E. BEL I PRIETO J.MS SUNE i ARBUSSA EL FORMULARI

E. BEL I P R I E T O
J.MS SUNE i ARBUSSA
E L FORMULARI MEDIC DEL "HOSPITAL DE L A ARMADAUDE CARTAGENA
DE FRANCESC LLORENS I MASDEVALL
I V C o n g r é s d ' t l i s t b r i a de la M e d i c i n a C a t a l a n a
P o b l e t , 7-9 d e juny d e 1985
Actes, Vol. I
.
El 1795 es publica a Barcelbna un formulari mbdic per a Ús del "Hospital
de l a Armada'' de Cartagena amb el títol "Formulae Medicae quas a d usum
r e g i ae c l assis nosocomi i ad novam Carthaginem" escrit per Francesc Llorens
i Masdeval I.
D'aquest autor no es f a referbncia a les obres de Chinchilla i Hernández
Morejón, n i a l s diccionaris de Torres Amat i E l i a s de Molins n i tampoc a
les bibliografies de Sánchez Granjel i Santander. Tan sols f i g u r a a l diccionari
de metges catalans de Calbet i Corbella (1).
No es coneixen data n i lloc de n a i x e n ~ a ,malgrat que alguns autors
el situen a Figueres. Si se sap que era nebot del conegut metge Josep Masdevall
i que va graduar-se en Medicina el 13 de juny de 1781 (2).
Va desenvolupar una continuada tasca s a n i t h r i a
en
ocasió de les
epidbmies sofertes en aquella &poca, no tan sols a Catalunya sinó en altres
regions dlEspanya.
L ' a c t i v i t a t s a n i t e r i a més coneguda data del seu nomenament com a
metge "inspector de epidemias" amb motiu de les febres epidbmiques y pútrides
de 1785. E l 14 de desembre d'aquest any, fou destinat com a t a l a Cartagena
amb l a missió d ' e s t a b l i r "el método curativo, compuesto de 10s especfficos
combinados por el inspector general de epidemias Don Josef Masdeval I , médico
de su Real camara.. .I' (3).
El 1791, degut a les malalties que afectaren a I ' e x b r c i t després del
terratrkmol dtOrh, Llorens i Masdeval l es trast lada com inspector d ' epidbmies
a I l i l l a de Nueva Tabarca per t a l d ' e d i f i c a r un nou llatzeret p r o v i n c i a l
i els hospitals que fossin necessaris, encarregant-se especialment de l a v i g i l a n c i a de les epidbmies i de l a seva prevenció (4).
Va ocupar e l carrec dlexaminador del Protomedicat els anys 1789 i
1792 f i n s mars de 1793 en qub fou nomenat Tinent de protometge ( 5 ) .
En comenGar l a guerra amb Fransa (1793-1795) se'l destina com a Inspector
general de tots els Hospital de I'Exbrcit a IaEmpord8 i RossellÓ, en un dels
que sembla acabaria els seus dies en Llorens i Masdevall, de febres pútrides
i malignes. Danon data l a mort el 1794 (5) per6 més correctament c a l s i t u a r - l a
a desembre de 1793 j a que a l a Junta de l a Reial Acadbmia de Medicina
que tingué lloc el d i a 20 de d i t mes i any es comunicava "haver fallecido
en Gerona D. Frco. Llorens",
mes no queda c l a r s i fou el mateix dia 30,
per6 s i després del 9 perqub a l a Junta celebrada aquest d i a es f e i a constar
que "10s censores p a r a el premio de epidemias habiéndose encontrado fuera
'
Llorens serian solo tres en este año" (6). Pels seus b r i l l a n t s
de Barcelona FO
serveis epidemiolbgics fou condecorat per Carles IV (4).
Llorens i Masdevall pertangué a les Acadhmies de Medicina i de Cibncies
i Arts de Barcelona.
A l a primera fou adm&s en l a Junta de 3 de desembre de 1781, malgrat
no posseir el g r a u de doctor que exigien els Estatuts, circumstancia que
explica I'informe d1acceptaciÓ en els següents termes:
"...
Sin embargo hizo presente que el suplicante no tenia el grado
de doctor, que según el.A38 de 10s Estatutos se requiere p a r a e n t r a r
a l a Academia.
Conferida l a materia y constando que el suplicante
estava graduado de licenciado nemine discrepante en Cervera a 13 de j u n i o
de 1781, y que en l a Junta de 13 de mayo de 1771 resolvió l a Academia
a d m i t i r a 10s meramente Licenciados de fuera del principado, y atendiendo
que l a f a l t a de grado de Doctor solo provenia de l a f a l t a de caudales,
usando de l a facultad a e l l a reservada en el A r t .
41 de sus Estatutos
resolvió admitir a l expresado Francisco Llorens, con cuyo motivo se
pas6 a votar con las bolas blancas y negras, y quedó admitido con
todos 10s votos.. .I1 (7).
la
El 8 de gener de 1784 fou
mort de Josef Comadira i el
nomenat Revisor en l a vacant produida per
16 de Juny de 1791 censor per otorgar e l
~
premi dlepidkmies que I 'Acadkmia h a v i a convocat ( 8 ) .
A l'Acad8mia va l l e g i r varies comunicacions o membries,
l a primera
el 31 de desembre de 1781 que t a l vegada seria l a d'ingrés, sobre "Observación
de u n ereutosis venéreo curado con el uso de l a mistura de soliman, sal
amoniaco y e s p i r i t u de vino";
a l t r a el 23 de desembre de 1782 sobre una
"enteritis
inflamatoria de l a que muri6 l a enferma". Segons es d i u "en las
reflexiones se detuvo sobre el abuso de d a r remedios espirituosos en tales
casos y sobre l a v i t a l i d a d que puede resultar de 10s vegigatorios puestos
sobre l a parte correspondiente a l punto del dolor, y del humo de tabaco,
concluyendo con exponer 10s daños y provechos del mercuri0 en las v a r i a s
especies de dolores iliacosM; l a darrera l a l l e g í el 3 de desembre de 1792
tractant d ' u n a "peripneumonia litiosa cursada en siete dias con
evacuaciones
de vientre por a r r i b a y abajo, escupidos, sudores y orinas solicitado todo
con el vino emético como vomitivo y después en fracciones, el mannd, cocimientos
apropiados y 10s oximieles simples y cilisico" (9).
Fou admks a I'acadkmia de Cikncies i Arts el 20 de desembre de 1786
incorporant-se a l a Direcció de Química. Llegia l a "Oració gratulatoria" el
10 de gener següent. Posteriorment l l e g i a dues membries sobre " l a naturaleza
y principales propiedades del flogisto" el 8 d'octubre de 1788 i sobre " l a
nomenclatura española,
las cualidades físicas y químicas de l a alabandina
y usos que puede tener en las artes" el 12 d'octubre de 1791 (10).
El novembre de 1788, Josep Masdevall adregava un escrit a IVAcadkrnia
demanant l a creació d ' u n a "Cátedra de Chimica", argumentant:
"...
L a ciudad de Barcelona, y todo aquel Principado es una de las
provincias de España en l a que mds que en cualquier o t r a florecen
las artes Útiles,
las que es preciso confesar que no han llegado all:
a l a perfección que se verifica en 10s Reinos extrangeros, por l a f a l t a
de los principios chimicos que se observa en sus profesores. En estas
circunstancias me parece, que una cátedra de chimica dotada con un
s a l a r i 0 correspondiente seria de muchisima u t i l i d a d a todo aquel Principado
cuia ciencia, por l a mañana podria enseñarse a 10s Médicos, Boticarios
y Cirujanos en 10s ramos que a esto corresponde, y por l a tarde a
10s a r t í f i ces, y menestrales, por l a parte que a éstos toca, y corresponde
todo l o que podria practicarse en una de
a sus respectivos oficios,
las Salas de dicha Academia".
Per a ocupar
com segueix:
l a CAtedra proposava a
Llorens i Masdevall
justificant-ho
"El
Doctor Francisco Llorens teniente de Ynspector
de epidernias en
aquella Provincia ha dado a S.R.M.
y V.E. pruebas públicas y verídicas
de su rnucha aplicacibn,
principalmente en
l a prdctica,
y chirnica,
con cuios heroicos rernedios que maneja con toda seguridad, ha dado
l a v i d a a un i n f i n i t 0 número de vasallos del Rey, no sólo en l a horrorosa
epidernia de Cartagena, a cuia curación le cornision6 S.M.
sino también
en otras muchas epidemias, que se han apreciado en aquel principado,
y es bien reciente l a memoria del p a r t i c u l a r acierto que ha tenido
en l a epidemia, que acava de padecer l a v i l l a de Artés del referido
principado, y en r e a l i d a d me parece que ser5 d i f i c i l a V.E. el encontrar
un profesor tan d b i l como dicho Dn. Francisco Llorens para desernpeñar
las obligaciones de dicha Cdtedra,
y enseñar 10s principios chímicos
que corresponde saber a 10s Médicos, y Artifices de Barcelona" (11).
No s ' h a trobat
d'aquests anys.
cap
referkncia
a
I'assurnpte
en
les
Actes
de
les Juntes
E l 20 de febrer de 1793, Llorens i Masdevall solicitava l a b a i x a de
IqAcad&mia de resultes d ' u n escrit de faltes que I ' e n t i t a t li h a v i a enviat
demanant-li
expliqués els motius pels que no va presentar-se a l a sessió
l i t e r i r i a en que l i corresponia actuar sense haver-ho comunicat amb anticipació;
Itintr!ressat escrivia:
I'...
manifestando a V.S.
que no se me ha pasado l a distribución de
trabajos formada a l p r i n c i p i o de este año. Tambien me ha faltado el
' honor de r e c i v i r el aviso que por Resolución de l a R. Academia deve
pasarse a cada uno de sus individuos un mes antes de l a Junta L i t e r a i a
que deven desempeñar y por Último no se me ha dado aviso n i insinuación
alguna por parte del Principal de l a Dirección de Chimica sobre el
mismo asunto conforme lo previenen 10s Estatutos de l a R. Academia.
.
...
se s e r v i r i a V.S.
manifestar de mi parte quan sensible me ha sido
el resentimiento que V.S.
me expresa havérle cabido por mi respeto,
y igualmente que p a r a precaver que en otra ocasión lo experimente
con justo motivo,
incluyo a V.S.
con l a presente el t i t u l o de Socio
con que tuvo l a bondad de honrrarme, lo que executo deseoso de que
otro ocupe mi l u g a r con mayores satisfacciones y mas solidas ventajas
de ese R. Cuerpoo (10).
Figura 1
L'obra escrita de Llorens I Masdevall 6s poc extensa. Apart les membries
j a mencionades, t r a d u f de I ' i t a l i 8 el "Dictamen de 10s autores de las efemérides
l i t e r a r i a s de Roma sobre l a epidemia de Barbastro y método curativo que
puso en práctica p a r a
el Dr. D. Joseph Masdevall médico de Cámara de S.M.
extinguirla", impresa a Barcelona sens any ( 1 2 ) .
LIÚnica
obra o r i g i n a l
localitzada és el
Formulari c i t a t
al principi
i els motius que I'lmpulsaren a escriure'l els senyala I ' a u t o r referint-se
a l a seva intervenció a
Cartagena:
Il...
fue celebrada en 10s Papeles públicos y cientfficos no solo de
España sino de l t a l i a y debio ( . . . I
a S.M. que quiso y l e ~ a n d 6formar
(como se verific6) una instrucción circunstanciada del método que debia
observarse en e l uso y administración de medicamentos".
D'aquesta manera, d i u Riera (4), v a redactar Llorens i Masdevall per
manament r e i a l un formulari de medicina imprbs a costes de I'estat:
El "Formulae Medica" de Lloren< i Masdevall és un formulari medic
redactat per a Ús del "Regiae Classis Nosocomii ad Novem Carthaginem" per
manament r e i a l i aprovació del Protomedicat. Palau I ' i n c l o u a l a seva obra
(13) perb sense mencionar "Editio novissima" que f i g u r a a l a portada.
L'exemplar existent a l a CAtedra d1Histbria de l a F a ~ m i i c i a de Barcelona
esta r e l l i g a t junt a diversos formularis més, medeix 13 per 18.5 centimetres
i el formen l a portada i 22 piigines, sense que h i f i g u r i n i prbleg n i índex.
A l a portada h i figuren el t í t o l i I'autor acompanyat dels nombrosos
a t r i b u t s o carrecs que ocupava; també "Editio novissime" que f a suposar
I1existkncia d'alguna edició anterior que n i s ' h a trobat referenciada n i menys
s'ha
localitzat.
Finalment,
lloc d'edició,
Barcelona,
i any,
1795, després
doncs, d ' u n a edició pbstuma que reafirma
de l a mort de I ' a u t o r tractant-se,
l a probable existkncia d'alguna anterior.
Les 22 Págines les ocupen 105 fórmules sense numerar de les que les
e
Les 98
7 darreres estan separades per I'encap~alament f ~ P r o c ~ - 4 bvenerean.
primeres estan col.lo'cades en ordre alfabktic de preparats farmac&utics (no
tots poden considerar-se formes farmackutiques en el sentit galhnic actual),
amb un total de 26 que s'anoten a continuació junt amb el nombre de fórmules
de cada un:
Acetum:
Aque
Bol i
Decoc t um :
Elixir:
Emulsio:
Enema :
2
4
2
7
2
2
8
Gargarisma:
Haustus:
In f usum :
Julapium:
Mixturas:
L iquor :
Opiata:
2
1
3
2
16
2
3
Pilulae:
Potio
Pthisana:
Pulvis:
Rossella:
Sapo:
Suppositorium:
15
3
5
6
2
1
1
Suppedanea:
Syrupis:
Tartrato:
Tinctura:
Vinum:
,
1
2
1
1
&
Destaquen mixtures i plndoles amb 16 i 15 respectivament i sols amb
8 les lavatives, 7 les coccions, 6 les pólvores, 5 les tisanes, etc.
En ocasions se81s anomena per l a indicació o f i n a l i t a t teraphutica i *
en altres pel nom d ' u n dels components de l a fórmula, el que podria dir-se
denominació farmacbutica;
en tots els casos s'explica el "modus operandi",
en molts es dóna l a posologia, en alguns s'assenyala I'administració conjunta
amb a l t r e preparat i en cap I ' a c t i v i t a t farmacolbgica exceptuant el que es
comenta el títol.
Tal
Les denominacions genkriques dels preparats són ben conegudes.
(una sola fórmula), en
vegada mereix un breu comentari l a de "Haustus"
r e a l i t a t una forma d'anomenar les pocions (14) i que per tant podria haver-se
inclbs entre elles. També el de "Suppedanea" (una sola fórmula) per donar
nom a u n sinapisme, Ja que entre els seus components h i f i g u r a I8seminis
sinapi";
a l a "Farmacopea de l a Armada" de Leandro Vega existeix dlns
el grup de cataplasmes u n "suppedal" o "sinapisme" (15) amb diversos components
cpincidents amb el "suppedanp ." del Formulari.
Les mistures slordenen de manera,
a primer cop d l u l l ,
Irregular j a
que entre elles s ' h i troben un v i , un pols i intercalats els licors: I'explicaci6
en el primer cas es troba en qub en l a composiciÓ de l a "Mixtura antimonialis
intervé u n v i em&tic "inferius descripti"
la
f e b r i f u g a Doctoris Masdevall"
qual cosa j u s t i f i c a l a inclusió a continuació ; el "Tartarus emeticus ex Bergman"
que és un pols, es descriu a
continuació de l a "Misture anti-hydropica
Doctoris Masdevall"
perque interv6 en l a preparaci6 de l a darrera; dels
dos l i c o r s que stlntercalen entre les mixtures, un d'ells, el "Liquor anodynus
mineralis Hoffmani"figura després de l a "Mistura anti-histérica vel anocbna"
perqub és un dels ingredients per a preparar-la:
l a descripció d'aquest
l i c o r esta d i v i d i d a en dues parts, cada una precedida del "recipe" que pot
fer pensar eerbniament en fórmules diferents quan són dues p a r t s d ' u n a mateixa
I ' a l t r e l i c o r s'anomena "Aether citriolicum adversus navigantium
nauseas, vel a l i a s spasmodicas affectiones".
Dins de les pólvores, a continuació del "Pulvis Bismuthi" s'inclou el
ftMagisterium Bismuthi",
també un pols, encara que obtingut per decantació,
necessari per a preparar el primer.
Al
formulari h i figuren dues "Rosel la",
l a r ros el l a corticis Peruciani
El terme Rosel l a és poc
Doctoris Masdeval I" i l a "Rossel l a anti-epi leptica".
conegut per donar nom a una preparació farmaceutica de t a l manera que
no es troba a les farmacopees i formularis de Ithpoca n i tampoc a les anteriors
o posteriors. Sembla que fou el conegut Dr. Masdevall q u i primer v a u t i l i t z a r - l o
per un dels seus preparats (16) conjuntament amb l a denominació de Rosolis
que f i g u r a a l conegut "Diccionario de Farmacia" del Col.legi de Madrid (17)
com a sinbnim de Ratafia,
l i q u i d s alcohblics ensucrats i aromatitzats que
més a v i a t s ' u t i l i t z a r e n com a licors de taula que com medicaments (18).
E l mateix "Diccionario" inclou un "Rosoli de quina" indicant veure "Tintura
de quina": en r e a l i t a t l a Rosella de Masdevall és l a b a r r e j a d ' u n a t i n t u r a
amb un preparat de consist&ncia de xarop. Les dues roselles del Formulari
responen a aquesta concepció f i n s a l punt d'ésser descrites en dos apartats
precedits del H. de recipe, un dedicat a l a preparació de l a t i n t u r a i I f a l t r e
dei xarop "qui misceri debet cum Tinctura superius descripta".
L l a p a r t a t "Pro lue venerea" conté una cocció, una mixtura, tres píndoles,
una t i n t u r a i un unglient.
De les 105 fórmules del Formulari 2 0 s ' a t r i b u e i x e n a un autor, 6s a
d i r un 19 per 100, e l que és forsa representatiu. Destaca, com no era d'estranyar
donat el l l i g a m de l l a u t o r , el Dr. Masdevall amb 11 dels preparats, m6s
de l a meitat dels d'autor, quins mitodes per a l tractament de les epidemies
aplicava Llorens. Tres d'aquestes fórmules figuren en una obra de Masdevall
(19), l a "Mistura antimonial febrifuga" que Masdevall anomena sols antimonial,
i l a "Rosella corticis Peruviani"; per a l a primera
l a "Opista anti-debril"
m i x t u r a u t i l itza el "Vinum emeticum Doctoris Masdeval I". Els demés preparats
a t r i buTts a l cblebre metge són dos enemes ("ad Menorrhagias Parturient iuin
sedandae" i "anti-febrile"),
quatre mixtures ("anti-hydropica",
"anti-opthalmica",
ltpolychresta" i "Sublimati corrosivi") i un sabó, e l I'Sapo vegetabilis Doctoris
Masdevall ad lithiasim, necnon contra catharros, vel f l u x u s lymphaticos vesicae".
Del
doctor Wyth són el "Decoctum corticum Aurantiorum" i l a "Tinctura
corticis Peruviani".
D'aquest autor no s t h a trobat r e f e r i n c i a a les obres
consultades. T a n sols el "Formularia Universal" d ' Alvarez inclou una "Tintura
corroborante de WitH' (20) amb els mateixos components que l a "corticis peruvianl'
del formulari per6 no les quantitats. lgualment podria pensar-se que Lloren's
es r e f e r i a a l doctor White autor de l a Nova farmacopea del Reial Col.legi
de Metges de Londres (21) degut a les diferents formes d f e s c r i t u r e aquell
cognom a I ' i p o c a que ens ocupa.
A Storck se li atribueixen les "Pilulae saponaceae" i el "Vinum corroborans
vel aperiens" quina font t a l vegada es t r o b a r i a a l lgLibellus, quo continuator
publ icat per
experimenta et observationes c i r c a nova sua medicamente..
Anton von Starck el 1765.
Dos preparats f a n refergncia a l a Pharmacopea Edimburgensis (22) concretamente en el cas de les "Pilulae Aethiopicae" j a que I 1 a l t r e sols indica "Pilulae
Sci l l iticae Edimburgenses" ometent el terme farmacopea.
De Bergman és el "Tartarus emet icus" procedent sens dubte de l a "Disertatio
pharmaceut ica de Stibio tartarisato" de Level d i r i g i d a per Bergman (23).
Finalment el ttVinum stomachicum Doctoris Bucham" que f i g u r a descrit
en alguna de les edicions de l a "Medicina dom6stica" de I ' a u t o r (24) s i bé
a l a consultada u t l i t z a "vino blanco de Lisboa" i a l Formulari " v i n i a l b i
generosi"; t a l vegada Llorens l a copiaria de I ' o r i g i n a l (25) o bé senzillament
referiria ometre l a c i t a Dortuauesa donada I'existencia de molt bons vins
."
,
FORMULI@ MEDICE,
R E G I X CLASSIS NOSbCOMII
JUSSU REGI0 DIGESSIT
FRANCISCUS UORENS ET MASDEVALL,
ME& DOCT.EJUID. CIVIT.ACAD.&D. PIXSESH+NOR.
IENTIA TIA^. B ~ U A R U M Q U EA R ~ I U ET
~ I MLDIC.P~~AXEOS
BARCIN. SOCIUS
st EI*IVEMIAR.
PRINCIPAT.
GOZHOLAUN.
~ S P ~ C ~ O I UYICELl
S
CIBU(S:
REGI!
PROTONEDlCATUS APPROBATIONI
COMMINRATIIa
AZQUP EX REGIS UECHETO IN HEMORATO WOSOCOMIOa
QV*hlrJlU SECUS NON STATUITUR) OBSERVANU&
BARCINONE ANNO I 795.
i
-
.
_
_
Ex Typognphia Franci?ci Suri6 dt Burgada Typ. Reg
m
VACO Pal-.
Figura 2
BIBLIOGRAFIA I NOTES
1
.-
CALBET I CAMARASA, J.M. i CORBELLA i CORBELLA, J. :91Diccionari b i o g r i f i c
de metges catalans". T. I I. Barcelona 1982, phg. 104.
2.-
CALBET I CORBELLA, loc.cit.,
posen com a d a t a l a graduació
Tal vegada s i g u i l a de doctorat que n o hem pogut confirmar.
3.-
lrEpidemiologia Española o h i s t o r i a cronológica
VILLALBA,
Joaquin de:
de l a s pestes, contagios epidemias y e p i z o o t i a que h a n acaecido en
España desde l a venida de 10s Cartagineses h a s t a e l año 1801". 1 . 1 1 .
M a d r i d 1802, phg. 277.
4.-
R I ERA, J. : "José Masdevall y l a Medicina Española i l u s t r a d a (Enseñanza,
V a l l a d o l i d 1980, phg.
epidemias y guerras a f i n a l e s del s. X V I I I ) " .
43/45.
5.-
"Aportacib a l a e s t u d i m i a l
DANON, J.:
1768-1827". Barcelona 1975, p&g 12/13.
6.-
L i b r o de Juntas y Acuerdos de l a Academia Médico-Práctica de Barcelona
que se empieza en 2 del mes de Julio del año 1770. p&g. 292 ( ~ r x i u
Reial Acadbmia de Medicina. Barcelona).
7.-
Loc. c i t . en 6 phg. 106.
8.-
Loc. c i t . en 6, phg. 122.
9.-
H i s t o r i a l i t e r a r i a de l a Academia de Medicina P r á c t i c a
( A r x i u Reial Acadbmia de Medicina. Barcelona).
s/n
.
de
la
Medicina
.
a
1783.
Catalunya,
de
Barcelona,
10.-
IGLESIAS FORT, J.: ."La Real Academia de Ciencias Naturales y Artes
e n e l s i g l o X V I I I " Barcelona 1964, pag. 239, 241, 528, 585 y 587. E l s
documents o r i g i n a l s h a n pogut ser confrontats en I 'expedient de Llorens
que g u a r d a I 'Acadbmia.
11.-
Loc. c i t . en 4, phg. 174/176.
12.-
L ' o b r a o r i g i n a l d a t a de 1785 i es t i t u l a : "Historia de l a epidemia que
acaecib en l a c i u d a d de Barbastro ..con l a e x p o s i c i i n del nuevo método
c u r a t i v o del doctor Don Joseph Masdevall,
e s c r i t a p o r Don Antonio de
,Ased y L a t o r r e del r e a l colegio de medicina de Zaragoza, 1785 ,en 12".
13.-
PALAU i DULCET, A.: "Manual del L i b r e r o hispan+americanoV.
Barcelona 1954-55, phg. 23, ne 145.297.
14.-
"Diccionario
de Farmacia del
M a d r i d 1865. T. I, phg. 943.
15.-
VEGA, Leandro de: "Pharmacopea de l a Armada".
Cádiz 1760, pag. 126.
16.-
MASDEVALL,
malignas..."
de
17.-
Loc. c i t . en 14 T.1 I phg. 689.
18.-
Loc. cot. en 14, T.
19.-
Loc. c i t . en 16, p i g . 78, 86 i 140.
J.:
"Relación de
1786, p&g. 140.
11,
Colegio
las
p i g . 656.
de
epidemias
T. VI I I .
Farmacéuticos
calenturas
de
Madrid".
pútridas
y
20.21
.-
22.-
ALVAREZ,
p i g . 199.
Francisco:
wFormularicr
Universalo1.
Madrid
1841.
Tomo
III
WHITE, Robert: "La Nueva Farmacopea del Real Colegio de MCdicos de
Londres, y su anslisis, o sea l a explicación de l a naturalera, principios,
virtudes, usos y dosis de sus preparaciones y composiciones". Traducida
del lnglés por Casimiro G6mez Ortega. Madrid 1797.
"Pharmacopocia
Collegi i
Regi i
Medicorum E d i n b ~ r g e n s i u m ~ ~ Edinburgh
.
T.VI I. London
1699, de 09Subject Catalogue of the History of Medecine".
1980, pag 30; o*Pharmacopocla pauperum In usum Nosocomii Regi i Edi nburgen
sis",
1752, de "Dooks p r l n t e d from 1641 to 1850". The Wellcome Historial
Medica1 L i b r a r y . T . \ I. London 1966, phg. 512.
.
,
23.-
LEVEL
Johannes Adolphus:
"Diss,
pharmaceut i c a de s t i b i o tartarisatoll
(Praes. T.O.
Bergman), de "A Catalogue of Printes Books i n the Wellcome
Historial Medica1 L i b r a r y " . London 1966, T. I I I, phg. 508.
24.-
BUCHAN Jorge:
n8Medicina domhstica o tratado completo del mCtodo de
p r u a v e r y c u r a r l a s enfermedades con e l régimen de medicinas simples
y u n apCndice que contiene l a Farmacopea necesaria p a r a e l uso de
un particular". Trad. per Antonio de Alcedo, .Madrid 1792, p&g. 666
(sens
dubte e l traductor v a equivocar el nom a l t r a d u i r William per Jordi
en lloc de Guillem).
25.-
BUCHAN, W.:
llDomestic
medicine;
o r the phamily phisician.
chiefly
calculated t o mommend a proper attention to regimen and simples medicines
Edimburg 1769, de "A Catalogue of Printes Books i n the Wellcome Historial
Medical L i b r a r y " ,
London 1966,
T. I I (1641-1850),
phg.
261.
Existeix
una edició de London 1774 amb u n tldispensatory".
Posteriorment .es
publicaren varies edicions més.
..