porrajmos _1 - desdelamina.net

El poble gitano -o romanò thèm- és indi d'origen i europeu i transnacional de
projecció.
L’opinió més estesa sobre l’origen dels gitanos, es que aquests provenen de la
zona del Panjab, una regió de l’Índia
Les migracions cap a l’oest van començar al voltant del segle X i van ser
conseqüència de guerres internes, conflictes, etc. Els gitanos es van assentar a
Pèrsia i, posteriorment, es van desplaçar cap a l’Àsia Menor, on es van establir
al segle XIV. La inestabilitat política d’aquell moment va fer que es produís el
primer èxode documentat: el poble gitano es va endinsar a l’Europa central.
Travessen l’Iran, Pèrsia i l’Afganistan, arriben a l’Africà concretament a Egipte
L’entrada dels gitanos a Europa, està documentada al segle XV.
Les relacions entre els gitanos i la societat majoritària, van ser inicialment
bones, però a partir del segle XVI aquestes relacions es van començar a
deteriorar i es va arribar a un punt en què pràcticament tots els estats van
emetre ordres d’expulsió, repressió o assimilació.
Aquesta situació va influir molt en el que avui es coneix com una característica
cultural del poble gitano: la seva qualitat d’itinerant.
Font: www.unionromani.org
A partir del segle XVI les coses a Europa no els anaven gaire bé. El rebuig
envers el grup provoca un assetjament sense treva i va acabar generant la
divisió del gran grup en altres de més petis. Els homes i les dones Rom ja no
podien oferir les seves artesania al carrer. Els ciutadans tenien l’ordre que
ningú no podia proveir els gitanos.
Matar-los constituïa una política beneficiosa per a tots els països de la regió, i
per això van ser condemnats per tots els crims possibles. La realitat, però, va
ser que se’ls va condemnar pel fet de ser gitanos.
A pesar de tot, els gitanos van aconseguir sobreviure fent de la tradicional vida
nòmada la millor arma de defensa.
S’estima que a tot el món viuen entre 10 i 12 milions de gitanos, repartits entre
els quatre continents. A més, els gitanos són la principal minoria ètnica
reconeguda per la Unió Europea.
Actualment, i si ens referim a Europa, la distribució dels gitanos per països és
la següent.
Font: “Fundación Secretariado Gitano”
A Espanya, segons les últimes dades recollides, la distribució es presenta
d’aquesta manera:
Andalusia
270.000
Aragó
18.000
Astúries
10.000
Balears
6.500*
Cantàbria
5.000*
Castella la Manxa
20.000
Castella Lleó
25.000
Catalunya
80.000
Comunitat Valenciana
50.000
Extremadura
15.000
Galícia
9.000
La Rioja
7.000
Madrid
60.000
Múrcia
20.000
Navarra
6.500
País Basc
13.000
TOTAL
615.000
* Dades aproximades no confirmades. S’estima que la població gitana
espanyola està entorn els 500.000- 600.000 gitanos
Font: Elaboració pròpia a partir de les proporcionades en la web de la “
Fundación Secretariado Gitano”
Causes i fets de l’Holocaust nazi al voltant del poble gitano
Antecedents:
La persecució del poble gitano s’incrementa a tota Europa a partir del segle
XVI, i assoleix l’etapa de major apogeu al segle XX, a l’Alemanya nazi.
La derrota alemanya a la Primera Guerra Mundial va ser atribuïda a la traïció
dels jueus i a l’existència de “subhumans”, entre els quls hi havia els gitanos i
els eslaus.
Abans de l’arribada de Hitler al poder, s’havia anat format la tesis de no
permetre l’existència de nacions no europees. La societat alemanya va
acceptar el discurs racista, segons el qual es culpava de tots els mals els
anomenats “elements estrangers”, considerats “subhumans”, inferiors a la raça
pura.
1899: Conferència sobre la “brutícia gitana” a Munic. Creació de l’Oficina
Central de la Lluita contra el Fàstic Gitano.
1906: Prússia formula un decret per lluitar en contra el “fàstic gitano” que
inclou. acords bilaterals d’implementació a Àustria, Hongria, Bèlgica,
Dinamarca, França, Itàlia, Luxemburg, Holanda, Rússia i Suïssa.
1909: Suïssa, Hongria i França (1912) dicten normes per controlar i dur un
registre del poble gitano.
1919-1921: La vida nòmada i els camps gitanos es consideren il·legals. El 1922
es comença el registre de gitanos mitjançant les empremtes dactilars.
1928: Tots els gitanos alemanys són posats sota la vigilància permanent de la
policia. Es recomana l’esterilització de tots els gitanos.
1933: Els nazis arriben al poder. Es creen els primers camps de concentració a
Dachau, Dieselstrasse i Sachsenhausen. Els gitanos sinti estan entre els
primers deportats.
L’establiment del Estat Nacional alemany i la fundació del Tercer Reich
alemany van comportar una riuada d’edictes, ordres i decrets per lluitar contra
de la plaga gitana. Al començament del règim nazi, els gitanos van ser
classificats com a grup perillós i “racialment criminal”.
Els nazis consideraven als roma “inferiors racialment” i, d’alguna
manera, el destí dels romà era paral·lel al dels jueus.. Els romà podien ser
empresonats, assassinats o obligats a fer treballs forçats, mentre que també
podien ser deportats a camps d’extermini.
L’inici del Porrajmos es pot considerar l’any1933, coincidint amb l’arribada al
poder dels nazis.
Els gitanos anomenen l’Holocaust nazi “Porrajmos”, que literalment
significa “devorament, absorció”. Aquesta és una manera figurada de parlar
sobre el que va suposar per als gitanos l’Holocaust: la devoració, l’absorció de
la població gitana.
Camp de concentració: Camp III C, anomenat “Camp gitano”
L’any 1935 els gitanos van quedar subjectes a les lleis racials de Nuremberg i
els van ser retirats els drets de ciutadania.
L’any 1937, al “Centre de recerca per a la higiene racial i la biologia
poblacional”, es va començar a analitzar els gitanos per tractar d’establir una
correlació entre genètica i criminalitat. Les recomanacions emeses pels
mateixos investigadors eren ben simples: camps de concentració per fer-los
treballar i impedir d’aquesta manera que se seguissin reproduint.
Es calcula que mig milió aproximadament van morir durant l’Holocaust.
Entre el 12 i el 18 de juny de 1938 va tenir lloc el que s’ha acabat anomenant la
Zigeunernacht o “setmana de neteja gitana”.. En aquests fets, centenars de
gitanos d'Alemanya i Àustria van ser detinguts, colpejats, i empresonats.
Amb el començament de la guerra al 1939, la població gitana dels països
ocupats queda subjecta a la possible exterminació. Aquell mateix any es fa
pública l’ordre que tots els gitanos siguin tractats com a malalts hereditaris,
L’única solució possible ès la seva eliminació. L’objectiu ha de ser eliminar,
sense vacil·lació, tot element defectuós de la població.
Al 1941, Heydrich, cap de l’Oficina de Seguretat del Reich, introdueix la solució
final.
L’1 d’agost de 1944 va tenir lloc una de les jornades més sagnants que es
coneix, i que té el nom de la “Zigeunernacht” (“nit dels gitanos”). Es calcula que
la nit de l’1 d’agost al 2 d’agost es va produir una matança a gran escala de
gitanos en què se’n van assassinar uns 3.000 al camp de concentració
d’Auschwitch
L’extermini de gitanos a Polònia, Àustria, Alemanya, Holanda, Bèlgica i altres
països va continuar fins a la segona Guerra Mundial, i només es va poder
salvar poc més del 20% de la població gitana que residia a Europa.
Durant l’Holocaust nazi més de meitat de la població gitana europea va
ser exterminada: més de mig milió de persones van morir als camps de
concentració i extermini.
Forns crematoris del camp de concentració de Auschwitz
Nens gitanos a un camp de concentració
Conseqüències del l’Holocaust per el poble gitano
Durant molts anys, les conseqüències del Holocaust per als gitanos van ser
ignorades o poc investigades, ja que ens hem acostumat a identificar
l’Holocaust amb l’extermini dels jueus, sense tenir en compte que altres
col·lectius també van patir el genocidi, no únicament de forma física, sinó
també de forma cultural.
Segons els experts el nombre exacte de gitanos morts a mans del regim nazi
va de les 250.000 persones fins a un màxim de d’un milió i mig.
Després de la guerra, la discriminació contra els romà va continuar. La
República Federal d’Alemanya, va decidir que totes les mesures preses contra
els romà abans de 1943 eres polítiques legitimes d’Estat i els romà no tenien
dret a restitució.
L’ encarcelació, l’esterilització i fins i tot la deportació varen ser considerades
com a polítiques legítimes.
Darrerament a la guerra, gairebé no hi va haver reclamacions dels gitanos
contra els nazis, i per tant no es va fer justícia. Tant és així que la majoria dels
responsables de l’holocaust gitano van continuar als seus llocs de
responsabilitat o van morir a l’exili.
.
Entre els anys 1945 i 1949 van tenir lloc els coneguts com a “Judicis de
Nuremberg”, que tenien la finalitat compensar les destrosses causades pel
nasizme, tant en l’àmbit psicològic com econòmic.
El procés que va tenir més repercussió en l’opinió publica va ser el conegut
com el “Judici de Nuremberg”, que es va celebrar el 20 de novembre de 1945.
El Tribunal Militar Internacional va jutjar als 24 dirigents supervivents del govern
nazi i de diverses de les seves organitzacions.
Als “judicis de Nuremburg” el genocidi gitano va quedar oblidat. Cap gitano no
hi va donar testimoni, de manera que els responsables del patiment del poble
gitano sota el règim nazi mai no han estat jutjats.
Judicis de Nuremberg
El poble gitano, per diversos motius, ha estat majoritàriament exclòs dels
programes d’indemnització. Les reclamacions que han presentat en la
postguerra han estat ignorades o rebutjades. I és que el reconeixement del
genocidi ha estat dèbil, tardà i excloent.
Fins a l’any 1982, Alemanya no va reconèixer els crims perpetrats contra els
gitanos. Aquell any, Helmut Khol va reconèixer la barbàrie i va retre homenatge
a les víctimes. Amb tot, aquest homenatge arribava una mica tard.
No va ser fins al 1999 que es va crear un fons especial d’indemnització per a
les víctimes gitanes d’Holocaust.
Reconeixement del poble gitano i reconeixement del genocidi envers els
gitanos
El Congres dels Diputats, va aprovar el dia 27 de setembre de 2005 una
proposició de no llei per la qual s’instava a reconèixer els drets del poble gitano.
La proposta era la següent:
Texto Aprobado por el Pleno de la Cámara, de la Proposición No de Ley
Relativa al Reconocimiento de los Derechos del Pueblo Gitano
El Pleno del Congreso de los Diputados, en su sesión del día de hoy, con
motivo del debate de la Proposición no de Ley del Grupo Parlamentario de
Esquerra Republicana (ERC) , relativa al reconocimiento de los derechos del
pueblo gitano (núm. expte. 162 / 000320 ) , publicada en el "BOCG. Congreso
de los Diputados", serie D, núm. 186, de 15 de abril de 2005 , ha acordado lo
siguiente:
"El Congreso de los Diputados insta al Gobierno español a:
a) Emprender una campaña de difusión de la lengua, la cultura, la historia y la
identidad gitana dirigida tanto a la población gitana, en particular, como al resto
de la población en general.
b) Tener presente en las iniciativas legislativas culturales y sociales
susceptibles de afectar a la cultura, la lengua e identidad gitana la opinión de
las organizaciones romaníes legalmente establecidas. En este sentido, en las
consultas previas a la presentación de una nueva ley educativa, que este
Congreso demandó, el Gobierno español mantendrá contactos para recoger las
propuestas efectuadas por las organizaciones gitanas que trabajan en dicho
ámbito.
c) Defender ante la Unión Europea el pleno reconocimiento de la identidad,
cultura y lengua del pueblo gitano como propias de Europa. En este sentido, se
defenderá ante la Unión Europea el respeto a esta identidad, cultura y lengua
por parte de los actuales integrantes de la Unión Europea y como requisito
imprescindible para la entrada de nuevos miembros, tal y como se recoge en
los criterios de Copenhague con la exigencia de “respeto y protección a las
minorías".
d) Consultar a las asociaciones representativas del pueblo gitano y a las
federaciones de asociaciones gitanas representativas en las diferentes
Comunidades Autónomas del Estado sobre cuáles son las aspiraciones y las
prioridades que legítimamente tiene como pueblo gitano, tanto en los aspectos
legales, culturales, educativos, de vivienda, servicios sociales y salud.
e) Impulsar, en el Consejo Estatal del Pueblo Gitano, iniciativas para coordinar
y trabajar, conjuntamente con el Gobierno y las Comunidades Autónomas, en
el diseño de propuestas encaminadas al impulso, protección y pleno
reconocimiento de la identidad, lengua y cultura romaní, origen del caló, en la
Unión Europea.
Asimismo impulsar la creación del Instituto de la Cultura Gitana como
instrumento básico para investigar, promover y difundir su lengua y su cultura
en el marco de la Carta Europea de las Lenguas Regionales y Minoritarias."
Se ordena la publicación de conformidad con lo dispuesto en el artículo 97 del
Reglamento de la Cámara.
Palacio del Congreso de los Diputados, a 27 de septiembre de 2005 .
El 29 de març de 2007, el Parlament de Catalunya, va reconeixer el genocidi
entorn el poble gitano. Ha estat un gran pas per el poble gitano, ja que com
hem comentat abans no sempre es tenia en compte a haches grup alhora de
tractar- ho com a victima del genocidi. A conitnuació presemtem el text que fa
referencia al reconeixement del genocidi:
Declaración del Parlamento de Cataluña de reconocimiento de la persecución y
el genocidio del pueblo gitano
Leída en el Pleno del Parlamento el día 29 de marzo de 2007.
“Considerando que el artículo 607 del Código penal vigente, sobre el delito de
genocidio, afirma que tienen que ser castigados a diversas penas de prisión
«los que, con propósito de destruir totalmente o parcialmente un grupo
nacional, étnico, racial o religioso [...], matan algunos de sus miembros [...],
someten al grupo o cualquiera de sus individuos a condiciones de existencia
que pongan en peligro su vida o perturben gravemente su salud [...], llevan a
cabo desplazamientos forzosos del grupo o de sus miembros, adoptan
cualquier medida que tienda a impedir su género de vida o reproducción, o bien
trasladan por fuerza individuos de un grupo a otro».
Considerando los hechos históricos siguientes:
- Entre los años 1499 y 1783, en el actual territorio de Cataluña se aprobaron al
menos una docena de leyes de prohibición de las señas identitarias y culturales
del pueblo gitano que pretendían la asimilación forzosa o, en caso contrario, la
desaparición como pueblo. Las razones subyacentes de estos textos legales se
basaban en el hecho de que el proyecto de construcción y de consolidación de
un estado unificado y culturalmente hegemónico en este período generaba que
la diferencia fuera vista con desconfianza y como factor que ponía en cuestión
el poder establecido. El resultado fue que la larga convivencia entre culturas y
religiones de poblaciones numéricamente diversas fue sustituida por el
fanatismo y la represión.
- La Corona catalanoaragonesa también siguió esta política anti-gitana que, en
un primer momento, pretendía la expulsión del pueblo gitano, y que fue
evolucionando hacia la asimilación forzosa de sus miembros, pasando por la
esclavitud y la persecución penada de los gitanos y de sus símbolos históricos
(lengua, indumentaria, ocupaciones, residencia y movilidad, entre otros).
- Por circunstancias debidas a la falta de mano de obra principalmente,
después de la expulsión de los árabes, las políticas de persecución y
asimilación modificaron el tono represor, de manera que el pueblo gitano fue
reconsiderado como posible fuerza de trabajo, sobretodo en los trabajos del
campo. Aún así, se continúa limitando la residencia de las personas gitanas y
aplicándoles penas discriminatorias, siempre con el objetivo de hacer perder la
identidad gitana.
- La represión tuvo un alcance mucho más amplio y cruel con los hechos del 30
de julio de 1749, llamados «La Gran Redada». Durante el reinado de Fernando
VI se dictó una real orden por la que se emplazaba a aprisionar a todos los
gitanos de los diversos territorios, sin excepción de edad, sexo o estado. Se ha
documentado que, como mínimo, unos nueve mil gitanos y gitanas fueron
encerrados en presidios o fueron a parar, como mano de obra, a minas y
arsenales, muchos de los cuales murieron.
- Al ver que de ninguna de las maneras se conseguía hacer desaparecer al
pueblo gitano, ya en época de Carlos III se optó por someterlos a políticas de
integración, que pretendían la asimilación cultural, que incluía la pérdida de la
lengua y el asentamiento forzoso.
- Ya en el siglo XX, con el estallido de la Guerra Civil y la posterior dictadura
franquista, se intensificó la intolerancia hacia el pueblo gitano. Se volvió a
prohibir la lengua, que fue calificada como argot de la delincuencia, y se le
aplicó específicamente la Ley de peligrosidad social. Sólo hace falta decir que
el Reglamento de la Guardia Civil tenía dos artículos específicos para los
gitanos y gitanas, y que estos artículos conculcaban la presunción de
inocencia. A la vez, tanto la Administración como determinadas instituciones
religiosas y benéficas financiaban y promovían programas dedicados a enseñar
a los gitanos y gitanas a dejar de serlo.
- Con la promulgación de la Constitución española, el artículo 14 de la misma
reconoce que los españoles y españolas son iguales ante la ley, sin que pueda
prevalecer ninguna discriminación por razón de nacimiento, raza, sexo, religión,
opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social, con lo que
se puso fin a la discriminación legal. El mismo artículo 14 de la Constitución ha
inspirado leyes que promueven la acción afirmativa destinada a ciertos grupos
sociales, partiendo del principio de que la igualdad de oportunidades es tratar
de una manera diferente a quienes son diferentes para garantizar la igualdad.
Y considerando que las consecuencias económicas, sociales y culturales de
todas las leyes anti-gitanas que se han dictaminado a lo largo de los siglos se
continúan sufriendo en la sociedad actual y que, en buena parte, son la causa
de la desigualdad del pueblo gitano.
El Parlamento de Cataluña:
1. Afirma y reconoce que el pueblo gitano residente en el Estado español, y
concretamente en Cataluña, ha sido víctima de un genocidio histórico y
continuado.
2. Deplora todas las leyes racistas y anti-gitanas que han dictado o secundado
las instituciones catalanas y todas las situaciones que han producido el
maltrato, la discriminación y la vulnerabilidad del pueblo gitano a lo largo de la
historia.
3. Se compromete a trabajar para que se apliquen políticas inclusivas, efectivas
y decididas con el objetivo de conseguir la igualdad de oportunidades de los
miembros del pueblo gitano en Cataluña y el reconocimiento y el
mantenimiento de sus señas culturales e identitarias, en observancia de las
resoluciones 1045/VI y 1046/VI de este Parlamento, de las actuaciones
gubernamentales llevadas a cabo en cumplimiento de las citadas resoluciones,
del artículo 42.7 del Estatut de autonomía y de la Directiva 2000/43/CE del
Consejo de la Unión Europea, relativa a la aplicación del principio de igualdad
de trato de las personas independientemente de su origen racial o étnico.”
Palacio del Parlament, 29 de marzo de 2007
Representats de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya,
impulsora de la iniciativa del Reconeixement del Genocidi del Poble
Gitano, durant l’acte del 29 de març de 2007.