BANCAJA catalogo 1-32 v4

Anuncio
4. Los años más difíciles
(1940-1959)
4. Els anys més difícils
(1940-1959)
Autarquía y mercado negro
Autarquia i mercat negre
La industria de Elche atravesó por un período de serias dificultades durante la década de 1940. Dificultades generadas en parte
por la guerra civil que acababa de sufrir el país y por la guerra
mundial que se desató inmediatamente después, pero agravadas sin
duda por la política autárquica que aplicó entonces la Dictadura de
Franco. Hubo una grave escasez de materias primas, fue prácticamente imposible renovar la maquinaria y las restricciones eléctricas
hundieron la productividad. Los precios oficiales de tasa y el
racionamiento de los principales materiales impulsaron el desarrollo
del mercado negro y el retroceso de la calidad del producto. Las trabas legales para la creación de nuevas empresas fomentaron el clandestinaje. Mientras en 1936 la matricula industrial de Elche registraba 47 fábricas de alpargatas y 65 de calzado de cuero, en 1950 las
fabricas y los talleres alpargateros sólo sumaban 37 establecimientos
y las fábricas de calzado habían quedado reducidas a 36.
La indústria d’Elx passà per un període de serioses dificultats
durant la dècada de 1940. Dificultats generades en part per la guerra
civil que acabava de patir el país i per la guerra mundial que es desencadenà immediatament després, però agreujades sens dubte per la
política autàrquica que aplicà llavors la Dictadura de Franco. Hi
hagué una greu escassesa de matèries primeres, va ser pràcticament
impossible renovar la maquinària i les restriccions elèctriques
afonaren la productivitat. Els preus oficials de taxa i el racionament
dels principals materials impulsaren el desenvolupament del mercat
negre i el retrocés de la qualitat del producte. Els entrebancs legals
per a la creació de noves empreses fomentaren la indústria clandestina. Mentre que el 1936 la matrícula industrial d’Elx registrava 47
fàbriques d’espardenyes i 65 de calçat de cuiro, el 1950 les fàbriques i
els tallers espardenyers només sumaven 37 establiments i les
fàbriques de calçat havien quedat reduïdes a 36.
Situación de la industria en Elche en junio de 1939
Situació de la indústria a Elx pel juny de 1939
Ramas
Branques
Fábricas
Fàbriques
Trabajadores
Treballadors
Parados
Parats
Calzado de cuero / Calçat de cuiro
41
5.500
4.300
Alpargatas y zapatillas / Espardenyes i sabatetes
72
6.774
1.750
5
2.000
1.300
Hilados y cordelería / Filats i corderia
1
300
200
Tejidos (lonas y cintas) / Teixits (lones i cintes)
7
2.000
Caucho y calzado vulcanizado / Cautxú i calçat vulcanitzat
44
1.000
Otras industrias / Altres indústries
4.000
2.550
Total
20.574
11.100
Calendario de 1943 de la
empresa Ripoll Hermanos
(imagen cedida por el Centro de
Cultura Tradicional de Pusol)
Calendari de 1943 de l’empresa
Ripoll Hermanos (Imatge cedida
pel Centre de Cultura
Tradicional de Puçol)
Informe sobre la conducta de
dos empleados firmado por el
empresario Vicente Serrano en
1940 (Archivo Histórico
Municipal de Elche)
Informe sobre la conducta de
dos empleats, firmat per
l’empresari Vicente Serrano el
1940 (Arxiu Històric Municipal
d’Elx)
Comunicación de la Fiscalía
Superior de Tasas sobre el
comercio ilegal de pieles en
1942 (Archivo Histórico
Municipal de Elche)
Comunicació de la Fiscalia
Superior de Taxes sobre el
comerç il·legal de pells el
1942 (Arxiu Històric
Municipal d’Elx)
45
Interior de la fábrica de alpargatas de Vicente Serrano
en la década de 1950 (imágenes cedidas por los
herederos de Vicente Serrano)
Interior de la fàbrica d’espardenyes de Vicente Serrano
en la dècada de 1950 (imatges cedides pels hereters de
Vicente Serrano)
Comunicación de la Comisaría General de
Abastecimientos sobre los precios autorizados
para las suelas de caucho aglomerado en junio
de 1939 (Archivo Histórico Municipal de Elche)
Relación de empresas integradas en la “Unión de Fabricantes
de Calzado de Elche”, sociedad anónima constituida en Elche
en 1949 que reunía a la mayoría de las empresas ilicitanas del
sector (Festa d’Elig, 1949)
Comunicació de la Comissaria General
d’Abastiments sobre els preus autoritzats per a
les soles de cautxú aglomerat pel juny de 1939
(Arxiu Històric Municipal d’Elx)
Relació d’empreses integrades en la societat anònima
constituïda a Elx el 1949 que reunia la “Unión de Fabricantes de
Calzado de Elche” majoria de les empreses il·licitanes del sector
(Festa d’Elig, 1949)
Informe sobre la conducta de un
empleado de la empresa Vicente
Sansano Fenoll SA de octubre de 1939
(Archivo Histórico Municipal de Elche)
Informe sobre la conducta d’un empleat
de l’empresa Vicente Sansano Fenoll SA
d’octubre de 1939 (Arxiu Històric
Municipal d’Elx)
Exhibición de productos de la industria de
Elche en la XII Feria Oficial de Muestras,
celebrada en Barcelona en 1944 (Festa
d’Elig, 1944)
Exhibició de productes de la indústria d’Elx
en la XII Fira Oficial de Mostres, celebrada
a Barcelona el 1944 (Festa d’Elig, 1944)
46
Las grandes empresas de vulcanizado
Les grans empreses de vulcanitzat
El retroceso del nivel de vida sufrido en España tras la guerra civil
frenó el crecimiento de la industria del calzado de cuero en beneficio
de la producción de alpargatas y zapatillas con piso de goma. Las
grandes empresas que se habían creado antes de la guerra para elaborar este tipo de productos, integrando la fabricación de sus principales componentes, se vieron favorecidas por la política económica
del franquismo e incrementaron su tamaño y su influencia sobre el
conjunto de la industria ilicitana. “Fabricantes de Suelas de Caucho
Aglomerado”, FACASA, llegó a tener mil trabajadores a mediados de
los años 50 y una producción diaria que se aproximaba a los 15.000
pares de suelas de goma y los 3.000 de calzado vulcanizado. “Ripoll
Hermanos y Compañía”, que compaginaba la producción de lona con
la fabricación de alpargatas, pisos de goma y calzado vulcanizado,
tuvo un millar de trabajadores en los años 50 y su capacidad de producción diaria rebasaba ya en 1945 los 15.000 pares de alpargatas y
los 12.000 de sandalias de goma. “Industrias del Caucho y sus Regenerados S.A.”, INCASA, conocida como “La Zapatillera”, también se
aproximó al millar de trabajadores.
El retrocés del nivell de vida patit a Espanya després de la guerra
civil frenà el creixement de la indústria del calçat de cuiro en benefici
de la producció d’espardenyes i sabatetes amb pis de goma. Les grans
empreses que s’havien creat ans de la guerra per a elaborar aquesta
classe de productes, integrant la fabricació dels seus principals components, foren afavorides per la política econòmica del franquisme i
incrementaren la seua grandària i la seua influència sobre el conjunt
de la indústria il·licitana. “Fabricantes de Suelas de Caucho Aglomerado”, FACASA, arribà a tenir mil treballadors a mitjan els anys 50 i
una producció diària que s’aproximava als 15.000 parells de soles de
goma i els 3.000 de calçat vulcanitzat. “Ripoll Hermanos y Compañía”, que compaginava la producció de lona amb la fabricació d’espardenyes, pisos de goma i calçat vulcanitzat, tingué un miler de treballadors en els anys 50 i la seua capacitat de producció diària
ultrapassava ja en 1945 els 15.000 parells d’espardenyes i els 12.000
de sandàlies de goma. “Industrias del Caucho y sus Regenerados
S.A.”, INCASA, coneguda com “La Zapatillera”, també s’apropà al
miler de treballadors.
Publicidad de la empresa
Peral y Gomis SL de
maquinaria para
vulcanizado y molde
eléctrico para vulcanizar
calzado (José Antonio
Ferrández Bas)
Publicitat de l’empresa
Peral y Gomis SL de
maquinària per a
vulcanitzat i motle
elèctric per a vulcanitzar
calçat (José Antonio
Ferrández Bas)
Vista aérea de las
instalaciones de “Ripoll
Hermanos y Compañía”
(Archivo Histórico
Municipal de Elche)
Vista aèria de les
instal·lacions de “Ripoll
Hermanos y Compañía”
(Arxiu Històric Municipal
d’Elx)
Planos de las instalaciones de FACASA (Archivo Histórico Municipal de Elche)
Plànols de les instal·lacions de FACASA (Arxiu Històric Municipal d’Elx)
47
48
Las fábricas de motocicletas
Les fàbriques de motocicletes
La disminución del consumo de alpargatas durante los años 50,
en beneficio del calzado vulcanizado y de otros calzados de mayor
calidad, ocasionó una situación difícil a las empresas dedicadas en
Elche a la fabricación de maquinaria para la industria alpargatera. La
respuesta de algunas de ellas fue modificar su especialización y producir motocicletas, un artículo cuya demanda comenzaba a crecer
con rapidez. Francisco Candela lanzó al mercado las motocicletas
“Elig”, con chasis fabricados por la empresa ilicitana y motores de la
marca Hispano Villers. A finales de la década de 1950 tenía 24 trabajadores y producía anualmente unas 120 unidades, que se comercializaban principalmente en Elche y las localidades vecinas. Miguel
Santonja creó la marca Setter y fabricó sus propios motores. Empleaba a 31 personas y producía anualmente cerca de 400 motocicletas.
La disminució del consum d’espardenyes durant els anys 50, en
benefici del calçat vulcanitzat i d’altres calçats de major qualitat,
ocasionà una situació difícil a les empreses dedicades a Elx a la fabricació de maquinària per a la indústria espardenyera. La resposta d’algunes d’elles va ser modificar-ne l’especialització i produir motocicletes, un article la demanda del qual començava a créixer
ràpidament. Francisco Candela llançà al mercat las motocicletes
“Elig”, amb xassissos fabricats per l’empresa il·licitana i motors de la
marca Hispano Villers. A finals de la dècada de 1950 tenia 24 treballadors i produïa anualment unes 120 unitats, que es comercialitzaven
principalment a Elx i les localitats veïnes. Miguel Santonja creà la
marca Setter i fabricà els seus propis motors. Donava ocupació a 31
persones i produïa anualment vora 400 motocicletes.
Velomotor Santonja de 60
cc. (c. 1952. Imagen cedida
por José Sánchez Santonja)
Personal de la empresa Santonja con los trofeos ganados por sus
motocicletas (imagen cedida por José Sánchez Santonja)
Personal de l’empresa Santonja amb els trofeus guanyats per les
seues motocicletes (Imatge cedida por José Sánchez Santonja)
Velomotor Santonja de 60
cc. (c. 1952. Imatge cedida
per José Sánchez Santonja)
Calendario de 1945 del
taller de maquinaria de
Miguel Santonja (imagen
cedida por el Centro de
Cultura Tradicional de
Pusol)
Calendari de 1945 del taller
de maquinària de Miguel
Santonja (Imatge cedida pel
Centre de Cultura
Tradicional de Puçol)
49
Visita del ministro de Industria al expositor de las motocicletas Santonja en 1952
(imagen cedida por José Sánchez Santonja)
Visita del ministre d’Indústria a l’expositor de les motocicletes Santonja el 1952
(Imatge cedida por José Sánchez Santonja)
Motocicletas Setter de 74 cc., 1960
(José Sánchez Santonja) y de 125 cc.,
1963 (María del Pilar Sánchez
Santonja)
Motocicleta Setter de 74 cc., 1960 (José
Sánchez Santonja) i de 125 cc., 1963
(María del Pilar Sánchez Santonja)
Motocicleta Elig de 125 cc., c. 1960
(Francisco Oliver Martínez)
Motocicleta Elig de 125 cc., c. 1960
(Francisco Oliver Martínez)
50
Descargar