amaro_4

b
4
Amaró
Les dones gitanes:
motor del canvi
amaro_4.indd 1
05/08/2010 13:32:27
índex
amaro_4.indd 2
05/08/2010 13:32:31
4. Les dones gitanes: motor del canvi
5
4.1 Descripció de l’activitat: L’educació
ens fa doblement gitanes
8
4.2 Descripció de l’activitat: 12
Les dones prenen la paraula
Fitxa: Les dones prenen la paraula
16
4.3 Descripció de l’activitat: Jo puc ser...? 24
Fitxa: Jo puc ser...?
Les dones gitanes: motor del canvi
amaro_4.indd 3
26
3
05/08/2010 13:32:31
«Tinc vuit fills i vint-i-vuit néts. Parlo en nom de la majoria de
gitanes ancianes. Fa anys, ser dona jove i gitana era una doble
discriminació. El futur pot ser ben negre o lluminós. Si estem
preparades, podem ser metgesses, secretàries, alcaldesses,
mossos d’esquadra; podem arribar on vulguem. Si tireu endavant,
arribareu lluny, i si no, els vostres fills, i si no els néts. En cas
contrari, a la vida, que dóna voltes com una roda, el gitano sempre
estarà a la part de sota.»
Font: «Podem ser metgesses, secretàries; podem arribar on vulguem».
El Punt, 8 de juliol de 2005
amaro_4.indd 4
05/08/2010 13:32:32
4. Les dones gitanes: motor del canvi
Durant el segle XX les dones de tot el món van protagonitzar un dels
majors canvis socials i històrics en la seva lluita per la superació de les desigualtats
de gènere, i aquest canvi ha contribuït sens dubte al progrés de la humanitat. En
aquest sentit, les dones gitanes, que són el pilar de la seva cultura, no s’han quedat
al marge, i elles són el motor del canvi social del seu poble, tal com diuen, recolzades
pels seus companys. El feminisme gitano s’emmarca en la perspectiva del feminisme
dialògic, que reconeix la necessitat d’incorporar les veus de les dones que tradicionalment han estat silenciades pel fet de pertànyer a cultures minoritàries o de no tenir
un determinat nivell acadèmic. La contribució del feminisme a la societat té molt més
ressò quan parteix de la inclusió d’aquestes veus.
Les dones gitanes generalment han de superar una triple exclusió: ser dona, pertànyer a una minoria cultural i majoritàriament no tenir estudis acadèmics. Entre les reivindicacions de les dones gitanes, l’accés i la permanència a l’educació és un aspecte prioritari. Aposten per l’accés a l’educació superior per tal de promoure la inclusió
social de tots els seus membres, i tenen molt clar que això no els farà perdre la seva
identitat, ans al contrari, els permetrà tenir més eines per defensar-la i conviure d’una
forma més igualitària amb altres cultures.
Les dones gitanes: motor del canvi
amaro_4.indd 5
5
05/08/2010 13:32:33
El paper transformador de la dona gitana el podem veure tant en l’àmbit local, dins
la família, com globalment, a través de les associacions gitanes de dones. En aquest
bloc, a partir de les veus de les dones gitanes organitzades, treballarem quines són
les demandes, reivindicacions i aportacions que estan realitzant en l’avenç del seu
poble i de la societat en general. Considerem important conèixer experiències concretes de col·lectius de dones, així com biografies i històries de la vida de les seves
protagonistes. En aquestes activitats és interessant subratllar la interseccionalitat
entre gènere, classe i ètnia, tant en les exclusions com en les respostes transformadores que s’aporten.
Les activitats que s’emmarquen en aquest bloc són:
4.1 L’educació ens fa doblement gitanes: A partir d’articles de premsa, es
tracta el canvi de la dona gitana i es posen exemples de pràctiques concretes de grups i associacions de dones.
4.2 Les dones prenen la paraula: Les dones gitanes ens parlen sobre elles,
sobre la transformació, sobre les relacions entre cultures..., el diàleg segueix.
A través de les seves frases reflexionarem sobre les contribucions que estan
fent a la societat.
4.3 Jo puc ser...?: Es tracta d’una activitat de projecció i autoconeixement,
tot i que es fa a partir del coneixement de diferents referents que són dones
i gitanes, de l’ús de les biografies de dones gitanes, i del fragment d’una
noia que comenta els seus somnis de futur.
6
amaro_4.indd 6
Amaró
05/08/2010 13:32:34
amaro_4.indd 7
05/08/2010 13:32:34
4.1 Descripció de l’activitat:
L’educació ens fa doblement gitanes
Objectius
- Identificar els estereotips i prejudicis que existeixen
a la societat respecte a la dona gitana.
- Conèixer el moviment social que està protagonitzant la dona
gitana a l’actualitat.
- Analitzar com la dona gitana s’organitza per combatre
les situacions d’exclusió.
Recomanada per a
- Orientació i tutoria.
- Educació en el lleure.
Edat
14-16 anys i 16-18 anys.
Durada
Aproximadament 3 hores.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------Dinàmica
1. Presentació de l’activitat: Es realitza una introducció explicant que últimament
s’està prestant una atenció especial, fins i tot des dels mitjans de comunicació, al moviment
social que protagonitza la dona gitana. Es proposa als joves dur a terme una petita recerca,
que primer es farà en grups i després es posarà en comú. El tema de la recerca és: dona
gitana i canvi social.
2. Organitzar el treball en grups i realitzar els passos següents:
Lectura de l’article i comentari: «En el meu entorn era la primera gitana que anava a
l’institut», El Punt, 8 de juliol de 2005.
Respondre conjuntament les preguntes següents:
D Quina és la idea més important de l’article?
D Per què la dona gitana vol ara preparar-se més i tenir més estudis?
D Coneixeu altres exemples?
amaro_4.indd 8
05/08/2010 13:32:34
Cercar pàgines web d’associacions de dones gitanes: Buscar informació a Internet
sobre les associacions de dones gitanes i veure quines activitats realitzen. També es pot
proposar buscar informació sobre programes socials i educatius per a dones gitanes,
com per exemple el Romí de Granada o la xarxa International Roma Women’s Network.
Posada en comú de les conclusions i de la recerca: Es posa tot en comú i es
reflexiona entre tots i totes sobre els aspectes següents:
D Quines maneres i vies està adoptant la dona gitana per canviar
la situació d’exclusió que pateix?
D Quin és el grau d’escolarització de la població gitana?
D Per què les dones gitanes s’associen en entitats
i organitzacions socials?
-----------------------------------------------------------------------------------------------------Recursos
Fitxa: Articles del diari: «En el meu entorn era la primera gitana que
anava a l’institut». El Punt, 8 de juliol de 2005.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------Orientacions
- Un aspecte clau sobre el qual es pot reflexionar és el fet que actualment
la dona gitana està fent passos històrics per sortir d’una exclusió que ha patit durant
centenars d’anys. Aquests passos els està realitzant des de la unió i la solidaritat entre
les diferents generacions de dones gitanes i des del diàleg com a instrument
de transformació. No li és ni li serà fàcil, en tant que és víctima d’una forta discriminació
per dues raons: ser dona i ser gitana. A més, pesen sobre ella segles de discriminació
i de poca confiança en la seva capacitat que perduren en l’actualitat. Val a dir
que aquesta discriminació i poca confiança que ha hagut de patir la dona gitana,
i que actualment intenta trencar, no ha estat protagonitzada pels homes gitanos sinó
per tots els homes en general, gitanos i no gitanos, i també per moltes dones que
han vist la gitana des d’una perspectiva etnocentrista. Cal dir, doncs, que és normal
que la dona gitana hagi buscat els seus propis espais per dur a terme la seva lluita
com a dona, ja que el feminisme no sempre ha inclòs en les reivindicacions de les
dones les reivindicacions de la dona gitana i les seves opinions. Per això cal veure en
⌥
amaro_4.indd 9
05/08/2010 13:32:35
L
amaro_4.indd 10
quin feminisme pot desenvolupar la seva lluita la dona gitana. En tot cas, ha de ser
en un feminisme que escolti i reculli la veu de totes les dones, independentment
de la seva cultura, edat, nivell acadèmic, etc.
--------------------------------------------------------------------------------------------------Alternatives i suggeriments
- Es pot proposar fer una recerca d’informació sobre les trobades de noies gitanes
que organitza l’associació Drom Kotar Mestipen. Què són i què s’hi fa? Una eina
per trobar aquesta informació és la pàgina web de l’associació o la mateixa entitat
(contactar-hi directament).
- L’activitat pot complementar-se amb les històries de la vida i les biografies
de les persones gitanes que es presenten a la Borsa de personatges. A partir de
les vides d’algunes dones que hi apareixen, els nois i noies tindran exemples del
que ha estat la vida de les dones gitanes amb relació a l’educació. Les biografies
més adequades per portar a terme aquesta activitat són les de la metgessa Gracia
Jiménez Lérida, l’advocada Carmen Santiago Reyes, Iolanda Salazar, la cantaora
Montse Cortés o la mediadora intercultural Flora de la Rosa Iglesias, que presenta
una reflexió molt interessant.
--------------------------------------------------------------------------------------------------Informació
- Associació Gitana de Dones de Catalunya: www.dromkotar.org
(consultada el 21 de juliol de 2010).
---------------------------------------------------------------------------------------------------
05/08/2010 13:32:39
amaro_4.indd 11
05/08/2010 13:32:41
4.2 Descripció de l’activitat:
Les dones prenen la paraula
Objectius
Recomanada per a
- Analitzar com es pot contribuir a combatre l’abandonament
i el fracàs escolar des de la creació d’espais de diàleg
i de solidaritat.
- Trencar els estereotips segons els quals les nenes gitanes
no volen estudiar i estan destinades a una única tasca:
la llar i el mercat.
- Adonar-se del valor de l’educació per a les dones i les nenes
gitanes en particular, i pel poble gitano en general.
- Orientació i tutoria.
- Educació en el lleure.
Edat
12-14 anys i 14-16 anys.
Durada
Aproximadament 2:30 hores.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------Dinàmica
1. Presentació de l’activitat: Es realitza una introducció explicant la influència
de les etiquetes i dels estereotips sobre les nenes gitanes. S’explica de forma senzilla
i entenedora la guia d’orientació pedagògica del projecte Brudila Calli: Del
abandono escolar a la educación como elemento de transformación. Propuestas
de cambio para superar el absentismo y fracaso escolar de las niñas y adolescentes
gitanas. El projecte Brudila Calli: Las mujeres gitanas contra la exclusión. Superación
del absentismo y fracaso escolar de las niñas y adolescentes gitanas és un projecte d’R+D+I finançat per l’Instituto de la Mujer dins del Plan Nacional del Ministeri
de Treball i Afers Socials. L’objectiu del projecte és analitzar com es pot superar
l’absentisme i el fracàs escolar, que és el tema clau per al futur de la dona gitana. Cal
destacar que en la recerca hi han participat directament les nenes i les
amaro_4.indd 12
05/08/2010 13:32:42
adolescents gitanes que estan lluitant per superar l’exclusió educativa,
l’abandonament i el fracàs escolar que han viscut les seves generacions passades.
2. Debat i reflexió: En gran grup es llegeix i es reflexiona sobre alguns fragments
del projecte Brudila Calli. A partir de l’explicació inicial del coordinador de l’activitat
i de la lectura i el treball del document Les dones prenen la paraula, es pot reflexionar
conjuntament sobre les preguntes que es plantegen al text.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------Recursos
Guia: www.pcb.ub.es/crea/proyectos/Brudila
(consultada el 21 de juliol de 2010).
Fitxa: Les dones prenen la paraula.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------Orientacions
- Cal tenir present que la guia Del abandono escolar a la educación como elemento
de transformación. Propuestas de cambio para superar el absentismo y fracaso escolar
de las niñas y adolescentes gitanas va dirigida al professorat i als professionals
de l’educació. Per tant, se n’han d’escollir els elements que es creguin convenients
per obrir el debat i que donin suport al document La veu de la dona gitana.
- Tots els documents que es presenten en aquest material permeten al professorat
treballar una gran quantitat de temes i, a la vegada, permeten als nois i noies obrir
nous camins per conèixer més característiques del poble gitano. Es tracta de
materials flexibles que es poden aplicar en els contextos i moments que
es considerin més adients.
- Es recomana que els debats, sobretot per als joves d’edats compreses entre els dotze
i els catorze anys, s’enfoquin més cap a la importància d’anar a l’escola per tenir uns
estudis, ja que és una realitat que els és molt més propera que el món laboral.
---------------------------------------------------------------------------------------------------
⌥
amaro_4.indd 13
05/08/2010 13:32:43
-
-
-
L
-
amaro_4.indd 14
Alternatives i suggeriments
Amb aquesta activitat es vol apropar la veu de la dona gitana als joves amb l’objectiu
de trencar estereotips i prejudicis. Per aquest motiu, també es pot aprofundir
en l’activitat promovent que les noies i dones gitanes que tinguem a prop hi participin
i ens expliquin la seva visió de la situació de la dona gitana i del seu futur educatiu.
Obrir espais de diàleg on els joves puguin aportar informació sobre la situació
actual de la dona gitana i sobre els diversos temes que planteja a través de les seves
reivindicacions.
Es pot proposar als nois i noies que elaborin l’entrevista que farien a una dona
gitana, i que la realitzin si els és possible.
Es pot convidar una dona gitana al centre educatiu perquè parli dels temes que
hagin suscitat més interès entre els joves, i que els mateixos nois i noies els preparin.
--------------------------------------------------------------------------------------------------Informació
www.pcb.ub.es/crea/proyectos/Brudila/index.html
(consultada el 21 de juliol de 2010).
---------------------------------------------------------------------------------------------------
05/08/2010 13:32:46
amaro_4.indd 15
05/08/2010 13:32:47
Les dones prenen la paraula
1. La veu de la dona gitana
Sobre el que pensa la dona gitana de la dona gitana
«Y yo creo que nosotras somos el cambio, el motor de cambio de la comunidad gitana. [...] Las mujeres son las que están despertando. [...] el cambio es necesario.
»Yo, yo no pienso como mi madre. Ni como mi abuela ni mi bisabuela. Yo ahora
te estoy hablando como sé... A ver, estoy creciendo. Estoy creciendo como que sé
más.
»Ser gitana es un poco más complicado. Pero no por el hecho de ser gitana sino por
el hecho de ser mujer, porque si en general las mujeres ya lo tenemos difícil, pues la
mujer gitana como que lo tiene un poquito más complicado a la hora de salir fuera del
contexto familiar, porque siempre hemos trabajado en el mercado con la familia, trabajando en el mercado con la familia, trabajando en el campo siempre con la familia,
y de ahí no hemos salido nunca.
»Por ejemplo, es un decir, parece una chorrada, pero es que ha cambiado mucho,
ahora cuando nos juntamos tres o cuatro jóvenes y nos vamos a cenar, por decirte algo,
es una chorrada, pero es que lo notas, las mujeres mayores alucinan porque antes esto
no pasaba y ahora decimos “pues nos vamos a cenar tres o cuatro amigas” [...].
16
amaro_4.indd 16
Amaró
05/08/2010 13:32:58
Preguntes per al debat:
1. Com es veu la dona gitana a si mateixa?
2. Creieu que les dones van canviant a mesura que passen les generacions?
Les dones de catorze anys d’ara pensen igual que les seves mares i àvies?
2. La transformació és possible!
Entrevistadora: Bueno, entonces, ¿qué cosas han cambiado?
Dona gitana: La libertad para la mujer.
D.G.: Sí, nos hemos modernizado mucho.
D.G.: Antes no opinabas nada y ahora opinas.
D.G.: Ahora tenemos derecho a hablar...
D.G.: Claro.
D. G.: Como antes no, teníamos que esconder la cabeza y lo que diga el marido estaba hecho. Ahora ya no.
Las mujeres gitanas estamos luchando, luchando para que se vea nuestra realidad,
para que tanto los hombres como las mujeres no gitanos vean de qué somos capaces y cómo lo hacemos. Para que se tengan en cuenta nuestras necesidades, aquello que queremos y cómo lo queremos.
Pues yo veo que lo que ha cambiado en la vida de las mujeres es que las mujeres de
hoy empezamos a participar en los movimientos sociales y culturales. Que siempre
Les dones gitanes: motor del canvi
amaro_4.indd 17
17
05/08/2010 13:32:59
los han dirigido los hombres. A mi forma de ver, esto es muy importante ya que
nuestra meta es la igualdad. Y para eso es necesario que las mujeres gitanas puedan
entrar en la universidad.
Preguntes per al debat:
1. Quins canvis diu que està vivint la dona gitana?
2. Coneixeu els drets que han anat aconseguint les dones? Sabeu si la vostra
àvia podia divorciar-se, si des de sempre la dona ha pogut votar, o si l’opinió
de la dona en una casa sempre ha tingut el mateix valor que la d’un home?
Investiga sobre aquest tema.
3. Els valors positius que la comunitat gitana
destaca de si mateixa
D. G.: Yo creo que vosotros [los no gitanos] habéis perdido cosas que nosotros
seguimos conservando, porque el respeto a los mayores también vosotros lo habéis
tenido, lo que pasa es que nosotros lo seguimos conservando. [...] La solidaridad
entre los gitanos, y sobre todo una cosa muy importante, que al igual sí que nos diferencia de la gente no gitana, sería la importancia de la familia. Le puedes preguntar a
catorce mil gitanos y seguramente todos te dirán lo mismo, ¿no? La importancia de
la familia para los gitanos es lo primero y lo primordial. La familia es un factor de los
más importantes.
E.: Si tuvieras que destacar factores positivos de la cultura gitana a los que no
desearías renunciar nunca, ¿cuáles serían?
18
amaro_4.indd 18
Amaró
05/08/2010 13:33:00
D. G.: La fraternidad, el calor familiar, la hospitalidad, la fortaleza; no te dejan en la
estacada.
Preguntes per al debat:
1. Què en penseu, dels valors de la cultura gitana?
2. Què pot aprendre tota la societat de la cultura gitana?
4. Sobre la relació entre cultures...
D. G.: Es que creo que, a ver, si tú en clase tienes a diez niños gitanos, pues ¿por
qué no enseñarles a todos la cultura de ellos? Porque, oye, conocemos la de China,
la de no sé qué, la de..., y en cambio, la de los gitanos, no. Entonces, si se conociera
más la cultura, se sabría más, se hablaría sabiendo y no habría los problemas que
hay, porque, claro, todos catalogan igual, no dejan, o sea, no dejan expresarse por
ejemplo al niño como es.
A mí me gustaría que cuando miremos a alguna persona sea para ver qué es lo que nos
dice de bueno esta persona. Que se pregunten el por qué de las cosas que pasan.
Por qué tenemos tantos hijos, hijas, por qué no accedemos al mercado laboral con
las mismas posibilidades que el resto de las mujeres o por qué no vamos a la universidad... Las mujeres que han tenido la suerte de estudiar tienen que saber mirar de
otra manera, no desde eso que ellas son, sino para ver qué diferencias hay, y cuáles
son culturales y cuáles desigualdades.
E.: ¿Tú crees que la relación entre mujeres que no sean sólo gitanas sino gitanas, no gitanas marroquíes..., eso es positivo o negativo?
Les dones gitanes: motor del canvi
amaro_4.indd 19
19
05/08/2010 13:33:00
D. G.: Eso es positivo ¿por qué? Somos mujeres, no importa la raza. Hay cosas que
aunque no seamos ni gitanas, ni payas..., hay cosas que tenemos en común.
Preguntes per al debat:
1. Com veuen les persones gitanes la relació entre cultures?
2. Què creieu que vol dir la frase «Las mujeres que han tenido la suerte de poder
estudiar tienen que saber mirar de otra manera, no desde eso que ellas son, sino
para ver qué diferencias hay, y cuáles son culturales y cuáles desigualdades»?
5. Sobre el desig de les mares que les seves filles
i fills estudi ïn...
D. G.: Y a mí me dicen, «¿y cómo fue usted que pensó en meter a sus niñas allí en el
colegio?» Pues mira, decidí. Yo pensaba «¿estas niñas que van a ser unas analfabetas como yo?» Todo el día con un bulto de telas como un perro, casa por casa. Pues
si ellas pueden ser algo, pues que no sean como yo. ¡Vamos a variar la vida!
E.: ¿Animas a tus hijos a que estudien?
D. G.: Sí, porque lo considero fundamental.
Dentro de cien años, lo que tengo muy claro es que me encantaría, me encantaría, que
hubiera médicos gitanos, abogados gitanos, ¡que ya los hay! Pero que eso, que los
niños fueran al cole, o sea, sin perder lo que somos pero teniendo lo que tenéis todos.
20
amaro_4.indd 20
Amaró
05/08/2010 13:33:00
Que tengan sus derechos, porque ahora mismo nosotros vamos a Barcelona y
somos muy marginadas. Ni lo imaginas, sólo por el hecho de ser gitanas y, mmm...,
no saber mucho leer o no saber mucho escribir [da una palmada], estás marginada.
Y te ve cualquier persona y dice «mira, gitana ¡bah! Inculta». No sabes nada. Ya, ya sin
hablar contigo; o te metes en el metro y lo primero que hacen: retirarse el bolso...
Queremos educarnos igual que todas las personas. Que nuestras niñas vayan a la
escuela. Pero a una escuela bien. Que sepa dar el máximo para todas las niñas y
para todos los niños.
Preguntes per al debat:
1. Per què penseu que les dones gitanes tenen aquest desig tan gran que les
seves filles i fills estudiïn?
2. Quines persones tenen més possibilitats de tenir una vida millor? Per exemple, de caixera del supermercat, qui en pot fer? Una persona amb estudis o
sense estudis? I de metge?
3. Què creieu que vol dir la mare gitana quan diu que vol que les seves filles
vagin a una «escuela bien, que sepa dar el máximo para todas las niñas y todos
los niños»?
6. Sobre el futur de les nenes i els nens gitanos...
D. G.: Mi profesora de octavo le dijo a mi padre que, o sea, mi padre le dijo que quería hacer BUP y ella le dijo que no, que no hiciera BUP porque «va a perder el tiempo
y el dinero».
Les dones gitanes: motor del canvi
amaro_4.indd 21
21
05/08/2010 13:33:01
En el instituto yo me sentía como que tenía ahí una responsabilidad. A mí me cogieron cuatro profesores y me dijeron que era importante que estudiase «porque tú eres
gitana». [...] A lo mejor me metían caña, pero era una caña más de decir: (R5), «estés
al tanto que no eres sólo tú, sino que es importante que...», yo recuerdo que me
decían eso. Luego me he encontrado a ese profesor y le ha hecho mucha ilusión
saber que he ido a la universidad... Yo creo que hay gente muy maja.
Hemos venido a pedir educación para nuestros hijos; queremos que tengan una educación sin guetos, porque lo que se juega es que puedan ser abogados o médicos o
políticos en vez de chatarreros.
Es necesario apostar por la educación, pues será una apuesta ganada [...], un medio
de combatir la exclusión y la marginación.
Preguntes per al debat:
1. En el cas de la primera frase, si la noia volia estudiar BUP, creieu que la mestra va fer bé de desaconsellar-l’hi? Per què creieu que l’hi va desaconsellar?
2. Què creieu que és millor, animar les persones a seguir estudiant o no fer-ho?
3. Quina creuen les dones gitanes que és la millor manera de combatre
l’exclusió?
22
amaro_4.indd 22
Amaró
05/08/2010 13:33:02
4.3 Descripció de l’activitat: Jo puc ser...?
Objectius
- Conèixer diferents models de vida de dones gitanes.
- Trencar els estereotips que pugui haver-hi sobre la situació
professional i les expectatives de les dones gitanes.
- Analitzar com des d’espais de diàleg i de solidaritat es pot
contribuir a transformar la situació d’exclusió de les
dones gitanes.
- Donar a conèixer les diferents possibilitats de futur que es
presenten per a les dones gitanes des de les seves pròpies veus.
Recomanada per a
- Orientació i tutoria.
- Educació en el lleure.
Edat
12-14 anys i 14-16 anys.
Durada
Aproximadament 2 hores.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------Dinàmica
1. Presentació: Projecció de la presentació en Power Point de les biografies de
diferents dones gitanes per familiaritzar-se i apropar-se més a les seves experiències.
2. Lectura individual de l’article: «Podem ser metgesses, secretàries; podem arribar
on vulguem» (El Punt, 8 de juliol de 2005).
3. Respondre la pregunta: Els nois i noies, amb el document de treball «Jo puc
ser...?», poden respondre la pregunta proposada de manera individual. Després es
poden posar totes en comú, ja sigui en petit o gran grup.
------------------------------------------------------------------------------------------------------
amaro_4.indd 24
05/08/2010 13:33:02
⌥ Recursos
L
Donesgitanes.ppt: (Arxiu en Power Point de biografies
de dones gitanes.
Article: Podem ser metgesses, secretàries; podem arribar
on vulguem (El Punt, 8 juliol de 2005).
Fitxa: Jo puc ser...?
-------------------------------------------------------------------------------------------------Orientacions
- L’aspecte clau sobre el qual es pot reflexionar amb el grup és el trencament
de l’estereotip sobre la dona gitana; veure conjuntament que està sent el motor
del canvi social, no només en la seva pròpia comunitat sinó també en la societat,
i visibilitzar totes les possibilitats de futur que està tenint gràcies al seu treball i els
seus somnis.
- Es recomana que els debats, sobretot per als joves d’edats compreses entre els dotze
i els catorze anys, s’enfoquin més cap a la importància d’anar a l’escola per tenir uns
estudis, ja que és una realitat que els és molt més propera que el món laboral.
-------------------------------------------------------------------------------------------------Alternatives i suggeriments
- Realitzar una biografia en profunditat d’una dona gitana, famosa o no, per
exposar-la després a l’aula. Es pot partir de les biografies de la Borsa de personatges,
en què es donen exemples de diferents vides de dones que han pogut arribar on
han volgut. Se suggereixen les biografies de la metgessa Gracia Jiménez Lérida o
de la ballarina de projecció internacional Carmen Amaya.
- Relacionar les noves professions de futur que reivindiquen les veus de les dones
gitanes amb l’activitat de les demandes de la societat actual del bloc 5: Treballar
per viure.
-------------------------------------------------------------------------------------------------Informació
- Podem ser metgesses, secretàries; podem arribar on vulguem. El Punt, 8 de juliol
de 2005.
--------------------------------------------------------------------------------------------------
amaro_4.indd 25
05/08/2010 13:33:05
Jo puc ser...?
Llegiu el text i responeu
les preguntes
1. Projecció de l’arxiu en Power Point: Biografies
de dones gitanes.
2. Lectura del fragment de l’article següent:
«Podem ser metgesses, secretàries; podem arribar on vulguem» (El Punt, 8 de juliol de 2005). Un
cop llegit, comenteu entre vosaltres les paraules
de la Sulamita.
26
amaro_4.indd 26
Amaró
05/08/2010 13:33:09
amaro_4.indd 27
05/08/2010 13:33:10
amaro_4.indd 28
05/08/2010 13:33:10