4. Los años más difíciles (1940-1959) 4. Els anys més difícils (1940-1959) Autarquía y mercado negro Autarquia i mercat negre La industria de Elche atravesó por un período de serias dificultades durante la década de 1940. Dificultades generadas en parte por la guerra civil que acababa de sufrir el país y por la guerra mundial que se desató inmediatamente después, pero agravadas sin duda por la política autárquica que aplicó entonces la Dictadura de Franco. Hubo una grave escasez de materias primas, fue prácticamente imposible renovar la maquinaria y las restricciones eléctricas hundieron la productividad. Los precios oficiales de tasa y el racionamiento de los principales materiales impulsaron el desarrollo del mercado negro y el retroceso de la calidad del producto. Las trabas legales para la creación de nuevas empresas fomentaron el clandestinaje. Mientras en 1936 la matricula industrial de Elche registraba 47 fábricas de alpargatas y 65 de calzado de cuero, en 1950 las fabricas y los talleres alpargateros sólo sumaban 37 establecimientos y las fábricas de calzado habían quedado reducidas a 36. La indústria d’Elx passà per un període de serioses dificultats durant la dècada de 1940. Dificultats generades en part per la guerra civil que acabava de patir el país i per la guerra mundial que es desencadenà immediatament després, però agreujades sens dubte per la política autàrquica que aplicà llavors la Dictadura de Franco. Hi hagué una greu escassesa de matèries primeres, va ser pràcticament impossible renovar la maquinària i les restriccions elèctriques afonaren la productivitat. Els preus oficials de taxa i el racionament dels principals materials impulsaren el desenvolupament del mercat negre i el retrocés de la qualitat del producte. Els entrebancs legals per a la creació de noves empreses fomentaren la indústria clandestina. Mentre que el 1936 la matrícula industrial d’Elx registrava 47 fàbriques d’espardenyes i 65 de calçat de cuiro, el 1950 les fàbriques i els tallers espardenyers només sumaven 37 establiments i les fàbriques de calçat havien quedat reduïdes a 36. Situación de la industria en Elche en junio de 1939 Situació de la indústria a Elx pel juny de 1939 Ramas Branques Fábricas Fàbriques Trabajadores Treballadors Parados Parats Calzado de cuero / Calçat de cuiro 41 5.500 4.300 Alpargatas y zapatillas / Espardenyes i sabatetes 72 6.774 1.750 5 2.000 1.300 Hilados y cordelería / Filats i corderia 1 300 200 Tejidos (lonas y cintas) / Teixits (lones i cintes) 7 2.000 Caucho y calzado vulcanizado / Cautxú i calçat vulcanitzat 44 1.000 Otras industrias / Altres indústries 4.000 2.550 Total 20.574 11.100 Calendario de 1943 de la empresa Ripoll Hermanos (imagen cedida por el Centro de Cultura Tradicional de Pusol) Calendari de 1943 de l’empresa Ripoll Hermanos (Imatge cedida pel Centre de Cultura Tradicional de Puçol) Informe sobre la conducta de dos empleados firmado por el empresario Vicente Serrano en 1940 (Archivo Histórico Municipal de Elche) Informe sobre la conducta de dos empleats, firmat per l’empresari Vicente Serrano el 1940 (Arxiu Històric Municipal d’Elx) Comunicación de la Fiscalía Superior de Tasas sobre el comercio ilegal de pieles en 1942 (Archivo Histórico Municipal de Elche) Comunicació de la Fiscalia Superior de Taxes sobre el comerç il·legal de pells el 1942 (Arxiu Històric Municipal d’Elx) 45 Interior de la fábrica de alpargatas de Vicente Serrano en la década de 1950 (imágenes cedidas por los herederos de Vicente Serrano) Interior de la fàbrica d’espardenyes de Vicente Serrano en la dècada de 1950 (imatges cedides pels hereters de Vicente Serrano) Comunicación de la Comisaría General de Abastecimientos sobre los precios autorizados para las suelas de caucho aglomerado en junio de 1939 (Archivo Histórico Municipal de Elche) Relación de empresas integradas en la “Unión de Fabricantes de Calzado de Elche”, sociedad anónima constituida en Elche en 1949 que reunía a la mayoría de las empresas ilicitanas del sector (Festa d’Elig, 1949) Comunicació de la Comissaria General d’Abastiments sobre els preus autoritzats per a les soles de cautxú aglomerat pel juny de 1939 (Arxiu Històric Municipal d’Elx) Relació d’empreses integrades en la societat anònima constituïda a Elx el 1949 que reunia la “Unión de Fabricantes de Calzado de Elche” majoria de les empreses il·licitanes del sector (Festa d’Elig, 1949) Informe sobre la conducta de un empleado de la empresa Vicente Sansano Fenoll SA de octubre de 1939 (Archivo Histórico Municipal de Elche) Informe sobre la conducta d’un empleat de l’empresa Vicente Sansano Fenoll SA d’octubre de 1939 (Arxiu Històric Municipal d’Elx) Exhibición de productos de la industria de Elche en la XII Feria Oficial de Muestras, celebrada en Barcelona en 1944 (Festa d’Elig, 1944) Exhibició de productes de la indústria d’Elx en la XII Fira Oficial de Mostres, celebrada a Barcelona el 1944 (Festa d’Elig, 1944) 46 Las grandes empresas de vulcanizado Les grans empreses de vulcanitzat El retroceso del nivel de vida sufrido en España tras la guerra civil frenó el crecimiento de la industria del calzado de cuero en beneficio de la producción de alpargatas y zapatillas con piso de goma. Las grandes empresas que se habían creado antes de la guerra para elaborar este tipo de productos, integrando la fabricación de sus principales componentes, se vieron favorecidas por la política económica del franquismo e incrementaron su tamaño y su influencia sobre el conjunto de la industria ilicitana. “Fabricantes de Suelas de Caucho Aglomerado”, FACASA, llegó a tener mil trabajadores a mediados de los años 50 y una producción diaria que se aproximaba a los 15.000 pares de suelas de goma y los 3.000 de calzado vulcanizado. “Ripoll Hermanos y Compañía”, que compaginaba la producción de lona con la fabricación de alpargatas, pisos de goma y calzado vulcanizado, tuvo un millar de trabajadores en los años 50 y su capacidad de producción diaria rebasaba ya en 1945 los 15.000 pares de alpargatas y los 12.000 de sandalias de goma. “Industrias del Caucho y sus Regenerados S.A.”, INCASA, conocida como “La Zapatillera”, también se aproximó al millar de trabajadores. El retrocés del nivell de vida patit a Espanya després de la guerra civil frenà el creixement de la indústria del calçat de cuiro en benefici de la producció d’espardenyes i sabatetes amb pis de goma. Les grans empreses que s’havien creat ans de la guerra per a elaborar aquesta classe de productes, integrant la fabricació dels seus principals components, foren afavorides per la política econòmica del franquisme i incrementaren la seua grandària i la seua influència sobre el conjunt de la indústria il·licitana. “Fabricantes de Suelas de Caucho Aglomerado”, FACASA, arribà a tenir mil treballadors a mitjan els anys 50 i una producció diària que s’aproximava als 15.000 parells de soles de goma i els 3.000 de calçat vulcanitzat. “Ripoll Hermanos y Compañía”, que compaginava la producció de lona amb la fabricació d’espardenyes, pisos de goma i calçat vulcanitzat, tingué un miler de treballadors en els anys 50 i la seua capacitat de producció diària ultrapassava ja en 1945 els 15.000 parells d’espardenyes i els 12.000 de sandàlies de goma. “Industrias del Caucho y sus Regenerados S.A.”, INCASA, coneguda com “La Zapatillera”, també s’apropà al miler de treballadors. Publicidad de la empresa Peral y Gomis SL de maquinaria para vulcanizado y molde eléctrico para vulcanizar calzado (José Antonio Ferrández Bas) Publicitat de l’empresa Peral y Gomis SL de maquinària per a vulcanitzat i motle elèctric per a vulcanitzar calçat (José Antonio Ferrández Bas) Vista aérea de las instalaciones de “Ripoll Hermanos y Compañía” (Archivo Histórico Municipal de Elche) Vista aèria de les instal·lacions de “Ripoll Hermanos y Compañía” (Arxiu Històric Municipal d’Elx) Planos de las instalaciones de FACASA (Archivo Histórico Municipal de Elche) Plànols de les instal·lacions de FACASA (Arxiu Històric Municipal d’Elx) 47 48 Las fábricas de motocicletas Les fàbriques de motocicletes La disminución del consumo de alpargatas durante los años 50, en beneficio del calzado vulcanizado y de otros calzados de mayor calidad, ocasionó una situación difícil a las empresas dedicadas en Elche a la fabricación de maquinaria para la industria alpargatera. La respuesta de algunas de ellas fue modificar su especialización y producir motocicletas, un artículo cuya demanda comenzaba a crecer con rapidez. Francisco Candela lanzó al mercado las motocicletas “Elig”, con chasis fabricados por la empresa ilicitana y motores de la marca Hispano Villers. A finales de la década de 1950 tenía 24 trabajadores y producía anualmente unas 120 unidades, que se comercializaban principalmente en Elche y las localidades vecinas. Miguel Santonja creó la marca Setter y fabricó sus propios motores. Empleaba a 31 personas y producía anualmente cerca de 400 motocicletas. La disminució del consum d’espardenyes durant els anys 50, en benefici del calçat vulcanitzat i d’altres calçats de major qualitat, ocasionà una situació difícil a les empreses dedicades a Elx a la fabricació de maquinària per a la indústria espardenyera. La resposta d’algunes d’elles va ser modificar-ne l’especialització i produir motocicletes, un article la demanda del qual començava a créixer ràpidament. Francisco Candela llançà al mercat las motocicletes “Elig”, amb xassissos fabricats per l’empresa il·licitana i motors de la marca Hispano Villers. A finals de la dècada de 1950 tenia 24 treballadors i produïa anualment unes 120 unitats, que es comercialitzaven principalment a Elx i les localitats veïnes. Miguel Santonja creà la marca Setter i fabricà els seus propis motors. Donava ocupació a 31 persones i produïa anualment vora 400 motocicletes. Velomotor Santonja de 60 cc. (c. 1952. Imagen cedida por José Sánchez Santonja) Personal de la empresa Santonja con los trofeos ganados por sus motocicletas (imagen cedida por José Sánchez Santonja) Personal de l’empresa Santonja amb els trofeus guanyats per les seues motocicletes (Imatge cedida por José Sánchez Santonja) Velomotor Santonja de 60 cc. (c. 1952. Imatge cedida per José Sánchez Santonja) Calendario de 1945 del taller de maquinaria de Miguel Santonja (imagen cedida por el Centro de Cultura Tradicional de Pusol) Calendari de 1945 del taller de maquinària de Miguel Santonja (Imatge cedida pel Centre de Cultura Tradicional de Puçol) 49 Visita del ministro de Industria al expositor de las motocicletas Santonja en 1952 (imagen cedida por José Sánchez Santonja) Visita del ministre d’Indústria a l’expositor de les motocicletes Santonja el 1952 (Imatge cedida por José Sánchez Santonja) Motocicletas Setter de 74 cc., 1960 (José Sánchez Santonja) y de 125 cc., 1963 (María del Pilar Sánchez Santonja) Motocicleta Setter de 74 cc., 1960 (José Sánchez Santonja) i de 125 cc., 1963 (María del Pilar Sánchez Santonja) Motocicleta Elig de 125 cc., c. 1960 (Francisco Oliver Martínez) Motocicleta Elig de 125 cc., c. 1960 (Francisco Oliver Martínez) 50