3. TERCERA PART

3. TERCERA PART
A. Jacobsen. Munkegaard School. Gentofte, 1954-56
Façanes dels patis i les aules
EMBOLCALLS
METODOLOGIA
Per últim, el projecte defineix els seus embolcalls i s’enfronta als límits constructius i estructurals
que el caracteritzen. Les formes cel·lulars i els mecanismes d’enllaç han de ser coherents amb els
materials utilitzats i les seves dimensions han de respondre a la morfologia estructural triada. Materials
i procediments constructius han de ser sensibles a les tensions emeses pel lloc on s’ubica l’acció
arquitectònica, per tal d’inserir-se de manera harmònica i no crear despeses ni tensions afegides que
entrarien en contradicció amb la voluntat d’habitabilitat que caracteritza el curs. De la mateixa manera,
les façanes i els volums han d’oferir una composició coherent amb el programa i les condicions interiors de les diferents peces del edifici, i harmonitzar de manera integral els elements naturals i artificials
de tot el conjunt.
A la darrera part del curs es posa l’accent en la definició compositiva i material de les façanes i volums
de l’edifici. Les classes teòriques que l’acompanyen insisteixen en els mecanismes de control del
ritme de les unitats que es repeteixen i en l’harmonia de tots els seus elements. Això, combinat amb
una adequada elecció dels materials i amb una valoració i incorporació, si s’escau, de les condicions
ofertes per l’entorn immediat, contribueix a millorar la relació del conjunt edificat amb el medi i amb els
recursos materials disponibles.
121
LLIÇÓ 3.1.
Magda Mària
0. Claude Bragdon. Ritmes comparats entre una composició musical en 4/4 i la façana del Palau Giraud a Roma
122
EL RITME I LES FAÇANES
De manera similar a les composicions musicals, les façanes que incorporen unitats que es repeteixen
consten d’una matriu bàsica anomenada ‘figura’, que constitueix el patró a partir del qual el sistema
es desenvolupa. Formant part de la figura es troben tot un conjunt d’elements afegits o excavats que
es subordinen a ella. A l’arquitectura clàssica, aquests últims són, entre d’altres, columnes, pilastres,
arquitraus, frisos, cornises, arcs, galeries, finestres, balconades, portes o basaments. L’arquitectura
moderna, tot i la seva evident reducció de components, comparteix amb el classicisme alguns del
principals mecanismes de composició rítmica d’elements i en fa ús per articular les figures externes
que identifiquen les unitats.
Aquesta lliçó estableix una sèrie de categories que agrupen exemples morfològicament semblants,
ubicats en èpoques i geografies diverses, per tal d’ajudar a oferir solucions a volums i façanes que
s’articulen gràcies a la repetició sistemàtica de les seves unitats.
1. A. Bonet Castellana. Identificació de la figura en la façana de l’escola d’Hifrensa. L’Hospitalet de l’Infant, 1967
123
EL RITME TROQUELAT
El ritme de les unitats ve marcat pels forats troquelats en la façana, que es van
repetint de manera constant, fent prevaldre així una percepció murària del conjunt. Testimoni dels sistemes constructius presents en una ciutat, exemple del
caràcter i de les maneres de viure d’una
determinada societat, el ritme troquelat,
amb la seva infinita varietat d’elements,
figures i materials, constitueix una extrapolació de la intimitat i l’anonimat de les
unitats habitables i la seva relació amb
l’espai col·lectiu del exterior.
2. Farwick & Grote. Upperschule Schillerstr. Berlín
3. Projecte d’Escola Maternal. París, 1891
124
4. J. A. Coderch. Escola Joan Mirò. Barcelona
EL RITME ESTRUCTURAL
L’ordre estructural de la façana, expressió de la verticalitat de les forces de
gravetat i de la horitzontalitat dels forjats,
es manifesta com un esquelet, combinat
amb la massa murària i amb les obertures. Una malla regular, de ritme constant
o fragmentat, preval per sobre l’anècdota
dels fragments del pla. A l’interior del límit de l’esquelet, cada fragment gaudeix
de la llibertat d’albergar episodis diversos.
5. A.& P. Smithson. Escola a Hunstanton,
1950-54
6. Alfred Roth. School Girls Rumaithiya. Kuwait, 1967-70
125
EL RITME GEGANT
La composició jeràrquica consta d’uns
elements constitutius superiors i altres
de subordinats. Una entrada principal és
més important que no pas una finestra
dins d’una filera; i un ordre de columnes és més important que el fons sobre
el qual es manifesta. En aquest cas, la
jerarquia s’expressa amb el caràcter
vertical de les columnes a les quals es
subordina la resta dels elements de cada
una de les figures.
7. E. Castiglioni. Escola a Busto Arsizio, 1958
8. Fritz Schumacher. Gymnasium Walddörfer. Volksdorf, 1929
9. Handmade School Rudrapur. Bangla Desh, 2006
126
10. G. Terragni. Parvulari St. Elia. Como,1936
EL RITME VOLUMÈTRIC
La unitat i els seus elements es manifesten explícitament en una figura que
es va repetint en l’espai per mitjà d’uns
ritmes marcats per volums constants o
canviants. El pla superior acostuma a
quedar alliberat de tota alineació contínua
en alçada, mentre que l’entrega amb el
terra pot ser regular.
12. Carles Fochs. Escola a Sitges, 1980
11. J. A. Coderch. Escola a Lleida, 1980
13. A. Roth. Riedhof Secundary Sch. Skopic, Yugoslavia, 1966
127
EL RITME GIRAT
La pauta de les façanes la marquen
figures que han estat distorsionades
per a què la seva combinació rítmica
introdueixi una percepció no estàtica
sinó dinàmica del conjunt. La plàstica
polièdrica del ritme girat comporta en
sí mateixa el concepte espai-temps. La
derrota de la finestra com a tal, és a dir,
com a forat practicat a la paret, fa que
aquesta assumeixi una posició activa,
desplegant activitats diverses.
14. G.L.C. Pimlico School. Londres, 1964-1970
128
15. C. Pinós. Institut a Mollerussa, 1998-2001
EL RITME ALTERAT
Amb influències neoplàstiques, el ritme
alterat trenca amb l’autonomia de les figures geomètriques regulars, escapant
d’un ordre estructural en malla, o d’un
ordre pautat per una trama subjacent.
Anti-monumental i aparentment casual,
la finestra té una posició activa en relació
a la superfície plana de la paret. Suprimida la simetria i la repetició, el ritme alterat proposa una relació equilibrada entre
parts i elements desiguals i heterogenis.
16. Atelier PRO. Lorenzschool. Leiden
17. K. Sejima. Zollverein School Management and Design
18. A. Blanco, A. Colon. Colegio Sanchidrian. Ávila, 2000
129
LLIÇÓ 3.2.
Pablo Garrido
0. Antoni Gaudí. Teresianas. Barcelona
130
EL FORAT I LA PELL
1. Lacaton & Vassal. Escuela Universitaria de Artes y Ciencias Humanas. Grenoble, 2001
La piel del edificio es el elemento que determina los flujos de intercambio energético del interior con el
exterior y, con ellos, las condiciones de confort y la eficiencia energética, pero también el grado de relación con su entorno ambiental más próximo, algo especialmente sensible en el caso de una escuela.
La interrelación entre todos estos asuntos puede incluso llevar a planteamientos contradictorios entre
sí. La respuesta arquitectónica precisa de un delicado equilibrio cuya responsabilidad recae de forma
directa en la labor del arquitecto.
A pesar de que el gran desarrollo de la industria de la construcción permite disponer de sistemas
constructivos cada vez más sofisticados y eficientes, la clave continua siendo el manejo de las grandes
estrategias del proyecto: disposición, orientación, forma, composición, proporción…
131
2. Werknetz. Escuela en
Flims. Suiza, 2003
3. Atelier DeShaus. Xiayu Kindergarten. Shanghai, 2004
4. Cambios en las demandas energéticas de un edificio para diferentes factores de forma
TRANSMISIÓN TÉRMICA Y FACTOR DE FORMA
El parámetro más empleado para valorar las prestaciones térmicas de un cerramiento es el coeficiente
de transmisión térmica o transmitancia. Sin embargo, no es éste un factor que suela condicionar el
planteamiento del proyecto, ya que, en los casos normales, se concreta en la mayor o menor presencia de aislamiento térmico y en el cuidado en la resolución de los puentes térmicos. Sí que puede ser
determinante, en cambio, el control del factor de forma, que es la relación entre la piel expuesta y el
volumen interior. En este sentido, la arquitectura escolar tiende con en muchas ocasiones a adoptar
disposiciones esponjadas que llegan a multiplicar la superficie de intercambio energético con el exterior. Controlar este factor de forma o asumirlo con medidas compensatorias son medidas para una
eficiente gestión energética que van allá de un simple problema constructivo para pasar a ser estrategias básicas del proyecto.
132
5. Nivel de radiación incidente en función de la superficie expuesta
6. Martorell, Bohigas, Mackay.
Escola Thau. Barcelona, 1975
7. Roldán + Berengué. CEIP El Pi.
St. Pere de Ribes, 1996
8. J. García. IES en Tiétar. Cáceres,
2003
ORIENTACIÓN Y PROTECCIÓN SOLAR
El control de la radiación solar constituye uno los mayores condicionantes para la fachada de un edificio docente. La resolución de los huecos ha de aportar una correcta iluminación, un control del deslumbramiento ocasional, una protección de la radiación en los meses cálidos y también la posibilidad
de oscurecimiento. Buscar la luz de la orientación norte para los espacios de enseñanza es un tópico
discutible cuya eficacia se basa en evitar los problemas de controlar la luz de sur, claramente más favorable y de mayor calidad. La arquitectura escolar se caracteriza, entre otras cosas, por la impositiva
presencia de estos medios de control. La misión del arquitecto será entender que no sólo se trata de
parar la radiación, sino de modularla adecuadamente. Persianas, lamas, toldos, celosías o brise-soleils
pueden ser elementos más o menos eficaces con resultados muy diferentes en cuanto a las condiciones de iluminación, aprovechamiento energético, fiabilidad, envejecimiento o mantenimiento.
133
9. Variación en la transmisión térmica global en función de la proporción de hueco y los sistemas constructivos
empleados
10. Burkard Meyer. Escuela Brühl. Gebenstorf. Suiza, 1997
11. L. Clotet y I. Paricio. CIP-IES Rodriguez
Fornós. Valencia, 2003
PROPORCIÓN DE SUPERFICIE ACRISTALADA
La voluntad contemporánea de transparencia, sumada al desarrollo económico y tecnológico, ha permitido la presencia cada vez mayor de grandes superficies acristaladas en las fachadas. El hueco
aporta luz y vistas, pero constituye también el eslabón débil del envolvente térmico. La transmisión
térmica de un cerramiento acristalado de calidad está 3 ó 4 veces por encima de la de un cerramiento
opaco bien aislado. Una fachada con de baja proporción acristalada y soluciones constructivas elementales puede presentar un comportamiento superior al de una fachada más acristalada equipada
con sistemas de mayor eficiencia. El control de la proporción de hueco, pues, será una eficaz estrategia
para reducir las pérdidas energéticas del edificio y también el coste económico global de la fachada.
134
12. Estimación de la energía primaria embebida en los materiales de construcción
13. E. Arroyo. Escuela en Sondika, 1998
14. SOM. Burr Elementary School. Connecticut, 2004
HUECO, MATERIALIZACIÓN E IMPACTO
El control de la superficie acristalada puede reportar ventajas en la transmisión térmica global, pero
también en el impacto ambiental asociado a los materiales empleados. Así, la energía embebida relativa de los sistemas constructivos más comunes para la resolución del hueco (aluminio, acero,
vidrio…) es claramente superior a la de los empleados de forma convencional para las partes opacas.
La vida útil de un cerramiento acristalado, además, es inferior, lo que supone un impacto final mayor.
Proyectar el hueco es trabajar con la parte más atractiva de la fachada, pero también la de mayores
repercusiones energéticas y ambientales. Tomar conciencia de ello es el primer paso de cara a una
acción eficiente.
135
3. EMBOLCALLS. SELECCIÓ PROJECTES ALUMNES
MANRESA
Sergi Alguacil. TAP X
El projecte planteja una solució formal diferenciada entre les façanes exteriors i les interiors del conjunt. Confia en la composició de forats verticals
en les zones de pas, mentre que les grans obertures es reserven per les
aules, buscant un equilibri entre la quantitat de massís i d’obertura.
Xavier Pérez. TAP IX
El ritme de ple i buit de la planta ofereix la pauta compositiva a les façanes
del conjunt que, juntament amb la volumetria general de l’edifici, té un
tractament unitari, tot i la complexitat del programa escolar. Les aules busquen obrir-se a la millor orientació, amb grans obertures que s’intercalen
amb panys massissos. Les peces de major tamany es resolen amb obertures de major dimensió, seguint amb un ritme de composició similar al
de les aules.
Núria Llauradó. TAP X
Les façanes proposades sorgeixen del joc volumètric de les aules, on les
obertures segueixen la geometria marcada per la inclinació de les cobertes. Hi ha una contenció en la quantitat d’obertures que es plantegen de
forma controlada i puntual, diferenciant el tractament de façana de la zona
d’aules respecte el dels edificis singulars. En aquest darrers, les obertures
són més generoses.
Ulrika Lowen. TAP VII
El sistema de creixement de patis i aules porta a un tractament de la façana que intercala buits amb volums edificats, formant un joc que també
resol la façana interior. Els espais de connexió, en alguns casos, passen
d’una posició central a formar façana, on el ritme el composen les finestres i les parts massisses. La façana de les aules s’aboca en la seva
totalitat a l’interior de l’illa, al voltant dels dos grans patis de l’escola que
queden protegits per una corona edificada.
Patrícia Mollà. TAP VIII
Es proposa un tractament diferenciat entre les façanes urbanes i les interiors on hi ha les aules.
El ritme de forats intercalats al carrer contrasta amb les obertures de les
aules que donen al pati que, a través de grans porxos, ofereixen un espai
intermig entre l’interior i l’exterior, i una protecció solar adequada a l’ús
escolar.
Rubén Sesé. TAP X
L’elecció del sistema constructiu i dels materials, els murs de pedra, està
íntimament relacionada amb el territori, però també amb la solució arquitectònica proposada, un conjunt d’aules excavades seguint el pendent del
terreny que, entre els dos murs, s’obren cap al pati de l’escola.
136
BARCELONA
Genís Plassa. TAP VII
L’ordre estructural del projecte marca la pauta compositiva de les façanes que parteixen d’un mòdul de proporcions verticals que resol totes les
obertures de l’edifici, donant-li un caràcter unitari a l’escola.
Juan Carlos Giraldo. TAP VIII
El sistema de creixement lineal que colonitza el solar en forma de ziga
zaga, intercala aules amb espais comuns, un ritme que es reflecteix a
les façanes on el material que les composa és el vidre. En els espais de
circulació es tracta d’U glass, mentre que en les aules, grans obertures
orientades a Sud desenvolupen un ritme compositiu vertical. Les peces
singulars utilitzen el mateix sistema compositiu, canviant d’escala la dimensió de les obertures.
Íngrid Valero. TAP VII
El tractament de les façanes de l’escola és diferent al carrer i a l’interior
d’illa. Mentre que la façana que dialoga amb l’Eixample es composa a
través d’eixos verticals que, en alguns casos, es desplacen lliscant horitzontalment, la façana a pati ve pautada per l’estructura, una malla de
pilars i forjats que forma uns porxos que garanteixen la protecció solar
de les aules.
Jaime Munné. TAP VIII
El projecte treballa la composició de la façana en diferents plans que intercalen murs cecs amb grans obertures, on hi ha les aules. La composició general és vertical, buscant la màxima integració amb les façanes de
l’Eixample i, alhora, donant resposta a les mitgeres de gran alçada dels
edificis veïns.
137
CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA A MANRESA
Emplaçament 1
138
Sergi Aguacil TAP X
139
CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA A MANRESA
Emplaçament 1
140
Xavier Pérez TAP IX
141
CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA A MANRESA
Emplaçament 2
142
Núria Llauradó TAP X
143
CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA A MANRESA
Emplaçament 3
144
Ulrika Lowén TAP VIII
145
CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA A MANRESA
Emplaçament 3
146
Patricia Mollà TAP VIII
147
CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA A MANRESA
Emplaçament 4
148
Rubén Sesé TAP X
149
CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA A BARCELONA 22@
Emplaçament 1
150
Genís Plassa TAP VII
151
CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA A BARCELONA 22@
Emplaçament 1
152
Juan Carlos Giraldo TAP VIII
153
CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA A BARCELONA 22@
Emplaçament 2
154
Ingrid Valero TAP VII
155
CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA A BARCELONA 22@
Emplaçament 3
156
Jaime Munné TAP VIII
157
BIBLIOGRAFIA
Antonio Bonet. Poblat Hifrensa, L’Hospitalet de l’Infant. Ed. COAC Demarcació de Tarragona, 2005
ARNE JACOBSEN, Edificios públicos. 2G nº 4, Gustavo Gili, Barcelona,1997
Arquitectura d’Ensenyament. BENEDITO, Josep, PERNAS, Francesc (ed). Generalitat de Catalunya .
Departament d’Ensenyament, Barcelona, 1989
BLUNDELL JONES, P., Hans Scharoun. Phaidon Press Ltd. Hong Kong, 1995
BROWN, G.Z.; DEKAY, M., Sun, wind & light. John Wiley & Sons, Inc. New York, 2001
BUDDE, Ferdinan, WOLFRAM THEIL, Hans, Schulen. Handbuch für die Planung und Durchfürhrung von
Schulbauten. Verlag Georg D. W. Callwey, München, 1969
BURKE, Catherine, GROSVENOR, Ian, School, Reaktion Books, London, 2008
CARDIF, Janet, BURES MILLER, George, The killing machine and other stories 1995-2007. MACBA, Hatje Cantz,
Matildenhöhe Darmstadt, 2007
CAUDILL, William W., Toward Better School Design. F. W. Dodge Corporation, New York, 1954
CHÂTELET, Anne-Marie, Paris à l’école. Éditions du Pavillon de l’Arsenal. Picard éditeur, 1993
Corrales y Molezún, Medalla de Oro de la Arquitectura, 1992. Consejo Superior de Colegios de Arquitectos
de España, 1993
Corrales y Molezún. Centro de Publicaciones. Ministerio de Fomento. Madrid, 1996
CUBELES, Albert, CUIXART, Marc, Josep Goday Casals. Arquitectura escolar a Barcelona de la Mancomunitat
a la República. Ajuntament de Barcelona, 2008
2C Construcción de la Ciudad, nº 14. “Aldo Rossi: cuatro obras construidas”, 1975
DUDEK, Mark, Kindergarten Architecture: Space for the imagination. E & FN Spon, Londres, 1996
DUDECK, M., A Design Manual. Schools and Kindergartens. Birkhäuser. Basel, 2008
VAN EYCK, Aldo, The Child, the City and the Artist. Ed. by Vincent Ligteelijn and Francis Strauven. Sun, 1962
FABER, Tobias, Arne Jacobsen. Ed. di Comunità. Milano, 1964
GAUZIN-MÜLLER, D., Arquitectura Ecológica. Gustavo Gili. Barcelona, 2002
HAUSLADEN, G., DE SALDANHA, M., LIEDL, P., Climate Skin. Birkhäuser. Basel-Boston-Berlin, 2006
HEIDEGGER, Martin, “Bauen, wohnen, denken”, 1951. Versión en castellano: “Construir, habitar, pensar”.
Conferencias y artículos. Ediciones del Serbal, Madrid, 1994
158
HERTZBERGER, Herman, Space and the Architect. Lessons in Architecture 2. 010 Publishers, Rotterdam, 2000
HERTZBERGER, Herman, Space and Learning. 010 Publishers, Rotterdam, 2008
KAHN, Louis, I.,“Forma y proyectación” The Voice of America, 1960. Louis I. Kahn, idea e imagen, pp, 63-66
KRAMER, Sibylle, Schools. Educational Spaces. Braun Publishing AG, Berlin, 2010
KRONENBURG, R., Flexible. Arquitectura que integra el cambio. Blume. Barcelona, 2007
LEUPEN, B., HEIJNE, R., VAN ZWOL, J. (EdS), Time based architecture. 010 Publishers. Rotterdam, 2005
LIGTELIJN, Vincent (ed.), Aldo van Eyck. Works. Birkhäuser, Basel, Boston, Berlin, 1999
MARCIANO, Ada, Giuseppe Terragni opera completa 1925-1943. Officina edizione, Roma, 1987
MÀRIA, Magda, FUERTES, Pere, “As formas de habitar”/”Las formas del habitar”. Arquitectura Ibérica,
nº 32, Junio 2009
Mostra d’arquitectura escolar. Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament, 1986
NAVARRO BALDEWEG, Juan, La habitación vacante. Ed. Pre-textos. Girona, 2001
NORBERG-SCHULZE, Christian, Louis I. Kahn, idea e imagen. Xarait ed., Madrid, 1981
ROTH, Alfred, New School Building. Thames and Hudson, Londres, 1966
Alfred Roth. Architect of Continuity. Waser Verlag für Kunst und Architekture. Zurich, 1985
SCHITTICH, C. (Ed), Solar Architecture. Edition Detail, Bikhäuser. München, 2003
SCHNEIDER, T., TILL, J., Flexible Housing. Architectural Press. Oxford, 2007
School Buildings. The State of Affaire. The Swiss Contribution in an Internacional Context. Birkhäuser. Basel, 2004
SINNOT, Edmund W., The Problem of Organic Form. Yale University Press, New Haven, 1963
SIREN, Kaija and Heikki Architect. Introduction Jürgen Joedicke . Editor: Erik Bruun, Sara Popovits. Helsinki, 1976
SMITHSON, Alison and Peter, Cambiando el arte de habitar, Londres, 1994. Ed. Gustavo Gili, Barcelona, 2001
The urban school. Buildings for Education in London 1870-1980. Greater London Council, London, 1983
UTZON, Jorn, Additive architecture. Edition Blondal, 2009
VERSTEGEN, T. (ed.), Contemporary Dutch school architecture. NAI Publishers / Staro
WIRZ, H. (ed.), Burkard Meyer. Konkret/Concrete. Quart Verlag. Luzer, 2007
159
PROCEDÈNCIA DE LES IMATGES
INTRODUCCIÓ. COMUNITATS HABITABLES
0: ROTH, Alfred, New School Building. Thames and Hudson, Londres, 1966
Lliçó 0. Ensenyar, aprendre, habitar
0: The urban school. Buildings for Education in London 1870-1980. Greater London Council, London, 1983
1: CAUDILL, William W., Toward Better School Design. F. W. Dodge Corporation, New York, 1954
2, 3, 4, 5, 6: ROTH, Alfred, New School Building. Thames and Hudson, Londres, 1966
7: DUDEK, Mark, Kindergarten Architecture: Space for the imagination. E & FN Spon, Londres, 1996
8: CUBELES, A., CUIXART, M., Josep Goday Casals. Arquitectura escolar a Barcelona de la Mancomunitat a la
República. Ajuntament de Barcelona, 2008
9: http://www.crookedbrains.net/2008/05/interesting_22.html
10: http://noravr.blog.lemonde.fr/2007/09/01/les-enfants-piriac-sur-mer
11: ROTH, Alfred, New School Building. Thames and Hudson, Londres, 1966
12: HERTZBERGER, Herman, Space and Learning. 010 Publishers, Rotterdam, 2008
13, 14, 15,16: ROTH, Alfred, New School Building. Thames and Hudson, Londres, 1966
17: CHÂTELET, Anne-Marie, Paris à l’école. Éditions du Pavillon de l’Arsenal. Picard éditeur, 1993
18: http://www.diariocritico.com/2009/Septiembre/nacional/171264/ordenadores-primaria-colegio.html
PRIMERA PART. UNITAT I SISTEMA
0: ROTH, Alfred, New School Building. Thames and Hudson, Londres, 1966
Lliçó 1.1. On ensenyar, on aprendre, on habitar
0, 1: CAUDILL, William W., Toward Better School Design. F. W. Dodge Corporation, New York, 1954
2: CHÂTELET, Anne-Marie, Paris à l’école.Éditions du Pavillon de l’Arsenal. Picard éditeur, 1993
3: ROTH, Alfred, New School Building. Thames and Hudson, Londres, 1966
4, 5: CHÂTELET, Anne-Marie, Paris à l’école. Éditions du Pavillon de l’Arsenal. Picard éditeur, 1993
6: COHEN, Jean-Louis, André Luçart, 1894-1970. Ed. Mardaga, Liège, 1995
7, 8, 9: HERTZBERGER, H., Space and the Architect. Lessons in Architecture 2. 010 Publishers, Rotterdam, 2000
10: CUBELES, A., CUIXART, M., Josep Goday Casals. Arquitectura escolar a Barcelona de la Mancomunitat a la
República. Ajuntament de Barcelona, 2008
11: BURKE, Catherine, GROSVENOR, Ian, School. Reaktion Books, London, 2008; MARCIANO, Ada, Giuseppe
Terragni opera completa 1925-1943. Officina edizione, Roma, 1987
12: HERTZBERGER, Herman, Space and Learning. 010 Publishers, Rotterdam, 2008
13, 14, 15: ROTH, Alfred, New School Building. Thames and Hudson, Londres, 1966
16: HERTZBERGER, Herman, Space and Learning. 010 Publishers, Rotterdam, 2008
Lliçó 1.2 Aules, agrupació i socialització
0: MUNARI, B., Design e comunicazione visiva. Economica Laterza. Bari, 1994
1: LIGTELIJN, Vincent (ed.), Aldo van Eyck. Works. Birkhäuser, Basel, Boston, Berlin, 1999
2: operacions de reproducció de formes en el pla
3: VAN EYCK, A., The child, the city and the artist: an essay on architecture. Collected articles and other writings,
1947 – 1988. Ed. Sun, Amsterdam, 2008
160
4: KEPES, Gyorgy (ed.), Module, Proportion, Symmetry, Rythm. George Braziller, New York, 1966
5: Vanités de faïence. Entre Provence et Languedoc, carreaux de céramique espagnols Xvème-XVIIIème siècle.
Museon Arlaten, 2001
6: CAUDILL, William W., Toward Better School Design. F. W. Dodge Corporation, New York, 1954
7: ROTH, Alfred, New School Building. Thames and Hudson, Londres, 1966
8: Mostra d’arquitectura escolar. Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament, 1986
9: ROTH, Alfred, New School Building. Thames and Hudson, Londres, 1966
10: HERTZBERGER, Herman, Space and Learning. 010 Publishers, Rotterdam, 2008
11: Mostra d’arquitectura escolar. Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament, 1986
12: ROTH, Alfred, New School Building. Thames and Hudson, Londres, 1966
13: AVERMAETE, T., Another modern. The post-war architecture and urbanism of Candilis, Josic, Woods. Nai
Publishers. Rotterdam, 2005
14: LIGTELIJN, Vincent (ed.), Aldo van Eyck. Works. Birkhäuser, Basel, Boston, Berlin, 1999
15: PLA, M., Catalunya. Guia d’arquitectura moderna 1880-2007. Triangle Ed./Edicions COAC, Barcelona, 2007
16: BLUNDELL JONES, P., Hans Scharoun. Phaidon Press Ltd. Hong Kong, 1995
17, 18: AVERMAETE, T., Another modern. The post-war architecture and urbanism of Candilis, Josic, Woods. Nai
Publishers. Rotterdam, 2005
19: http://directorioarco.blogspot.com/2010/03/dna-architectsjiangyuanshuian-villa.html
20: Arquitectura COAM, 343, 2006
Lliçó 1.3. Quantitat d’arquitectura
0. Tezuka arquitectos. Takaharu + Yui. Tezuka Architecture Catalogue. Toto. Tokio, 2006
1. HETZBERGER, H., Space and Learning. 010 Publishers.Rotterdam, 2008
2. School Buildings. The State of Affaire. The Swiss Contribution in an Internacional Context. Birkhäuser. Basel, 2004
3. http://cat.rga.es
4. DUDECK, M., A Design Manual. Schools and Kindergartens. Birkhäuser. Basel, 2008
5. SCHITTICH, C. (ed.), Solar Architecture. Birkhäuser. Basel, 2003
6. 2G, nº 37. Editorial Gustavo Gili. Barcelona
7. HETZBERGER, H., Space and Learning. 010 Publishers. Rotterdam, 2008
8. VERSTEGEN, T. (ed.), Contemporary Dutch school architecture. NAI Publishers / Staro
9. School Buildings. The State of Affaire. The Swiss Contribution in an Internacional Context. Birkhäuser.
Basel, 2004
SEGONA PART. EQUIPAMENTS I LÍMITS
0. FABER, Tobias, Arne Jacobsen. Ed. di Comunità. Milano, 1964
Lliçó 2.1. Sistemes de creixement i peces singulars
0: 2C: Construcción de la Ciudad, núm. 14, Barcelona, 1979
1: Corrales y Molezún. Centro de Publicaciones. Ministerio de Fomento. Madrid, 1996
2: Arquitectura d’Ensenyament. BENEDITO, Josep, PERNAS, Francesc (ed), Generalitat de Catalunya. Departament
d’Ensenyament, Barcelona, 1989
3: ROTH, Alfred, New school building, Thames and Hudson, 4th ed., London, 1966
4: SMITHSON, Alison and Peter, Cambiando el arte de habitar, Gustavo Gili, Barcelona, 2001
5: HERTZBERGER, Herman, Space and Learning. Lessons in architecture 3. 010 Publishers, Rotterdamm, 2008
6: SIREN, Kaija and Heikki Architect. Introduction Jürgen Joedicke . Ed. Erik Bruun, Sara Popovits, Helsinki, 1976
161
7: JACOBSEN, Arne, Edificios públicos = public buildings, Gustavo Gili, Barcelona, 1997
8: SMITHSON, Alison and Peter, Cambiando el arte de habitar, Gustavo Gili, Barcelona, 2001
9: CUBELES, A., CUIXART, M., Josep Goday Casals. Arquitectura escolar a Barcelona de la Mancomunitat a la
República. Ajuntament de Barcelona, 2008
10: 2C: Construcción de la Ciudad, núm. 14, Barcelona, 1979
11:BLUNDELL JONES, Peter, Hans Scharoun, Phaidon, London, 1995
12:Escola Manheim, 1962. Friedrichsfeld, G.Schnegel
13: JACOBSEN, Arne, Edificios públicos = public buildings, Gustavo Gili, Barcelona, 1997
14: Mostra d’Arquitectura Escolar. Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament, 1986
15: ROTH, Alfred, New school building, Thames and Hudson, Londres, 1966
16: Escola Engelberg, 1962.
17: Mostra d’Arquitectura Escolar. Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament, 1986
18: CUBELES, A., CUIXART, M., Josep Goday Casals. Arquitectura escolar a Barcelona de la Mancomunitat a la
República. Ajuntament de Barcelona, 2008
19: ROTH, Alfred, New school building, Thames and Hudson, Londres, 1966
20: Arquitectura d’Ensenyament. BENEDITO, Josep, PERNAS, Francesc (ed), Generalitat de Catalunya . Departament d’Ensenyament, Barcelona, 1989
Lliçò 2.2. Els límits del sistema
0. MUNARI, Bruno, Design e comunicazione visiva. Economica Laterza, Bari, 1994
1: http://www.boston.com/bigpicture/2010/09/human_landscapes_in_sw_florida.html
2: Arquitectos, 158. Núm. 01/2. CSCAE, 2000
3: http://fromlaurelstreet.wordpress.com/2008/12/20/edward-s-curtis-home-sweet-home/
4: Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme, 244, Desembre, 2004
5: Corrales y Molezún, Medalla de Oro de la Arquitectura, 1992. Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de
España, 1993
6: Arquitectura COAM, 330, Madrid, 2002
7: Arquitectura COAM, 325, Madrid, 2001
8: http://luznatural-ianta.blogspot.com/2009/06/majadahonda-javier-garcia-german.html;
http://www.garciagerman.com/cat=4
Lliçó 2.3. Espais intermitjos
0: http://www.wix.com/gv408arquitectos/gv408arquitectos
1: Un counvent de Le Corbusier. Les Cahiers Forces Vives. Editéc, 1961
2: Fotomuntatge de l’autora
3: BLUNDELL JONES, P., Hans Scharoun. Phaidon Press Ltd. Hong Kong, 1995
4: http://www.roldanberengue.com
5: CIUCCI, Giorgio, Giuseppe Terragni 1904-1943. Electa, Milano, 2003
TERCERA PART. EMBOLCALLS
Imatge 0. FABER, Tobias, Arne Jacobsen. Ed. di Comunità. Milano, 1964
Lliçó 3.1. El ritme i les façanes
0: ZEVI, Bruno, Saber ver la arquitectura. Ed. Poseidon, Buenos Aires, 1951
1: Antonio Bonet. Poblat Hifrensa, L’Hospitalet de l’Infant. Ed. COAC Demarcació de Tarragona, 2005
162
2: KRAMER, Sibylle, Schools. Educational Spaces. Braun Publishing AG, Berlin, 2010
3: CHÂTELET, Anne-Marie, Paris à l’école. Éditions du Pavillon de l’Arsenal. Picard éditeur, 1993
4: Arquitectura d’Ensenyament. BENEDITO, Josep, PERNAS, Francesc (ed), Generalitat de Catalunya. Departament
d’Ensenyament, Barcelona, 1989
5: van den HEUVEL, Dirk ; RISSELADA, Max, Alison & Peter Smithson. De la Casa del Futuro a la casa de hoy. Ed.
española: COAC / Ediciones Polígrafa, Barcelona 2007
6: Alfred Roth. Architect of Continuity. Waser Verlag für Kunst und Architekture. Zurich, 1985
7: ROTH, Alfred, New school building, Thames and Hudson, 4th ed., London, 1966
8: http://www.stadtbild-deutschland.org/forum/index.php?page=Thread&threadID=1805
9: http://www.planet-mag.com/2010/architecture/nalina-moses/small-scale-big-change/
10: MARCIANO, Ada, Giuseppe Terragni opera completa 1925-1943. Officina edizione, Roma, 1987
11, 12: Mostra d’arquitectura escolar. Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament, 1986
13: Alfred Roth. Architect of Continuity. Waser Verlag für Kunst und Architekture. Zurich, 1985
14: Architectural Review. July, 1971.
The urban school. Buildings for Education in London 1870-1980. Greater London Council, London, 1983
15: Arquitectura COAM, 325, Madrid, 2001
16: KRAMER, Sibylle, Schools. Educational Spaces. Braun Publishing AG, Berlin, 2010
17: http://sancheztaffurarquitecto.wordpress.com/2008/11/29/kasuyo-sejima-1956-arquitecta-japonesa;
http://www.flickr.com/photos/bcmng/3668524304/sizes/o/in/photostream/
18: http://www.arquitecturadeavila.es/buscador.asp
Lliçó 3.2. El forat i la pell
0: Fotografia de l’autor
1: 2G. Nº 21. Editorial Gustavo Gili. Barcelona, 2001
2: School Buildings. The State of Affaire. The Swiss Contribution in an Internacional Context. Birkhäuser. Basel, 2004
3: DUDECK, M., A Design Manual. Schools and Kindergartens. Birkhäuser. Basel, 2008
4: SCHITTICH, C. (ed.), Solar Architecture. Birkhäuser. Basel, 2003
5: Les caraterístiques d’un edifici meditarrani. Noves solucions per la utilització de l’energia. Energie. Comunidad
Europea, 1999.
6: Fotografía de l’autor
7: DA documentos de arquitectura. Nº 64. CAA. Almería, 2008
8: Arquitectura Escolar 9. Munilla-lería. Madrid, 2006
9: Elaboració de l’autor
10: WIRZ, H. (ed.), Burkard Meyer. Konkret/Concrete. Quart Verlag. Luzer, 2007
11: Arquitectura Escolar 9. Munilla-lería. Madrid, 2006
12: Elaboració de l’autor a partir de dades a: Tectónica 31. Energía (II) instalaciones. Madrid, 2010
13, 14:. DUDECK, M., A Design Manual. Schools and Kindergartens. Birkhäuser. Basel, 2008
163