Plantes remeieres que creixen en el termede Malgrat i

voz
Plantes remeieres que creixen en el termede Malgrat i encontorns
XXX
PRESSEGUER
Castellar «Melocotonero». Pérsica vulgaris, (Amígdalacies).
'
L'infús de les fulles 20 grams per litre d'aigua, passa per
febrífug i vermífug, i elspinyols trituráis junt amb l'ametlla,
son" usats amb cataplasma i posats al voltant del cotí, per resoldre les ínflamacions i angines.
El fruit (préssec)recomenat com un bon alifnent, porta diferents classes de vitamines'i altres substancies.
Les fulles fresques restregades despedeixen olor semblant
a la de les ametlles amargues.
Cultivat.
FAR1GOLA
Castellá: «Tomillo». Thimus vulgaris. (Llaviades).
És una de les plantes mes populars de casa riostra, pocs
son els que no la coneixen, eSsént les fulles i les sumitats florídes lesparts mes actives.
Te propietats tóniques, astringents, antiséptiques, essent
recomenat el seu infús per combatre la debilitat digestiva, els
flatos i, amb lavatives, desinfectar els budells. Els seus banys
alleugereíxen el reuma'tisme cróníc.
Anys enrera costum hí havia al fer les sopes, de posar-hi
uns brots tendres o secs de dita planta.
Al fer la Benedicció del Terme rnolts deien: —«Van'a'
beneir la Farígoia». La mainada que h¡ anava tots en venien
portarit un ramet florit defarigóla. Anant al Castell passant peí
camí de les.eres de/sporcs,
a l'ésser ais suro.s d'En Jordá,
estre aqueSts i el pandís del turó oncelebraven la Benedicció,
n'hi havia forga. Avui rarament s'en veu una mata.
Herba molt aromática i sí es va peí- bosc o es passá per
marges on hi abuñdi, al trepitjar-la despedeix una olor suau i
agradable, mes si és a primera hora del rñatí o a entrada de
fose, olor qué un hom no es cansa d'aspirar.
Móssén Cinto lí va dedicar un deis seus cants.
Molts van a colHr-ne el día de Dívendres SantPrincípi actiu: Timol «Esencia de Tomillo».
Ús: Infusíó 10 a 15 grams per lítre d^aigua. Si és per ús extern aleshores ha d'ésser 30 ó 40 grams.
SAFRA
Castellá: «Azafrán». Crocus sativus. (Ir.iácies).
L'infús deis estigmes secs és esümul-aní, tónic, antihisté-ric
eos cíe una
— Papá, ¿por que celebran esta
fiesta?
\
Le contesto:
— Fiestas como la que vas a ver,
no son fiestas vulgares. Son fiestas
que honran a un pueblo, a los que la
organizan y a los que en ellas colaboran.
Estas fiestas que son de una caridad cristiana bien entendida, son fíestas que llevarán un aliento moral a
aquellos para quienes se organizan.
Son fiestas que salen espontáneas
de unos corazones, que uniéndose entre sí sin otro lazo que el amor para el
amigo sabenjlegar al corazón del pueblo y éste, ai igual que ellos, sabe corresponder.
Son fiestas que no tendrían que o¡~
Voz de Malgrat. 1/5/1960. Pàgina 2
i emenágog. També se ; l recomana contra la debilitat digestiva
i passa com a calmant de la tos deis que sofreixen.bronquitis
crónica.
Aplicats a l'exterí.or dits estigmes, sois o barrejats amb ca, taplasmes son emolients i resolutius usats per a dissipar o madurar certs tumors. Avui dia pot dir-se que quasi només s'usa
per a condimentar ¡donar color.
Degut al préu elevat que sempre ha tingut, s'ha prestat a
la copdícia, millor dit falsificar-io.
Antigament formava part de molts medicaments, d'entre
ells uns que actuaven com a emenágogs -i altres per ajudar al
..babeig o sortida del dentat de les criatures. Anys enrera moltes cases en conreuaven per al seu gasto o ús.
A meitat del segle passat al p'roposar-se o tractar de l'obertura del carrer d'Emílio, un deis propietaris va sol'licitar
una indemnització peí safra que hi sembrava.
L"ús del safra és antiquíssim; el Re i Salomó ja en parla
en el lllbre «Cantar deis cantars» i en cultivava en els seus
horts. Eis romans el tenien en molta estima; hi perfumaven
els seus banys, i al fer Nerón l'entrada a Roma, varen escampar-ne ais carrers per aromatítzar-los.
Les emanacíons que despedeix el safra frese ocasionen
mal de cap i convulsions.
Era tanta l'estima que els antics li tenien que l'anomenaven: re¡ deis vegetáis, anima deis pulmons, <curalotodo'
vegetal.
Ús: 5 grams per litre d'aigua.
LLiRI DE LA Mñ!3E DE DÉU '
Castellá: «Muguet de los prados, Lágrimas de -Salomón».
Condal/aria majalis (liliácies) de.cum-val/ibus en los valles.
Tota la planta té propietats purgants, emétiques i diürétiques.
Molts Tusen en substitució de la Didaiera (Digital) per a
combatre.algunes afeccions del cor, tenint l'avzntátge de no
acumular-se, com ho fa aquesta.
Les infusions son poc actives, essent-ho molt mes l'extracte. Planta que creix silvestre en gprgs i llocs humits; la que ho
fa a v casa nostra és cultivada ais jardíns, éssent forca apreciada
pels penjolls de flors blanques i oloroses i a mes per la senzillesa de tota ella.
Principi actiu: Convallamarina i Convallarína.
Osp: Infús 3 ó 4 grams per petricó d'aigua.
•
X.
ve lacla memorable
vidarse, que tendrían que grabarse en
letras de molde para que en el mañana
sepáis que había un pueblo trabajador
que vivía su vida, como todos, con envidias, rencores, alegrías, etc., pero
bastaba una llamada a su conciencia
para el amigo necesitado y acudía en
masa, con amor, en su ayuda. Fíjate,
es todo el pueblo aqui reunido, ¡Qué
bonito es ver este espectáculo de Her-,
mandad malgratense!
— Papá, ¿no crees que faltan muchos todavía para ser todo el pueblo?
— Si, faltan muchas familias, pero
no-creas que no estén vinculadas con
la fiesta, que no sientan dentro de si
el amor al necesitado; ellos, corporalmente no podrán asistir, pero espiritualmente sí están junto a nosotros.
No tienes que dudar de que su corazón
de malgratenses han respondido también a la llamada y han contribuido en
ayuda del amigo enfermo,
Recuerda esta fiesta, hija mia, y si
algún dia fe hablaran de Malgrat, sepas defenderlo diciendo: Puede tener
muchos defectos, pero sus habitantes
tienen un motivo del honor y es el
amor al necesitado, que basta el llamamiento hoy de esta (Agrupación
Coral de La Barretina» para que, unidos todos, asistan y ayuden.
La fiesta, agradable y amena, resultó corta, aún terminando de madrugada, y conste que yo no salgo de
noche.
Sebastián REGÍ