INFANTESA I JOVENESA DEL DR RODR~GUEZ MÉNDEZ

INFANTESA I JOVENESA DEL DR RODR~GUEZ
MÉNDEZ(18451919)
Dr. Josep M ~ N C H E Zi RIPOL&S
Poquesvegades tenim dades de primera mA sobre la vida, mentre eren estudhts, de les
nostres figures mixliques. Un cas qe&l és el del doctor Ramon Turró, la biografia del
qual fou feta per Joaquim Ruyra (el Tolstoi de les lletres catalanes, en boca de Josep
Pla). Ruyra coneixia pel cap baix tot el referent a a Turrb jove. Malauradament, com
tantes coses, el text es va perdre durant el terrabasM de la guerra civil; només es
retrobaren alguns trossos.
El doctor Rodríguez Méndez escrigué sobre eis seus records en una revisia W
c
a de
comenqment de segle, el nom de h qual ignoro; solament disposo de les *es
dedicades a la seva autobiografia i són Ilis que no porten el titol de la publicacib.
Confessa l'il-lustre doctor que ja havia redactat un article aniUeg a una p u b l i d b
titulada Higia
De la seva primera W t e s a a t e m de Granada, n'evoca dues cuacterístiques
pertanyents al seu d c t e r el repussail de la disciph, i una obstinada b s h de saber.
A l'escola achmm com a llevat d'indisciph per aixb, els seus pares el canviaren de
centre i hagué d'anar cada dia al d'un poble veí. A casa llegia tot el que queia a les seves
mans. El seu pare era un metge rural muy estudioso, autor de obras literarias. Era tan
important el tempsque-oc
a la lecbuxa dels Ilibres que omplien la bblioteca del
seu pare que aquest decidí un dia tancar-li el seu despatx. El doctor Rodríguez Mkndez
confkst, pero, que sovint no entenia gran cosa del que hi llegia.
El tercer curs de batxiller el féu a l'institut de Granada; hi coniinul vivint l'ambival&ncia
de mostrar, d'una banáa, poc inteks pels temes propis de I'ensenyament oñcial i,d'altra,
una gran inc-6
devers les lectures autonomes. Finalment, Ivame- d'un suqxns
insinuada per part de tres pdessors dos militars setirats i un prevere molt sever- li va
fer capgirar.
Del seu pare e l doctor Rodríguez CamfIo-,en recorda que era culte i molt trebaWor,
la manca de metges, afirma, feia que fossin venerats per la gent De la seva mare,
n'afíma coses tan extraordinihies com aquestes: "era una santa, siempre sonnente,
placentera; llevaba por to& partes una tranquilidad tan hlce que en parte alguna se
reverenciaron tmto las diosas Penatest!
Acaba el relat des seus records familiats dient: "siempreme ha sorprendido cómo el
cuerpecito mío, en tal medio, era un almacén de potentes alcaloidesy glucbsidosr!
Dels seus professors de babderaí, n'esmenta, entre d'altres, el cklebre Orti h a : "con
su psicologia, lógica y ética, que explicaba poco o nada y preguntaba al pie de la
leíra; íras él, cuando se @e a MadLid, Bamoeta, bueno como el p m bueno, que nos
impuso las obras de Monlh '!
Dels professo~sde la Facultat de Granada,en memora el professor Maestre de San Juan
( "era un excelente caballero, pero en clase !e temblábamos hmta con espanto" );
Gómez Torresyque fou més tard catedrAtic de Patologia General a Madrid; Guameerio,
de& i Garcia Duarte, pmfessors de Patologia ÚQ
r@
uiac
( "dos hornbres
eminentísimos, inolvidables maestros" ); Upez Argiieta ( %I divino viejo; el
Hipbcrates granadino" ) i Novoa, el qual mori de febre tifoide ( "ambos docentes de
Patologia Médica, superiores a todo encomio, el uno con su espiritu de observación
que no he visto igualadopor nadie, y el otro con las idear un tanto revolucionarim de
Jaccoud y de Niemeyer " ).
Fa referkncia també als abusos d'algun professor, que deixa tot un curs per a setembre
només pel fet que un alumne havia posat una cama a s o b ~de l'altra. Conta endemés
quepor una de esas r e f o m inaguantables tenien vuit assignatures &una hora i mitja
cada una, sense disposar de temps p r a res. @om a conseq*ncia, molts emmalaltiren
alguns de tuberculosi- i altres hagueren de deixar la cama.
-
TamE s e m un bon m r d del doctor Juan C m ( "el cirujano más hábil que he
conocido; ese colosal Creus era cate&ático de Operaciones, operaba de todo y de
todo bien, incluso laparotomias, a~topl&~as externas, cataratas, afecciones del
oído...; y en a p e l tiempo en que no se barruntaba siquiera la asepsia ni la antisepsia y
que se recurría a !as compresas de hilos hechos de trapos viejos, !aminados con cerato
simple y que rodabanpor todaspartes" ). El doctor M g u e z Méndez en fou intern de
Creus ( "cargo temido y de continuos sobresaltos" ). Del doctor Castillo Lechaga, de
Medicina Legal, en diu que fou un entusiasta de Pere Mata i un esperit cultivat,fi,
estimat i respectat pels alumnes.
Considefi la Facultat de Granada com la seva mare científica, tot d&nht-la com la
millor dEspanya en aquell moment. Al llarg de tota I'expsició, s'hi mostra vehement i
apassionat. Crec que són trets que deurien conformar una part important de la seva gran
personalitat, la qual desia& en el m6n universitari de la Barcelona de l'entresegle XIXXX. Hi fou catedrAtic d!Higiene, editor d'una gran revista -ia Gaceta M&ca Catalana-,
i consultor de l'aleshores anomenat Manicomi de Reus ( mis tard institut Pere Mata ).
En fa esment també d'alguns dels llibres de text de la Facuitat de Granada: estudil!
anatomia en el Jamain ( "el texto clásico" ) i el Sappey ( "obra muy rara; yo era, si no
me equivoco, el tinico estudante que la poseía en la Facultat" ); l'anatsmia
mimsoi,pica, la va aprendre "en la obrita del primer histólogo espaiiol, López Mateos,
en el van Kempen, y en alguna más que me prestara el bueno de D. Aureliano
Maesttv"; ia ter@uíica, en els llibres de Coca, Trusseíiu i Pidoux; la cirurgia, en l'obra
dtArgumosa; la higieneyen la de Monlau i M Levy ( "esta tiltimajhe la base de mis
conocimientospara hacer oposiciones a cútedra" ) i la medicina legal, en els textos de
Tardieu i de Pere Mata.
En un altre ordre de coses, el doctor Rodríguez Mtndez culíixi la literatura ( 'bnetrk
no poco en el campo de la retórica y poetica obtuve premios en varios certámenes
públicos, y harta tuve la pretensión de imitar a 10s grandes poetas y empecé a escribir
un magno poema -La Creación- en octuvas reales nada menos" ). Assegura que li fou
tan W versejar que, per tal d'esiahb temps, escrivia en vers la conespn&ncia que
mantenia amb les persones més íntimes. En aquest sentit, s'assembla molt a Ramon
Turró, el qual -sent jove- es p q o d també d'escriure amb Joaquim Ruym una obra
@tim de gran volada.
Trobo que exagera molt, el doctor Rodríguez MBndez, quan afirma que coneixia el llatí
tan bé com el castellh ( ' h e era igual expresmme en uno u otro idioma ...;como nifio
prodigio$í invitadopara dar conferenciar, siempre en latin" ).
Al fínaldel seu escrit, ens hi toma a deixar d'una p e p quan afirma: "acabo este relato
con una declaración tan imprevista como verídica. Ni me gustaba ni me gusta la
Medicina Entré y estoy en el gremio médico contra mi voluntad. El deseo de mi padre
de verme médico, que no 10 logró, pues la muerte me 10 urrebatara cuando iba por
cuarto afio,injluyó de modo potente en el cumplimiento del deber. No he desertado. En
medi0 de 10s eriales de la ingrata prdctica médica, dí con un hemtoso oasis, la
Higiene, que me ha hecho simpdtica mi situación".