Mirant Enrere L. 155 - Col·lectiu Català Sempre

MIRANT ENRERE
MIRADA ENRERA
DOCUMENTS
D’una manera o altre, amb més o menys intensitat, aquests dies
febrils que vivim esperançats cap a la nostra independència, ens deuen
recordar, una vegada més, que en temps moderns, varem estar a punt
d’assolir-la. El gran entrebanc per fer-la realitat, tots ho sabem, va ser
la mort de l’emperador Josep, el germà gran del nostre Carles.
Mirar, a través de documents de l’època, com es va
viure a Barcelona – i imaginem que també es va fer a
la resta de Catalunya- aquell moment històric que va
decidir el futur de la nostra història és interessant.
Aquesta aportació documental només es relaciona
amb la reacció oficial de la Diputació i en dos camps,
el religiós i el literari, encara que en aquest segon aspecte, la qualitat
més apreciada és la bona voluntat dels poetes...
ELs DOCUMENTs
L’any 1711 es va imprimir un llibret, seguint les ordres del
Excel·lentíssim i Fidelíssim consistori dels Senyors Diputats de
Barcelona, per l’impressor Rafel Figueró, i que estava dedicat al
PANEGÍRICO FUNERAL EN LAS OSTENTOSAS EXEQUIAS
QUE DICHO EXCELENTISSIMO CONSISTORIO
CELEBRÓ POR LA MUERTE DEL
AUGUSTISSIMO SEÑOR EMPERADOR JOSEPH
PRIMERO DE AUSTRIA Y DEL IMPERIO
En el Salón San Jorge de la misma Diputación, dia 13 de Julio de 1711
PREDICÓ EL R.P. PRESENTADO Fr. ESTEVAN SEGARRA
Predicador de su Mag. (q. Dios guarde), examinador Synodal del Arçobispado de
Tarragona, y Obispados de Barcelona, Lérida, Gerona, Vique y Solsona. Visitador
General de la Provincia de Aragon y Ministro del Convento de la Santísima
Trinidad de Redentores Calçados de la Excelentíssima Ciudad de Barcelona, y
Doctor, y Cathedrático que fué de la Universidad de Tarragona.
● Aquesta és la coberta del llibret. A la pàgina 3 es transcriu la prèdica
del franciscà Esteve Segarra, que ocupa 52 pàgines (!) i que dividit en
tres parts, al·ludeix a les tres corones que significaven el poder dels
emperadors germànics:
La primera, la Corona de Ferro, (Ferrea) que s’imposava a Aquisgrà.
La segona, la Corona de Plata (Argentea)
i la tercera, la Corona d’Or (Aurea)
El doctor, i mossèn, Esteve Segarra acabava amb aquestes
paraules:
“Estando tambien coronado en el Cielo, templense los llantos, suspendanse las
lágrimas, consuélese nuestro gran Príncipe y consuelese toda su Augusta Casa, y
consolemonos todos; pues creyendo plenamente que tenemos en la Gloria un
Emperador tan Hermano de nuestro Monarca, tan inclinado a los adelantamientos
de sus Armas y de su Justa Causa, podemos prometernos que desde aquella
Patria donde será mayor su Valor, su Virtud, y su Zelo,nos asistirá con más
cuidado, y lograremos por su intercession el ver a nuestro amado Rey en su
trono, y a todos en la quietud deseada, assistidos de su divina Gracia, que es
prenda segura de la Gloria.
● (vol dir, simplement, que des del Cel ajudi al seu germà Carles, en
aquell moment nuestro amado rey en su trono)
● Aquesta és la primera part del llibret. A continuació hi ha una altra
part, en la qual, sota una llarga presentació de títols, es presenta la
col·laboració, diguem-ne literària, a la celebració del PANEGIRICO
GENERAL:
DOLOROSOS ACENTOS DE TRES AFLIGIDAS MUSAS
DEL BARCELONÉS PARNASO,
Con que el Excellentissimo y Fidelisimo Consistorio
de la Deputación de Cathaluña acompañó
las tristes y Religiosas exequias de la
CESAREA MAGESTAD
de
JOSEPH PRIMERO
Augustísimo Emperador de Alemania
Hermano de Nuestro Rey, y Señor
CARLOS TERCERO
(Que Dios Guarde)
Celebradas en el Real, y acostumbrado Salón de San Jorge
de dicha Deputación, el dia 13 de julio de 1711.
● En les tres pàgines primeres i sota el títol d’ E P I T A P H I U M hi
ha diverses oracions en llatí. Però, al començament de la quarta
pàgina, ja apareixen escrits, la majoria en vers, i tant en català, com en
castellà. Van sense nom d’autor. El primer de tots, porta un títol ben
especial, però que ens clarifica d’una vegada, sobre la causa de la mort
de l’Emperador Josep. I no serà la única de les poesies que parlin de la
malaltia que es va acabar amb la vida de l’Emperador Josep I.
MUERE JOSEPH PRIMERO, de viruelas
DEZIMA
Augustísimo Señor,
Viruelas de tierno infante
Ciegan vuestra luz amante,
Y encienden nuestro dolor:
De achaque deste tenor,
Que en vos Monarca del suelo
Contempla nuestro desvelo,
Oy sospecha mi cariño,
Que os quisistes bolver Niño,
Para ser Grande en el Cielo.
● El següent va escrit en català I el seu títol és
DISCURS POLTICH SOBRE LA INFLAMACIÓ INTERNA DE LA C.M.
DE JOSEPH I
SONETO
Inflamació secreta , y poderosa
Tart, empero de Hipócrates notada,
De vostre pit, Senyor, dissimulada,
Se descubrí en la Estancia Magestuosa.
Tement no fos Espia cautelosa,
Que amb traça artifiosa, y solapada,
Donàs als secrets vostres, Llanternada,
Reconeguda sonch per ma curiosa.
Quant no saltá algun Tacito que avisa,
Ser destreza política, que amostra,
Reduir lo secret a inescrutable.
Puix cremar ja no basta la camisa,
Y així sagaz en la partida vostra,
Fins al cor pegau foch irremediable.
AL MORIR LA C.M. DE JOSEPH PRIMERO EN LA FLOR DE SU EDAD.
SONETO
Por esas que del Cielo son Estancias
Renunciais el caduco Firmamento,
JOSEPH, y con sagrado luzimiento
Medis de essas Esferas las distancias.
Del tiempo, y de la edad las circunstancias,
Dan crezes al dolor, y al sentimiento;
De Cathaluña avivan el Lamento;
Y niegan el consuelo á nuestras ansias.
Quando el tiempo, y la edad nos assegura,
De vuestra vida facil el Conduto,
La Parca contra vos cruel fe conjura:
Pero quando de vos cobra el Tributo,
Aunque tiempo, y edad flor os figura,
Os coge el Cielo, sazonado Fruto.
AL MORIR JOSEPH PRIMER DE UNA INFLAMACIÓ INTERNA.
D EZIMA
Ab fagacitat mortal,
Oprimeix internament,
A Joseph la Parca ardent,
Ab cara de pueril mal:
Pretext fou aquest fatal;
Y medi dissimulat,
Puix entrant ab suavitat
En son cor pigmea flama,
Es tal lo ardor que derrama,
Que en un volcà à rebentat.
QUARTILLA
As pintava solament,
Y sols un tòm que ha donat.
En Sena lo ha transformat,
Si l’meu Apolo no ment.
DEZIMA
Aunque la Parca Embidiosa
Pretendió, Señor, Augusto,
Afligirnos con el susto
De vuestra Muerte ruydosa:
Nos será en parte gozosa,
Pues de Palmas y Victorias,
A las Postumas Historias,
Dexais tales grangerias,
Que abreviando vuestros dias,
Dilataís vuestras Glorias.
D E Z I M A
Als Romans Emperadors
Difunts immortalitzava
Flama voràs, que cremava
Sos cadavèrics horrors;
Però los interns ardors,
Que al gran Joseph martiritzan,
Sobre tots lo immortalitzaran:
Puix si a ells la flama brava
Difunts ja, los Consagrava,
A ell, en vida, el divinizan.
OCTAVA
Emperador gloriós que postrat miro
De fraudulenta inflamació tirana
O quant de vostre tragic cas me admiro !
No era més decoròs, Parca inhumana
Antes que del Palacio en lo Retiro
En Campanya acometrerlo? A Villana!
Sens dubte sonch, perque sa audacia rara
Envestir no gozares cara a cara.
SONETO
Enemiga común de nuestra vida,
No bastan no tres Cerros en tu mano
A ser despojo de tu orgullo ufano,
Que rayos aun fulminas, atrevida ?
No basta de un Leopoldo la caída,
El golpe de un Guillelmo, tan tirano,
Y de un Pedro el revés más inhumano
Para aplacar tu rabia fermentida ?
Porque inhumana el golpe fulminante
En la tragedia de Joseph Primero
Amago, y ruina a un mimo instante ha sido?
Tal vez, porque en el pecho más constante,
Para el consuelo a este dolor severo
Salida no le diera algun sentido.
TE RCETO
Renuncia el terrestre Imperio
Y remontando su buelo
Se subre a reynar al Cielo.
D E Z I M A
La mortal inflamació
Que envesti ha vostre cor
Ab tant rapido furor,
O Imperial Gedeó
Mina pot dirte amb rahó
Ab que la Parca cruel
Rabiosa del vostre zel
Sa colera á desfogat,
Puix tal estallit ha dat,
Que us ha bolat fins al Cel.
QUINTILLA
Abril marchitó esta flor,
Quando estava mas florida
Deixandonos con rigor
En pocos años de vida,
Muchos siglos de dolor.
● Acabem amb aquesta darrera poesia. Si volem llegir-la i aplicar-la
no a la mort de l’Emperador, sino al que va significar la seva mort pel
futur de Catalunya, no cal canviar cap paraula. Aquest final encara
ressona: Catalunya, en aquell moment de la història, va tenir pocs
anys de vida, i malauradament, encara arrossega molts segles de
dolor.
(JMG)