anexo ii en pdf

Anuncio
Anexo II1
Vida y obra de los autores que figuran en el Anexo I/1
Joan Sales (Barcelona, 1912 -1983)
Novelista, poeta, traductor y editor. Tras un exilio de nueve años, se convirtió en uno de los editores más eficaces
en la reanudación cultural catalana después de la guerra civil. En 1955 fundó el "Club dels Novel.listes", colección
que desde el Club Editor -editorial de la que fue cofundador- publicó algunas de las novelas que marcarían hitos
en la narrativa catalana de posguerra, como La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, y Bearn, de Llorenç
Villalonga. Su obra más ambiciosa, la novela Incerta glòria, publicada en 1956 (Barcelona: Club Editor) -con
numerosas mutilaciones a cargo de la censura-, recibió el Premio Joanot Martorell (1955). La edición definitiva
llegó en 1969 (Barcelona: Club Editor, reeditada por Edicions 62 en 1982 y por MOLC en 1988 y 1989), con más
de ochocientas páginas, y obtuvo, entre otros, los premios Ramon Llull (1968) y Ciutat de Barcelona (1970). En
1976, Joan Sales publica sus Cartas a Màrius Torres (1936-1941), obra que aporta datos de interés para
profundizar en la personalidad de ambos autores y en la enrarecida atmósfera de la Cataluña de la época.
Otras novelas de este autor son Viatge d'un moribund (Barcelona: Ariel, 1952) y El vent de nit -última parte de
Incerta Glòria, publicada por separado- (Barcelona: Club Editor, 1983).
Lluís Ferran de Pol (Arenys de Mar -Barcelona-, 1911-1995)
Tras participar como Teniente en la Guerra Civil, pasó varios meses en un campo de concentración de SaintCyprien, antes de exiliarse en México, donde permaneció hasta 1948. Fue periodista, crítico literario y narrador.
Publicó las novelas Abans de l'alba (Barcelona: Selecta, 1954), Érem quatre (Barcelona: Club Editor, 1960) y
Miralls tèrbols (Barcelona: Club editor, 1966).
Cuenta también con obras de narrativa breve: La ciutat i el tròpic (Barcelona: Selecta, 1956), Tríptic -el sàtir-el
frare-la donzella- (Barcelona: Selecta, 1964) y El centaure y el cavaller. Jungla (Barcelona: Barcanova, 1991),
además de varios títulos de narrativa breve infantil.
Xavier Benguerel (Barcelona, 1905 -1990)
Residió en el barrio barcelonés de Poblenou hasta los treinta y tres años. En 1929 se incorporó a la novela
catalana con Pàgines d'un adolescent (Barcelona: Les ales esteses -reeditada por Juan Granica en 1988-). Desde
entonces escribió más de veinte novelas, un poemario, tres obras de teatro, cuatro libros de narraciones y dos de
memorias. Antes de la Guerra Civil española había publicado la novela Suburbi (Barcelona: Proa, 1936 -reeditada
en 1985-), ambientada en el barrio obrero de Poblenou, ahora prácticamente desaparecido con su transformación
a raíz de los Juegos Olímpicos de 1992. Al final de la guerra se exilió a Chile hasta 1954. A su regreso a Cataluña
retomó la publicación de novelas de fondo autobiográfico, como El testament (Barcelona: Aymà, 1955 y Club
Editor-Kapel, 1979, 1984)) y la serie Els vençuts (Barcelona: Alfaguara, 1969, 1970, Club del llibre, 1979, Edicions
62, 1984 -1939 Segona part d'Els Vençuts, Barcelona: Alfaguara, 1973, Planeta, 1976-), sobre el exilio. En 1974
ganó el Premio Planeta con la novela Icària, Icària (Barcelona: Planeta, 1974, 1975 y El Mall, 1986), que recrea la
efervescencia anarquista de su barrio de juventud. Obtuvo el Premio de Crítica Serra d'Or con Llibre del retorn
(Barcelona: Planeta, 1977).Tradujo al catalán a Poe, Mallarmé, Rimbaud, Neruda y, en especial, en los últimos
años de su trayectoria literaria, tradujo íntegramente, por primera vez al catalán, los doce libros de "Faules" de La
Fontaine y "Les flors del mal" de Baudelaire, versiones elogiadas por la crítica. En 1988 se le otorgó el Premio de
honor de las Letras Catalanas.
Otras novelas del mismo autor son: El teu secret (Badalona: Proa, 1934 y Barcelona: Laia, 1986), La vida d'Olga
(Barcelona: Josep Janés, 1934 y Llibreria Catalònia, 1935), L'home i el seu àngel. (Barcelona: Josep Janés,
1937), Sense retorn (Buenos Aires, Ed. de la Revista de Catalunya, 1939), La família Rouquier (Barcelona: Aymà,
1953, La Magrana, 1986, Destino, 1986), El desaparegut (Barcelona: Selecta, 1955), Els fugitius (Barcelona:
Selecta, 1956 y Barcanova, 1990), Sóc un assassí (Barcelona: Albertí, 1957). El viatge (Barcelona: Aymà, 1957 y
Club Editor, 1988), L'intrús (Barcelona: Club Editor, 1960 y 1986), El pobre senyor Font (Barcelona: Club Editor,
1964), Gorra de plat (Barcelona: Alfaguara, 1967 y Club Editor-Kapel, 1984), La veritat del foc (Barcelona:
Alfaguara, 1967 y Columna, 1986), Sempre és demà (Barcelona: Planeta, 1978), Els altres (Barcelona: Planeta,
1979), Appassionata (Barcelona: Planeta, 1983), I tu, qui ets? (Barcelona: Planeta,1989).
En narrativa breve ha publicado La màscara (Santiago de Chile, 1947 y Barcelona: Proa, 1986), L'home dins el
mirall (Perpiñán: Proa, 1951 y Barcelona: Proa, 1986), Els sants de Marbella i altres novetats literàries (Barcelona:
Arimany, 1959), La dama del parc i la meva ombra (Sant Boi de Llobregat: El Mall, 1984) y
L'absent i altres narracions de la guerra i de l'exili (Barcelona: Empúries, 1986).
Pere Calders (Barcelona, 1912 -1994)
1
Es uno de los escritores más leídos de la literatura catalana, destacando como cuentista. Se dio a conocer en los
primeros años treinta con dibujos, artículos y cuentos en periódicos y revistas. A los veinticuatro años publicó sus
primeras obras: el libro de cuentos El primer arlequí (Barcelona: Quaderns literaris, 1936 y La Magrana, 1983) y la
novela corta La glòria del doctor Larén (Barcelona: Quaderns literaris, 1936 y Edicions 62, 1994). Exiliado en
México durante veintitrés años, donde coincidió con su cuñado el escritor Avel.lí Artís Gener (Tísner), escribió los
que han sido considerados sus mejores textos, que obtuvieron desde el primer momento el reconocimiento de la
crítica, como los cuentos Cròniques de la veritat oculta (Barcelona: Selecta, 1955 y Edicions 62, 1979) y Gent de
l'alta vall (Barcelona: Albertí Editor, 1957 y Edicions 62, 1985), y la novela Ronda naval sota la boira (Barcelona:
Selecta, 1966 y Edicions 62, 1981). En 1962 volvió a Cataluña, hizo trabajos de editorial y colaboraciones
periodísticas, y aún dispuso de tiempo para escribir L'ombra de l'atzavara (Barcelona: Ed. Selecta, 1964 y
Edicions 62, 1980), con la que ganó el Premio Sant Jordi. En la década de los ochenta le llegó la popularidad a
raíz del éxito del montaje teatral "Antaviana", creado por la compañía Dagoll Dagom y basado en cuentos suyos.
Desde entonces se fueron reeditando todos sus libros y todavía publicó otros con cuentos inéditos. Recibió el
Premio de Honor de las Letras Catalanas (1986) y poco antes de su fallecimiento fue distinguido con el Premio
Nacional de Periodismo (1993).
Otras obras de narrativa breve son: Unitats de xoc (Barcelona: Forja, 1938 y Edicions 62, 1983), L'espiral y altres
narracions (Barcelona, Arimany, 1956), Demà a les tres de la matinada (Barcelona: Albertí Editor, 1959 y Edicions
62, 1980), Aquí descansa Nevares (Barcelona: Alfaguara, 1967 y Edicions 62, 1980), Tots els contes 1936-1967
(Barcelona: Llibres de Sinera, 1968), Invasió subtil i altres contes (Barcelona: Edicions 62, 1978), Tot s'aprofita
(Barcelona: Edicions 62, 1983), El sabeu, aquell? (Barcelona: Casals, 1983), De teves a meves: trenta-dos contes
que acaben més o menys bé (Barcelona: Laia, 1984 y Barcanova, 1990), La revolta al terrat i altres contes
(Barcelona: Laia, 1984 y Edicions 62-Ed. Destino, 1984), Els nens voladors (Barcelona: Argos-Vergara, 1984),
Tres per cinc, quinze (Barcelona: La Gaya Ciència, 1984 y Granica, 1984), La cabra i altres narracions (Barcelona:
Arimany, 1984), Un estrany al jardí (Barcelona: La Magrana, 1985), El desordre públic (Barcelona: Empúries,
1985), El barret fort i altres inèdits (Barcelona: Edicions 62, 1987), Fumar o no fumar: vet aquí la qüestió
(Barcelona: Destino, 1988 -amb M.Aurèlia Campmany-), La lluna a casa i altres contes (Barcelona: Pub. Abadia
de Montserrat, 1995)
Avel.lí Artís Gener "Tísner" (Barcelona, 1912 - 2000)
Estudió en la Escuela de Bellas Artes. Desde muy joven se destacó en el periodismo, como redactor y dibujante.
Publicó dibujos en diversos periódicos y semanarios como L'Esquella de la Torratxa, La Rambla y La Publicitat,
etapa durante la que popularizó el seudónimo Tísner. Combatió en la Guerra Civil española, alistado voluntario,
primero como soldado raso hasta ascender al grado de teniente coronel. Tuvo que exiliarse a México, donde
siguió con los trabajos periodísticos en revistas como Pont Blau y La Nova Revista. En México coincidió con otros
escritores exiliados, principalmente con su cuñado Pere Calders, con quien mantuvo una estrecha relación tanto
en México como en el retorno de ambos a Cataluña. Avel.lí Artís volvió de México en 1965. Es un destacado autor
de novelas, como Paraules d'Opòton el Vell (Barcelona: Cadí, 1968, Grup del Llibre, 1972 y Edicions 62, 1979
-1983) y ha obtenido, entre otros, el Premio Prudenci Bertrana con Prohibida l'evasió (Barcelona: Edicions 62,
1969 y Llibres a mà, 1985), el Sant Jordi con L'enquesta del canal 4 (Barcelona: Aymà, 1972, Proa, 1973 y Grans
Èxits, 1995) y el Ciutat de Barcelona y el Crítica Serra d'Or con "Viure i veure", libro de memorias en 4 tomos.
También ha sido galardonado con la Cruz de Sant Jordi y con el Premio de Honor de las Letras Catalanas.
Establecido de nuevo en Barcelona, volvió al periodismo con una sección fija de crucigramas en el periódico La
Vanguardia. Últimamente ha publicado dos volúmenes de "Ciris trencats", selección de comentarios emitidos por
radio en Catalunya Informació.
Otras novelas suyas son: 556 Brigada Mixta. Mèxic D.F (Barcelona, Col.lecció Catalònia, 1945; Pòrtic, 1969 y
Club de butxaca, 1990), Les dues funcions del circ (Barcelona: Proa, 1966), Al cap de vint-i-sis anys (Barcelona:
Pòrtic, 1972), Els gossos d'Acteó (Barcelona: Edicions 62, 1983 y Planeta, 1988).
En narrativa breve tiene los siguientes títulos: L'invent més gran del segle vint (Barcelona: Barcanova, 1984 y
1991), L'arriscada expedició dels pitecantrops del Montgrony. (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat,
1985) y El boà taronja (Barcelona: La Magrana, 1986).
Vicenç Riera Llorca (Barcelona, 1903 - Pineda de Mar -Barcelona-, 1991).
Narrador y periodista. A causa de la Guerra Civil española se exilió en la República Dominicana y posteriormente
en México, donde publicó su primera novela, Tots tres surten per l'Ozama (Mèxico, Edicions Minerva, 1946,
Barcelona: Ed. 62, 1967, col. El Balancí; 1980 y col. El Cangur; 1996), que refleja el testimonio de la aventura de
los catalanes exiliados en tierras americanas. También destaca el sentido histórico de sus memorias, El meu pas
del temps (1979), y el libro-documento Els exiliats catalans a Mèxic (1994). Fue galardonado con el Premi
Prudenci Bertrana 1970 por Amb permís de l'enterramorts (Barcelona: Ed. 62, 1970) y con el Premi Sant Jordi
1971 por Fes memòria, Bel (Barcelona: Ed. 62, 1972 y Planeta, 1988), dos novelas adscritas a la corriente de
realismo histórico. En 1958 recibió la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Otras obras de narrativa breve del autor son: Giovanna i altres contes (México, 1946), Roda de malcontents
(Barcelona: Cadí, 1968), Joc de xocs (Barcelona: Ed. 62, 1970 y Madrid: Alfaguara, 1970), Nou obstinats
(Barcelona, Selecta, 1991), Oh, mala bèstia! (Barcelona: Ed. 62, 1972), Què vols, Xavier? (Barcelona: Ed. 62,
1974), Canvi de via (Barcelona: Ed. 62, 1976), Plou sobre mullat (Barcelona: Galba, 1979), Això aviat farà figa
(Barcelona: Ed. 62, 1979), Torna, Ramon (Barcelona: Laia, 1984), Tira cap on puguis (Barcelona: La Magrana,
1985). Tornar o no tornar (Barcelona: Laia, 1987), Estiu a Pineda (Barcelona: Pòrtic, 1991) y Georgette i altres
contes (Barcelona: Curial, 1995).
Jordi Sarsanedas (Barcelona, 1924)
2
Es poeta, narrador y traductor. Licenciado en Letras por la Université de Toulouse, ejerció de profesor de lengua y
literatura francesas en Barcelona. Fue edificando su obra literaria entre el sueño y la alegoría, siempre abierta a
las corrientes que explicitan la crisis de valores sociales y morales de la sociedad contemporánea, aunque alejada
desde un principio del realismo social. La recopilación Mites (Barcelona: Selecta, 1954, Ed. 62, 1976 y Columna,
1995), que se erigió en la primera revelación de la cuentística de la postguerra, o la novela El martell (Barcelona:
Club Editor, 1956 y Proa, 1991), son referentes de la recuperación literaria catalana. También es autor de varios
trabajos críticos, prosas y artículos, y ocupa cargos de responsabilidad en diversas instituciones y entidades
culturales. Recibió el Premi d'Honor de les Lletres Catalanas en 1994.
Del mismo autor son también las novelas Contra la nit d'Obioxangó (Barcelona: Óssa Menor, 1953 y Columna,
1992) y La noia a la sorra (Barcelona: Destino, 1981), así como las obras de narrativa breve Plou i fa sol (Palma
de Mallorca: Moll, 1956 y Cita de narradors, con otros autores, Barcelona: Selecta, 1958), El balcó (Palma de
Mallorca: Moll, 1969), L'Eduard el mariner i el país de sota l'aigua (Barcelona: Publ. de l'Abadia de Montserrat,
1976), Un diumenge a Clarena i altres narracions (Barcelona: Publ. de l'Abadia de Montserrat, 1981), Un bigoti i
en Joan (Barcelona: Publ. de l'Abadia de Montserrat, 1989), El triangle de les set punxes: històries d'horror
(Barcelona: Tanagra, 1990), Mite del faraó Joan i altres contes (Barcelona: Barcanova, 1991), Contes 1947-1969
(Barcelona: Ed. 62, 1994) y De Famagusta a Antofagasta (Barcelona: Ed. 62, 1994).
Joan Perucho (Barcelona, 1920 - 2003)
Se licenció en Derecho y pronto inició su carrera judicial. Excepto el teatro, ha abordado todos los géneros
literarios; poesía, prosa poética, narración breve, novela, artículos periodísticos, crítica de arte, relatos de viajes y
memorias. Él mismo se define más bien como "hombre de letras" que como novelista. Ha dotado su obra con un
especial carácter imaginativo, inscribiendo sus mitos en la literatura fantástica, desde una perspectiva descreída e
irónica. Tanto su obra narrativa como sus artículos periodísticos, estructurados muchos de ellos sobre un fondo
de ficción, muestran a un escritor erudito que a menudo se dirige a un público culto, con múltiples referencias al
arte, las geografías lejanas, la gastronomía o los perfumes. Se dio a conocer con el libro de poemas Sota la sang
(1947). En 1956 publicó su primer cuento de corte fantástico, Amb tècnica de Lovecraft (Barcelona: Atzavara,
1956 y Edicions 62, 1990), y al año siguiente, su primera novela, Llibre de cavalleries (Barcelona: Destino, 1957 y
Edicions 62, 1988). En la década de los ochenta le llegó el éxito popular con la reedición de la novela, Les
històries naturals (Barcelona: Destino, 1960 y Edicions 62, 1983), traducida a diversos idiomas, y también con la
publicación de nuevas novelas como Les aventures del cavaller Kosmas (Barcelona: Planeta, 1981 y Edicions 62,
1990) y Pamela (Barcelona: Planeta, 1983 y Edicions 62, 1987). Ha sido galardonado con el Premio Nacional de
la Crítica (1981) y el Premio Nacional de Literatura (1996).
Otras novelas del mismo autor son: , Un viatge amb espectres (Barcelona: Quaderns Crema, 1984), La guerra de
la Cotxintxina (Barcelona: Edicions 62, 1986), Els emperadors d'Abissínia (Barcelona: Edicions 62, 1989), El
basilisc (Barcelona: Destino, 1990), Els fantasmes de la calaixera (Barcelona: Columna, 1991), El baró de Maldà i
les bèsties de l'infern (Barcelona: Columna, 1994), Carmina o la gnosi mística (Barcelona: Proa, 2001) y Carmina
o la gnosi angélica (Barcelona, Proa, 2001).
El autor ha publicado además los siguientes títulos de narrativa breve: Roses, diables i somriures (Barcelona:
Destino, 1965), Aparicions i fantasmes (Barcelona: Tàber, 1968), Històries apòcrifes (Barcelona: Edicions 62,
1974), Els balnearis (Barcelona: Destino, 1975 y Edicions 62, 1984), Monstruari fantàstic (Barcelona:Galba, 1976),
Botànica oculta o el fals Paracels (Barcelona, Destino, 1980), Les delícies i els jardins (Barcelona: Taller Jesús 14,
1980), Museu d'ombres (Barcelona: Edicions 62, 1981) Petit museu de monstres marins (València: Prometeo,
1981), Gàbia per a petits animals feliços (Barcelona: Quaderns Crema, 1982), Discurs de l'Aquitània i altres
refinades perversitats (Barcelona: Quaderns Crema, 1982 y Edicions 62, 1991), Incredulitats i devocions
(Barcelona: Edicions 62, 1982), Les delícies de l'oci (Barcelona: Laia, 1984), Carnet d'un diletant (València: Eliseu
Climent, 1985), Itineraris d'Orient (Barcelona: Edicions 62, 1985), Els miralls (Barcelona: La Magrana, 1986), Algú,
a la nit, respira: antologia de contes fantàstics (València: Tres i Quatre, 1990), L'arc de sant Martí (Barcelona:
Destino, 1994), Les presències secretes, història gràfica de l'invisible (Barcelona: Columna, 1995) y Nani i els
itineraris de la zoologia fantàstica (Barcelona: Cruïlla, 2000).
Manuel de Pedrolo (L'Aranyó -Lleida-, 1918 - Barcelona, 1990).
3
Novelista, dramaturgo poeta y traductor. Siendo uno de los escritores más prolíficos de la literatura catalana
contemporánea, cultivó todos los géneros literarios y colaboró con artículos, cuentos y ensayos, en la mayoría de
las revistas catalanas de su época. Su producción creativa superó el centenar de obras, especialmente en prosa,
con novelas como Cendra per Martina (Barcelona: Proa, 1965 y 1980, y Kapel 1982) y Totes les bèsties de
càrrega (Barcelona: Edicions 62, 1967), así como con el ciclo novelístico Temps obert. Su novela Mecanoscrit del
segon origen (Barcelona: Edicions 62, 1974, 1982 y 1986) fue una de las más leídas durante la década de los
setenta. La censura de la dictadura franquista condicionó parte de su trayectoria, siendo sus obras
sistemáticamente recortadas en las primeras ediciones y, además, le prohibieron diez libros. Autor polifacético por
excelencia, tradujo obras de autores como John Dos Passos, Jean-Paul Sartre y William Faulkner, y dirigió la
colección de novela negra La Cua de Palla. Obtuvo varios premios literarios y fue distinguido con el Premio de
Honor de las Letras Catalanas 1979. Fue miembro de la Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, institución
que durante el período 1984-1989 convocó el premio literario Mecanoscrit, enfocado a jóvenes escritores.
Novelas (además de las citadas): Es vessa una sang fàcil (Barcelona: Albertí, 1954 y 1964, y La Magrana, 1986),
Estrictament personal (Barcelona: Selecta, 1955), Domicili provisional (Palma de Mallorca: Moll, 1956, Barcelona:
La Magrana, 1982 y Barcanova, 1990), Crèdits humans (Barcelona: Selecta, 1957), L'inspector arriba tard (Palma
de Mallorca: Moll, 1960 y Barcelona: La Magrana, 1988), Una selva com la teva (Barcelona: Destino, 1960), La mà
contra l'horitzó (Barcelona: Nova Terra, 1961 y La Llar del llibre, 1985), Balanç fins a la matinada (Barcelona:
Selecta, 1963 y 1984), Joc brut (Barcelona: Edicions 62, 1965), Avui es parla de mi (Barcelona: Selecta, 1966),
Elena de segona mà (Barcelona: Selecta, 1967 y Edicions 62, 1985), M'enterro en els fonaments (Barcelona:
Proa, 1967), Entrada en blanc (Barcelona: Cadí, 1968), Un camí amb Eva (Barcelona: Llibres de Sinera, 1968 y
Ed. 62, 1975 y 1988), Se'n va un estrany (Barcelona: Llibres de Sinera, 1968 y Ed. 62, 1976 y 1988), Falgueres
informa (Barcelona: Llibres de Sinera, 1968 y Ed. 62, 1979 y 1989), Mossegar-se la cua (Barcelona: Ed. 62, 1968
y 1982), Un amor fora ciutat (Barcelona: Aymà, 1970), Nou pams de terra (Barcelona: Pòrtic, 1971), Si són roses,
floriran (Barcelona: Nova Terra, 1971 y 1977, Ed. 62, 1980 y La Llar del Llibre, 1985), Situació analítica
(Barcelona: Ed. 62, 1971, 1977 y 1989), Introducció a l'ombra (Barcelona: Proa, 1972 y 1985), Cops de bec a
Pasadena (Barcelona: Nova Terra, 1972 y 1975 y Ed. 62, 1980), Des d'uns ulls de dona (Barcelona: Ed. 62, 1972
y 1979 y Avui, 1995), Unes mans plenes de sol (Barcelona: Ed. 62, 1972), Espais de fecunditat irregular/s
(Barcelona: Proa, 1973 y 1982), Viure a la intempèrie (Barcelona: Nova Terra, 1974), L'ordenació dels maons
(Barcelona: Ed. 62, 1974, 1979 y 1991), Algú que no hi havia de ser (Barcelona: Proa, 1974), Text/càncer
(Barcelona: Dopesa, 1974), El temps a les venes (Barcelona: Ed. 62, 1974), Acte de Violència (Barcelona: Ed. 62,
1975, 1983, 1984 y 1988), Milions d'ampolles buides (Barcelona: Laia, 1975), Detall d'una acció rutinària
(Barcelona: Galba, 1975), S'alcen veus del soterrani (Barcelona: Ed. 62, 1976, 1979 y 1991), Procés de
contradicció suficient (Barcelona: Ed. 62, 1976), Tocats pel foc (Barcelona: Ed. 62, 1977), Pols nova de runes
velles (Barcelona: Ed. 62, 1977 y 1992), Hem posat les mans a la crònica (Barcelona: Ed. 62, 1977), Lectura a
banda i banda de paret (Barcelona: Proa, 1977), Trajecte final (Barcelona, Ed. 62, 1978 y 1981), Les fronteres
interiors (Barcelona: Laia, 1978), Cartes a Jones Street (Barcelona: Ed. 62, 1978 y 1992), Anònim -3 vol.(Barcelona: Proa y Ed. 62, 1978 y 1981), D'esquerra a dreta, respectivament (Barcelona: Ed. 62, 1978), S'han
deixat les claus sota l'estora (Barcelona: Ed. 62, 1978 y 1979), La nit horitzontal (Barcelona: Laia, 1979), Baixeu a
recules i amb les mans alçades (Barcelona: La Magrana, 1979), Conjectures, de Daniel Bastida (Barcelona: Ed.
62, 1980 y 1993), Successimultani (Barcelona: Laia, 1980, Grup de Llibre, 1982 y Pleniluni, 1991), Apòcrif u: Oriol
(Barcelona: Ed. 62, 1982), Exemplar d'arxiu, únicament persones autoritzades (Barcelona: La Magrana, 1982),
Apòcrif dos: Tina (Barcelona: Ed. 62, 1983), Apòcrif tres: Verònica (Barcelona: Ed. 62, 1984), Domicili permanent
(Barcelona: La Magrana, 1984), Apòcrif quatre: Tilly (Barcelona: Ed. 62, 1985), Joc tapat (València: Tres i Quatre,
1985), Crucifeminació (Barcelona: Ed. 62, 1986), Patologies diversament obscures (Barcelona: La Magrana,
1986), La creació de la realitat, punt i seguit (Barcelona: Ed. 62, 1987), Tot o nul (Barcelona: Ed. 62, 1988), Tants
interlocutors a Bassera (Barcelona, Ed. 62, 1992).
Narrativa breve: El premi literari i més coses (Barcelona: Selecta, 1953. València: Bromera, 1990), Mr. Chase,
podeu sortir (Barcelona: Albertí 1955), Un món per a tothom (Barcelona: Albertí, 1956), Les finestres s'obren de
nit (Palma de Mallorca: Moll, 1957), Violació de límits (Barcelona: Albertí, 1957), A cavall de dos cavalls
(Barcelona: Alfaguara, 1967), Solució de continuïtat (Palma de Mallorca: Moll, 1968), Pas de ratlla (Barcelona:
Proa, 1972), Internacional Setting (Barcelona: Ed. 62, 1974 y 1986), L'interior és el final (Barcelona: Ed. 62, 1974),
Sòlids en suspensió (Barcelona: Nova Terra, 1975 y Ed. 62, 1981), Contes fora recull (Barcelona, Ed. 62, 1975),
Perquè ha mort una noia (Barcelona: Galba, 1976), Les portes del passat (Barcelona: Laia, 1977), La paraula dels
botxins (Barcelona: Laia, 1977), Aquesta matinada i potser per sempre (Barcelona: Galba, 1979), 7 relats d'intriga
i ficció (Barcelona, l'Atzar, 1980), Les civilitzacions són mortals (Barcelona, l'Atzar, 1984), No hi fa res si el comteduc no va caure del cavall a Tàrrega (Barcelona: Laia, 1984 y La Llar del Llibre, 1990), Disset contes i una
excepció (Barcelona: Ed. 62, 1990), Obres públiques (Barcelona: Ed. 62, 1991), Doble o res (Barcelona: Ed. 62,
1997).
Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918 -1991).
4
Novelista, autora de teatro y ensayista, es una de las escritoras catalanas más polifacéticas. Estudió en el InstitutEscola de Barcelona y se licenció en Filosofía. Trabajó como grabadora de vidrio y como maestra en la
enseñanza secundaria. En 1947 quedó finalista del Premio Joanot Martorell de Novela, con Necessitem morir
(Barcelona: Aymà, 1952), y lo ganó al año siguiente, con El cel no és transparent. Sin embargo, su prestigio como
narradora le llegaría en 1956 con la obra Betúlia (Barcelona:Selecta, 1956). En 1959 fundó, junto con Ricard
Salvat, la escuela de arte dramático Adrià Gual, donde ejerció de profesora, hizo de actriz, directora y traductora,
y también estrenó tres obras propias. Es en esta misma etapa cuando aparecen dos novelas básicas de su
producción, escritas anteriormente, El gust de la pols (Barcelona: Destino, 1962) y Un lloc entre els morts
(Barcelona: Nova Terra, 1967), Premio Sant Jordi 1968. Como ensayista dedicó numerosos artículos a temas en
torno a la mujer y también sobre diversos aspectos de la cultura y la sociedad catalanas. Se dedicó asimismo a
los guiones de radio y televisión. Dentro de su actividad política fue regidora y responsable de las áreas de Cultura
y Ediciones del Ajuntament de Barcelona y miembro de la Diputació de Barcelona, desde 1983 hasta su muerte.
Otras novelas de la autora son: L'altra ciutat (Barcelona: Selecta, 1955), Tana o la felicitat (Palma de Mallorca:
Moll, 1956), Ara (Barcelona: Albertí, 1959), La pluja als vidres (Barcelona: Club Editor, 1963), El desert dels dies
(Barcelona: Occitània, 1966), Feliçment, jo sóc una dona (Barcelona: Nova Terra, 1969), Vitrines d'Amsterdam
(Barcelona: Club editor, 1970), Quim-Quima (Barcelona: Estela, 1971), El jaqué de la democràcia (Barcelona:
Nova Terra, 1972), Vés-te'n ianqui (Barcelona: Laia, 1980), Lo color més blau (Barcelona: Planeta, 1983), El cap
de Sant Jordi. (Barcelona: Planeta, 1988), La rialla del mirall (Barcelona: Empúries, 1989).
Narrativa breve: Com una mà (Palma de Mallorca: Moll, 1952), Anna, Bel i Carles (Barcelona: Lumen, 1971),
Cartes impertinents de dona a dona (Palma de Mallorca: Moll, 1971), Numnius Dexter Optatur, Papa de Roma
(Barcelona: Tarot, 1971), Ni teu, ni meu (Barcelona: La Galera, 1972), L'alt rei en Jaume (Barcelona: Aymà,
1977), Coses i noses (Barcelona: la Magrana, 1980), Àngela i els vuit mil policies (Barcelona: Laia, 1981), El
malefici de la reina d'Hongria o les aventures dels tres patrons de nau (Barcelona: Barcanova, 1982), Fumar o no
fumar: vet aquí la qüestió -con Pere Calders- (Barcelona: Destino, 1988), Aquelles dames d'altres temps
(Barcelona: Planeta, 1990).
Llorenç Villalonga (Palma de Mallorca, 1897 - 1980)
Cursó estudios de Medicina en diversas universidades españolas, especializándose en psiquiatría en París. Sus
inicios en literatura fueron en castellano, aunque la idea de satirizar los conservadores círculos literarios isleños lo
llevó a utilizar el catalán en su primera novela, Mort de dama (múltiples ediciones desde 1931 en Selecta, Club
Editor, Ed. 62, Círculo de Lectores, etc.), relato sobre la decadencia de la aristocracia mallorquina. Tras La novella de Palmira (1952, 1966, 1972), obra que inicia el ciclo narrativo del autor en la postguerra, escribió Bearn o la
sala de les nines (en castellano en 1956 y en catalán en1961, con múltiples ediciones posteriores, casi todas ellas
de Club Editor y Ediciones 62), la mejor novela del autor, con la que obtuvo el Premio de la Crítica 1963.
Posteriormente, en la tercera y última etapa, aparece L´àngel rebel (1961) -que el autor refundiría bajo el título de
Flo la Vigne (Barcelona, Cub Editor,1974)-, La gran batuda (Barcelona, Club Editor, 1968 y 1993), Lulú regina
(1972, y varias ed. posteriores, Club Editor) y Un estiu a Mallorca (1975, 1983, etc., Club Editor y otras edit.), entre
otras. Una divertidas memorias, Falses memòries (1967), ofrecen interesantes claves sobre su obra. Llorenç
Villalonga escribió quince novelas, cinco libros de relatos, cinco obras de teatro y más de 5.000 artículos
periodísticos.
Otras novelas: Madame Dillon (1937, reelaborada después con otros títulos: L'hereva de donya Obdúlia -1964-,
Les temptacions -1966- y L'hereva de donya Obdúlia o Les temptacions -1970, 1981, 1988-, en Club Editor), Les
fures (1967, 1994, etc., en Proa, Alter Pirene y Les Fures -Valencia-, entre otras), La "Virreyna" (Barcelona, Club
Editor,1969, etc.), La Lulú o la princesa que que somreia a totes les conjuntures (Barcelona, Club Editor, 1970), El
misantrop (Barcelona, Ed. 62, 1972, 1974, 1989, etc.) y Andrea Víctrix (1974, 1986, 1997, etc., en Destino y otras
edit.).
Narrativa breve: El llumí i altres narracions (Barcelona, Ed. 62, 1980), Narracions 1924-1973 (1974), Julieta
Récamier i altres narracions (Barcelona, Ed. 62, 1980, 1981, 1998), y Tots els contes (Ed. 62, 1986).
Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Romanyá de la Selva -Girona-, 1983)
5
Es considerada como la autora más importante de la narrativa contemporánea en lengua catalana. Tras la Guerra
Civil, se exilió primero en Francia y luego en Ginebra, regresando a Cataluña en 1979. En 1938 obtuvo el Premio
Crexells con su novela Aloma (Barcelona, Institució de les Lletres Catalanes, 1938, Ed. 62 -varias ediciones entre
1983 y 2001 y Alianza, 1990), de la que aparecería una edición revisada por su autora en 1969. Posteriormente
publicó los volúmenes de relatos Vint-i-dos contes (Barcelona, Selecta, 1958 -y varias edic. posteriores-, Edic. 62,
1984, etc.), Premio Victor Català, La meva Cristina i altres contes (Barcelona, Ed. 62, 1967 -y varias ediciones
hasta 2002-, Suhrkamp, 1991 y Hermes, 2001) y Viatjes y flors (Barcelona, Ed. 62, 1980 -y varias edic. hasta
1999- y EDHASA, 1981), y las novelas La plaça del Diamant (Barcelona, Club Editor, 1962 -y múltiples ediciones
hasta 2000-; HMB, 1982; Planeta, 1988; Ed. 62, 1991, Bromera -var. ediciones-, etc.) -el mayor éxito de la
narrativa catalana contemporánea-, El carrer de les Camèlies (Barcelona, Club Editor, 1966 -y varias ediciones
hasta 2000- y Ed. 62, 1991), por la que obtuvo el Premi Sant Jordi, el de la Crítica y el Ramon Llull, Jardí vora el
mar (Barcelona, Club Editor, 1967 -y varias ediciones hasta 2000-), Mirall trencat (Barcelona, Cub Editor, 1975,
1981 y 2002, y Ed. 62 1983, 1991), Quanta, Quanta guerra (Barcelona, Club Editor, 1980 -y varias ediciones hasta
2000-) y las novelas póstumas La Mort i la Primavera (Barcelona, Seix Barral, 1986, Club Editor 1986 y 2000 y
Fundació Mercé Rodoreda, 1997) e Isabel i Maria (Barcelona, Eliseu Climent, 1991 y Seix Barral, 1992). En 1980
recibió el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.Sus obras se han traducido a más de veinte lenguas.
Otras novelas: Del que hom no pot fugir (Barcelona, Clarisme, 1934), Un dia en la vida d'un home (Badalona,
Proa, 1934), Sóc una dona honrada? (Barcelona, Llibreria Catalònia, 1934), Crim (Barcelona, Ed. de la Rosa dels
Vents, 1936).
Narrativa breve: Semblava de seda i altres contes (Barcelona, Ed. 62, 1979, 1982 y 1991 y Avui, 1995), Tots els
contes (Barcelona, Ed. 62, 1979 y otras edic. posteriores) Contes de guerra y revolució -1936-39- (Barcelona, Ed.
62, 1981), Una campana de vidre (barcelona, Destino, 1984 y Ed. 62, 1997), La Bruxa vermella y altres contes
(Barcelona, Barcanova, 1994 y 2002), Rom Negrita i altres contes (Barcelona, Ed. 62, 1995), Aquella paret,
aquella mimosa i altres (Barcelona, Ed. 62, 1998), Un café i altres narracions (Barcelona, Fundació Mercé
Rodoreda, 1999).
Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners -Girona-, 1913 - Barcelona, 1985)
Narrador, dramaturgo y poeta. Su obra, tanto por su depurada elaboración formal como por su proyección civil,
representa con singular fuerza la época histórica que vivió el autor. Su vida -en una especie de "exilio interior" tras
la Guerra Civil- transcurrió entre Arenys de Mar y Barcelona (Sinera y Lavinia, respectivamente, en el mundo
literario de Espriu, donde España, Shepharad -el nombre judío de la península Ibérica-, es un espacio siempre
presente). Precoz y agudo narrador, estimulado por una gran variedad de modelos literarios (entre otros, Ruyra,
Valle-Inclán y la Biblia), se da a conocer con las novelas Doctor Rip (Barcelona, Catalònia, 1931 y Ed. 62, 1969)),
Laia (Barcelona, Catalònia, 1932 y Ed. 62, 1976) y el libro de cuentos Ariadna al laberint grotesc (Barcelona,
Quaderns Literaris, 1935 y Ed. 62, 1980), que componen un acerado retablo de la condición humana. La Guerra
Civil española acentuará más las tendencias satíricas del autor, enriquecidas tras la contienda con una vertiente
reflexiva y reconciliadora en densas obras dramáticas como Antígona (escrita en 1939 y publicada en 1955) y
Primera història d'Esther (1948), a las que los poemarios Cementiri de Sinera (1946), Mrs Death (1952) y La pell
de brau (1960) añaden una dimensión elegíaca. De su última etapa narrativa destaca el libro Les roques y el mar,
el bleu (Barcelona, el Mall, 1981 y Ed. 62, 1984), de gran originalidad, que consolida el mundo grotesco y mítico
del autor, presente en los tres géneros aludidos. Fue Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1979) y recibió la
Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1980) y la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona (1982).
Otras novelas del autor (novela corta): Miratge a Citerea (Barcelona, Quaderns Literaris, 1935 y Ed. 62, 1979) y
Letizia i altres proses (Barcelona, La Rosa dels Vents, 1937 y Gaya Ciència, 1984).
Narrativa breve: Aspects (Barcelona, Catalònia, 1934 y Ed. 62, 1981), Petites proses blanques (Barcelona, La
Rosa dels Vents, 1937 y Gaya Ciència, 1984) y Narracions (Barcelona, Ed. 62, 1965).
Josep Maria Espinàs (Barcelona, 1927)
Es un escritor polifacético, que cuenta con un público amplio y fiel. Su creación literaria abarca desde la novela
hasta la crónica de viajes, pasando por obras de interés cívico, libros reportaje, volúmenes de memorias y un
ingente número de artículos periodísticos publicados en los diarios Avui y El Periódico. Fue impulsor de la Nova
Cançó y uno de los fundadores de los Setze Jutges. Ha conducido varios programas de entrevistas en televisión.
Ganó el Premi Sant Jordi con la novela L'últim replà (Barcelona, Club Editor, 1962). Tiene obra traducida al
alemán, checo, español, eusquera, francés, inglés, italiano, japonés, neerlandés y portugués. A partir de 1990
comenzó a publicar su Obra Completa en Edicions La Campana, de cuyo sello es cofundador junto con Isabel
Martí. La Generalitat de Catalunya le concedió la Creu de Sant Jordi (1983) y el Premi Nacional de Cultura (1995)
en la modalidad de periodismo escrito.
Novela (además de la citada): Com ganivets o flames (Barcelona: Selecta, 1954), Dotze bumerangs (Barcelona:
Albertí, 1954), El gandul (Barcelona: Selecta, 1955), Tots som iguals (Barcelona: Aymà, 1956), La trampa
(Barcelona: Albertí, 1956), Combat de nit (Barcelona: Aymà, 1959), L'últim replà (Barcelona: Club Editor, 1962),
La collita del diable (Barcelona: Alfaguara, 1968), Vermell i passa (Barcelona: La Campana, 1992).
Narrativa breve: Vestir-se per morir (Barcelona: Albertí, 1958), Variétés (Barcelona: Selecta, 1959), Els joves i els
altres (Barcelona, Albertí, 1960), Els germans petits de tothom (Barcelona: La Galera, 1968 [infantil] ), Guia de
ciutadans anònims (Barcelona: La Campana, 1993), Un racó de paraigua (Barcelona: La Campana, 1997).
Teresa Pàmies (Balaguer -Lleida-, 1919)
6
Ha publicado novalas, dietarios, reportajes, etc., siempre con un fondo autobiográfico y de testimonio personal de
un periodo que abarca desde la Segunda República española hasta el mayo francés de 1968. Desde 1939 hasta
1971 permaneció exiliada en Latinoamérica, Checoslovaquia y Francia. Actualmente colabora en diferentes
publicaciones periódicas: Avui, Xarxa, El Temps, etc. En 1970 obtuvo el premio Josep Pla con la obra Testament
a Praga (Barcelona, Destino, 1971). En 2001 fue galardonada con el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Novela (además de la citada): La filla del pres (Barcelona: Proa, 1967), Quan érem capitans (Barcelona: Dopesa,
1974), Va ploure tot el dia (Barcelona: Edicions 62, 1974 y 1995), Dona de pres (Barcelona: Proa, 1975 y 1999),
Quan érem refugiats (Barcelona: Dopesa, 1975), Crònica de la vetlla (Barcelona: Selecta, 1975), Si vas a París,
papà... (diari de maig, 1968) (Barcelona: Nova Terra, 1975), Amor clandestí (Barcelona: Sagitario, 1977, Galba,
1976 y Empúries 1998), Cròniques de nàufrags (Barcelona: Destino, 1977), Maig de les dones (Barcelona: Laia,
1980), Memòria dels morts (Barcelona: Planeta, 1981 y 1988), Massa tard per a Cèlia (Barcelona: Destino, 1984 y
1996), Segrest amb filipina (Barcelona: Destino, 1986), La primavera de l’àvia (Barcelona: Destino, 1989 y 1990),
La filla del Gudari (Barcelona: Empúries, 1998 y 2001).
Narrativa breve: Aventura mexicana del noi Pau Rispa (Barcelona: Pòrtic, 1985) y La vida amb cançó: cròniques
radiofòniques (Barcelona: Empúries, 1999).
Guillem Viladot (Agramunt -Lleida-, 1922 - Barcelona, 1999).
Narrador y poeta. Estudió Farmacia y ejerció esta carrera en su villa natal. Cultivó un amplio abanico de
manifestaciones artísticas, tanto literarias como plásticas. El cuestionamiento de las convenciones literarias le
condujo a menudo a las fronteras entre géneros. Como creador mostró una actitud disidente y marginal ante las
diversas formas del poder. Ejemplo de ello son, entre otras, las novelas La cendra (Barcelona: Nova Terra, 1972),
Ricard (Barcelona: Sagitario, 1977), L'amo (Barcelona: Laia, 1982), Memorial de Na Nona (Barcelona: El Mall,
1983), Carles (Barcelona: Columna, 1995) o Autobiografia de Déu (Barcelona: Columna, 1997). En el año 2000,
los espacios "Lo Pardal", creados por él en Agramunt y que albergan buena parte de sus poemas-objeto, se
constituyeron en museo. En 1966 obtuvo el premio Víctor Catalá con La gent i el vent (Barcelona, Selecta, 1967).
Otras novelas del autor: Ari avall (Barcelona: Alfaguara, 1966), Una vegada hi havia un fideu molt llarg (Barcelona:
Pòrtic, 1975), Tingues memòria de mi (Barcelona: Galba, 1976), Discurs horitzontal (Barcelona: Pòrtic, 1982),
Simetria (Barcelona: El Mall, 1986), Ciutadà 00000000001 (València: Eliseu Climent y 3i4, 1989), Joana
(Barcelona: Columna, 1991), L'Ass i l'Orr (Barcelona: Barcanova, 1994 [juvenil], El trill: Els coixins, El poeta, El
braser (Lleida: Pagès, 1998), Els ulls (Barcelona: Columna, 1999), Les vellicositats (Lleida: Pagès, 1999), Ruth
(Barcelona: Columna, 2000), L'energia (Barcelona: Columna, 2001).
Narrativa breve: Temps d'estrena (Barcelona: Selecta, 1959), Els infants de Riella (Barcelona: Destino, 1965),
Memòria de Riella (Barcelona: Pòrtic, 1974), La llei de pedra i altres històries (Barcelona: Pòrtic, 1979) y varios
títulos de narrativa infantil / juvenil.
Josep Vallverdú (Lleida, 1923)
7
Ha alternado la docencia con la traducción, el ensayo y la narrativa. Licenciado en Filología Clásica. Autor de una
prolífica y diversificada obra, es especialmente conocido por las narraciones destinadas al lector más joven, por
las que ha logrado el máximo reconocimiento. Destacan, con numerosas ediciones: Trampa sota les aigües
(Barcelona: Estela, 1965), premio Joaquim Ruyra 1963; Rovelló (Barcelona: La Galera, 1969), premio Folch i
Torres 1968 y premio de la CCEI 1970; En Roc drapaire (Barcelona: La Galera, 1971), premio Folch i Torres 1970
o L'alcalde Ferrovell, premio de la Generalitat de Catalunya 1981 a la mejor obra juvenil. La Editorial La Galera
inició en 1995 la publicación de la Biblioteca Vallverdú, con sus obras completas para jóvenes. Este autor ha
traducido a Chesterton, Elliot, Graham Greene, Jean Piaget, Jack London, Martin Luther King y Oscar Wilde,
entre otros. A su vez, parte de su obra ha sido traducida al euskera, español, francés, italiano y ruso. Ha sido
distinguido con la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1990) y el Premi d'Honor de les Lletres
Catalanes (2000).
Novela (juvenil): El venedor de peixos (Barcelona: Arimany, 1960), L'home dels gats (Barcelona: La Galera, 1972),
Hola, Tom!, (Barcelona, La Galera, 1973), Bernat i els bandolers (Barcelona: La Galera, 1974), Un cavall contra
Roma (Barcelona: La Galera, 1975),Tres xacals a la ciutat (Barcelona: La Galera, 1976) Els inventors de
fantasmes (Barcelona: La Galera, 1977), En Mir, l'esquirol (Barcelona: La Galera, 1978), Els amics del vent
(Barcelona: La Galera, 1979), Homes, bèsties, facècies (Barcelona: La Galera, 1979), Les vacances del rellotge
(Barcelona: La Galera, 1981), Aventura al terrat (Barcelona: La Galera, 1981), La llegenda de Sant Jordi
(Barcelona: Caixa de Pensions, 1981), Marta i Miquel (Barcelona: Argos-Vergara, 1982), La perla negra
(Barcelona: La Galera, 1982), Saberut i Cua-verd (Barcelona: La Galera, 1982), Gasan i el lleopard (València:
Federació d'Entitats Culturals del País Valencià, 1984), El fill de la pluja d'or (Barcelona: La Galera, 1984), El vol
del falcó (Barcelona: La Galera, 1985), Els convidats del bosc (Barcelona: La Galera, 1986), L'espasa i la cançó
(Barcelona: La Galera, 1986), L'illa groga (Barcelona: Noguer, 1986), Nàufrags a l'espai (Barcelona: La Galera,
1986), La caravana invisible (Barcelona: Aliorna, 1986), La conquesta del barri (Barcelona: La Galera, 1989), El
viatge del dofí rialler (Barcelona: Cruïlla, 1990), Mans de bronze (Barcelona: La Galera, 1990), La creu dels quatre
anells (Barcelona: La Galera, 1991), Els genets de la tarda (Barcelona: Columna, 1992), L'home de Gregal
(Barcelona: Barcanova, 1992), Silenci, capità! (Barcelona: Cruïlla, 1993), Joc d'eixerits (Barcelona: Barcanova,
1994), Germana veritat (Barcelona: Columna - La Galera, 1994), Una quarta a babord (Barcelona: Columna - La
Galera, 1995), L'ombra del senglar (Barcelona: La Galera, 1997), Els fugitius de Troia (Barcelona: La Galera,
1998).
Narrativa breve: Primavera, no! (Barcelona: Arimany, 1952), Divertimento en cirurgia menor (Barcelona: Arimany,
1960), Festa Major (Barcelona: Albertí, 1961), A menjar confitura! (Barcelona: La Galera, 1970), Gira-sol
d'històries (Barcelona: La Galera, 1980), Ara mateix eren aquí (Lleida: Dilagro, 1987), La festa i la ganyota
(Barcelona: El Mall, 1987), La presó de Lleida (Lleida: Pagès, 2003), además de varios títulos de narrativa infantil.
Blai Bonet (Santanyí -Mallorca-, 1926 - 1997)
Poeta, novelista y crítico de arte. Una religiosidad conflictiva y la tuberculosis marcaron su trayectoria humana y
literaria. En 1958 publicó El mar (Barcelona: Club Editor), Premio Joanot Martorell 1957, novela que causó
impacto tanto por su temática como por su tratamiento y en la que incorporó las nuevas corrientes experimentales
de triunfaban en Europa. En la novela siguiente, Haceldama (Barcelona: Aymà, 1959), se desarrolla una
problemàtica de caràcter existencial, relacionable con Camus. Judes i la primavera (Barcelona: Selecta, 1963)
introduce las nuevas técnicas narrativas del nouveau roman francés y recrea vivencias del autor, como el
seminario, el sanatorio o los barrios bajos de Barcelona. Míster Evasió (Barcelona: Llibres de Sinera, 1969) es
una obra transgresora, influïda por el Ulisses de Joyce, una espècie de collage que reproduce diferentes tipos de
lenguajes, monólogos interiores, anuncios publicitarios, etc. Bonet fue distinguido en 1990 con la Creu de Sant
Jordi de la Generalitat de Catalunya.
También publicó Si jo fos fuster i tu et diguessis Maria (Palma de Mallorca: J. Mascaró Pasarius, 1972) y las obras
de narrativa breve La motivació i el film (Barcelona: Empúries, 1990), y Pere Pau (Barcelona: Columna, 1992).
Ramon Folch i Camarasa (Barcelona 1926 )
Novel·lista, autor teatral y traductor. Ha sido muy importante su labor como traductor al catalán (cerca de 200
títulos,la mayoría de ellos del inglés). De 1973 a 1986 trabajó en Ginebra como traductor de las Naciones Unidas.
Comienza como escritor con el libro de poemas L'aigua negra, pero el grueso de su obra lo constituye la novela:
La maroma (Barcelona: Selecta, 1957), premio Joanot Martorell 1956; El meu germà gran (Barcelona: Albertí,
1958), El nàufrag feliç (Barcelona: Albertí 1959), L'alegre festa (Barcelona: Club Editor, 1965), La visita
(Barcelona: Selecta 1965), Premi Sant Jordi 1965; L'estiu més bonic (Barcelona: Alfaguara, 1966), Fi de setmana
damunt l'herba (Barcelona, Club Editor,1967), El no (Barcelona: Club Editor, 1967), Tota aquesta gent (Barcelona:
Nova Terra, 1965), Les meves nits en blanc (Barcelona: Club Editor, 1972), Sala de miralls (Barcelona: Planeta,
1982), Estrictament confidencial (Barcelona: Planeta, 1983), Premi Ramon Llull 1982; Testa de vell en bronze
(Barcelona: Ed. 62, 1997), Premio Sant Joan 1997, y las narraciones La sala d'espera (Barcelona: Selecta, 1961),
premio Víctor Català 1960, Tota una altra cosa (Barcelona: Club Editor, 1973), Quan el terror truca a la porta
(Barcelona: Club Editor, 1977). El mundo narrativo de este autor tiende a reflejar la experiencia personal y oscila
entre el realismo y el estudio sicológico. Autor de público, escribe con facilidad y con un estilo claro y directo.
Otras novelas: Camins en la ciutat (Granollers: Associació Cultural, 1954), Adéu abans d'hora (Barcelona:
Alfaguara, 1966).
Narrativa breve: El tímid i altres novetats literàries (Barcelona: Arimany, 1950), Una crosta (Barcelona: Nereida,
1957), El bon taxista (Barcelona: Artigas, 1967), L'eixerit granger (Barcelona: Artigas, 1967), Històries possibles (I)
(Barcelona: Selecta, 1976), Històries possibles (II) (Barcelona: Nova Terra, 1980), además de diversos títulos de
literatura infantil.
8
Estanislau Torres (Barcelona, 1926)
Autor polifacético. Su obra (a menudo relacionada directa o indirectamente con la Guerra Civil) abarca desde
novelas y cuentos hasta reportajes históricos y libros de viajes, pasando por el libro de entrevistas y novelas
juveniles. Su estilo se caracteriza por un catalán sencillo pero correcto, por el diálogo abundante y por las frases
cortas y directas. En 1999 se le concedió la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, tanto por su
producción literaria como "per l'exercici indefallent d'una catalanitat radical".
Novela: Cel de tardor (Barcelona: Albertí, 1961), L'altre demá (Barcelona: Destino, 1964), Els ulls i la cendra
(Barcelona: Ed. 62, 1966), La derrota (Barcelona: Selecta, 1966), Els camins (Barcelona: Alfaguara, 1966),
Castelladral (Barcelona: Destino, 1969), Estimada Teresa (Barcelona: Pòrtic, 1974), El mal que m'heu fet
(Barcelona: Selecta, 1978), Entre el Clot i el Guinardó (Lleida: Pagès, 1996).
Novela juvenil: Foc a l'Albera (Barcelona: Laia, 1974), Les coves de Postojna (Barcelona: El Mall, 1980), Els ulls
de cadascú (Barcelona, Pòrtic, 1983), Minerva pensativa (Barcelona: Abadia de Montserrat, 1984), Objectiu:
Heidelberg (Barcelona: La Galera, 1986).
Narrativa breve: Fum d'ara (Barcelona: Albertí, 1959), La xera (Barcelona: Selecta, 1962), El foc i la cua
(Barcelona: Nova Terra, 1966), El dia que vaig perdre la inspiració (Lleida: Pagès, 2000).
Miquel Àngel Riera (Manacor, 1930 - Palma de Mallorca, 1996)
Apostó por una obra de calidad, elaborada pausadamente y a partir de unas premisas muy personales, que
resistiera el paso del tiempo. El resultado es un conjunto de seis poemarios, seis novelas y dos libros de relatos
breves, que constituyen algunos de los más importantes hitos de la literatura catalana de la segunda mitad del
siglo XX. Su atención por el ser humano, nutrida por las fuentes de más calidad de la literatura europea
contemporánea, le convierten en un escritor cuyo interés rebasa todas las fronteras, tanto geográficas y
lingüísticas como temporales. Por la originalidad y perfección estilística, su producción ha merecido el unánime
reconocimiento de la crítica y los lectores. En 1971 comienza su obra novelística con Fuita i martiri de Sant
Andreu Milà (Palma, Moll, 1973 y Barcelona, Ed. 62, 1981 y Destino, 1994) y dos años más tarde escribe Morir
quan cal (Barcelona, Ed. 62, 1974), premios Sant Jordi 1973 y de la Crítica de "Serra d'Or" 1975. Después
aparecerá L'endemà de mai (Barcelona, Ed. 62, 1978 y Destino, 1996 y Palma, Ed. Moll i Consell Insular de
Mallorca, 1991), Premio Nacional de la Crítica de Narrativa Catalana 1979, y Panorama amb dona (Barcelona, Ed.
62, 1983), premio de la Crítica de "Serra d'Or" 1984. Las 4 obras forman un ciclo, no sólo por la implicación de los
personajes y de los acontecimientos o por las referencias a la Guerra Civil sino también por la reflexión en torno al
ser humano y a una situación límite. A estas obras seguirá el volumen de relatos La rara anatomia dels centaures
(Palma, Moll, 1979 y Barcelona, Ed. 62, 1985). Las dos décadas siguientes verán la consolidación del escritor con
las novelas Els déus inaccessibles (Barcelona, Proa, 1987 y Destino, 1992), Premio Nacional de Literatura
Catalana 1986, e Illa Flaubert (Barcelona, Destino, 1990), premios Josep Pla 1990, Ciutat de Barcelona, Joan
Crexells y de la Crítica, y el libro de cuentos Crònica lasciva d'una decadència (Barcelona, Destino, 1995). Este
autor fue propuesto en 1987 por el PEN Club como candidato al Premio Nobel y recibió la Creu de Sant Jordi en
1989.
Olga Xirinacs (Tarragona, 1936)
Escritora y profesora de piano. Posee una sólida formación artística, que da profundidad a su obra literaria. Autora
versátil, ha escrito poesía, novela, cuentos y ensayo. Muchos de sus libros han merecido los premios más
importantes de la literatura en lengua catalana, entre ellos: Interior amb difunts (Barcelona: Destino, 1983), premio
Josep Pla 1982; Al meu cap, una llosa (Barcelona: Proa, 1985), premio Sant Jordi, 1984 y Crítica Serra d'Or de
novela, 1986; Zona marítima (Barcelona: Planeta, 1986), Ramon Llull, 1986); Enterraments lleugers (Barcelona:
Ed. 62, 1991), premio Sant Joan, 1990; Sense malícia (Barcelona: Ed. 62, 1994), premio Ciutat de Palma, 1994, y
Un cadàver per sopar -juvenil- (Barcelona: Columna, 2000), premio Ciutat de Badalona de narrativa juvenil, 2000.
Es la única mujer Mestra en Gai Saber por los Jocs Florals de Barcelona después de Mercè Rodoreda. En 1990,
la Generalitat de Catalunya le concedió la Creu de Sant Jordi.
Otras novelas: Mar de fons (Barcelona: Planeta, 1988), Tempesta d'hivern (Barcelona: Columna, 1990),
Cerimònia privada (Barcelona: Columna, 1993), El far del capità (Barcelona: Grijalbo, 1994), Xocolata (Barcelona:
Columna, 1994), Wendy torna a volar (Barcelona: Cruïlla, 1996), Final d'estiu (Barcelona: Grijalbo, 1996), El vol de
Dràcula (Barcelona: Casals, 1996), Mòmies (Barcelona: Cruïlla, 1997), Triangles mortals (Barcelona: Barcanova,
1998), La núvia dormida (Barcelona: Edebé, 1998), La tarda a Venècia (Barcelona: Columna, 1998), L'home que
mossegava les dones (Barcelona: Columna, 2000), Pavana per un tauró (Barcelona: Columna, 2001), No jugueu
al cementiri (Barcelona: Planeta, 2002), La peresa (Barcelona: Columna, 2002), Setmana de difunts (Barcelona:
Planeta, 2003).
Narrativa breve: La mostela africana i altres contes (Barcelona: Destino, 1985), Relats de mort i altres matèries
(Barcelona: Destino, 1988), Patates fregides (Barcelona: Edebé, 1994), El meu pare és capità (Barcelona: Edebé,
1995), Sucant el melindro (Barcelona: Edi-Liber, 1996), La vaca xoriça (Barcelona: Casals, 1998).
Víctor Mora (Barcelona, 1931)
9
Novelista, guionista de cómics, director de publicaciones, asesor editorial y articulista. Creador de "El capitán
Trueno" y muchos otros personajes, es uno de los guionistas más prolíficos y uno de los narradores catalanes
que mejor han sabido retratar el ambiente de la dictadura y la resistencia. El grueso de su novelística lo forma la
trilogía Els plàtans de Barcelona (París: EFR, 1966), París flash-back (Barcelona: Laia 1978) y El tramvia blau
(Barcelona: Laia, 1984), con un mismo personaje, Lluís Martí, que sigue de cerca los rasgos biográficos del autor.
Entre los premios y distinciones honoríficas, cuenta con el nombramiento como Chevalier de l'Ordre des Arts et
des Lettres del Gobierno francés 1991; la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya 1997, y el Gran Premi
del Saló del Còmic de Barcelona 1998. Tiene obra publicada en alemán, búlgaro, checo, español, francés,
húngaro, portugués, rumano y ruso.
Otras novelas: La pluja morta (Barcelona: Alfaguara, 1966), Whisky amb napalm (Barcelona: Laia, 1976), La dona
dels ulls de pluja: Barcelona anys 90 (Barcelona: Ed. 62, 1993), Entre silencis d'estels i tombes (Barcelona: Ed.
62, 1995), El meu cor es diu Àfrica (Barcelona: Barcanova, 1996 [juvenil] ), Els amants del ciberespai (Barcelona:
Thassàlia, 1996), El parc del terror (Barcelona: Columna, 1996 [juvenil] ), La dama de la gàbia de ferro
(Barcelona: Empúries, 1997 [juvenil] ), L'ogre dels Càrpats : Cor d'Acer II (Barcelona: Empúries, 1998 [juvenil] ),
Carícies d'un desconegut (Barcelona: Columna, 1999), El castell de lava negra. (Barcelona: Empúries, 2000
[juvenil] ).
Narrativa breve: El cafè dels homes tristos (Barcelona: Selecta, 1966), Perduts al pàrking (Barcelona: Laia, 1972),
Mozzarella i Gorgonzola (Barcelona: Laia, 1981), Barcelona 2080 i altres contes improbables (Barcelona: Laia,
1989), La presa de poder de Stella Wunderberry (Barcelona: Llibres de l'Índex, 1992).
Joaquim Carbó (Caldes de Malavella -Girona-, 1932)
Comienza como narrador a finales de los 50, influido por el realismo social, movimiento al que aporta cierta dosis
de humor. Está vinculado a la revista Cavall Fort desde su primer número en 1961. Desarrolla una amplia
dedicación a los libros infantiles y juveniles, que alterna con narrativa breve y novela para adultos (ha publicado en
total casi un centenar de títulos). Es un histórico del colectivo Ofèlia Dracs. Coordina el sector del libro infantil del
Congrés de Cultura Catalana. En el año 2002 recibió el premio Memorial Jaume Fuster por el conjunto de su
obra.
Novela: Els orangutans (Barcelona: La Llar del Llibre, 1967), L'escapada (Barcelona: Alfaguara, 1967), El carreró
contra Còssima (Barcelona: Cadí, 1969), El setè filtre (Barcelona: Sagitario, 1980), S'ha acabat el bròquil
(València: Eliseu Climent y 3i4, 1987), L'altre barri (Barcelona: Columna, 1991), El noi de la mare (Barcelona: La
Campana, 1992),
Novela juvenil: La casa sota la sorra (Barcelona: Estela, 1966), Calidoscopi de l'aigua i el sol (Barcelona: Grup
Promotor, 1979), El país d'en Fullaraca (Barcelona: Laia, 1979), Els bruixots de Kibor (Barcelona: Laia, 1981), La
casa sobre el gel (Barcelona: Laia, 1982), Operació Borinot (Barcelona: La Magrana, 1983), L'anell dels Nibelungs
(Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988), Corre, Isabel, corre (Barcelona: La Galera, 1989), La casa sota el mar
(Barcelona: Laia, 1989), El vol del colom (Barcelona: Columna, 1989), L'honor de Fazel Madani (Barcelona:
Columna, 1991), Interfase amb mosca (Barcelona: Barcanova, 1991), La casa sota la lona (Barcelona: Columna,
1992), Amors a primera vista (Barcelona: Columna, 1993), La Dèlia i els ocells (Barcelona: Columna, 1995), La
casa sota les estrelles (Barcelona: Columna, 1996), Un lloro de pel·lícula (València: Tàndem, 1996), El cant de
l'esparver (Barcelona: Cruïlla, 1997), El rei de la muntanya (Barcelona: Casals, 1997), La casa sobre les mines
(Barcelona: Columna, 1998), L'home que es va aturar davant de casa (Barcelona: La Galera, 1998), El noi que va
fer anar el ranxo endavant (Barcelona: La Galera, 1999), La gorra (Barcelona: La Galera, 2000), Juma i el diamant
(Barcelona: Cruïlla, 2000). Este autor cuenta además con unos 30 títulos de narrativa infantil.
Narrativa breve: La sortida i l'entrada (Barcelona: Albertí, 1960), Les arrels (Palma de Mallorca: Moll, 1963),
Solucions provisionals (Barcelona: Selecta, 1965), Un altre tròpic (Barcelona: Arimany, 1965), Narracions d'avui
(Barcelona: Aportació Catalana, 1965), Amb una precisió fantàstica (Palma de Mallorca: Moll, 1969), El llop i el
caçador (Barcelona: La Galera, 1979), L'ocell meravellós (Barcelona: Abadia de Montserrat, 1981), La Laieta i el
jardimòbil (Barcelona: La Galera, 1982), Un xicot de sort (Barcelona: Pòrtic, 1983), La bruixa Nicotina (Barcelona:
Generalitat de Catalunya-Conselleria de Sanitat, 1983), Els rampells d'en Ton (Barcelona: Generalitat de
Catalunya-Conselleria de Sanitat, 1984), El dia que en Cecili es va perdre (Barcelona: Cruïlla, 1985), La Roser
veraç (Barcelona: Cruïlla, 1985), Les dues cares de l'atur (Barcelona: L'Atzar, 1986), La calaixera dels contes
(Barcelona: Casals, 1989), Bonsais de paper (Barcelona: Edi-Liber, 1993), El jardí de Lil·liput (Lleida: Pagès,
1994), Elogi de la formiga (Barcelona: Columna, 1996), Nens del meu carrer (Barcelona: La Galera, 1999), El
lladre d'idees (Barcelona: Casals, 2002), Hi ha rodes i rodes! (Barcelona: Mediterrània, 2002), El gos del metro
(Barcelona: Cruïlla, 2003).
Maria Àngels Anglada (Vic -Barcelona-, 1930 - Figueres -Girona-, 1999)
10
Licenciada en Filología Clásica por la Universidad de Barcelona y conocedora del mundo clásico, tradujo textos
del latín y el griego al catalán. Cultivó varios géneros: poesía, narrativa, crítica literaria y ensayo literario. Colaboró
en diversas publicaciones periódicas. Entre sus obras destacan: Les closes (Barcelona: Destino, 1979), novela
ganadora del Premio Josep Pla 1978; Sandàlies d'escuma (Barcelona: Destino, 1985), Premio Lletra d'Or 1985;
Columnes d'hores, que reúne toda su poesía hasta 1990; y especialmente, El violí d'Auschwitz (Barcelona:
Columna, 1994), novela elogiada tanto por la crítica como por el público, y Quadern d'Aram (Barcelona: Columna,
1997), además de algunos libros de relatos sobre mitología griega dirigidos al lector joven.
Otras novelas: Viola d'amore (Barcelona: Destino, 1983), Artemísia (Barcelona: Columna, 1989), L'agent del rei
(Barcelona: Destino, 1993).
Narrativa breve: No em dic Laura (Barcelona: Destino, 1981), La daurada Parmèlia i altres contes (Barcelona:
Columna, 1991), Relats de mitologia: els déus (Barcelona: Destino, 1996), Relats de mitologia: els herois
(Barcelona: Destino, 1996), Nit de 1911 (Barcelona: Empúries, 1999), L'àngel (Barcelona: Empúries, 2000),
además de media docena de ibros de narrativa infantil.
Emili Teixidor (Roda de Ter -Barcelona-, 1933),
Estudió Derecho, Filosofía y Letras y Periodismo. Cultiva fundamentalmente el género novela, con títulos
destacados como Sic transit Gloria Swanson (Barcelona: Laia, 1979), premio de la Crítica Serra d'Or 1988, o
Retrat d'un assassí d'ocells (Barcelona: Proa, 1988). Autor especializado en literatura infantil y juvenil, campo en
el que obtuvo, entre otros, el premio de la Generalitat, el de la Crítica Serra d'Or y el Nacional de Literatura Infantil
y Juvenil. Ha dirigido y presentado el espacio de divulgación de libros Mil paraules, de Televisió de Catalunya, y
colabora asiduamente en la ràdio. En 1992 obtuvo la Cruz de Sant Jordi. La novela El llibre de les mosques
(Barcelona: Proa, 2000) fue galardonada con el Premio sant Jordi, 1998.
Otras novelas: El primer amor -con otros autores- (Barcelona: Columna, 1992), Pa negre (Barcelona: Columna,
2003).
Narrativa breve infantil/juvenil: L'ocell de foc (Barcelona: Laia, 1979), Les rates malaltes (Barcelona: Laia, 1967),
El soldat plantat (Barcelona: Laia, 1967), Dídac, Berta i la màquina de lligar boira (Barcelona: La Galera, 1969), El
príncep Alí (Barcelona: Laia, 1980), Frederic, Frederic (Barcelona: Lumen, 1983), En Ranquet i el tresor
(Barcelona: Cruïlla, 1986), Cada tigre té una jungla (Barcelona: Cruïlla, 1986), En Ranquet i els seus amics
(Barcelona: Cruïlla, 1987), El crim de la Hipotenusa (Barcelona: Edebé, 1988), Cor de roure (Barcelona: Cruïlla,
1994), además de varios títulos de narrativa breve infantil.
Antoni Serra (Sóller -Mallorca-, 1936)
Estudia Medicina en Barcelona y desde 1961 ejerce como periodista en l’Última Hora. También ha colaborado en
Diario de Mallorca, Canigó, Destino, Serra d’Or, Lluc y l’Avui, entre otros medios escritos. Fue miembro fundador
de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana y secretario general técnico en las islas del Congrés de Cultura
Catalana. Forma parte del colectivo Ofèlia Dracs. Es autor de diversos libros de novela y narrativa breve y se le
considera uno de los nombres representativos de la novela negra catalana. En la actualidad prepara un dietario
sobre los años 70 y unas memorias periodísticas. También es escultor.
Novela: La gloriosa mort de Joan Boira (Palma de Mallorca: Turmeda, 1973), El cap dins el cercle (Barcelona:
Laia, 1979), Rapsòdia per a una nit de Walpurgis, Nureddunna (Barcelona: Ed. 62, 1981), L'arqueòloga va
somriure abans de morir (Barcelona: La Magrana, 1986), Espurnes de sang (Barcelona: La Magrana, 1987), RIP,
senyor Mosqueiro (Barcelona: La Magrana, 1989), Cita a Belgrad (Barcelona: La Magrana, 1992), L'avinguda de
la fosca (Barcelona: La Magrana, 1994).
Narrativa breve: Entrada de fosca (Palma de Mallorca: Turmeda, 1972), Tríptic del viatger (Barcelona: Pòrtic,
1975), Quartet per a una confidència (Palma de Mallorca: Turmeda, 1977), Morts d'immortalitat (Palma de
Mallorca: Les Edicions de Bitzoc, 1995), La insostenible levitat dels cossos (Binissalem: Di7, 1996), Narracions de
vida i mort (Palma de Mallorca: Moll, 1999).¡
Baltasar Porcel (Andratx, Mallorca, 1937)
Es autor de novelas y cuentos, libros de viajes, prosas narrativas, artículos de opinión, entrevistas y teatro. Con su
obra narrativa ha construido un mundo mediterráneo del que destaca el ciclo de Andratx, donde mitifica su pueblo
nativo y a partir de él articula una metáfora de la condición humana. Cuentan entre sus novelas: La lluna i el "Cala
Llamp" (Barcelona: Albertí, 1963), Els argonautes (Barcelona: Ed. 62, 1968), Difunts sota els ametllers en flor
(Barcelona: Destino, 1970), Cavalls cap a la fosca (Barcelona: Ed. 62, 1975), Les primaveres i les tardors
(Barcelona: Proa, 986), El cor del senglar (Barcelona: Ed. 62, 2000) y L'emperador o l'ull del vent (Barcelona:
Planeta, 2001). Ha obtenido los premios más importantes de la literatura en catalán: Josep Pla 1970; Prudenci
Bertrana 1975 y 1997, Sant Jordi 1986; Literatura catalana de la Generalitat de Catalunya de creación literaria
1987, y Ramon Llull, 2001, entre otros.
Otras novelas: Solnegre (Barcelona: Albertí, 1961), Els escorpins (Barcelona: Aymà, 1965), Les pomes d'or
(Barcelona: Ed. 62, 1980), Els dies immortals (Barcelona: Ed. 62, 1984), El divorci de Berta Barca (Barcelona:
Proa, 1989), Lola i els peixos morts (Barcelona: Proa, 1994), Ulisses a alta mar (Barcelona: Ed. 62, 1997).
Narrativa breve: Reivindicació de la vídua Txing (Barcelona: Ed. 62, 1979), El misteri de l'alzinar i altres contes
(Barcelona: Ed. 62, 1982), Tots els contes (Barcelona: Destino y Ed. 62, 1984), Les maniobres de l'amor : Tots els
contes, 1958-2001 (Barcelona: Destino, 2002).
Joan Francesc Mira (Valencia, 1939)
11
Es escritor, antropólogo, sociólogo y profesor universitario. Como ensayista se distinguen sus estudios basados
en la situación de la lengua y el pueblo valencianos, como Crítica de la nació pura (1985) -premios Joan Fuster y
Crítica Serra d'Or de ensayo-, que es una aproximación al concepto de nación desde la óptica antropológica; y la
síntesis histórica, como Els Borja: família i mite (2000). También es autor de novelas y libros de cuentos: Viatge al
final del fred (Barcelona: La Magrana, 1983, y Alzira: Bromera, 1983), Els treballs perduts (València: Eliseu
Climent y 3i4, 1989), Borja papa (València: Eliseu Climent y 3i4, 1996), novela que recibió los premios Joan
Crexells, el de la Crítica dels Escriptors Valencians y el Nacional de la Crítica de literatura catalana, y Quatre
qüestions d'amor (València: Eliseu Climent y 3i4, 1998), premio del Institut Interuniversitari de Filologia
Valenciana. Ha hecho una traducción catalana de la Divina Comedia, con introducción y notas, galardonada con
el premio de la Crítica Serra d'Or, 2001.
Otras novelas: El desig dels dies (València: Eliseu Climent y 3i4, 1981), Purgatori (Barcelona: Proa, 2003).
Narrativa breve: El bou de foc (València: L'Estel, 1974), Els cucs de seda (València: Eliseu Climent y 3i4, 1975).
Oriol Vergés (Barcelona, 1939)
Acabada la carrera de Historia, se dedica a la enseñanza en diversos institutos. Su obra narrativa va dirigida
fundamentalmente a los jóvenes, a través de la novela histórica, de la crítica irónica de la sociedad de consumo o
del denominado "realismo crítico", protagonizado por jóvenes que se enfrentan al mundo de los adultos con todas
sus contradicciones. Ha recibido un número importante de premios: el Josep Maria Folch i Torres (1977), el
Joaquim Ruyra (1978) y cuatro veces el de la Crítica Serra d'Or (1977, 79, 85 y 89), entre otros.
Novela histórica: Un català a la Manigua (Barcelona: La Galera, 1977), La ciutat sense muralles (Barcelona: La
Galera, 1978), La noia del timbal (Barcelona: La Galera, 1980), El rector de Vallfogona i el seu temps (Barcelona:
Abadia de Montserrat, 1982), Els tres pergamins de Ripoll (Barcelona: Abadia de Montserrat, 1983), Cavallers i
pagesos (Barcelona: Abadia de Montserrat, 1983), La crida de la mar (Barcelona: Abadia de Montserrat, 1984), La
gran venjança (Barcelona: Abadia de Montserrat, 1984), Desperta, ferro! : els almogàvers (Barcelona: Abadia de
Montserrat, 1985), La ciutat emmurallada (Barcelona: Abadia de Montserrat, 1986), Els pagesos revoltats (2 vol.)
(Barcelona: Abadia de Montserrat, 1986 - 1987), La colla dels bandolers (Barcelona: Abadia de Montserrat, 1987),
La falç al puny (Barcelona: Abadia de Montserrat, 1988), Dels telers als canons (1690-1714) (Barcelona: Abadia
de Montserrat, 1988), Llibertat, igualtat i fraternitat : França (1789-1796) (Barcelona: Abadia de Montserrat, 1989),
Els oficis d'en Nofre Moliner (1715-1789) (Barcelona: Abadia de Montserrat, 1989), En Joanot i en Tirant, de
cavaller a cavaller (Barcelona: La Magrana, 1990), Aquell maleït centenari (Barcelona: Barcanova, 1991 ).
Novela juvenil: El superexecutiu (Barcelona: Laia, 1978), El superfenomen (Barcelona: Laia, 1979), El
superordinador (Barcelona: La Galera, 1980), Les supervedettes (Barcelona: Laia, 1981), Supervicari versus
superbanquer (Barcelona: Laia, 1982), La revolta dels esternuts (Barcelona: Abadia de Montserrat, 1982), Quin
curs, el meu tercer! (Barcelona: Cruïlla, 1986), Mònica, la de COU (Barcelona: Pòrtic, 1987), Crònica arrauxada
d'un esperpèntic congrés (Barcelona: Pòrtic, 1987), I, de mi, què en fareu? (Barcelona: Pòrtic, 1989), 17 anys
primer viatge a Itàlia (Barcelona: Columna, 1989), Les curioses revoltes d'en Xaterot (1789-1817) (Barcelona:
Abadia de Montserrat, 1991), El traficant d'armes (Barcelona: Abadia de Montserrat, 1991), Les dues banderes
(1843-1874) (Barcelona: Abadia de Montserrat, 1992), Al damunt d'un polvorí (1875-1909) (Barcelona: Abadia de
Montserrat, 1992), Mònica, cara i creu (Barcelona: Pòrtic, 1992), Un poble contra els Hamid (Barcelona: Bruño,
1993) Cremen les pistoles (Barcelona: Abadia de Montserrat, 1993), Una avioneta per a en Macià (1923-1930)
(Barcelona: Abadia de Montserrat, 1994), L'escapada (Barcelona: Columna, 1994), Els cementiris sagnants de
Mallorca (1936-1937) (Barcelona: Abadia de Montserrat, 1994), Per camins de llum i de foscor (Barcelona: Abadia
de Montserrat, 1995), Vacances de pares (Barcelona: Columna, 1997), Amb el carnet i la pistola (1937)
(Barcelona: Abadia de Montserrat, 1997), 1938: viure i morir sota les bombes (Barcelona: Abadia de Montserrat,
1998), La gent del barri (Barcelona: Castellnou, 1998), Rentat de cervell (Barcelona: Alfaguara - Grup Promotor,
1998).
Narrativa breve: Les trifulgues dels herois (Barcelona: Joventut, 1981), Els herois a la selva (Barcelona: Joventut,
1982), L'avi d'Escòcia (Barcelona: Toray, 1984), Els autobusos de Londres (Barcelona: Toray, 1984), El quimono
robat (Barcelona: Toray, 1984), Els herois a les galàxies (Barcelona: Joventut, 1985), A l'ombra de la gran muralla
(Barcelona: Toray, 1986), Sinda, l'elefant amic (Barcelona: Toray, 1986), Sinda, t'agrada passejar (Barcelona:
Toray, 1986), Visquem la democràcia (Barcelona: Vicens Vives, 1987), Visquem la democràcia -con Josep Maria
Ramon Gimeno- (Barcelona: Vicens Vives, 1987), Una vegada hi havia...(6 vol.) (Barcelona: Parramon, 1987 1988), Els herois i els fantasmes (Barcelona: Joventut, 1989), Tossudes i tossuts a la Prehistòria i a l'Edat Antiga
(Barcelona: Abadia de Montserrat, 1997), Tossudes i tossuts a l'Edat Mitjana (Barcelona: Abadia de Montserrat,
1997), Tossudes i tossuts en temps de penúries (s. XV-XVI-XVII) (Barcelona: Abadia de Montserrat, 1998), On
t'has ficat Borinotman? (Barcelona: Baula, 1998).
Robert Saladrigas (Barcelona, 1940)
12
Narrador y crítico literario. Es autor de los libros de relatos Boires (Barcelona: Selecta, 1970), que obtuvo el
Premio Víctor Català, y Tauromàquia: sol i lluna (Barcelona: Destino, 1991). Destacan sus novelas Aquell gust
agre de l'estel (Barcelona: Selecta, 1977), escrita con voluntad de ofrecer una visión cosmogónica; Memorial de
Claudi M. Broch (Barcelona: Plaza y Janés, 1986), galardonada con el Premio Nacional de la Crítica, El sol de la
tarda (Barcelona: Columna, 1992), que recibió los premios Sant Jordi y Crexells; La mar no està mai sola
(Barcelona: Columna, 1996), galardonada con el Premio Carlemany, y Còmplices de ciutat (Barcelona: Columna,
1999). Ha escrito guiones para televisión, donde también ha dirigido programas. De sus importantes aportaciones
a la narrativa infantil y juvenil, la más popular es Entre juliol i setembre (Barcelona: Estela, 1967).
Otras novelas: El cau (Barcelona: Alfaguara, 1966), L'Àlex, el 8 i el 10 (Barcelona: Joventut, 1970), 52 hores a
través de la pell (Barcelona: Nova Terra, 1970), Pel camí ral del nord (Barcelona: Laia, 1980), Sóc Emma
(Barcelona: Planeta, 1983), Claris (Barcelona: Destino, 1990), Un temps del diable (Barcelona: Columna, 1994),
Amic Lu (Barcelona: Cruïlla, 1995), La llibreta groga (Barcelona: Destino, 2004).
Narrativa breve: Històries a mig camí (Barcelona: Abadia de Montserrat, 1977), Néixer de nou, cada dia
(Barcelona: Laia, 1979), Sota la volta del temps (Barcelona: Pòrtic, 1981), Imatges del meu mirall (Barcelona:
Laia, 1983), Visions de cada hora (Barcelona: Barcanova, 1984).
Gabriel Janer Manila (Algaida, Mallorca, 1940)
Doctor en Pedagogía por la Universidad de Barcelona y catedrático de Antropología de la Educación en la
Universidad de Islas Baleares. Se dio a conocer en 1967 con la obra L'abisme (Palma de Mallorca: Moll, 1969),
premio de novela Ciudad de Palma. Desde entonces su producción novelística es continua y ampliamente
premiada, con títulos destacados como Els alicorns (Barcelona: Destino, 1972), premio Josep Pla 1971; Els rius
de Babilònia (Barcelona: Ed. 62, 1985), premio Sant Joan de novela 1984; Els jardins incendiats (Barcelona:
Columna, 1997), premio Carlemany de novela, y George. El perfum dels cedres (Barcelona: Columna, 2002),
premio Nestor Luján de novela històrica, entre otros. Igualmente se ha dedicado al campo de la Antropología de la
Educación, en el que destaca su tesis doctoral La problemática educativa dels infants selvàtics: el cas de Marcos
(1979). Ha sido nominado en dos ocasiones (1988 y 1994) como candidato español al Premio Internacional de
Literatura Juvenil Hans Christian Andersen. En 1994 obtuvo el Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil por
Han cremat el mar (Barcelona: Edebé, 1993) y en 1988 por Tot quant veus és el mar (Barcelona: La Galera,
1987). También ha ganado el Premio Edebé en 1993 y el Ala Delta en 1992.
Otras novelas: El silenci (Palma de Mallorca: Moll, 1970), Han plogut panteres (Barcelona: Nova Terra, 1971), La
capitulació (Palma de Mallorca: Moll, 1972), L'agonia dels salzes (Barcelona: Destino, 1973), Tango (Barcelona:
Galba, 1977), La cerimònia (Barcelona: Ed. 62, 1977), Angeli musicanti (Barcelona: Ed. 62, 1984), La dama de les
boires (Barcelona: Plaza y Janés, 1987), Paradís d'orquídies (Barcelona: Columna, 1992), Lluna creixent sobre el
Tàmesi (Barcelona: Columna, 1993), La vida, tan obscura (Barcelona: Columna, 1996), Estàtues sobre el mar
(Barcelona: Columna, 2000),
Narrativa juvenil: El rei Gaspar (Barcelona: La Galera, 1976), Com si els dits m'haguessin tornat cuques de llum
(Barcelona: Abadia de Montserrat, 1979), Diumenge, després de lluna plena (Barcelona: Barcanova, 1983), La
Serpentina (Barcelona: La Galera, 1983), El corsari de l'illa dels conills (Barcelona: La Galera, 1984), Els peixos
no es pentinen (Barcelona: Edebé, 1987), Violeta, el somriure innocent de la pluja (Barcelona: Laia, 1987), Diu
que n'era un rei (Barcelona: Ed. B, 1988), Els rius dormen als núvols (Barcelona: Edebé, 1988), El palau de vidre
(Barcelona: Aliorna, 1989), Arlequí, el titella que tenia els cabells blaus (Barcelona: La Galera, 1990), La perla
verda (Zaragoza: Edelvives, 1990), Els rius de la lluna (Zaragoza: Edelvives, 1991), Viatge a l'interior del fred
(Barcelona: Cruïlla, 1995), El terror de la nit (Barcelona: Columna, 1995), Aquella dona que vingué de Mart
(Madrid: Bruño, 1996), La invenció de la primavera (Barcelona: La Galera, 1999), Samba per a un "menino da rua"
(Barcelona: Edebé, 2000), Daniel i les bruixes salvatges (Alzira: Bromera, 2003).
Narrativa breve: El cementiri de les roses (Barcelona: Selecta, 1972), La finestra (Barcelona: Teide, 1988), Contes
per als qui dormen amb un ull obert (Barcelona: Bruño, 1991).
Terenci Moix -Ramón Moix Messeger- (Barcelona, 1942 - 2003)
13
Estudia comercio, taquigrafía y arte dramático y desempeña diversos oficios -dibujante de tebeos, rotulista,
traductor, asesor literario-, hasta que decide poner sus cinco sentidos en su verdadera vocación, la literaria. Su
obra, iniciada en los años 60, irrumpe con fuerza en un ambiente dominado por el realismo histórico. Es uno de
los escritores más prolíficos de la España de las últimas décadas y cuenta en su haber con numerosos premios,
tanto catalanes, como de ámbito estatal: Premio de la Crítica, Premio Victor Català, Premio de les Lletres
Catalanes Ramón Llull, Premio Josep Plaà, Premio de Novela Fernando Lara y Premio Planeta. Tras este último
galardón, Terenci Moix puede presumir de ser uno de los autores más leídos de la narrativa actual. Su obra está
marcada por la irreverencia, la falta de escrúpulos a la hora de proclamar su identidad sexual y el bombardeo
contra el orden moral establecido. Todo ello mezclado con un profundo amor hacia la literatura, el arte, la historia
y el cine. En su autodidactismo cabe todo cuanto alimenta la fantasía de su vida y su obra, desde las épocas más
remotas y proclives a la mitología -Egipto, Grecia, Roma-, la música, especialmente la ópera, la llamada cultura
pop del cómic y los Mass Media y su siempre proclamada veneración por los héroes de la gran pantalla, a los que
Terenci dedicó, desde su primera juventud, libros de ensayo, novelas y alusiones continuas en todos sus escritos.
Novelas: El dia que va morir Marilyn (Barcelona: Ed. 62, 1969), Onades sobre una roca deserta (Barcelona:
Destino, 1969), Siro o la increada consciència de la raça (Barcelona: Ed. 62, 1971), Món mascle (Barcelona:
Aymà, 1971), Sadístic, esperpèntic i àdhuc metafísic (Barcelona: Dopesa, 1976), El sexe dels àngels (Barcelona:
Planeta, 1992), Màrius Byron (Barcelona: Ed. 62, 1995).
Narrativa breve: La torre dels vicis capitals (Barcelona: Selecta, 1968), La caiguda de l'imperi sodomita i altres
històries herètiques (Barcelona: Aymà, 1976), Lilí Barcelona i altres travestís (Barcelona: Ed. 62, 1978),
Assassinar amb l'amor i altres contes dels anys seixanta (Barcelona: Ed. 62, 1979), Tots els contes (Barcelona:
Columna, 2003).
Jaume Fuster (Barcelona, 1945 - L'Hospitalet de Llobregat, 1998)
Miembro representativo de la "Generació literària dels setanta", una generación que se va a distinguir por su
activismo rupturista, tanto en la práctica literaria como en su nueva manera de incidir en la cultura y en la
sociedad. Su obra trata temáticas diversas y va desde la novela policiaca hasta la ficción mitológica, pasando por
el periodismo político, etc. También realizó una importante tarea como traductor (recibe el premio de la Crítica
Serra d'Or 1989 por la traducción de Bella del senyor, de Albert Cohen) y como articulista en los principales
medios escritos de comunicación catalanes. Destacó también como guionista de televisión y cine. Fue el primer
secretario de la Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, creada en 1977, y presidente de la misma entre
1995 y 1998.
Novela: Abans del foc (Barcelona: Ed. 62, 1971), De mica en mica s'omple la pica (Barcelona: Ed. 62, 1972),
Tarda, sessió contínua, 3,45 (Barcelona: Ed. 62, 1976), La corona valenciana (València: Eliseu Climent y 3i4,
1982), L'illa de les Tres Taronges (Barcelona: Planeta, 1983), L'anell de ferro (Barcelona: Planeta, 1985), La
matèria dels somnis (Barcelona: La Magrana, 1986), Sota el signe de Sagitari (Barcelona: La Magrana, 1986), Per
quan vingui un altre juny (Barcelona: Planeta, 1987), Quan traslladeu el meu fèretre (Barcelona: Timun Mas,
1987), Micmac -amb Antoni Lloret Orriols- (Barcelona: La Magrana, 1993), El jardí de les Palmeres (Barcelona:
Planeta, 1993), La guàrdia del rei (Barcelona: Ed. 62, 1994), La mort de Guillem (València: Eliseu Climent y 3i4,
1996).
Narrativa breve: Les claus de vidre (Barcelona: La Magrana, 1984), Vida de gos i altres claus de vidre (Barcelona:
La Magrana, 1989).
Novela juvenil: Anna i el detectiu (Barcelona: La Magrana, 1993), Les cartes d'Anna (Barcelona: Barcanova,
1996),
Maria-Antònia Oliver (Manacor -Mallorca-, 1946)
Cuando publicó su primera novela tenía sólo 23 años, pero un escritor tan reconocido como Llorenç Villalonga ya
afirmaba que aquella joven autora llegaría muy lejos. Efectivamente, desde aquel octubre de 1970, Maria-Antònia
Oliver se ha creado un nombre de prestigio en el mundo de la literatura en catalán, llegando a través de las
traducciones de algunas de sus obras a un gran número de lectores de Europa y de Estados Unidos. Casada con
el escritor Jaume Fuster, perteneció como él a la "Generació literària dels setanta", una generación que se
propuso tener un relevante papel en la literatura catalana del momento. En su larga quincena de libros publicados,
la autora ha escrito novelas, cuentos, teatro, guiones y reportajes; y algunas de sus obras han sido traducidas al
inglés, francés, italiano, español, alemán, portugués, etc.... Ella misma también ha traducido al catalán a autores
como Virginia Woolf, Jules Verne, Mark Twain, Robert Louis Stevenson o Herman Melville.
Novela: Cròniques d'un mig estiu (Barcelona: Club Editor, 1970), Cròniques de la molt anomenada ciutat de
Montcarrà (Barcelona: Ed. 62, 1972), El vaixell d'Iràs i no Tornaràs (Barcelona: Laia, 1975), Punt d'arròs
(Barcelona: Sagitario, 1979), Crineres de foc (Barcelona: Laia, 1985), Estudi en lila (Barcelona: La Magrana,
1985), Antípodes (Barcelona: La Magrana, 1988), Joana E. (Barcelona: Ed. 62, 1992), El sol que fa l'ànec
(Barcelona: La Magrana, 1994), Amor de cans (Barcelona: Ed. 62, 1995), Tallats de lluna (Barcelona: Ed. 62,
2000).
Narrativa breve: Coordenades espai-temps per guardar-hi les ensaïmades (Barcelona: Pòrtic, 1975), Figues d'un
altre paner (Palma de Mallorca: Moll, 1979), Margalida perla fina -infantil- (Barcelona: Abadia de Montserrat,
1985), El Pacaticú (Barcelona: Abadia de Montserrat, 1988), Tríptics (Barcelona: Ed. 62, 1989), L'illa i la dona :
Trenta-cinc anys de contes (Barcelona: Ed. 62, 2003).
Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991).
14
Licenciada en Filosofía y Letras. Escribió novelas y cuentos que alternó con reportajes y artículos periodísticos, y
presentó y dirigió diversos programas de televisión, medio en el que destacó como entrevistadora, especialmente
de escritores de generaciones precedentes. En 1970 ganó el Premio Víctor Català con el libro de narraciones
Molta roba i poc sabó, i tan neta que la volen (Barcelona: Selecta, 1970). Su primera novela, El temps de les
cireres (Barcelona: Ed. 62, 1977), ganó el premio Sant Jordi 1976. Aquel mismo año había tenido un importante
eco su riguroso libro documental Els catalans als camps nazis, que aportó datos inéditos sobre el holocausto y fue
galardonado con el Premio de Crítica Serra d'Or (1978). Publica L'agulla daurada, Premio Nacional de Literatura
Catalana (1986), después de un viaje de dos meses invitada por las Ediciones Progreso de Moscú para elaborar
un amplio reportaje sobre el asedio de Leningrado durante la Segunda Guerra Mundial. Ejerció también de
columnista de prensa diaria en diversos medios y se vinculó públicamente a la lucha por la condición de la mujer.
Otras novelas: Ramona, adéu! (Barcelona: Ed. 62, 1972), L'hora violeta (Barcelona: Ed. 62, 1980), L'òpera
quotidiana (Barcelona: Planeta, 1985), La veu melodiosa (Barcelona: Ed. 62, 1987).
Narrativa breve: El cant de la joventut (Barcelona: Ed. 62, 1989).
Jordi Coca (Barcelona, 1947)
Ha obtenido el premio Documenta por Mal de lluna (Barcelona: Ed. 62, 1988), el premio Josep Pla por La
japonesa (Barcelona: Destino, 1992), el Premio Nacional de la Crítica por Louise (un conte sobre la felicitat
(Barcelona: Destino, 1993), el Ciutat de Palma por Dies meravellosos (Barcelona: Ed. 62, 1996), el Premio
Ramon Muntaner de Literatura Juvenil por La faula dels ocells grecs (Barcelona: Empúries, 1997), y el Premio
Sant Jordi de novela por Sota la pols (Barcelona: Proa y Columna, 2001). Ha cultivado el ensayo sobre temas
literarios. También ha traducido al catalán a autores como Maurice Maeterlinck o el poeta japonés Matsuo Bashô.
Otras novelas: Els Lluïsos (Barcelona: Ed. 62, 1971), Alta comèdia (Barcelona: Pòrtic, 1973), El detectiu, el soldat
i la negra (Barcelona: Laia, 1978), Paisatges de Hopper (Barcelona: Ed. 62, 1995), L'emperador (Barcelona:
Destino, 1997), De nit, sota les estrelles (Barcelona: Proa, 1999), Lena (Barcelona: Ed. 62, 2002).
Narrativa breve: Exòtiques (Barcelona: Pòrtic, 1975), Selva i salonet (Mataró: Robrenyo, 1978), Les coses febles
(Barcelona: El Mall, 1983), Incidents a l'horitzó (Sabadell: Ed. dels Dies, 1983), Sopàrem a Royal (Sabadell:
Èczema, 1983), El cor de les coses (Barcelona: Empúries, 1995).
Antònia Vicens (Santanyí -Mallorca-, 1941)
Su consagración definitiva como narradora se produce al ganar el Premio Sant Jordi 1967 con la novela 39º a
l'ombra (Barcelona: Selecta, 1968 y Destino, 2002), obra que obtiene una gran acogida por la crítica de la época.
A partir de entonces ha publicado diversas novelas en las que siempre están presentes temas como la condición
de la mujer, la soledad, el terruño, etc. Destacan entre sus títulos La Santa (Barcelona: Laia, 1980), Terra seca
(Barcelona: Planeta, 1987), Febre alta (Barcelona: Ed. 62, 1998) o Lluny del tren (Barcelona: Destino, 2002). La
autora vive y trabaja en Palma de Mallorca.
Otras novelas: Material de fulletó (Palma de Mallorca: Moll, 1971), La festa de tots els morts (Barcelona: Nova
Terra, 1974), Quilòmetres de tul per a un petit cadàver (Barcelona: Laia, 1982), Gelat de maduixa (València:
Fernando Torres, 1984), L'àngel de la lluna -infantil- (Barcelona: Edelvives y Baula, 1997), Massa tímid per lligar
-juvenil- (Barcelona: Edelvives y Baula, 1998), Quan un home s'enamora -novela rosa- (Tarragona: El Mèdol,
1998).
Narrativa breve: Banc de fusta (Palma de Mallorca: Moll, 1968), Primera comunió (Palma de Mallorca: Moll, 1980).
Joaquim Soler i Ferret -Quim Soler- (Barcelona 1940-1993)
Escritor que cultiva todos los géneros, sirviéndose de todos los soportes y canales de difusión. De su producción
destaca su obra narrativa, junto con la participación en casi todas las revistas satíricas y humorísticas editadas en
catalán desde los años 70, así como su colaboración en la radio, que tiene su máximo exponente en el programa
de creación literaria La Porta dels Somnis, emitido por Catalunya Ràdio durante 8 años. Miembro de la "Generació
dels setant", participó en todas las empresas asociativas de dicha promoción de autores, formando parte de los
colectivos Trencavel y Ofèlia Dracs. Su literatura, como su pintura (otra vocación que ocupó un segundo plano en
su vida), se caracteriza por una constante experimentación de nuevas formas de lenguaje y de mecanismos
narrativos, así como por una desbordante imaginación.
Novela: Laberint sense (Barcelona: Laia, 1978), Camil i Adelf (Barcelona: Ed. 62, 1980), La prova del mirall
(Palma de Mallorca: Moll, 1981), El fantasma del Fluvià (Barcelona: La Magrana, 1981), Una furtiva llàgrima
(Palma de Mallorca: Moll, 1982), Cambra de bany (Barcelona: Ed. 62, 1985), París no existeix (Tarragona: La
Gent del Llamp, 1985), El silenci de la musculatura (València: Orenga, 1987), El quarto de les figues (València:
Eliseu Climent y 3i4, 1989), Anestèsia (Barcelona: Pòrtic, 1991).
Narrativa breve: Sortida d'emergència/3 (València: Prometeo), A una sola veu (Barcelona: Selecta, 1992), N'Alec
de N'Hug -infantil- (Barcelona: Abadia de Montserrat, 1992), Paraules de Pòtima -juvenil- (Barcelona: Barcanova,
1993).
Ignasi Riera (Barcelona, 1940)
15
Tras estudiar Filosofía y Letras, ha dedicado su vida tanto a la literatura como a la política. Ha sido asiduo
colaborador en gran número de periódicos y revistas, así como comentarista radiofónico. En 1980 recibió el
Premio Octubre-Andròmina de narrativa por su novela Honorable Mr. R. (València: Eliseu Climent y 3i4, 1980) y
en 1984 el Premio Ramón Llull por El rellotge del pont d'Esplugues (Barcelona: Planeta, 1984). Es autor también
de varios libros de ensayo.
Otras novelas: No arrenqueu els geranis (Barcelona: El Mall, 1984), Esposa al forn amb cebes (Barcelona:
Empúries, 1986), El pacte de Formentera (Barcelona: Empúries, 1987).
Narrativa breve: La pobra Norma Litz i altres contes (Argentona: L'Aixernador, 1988), Un diputat per no res
(Barcelona: Llibres de l'Índex, 1994), Natàlia i altres contes (Gaüses -Vilopriu-: Llibres del Segle, 1995), Els contes
de la ràdio (Barcelona, 1996).
Jesús Moncada (Mequinensa, Zaragoza, 1941)
Es narrador y traductor. En su obra, a caballo entre el realismo y la fantasía, recrea el pasado mítico de la antigua
villa de Mequinensa -ahora bajo las aguas del Ebro-. Es autor de los libros de cuentos Història de la mà esquerra
(Barcelona: La Magrana, 1981), El Cafè de la Granota (Barcelona: La Magrana, 1985) y Calaveres atònites
(Barcelona: La Magrana, 1999), así como de las novelas Camí de sirga (Barcelona: La Magrana, 1988), La galeria
de les estàtues (Barcelona: La Magrana, 1992) y Estremida memòria (Barcelona: La Magrana, 1997). Entre los
galardones que ha merecido su obra están los premios Joan Crexells, Nacional de la Crítica, Ciutat de Barcelona
y Crítica Serra d'Or. Sus obras se han vertido a una docena de lenguas. Él mismo también ha traducido al catalán
una considerable cantidad de obras del español, francés e inglés.
Otros títulos (narrativa breve): Contes (Barcelona: La Magrana, 2001), Cabòries estivals i altres proses volanderes
(Fraga, 2003).
Isabel-Clara Simó (Alcoi, Alicante, 1943)
Escritora y periodista. Licenciada en Filosofía y Periodismo, doctorada en Filología románica. Como periodista,
fue directora del semanario Canigó. En sus cuentos y novelas ha creado personajes complejos que mantienen
relaciones conflictivas, como La Nati (Barcelona: Àrea, 1991) o Raquel (Barcelona: Columna, 1992), o los de
T'imagines la vida sense ell? (Barcelona: Columna, 2000). Ha sido galardonada, entre otros, con el Premio Sant
Jordi 1993 por La salvatge (Barcelona: Columna, 1994). Fue Delegada del Libro del Departamento de Cultura de
la Generalitat de Catalunya. En 1999 fue distinguida con la Creu de Sant Jordi por su trayectoria.
Otras novelas: Júlia (Barcelona: La Magrana, 1983), Ídols (Barcelona: La Magrana, 1985), T'estimo, Marta
(Barcelona: La Magrana, 1986), El secret d'en Toni Trull (Barcelona: Barcanova, 1986), El mossèn (Barcelona:
Plaza y Janés, 1987), Els ulls de Clídice (Barcelona: Ed. 62, 1990), La veïna (Barcelona: Àrea, 1990), Una ombra
fosca com un núvol de tempesta (Barcelona: Àrea, 1991), El Mas del Diable (Barcelona: Àrea, 1992), La innocent
(Barcelona: Columna, 1995), Joel (Barcelona: Columna, 1996), El professor de música (Barcelona: Columna,
1998), De nom, Emili (Barcelona: Columna, 1998), El gust amarg de la cervesa (Barcelona: Columna, 1999),
Hum... Rita!: L'home que ensumava dones (València: Eliseu Climent y 3i4, 2001), L'home que volava en el trapezi
(Barcelona: Columna, 2002).
Narrativa breve: És quan miro que hi veig clar (Barcelona: Selecta, 1979), Bresca (Barcelona: Laia, 1985), AlcoiNova York (Barcelona: Ed. 62, 1987), Històries perverses (Barcelona: Ed. 62, 1992), Perfils cruels (Barcelona: Ed.
62, 1995), Dones (Barcelona: Columna, 1997), Contes de Isabel : antologia (Barcelona: Columna, 1999), En Jordi
i la sargantana -infantil- (Barcelona: Columna, 1999), Estimats homes (Una caricatura) (Barcelona: Columna,
2001), Angelets (Barcelona: Ed. 62, 2004).
Joan Rendé (Barcelona, 1943)
Es colaborador habitual en diferentes medios de comunicación: Avui, Serra d'Or, Catalunya Ràdio, TV3,
Descobrir Catalunya, etc. Ha obtenido el Premio Víctor Català 1977, el Ciutat de Barcelona de Periodismo 1982,
el Premio de la Crítica -narrativa catalana- 1997 y el Premio Mercé Rodoreda de narrativa 2003.
Novela: La cavalleria impossible (Barcelona: Columna, 1992), El barber violador (Barcelona: Ed. 62, 1997).
Narrativa breve: Sumari d'homicida (Barcelona: Selecta, 1978), Llibre de figuracions (Barcelona: El Mall, 1981),
Consultori sentimental de Cecília Babiloni (Barcelona: Pòrtic, 1988), El viatger (Barcelona: Columna, 1994).
Isidre Grau (Sabadell, 1945)
16
En 1964 obtiene la titulación de Ingeniero técnico químico (E.T. Terrassa) y en 1978 la de Profesor de catalán
(UAB). Desde 1964 hasta finales de 1995 trabaja como técnico en la industria química, dedicándose regularmente
a la literatura desde 1975, en los campos de la novela y la narrativa corta. También imparte clases de formación
literaria en la especialidad de técnicas narrativas. Es colaborador habitual del suplemento de cultura del diario
Avui. Tiene en su haber diversos premios literarios, entre otros el Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga de novela
1983 y 2001, y el Sant Jordi, 1985.
Novela: Fugida en gris (Olot: Premis Ciutat d'Olot, 1980), Vent de memòria (Barcelona: La Magrana, 1980), Sol
sense sol (Palma de Mallorca: Moll, 1984), Èlia (Barcelona: Pòrtic, 1985), Els colors de l'aigua (Barcelona: Proa,
1986), La nit vermella (Barcelona: Proa, 1989), La vida escrita (Barcelona: Proa y Columna, 1996), Zàping
(Barcelona: Proa, 1998), El balancí negre (Barcelona: Proa, 2001).
Narrativa breve: L'esperit de Campbordiol (Valencia: Prometeo, 1981), Alens d'amor y de recança (Alzira:
Ajuntament, 1983), Del temps del joc al joc del temps (Barcelona: El Llamp, 1983), Dansa a la ciutat vi(r)olada
(Barcelona: El Llamp, 1987), Rellotges fora de punt (Barcelona: Laia, 1987), Corre, correfoc -infantil- (Barcelona:
Abadía de Montserrat, 1987), Memòries de l'illa del vent -juvenil- (Barcelona: Edelvives, 1991), En última instància
(Girona: L'Eix Editorial, 1993).
Pep albanell (Vic -Barcelona-, 1945)
Licenciado en Filología por la Universidad de Barcelona, trabajó en editoriales durante muchos años y
actualmente en una entidad bancaria. Destaca por su dedicación a la literatura infantil y juvenil, con una
abundantísima producción, por la que ha conseguido múltiples premios: Víctor Català 1972, Sant Jordi 1974,
Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, 1976, Crítica Serra d'Or de novel·la, 1979, Crítica Serra d'Or de literatura
infantil i juvenil, 1980 y 1981, Crítica Serra d'Or de narrativa, 1999, etc.
Novela juvenil: Calidoscopi sentimental : pinyol tot salivat (Barcelona: Selecta, 1975), El Barcelonauta (Barcelona:
Laia, 1977), Ventada de morts (Barcelona: Dopesa, 1978), El tren no espera mai ningú (Barcelona: Laia, 1985),
La Xorca (Barcelona: Pòrtic, 1987), Zoa (Barcelona: Barcanova, 1991), No tots els amants es diuen Romeu -con
Albert Monclús- (Barcelona: Grijalbo Mondadori, 1996), L'innominable (Barcelona: La Magrana, 1996), Una mica
de mort (Andorra la Vella: Banca Internacional - Banca Mora, 1999), Zoofília (Andorra la Vella: Banc Agrícol i
Comercial, 1999), además de 14 títulos de novela infantil.
Narrativa breve juvenil: Les parets de l'insomni (Barcelona: Selecta, 1973), Compreu-vos una neurosi i sigueu feliç
(Palma de Mallorca: Moll, 1974), Si fa no fa, fals (Barcelona: Pòrtic, 1976), Qualsevol-cosa-ficció (Barcelona: La
Magrana, 1976), A la vora de l'estufa (Barcelona: Grup Promotor, 1980), L'amor ens retratava la nuesa
(Barcelona: Laia, 1980), Joc de miralls i llunes (Barcelona: Laia, 1982), Animal de competició (Barcelona: Pòrtic,
1983), Dolor de rosa (Barcelona: La Magrana, 1984), L'implacable naufragi de la pols (Barcelona: Granica, 1987),
Els ulls de la nit (Barcelona: La Magrana, 1989), Fantasies auxiliars administratives (Barcelona: La Magrana,
1993), además de 30 títulos de narrativa breve infantil.
Jaume Cabré (Barcelona, 1947)
Es uno de los narradores más importantes de la literatura catalana actual. Es autor de novelas tan emblemáticas
como La Teranyina (Barcelona: Proa, 1984), Fra Junoy o l´agonia dels sons (Barcelona: Ed. 62, 1984), Senyoria
(Barcelona: Proa, 1991) y L´ombra de l´eunuc (Barcelona: Proa, 1996), que han merecido el reconocimiento
unánime de público y crítica. Ha sido guionista de varias series de televisión como La Granja, Estació d´enllaç o
Crims. En 1999 publicó El sentit de la ficció, un ensayo sobre el proceso creativo del novelista. En enero del 2001,
el Teatre Nacional de Catalunya estrena su primera obra de teatro: Pluja seca. Es miembro de la Secció Filològica
de l´Institut d´Estudis Catalans.
Otras novelas: Galceran, l'heroi de la guerra negra -juvenil- (Barcelona: Laia, 1977), Carn d'olla (Palma de
Mallorca: Moll, 1978), El mirall i l'ombra (Barcelona: Laia, 1980), La història que en Roc Pons no coneixia -juvenil(Barcelona: La Galera, 1980), L'home de Sau -juvenil- (Barcelona: La Galera, 1984), El llibre de Feixes
(Barcelona: Proa, 1996), Les veus del Pamano (Barcelona: Proa, 2003).
Narrativa breve: Faules de mal desar (Barcelona: Selecta, 1974), Toquen a morts (Barcelona: La Magrana, 1977),
Llibre de preludis (Barcelona: Ed. 62, 1985), Viatge d'hivern (Barcelona: Proa, 2000).
Josep Lluís Seguí (Valencia, 1945)
17
Es un autor prolífico y polifacético. Novelista, ensayista, dramaturgo; critico de arte y medios de comunicación,
profesor y analista de cine, guionista de radio, televisión y cine, articulista de prensa y showman cultural, mantiene
en su versatilidad una total coherencia estilística y de sentido. Pionero de la novela erótica, de serie negra y de
detectives, ha creado personajes que forman parte ya de la mitología literaria, como la divertida detective privada
Rosa Vermell, el también detective, cínico y solitario, Sam Peres, la taxista Cora y el tándem de periodistas Esther
y Marc. Autor de obra global, con más de una veintena de libros publicados, se dedica en la actualidad de manera
especial a la novela de intriga, juvenil, policíaca y al ensayo de cine.
Novela: Espai d'un ritual (València: Eliseu Climent / 3i4, 1978), Projecte per a destruccions (València: Eliseu
Climent / 3i4, 1980), Biografia de J.-L.( Barcelona: Ed. 62, 1983), Comèdia (Barcelona: Ed. 62, 1984), Cuit a foc
lent (València: Gregal, 1985), El segrest de Xico Black -juvenil- (València: Gregal, 1986), Rosa Vermell, detectiva
privada (Alzira: Bromera, 1989), Rosa Vermell i l'amant que arribà de l'est (Alzira: Bromera, 1993), Les tribulacions
de Rosa Vermell (Alzira: Bromera, 1998), Una eixida, Sam (Picanya: Bromera, 1998), Maghica (Alcoi: Marfil,
1999), El laberint de l'home llop -juvenil- (Barcelona: Edebé, 1999)
Narrativa breve: Diari de bordell (Barcelona: Tusquets, 1979), De màscares negres (València: Taberna de
Cimbeles, 1979), Fulls de recanvi -con otros autores- (València: Prometeo, 1979), Quadre de cavalls i altres
narracions (Barcelona: Ed. 62, 1979), Una gran dormida (València: Prometeo, 1981), La gola del llop -con Ferran
Torrent Llorca- (València: Federació d'Entitats Culturals del País Valencià, 1983), València. Roig i negre (Alzira:
Bromera, 1990).
Maria Barbal (Tremp -Lleida-, 1949)
Durante muchos años ha trabajado como profesora en un Instituto de Enseñanza Media. Su obra publicada puede
clasificarse en cuatro apartados. Novela, en que se siente más cómoda y ha recibido reconocimiento; cuentos
para adultos; colaboraciones en prensa y cuentos infantiles. Los temas preferidos por la autora son: la
maduración personal a lo largo del tiempo a través de la experiencia provocada por los cambios o emigraciones
(campo-ciudad); la complejidad de las relaciones humanas: de pareja, padres-hijos, amistad; los diferentes
matices del sentimiento.
Novela: Novel·la Pedra de tartera (Barcelona: Laia, 1985), Mel i metzines (Barcelona: La Magrana, 1990),
Càmfora (Barcelona: La Magrana, 1992), Escrivia cartes al cel (Barcelona: La Magrana, 1996), Carrer Bolívia
(Barcelona: Ed. 62, 1999), Bella edat (Barcelona: Ed. 62, 2003).
Narrativa breve: La mort de Teresa (Barcelona: Empúries, 1986), Ulleres de sol (Barcelona: La Magrana, 1994),
Bari (Barcelona: La Magrana, 1998), Espaguetti Miu -infantil- (Barcelona: La Magrana, 1999).
Carme Riera (Palma de Mallorca, 1948)
Es narradora, guionista y ensayista. Doctora en Filología hispánica, ejerce como profesora universitaria. Como
autora de una obra rica en referentes cultos y populares, desde su primera antología de cuentos Te deix, amor, la
mar com a penyora (Barcelona: Laia, 1975), utiliza el lenguaje coloquial mallorquín con destreza y sin prejuicios.
Ha sido galardonada, entre otros, con los premios: Prudenci Bertrana de novela (1980) por Una primavera per a
Domenico Guarini (Barcelona: Ed. 62, 1980); Ramon Llull (1989) por Joc de miralls (Barcelona: Planeta, 1989);
Josep Pla (1994) por Dins el darrer blau (Barcelona: Destino, 1994), novela histórica que también recibió los
premios Joan Crexells, Lletra d'Or, Nacional de narrativa del Ministerio de Cultura y Elio Vittorini del Departamento
de Turismo de Siracusa. En 2000, la Generalitat de Catalunya le concedió la Creu de Sant Jordi.
Otras novelas: Qüestió d'amor propi (Barcelona: Laia, 1987), Cap al cel obert (Barcelona: Destino, 2000).
Narrativa breve: Jo pos per testimoni les gavines (Barcelona: Laia, 1977), Gairebé un conte o la vida de Ramon
Llull (Barcelona: Ajuntament, 1980), Epitelis tendríssims (Barcelona: Ed. 62, 1981), La molt exemplar història del
gos màgic i de la seva cua (Barcelona: Empúries, 1988), Contra l'amor en companyia i altres relats (Barcelona:
Destino, 1991), LLengües mortes (Barcelona: Destino, 2003), El gos màgic -infantil- (Barcelona: Destino, 2003), El
meravellós viatge de Maria al país de les tulipes -infantil- (Barcelona: Destino, 2003).
Valentí Puig (Palma de Mallorca, 1949).
En 1983 publica las narraciones de Dones que fumen (Barcelona: Quaderns Crema, 1983) y en 1985, los poemas
de L`estiu madur. Ha escrito tres novelas, Complot (Barcelona: Ed. 62, 1986), Somni Delta (Barcelona: Planeta,
1987), Premio Ramon Llull, y Primera fuga (Barcelona: Ed. 62, 1997). De 1990 es la selección de artículos Vicis
del temps. Entre su producción ensayística hay que señalar Annus horribilis (1993), la aproximación biográfica
Lady Hamilton y el ensayo Progres (ambos de 1994) y, sobre todo, su libro L`home de l`abric, con el que
consiguió el Premio Josep Pla 1998. Su más reciente obra narrativa es la colección de relatos Maniobres privades
(Barcelona: Ed. 62, 1999).
Oriol Pi de Cabanyes Almirall (Vilanova i la Geltrú,.1950)
Estudia Filologia hispànica y se dedica a la docencia universitaria, además de ocupar diversos cargos en la
Conselleria de Cultura de la Genetralitat. Colaborador habitual en diversos medios escritos y autor de ensayos y
estudios literarios, entre los que destaca La generació literària dels 70, escrito junto con Guillem-Jordi
Graells. En su trayectoria narrativa evoluciona desde la reflexión generacional de los primeros títulos hasta el
ejercicio textual y la experimentación.
Novela: Oferiu flors als rebels que fracassaren (Barcelona: Ed. 62, 1973), També les formigues, Dylan, algun dia
ploraran de solitud (Barcelona: Destino, 1975), Esquinçalls d'una bandera (Barcelona: Proa, 1977).
Narrativa breve: Novenari d'ànimes (Barcelona: Ed. 62, 1978).
Pau Faner (Ciutadella -Menorca-, 1949)
18
Profesor de secundaria y pintor. Colaborador habitual en diversos medios escritos: Avui, El Periódico, ABC, Día
16, Diario 16, Última Hora, etc. Ha obtenido diversos premios literarios, entre otros el Ciutat de Palma-Llorenç
Villalonga de novela 1972, el Sant Jordi, 1975, el Víctor Català 1983, el Joan Crexells, 1985, el Ramon Llull, 1988,
etc. Su narrativa se caracteriza por un enorme despliegue de imaginación, relacionado con la tradición oral de
Menorca y que recuerda a veces el realismo mágico latinoamericano.
Novela: L'arcàngel (Barcelona: Nova Terra, 1974), Un regne per a mi (Barcelona: Aymà y Proa, 1976), Potser
només la fosca (Barcelona: Aymà y Proa, 1979), El violí màgic -infantil- (Barcelona: Barcanova, 1983), La vall
d'Adam (Barcelona: La Llar del Llibre, 1983), El cavaller i la fortuna (Barcelona: Destino, 1986), Viatge de nit
(Barcelona: Destino, 1986), Flor de sal (Barcelona: Destino, 1986), Moro de rei (Barcelona: Planeta, 1988), El
camí de roques negres [La dama de la mitja ametlla II] -infantil- (Barcelona: Destino, 1991), Mal camí i bon senyor
(Barcelona: Destino, 1993), Per una mica d'amor (Barcelona: La Magrana, 1996), Les noces del cel i de la terra
[La dama de la mitja ametlla III] -infantil- (Barberà del Vallès: Edebé, 1997).
Narrativa breve: Contes menorquins (Palma de Mallorca: Moll, 1972), El camp de les tulipes (Barcelona: Pòrtic,
1976), Amb la mort al darrera (Palma de Mallorca: Moll, 1980), Lady Valentine (Barcelona: Selecta, 1984), Ses
ganes de riure -infantil- (Maó: Consell Insular de Menorca, 1985), AEIOU (Barcelona: Destino, 1986), L'illa dels
homes [La dama de la mitja ametlla I] -infantil- (Barcelona: Destino, 1991), La núvia del vent (Argentona:
L'Aixernador, 1995), Roses de paper (Barcelona: La Magrana, 1997), Caps de rata (Palma de Mallorca: Moll,
2003).
Ramon Solsona (Barcelona, 1950)
Licenciado en Filología Románica, ha sido profesor de instituto hasta 1992, fecha en que pide la excedencia para
dedicarse a la literatura. Además de su obra narrativa, ha publicado los libros de artículos periodísticos Reflexions
de sala i alcova (1995), Ull de bou (1995) y Ull de vaca (1995). Ha sido guionista de series de TV y colaborador en
la emisora Catalunya Ràdio
Novela: Figures de calidoscopi (Barcelona: Quaderns Crema, 1989), Les hores detingudes (Barcelona: Quaderns
Crema, 1993), DG (Barcelona: Quaderns Crema, 1998), No tornarem mai més (Barcelona: Quaderns Crema,
1999), El cor de la ciutat (Barcelona: Proa, 2001), Línia blava (Barcelona: Columna, 2004).
Narrativa breve: Llibreta de vacances (Barcelona: Quaderns Crema, 1991).
Biel Mesquida (Castelló de la Plana, 1947)
Se da a conocer con la novela L'adolescent de sal (Barcelona: Ed. 62, 1975), que obtiene el premio Prudenci
Bertrana. Posteriormente publica Puta-Marés (Ahí) (Barcelona: Iniciativas Editoriales, 1977) y Self-Service -con
Quim Monzó- (Barcelona: Iniciativas Editoriales, 1977), entre otras novelas. Ha escrito también poesía y varios
libros de ensayo. También ha hecho traducciones, guiones de cine, y ha colaborado en radio y televisión. Su
narrativa se caracteriza por el ejercicio textual, el experimentalismo y la provocación.
Otras novelas: Doi (Barcelona: Empúries, 1990), Excelsior o El temps escrit (Barcelona: Empúries, 1995),
Vertígens (Barcelona: Ed. 62, 1999).
Narrativa breve: El bell país on els homes desitgen els homes (Barcelona: Els Llibres de Glauco, 1985), Som
l'altre (Barcelona: l'autor -ed. de bibliòfil-, 1999), T'estim a tu (Barcelona: Empúries, 2001), Camafeu (Barcelona:
Empúries, 2002).
Ferran Cremades (Bellreguard -Valencia-, 1950)
Cursó estudios de filosofía eclesiástica y psicopedagogía y ejerció diversas profesiones, como traductor o
fotógrafo publicitario. Ha residido en diferentes países europeos y norteafricanos, lo cual se refleja en el
cosmopolitismo de sus novelas, que también están influenciadas por la música, el cine experimental o el teatro.
Después de haber publicado el libro de poesía Paraula del vent i del foc: cossos-espai (1976), gana el Premio
Sant Jordi con la novela Coll de serps (Barcelona: Iniciativas Editoriales, 1978) e inicia una nueva época literaria
en prosa. De su producción novelística destacan los títulos La regina de la pobla de les fembres peccadrius
(Barcelona: Ed. 62, 1980), Hotel Àfrica (Barcelona: Ed. 62, 1987), y Línia trencada (Barcelona: Ed. 62, 1991),
galardonadas con sendos premios literarios.
Otras novelas: Canelobres daurats (València: Taberna de Cimbeles, 1979), El cant de la Sibyla (Barcelona: Ed.
62, 1983), La lluna del temps (València: Eliseu Climent / 3i4, 1984), Cafè fet exprés (Barcelona: Ed. 62, 1985),
Vaixell de neu -juvenil- (València: Gregal, 1989), Dragomon -juvenil- (València: Bromera, 1994), Plaça rodona
(Barcelona: Ed. 62, 1995).
Quim Monzó (Barcelona, 1952)
19
Es uno de los más importantes narradores catalanes de la actuialidad. Ha ganado el premio Nacional de literatura,
el Ciudad de Barcelona de narrativa, el de novela Prudenci Bertrana, el de novela El Temps, el Lletra d'Or al mejor
libro del año, el de los Escritores Catalanes y, en cuatro ocasiones, el premio de la Crítica, que otorga Serra
d'Or.Ha traducido a Truman Capote, JD Salinger, Ray Bradbury, Thomas Hardy, Harvey Fierstein, Ernest
Hemingway, John Barth, Roald Dahl, Mary Shelley, Roald Dahl, Howard Barker, Arthur Miller, etc. Ha escrito
también ensayo, guiones, libros de artículos periodísticos, etc. También tiene un gran número de libros publicados
en castellano. Es colaborador habitual del diario La Vanguardia.
Novela: L'udol del griso al caire de les clavegueres (Barcelona: Ed. 62, 1976), Benzina (Barcelona: Quaderns
Crema, 1983), La magnitud de la tragèdia (Barcelona: Quaderns Crema, 1989).
Narrativa breve: Self-service -con Biel Mesquida- (Barcelona: Iniciativas Editoriales, 1977), Uf, va dir ell
(Barcelona: Quaderns Crema, 1978), ... Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury (Barcelona: Quaderns Crema,
1980), L'illa de Maians (Barcelona: Quaderns Crema, 1985), Hotel Intercontinental (Barcelona: Quaderns Crema,
1991), El perquè de tot plegat (Barcelona: Quaderns Crema, 1993), Guadalajara (Barcelona: Quaderns Crema,
1996), Vuitanta-sis contes (Barcelona: Quaderns Crema, 1999), El millor dels mons (Barcelona: Quaderns Crema,
2001), Tres Nadals (Barcelona: Quaderns Crema, 2003).
Ferran Torrent (Sedaví, Valencia, 1951)
Escritor y periodista. No emprenyeu el comissari (València: Eliseu Climent / 3i4, 1984) marca el inicio de su éxito
popular como autor de novela negra, que continúa con Penja els guants, Butxana (Barcelona: Quaderns Crema,
1985); Un negre amb un saxo (Barcelona: Quaderns Crema, 1987), llevada al cine; Gràcies per la propina
(Barcelona: Columna, 1994), autobiografía novelada, Premi Sant Jordi 1994, llevada también al cine; La mirada
del tafur (Barcelona: Columna, 1997); L'illa de l'holandès (Barcelona: Columna, 1998), también en el cine, y
Cambres d'acer inoxidable (Barcelona: Columna, 2000). Como periodista, su presencia es constante en los
medios de comunicación a través de artículos, crónicas y comentarios. Ha participado en varios guiones
radiofónicos y cinematográficos.
Otras novelas: Cavall i rei (Barcelona: Quaderns Crema, 1989), L'any de l'embotit (Barcelona: Quaderns Crema,
1992), Semental, estimat Butxana -con Xavier Moret Ros- (Barcelona: Columna, 1997) [juvenil], Societat limitada
(Barcelona: Columna, 2002), Espècies protegides (Barcelona: Columna, 2003)
Narrativa breve: La gola del llop -con Josep Lluís Seguí Rico- (València: Federació d'Entitats Culturals del País
Valencià, 1983).
Margarida Aritzeta (Valls -Tarragona-, 1953)
Obtiene en 1980 el premio Víctor Català de cuentos y narraciones y el Sant Joan de novela en 1983. Desde
entonces ha publicado numerosas obras, sobre todo novelas, algunas de las cuales van dirigidas al público infantil
y juvenil. Destaca en su producción la novela de género (novela negra, entre otras). Desde 1979 hasta 1992
trabaja como profesora en la Escuela de Magisterio de Tarragona y posteriormente en la Facultat de Lletres de la
Universitat Rovira i Virgili, como profesora de Teoria de la Literatura. Ha publicado también numerosos trabajos
de investigación y ediciones críticas de diferentes autores.
Novela: Grafèmia -juvenil- (Barcelona: Laia, 1982), Un febrer a la pell (Barcelona: Ed. 62, 1983), Vermell de cadmi
(Barcelona, 1984), Emboscades al gran nord -juvenil- (Barcelona: Ed. 62, 1985), El darrer toro (Barcelona: Plaza i
Janés, 1987), La volta al món de Gilbert el lloro -infantil- (Barcelona: Teide, 1987), El castell del Tascó -infantil(Barcelona: Pirene, 1988), El correu de Trípoli (Barcelona: La Magrana, 1990), Tie break (Barcelona: La Magrana,
1991), El cau del llop (Barcelona: La Magrana, 1992), Un rock d'estiu -juvenil- (Barcelona: Columna, 1992),
L'Atlàntida (Barcelona: Columna, 1995), L'home inventat (Barcelona: Columna, 1996), L'herència de Cuba
(Barcelona: Columna, 1997), L'aiguamoll dels cocodrils -juvenil- (Barcelona: Cruïlla, 1999), El verí (Valls:
Cossetània, 2002), Perfils de Nora (Barcelona: Proa, 2003).
Narrativa breve: Quan la pedra es torna fang a les mans (Barcelona: Selecta, 1981), Temps de secada (València:
Gregal, 1987).
Miquel de Palol (Barcelona, 1953).
Poeta y narrador. Cursó la carrera de Arquitectura. En 1982 obtuvo el premio de poesía Carles Riba con El porxo
de les mirades, obra distinguida también con el premio Crítica Serra d'Or 1984. Su novela El jardí dels set
crepuscles (Barcelona: Proa, 1989) ha sido galardonada con los premios: Joan Crexells 1989, Crítica Serra d'Or
1990, Nacional de la Crítica 1990 y Nacional de Literatura Catalana 1990. Con ella iniciaba su producción
narrativa a caballo entre el relato fantástico y legendario y la especulación filosófica, que comprende las novelas
Ígur Neblí (Barcelona: Proa, 1994), El legislador (Barcelona: Destino, 1997), premio Josep Pla, Consulta a Ripseu
(Barcelona: Proa, 1997) y El quincorn (Barcelona: Proa, 1999), premio Sant Jordi, así como las prosas y cuentos
Grafomàquia (Barcelona: Proa, 1993) y Contes per a vells adolescents (Barcelona: Proa, 1998), premio Víctor
Català, entre otros. Tiene publicados un gran número de libros de poesía.
Otras novelas: L'àngel d'hora en hora (Barcelona: Proa, 1995), El Troiacord (Barcelona: Columna, 2001).
Narrativa breve: Sense compromís de perversitat -con Maria de la Pau Janer Mulet- (Barcelona: Tanagra, 1991),
Les tres ties, -infantil- (Barcelona: Destino, 1992), Amb l'olor d'Àfrica (Barcelona: Proa, 1992), La fortuna del
senyor Filemó -infantil- (Barcelona: Cruïlla, 1997), La Venus del Kilimanjaro [juvenil] -con Xavier Moret Ros(Barcelona: Cruïlla, 1998).
Vicenç Villatoro (Terrassa 1957)
20
Forjado en el campo del periodismo, es sobre todo un minucioso observador de la realidad en toda su obra
narrativa. Su carrera literaria cuenta con los premios más importantes de la literatura catalana: el Joaquim Ruyra,
el Sant Jordi, el Sant Joan o el Ciutat de Barcelona, entre otros. Ha escrito también guiones cinematográficos y ha
estado presente como periodista en los principales medios de comunicación del país. Fue Director de Avui,
Director General de Promoción Cultural de la Generalitat, Diputado al Parlamento de Caytalunya y es Director de
la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.
Novela: Papers robats que cremen (Barcelona: Laia, 1981), Evangeli gris (Barcelona: Proa, 1982), País d'Itàlia
(Barcelona: Ed. 62, 1984), Els anys a ciutat (Barcelona: Ed. 62, 1986), Les illes grogues : tres novel·les
romàntiques (Barcelona: Ed. 62, 1987), Entre batalles (Barcelona: Pòrtic, 1987), Titànic (Barcelona: Proa, 1990),
Hotel Europa (Barcelona: Ed. 62, 1992), Memòria del traidor (Barcelona: Ed. 62, 1996), La claror del juliol
(Barcelona: Ed. 62, 1997), La ciutat del fum (Barcelona: Ed. 62, 2001).
Narrativa breve: Passeu, passeu (Terrassa: el autor, 1983).
Lluís Maria Todó (Barcelona, 1950)
Es profesor de la Facultad de Traducción e Interpretación de la Universidad Pompeu y Fabra, crítico literario y
traductor. De su obra narrativa destaca la trilogía formada por Els plaers ficticis (Barcelona: Columna, 1991), El
joc del mentider (Barcelona: Columna, 1994) y L'adoració perpètua (Barcelona: Columna, 1997). También ha
publicado El cant dels adéus (Barcelona: Columna, 2001) e Isaac i els dubtes (Barcelona: La Magrana, 2003), así
como la obra de ensayo Carta a un adolescent gai.
Josep Franco (Sueca -Valencia-, 1955)
Maestro de profesión pero su gran dedicación a la escritura le ha convertido en uno de los escritores más
prolíficos de la literatura valenciana. Destacan sus novelas L'últim roder (Alzira: Bromera, 1986) y Les potències
de l'ànima (Alzira: Bromera, 1997). También se ha dedicado a la narrativa infantil y juvenil, con obras como
Ulisses, el meu gat (Alzira: Bromera, 2001), premio Premio Tirant lo Blanc 1987, La sal (Barcelona: Empúries,
1988) o La ciutat submergida (València: Generalitat Valenciana, 1991). Ha obtenido numerosos premios literarios.
También ha realizado actividades relacionadas con el mundo editorial, ha sido colaborador en prensa, ha
traducido libros al valenciano y ha participado en la edición de gran número de libros de texto.
Otras novelas: La molt estranya vida de Pere Milà (València: El Cingle, 1983), Calidoscopi (València: Eliseu
Climent / 3i4, 1983), El misteri de l'aigua -juvenil- (València: Gregal, 1984), Antropologia parcial (València: Eliseu
Climent / 3i4, 1986), Som irrepetibles (València: Gregal, 1987), Cendres de seductor (Alzira: Bromera, 1987),
Aldebaran (València: Eliseu Climent / 3i4, 1988), Rapsòdia (València: Eliseu Climent / 3i4, 1992), Manuscrit de
mossèn Gerra (Alzira: Bromera, 1993), Anàdia, la ciutat submergida -juvenil- (Alzira: Bromera, 1996), L'enviat
(Alzira: Bromera, 1996), El mal -juvenil- (Alzira: Bromera, 2002).
J. N. Santaeulàlia (Banyoles -Girona-, 1955)
Estudió Filología catalana y es Profesor de instituto. También es colaborador habitual en diferentes medios de
comunicación. Ha obtenido los premios siguientes, tanto por su obra narrativa como poética: Miquel de Palol de
poesia 1986, Salvador Espriu 1989, Crítica Serra d'Or 1990 y 2000 y Columna, 2002. Es también autor de varios
libros de ensayo.
Novela: Terra negra (Barcelona: La Magrana, 1996), Bulbs (Barcelona: La Magrana, 1999), L'absent (Barcelona:
La Magrana, 2000), Ulls d'aigua (Barcelona: Columna, 2002).
Narrativa breve: Objectes perduts (Barcelona: La Magrana, 1990).
Silvia Manzana (Girona, 1957)
Es correctora de prensa y colaboradora habitual en algunos medios de comunicación escrita. Ha conseguido el
Premio Just Manuel Casero 1987 por la novela Tendra és la nit (Girona: El Pont de Pedra, 1988) y el Ciutat d'OlotMarià Vayreda por Oasi (Girona: El Pont de Pedra, 1989). También ha publicado Quatre llunes i un instant
(Barcelona, Columna, 1994) y el libro de narrativa breve Tres històries de dos (Girona: Colla Excursionista
Cassanenca, 1988).
Isabel Olesti (Reus -Barcelona-, 1957)
Bailarina y profesora de danza. Ha colaborado en medios escritos como Avui, Diari de Barcelona, El Observador,
Nou Diari, Interviu, Diari de Tarragona y El Temps. En 1988 gana el premio Octubre-Andròmina con el libro de
cuentos Desfici (Valencia: Eliseu Climent / 3i4, 1988) y en 1995 el Josep Pla con Dibuix de dona amb ocells
blancs, (Barcelona: Destino, 1995) también de narrativa breve. De novela cuenta con tres títulos: L'aire groc
(Barcelona: Destino, 1996), El marit invisible (Barcelona: Columna, 1999) y El festí de Nàpols (Barcelona:
Columna, 2002).
Lluís-Anton Baulenas (Barcelona, 1958)
Novelista y dramaturgo. Ha obtenido, entre otros, los premios Carlemany, 1998, Crítica Serra d'Or, 1999 y
Prudenci Bertrana, 2000. Además de su abundante producción como autor de teatro, es traductor de obras
teatrales y director de obras del género de cabaret.
Novela: Neguit (Barcelona: Pòrtic, 1988), Sus Scrofa (porcs) (Vic: Eumo, 1988), Rampoines-451 (Barcelona:
Columna, 1990), Noms a la sorra (Barcelona: Columna, 1995), Alfons XIV, un crim d'estat (Barcelona: Columna,
1997), Els caníbals (Barcelona: Columna, 1998), El fil de plata (Barcelona: Columna, 1998), La felicitat
(Barcelona: Ed. 62, 2001), Amor d'idiota (Barcelona: Ed. 62, 2003).
Narrativa breve: Qui al cel escup (Vic: Eumo, 1987), Càlida nit (Barcelona: Ed. 62, 1990).
Maria Mercè Roca (Portbou -Girona-, 1958)
21
Se da a conocer con los libros de relatos Sort que hi ha l'horitzó (Barcelona: Selecta, 1986), premio Víctor Català
1985, Ben estret (Barcelona: El Llamp, 1986) y El col.leccionista de somnis (Barcelona: Empúries, 1987).
Posteriormente se pasa a la novela con Els arbres vençuts (Barcelona: Proa, 1987) y El present que m'acull
(Barcelona: Destino, 1987), premio Josep Pla 1987. El 1992 obtiene el premio Sant Jordi por la novela Cames de
seda (Barcelona: Columna, 1993) y en el 2000 el Ramon Llull por Delictes d'amor (Barcelona: Planeta, 2000). Su
obra tiende sobre todo al intimismo y a la confesión personal.
Otras novelas: Perfum de nard (Barcelona: Destino, 1988), Com un miratge -juvenil- (Barcelona: Barcanova,
1988), La casa gran (Barcelona: L'Eixample, 1990), Temporada baixa (Barcelona: L'Eixample, 1990), Greuges
infinits (Barcelona: Planeta, 1992), Secrets de família (Barcelona: Columna, 1995), L'àngel del vespre (Barcelona:
Columna, 1998), Temps de perdre (Barcelona: Columna, 1999), Una mare com tu (Barcelona: Columna, 2002),
L'últim tren (Barcelona: Columna, 2003).
Narrativa breve: La veu del foc (Barcelona: Àmbit, 1988), Capitells (Girona: El Pont de Pedra, 1988), L'escrivent i
altres contes (Barcelona: Columna, 1994), Contes personals (Barcelona: Columna, 2001).
Josep Maria Fonalleras (Girona, 1959)
Ha obtenido los premios literarios Just Manuel Casero 1983, Ciutat d'Olot 1984 y Ciutat de Palma-Llorenç
Villalonga de novel·la 1997. Es también colaborador habitual en diversos periódicos y revistas y ha publicado dos
librosa de periodismo literario.
Novela: El secret de l'arxiu -con Miquel Fañanàs Serrallonga- (Barcelona: Empúries, 1990), La millor guerra del
món (Barcelona: Ed. 62 - Península, 1998), August & Gustau (Barcelona: Empúries, 2001).
Narrativa breve: El rei del mambo (Girona: El Pèl, 1985), El doctor Livingstone, suposo (Girona: El Pèl, 1985),
Botxenski i companyia (Barcelona: Empúries, 1988), Avaria (Barcelona: Empúries, 1990), Golf (Olot: Miquel
Plana, 1991), La senyoreta Dàrlings -juvenil- (Barcelona: Empúries, 1992), El mag de frac -juvenil- (Barcelona:
Cruïlla, 1996), Salt, a quatre mans -con Miquel Berga Bagué y otros- (Salt: Biblioteca, 2001), Gertrudis i els dies
-infantil- (Barcelona: Cruïlla, 2003), Llarga vista : narrativa 1982-2002 (Barcelona: Empúries, 2003).
Sergi Pàmies (París, 1960)
Alterna la creación literaria con las colaboraciones en distintos medios de comunicación: artículos periodísticos,
en el ámbito de las publicaciones escritas, y guiones e intervenciones de tipo paródico y humorístico, en el ámbito
de radio y televisión. Es autor, entre otras, de las novelas L'instint (Barcelona: Quaderns Crema, 1992), que fue
galardonada con el Premio Prudenci Bertrana, y Sentimental (Barcelona: Quaderns Crema, 1996), en la que
introdujo intensas reflexiones sobre la amistad, el amor o la muerte. El libro de relatos titulado irónicamente La
gran novela sobre Barcelona (Barcelona: Quaderns Crema, 1997) recibió el Premio de la Crítica Serra d'Or 1998.
En los nueve relatos de L'últim llibre de Sergi Pàmies (Barcelona: Quaderns Crema, 2000) muestra, con síntesis y
depuración formal, un catálogo de miedos que afectan al hombre moderno. Ha traducido obras de Guillaume
Apollinaire, Jean-Philippe Toussaint, Agota Kristof y Daniel Pennac, entre otros.
Otras novelas: La primera pedra (Barcelona: Quaderns Crema, 1990).
Narrativa breve: T'hauria de caure la cara de vergonya (Barcelona: Quaderns Crema, 1986), Infecció (Barcelona:
Quaderns Crema, 1987).
Òscar Pàmies (Barcelona, 1961)
De profesión traductor y locutor de radio. Pertenece a la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia. Ha
obtenido los premios literarios Documenta 1993 y Ciutat d'Olot 1998.
Novela: L'estat contra P. (Barcelona: Ed. 62, 1994).
Narrativa breve: La raó constel·lar del metropòlità (Barcelona: El Mall, 1984), Com serà la fi del món (Barcelona:
Ed. 62, 1996), 72 illes (Barcelona: Empúries, 1998).
Gabriel Galmés (Manacor, -Mallorca-, 1962-2001)
Llicenciado en Filología inglesa, ejerce la docencia en un Instituto de Formación profesional y en la Universitat de
les Illes Balears. También colabora como articulista en el Diario de Mallorca y l'AVUI, y como autor dramático y
traductor en el grupo Iguana Teatre. Se dio a conocer con los libros de narrativa breve Scala averni (Manacor: Tià
de Sa Real, 1985) y Parfait amour (Barcelona, Quaderns Crema, 1986). Más tarde escribió las novelas El rei de la
casa (Barcelona, Quaderns Crema, 1988), La vida perdurable (Barcelona, Quaderns Crema, 1992), El rei de la
selva (Barcelona, Quaderns Crema, 1996) y Una cara manllevada (Barcelona: Quaderns Crema, 2000).
Màrius Serra (Barcelona, 1963).
Licenciado en Filología anglogermánica, a finales de los ochenta empezó simultáneamente a publicar libros de
ficción, artículos de enigmística y crucigramas. Aún hoy mantiene la columna semanal de enigmística en el
Suplemento de Cultura del diario Avui y el crucigrama diario en catalán de La Vanguardia, así como una columna
semanal en este mismo diario. La aparición a finales de 2000 del libro de ludolingüística Verbalia (premios Serra
d'Or y Lletra d'Or de la Crítica), ha suscitado el nacimiento en Internet del portal del mismo nombre.
Novela: L'home del sac (Barcelona: Columna, 1990), Mon oncle (Barcelona: Proa, 1996), Ablanatanalba
(Barcelona: Ed. 62, 1999).
Narrativa breve: Línia (Barcelona: Columna, 1987), Amnèsia (Barcelona: Pòrtic, 1988), Tres és massa (Barcelona:
Columna, 1991), Contagi (Barcelona: Cafè Central, 1993), La vida normal (Barcelona: Proa, 1998).
Joan-Lluís Lluís (Perpiñán -Francia-, 1963)
22
Es periodista y colabora habitualmente en diferentes medios escritos. Ha publicado las siguientes novelas: Els ulls
de sorra (Barcelona: La Magrana, 1993), Vagons robats (Barcelona: La Magrana, 1996), Cirera (Barcelona: La
Magrana, 1997) y El crim de l'escriptor cansat (Barcelona: La Magrana, 2000). Cuenta también con el libro de
escritos periodísticos Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos (2002).
Vicenç Pagès (Figueres -Girona-, 1963)
En 1990 aparece su primer libro, la recopilación de narrativa breve titulada Cercles d'infinites combinacions
(Barcelona: Empúries, 1990). En 1995 publica su obra más ambiciosa, El món d'Horaci (Barcelona: Empúries,
1995), una novela a medio camino entre la ficción y el ensayo creativo. En 1997 aparece su obra de más éxito, la
novela corta Carta a la reina d'Anglaterra (Barcelona: Empúries, 1997), que narra en cien páginas mil años de la
vida del protagonista. En companyia de l’altre (Barcelona: Ed. 62, 1999), Premio Documenta 1998, marca el
retorno del autor al género cuento, con un conjunto de relatos de tema unitario. En 2003 gana el Premio Sant
Joan con la novela La felicitat no és completa (Barcelona: Ed. 62, 2003). Cuenta también con ensayos de tema
literario, como Un tramvia anomenat text (1998).
Vicent Escartí (Algemesí -Valencia-, 1964)
Es licenciado en Geografía e Historia por la Universidad de Valencia y doctor en Filología Catalana. Desarrolla la
actividad docente como profesor del Departamento de Filología Catalana de la Universitat de Valencia. Ha
realizado algunas ediciones críticas de autores clásicos catalanes. Tiene en su haber los premios ciutat d'Alzira de
novela 1991, Ciurtat d'Elx de narrativa 1994, Octubre-Andròmina de narrativa 1996 y Joanot Martorell de narrativa
de Gandía 2001.
Novela: Dies d'ira (Alzira: Bromera, 1992), Els cabells d'Absalom (València: Eliseu Climent / 3i4, 1996), Espècies
perdudes (València: Eliseu Climent / 3i4, 1997), Nomdedéu (Alzira: Bromera, 2002).
Narrativa breve: Barroca mort (Alzira: Bromera, 1988).
Maria de la Pau Janer (Palma de Mallorca, 1966)
Doctora en Filología catalana por la Universitat de les Illes Balears, donde ejerce de profesora. Su obra narrativa
ha sido galardonada con los premios Andròmina 1989, Sant Joan 1993, Prudenci Bertrana 1994, Carlemany 1995
y Ramon Llull 1999. Publicó en Alemania su tesis doctoral Les rondalles del cicle de l'espòs transformat:
Pervivència en la Literatura Catalana de Tradició Oral. Es autora de varios guiones y ha presentado programas de
radio y televisión.
Novela: Els ulls d'ahir (València: Eliseu Climent / 3i4, 1988), L'hora dels eclipsis (València: Eliseu Climent / 3i4,
1989), Màrmara (Barcelona: Ed. 62, 1994), Natura d'anguila (Barcelona: Proa - Columna, 1995), Orient, occident :
dues històries d'amor (Barcelona: Columna, 1998), Lola (Barcelona: Planeta, 1999), El desig (Barcelona:
Columna, 2000), Ets la meva vida, ets la meva mort (Barcelona: Columna, 2001).
Narrativa breve: L'illa d'Omar -juvenil- (Barcelona: La Galera, 1989), Sense compromís de perversitat -con Miquel
de Palol- (Barcelona: Tanagra, 1991), La bruixa que va perdre un secret -infantil- (Barcelona: La Galera, 1994),
Els deu manaments de la felicitat (Barcelona: Planeta, 2002).
23
Descargar