Raó Molar

1.ANOTACIONS I RESULTATS (TAULES)
Mètode de la raó molar
ml solució Fe (III)
10
10
10
10
10
10
10
10
ml solució NH4SCN
2
4
6
8
10
15
20
40
Absorbància
0,745
1,098
1,294
1,693
1,767
2,638
2,191
2,168
Fracció molar
0,2
0,4
0,6
0,8
1
1,5
2
4
Mètode de la raó molar (enrasant amb un matràs de 50 ml)
ml solució Fe (III)
10
10
10
10
10
10
10
10
ml solució NH4SCN
2
4
6
8
10
15
20
40
Absorbància
0,216
0,378
0,592
0,815
0,975
1,391
1,872
2,904
Fracció molar
0,2
0,4
0,6
0,8
1
1,5
2
4
Absorbància
2,503
2,979
3,072
2,932
2,208
Fracció molar
0,8
0,6
0,4
0,2
0,1
Mètode de les variacions contínues
ml solució Fe (III)
8
6
4
2
1
ml solució NH4SCN
2
4
6
8
9
Càlcul dissolució tiocianat amònic 0.01M
250 mL dio 0.01 mols NH4SCN 76 g NH4SCN = 0.19 grams de NH4SCN
103 mL dio 1 mol NH4SCN
Gràfic mètode de la raó molar
1
Gràfic mètode de la raó molar (enrasant a 50 mL)
Veient els gràfics de la raó molar s'obté l'estequiometria del complex. Aquest mètode no ens ha sortit gaire bé
(remetim a les conclusions) i no podem dir quin resultat s'obté en aquest mètode.
Gràfic mètode de les variacions contínues
2
Veient el gràfic direm que l'estequiometria del complex (punt màxim de la corba) és de 3.
2.PREGUNTES
• Determinar el nombre de lligants de SCN− que reaccionen amb un mol de Fe (III) per formar el
complex.
Tres lligands de SCN− reaccionen amb un mol de ferro (III) per formar el complex tal com hem vist en la
gràfica anterior.
• Indicar els avantatges dels aparells de doble feix respecte als de feix simple.
Les avantatges dels aparells de doble feix respecte als de feix simple són les següents:
• Compensen totes les fluctuacions de la radiació de la font, excepte en la majoria de curt alcanç, així
com la deriva del detector i de l'amplificador.
• També compensen les grans variacions d'intensitat de les diferents longituds d'ona procedents de la
font.
• A més a més, el disseny de doble feix s'adapta bé a un registre continu dels espectres de transmitància
o d'absorbància.
• Fer un esquema bàsic de l'aparell i indicar el seu funcionament.
3.CONCLUSIONS
Les conclusions que volem fer sobre aquesta pràctica són les següents:
• Com es pot veure hi ha hagut un error gran en el mètode de la raó molar. Els errors poden ser deguts a
moltes causes, algunes explicables i altres no; poden ser causa d'error: mala neteja de la cubeta (tot i
que creiem que ho vàrem fer bé), error en la determinació del pH de les dissolucions (el pHmetre no
anava gaire bé, fluctuava molt), error en la preparació de les dissolucions (poc probable degut a què
vàrem ser cuidadosos en la preparació d'aquestes).
3
• Si el mètode es realitza bé, amb aquest mètode s'aconsegueixen uns bons resultats en la determinació
de l'estequiometria en diferents complexos, sobre tot amb el mètode de la raó molar.
•
4