LA INTERPRETACIÓ DELS EDIFICIS Quan analitzem una obra

ACTIVITATS INSTRUMENTALS PER A L’APRENENTATGE DE L’ANÀLISI D’OBRES
ARQUITECTÒNIQUES
ACTIVITAT: LA INTERPRETACIÓ DELS EDIFICIS
Quan analitzem una obra arquitectònica en funció de la interpretació, treballem les
tipologies dels edificis i els seus significats per tant pel que fa a les formes com pel que
fa altres possibles significacions (socials, econòmiques, religioses...), també la funció
per a la que han estat construïts i les funcions que ha fet durant la seva història. Per
altra banda situem l’edifici o construcció en la seva època en els aspectes socials,
polítics i evidentment culturals, fent un esment especial a la vessant artística, també
destaquem el més destacable de l’autor i la seva obra pictòrica. Finalment, comentem
els models que l’artista ha utilitzat en la seva concepció de l’edifici, així com les
influències que la pròpia obra ha generat a posteriori en altres artistes o estils.
ANÀLISI D’UNA OBRA
ARQUITECTÒNICA:
MUSEU GUGGENHEIM de Frank
Gehry
3/ INTERPRETACIÓ:
4.1. Significat:
Caràcter de l’edifici: públic i civil.
Simbologia: economicosocial
Altres consideracions formals:
“Para el Guggenheim de Bilbao tuve muy en cuenta la situación del País Vasco. Pero, sin duda,
lo principal es que trato de ser respetuoso con los vecinos, ser un buen vecino y no plantar en
medio del paisaje un edificio que reste armonía al conjunto, y, sobre todo, intento que el nuevo
ACTIVITATS INSTRUMENTALS PER A L’APRENENTATGE DE L’ANÀLISI D’OBRES
ARQUITECTÒNIQUES
edificio tenga mucho que ver con la arquitectura circundante, al menos con la sensación que
esa arquitectura me trasmite. Me importa mucho la gente, los vecinos, la población que tendrá
que ver eso todos los días.” 1
-Frank Gehry
4.2. Funció de l’edifici: (en el moment de la construcció i actualment)
La zona, en la qual està construït el museu, abans pertanyia a una fàbrica abandonada.
El Govern Basc, seguint el Pla de Revitalització, volia que la ciutat torni a mirar a la ria,
després d’un segle de donar-li l’esquena. Amb la construcció del Museu en aquesta
àrea, les autoritats van pretendre donar l’empenta inicial per recuperar-la
Ara mateix el Museu Guggenheim de Bilbao és una figura emblemàtica i un excel·lent
lloc d’exposició per a les obres d’art contemporànies, tot i que per a moltes persones el
propi museu és una obra d’art.
4.3. Context històrico-artístic:
Situació històrica:
“A principios de los 90s se formó Bilbao Metrópoli, una institución público privada quienes
prepararon un plan de revitalización de la ciudad. Este plan incluía la recuperación ambiental
del río Nervión y la construcción de un museo de arte que sirva como catalizador de la ciudad,
aunque no necesariamente ambos a la vez (de hecho el lugar propuesto estaba en otro sitio).
Por su parte, la fundación Solomon R. Guggenheim estaba atravesando una seria crisis
económica, a pesar del enorme patrimonio que poseía, 95% del cual se hallaba en los
depósitos de su museo en Nueva York. Thomas Krens, director del museo, estaba buscando
crear
una
sucursal
del
museo
en
Europa.
Si bien al principio Krens no se mostró muy entusiasmado en desarrollar el museo en la poco
conocida ciudad española, la seriedad y el entusiasmo de las autoridades locales terminaron
por convencerlo: la ciudad de Bilbao construiría un museo y tras el pago de franquicias, la
1
Frank Gehry. A. García – Abril. 24/10/2001. El cultural. 11/01/2016.
http://www.elcultural.com/revista/arte/Frank-Gehry/1468
ACTIVITATS INSTRUMENTALS PER A L’APRENENTATGE DE L’ANÀLISI D’OBRES
ARQUITECTÒNIQUES
fundación proveería las obras de arte de su costosa y única colección, además de la
asesoría.”2
4.4. L’autor, la seva obra i intencionalitat:
Autor: Frank O. Gehry
Nom de l’edifici: Museu Guggenheim de Bilbao
Cronologia de construcció: 1991-1997
Localització: Bilbao
Estil: Desconstructivisme
Intencionalitat de l’autor:
Estableix una forta connexió física amb la ciutat, l'edifici harmonitza perfectament amb
el pont de “La Salve”, creant un passeig fluvial i una àmplia plaça pública cap a la zona
sud del lloc, just on acaba la graella establerta de la ciutat. L'edifici al·ludeix als
paisatges de la zona i l'ús d'aigua i passarel·les corbes en consonància a la ria del
Nervión.
Tot i que la forma metàl·lica mirada des de l'exterior de dalt sembla una flor, des del
nivell carrer, l'edifici s'assembla més a un vaixell, evocant la vida industrial del port de
Bilbao.
Construït en titani, pedra calcària i vidre, les corbes aparentment aleatòries de l'exterior
estan dissenyats per captar la llum i reaccionar amb el sol i el clima. Clips de fixació
creen una petita deformació al centre de les rajoles de titani, fent que la superfície
semblés tenir ones amb els canvis de llum, lliurant així una extraordinària iridescència a
la composició general.
Tots aquests detalls aquest autor sempre els tenia en compte, ja que totes les seves
obres les fa que s’adaptin com a màxim possible al lloc de construcció de l’edifici.
2
F. GEHRY: MUSEO GUGGENHEIM, BILBAO. C. Zeballos.
http://moleskinearquitectonico.blogspot.com.es/2010/04/f-gehry-museo-guggenheim-bilbao.html
ACTIVITATS INSTRUMENTALS PER A L’APRENENTATGE DE L’ANÀLISI D’OBRES
ARQUITECTÒNIQUES
4.5. Models i influències:
El Frank Gehry feia servir una teoria, centrada en la fragmentació de la forma, d’un
filòsof francès, Jaques Derrida, per construir els edificis, però ho va fer a traves de
l’ordinador.
A partir de tenir les bases de l’estil deconstructivista s’inspirava per fer les seves obres
més conegudes. Però, no només li agradava experimentar amb les formes, per que
quedi tot molt interessant, sinó també feia servir materials inusuals a la construcció dels
edificis, com per exemple el titani.