MIRANT ENRERE MIRADA ENRERA DOCUMENTS D’una manera o altre, amb més o menys intensitat, aquests dies febrils que vivim esperançats cap a la nostra independència, ens deuen recordar, una vegada més, que en temps moderns, varem estar a punt d’assolir-la. El gran entrebanc per fer-la realitat, tots ho sabem, va ser la mort de l’emperador Josep, el germà gran del nostre Carles. Mirar, a través de documents de l’època, com es va viure a Barcelona – i imaginem que també es va fer a la resta de Catalunya- aquell moment històric que va decidir el futur de la nostra història és interessant. Aquesta aportació documental només es relaciona amb la reacció oficial de la Diputació i en dos camps, el religiós i el literari, encara que en aquest segon aspecte, la qualitat més apreciada és la bona voluntat dels poetes... ELs DOCUMENTs L’any 1711 es va imprimir un llibret, seguint les ordres del Excel·lentíssim i Fidelíssim consistori dels Senyors Diputats de Barcelona, per l’impressor Rafel Figueró, i que estava dedicat al PANEGÍRICO FUNERAL EN LAS OSTENTOSAS EXEQUIAS QUE DICHO EXCELENTISSIMO CONSISTORIO CELEBRÓ POR LA MUERTE DEL AUGUSTISSIMO SEÑOR EMPERADOR JOSEPH PRIMERO DE AUSTRIA Y DEL IMPERIO En el Salón San Jorge de la misma Diputación, dia 13 de Julio de 1711 PREDICÓ EL R.P. PRESENTADO Fr. ESTEVAN SEGARRA Predicador de su Mag. (q. Dios guarde), examinador Synodal del Arçobispado de Tarragona, y Obispados de Barcelona, Lérida, Gerona, Vique y Solsona. Visitador General de la Provincia de Aragon y Ministro del Convento de la Santísima Trinidad de Redentores Calçados de la Excelentíssima Ciudad de Barcelona, y Doctor, y Cathedrático que fué de la Universidad de Tarragona. ● Aquesta és la coberta del llibret. A la pàgina 3 es transcriu la prèdica del franciscà Esteve Segarra, que ocupa 52 pàgines (!) i que dividit en tres parts, al·ludeix a les tres corones que significaven el poder dels emperadors germànics: La primera, la Corona de Ferro, (Ferrea) que s’imposava a Aquisgrà. La segona, la Corona de Plata (Argentea) i la tercera, la Corona d’Or (Aurea) El doctor, i mossèn, Esteve Segarra acabava amb aquestes paraules: “Estando tambien coronado en el Cielo, templense los llantos, suspendanse las lágrimas, consuélese nuestro gran Príncipe y consuelese toda su Augusta Casa, y consolemonos todos; pues creyendo plenamente que tenemos en la Gloria un Emperador tan Hermano de nuestro Monarca, tan inclinado a los adelantamientos de sus Armas y de su Justa Causa, podemos prometernos que desde aquella Patria donde será mayor su Valor, su Virtud, y su Zelo,nos asistirá con más cuidado, y lograremos por su intercession el ver a nuestro amado Rey en su trono, y a todos en la quietud deseada, assistidos de su divina Gracia, que es prenda segura de la Gloria. ● (vol dir, simplement, que des del Cel ajudi al seu germà Carles, en aquell moment nuestro amado rey en su trono) ● Aquesta és la primera part del llibret. A continuació hi ha una altra part, en la qual, sota una llarga presentació de títols, es presenta la col·laboració, diguem-ne literària, a la celebració del PANEGIRICO GENERAL: DOLOROSOS ACENTOS DE TRES AFLIGIDAS MUSAS DEL BARCELONÉS PARNASO, Con que el Excellentissimo y Fidelisimo Consistorio de la Deputación de Cathaluña acompañó las tristes y Religiosas exequias de la CESAREA MAGESTAD de JOSEPH PRIMERO Augustísimo Emperador de Alemania Hermano de Nuestro Rey, y Señor CARLOS TERCERO (Que Dios Guarde) Celebradas en el Real, y acostumbrado Salón de San Jorge de dicha Deputación, el dia 13 de julio de 1711. ● En les tres pàgines primeres i sota el títol d’ E P I T A P H I U M hi ha diverses oracions en llatí. Però, al començament de la quarta pàgina, ja apareixen escrits, la majoria en vers, i tant en català, com en castellà. Van sense nom d’autor. El primer de tots, porta un títol ben especial, però que ens clarifica d’una vegada, sobre la causa de la mort de l’Emperador Josep. I no serà la única de les poesies que parlin de la malaltia que es va acabar amb la vida de l’Emperador Josep I. MUERE JOSEPH PRIMERO, de viruelas DEZIMA Augustísimo Señor, Viruelas de tierno infante Ciegan vuestra luz amante, Y encienden nuestro dolor: De achaque deste tenor, Que en vos Monarca del suelo Contempla nuestro desvelo, Oy sospecha mi cariño, Que os quisistes bolver Niño, Para ser Grande en el Cielo. ● El següent va escrit en català I el seu títol és DISCURS POLTICH SOBRE LA INFLAMACIÓ INTERNA DE LA C.M. DE JOSEPH I SONETO Inflamació secreta , y poderosa Tart, empero de Hipócrates notada, De vostre pit, Senyor, dissimulada, Se descubrí en la Estancia Magestuosa. Tement no fos Espia cautelosa, Que amb traça artifiosa, y solapada, Donàs als secrets vostres, Llanternada, Reconeguda sonch per ma curiosa. Quant no saltá algun Tacito que avisa, Ser destreza política, que amostra, Reduir lo secret a inescrutable. Puix cremar ja no basta la camisa, Y així sagaz en la partida vostra, Fins al cor pegau foch irremediable. AL MORIR LA C.M. DE JOSEPH PRIMERO EN LA FLOR DE SU EDAD. SONETO Por esas que del Cielo son Estancias Renunciais el caduco Firmamento, JOSEPH, y con sagrado luzimiento Medis de essas Esferas las distancias. Del tiempo, y de la edad las circunstancias, Dan crezes al dolor, y al sentimiento; De Cathaluña avivan el Lamento; Y niegan el consuelo á nuestras ansias. Quando el tiempo, y la edad nos assegura, De vuestra vida facil el Conduto, La Parca contra vos cruel fe conjura: Pero quando de vos cobra el Tributo, Aunque tiempo, y edad flor os figura, Os coge el Cielo, sazonado Fruto. AL MORIR JOSEPH PRIMER DE UNA INFLAMACIÓ INTERNA. D EZIMA Ab fagacitat mortal, Oprimeix internament, A Joseph la Parca ardent, Ab cara de pueril mal: Pretext fou aquest fatal; Y medi dissimulat, Puix entrant ab suavitat En son cor pigmea flama, Es tal lo ardor que derrama, Que en un volcà à rebentat. QUARTILLA As pintava solament, Y sols un tòm que ha donat. En Sena lo ha transformat, Si l’meu Apolo no ment. DEZIMA Aunque la Parca Embidiosa Pretendió, Señor, Augusto, Afligirnos con el susto De vuestra Muerte ruydosa: Nos será en parte gozosa, Pues de Palmas y Victorias, A las Postumas Historias, Dexais tales grangerias, Que abreviando vuestros dias, Dilataís vuestras Glorias. D E Z I M A Als Romans Emperadors Difunts immortalitzava Flama voràs, que cremava Sos cadavèrics horrors; Però los interns ardors, Que al gran Joseph martiritzan, Sobre tots lo immortalitzaran: Puix si a ells la flama brava Difunts ja, los Consagrava, A ell, en vida, el divinizan. OCTAVA Emperador gloriós que postrat miro De fraudulenta inflamació tirana O quant de vostre tragic cas me admiro ! No era més decoròs, Parca inhumana Antes que del Palacio en lo Retiro En Campanya acometrerlo? A Villana! Sens dubte sonch, perque sa audacia rara Envestir no gozares cara a cara. SONETO Enemiga común de nuestra vida, No bastan no tres Cerros en tu mano A ser despojo de tu orgullo ufano, Que rayos aun fulminas, atrevida ? No basta de un Leopoldo la caída, El golpe de un Guillelmo, tan tirano, Y de un Pedro el revés más inhumano Para aplacar tu rabia fermentida ? Porque inhumana el golpe fulminante En la tragedia de Joseph Primero Amago, y ruina a un mimo instante ha sido? Tal vez, porque en el pecho más constante, Para el consuelo a este dolor severo Salida no le diera algun sentido. TE RCETO Renuncia el terrestre Imperio Y remontando su buelo Se subre a reynar al Cielo. D E Z I M A La mortal inflamació Que envesti ha vostre cor Ab tant rapido furor, O Imperial Gedeó Mina pot dirte amb rahó Ab que la Parca cruel Rabiosa del vostre zel Sa colera á desfogat, Puix tal estallit ha dat, Que us ha bolat fins al Cel. QUINTILLA Abril marchitó esta flor, Quando estava mas florida Deixandonos con rigor En pocos años de vida, Muchos siglos de dolor. ● Acabem amb aquesta darrera poesia. Si volem llegir-la i aplicar-la no a la mort de l’Emperador, sino al que va significar la seva mort pel futur de Catalunya, no cal canviar cap paraula. Aquest final encara ressona: Catalunya, en aquell moment de la història, va tenir pocs anys de vida, i malauradament, encara arrossega molts segles de dolor. (JMG)