veniu, oh jesús - Parròquia de Santa Maria del Remei de Les Corts

Anuncio
Època 2/Núm. 64
www.parroquiaremei.org
CORPUS CHRISTI
22 de juny de 2014
VENIU, OH JESÚS
La meva pobra ànima desitja rebre-us, oh el meu bon Jesús. Quant us necessito! Veniu i feu-me feliç. Només
Vós sou la meva alegria, la meva felicitat, el meu amor. Veniu, oh Jesús. Veniu i doneu-me el vostre sagrat Cos
que l'Esperit Sant ha format tan miraculosament en el si puríssim de Maria; aquell Cos que es va cansar
treballant; que va patir fam i set, fred i calor i que va morir per mi a la creu. Veniu, oh Jesús i doneu-me la
vostra adorable Sang, que vau vessar tan generosament per amor meu a l'hort de les Oliveres; aquella que va
fluir en abundància en la vostra cruel flagel·lació i l'última gota de la qual va brollar del vostre Cor diví,
perforat amb la llança del soldat.
Veniu, oh Jesús i doneu-me la vostra formosíssima ànima que tant va pensar en mi i que va pregar per mi al
Pare Celestial. Veniu, oh Jesús, doneu-me la vostra divinitat que des de tota l’eternitat va pensar en mi amb
amor infinit, que va fer la meva ànima a la seva imatge i la va omplir de tants beneficis. Oh Jesús, com gaudeix
la meva ànima pensant que Vós hi sou realment present a la santa Hòstia consagrada, per amor meu i pel meu
únic bé. Em doneu el dret de rebre-us i de posseir-vos. Veniu, doncs, oh dolç Salvador, perquè sense Vós no
puc, no vull viure.
Veniu, oh Jesús, i establiu en mi la vostra estada. No us atreu més la meva pobra ànima que el Tabernacle?
Aquest és només de marbre, de fusta, és fred i solitari; mes al meu cor trobareu una mica d’amor i d’afecte. No
és veritat, oh bon Jesús? El copó, encara que d’or i plata no és sinó un vas fred i sense vida; jo tinc almenys el
desig sincer d’adornar la meva ànima amb virtuts. La llum del sagrari, que indica la vostra divina presència, no
deixa de ser sinó una flama feble. Veniu, oh Senyor, i enceneu en mi el foc del vostre amor diví, i el meu cor
cremarà en flames d’afectes tendres. L’altar és la vostra estada transitòria, és com una sala d’espera. El meu
pobre cor és l’objecte d’aquest diví sagrament d’amor. En mi voleu establir la vostra estada permanent, la
vostra veritable residència. Amb mi voleu viure aquí a la terra en dolça companyia per després continuar-la a
la glòria eterna.
Veniu, oh Jesús! Tinc tant a dir-vos; tantes faltes per les quals haig de demanar-vos perdó; tantes penes i
treballs que contar-vos. Estic cansat i desil·lusionat d’aquest món que enganya i de les seves nècies promeses i
diversions. Què n’és de mentider i enganyador el món! Vull descansar una hora amb Vós, oh dolç Mestre. Vós
m’enteneu i teniu interès en el meu benestar espiritual i en la meva veritable felicitat. El meu cor està fatigat i
cerca un lloc de descans. Té set d’amor, perquè per a això l’haveu creat. No permeteu oh Jesús, que corri
darrere les vanitats del món. Doneu-me una voluntat ferma que resisteixi enèrgicament i amb decisió les
bogeries del món i els plaers de la carn.
Veniu, Senyor, i quedeu-vos amb mi, llavors em serà fàcil oblidar el món i els seus plaers enganyadors. Veniu!,
oh Jesús! Desitjo anar-me’n al Pare. Mes no puc anar-hi sol. Vós m’heu d’acompanyar. Ara esteu en el meu
cor. Vós sou la meva propietat. Ajudeu-me a conèixer el Pare; presenteu-me a Ell. Us dono gràcies, oh Pare
Celestial, per haver-me donat el vostre Fill Unigènit. Ell sol em basta. Ah, quin do més preciós! Jesús és meu,
Pare Etern! Jo us el torno, us l’entrego; però Vós, oh Pare, heu d’acceptar-me com a fill vostre i perdonar-me
en la vostra infinita misericòrdia tots els meus pecats.
Veniu, oh bon Jesús, recordeu-vos, com els petitons s’alegraven de poder estar a la vostra presència; doneume un cor dòcil i innocent com el d’un nen. Zaqueu desbordava de joia i de content quan us vau hostejar a casa
seva. Com s’omple de goig la meva ànima quan veniu a mi! Sempre em porteu tanta alegria i tanta pau i
felicitat! Mai teniu paraules de retret.
Amb Maria Magdalena em poso als vostres peus. L’enemic maligne em persegueix, sap molt bé com sóc de
feble. Però mireu, oh Jesús, si he pecat com Magdalena també em penedeixo com ella. Tant de bo mereixi jo
escoltar dels vostres llavis divins aquelles consoladores paraules: “Molt se t’ha perdonat, perquè has estimat
molt”. Oh, si jo pogués assemblar-me a Sant Joan, el vostre deixeble predilecte! Tant de bo pogués descansar
reclinat sobre el vostre pit diví!
Veniu, oh Jesús! Avui heu d’habitar amb mi. Ignoro el que em portarà el dia d’avui: penes o alegries, joies o
tristeses. Ara ja us dono gràcies per allò que la vostra mà paternal es digni enviar-me. Beneit sigueu! Però no
oblideu, oh bon Jesús, que jo temo els sofriments i no goso portar la meva creu si Vós no em sosteniu. No vull
plorar, només si ho faig reclinat sobre el vostre pit diví. Veniu, Jesús, el meu bon Jesús.
No sé cómo me llamo…Tú lo sabes, Señor. Tú conoces el nombre que hay en tu corazón y es solamente mío; el
nombre que tu amor me dará para siempre si respondo a tu voz. Pronuncia esa palabra de júbilo o dolor…
¡Llámame por el nombre que me diste, Señor! Estoy, Señor, aquí, porque no te olvido.
Estoy, Señor, aquí, porque quiero tenerte presente. Estoy, Señor, aquí, porque quiero vivir el Evangelio en su
plenitud. Estoy, Señor, aquí, porque necesito tu impulso para compartir. Estoy, Señor, aquí, porque no
puedo dejar de tener un corazón generoso. Estoy, Señor, aquí, porque no quiero olvidar quién es mi Creador.
Estoy, Señor, aquí, porque tu tienda espera para hospedarme en ella. Oh Divino Jesús que dijiste: “Pedid y
recibiréis; buscad y encontraréis; llamad y se os abrirá; porque todo el que pide recibe, y el que busca
encuentra, y a quien llama se le abre”. Mírame postrado a tus plantas suplicándote me concedas una
audiencia. Tus palabras me infunden confianza, sobre todo ahora que necesito descansar en tu yugo suave y
tu carga ligera.
VENID, OH JESÚS
Mi pobre alma desea recibiros, oh mi buen Jesús. ¡Cuánto os necesito! Venid y hacedme feliz. Vos sólo sois mi
alegría, mi felicidad, mi amor. Venid, oh Jesús. Venid y dadme vuestro sagrado Cuerpo que el Espíritu Santo
ha formado tan milagrosamente en el seno purísimo de María; aquel Cuerpo que se cansó trabajando; que
sufrió hambre y sed, frío y calor y que murió por mí en la cruz. Venid, oh Jesús y dadme vuestra adorable
Sangre, que derramasteis tan generosamente por mi amor en el huerto de los Olivos; aquella que corrió a
torrentes en vuestra cruel flagelación y cuya última gota brotó de vuestro divino Corazón, perforado con la
lanza del soldado.
Venid, oh Jesús y dadme vuestra hermosísima alma que tanto pensó en mí y que oró por mí al Padre Celestial.
Venid, oh Jesús, dadme vuestra divinidad que desde toda la eternidad pensó en mí con infinito amor, que hizo
mi alma según su imagen y la colmó de tantos beneficios. Oh Jesús, cómo goza mi alma, pensando que Vos
estáis realmente presente en la santa Hostia consagrada, por amor a mí y por mi solo bien. Me dais el derecho
de recibiros y de poseeros. Venid, pues, oh dulce Salvador, sin Vos no puedo, no quiero vivir.
Venid, oh Jesús, y estableced en mí vuestra morada. ¿No os atrae más mi pobre alma que el Tabernáculo? Este
es sólo de mármol, de madera, es frío y solitario; mas en mi corazón encontráis algo siquiera de amor y de
afecto. ¿No es verdad, oh buen Jesús? El copón, aunque de oro y plata no es sino un vaso frío y sin vida; yo
tengo siquiera el sincero deseo de adornar mi alma con virtudes. La luz del sagrario, que indica vuestra divina
presencia, no deja de ser sino una débil llamita. Venid, oh Señor, y encended en mí el fuego de vuestro divino
amor, y mi corazón arderá en llamas de tiernos afectos. El altar es vuestra morada transitoria, es como una
sala de espera. Mi pobre corazón es el objeto de este divino sacramento de amor. En mi queréis establecer
vuestra morada permanente, vuestra verdadera residencia. Conmigo queréis vivir aquí en la tierra en dulce
compañía para luego continuarla en la eterna gloria.
¡Venid, oh Jesús! Tengo tanto que deciros; tantas faltas por las cuales debo pediros perdón; tantas penas y
trabajos que contaros. Cansado y desilusionado estoy de este mundo engañador y de sus necias promesas y
diversiones. ¡Qué mentiroso y engañador es el mundo! Quiero descansar una hora con Vos, oh dulce Maestro.
Vos me entendéis y tenéis interés en mi bienestar espiritual y en mi verdadera felicidad. Mi corazón está
fatigado y busca un lugar de descanso. Tiene sed de amor, porque para eso lo habéis creado. No permitáis oh
Jesús, que corra tras las vanidades del mundo. Dadme una voluntad firme que resista enérgica y
resueltamente las locuras del mundo y los placeres de la carne.
Venid, Señor, y quedaos conmigo, entonces me será fácil olvidar al mundo y sus placeres engañadores. ¡Venid,
oh Jesús! Deseo irme al Padre. Mas no puedo ir solo. Vos tenéis que acompañarme. Ahora estáis en mi
corazón. Vos sois mi propiedad. Ayudadme a conocer al Padre; presentadme a Él. Os doy gracias, oh Padre
Celestial, por haberme dado a vuestro Unigénito Hijo. El solo me basta. Ah, ¡qué don más precioso! Jesús es
mío, ¡Padre Eterno! Yo os lo devuelvo, os lo entrego; pero Vos, oh Padre, debéis aceptarme como a vuestro hijo
y perdonarme en vuestra infinita misericordia todos mis pecados.
Venid, oh buen Jesús, acordaos, como los pequeñuelos se alegraban de poder estar en vuestra presencia;
dadme un corazón dócil e inocente como el de un niño. Zaqueo desbordaba de júbilo y contento cuando os
hospedasteis en su casa. ¡Cómo se llena de gozo mi alma cuando venís a mí! ¡Siempre me traéis tanta alegría y
tanta paz y felicidad! Nunca tenéis palabras de reproche.
Con María Magdalena vuelo a vuestras plantas. El enemigo maligno me persigue, sabe muy bien cuán débil
soy. Pero mirad, oh Jesús, si he pecado como Magdalena también me arrepiento como ella. Ojalá merezca yo
oír de vuestros divinos labios aquellas consoladoras palabras: “Mucho se te ha perdonado, porque has amado
mucho”. Oh, ¡si yo pudiera asemejarme a San Juan, vuestro discípulo predilecto! ¡Quién pudiera descansar
reclinado sobre vuestro divino pecho!
¡Venid, oh Jesús! Hoy debéis habitar conmigo. Ignoro lo que me traerá el día de hoy: penas o alegrías, dichas o
pesares. Ahora ya os doy gracias por lo que vuestra mano paternal se digne enviarme. ¡Bendito seáis! Pero no
olvidéis, oh buen Jesús, que yo temo los sufrimientos y no me atrevo a llevar mi cruz sino sostenido por Vos.
No quiero llorar, sino reclinado sobre vuestro divino pecho. Venid, Jesús, mi buen Jesús.
Descargar