Química al cos humá # Química del cuerpo humano

NATURALS:
QUÍMICA AL COS HUMÀ: Bioquímica, Citoquímica i Histoquímica.
INTRODUCCIÓ
La matèria viva és molt complexa. Per això per estudiar−la és divideix segons la seva estructura en uns graus
de complexitat anomenats: nivells d´organització.
Els nivells d' organització poden ser de dos tipus:
· Nivells abiòtics: Són els nivells on els components no tenen vida .
· Nivells biòtics: Són els nivells on els components tenen vida.
La biologia es divideix en altres branques que s´especialitzen en cadascun dels nivells d' organització.
En aquest treball m`especialitzaré en :
−Bioquímica: estudia el nivell molecular.
−Citoquímica: nivell cel·lular.
−Histquímica : nivell de teixit.
1.Bioquímica
La bioquímica és l' estudi dels fenòmens químics que tenen lloc a la matèria viva.
2.Citoquímica
La citoquímica és l'estudi de les reaccions químiques que es produeixen a la cèl·lula.
3.Histoquímica
La histologia és la ciència que estudia les reaccions químiques als teixits .
BIOQUÍMICA HUMANA
1.Bioquímica
Definició
La bioquímica és la ciència que estudia la vida utilitzant el llenguatge de la química. També estudia els
processos biològics a nivell molecular, i per aquest motiu en diuen biologia molecular. Per fer aquests estudis,
de la matèria viva, utilitza tècniques químiques, físiques i biològiques. A més, ens ofereix una visió
extremadament profunda i objectiva el fet biològic.
Tot ésser viu i qualsevol molècula integrada té que ser considerada el menys des de tres punts de vista:
1
− La seva composició
− La seva morfologia o conformació especial.
− La seva funció.
La part de la química que estudia la composició i conformació de les molècules es diu bioquímica estructural,
i s centre en el funcionament i transformacions de les molècules la bioquímica dinàmica o metabolisme.
BIOELEMENTS
El 99'25 % dels àtoms del cos humà són H, O ,C i N. El 0'75 restant correspon a nombrosos elements ( fòsfor,
sofre, clor, el iode , el sodi , el potassi, el calci, ferro i altres).
− Funcions bàsiques:
Funcions plàstiques o estructurals.(integren l'arquitectura del cos humà).
Funcions catalitiques .(elements variats per exemple el ferro)
Funcions osmòticas. (intervenen de forma iònica , en formen osmòtics distribució d'aigua en compartiments
inter i extra cel·lulars).
BIOMOLECULES
Els àtoms s'enllacen uns i altres per formar molècules. Les molècules integrants dels éssers vius es denominen
biomolècules.
Les biomolècules es divideixen en:
− Biomolècules inorgàniques.
− Biomolècules orgàniques.
Biomolècules del cos humà
La principal biomolècula del cos humà és l'aigua, que constitueix 2/3 parts del cos. També hi ha proteïnes,
sucre, lípids, metabòlics intermediaris, RNA, ADN i sals inorgàniques...
Enllaç iònic
Tipus de enllaços de biomolècules
Enllaç covalent
Isomeria
Les biomolècules es caracteritzen no solament per el àtoms que s'hi integren sinó per la posició que aquests
ocupen en l'espai.
òptica
2
isomeria
geomètrica
Animal
Cèl·lules Vegetal
Bacteriana
Membrana
Associacions
supramoleculars Ribosoma
Virus
Estructures moleculars
dels éssers vius
sucre
Molècules
Lípid
Proteïna
Àcid nuclèic
L'aigua
L' aigua és la biomolècula més abundant, tots els ésser vius la necessiten. Fins i tot, els éssers no aquàtics . La
majoria de les reaccions químiques es desarrollen a l'aigua i obeeixen les lleis de la físico−química de les
dissolucions aquoses H²O .
CITOQUÍMICA HUMANA
Què és la citoquímica?
La *citoquímica estudia la composició química de la cèl·lula i permet detectar la localització topogràfica
d'alguns principis immediats, enzims, metalls pesats i altres substàncies. Es considera com un nexe d'unió
entre la morfologia i la bioquímica.
En una reacció bioquímica hi ha tres passos fonamentals:
1.− Fixació: per a preservar les estructures i reactivitat funcional cel·lulars evitant fenòmens nocius per a
les mateixes i impedint també la difusió de components bioquímics entre els diferents compartiments
cel·lulars així com al mitjà extracel·lular . Existeixen diversos fixadors: metanol, etanol, acetona,
glutaraldehído ,formaldehído, etc.
3
2.− Incubació en el mitjà de reacció: com a conseqüència d'alliberar uns productes que bé per si mateixos,
o al combinar−se amb altra substància present, donen lloc a un precipitat visible en el lloc de la reacció.
3.− Contrast: per a ressaltar en tant que sigui possible el producte de reacció i permetre una òptima
visualització del nucli i del *citoplasma.
Les reaccions deuen tenir 3 característiques: sensibilitat, especificitat i reproductivitat
Les mostres a estudiar són extensions de sang perifèrica i de medul·la òssia, empremtes de teixits i cèl·lules
impactades mitjançant citocentrifugació procedents de diversos líquids biològics. Les mostres deuen ser
recents i a poder ser sense anticoagulants.
Per a la correcta valoració citoquímica cal intercalar controls positius i negatius.
Composició química d' una cel.lula
En els organismes vius no hi ha res que contradigui les lleis de la química i la física. La química dels éssers
vius, objecte d'estudi de la bioquímica, està dominada per compostos de carboni i es caracteritza per reaccions
esdevingudes en solució aquosa i en un interval de temperatures petit. La química dels organismes vivents és
molt complexa, més que la de qualsevol altre sistema químic conegut. Està dominada i coordinada per
polímers de gran grandària, molècules formades per encadenament de subunitats químiques; les propietats
úniques d'aquests compostos permeten a cèl·lules i organismes créixer i reproduir−se. Els tipus principals de
macromolècules són les proteïnes, formades per cadenes lineals d'aminoàcids; els àcids nuclèic ADN i ARN,
formats per bases nucleòticas i els polisacàrids, formats per subunitats de sucres.
HISTOQUÍMICA HUMANA
La histoquímica s'ocupa d'investigar l'activitat química que té lloc en els teixits. Els mètodes histoquímics han
estat molt útils en l'estudi d'enzims, substàncies catalitzadors que controlen i dirigeixen moltes de les activitats
cel·lulars. La major part dels coneixements sobre els enzims es va obtenir a partir d'estudis portats a terme
després de retirar els enzims de les seves cèl·lules d'origen, però fins que la histoquímica no es va introduir, l'
l'anatomista no va ser capaç d'observar al microscopi les cèl·lules que transportaven enzims específics o de
calcular quanta era la seva activitat en les distintes cèl·lules sota diverses condicions.
Una tècnica histoquímica important consisteix en l'ús d'isòtops radioactius de diversos elements químics
presents en les cèl·lules i els teixits. Els elements marcats amb isòtops radioactius s'administren als
organismes vius, fet que permet a l'investigador seguir el rastre de les vies que prenen aquestes substàncies a
través dels diversos teixits. És possible calcular el grau de concentració i dilució dels elements dintre de
components cel·lulars específics si es determina la radiació emesa a partir d'aquests teixits. Aquest
procediment fa possible l'estudi de la distribució i concentració d'isòtops en talls de teixits de la mateixa forma
que se solen examinar habitualment al microscopi. Aquest estudi denominat autorradografia s'efectua
col·locant les mostres de teixit radioactiu en contacte amb pel·lícules i emulsions fotogràfiques sensibles a la
radiació.
Altra tècnica de localització de compostos químics en talls fins és la microincineració: l'escalfament de
seccions microscòpiques fins el punt que els materials orgànics presents són destruïts i només queda l'esquelet
mineral. Llavors és possible identificar els minerals restants per procediments químics i microscòpics
especials. Per tant, la microincineració proporciona altra forma de localitzar elements químics específics
dintre de cèl·lules o components tisulars determinats.
Altre descobriment en el camp de la histoquímica és la microespectrofotometría, un mètode exacte d'anàlisi de
4
color. En aquesta tècnica s'analitzen els colors d'un tall fi de teixit espectrofotómetro, un instrument que amida
la intensitat de cada color en amb un funció de la seva longitud d'ona. La microespectrofotometría és útil per a
estimar les característiques de cèl·lules i teixits no tenyits amidant la seva absorció de longituds d'ona
específiques. Altra aplicació és realitzar valoracions exactes respecte a la naturalesa i intensitat del color de
les reaccions. Al seu torn aquestes valoracions proporcionen informació precisa respecte a la localització i
intensitat de les reaccions químiques en els components dels organismes vius
BLIOGRAFIA
−Buscadors: GOOGLE.COM
YAHOO.COM
−Web:SUPERFUND.PHARMACY.ARIZNA.EDU/toxmb/c1−1−1.htlm
− Llibres: Biologia i geología,3r ESO, Grup Promotor Santillana .
Bioquímica humana curs bàsic José M. Macarulla i Fèlix M. Goñi
bioquímica Lubert Stryer ed.: reverté
−Enciclopèdia: Diccionario Enciclopédico Básico
Enciclopedia Universal Sopena
5