh
-J. Von Sternberg
-Joseph L. Mankiewicz
5.6.4. Transformacions al cine nordamericà
-Stanley Kubrick
-F. Ford Coppola
-Martin Scorsesse
-Woody Allen
5.6.5 La sèrie B. Introducció
-Un director: Joseph H.Lewis
6
5.6.6. El Cinema independent
-Jones Mekas
-John Cassavetes
-Wayne Wang
-E. i N. Coen
-Bryan Singer
BIBLIOGRAFIA RECOMANADA
(destacarem amb un asterisc * els llibres recomanats especialment)
Teoria i estètica cinematogràfiques
ADORNO, Theodor Wiesengrund y EISLER, Hans: El cine y la música, Editorial
Fundamentos, Madrid, 1976
AGEL, Henri: Estética del cine, Eudeba, Buenos Aires, 1962
*ARISTARCO, Guido: Historia de las teorías cinematográficas, Barcelona, Editorial
Lumen, 1968
*ARNHEIM, Rudolf: El cine como arte, Ediciones Paidós, Barcelona-Buenos AiresMéxico, 1986 (1957)
ARTAUD, Antonin: El cine, Alianza Editorial, Madrid, 1982
AUMONT, Jacques y otros: Estética del cine. Espacio fílmico, montaje, narración,
lenguaje, Paidós, Barcelona-Buenos Aires-México, 1985
*BALÁSZ, Béla: El film. Evolución y esencia de un arte nuevo, Gustavo Gili, Barcelona,
1978
*BAZIN, André: ¿Qué es el cine?, Ediciones Rialp, Madrid, 1990
BAZIN, André: El cine de la crueldad, Ed. Mensajero, Bilbao, 1977
BETTETINI, Gianfranco: Cine. Lenguaje y escritura, Fondo de Cultura Económica,
México DF, 1975 (1968)
CHIARINI, Luigi: Art i tècnica del film, Edicions 62, Barcelona, 1967
EISENSTEIN, S. M.: Reflexiones de un cineasta, Editorial Lumen, Barcelona, 1970
7
EISENSTEIN, S. M.: El sentido del cine, Siglo veintiuno editores, Buenos Aires, 1974
*EISENSTEIN, S. M.: Teoría y técnica cinematográficas, Rialp, Madrid, 1976
EPSTEIN, Jean: La esencia del cine, Ediciones Nueva Visión, Buenos Aires, 1957
EPSTEIN, Jean: La inteligencia de una maquina, Ediciones Nueva Visión, Buenos Aires,
1960
FAGIOLO, Marcelo, "La catedral de cristal. La arquitectura del expresionismo y la
tradición esotérica", a: El pasado en el presente. El revival en las artes plásticas, la
arquitectura, el cine y el teatro, Barcelona, Editorial Gustavo Gili, 1977
GUTIERREZ ESPADA, Luis: Narrativa fílmica. Teoría y técnica del guión
cinematográfico, Ediciones Pirámide, Madrid, 1978
JARVIE, I. C.: Sociología del cine, Ediciones Guadarrama, Madrid, 1974
*KRACAUER, Siegfried: Teoría del cine. La reducción de la realidad física, Ediciones
Paidós, Barcelona, 1989 (1960)
MITRY, Jean: Estética y psicología del cine, 2 vols., Siglo veintiuno editores, Madrid,
1978
TARKOVSKI, Andrei: Esculpir en el tiempo. Reflexiones sobre el arte, la estética y la
poética del cine, Rialp, Madrid, 1991
Manuals de llenguatge i història del cinema
*AA.DD.: Historia general del cine, Cátedra, Madrid, 1998 (12 vols)
ARMES, Roy: Panorama histórico del cine, Editorial Fundamentos, Madrid, 1976
*CAPARROS LERA, José María: Introducción a la historia del arte cinematográfico,
Ediciones Rialp, Madrid, 1990
*CARMONA, Ramón: Cómo se comenta un texto fílmico, Ediciones Cátedra, Madrid,
1991
*COSTA, Antonio: Saber ver el cine, Paidós, Barcelona-Buenos Aires-México, 1988
*GUBERN, Román: Historia del cine, 2 vols., Editorial Lumen, Barcelona, 1973
GUTIERREZ ESPADA, Luis: Historia de los medios audiovisuales, 3 vols., Pirámide,
Madrid, 1979
8
HULTEN, Pontus y otros: Une Histoire du Cinéma, Centre National d'Art et de Culture
Georges Pompidou, París, 1976
JEANNE, René y FORD, Charles: Historia ilustrada del cine, 3 vols., Alianza Editorial,
Madrid, 1974
KUHN, Rodolfo: Introducción a la realización cinematográfica, Ediciones JC, Madrid,
1982
*MARTIN, Marcel: El lenguaje del cine, Gedisa, Barcelona, 1992
REISZ, Karel: Técnica del montaje cinematográfico, Taurus Ediciones, Madrid, 1960
ROMERO GUALDA, María Victoria: Vocabulario de cine y televisión, Ediciones
Universidad de Navarra, Pamplona, 1977
*SADOUL, Georges: Historia del cine mundial (desde los orígenes hasta nuestros días),
Siglo veintiuno editores, México-Madrid-Buenos Aires, 1972
*SÁNCHEZ NORIEGA, J.L.: Historia del cine. Teoría y géneros cinematográficos,
fotografía y televisión, Alianza Editorial, Madrid, 2002
SANCHEZ, Rafael C.: Montaje cinematográfico, arte de movimiento, Ediciones Nueva
Universidad/Editorial Pomaire, Santiago de Chile, 1971
WYVER, John: La imagen en movimiento. Aproximación a una historia de los medios
audiovisuales, Ediciones Documentos Filmoteca, Valencia, 1991 (1989)
Bibliografía específica
(*La bibliografía específica de cada tema s’ampliarà al llarg del curs )
AA.DD.: El cine soviético de todos los tiempos, 1924-1986, Filmoteca de la Generalitat
Valenciana, Valencia, 1988
AA.DD.: Silent Witnesses: Russian films 1908-1919, British Film Institute, London, 1989
AA.DD.: Historia del cine español, Cátedra, Madrid, 2003
ANGULO, Jesús, et. al.: “Peliculas del ciclo: Cocteau. La vanguardia historica. El
surrealismo americano”, a Nosferatu, n, 3, 1990, pp. 43-85
BERTERETTO, Paolo: Il cinema d’avanguardia 1910-1930, Marsilio, Venezia, 1983
BLACK, Gregory: Hollywood censurado, Cambridge University Press., 1998
9
BOGDANOVICH, Peter: Fritz Lang en América, ed. Fundamentos, Madrid, 1971
BORDE, R.; BOUSSY, F.: Le neo-ralisme italien, Claire Fontaine, Lausana, Suïssa, 1960
CADARS, Pierre; COURTADE, Francis: Histoire du cinéma nazi, Ed. Le Terrain Vague,
Paris, 1972
CAPARROS LERA, J. M.: El cine español de la democracia. De la muerte de Franco al
"cambio" socialista (1975-1989), Anthropos, Barcelona, 1992
CARPI, Fabio: Il cinema italiano del dopoguerra, Schuarz Ed., Milano, 1958
CASALS, Josep: El expresionismo. Orígenes y desarrollo de una nueva sensibilidad, ed.
Montesionos, Barcelona, 1982
CASAS, Quim: Fritz Lang, Cátedra, Ediciones Barcelona, 1991
CASAS, Quim: "De Ford a Wenders, influencias y devociones", a: Nosferatu, nº 12, City,
1993, pp. 46-51.
CASAS, Quim: "Cine y rock: interrelación de lenguajes en el cine de Wenders", a
Nosferatu, nº 16, 1994, pp. 36-41
CERAM, C.W.: Arqueología del cine, Destino, Barcelona, 1965
CLAIR, René: Comedias y comentarios, Rialp, Madrid, 1961
COMA, Javier: Historia del cine americano (3 vols.), Ed. Laertes, Barcelona, 1993
COWIE, Peter: Le cinéma des Pays Nordiques, Centre National d’Art et de Cultura
Georges Pompidou, Paris, 1990
D’AMICO, M.: La comedia all’italiana, Mondadori, Milan, 1985
DI MARINO, Bruno y SPAGNOLETTI, Giovanni (a càrreg de): Friedrich Wilhelm
Murnau, Dino Audino editore, Roma, 1992
DREYER, Carl Theodor: Cinque film, Giulio Einaudi editore, Turín, 1967
DROUZY, Maurice y TESSON, Charles: Carl Th. Dreyer. Ouvres cinématographiques
1926-1934 (La Passion de Jeanne d´Arc, Vampyr, Nocturne, M. Lambentier ou Satan,
L´Home ensamblé), Cinémathèque Française, Grenoble, 1983
ESCALERA, Manuel de la: Cuando el cine rompió a hablar, Taurus Ediciones, Madrid,
1971
10
EISNER, Lotte H.: Fritz Lang, Da Capo Press, Inc., Londres, 1976
EISNER, Lotte, H.: La pantalla demoníaca. las influencias de Max Reidnhart y del
expresionismo, Cátedra, Col. Signo e imagen, Madrid, 1988
FERNANDEZ, Carlos: F. W. Murnau, Filmoteca Nacional de España, Madrid, 1966
FERNANDEZ SANTOS, Angel: Maiakovsky y el cine, Tusquets, Barcelona, 1974
FERRARA, Giuseppe: Il nuovo cinema italiano, Le Monnier, Florència, 1957
FOFI, Goffredo: Luis Buñuel. Sette film, Giulio Einaudi editore, Turín, 1989
FONT, Domènec: Conocer Eisenstein y su obra, Dopesa, Barcelona, 1979
FONT, Domènec: Paisajes de la modernidad. Cine europeo 1960-1980, Paidós, Barcelona,
2002
GENOVART, Gabriel: La placenta dels somins. Els mites, els contes i el cinema en la
formació de l’afectivitat, Universitat de les Illes Balears, Palma, 2001
GOMERY, Douglas: Hollywood. El sistema de estudios, Verdoux, Madrid, 1991
GUBERN, Román: McCarthy contra Hollywood: la caza de brujas, Anagrama, Barcelona,
1970
GUBERN, Román: Cine español en el exilio 1936-1939, Editorial Lumen, 1976
HORVILLEUR, Gilles (dir.): Dictionnaire des personnages du cinèma, Bordas, Paris,
1988
HOVALD, Patrice G.: El neorrealismo y sus creadores, Ed. Rialp, Madrid, 1962
HUESO MONTON, A. Luis: Los géneros cinematográficos. Materiales bibliográficos y
filmográficos, Mensajero, D. L., Bilbao, 1983
JACOBS, Lewis: La azarosa historia del cine americano, 2 vols., Editorial Lumen,
Barcelona, 1971
JENSEN, Jytte: Carl Theodor Dreyer, The Museum of Modern Art, N.Y. 1988
KIROU, Ado: Le Surrealisme au Cinéma, Editions Arcanes, París, 1953
KRACAUER, Siegfried: De Caligari a Hitler. Historia psicológica del cine alemán,
Ediciones Paidós, Barcelona-Buenos Aires-México, 1985
11
LIZZANI, Carlo: Il cinema italiano 1895-1979, Ed. Riuniti, Roma, 1982
LLINAS, Francesc: El Cine-Ojo. Textos y manifiestos, Editorial Fundamentos, Madrid,
1974
MARINIELLO, Silvestra: El cine y el fin del arte. Teoría y práctica cinematográfica en
Lev Kuleshov, Ediciones Cátedra, Madrid, 1992
MARLET, Luis y otros: El arte en el Tercer Reich, 2 vols., Ediciones Wotan, Barcelona,
1981
MARÍN, Jerónimo José; RUBIÓ, Antonio: Cine y Revolución Francesa, Ed Rialp, Madrid,
1991
MEDVEDKIN, A. I.: El cine como propaganda política. 294 días sobre ruedas, Siglo
veintiuno editores, Madrid, 1977
MENDEZ-LEITE, Fernando: Historia del cine español, Rialp, Madrid, 1965
MITRY, Jean: Historia del cine experimental, Fernando Torres Editor, Valencia, 1974
MONTERDE, Jose Enrique: “Un desconocido: el cine francés”, a Dirigido por, n. 129-130,
octubre-nov de 1985, pp. 37-48
MONTERDE, Juan Enrique i RIAMBAU, Esteve: “Surrealismeo y cine”, a Dirigido por,
n. 54, 1978, pp. 48-57
MOTTRAM, Ron: The Danish cinema before Dreyer, The Scarecrow Press, London, 1988
OLTRA I COSTA, Romà: Seixanta anys de cinema català (1930-1969). Un índex de films i
directors des dels inicis del sonor fins avui insert en el seu context històric, Institut Català
de Cinematografia, Barcelona, 1990
ORTIZ, Aurea y PIQUERAS, María Jesus: "Presencia (y ausencia) de la pintura en el cine
de Jean Renoir, o cómo no hay que fiarse de las apariencias, Jean Renoir", a: Nosferatu, nº
17-18, City, 1995, pp. 82-85.
PAOLELLA, Roberto: Historia del cine mudo, Editorial Universitaria de Buenos Aires,
Buenos Aires, 1967
PARRAIN, Philippe: Dreyer. Cadres et Mouvements, Lettres Modernes, París, 1967
PASSEK, Jean-Loup (director): Le cinema russe et sovietique, Centre National d'Art et de
Culture Georges Pompidou/L'Equerre, París, 1981
12
PEREZ PERUCHA, Julio: “Itinerarios de la vanguardia historica” a Nosferatu, n, 3, 1990,
34-42
PORTER, Miquel: Història del cinema català (1895-1968), Táber, Barcelona, 1969
PUIG, Xavier: “El ismo surreal”, Nosferatu, n. 3, pp. 26-33
RAMIREZ, Gabriel: El cine de Griffith, Era, México, 1972
RAMIREZ, Juan Antonio: La arquitectura en el cine. Hollywood, la Edad de Oro, Alianza
Forma, Madrid, 1993
RAPISARDA, Giusi: Cine y vanguardia en la Unión Soviética. La Fábrica del Actor
Excéntrico (FEKS), Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 1978
RENOIR, Jean: Mi vida, mis films, Fernando Torres Editor, Valencia, 1975
RICHARD, Lionel: Del expresionimo al nazismo. Arte y cultura desde Guillermo II hasta
la república de Weimar, Ed Gustavo Gili, Col. Punto y linea, Barcelona, 1979
RIEFENSTAHL, Leni: Memorias, Editorial Lumen, Barcelona, 1991
RIMBAU, Esteve: “Une partir de campagne”, a Dirigido por, n. 115, agost 1984, pp. 62-63
RITTAUD-HUTINET, Jacques: Auguste et Louis Lumiere. Les 100 premieres films,
Philippe Sers éditeur/Vilo diffusion, París, 1990
ROMAGUERA I RAMIÓ, Joaquim et. al. (ed.): "Las vanguardias artísticas en la historia
del cine español", a: Actas del III Congreso de la Asociación Española de Historiadores de
Cine, San Sebastián 1990, San Sebastián, Filmoteca Vasca
RONDOLINO, Gianni: "Lászó Moholy-Nagy: Peinture, Photographie, Cinéma", a: Lászó
Moholy-Nagy, París, Musées de Marseille-Réunion des Musées Nationaux, 1991
ROSES, Montserrat: Nuevo cine alemán, J. C. D. L., Madrid, 1991, pàg.
SADOUL, Georges: El cine de Dziga Vertov, Era, México, 1973
SALA, Ramón: "El cine republicano de 1936 a 1939: pluralidad y propaganda", a:
Nosferatu, Nº 7,1991, pp. 39-43.
SANCHEZ VIDAL, Agustín: Luis Buñuel, Ediciones Cátedra, Madrid, 1991
SANCHEZ-BIOSCA, Vicente: Sombras de Weimar. Contribución a la historia del cine
alemán 1918-1933, Verdoux, Madrid, 1990
13
SANZ DE SOTO, Emilio: “Los surrealistas y el cine” a Antonio Bonet Correa (Coord.): El
Surrealismo, Ed Catedra, Madrid, 1983, pp. 91-104
SAYAG, Alain: Cinema dadaiste et surréaliste, Centre National d'Art et de Culture
Georges Pompidou, París, 1976
SKOLOVSKI, Viktor: Eisenstein, Anagrama, Barcelona, 1973
STALLER, Natasha: "Melies Fantastic Cinema and the Origins of Cubism", a: Art History,
vol. 12, 1989, pp. 202-232.
TORRES, Augusto M.: Cine español, años sesenta, Anagrama, Barcelona, 1973
TORRES, Augusto M.: El cine norteamericano en 120 películas, Alianza Editorial,
Madrid, 1973
TÖTEBERG, Michael: Fritz Lang, Edicions 62, Barcelona, 1992
TYLER, Parker: Cine Underground. Historia crítica, Editorial Planeta, Barcelona, 1973
VERDONE, Mario: Storia del cinema italiano, Tascabili Economici Newton, , Milà, 1995
VERTOV, Dziga: Memorias de un cineasta bolchevique, Labor, Barcelona, 1974
VILLEGAS LOPEZ, Manuel: En el esplendor del cine francés, Ed. J.C., Madrid, 1992
El cinema a les Balears
AGUILO, Catalina: Josep Truyol (1868-1949), Consell de Mallorca. Comissió de Cultura i
Patrimoni Històric/Sa Nostra, Palma de Mallorca, 1999
AGUILO, Catalina; MENDIOLA, J.A., Fortunio Bonanova. Un home de llegenda, Di7,
Palma, 1997
PUJALS, Matgalida, SANTANA, Manel, Classificació 3R, Documenta Balear, Palma,
1999
SBERT, Cristòfil-Miquel, El cinema a les Balears des de 1896, Documenta Balear, Palma,
2001
14
MÈTODES D’ENSENYAMENT
Història del cine i altres mitjans audiovisuals és una matèria amb un nombre de
crèdits pràctics important (4 dels 12 totals). El que proposam és una docència on es
combinen les classes teòriques amb les pràtiques, ja que disposam d’una aula amb els
mitjans necessaris per dur-ho a terme (la sala d’Actes de l’Edifici Anselm Turmeda).
El curs s’iniciarà amb un comentari del programa i de la bibliografia general
recomanada, destacant que aquesta s’anirà ampliant durant el curs amb bibliografía
específica de cada tema.
Les primeres sessions es dedicaran a presentar el llenguatge audiovisual, els
elements que el composen i l’ús que se’n fa d’ells a la pràctica.
Posteriorment, es començarà amb la història del cinema pròpiament dita.
Després d’oferir a l’alumne unes pautes de comentari i un coneixement teòric sobre la
matèria, aquesta s’exemplificarà amb visionats de fragments de films dels directors i/o
corrents cinematogràfics explicats anteriorment. El professor comentarà la seqüència,
de manera que s’adaptarà la teoria abans exposada, amb la intenció que, posteriorment,
sigui l’alumne el que realitzi aquest exercici a l’exàmen.
Puntualment s’aniran proposant pràctiques a l’alumne, per tal que vagi realitzant
aquests exercicis a casa, de manera que aprengui a llegir i comentar la imatge, reflexió
que haurà de completar amb uns coneixements teòrics adquirits.
També es comentaran a classe textos, tals com manifests i fonts fonamentals de
la història i l’estètica cinematogràfiques. Aquests comentaris suposaran un contrapunt
a les classes teòriques, a la qual complementen i enriqueixen.
Pensam que aquesta és una matèria que permet flexibilitat a l’hora de poder
introduir al programa noticies d’interés o esdeveniments destacats, tals com la visita
d’un director de cine, teòric, etc., a la nostra ciutat, per tal que vengui a parlar del seu
treball a classe, o convidar a algun especialista en temes concrets, com així ho hem fet
en anys anteriors.
TREBALL COMPLEMENTARI
Hi haurà tres llibres que els alumnes hauran de llegir obligatòriament. A
l’examen es faran preguntes sobre aquestes lectures:
15
BAZIN, André, ¿Qué es el cine?, Ed. Rialp, Madrid, 1990 (1966)
COSTA, Antonio: Saber ver el cine, Paidós, Barcelona-Buenos Aires-México,
1997(1988)
KRACAUER, Siegfried: De Caligari a Hitler. Historia psicológica del cine
alemán, Ediciones Paidós, Barcelona-Buenos Aires-México, 1985 (1961)
També hi haurà un llistat de deu films que els alumnes hauran de veure obligatoriament.
Aquest llistat es facilitarà als alumnes a l’inici del curs.
Al llarg del curs anirem informant als alumnes de les projeccions de cine clàssic que es
fan a diversos centres culturals de Mallorca, així com dels diversos cicles de cine que es
duen a terme a l’activitat Cinemacampus, en aquesta universitat.
SISTEMES D’AVALUACIÓ
Tot i que consideram que l’avaluació ha de ser contiua, és a dir, s’ha de tenir
present la participació activa de l’alumne a classe, la realització de les pràctiques
proposades, etc., l’examen escrit serà l’eina que farem servir per avaluar els
coneixements adquirits, sense deixar de banda els aspectes abans esmentats.
Es realitzaran dos examens parcials i un final.
Els examens parcials constaran del comentari de tres seqüències de films vists o
comentats a classe, segons els procediments practicats al llarg del curs, i una pregunta
sobre els llibres de lectura obligatòria.
L’exàmen final constarà del comentari de sis seqüències, més dues preguntes
dels llibres.
IDIOMA EN EL QUAL S’IMPARTIRÀ
Català
16