dossier - Teatre Lliure

© Ros Ribas
L’home dels coixins
de Martin McDonagh
direcció Xicu Masó
cia. La mirada
www.teatrelliure.cat
1
Teatre Lliure (Espai Lliure), del 22 de gener al 22 de febrer
L’home dels coixins
de Martin McDonagh
cia. La mirada
direcció Xicu Masó
intèrprets
Miquel Górriz Michal / Eduard Muntada Ariel / Albert Pérez Tupolski / Jacob Torres
Katurian / Laia Puchol, Jana Camps i Maria Beltran
traducció de l'anglès Ernest Riera / escenografia Bibiana Puigdefàbregas / vestuari
Maria Araujo / il·luminació August Viladomat / espai sonor Maurici Villavecchia /
caracterització Toni Santos
ajudant de direcció Llàtzer Garcia / assistent de direcció Txus Martínez / ajudanta de
vestuari Flora Grisar / producció executiva Helena M. i Gadea - La Mirada
construcció d’escenografia La Forja del Vallès i Tero Guzmán / armes i equips La
Rata
i els equips del Teatre Lliure
coproducció
Teatre Lliure, La Mirada i EL CANAL – Centre d’Arts Escèniques de
Salt/Girona
agraïments
Elisenda Cases – L’Escola Dansa Teatre
espectacle en català
durada aproximada: 2h. 45’ amb una pausa inclosa
Horaris:
Preus:
de dimecres a divendres a les 21h.
dissabte a les 17:30h. i a les 22h.
diumenge a les 18:30h.
dimecres dia de l'espectador 15€
resta de dies 24€
amb descompte (excepte dia de l'espectador) 19€
Col·loqui amb la companyia el 01/02/09
Assaig Obert sobre Martin McDonagh: The Little Jesus
dramatúrgia Saara Turunen direcció Alícia Gorina
Espai Lliure 6, 13 i 20 de febrer - 18h. - entrada gratuïta
www.teatrelliure.cat
2
Un escriptor de contes per a nens és sospitós d'una sèrie d'assassinats
infantils. Una peça de l'autor de La reina de bellesa de Leenane i El tinent
d'Inishmore.
Premi Laurence Olivier 2004, premi del Cercle de la Crítica de Nova York a
la Millor Obra Estrangera 2004-2005 i premi Tony 2005 al Millor Text
Teatral.
The Pillowman es va estrenar el 13 de novembre del 2003 al Royal National
Theatre, sota la direcció de John Crowley. En formaven el repartiment Jim
Broadbent, James Daley, Adam Godley, Jennifer Higham, Nigel Lindsay,
Victoria Pembroke, Mike Sherman i David Tennant.
més informació:
http://www.nationaltheatre.org.uk
http://www.ibdb.com/production.php?id=392093
http://www.irishwriters-online.com/martinmcdonagh.html
www.teatrelliure.cat
3
“L’únic deure d’un escriptor és explicar una història”, diu Katurian.
Però quan uns horribles assassinats comencen a imitar els macabres contes de
fades que Katurian escriu, caldrà alguna cosa més per convèncer de la seva
innocència als policies que l’interroguen.
¿Quina responsabilitat té l’artista davant dels efectes que provoca la seva
obra? ¿Què és més important, la literatura o la vida?
¿Qui és el veritable monstre en aquest conte pervers?
L’home dels coixins és una faula retorçada, un exorcisme que vol cremar
dimonis [i que amenaça de cremar el teatre sencer], una comèdia negra que
arriba als extrems de l’humor i de l’horror, una muntanya russa salvatge en un
parc d’atraccions estremidor.
És un misteri hipnòtic carregat d’imaginació i d’inventiva, d’amor i desesperació,
de culpa, expiació i redempció.
Ernest Riera
www.teatrelliure.cat
4
Martin McDonagh
(Londres, 1970)
Martin McDonagh, nascut a Londres de pares irlandesos,
està considerat per la crítica com l’autor irlandès més
destacat de les últimes dècades. El 1996 escriu la seva
primera obra, The Beauty Queen (La reina de bellesa de
Leenane), que inicia la Trilogia de Leenane formada
també per Skull in Connemara i The Lonesome West.
The Beauty Queen ha obtingut entre molts d’altres,
quatre premis Tonys a la ciutat de Nova York el 1988.
McDonagh s’ha convertit en el dramaturg anglosaxó més representat a
l’Amèrica del Nord, després de Shakespeare. Ha estat dramaturg resident al
Royal National Theatre de Londres i ha estrenat a 39 països i en 29 idiomes. El
seu teatre cultiva un vessant extrem el “teatre de la crueltat” conegut com in
your face, basat en accentuar els aspectes violents i grollers de les obres per
captar l’atenció de l’espectador, amb situacions impactants que no el poden
deixar indiferent.
El 1999 escriu The Lieutenant of Inishmore, la segona part de la “Trilogia
d’Aran” (amb The Cripple of Inishmaan i The Banshees of Inisheer). Es tracta
d’una farsa negra i desmesurada sobre un membre de l’IRA expulsat de
l’organització, que el mateix autor emparenta amb Tarantino: “els personatges
van fent coses terribles i, simultàniament, parlant dels seus problemes
quotidians. És divertit, però també inquietant. Et fa riure i al mateix temps
t’espanta i et fa pensar”. Per la seva crueltat aparent, l’obra va ser rebutjada per
dos teatres: el Druid Theatre de Galway i el Royal Court de Londres abans de
ser estrenada, per considerar-la innecessàriament provocadora.
El 2003 escriu The Pillowman amb la qual ha obtingut molts reconeixements,
com ara els premis Lawrence Oliver, Drama Circle Award i Tonys. I el 2005 fa
el primer pas en cinema, signant el curtmetratge Six shooter, la història d’un
home que viatja en tren a casa i coincideix al vagó amb un jove estrany que
resulta ser un psicòpata. Amb aquest treball va aconseguir el 2006 un Oscar al
millor curtmetratge. Posteriorment ha estrenat com a autor i director In Bruge,
amb Colin Farrell i Brendan Gleeson de protagonistes.
www.teatrelliure.cat
5
Xicu Masó
Actor, director i docent. Es va formar professionalment al
Lliure, fent d’ajudant de direcció de Fabià Puigserver i de
Lluís Pasqual. Va fundar el Talleret de Salt, el 1977, i
l’escola El Galliner de Girona. Actualment és membre de la
productora La Mirada, fundada el 2004.
ha dirigit:
Els diaris d'Adam i Eva, de Mark Twain. Club Capitol Sala 2.
Tres versions de la vida, de Yasmina Reza. Teatre Lliure.
Strictu sensu, de Jordi Arbonès, Xicu Masó i Llàtzer García. Teatre Nou
Tantarantana.
L'aigua, de Jesús Montcada. Sala Muntaner.
La strada, de F. Fellini. Teatre Romea. Festival de Barcelona Grec.
Al vostre gust, de W. Shakespeare. Inauguració Festival de Barcelona Grec.
El fantàstic Francis Hardy, de B. Friel. Teatre Romea, Fòrum de les Cultures.
Sota el til·ler, de Connor McPherson. Centre Dramàtic del Vallès i Sala Becket
de Barcelona.
El mestre i Margarita, de Mikhail Bulgàkov Teatre Lliure, Festival de Barcelona
Grec. Premi Serra d’Or 2004. Premi Butaca al Millor Espectacle Teatral 2004.
Nominat als Premis Max 2004.
Revés, d’Antonio Tabucchi Teatre Lliure. Teatro de La Abadía.
Réquiem, d’Antonio Tabucchi. Teatre Tantarantana.
Sa història des senyor Sommer, de Patrick Süskind. Teatre Artenbrut. Sala
Muntaner.
Absolutament lluny, de Josep J. Julien. Centre Dramàtic del Vallès. Sala
Beckett.
Historia de una muñeca abandonada, d’A. Sastre. Centro Dramático Nacional Teatro Maria Guerrero.
Els gegants de la muntanya, de Luigi Pirandello. Teatre Lliure.
L’ultima copa, de Harold Pinter. Teatre Lliure.
Jacques i el seu amo, de Milan Kundera. Talleret de Salt. Sala Gran de l’Institut
del Teatre.
El príncep de Dinamarca, de T. Letser. Talleret de Salt. Teatre Poliorama.
L’escapí, de Molière. Talleret de Salt. Teatre Municipal de Girona.
www.teatrelliure.cat
6
Tot esperant l’Esquerrà, de Clifford Odetts. Talleret de Salt, Teatre de Salt.
Strictu Sensu, de Jordi Arbonès i Xicu Masó i Llàtzer García. Teatre de
l’Estació. Sala Planeta.
Woyzeck, de G. Büchner. Teatre de l’Estació. Teatre de Salt.
ha fet d’actor a:
El silenci del mar, de Vercors, dir. Miquel Górriz. Sala Muntaner.
L’oncle Vània, d’A. Txèkhov, dir. Joan Ollé. Teatre Lliure.
El fantàstic Francis Hardy, de B. Friel, dir. Xicu Masó. Teatre Romea.
Víctor o els nens al poder, de R. Vitrac. dir. Joan Ollé. Teatre Lliure.
Càndid, de Voltaire. Dir. Carles Alfaro. Teatro de la Comedia de Madrid.
Nit de reis, de W. Shakespeare, dir. Konrad Zschiedrich. Talleret de Salt.
Mercat de les Flors. Teatro de la Comedia de Madrid.
L’hort dels cirerers d’A. Txèkhov, dir. Konrad Zschiedrich. Talleret de Salt.
Mercat de les Flors.
Tartuf, de Molière. dir. Konrad Zschiedrich. Talleret de Salt. Mercat de les Flors.
Informe per a una acadèmia, de F Kafka, dir. Quim Masó. Talleret de Salt.
Teatre Adrià Gual.
Després del vol, creació i direcció M. Mitjans. Teatre de l’Estació, Sala Beckett.
Prendre partit, de R. Harwood, dir. Ferran Madico. Talleret de Salt. Sala
Villarroel.
www.teatrelliure.cat
7
Els intèrprets
Miquel Górriz
Graduat en interpretació a l’Escola Superior d’Art Dramàtic del Vallès, cursa
estudis d’interpretació a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Barcelona. La seva
primera aparició dalt dels escenaris va ser el 1986 amb Ñaque o de piojos y
actores, de J. S. Sinisterra. Un any després, també va debutar com a autor i
director amb l’espectacle Minim.mal show amb Sergi Belbel, i posteriorment va
fundar una companyia amb el mateix nom de l’espectacle. Des d’aleshores ha
treballat com a actor en obres com El botí, de Joe Orton, dir. J. Minguell; Allò
que tal vegada s’esdevingué, de Joan Oliver, dir. F. Roda, i Cartas de amor a
Stalin, de Juan Mayorga, dir. J. S. Sinisterra. Com a director convé destacar Jo
no em quedo per vestir sants, d’Esther Formosa; Silenci per favor, amb text
propi; L’idiota, de F. Dostoievski (amb Joan Grimalt); Meus Amores, de Teresa
Sánchez. Ha estat ajudant de direcció de Xicu Masó als muntatges d’Al vostre
gust, de W. Shakespeare, i La Mel, de T. Guerra. En televisió ha participat a la
sèrie La memòria dels cargols de TV3. En l’àmbit operístic ha fet d’ajudant de
direcció de Pau Monterde a Madamme Butterfly i d’Antoni Verdaguer a
Nabucco. A més, durant set anys ha estat component del grup Ai, ai, ai, amb el
qual ha editat quatre cd’s. Darrerament ha fet d’actor a les obres La Strada, de
Federico Fellini i L’aigua de Jesús Moncada, dirigides per Xicu Masó i ha dirigit
El silenci del mar, de Vercors.
Albert Pérez
S’inicia com a actor de teatre el 1991 amb Dancing!, de Helder Costa, i des de
llavors ha treballat sota la direcció de Mario Gas, Sergi Belbel, Dolors
Vilarassau, Eudard Cortés, Lurdes Barba i Joan Font, entre d’altres. Destaca la
seva participació en els espectacles Macbeth, de William Shakespeare, dir.
Tamzin Townsend; Casa de nines, de Henrik Ibsen, dir. Juni Dharm; El
malentès d’Albert Camus, dir. Antonio Simón, i Dinar negre i La fam, dir. Pep
Pla. També ha treballat en sèries de televisió com Porca Misèria, Vent del Pla,
El Comisario, Jet Lag, Estació d’enllaç, Secrets de família i Poble Nou, i a les
pel·lícules Sing For Darfur, de Johan Kramer; La educación de las hadas, de
Jose Luis Cuerda; El perfume de Tom Tykwer i la Ciudad de los Prodigios de
Mario Camus. Darrerament ha treballat en Què va passar quan la Nora... de
Elfriede Jelineck; en Josep i Maria, de Peter Turrini, dir. Carme Portaceli, i en
Quan arribi la batalla pensa en mi, d’Iñaki Garz.
www.teatrelliure.cat
8
Jacob Torres
Ha treballat amb directors com Josep Maria Mestres a Enemigo de clase;
Calixto Bieito a Galileo Galilei; Mario Gas a La reina de belleza de Leenane i
Madre Coraje; Xicu Masó a Sota el til ler; Àlex Rigola a Titus Andronics, Juli
Cèsar i Santa Joana dels Escorxadors; Àngel Llacer a Sueño de una noche de
verano; Carme Portaceli a Aguantando la vela; Paco Azorín a Hamlet, el día de
los asesinatos; Oriol Broggi a La mort d’Ivan Ílitx i El círcle de guix caucasià, i
Juan Carlos Martel a Solo sexo. En televisió ha participat a les sèries La
memòria dels cargols, El cor de la ciutat, Jet Lag, Setze dobles, Ventdelplà i
Mar de fons de Televisió de Catalunya, a Carta mortal d’Antena 3 i a Càsting,
de la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya. També ha actuat en els
llargmetratges El ciclo de Víctor Garcia, Màxima pena i Nitbus de Juanjo
Giménez, i Salvador de Manuel Huerga.
Eduard Muntada
Actor, director i professor de teatre. S’ha format a l’Aula de Teatre de Lleida, i
en cursos monogràfics amb Joan Ollé, Jordi Mesalles, Frederic Roda, Elisa
Crehuet, Marcel·lí Antúnez, Xavier Albertí i Xavier Ruano. Ha treballat com a
actor en els muntatges L’aigua, de Jesús Moncada, dir. Xicu Masó; Ricard III,
de William Shakespeare, dir. Xavier Albertí; Assassins, de Schönberg, dir.
Ricard Reguant; Les trapelleries d’Escapí, de Molière, dir. Artur Trias; Eduard II
de Christopher Marlowe, Bulevard Espectacles; Intent de vol de Xavier Pla i
Moby Dick (De Profundis), dir. Luca Radaelli. També amb la companyia de
teatre estable de Lleida Zum-zum Teatre ha dirigit El geperut de Nôtredame, La
comèdia dels errors i Frankenstein, entre d’altres, i amb La Remoreu ha dirigit
també Tom Sawyer i Oliver Twist. En altres àmbits, ha dirigit The Power of
Peace, de Xavier Baulies amb la coral Camerata de Sant Cugat i Carme Sansa,
i Instint Mozart la coral Camerata de Sant Cugat, Pere Arquillué, Mercè Pons i
Increpación Danza. També ha portat a escena Una fantasma com n’hi ha
poques, de Màrius Torres, i l’òpera infantil La gàbia daurada, de Pere Pena i
David Esterri. Ha estat director artístic del primer i segon festival internacional
de poesia Mahalta de Lleida.
www.teatrelliure.cat
9
www.teatrelliure.cat
10