PALMA.—MARZO DE 1891 NOTAS PARA UNA ESTADÍSTICA

Anuncio
PALMA.—MARZO
8 U M A R I Ü
DE 1891
J a c m e en casa d a q u e l l ; p e r ç o
h a p r o v e h i t aquell
c a p i t a l m e n t é s s e r e x e c u t a t e penjat en f o r m a q u e
I.
Datos
para
u n a estadística
( c o n c l u s i ó n ) por D> E. K.
liistórico-cri mi nal
H
I I . E l T o r r e n t de Parells ( p o e s i a ) p o r D. M, Cosía
Pit.
y JJobera,
III.
Los g r e m i o s d e P a l m a en la procesión del ) ueves
t
Ï V. Desdo m ¡ c e l d a » caita cuarta, por y G. A. B ü c q u e r .
Retablo d e malas costumbi e
b
Declaraciones J e
una causa cri mi nal seguida en la c u n a
M e n o r c a en i }i8> p o r
VJ
de Ci uda'dela de
E. K, A.
V e n t a d e una porción de tierra
t
de la alquería
La pas&a*
V¡l
r
N o t a s bibliográficas.
Lámina l x i v . — L á p i d a
Pliego
t
den j a c m e
en
acordada
Colombas,
de la
sabent la m o r t q u e
fer d e n G u i l l e m
Bosch,
jurat d e
aquella n o li d e n u n c i a , c apres t o en la m o r t daquell,
q u e fent la c e r c a a c u s t u m a d a
sepulcral
en la S e o de M a -
Mora.
1 } d e la Vida d e R a i m u n d o
Lulio por el
p e r la p r e -
sent c i u t a t sia aportat
j . — E x e c u c i ó d e un h o m e apellat A n d r e u , l o
qual e s stat sclati d e n J a c m e
llorca, d i b u j o de JD, G,
P
2.— E x e c u c i ó
parroquia de P e t r a , l o qual
P e t r a , ab lo qual era ab s a g r a m e n t e H O M E N A T G E ,
S a n t o , p o r D. £ P<
V
l a n i m a li sia separada del c o r s .
Aguiíú.
Morey de Arta, lo
qual ha c o n f e s s a t h a v e r pres, m o r t e m e n j a t c e r t
bestiar; perquè correga
fos m e s
en galera
la vila a b assots e apres
a arbitre
del L o c h t i n e n t g e -
neral.
Pascual.
4 . — E x e c u c i ó de tres h o m e n s , P e d r u t x o S a r t ,
F r a n c e s c h M o r e y c M a t h c u M i r , i n v e t e r á i s ladres
NOTAS PARA UNA ESTADÍSTICA
e robadors de bestiars,
diverses t e m p s e d i e s ;
HISTÓRICO-CRI
MINAL
fets e n g r a n
nombre en
p e r ç o m a n a aquells é s s e r
p e n j a n t s , los d o s p r i m e r s a l e s forques
den B a -
l l e s t e r , é e n M a t h c u Mir a les f o r q u e s del Moll e
| C o n c ] usión |
apres q u e s i a aportat a les f o r q u e s n o v e s del c a mi de S ó l l e r .
A n y 1468.
5.—Execució
1.—Execució
de J a c m e Ferrer,
chi n a d a m e n t e d o l o s a
lo qual m a -
a b pensa del liberada u n a
e moltes vegades a temptat, migensant cert
trac-
tament, metsinar c matar mestre J a c m e Rosselló,
cosingerma
s e u , l o qual
acte
per son sforç c
propòsit ha volgut deduir a efecte
haver a ses mans
los bens
tant d e t e s t a b l e c r i m
Barthomeu Coll,
dun sclau
apellat J u a n , d e n
l o qual ha furtat un anyell del
dit s e u a m o , l o qual p o r t a v a dins un s a n c h p e r
menjar
en la present c i u t a t ;
q u e c o r r e g a la vila
ah a s s o t s .
6 . — E x e c u c i ó d e J o h a n M a r t i , d e la ciutat d e
per obtenir ;
B a r c e l o n a , notari rebella e t r a y d o r a la M a g t . del
d a q u e l l . E c o m tal e
S r . R e y , l o qual p e r s e v e r a n t e n la r e b e l i o e s stat
sia p r o d i t o r i a m e n t
comes,
s t a n t , h a b i t a n t e m e n j a n t a despesa del dit m e s t r e
Afw VII.—Tomo IV.—Nthii.
i)2.
pres dues vegades c d e r r e r a m e n t m e s e n g a l e r a s ,
e apres e n fusta a r m a d a e s v e n g u t
e n la p r e s e n t
26
e fets diverses
d e n u n c i a r , e ha c o m e s e s altres c o s e s leges e de
d a m p n a t g e s , e l o s dits preses ha a p o r t a t s a M a h o ,
mal e x i m p l i ; p e r q u è en p u n i c i o e c a s t i c h fos tret
los qual alia t e p e r s o n e r s ; e a p r e s anant
del
ylla e h o r a acaptada ha presa g e n t
dita fusta a r m a d a
exint
e n la
de M a h o ab v o l u n t a t e
c a r c e r reyal e fent la c e r c a a c u s t u m a d a sia
a m e n a t a la plassa del M o l l e alia sia li tallada la
p r o p ò s i t d e fer d a m p n a t g e a i s feels vassals del
lengo
S r . R e y e s stat p r e s ; p e r q u é sia tret del c a r c e r
m i e s e a p r e s q u e fos penjat p e r l o c o l l .
fent la c e r c a
c
q u e s o n e n aquella sia
blasfè-
i j . — E x e c u c i ó de J o h a n R i b e s , lo qual s t a n t ,
a c o s t u m a d a sia a p o r t a t a la plassa
del M o l l e e n l e s f o r q u e s
ab la qual ha d i t e s n e f a n d i s s i m e s
m e n j a n t e b e v e n t e n casa d e n J o h a n O l i v e r , t e xidor de li de la vila de S ó l l e r , ab p e n s a d c l l i b e -
penjat p e r lo coll en guisa q u e m u i r á .
Calafat d c V a l l -
rada u n a e m o l t e s v e g a d e s m a x i n a n t e desijant la
d e m u s s a , lo qual ab pensa d e l l i b c r a d a , p e r s o n
m o r t del dit seu a m o , e n s e m p s a b la d o n a m u l l e r
p o d e r , ab un a l t r e , ha nafrat e m o r t de deu c o l p s
d a q u e l l , stant aquell
en J o h a n
han
7.—Execució
Vidal,
den G u i l l e m
dins la cavalleria
de C a n e t , la
dat a b e u r à
malalt de m a l de s a n t i r i , li
dolosameut
qual tenia en c o m a n d a e era h o r t o l a d a q u e l l a ; de
p o c c i o n s , vista la o p o r t u n i t a t
q u e a t t e s l e s qualitats del dit d e l i c t e e
e q u e ells r o m a u g u e s s e n
invassio
certes
s c u s a t s , 1 han m o r t , e
p u b l i c a feta a aquell en la dita p o s s e s s i ó , e s stat
axi h o ha c o n f e s s a t lo dit J o h a n
delliberat q u e sia penjat en les f o r q u e s d e ! M o l l .
perquè
8 . — E x e c u c i ó d e un catiu apellat J o a n , n e g r e ,
de! dit J o h a n
que correga
v e r s e s t e m p s , f r a u o s a m e n t e ab v i o l e n c i a , e n t r a n t
del M o l l .
la vila e sia penjat en
d e m p n a t q u e c o r r e g a la vila p e r los l o c h s a c u s t u -
qui fo d e n J o h a n
m a t s de la p r e s e n t
J o h a n R i b e s l o dia passat
ciutat c apres penjat en l e s
muller
O l i v e r a m o s e u ; p e r q u è en pena
IJ.—Execució deia
p e r q u é es stat c o n -
R i b e s , e asso
jahia c a r n a l m e n t ab la dita d o n a
c o n v e n s u t d é d i v e r s e s furts per aquell fets e n d i en c a s c s e a q u e l l e s trencant;
pohores e
del mal q u e havia
les forques
dona F r a n s o y a ,
muller
O l i v e r , la qual e n s e m p s ab en
ab gran d o l c ab gran
t r a h i c i o havia m o r t a b m e t s i n e s lo dit marit s e u ,
f o r q u e s d c la plassa del M o l l .
9 . — E x e c u c i ó de u n h o m e apellat J o a n , q u i fo
e asso p e r tant c o m adulterava ab l o dit J o h a n
M e s q u i d a de la p a r r o q u i a de
R i b e s ; p e r q u è en pena m a n a aquella esser rosse-
F e l a n i g , e ara aquell dit J o h a n e s m i s s a g e e saig
gada p o r l o s l o c h s a c u s t u m a t s d e la p r e s e n t ciutat
de la p a r r o q u i a de S a n t a n y í , l o qual ha confessat
e apres penjada en les f o r q u e s
e s s e r e n t r a t e n la c a s a den S i m ó n
nera que m u y r a .
sclau
den A n t o n i
L a n e r e s , de
vegades
1 4 . — E x e c u c i ó de un sclau apellat D a m i à , de
lochs hon
n a c i ó d c n e g r e s , l o qual ha c o n f e s s a t q u e induït
dita p a r r o q u i a , tres v e g a d e s , c Ics d u e s
ha preses de un a r t i b a n c h
de c e r t s
del Moll per m a -
havia d i n e r s Lij lliures vj s o l s , e l a tercera vegada
del
era e n t r a t p e r furtar m e s d i n e r s e es stat p r e s ;
d u e s v e g a d e s a b u n a r u c h a ; p e r q u è fassa la c e r c a
p e r q u é en pena e p u n i d o dels dits furts, a t t a n e n t
a c u s t u m a d a e sia penjat
que es saig, que exint
del c a r c e r li sien
levades
sperit
diaboücal havia haut c o n c u b u i r
15.—Execució
per
en les f o r q u e s del M o l l .
de d o s c a t i u s ,
lo un apellat
les o r e l l e s e n la plassa d e la C o r t c apres c o r r e g a
J o h a n n e g r e , e laltre L a t z e r , c o n v e n s u t s ç o es lo
la vila a b a s s o t s e m e s apres en g a l e r a a b c n i p l a -
dit J o h a n h a v e r m o r t a certa bestia de lana e aque-
cit del L o c h t i n e n t general.
lla s c o r x a d a c m e n j a d a s a b e n t sentint e c o n s e n t i n t
10.—Execució
qual ha c o n f e s s a t
de A n t h o n i Basset n o t a r i , lo
lo dit L a t z c r , per ç o en pena q u e c o r r e g u e n
haver
vila per los l o c h s a c u s t u m a t s a b assots b e n d o n a t s .
falsificada e
falsament
fabricada u n a carta de fi d e q u a n t i t a t de d o s m i lia l i u r e s ,
la qual carta j a m e s
era stada fermada
16.—Execució
convensut
dc Eranci Santes
de diversos
la
Eusia (sic)
furts a n t i c a d a m e n t
per
r a o es estat c o n d e m p n a t
aquell c o m e s e s , part dels quals avuy se s o n t r o -
q u e sia penjat p e r l o c o l l e lanima li sia separada
b a t s ; p e r q u è en pena q u e sia penjat p e r l o c o l l .
per algun;
p e r la qual
17.—Execució
del c o r s en m a n e r a q u e m u i r á .
1 1 . — E x e c u c i ó d e L u c h B a u d e t , l o qual p o s -
g r e , l o qual
de un sclau apellat J o h a n , n e -
h a fets d i v e r s e s furts axi d e b e s t i a r
p o s a d a la t e m o r de n o s t r e S e n y o r D e u J h u . X p s .
c o m de f o r m e n t ; p e r q u è provei sa S r i a . q u e fent
e d e la s a n c t a Creu e d e la h u m i l V e r g e
madona
la c e r c a a c u s t u m a d a c a m a n a t a la plassa del M o l l
S a n c t a M a r i a n e t e m e n t la c o n d i c i ó r e y a l , h a d i -
sia penjat p e r lo coll en les f m q u e s q u e en a q u e -
tes n e f a n d i s s i m e s p a r a u l e s , blasfèmies e j u r a m e n t s
lla s o n , c apres sia a p o r t a t
d e n o s t r e S e n y o r Deu J h u . X p s . e de la s u a b e -
Pont d' Inca.
n e y t a m a r e e de la sancta C r e u , les quals s o n tan
e n o r m e s dites c fetes q u e n o s c o m p o r t a r e c i t a r n e
en l e s f o r q u e s del
1 8 . — E x e c u c i ó d e un sclau apellat J o h a n , d e
n a c i ó de t a r t r e s , c o n v e n s u t de diverses
furts de
27
bestiar y altres furts; que sia penjat c n les forques
levat al m i g dc la plassa de la C o r t , e sia t o r n a t
del M o l l .
a la p r e s o , en f o r m a que si lo dit nafrat
1 9 . — E x e c u c i ó de B e r n a t P o n s , f o r n e r , m a j o r
dc dies, de la vila de M u n t u i r i , !o qual ab pensa
acordada ab daltres
ha m o r t o
ha stat a
matar
2 3 . — E x e c u c i ó de Gabr iel B a l l e s t e r , lo
fugint d e n B e r n a t M a r r a d e s cap
c o n s e n t i r c e x e c u t a r la m o r t seguida en la p e r s o -
lencalsava,
na de A n t h o n i J o h a n de ia dita vila, ab lo
volersc
qual
moria
a m p l a m e n t per justicia hi fos p r o v e h i t .
continuadament
qual
de g u a y t a ,
deya
qui
a la c o r t
no
aturar ne esser o b e d i e n t , e m e s lo ferro
era ab s a g r a m e n t e h o m e n a t g e . E jatsia q u e per
de la verga que aportava detrás vers lo dit
lo dit sol s a g r a m e n t
nat qui ab un rossi l o e n e a l s a v a , ab la qual verga
c homenatge
ell e caseu
Ber-
qui c o n t r a fa de fet o sab lo qui es ab s a g r a m e n t
lo dit rossi fou nafrat;
ab ell n o d e n u n c i a n l c y dega m o r i r , e m p e r o c a n -
dita verga arranca la c o l t e l l i n a que a p o r t a v a , te-
sant l o dit h o m e y ,
nint aquella alt c n la m a la hora quel dit B e r n a t
m o r t , aquell
sens l o
qual
era d i g n e de
h o m e y a j u s t a t , proven i e m a n a
dit B e r n a t P o n s esser p e n j a t
lo
feya
son
sforç
c apres h a c perduda
la
de p c n d r e l ; attes c o n s t a per lo
p e r lo coll a les
dit B a l l e s t e r esser dit c r i d a n t , «uda, tallades, a x i m
f o r q u e s den Ballester v u l g a r m e n t d i t e s , c o r r e g u d a
l e x a r a s » , lo qual parlar m o s t r a v a ell v o l e r s e de-
la vila per los l o c h s a c u s t u m a t s
fendre del
de
la
present
ciutat.
dit
B e r n a t c n o esser o b e d i e n t a fa
c o r t ; per so m a n a
2 0 . — E x e c u c i ó de
Geronim
Aulet,
p r o d i t o r i a m e n t p e r c e r t a speransa
lo
qual
de r e m u n e r a -
c i ó ha d o n a d a una coltellada per la cara au Pau
Marti t i n t o r e r ,
s o t s b o n a a m i s t a t cridat al lindar
d c la p o r t a de casa sua h o r a a c a p t a d a .
E mes
ral
esser m a n a t
lo m a g e h .
Lochtinent
a un Uadouer qui
qui esta davant la c a r n i c e r í a
gene-
es la plassa
de la vila de C a m -
pos e c n aquell sia penjat p e r l o c o l l .
2 . 1 . — E x e c u c i ó de B e r e n g u e r Maura de la vila
de A l c u d i a , lo qual ha o t o r g a t
ell e a l t r e s esser
haja persuadida d o l o s a m e n t e ab e n g a n t r e t a de
stats e m p r a t s per c n V i c e n s Mèlia de la dita vila,
casa sua propia una c e r t a d o n a m a r i d a d a , ta qual
c o m aquell dit V i c e n s v o l g u é s naffrar e afollar
e n s e m p s ab daltres c ò m p l i c e s seus v i o l e n t a m e n t
en B e r e n g u e r
sen p o r t a r e e m e t e r e n en galera e aquella
lo havia nattrat, pregant que fossen ab ell en fer
tingueren
p e r spay de
vuyt
alia
d i e s , fins que per
lo m a g n i f i c h L o c h t i n e n t a sabuda del qual
venen
A l e n y a r , lo
lo d i í l i b c r a t , c s i g n a n t m e n t
qual
lo
en
dies passats
dit Maura lo hi
ofteri per tant c o m lo dit A l e n y a r li havia affollat
10 dit cas f o n c h aquella t r e t a dc la dita g a l e r a .
un seu c o s i n g e r m a apellat
E
axi m a t e i x ha confessat esser stat en c o m p a n y i a
mes
a t e n t a s de
portarsen
violentament
un
Miguel
Renovart,
c
altra d o n a , la qual de casa sua sen haguera a p o r -
daquells qui m a t a r e n
tada sino per c e r t a quantitat
ah lo qual lo dit M a u r a era ligat ab s a g r a m e n t e
11 f o n c h d o n a d a .
per los l o c h s
de p e c u n i a la qual
P e r tant q u e c o r r e g a
la vila
a c u s t u m a t s e aportat a les f o r q u e s
del Moll en a q u e l l e s sia p e n j a n t p e r lo c o l l .
E x e c u c i ó de la dona A n t o n i n a ,
homenatge. E
lo dit B e r e n g u e r
per tant c o m
Alenyar,
lo dit Maura
sabia
t o t e s les dites c o s e s e n o les d e n u n c i a al dit A l e n y a r es estat c o n d e m p n a t que sia m a n a t a les for-
la qual
q u e s d c la vila de A l c u d i a , c o n s t r u i d e s per lo ca-
ha confessat a g r a n s u b j u g a c i o sua ab e n t r e v e -
mi qui va a M a l l o r q u c s , e c n a q u e l l e s sia p e n j a t
n i m e n t de c e r t a
p e r lo c o l l .
pecunia
ha
fet q u e n G e r o n i m
Aulet ha dada una coltellada
p e r la cara an Pau
Marti dins la casa
de la sua propria h a b i t a c i ó ,
2 5 . — E x e c u c i ó de un h o m e apellat
L o p i s , lo qual c n
c e r t a brega quis
Ambros
segui
en la
lo qual la dita dona g r a n t e m p s havia tenia p e r
vila de I n c a e n t r e alguns axi d c una par c o m dal-
a m i c h , c apres essent c o n c o b i n a den B e r n a t G i -
t r e , tira una lansada c n B a r t o m e u Masip qui
era
labert ha tractat e g i u y a t c o m dit es la dita c o l -
en la dita b r e g a ,
del
tellada esser d o n a d a , p e r q u è c n p e n a c o r r e g a la
qual c o l p es m o r i ; perquè per p u n i c i o sia
vila ab assots ben donats e sia axellada del p r e -
en lo c a m i qui va de la ciutat a I n c a en un pi es
sent r e g n e a arbitre del L o c h t i n e n t g e n e r a l .
e n t r e S a n c t a Maria des c a m i e C o n s e l l .
2 2 . — E x e c u c i ó de B l a s c o
del s e n y o r
c o n c o r r e r en
R e y , lo
qual
dc Cesse,
proditoriament
sens
altra, e n la exida de la plassa d c la C o r t ha d o per la
cara
au
S a s t r e , en p r e s e n c i a de m o l t e s g e n t s ; p e r ç o
provehít
q u e cn
continent
en
la c u x a ,
penjat
olíkial
ell causa p r e c e d e n t ans induit p e r
nada u n a gran coltellada
e ferí aquell
Pere
fou
lo p u n y dret li fos
E.
K.
AGUILÓ.
m •——
28
T O R R E N T DE P A R E L L S
l ' h o m e de terra c a m i n a n t m e s q u í ;
m e s p ' e l c o r a t g e y la fatiga i n m e n s a
n ' e s alta
EN
m i t x de n u e s s e r r e s c n c r c s p a d c s ,
recompensa
m i r a r . . . . lo q u e ' s p o t v e u r e s o l s aquí !»
ones petrifkadcs
M.
COSTA
Y
LLOBERA,
PRE.
del vell m o n r e m o g u t en t e m p o r a l ,
s e m b l a q u e 'ls g e n i s del t e r r o r s ' uniren
y fins al m a r s ' o b r i r e n
aquest passatge per c a r r e r triunfal
V e p e r trist r o q u i s s à ' l t o r r e n t
d'Aubarca;
1' h o r r e n d a Fosca a b a r c a
les aigües p u r e s devallant del Gorch;
y dels d o s t o r r e n t a l s p e r c o n f l u e n c i a
sa greu
LOS
GREMIOS
E N LA P R O C E S I Ó N
DE
DEL JUEVES
N ningún otro número
el p r e s e n t e
, q u e desde
PALMA
SANTO
más oportuno que
p u d i é r a m o s publicar el o r d e n
m u y antiguo guardaban
g r e m i o s de esta capital en la p r o c e s i ó n
los
del J u e -
ves Santo.
magnificencia
desplega f o r m i d a b l e I' Entreforch
N u e s t r a s noticias p r o c e d e n del a ñ o 1 7 9 2 , h a b i é n d o n o s sido posible c o m p l e t a r l a s c o n la r e -
C o m á rnurades de m a c i s a r o c a ,
q u e fins als n ú b o l s t o c a ,
lación del M i s t e r i o [els passos d'es dijous sani) q u e
llevaba cada g r e m i o
M o l i n e r o s de v i e n t o — L o s sanios inocentes.
una y altra ribera van c r e x e n t .
Si alguna p e n y a mé.¡ g e g a n t s' e m p i n a ,
Medidores y cribadores—La
Transfiguración
en el Tabor.
la t e s t a m é s i n c l i n a ,
c o n m o g u d a d ' e s g l a y , s o b r e '1 t o r r e n t
S o g u e r o s — La Samaritana.
Terciopeletos—La
Com á boques d'oracle, obertes coves
apar q u e donin n o v e s
resurrección de Lázaro.
M a u t e r o s — L a entrada en Jerusalen.
M a r c h a n d o s — L a despedida de María Santísima
de ve lls misteris ignorats p e ' 1 m o n .
Sombrereros—La
T a l r o c a p e r l o s segles Ilavorada
E s p a r t e r o s — L · i Oración en el Huerto.
a b 1' o b r a e s c u l p t u r a d a
M o l i n e r o s de agua—San 'Pedro cortando la
d ' a n t i q u i s s i m e s g e s t e s se c o n f o n .
A l ç a n t la vista, q u e 1' esglay a b a x a ,
n o m é s b l a v e n c a faxa
de c e l se d e s c o b r e i x , tal c o m un riu
q u e va t o r c e n t l o pas allá en 1' a l t u r a ,
e n c l ò s dins
l'estretura
per e n t r a '1 d o b l e p c n y a l a r a s p r i u .
Axi en son llit d ' a b i s m e s p e r s e v e r a
1' a n g o s t a
torrentera,
c o m una ginya qu'algun jorn
dexá
o b e r t a de M a l l o r c a en l e s e n t r a n y e s ,
passant p e r les m o u t a n y e s ,
la c a r r o ç a v i v e n t d e I e h o v á h .
A r r e u v e s t e n l o s murs d' aquest a b i s m e
ab m á g i c h s i m b o l i s m e
semprevives silvestres y lloré,
c o m si d i g u e s s e n : «T i n m o r t a l m e m o r i a ,
la b r o s t a de la g l o r i a
per aspres v i e s y ab a f a n y s ' o b t é . »
« S o l s j u n t a n t la fatiga ab lo c o r a t g e ,
a t e n y aquest
paratge
Cena.
oreja á Marcos.
A s e r r a d o r e s — L a traición de Judas.
T r a g i n e r o s de garrote—LaSenlenciade Chisto
Hortelanos—Compañero ijuien le ha herido.
Alhamíes—Llevan á Christo de casa Herodcs
á la de Pílalos.
Carniceros—Cuando acolaron á Christo.
Horneros—Christo coronado de espinas.
Texedores
de lino — Christo en el balcón:
Hecce-Homo.
Pescadores—Lavatorio de 'Pilotos.
Alfareros—Christo con la cru^ á cuestas.
C u b e r o s — L a verónica.
Carpinteros—Caula deChrislo con la cru\.
Zapateros—Juegan ¡a túnica á dados.
Sastres—Enclavando ó Chrislo.
T e j e d o r e s d e lana—Cuando dieron hiél y vinagre a Chrislo.
P c 1 a y res—Chrislo enclavado.
H e r r e r o s — L a Virgen al pie de lacru^.
La c o l o c a c i ó n o b e d e c e á la m á s rigurosa a n tigüedad y e n d o
á la cabeza l o s m á s m o d e r n o s
según expresan las notas c o n s u l t a d a s .
E.
P.
29
MI C E L D A l'I
DESDE
g e n aún y r e f r a c t a r i o á las i n n o v a c i o n e s c i v i l i z a d o r a s . Al v o l v e r al m o n a s t e r i o , d e s p u é s de h a b e r m e
CARTAS
LITERARIAS
CARTA
CUARTA
detenido
aquí para r e c o g e r u n a t r a d i c i ó n
de b o c a
de u n a
aldeana,
allá para
oscura
apuntar
los
f a b u l o s o s d a t o s s o b r e el o r i g e n de un lugar ó la
f u n d a c i ó n de un c a s t i l l o ,
trazar l i g e r a m e n t e con
L ' E R I D O S a m i g o s : El t i e m p o , q u e h a s t a a q u í
el lápiz el c o n t o r n o de una c a s u c a m e d i o
se m a n t e n i a r e v u e l t o y m u d a b l e , ha s u f r i -
m e d i o b i z a n t i n a , un r e c u e r d o de las c o s t u m b r e s ,
do ú l t i m a m e n t e u n a n u e v a
ción, cosa,
alturas,
á la
é inesperada
verdad, poco
d o n d e la p r o x i m i d a d
t i e n e de
continuo
como
u n a c o m e d i a de m a g i a ,
extraña
variaá estas
del M o n c a y o
nos
á los e s p e c t a d o r e s
embobados y
de
suspensos
ó un t i p o p e r f e c t o de los h a b i t a n t e s , n o h e podido m e n o s de r e c o r d a r
símil
f l o r en
de
el
de las a b e j a s q u e
flor y
mtel.
vuelven
Los
antiguo y
andan
á su
escritores y
c o n el r á p i d o m u d a r de las d e c o r a c i o n e s j d e las
hacer con frecuencia algo
escenas.
cuanto
bochorno
á desigual y
los
de
cargadas
artistas
debiau
de esto m i s m o .
Sólo
así p o d r í a m o s
de una p r i m a v e r a , q u e
en
é p o c a q u e se v á , de la q u e s ó l o quedan h o y a l g u -
c a p r i c h o s a nada t i e n e
que
nos rastros en
los
la ú l t i m a p a l a b r a de
más
apartados
e n v i d i a r á la q u e disfrutan ustedes en la c o r o n a d a
nuestras p r o v i n c i a s , y de
v i l l a , ha s u c e d i d o un t i e m p o c o n s t a n t e , s e r e n o y
m a ñ a n a un r e c u e r d o c o n f u s o .
b a s t a n t e m e j o r de
las d o l e n c i a s que
c u a n d o n o m e i m p o s i b i l i t a n del t o d o , m e q u i t a n
una
rincones
la q u e a p e n a s
de
restará
Y o t e n g o fé en el p o r v e n i r : m e c o m p l a z c o en
t e m p l a d o . M e r c e d á estas c i r c u n s t a n c i a s y á e n contrarme
colmena
de
de frió y
recoger
manoseado
revoloteando
calor,
A las a l t e r n a t i v a s
aires y de
árabe,
asistir m e n t a l m e n t e á esa i n m e n s a é
i n v a s i ó n de las n u e v a s ¡deas q u e r a n
irresistible
trasformando
p o r lo m e n o s el g u s t o para las largas e x p e d i c i o -
p o c o á p o c o la faz de la h u m a n i d a d , q u e m e r c e d
nes, he
á sus e x t r a o r d i n a r i a s i n v e n c i o n e s f o m e n t a n el c o -
podido
contornos y
Somontano.
dar
una
gran v u e l t a p o r e s t o s
visitar los p i n t o r e s c o s
Fuera
del c a m i n o ,
lugares
del
y a t r e p a n d o de
mercio
de la
de los países
inteligencia,
r o c a en r o c a , y a s i g u i e n d o el c u r s o de una huella
des n a c i o n a l i d a d e s , y
ó las p r o f u n d i d a d e s
las p r e o c u p a c i o n e s
de una
cañada,
he
vagado
e s t r e c h a n el
vinculo
f o r t i f i c a n d o el espíritu de las g r a n borrando, por
d e c i r l o así
y las d i s t a n c i a s ,
hacen caer
t r e s ó c u a t r o dias de un p u n t o á o t r o p o r d o n d e
u n a s tras o t r a s las b a r r e r a s q u e separan á los p u e -
m e l l a m a b a n el a t r a c t i v o d e la n o v e d a d , un sitio
blos.
inexplorado, una senda
q u e es i n h e r e n t e á la naturaleza frágil del
quebrada, una punta
al
obstante,
sea c u e s t i ó n de p o e s í a ,
sea
hom-
b r e s i m p a t i z a r c o n lo q u e p e r e c e y v o l v e r los o j o s
parecer inaccesible.
N o p u e d e n ustedes
e impresiones que,
No
figurarse
el b o t i n de ideas
para e n r i q u e c e r la i m a g i n a -
c i ó n , h e r e c o g i d o en esta vuelta p o r un país v í r -
con c i e r t a triste c o m p l a c e n c i a hacia lo q u e y a n o
e x i s t e ; ello e s , q u e en el f o n d o de m i a l m a c o n sagro
como
una
ración profunda
pasado,
especie
de c u l t o , u n a
p o r t o d o lo
que
vene-
pertenece
al
y las p o é t i c a s t r a d i c i o n e s , las d e r r u i d a s
f o r t a l e z a s , los a n t i g u o s usos de nuestra vieja l i s [* j
T o d a v í a d e s p u é s de d í e z a ñ o s d c p á b l i c o trabajo
p a ñ a , t i e n e n para mi t o d o e s e i n d e f i n i b l e e n c a n t o ,
no ha d e s a p a r e c i d o del todo usa m o n o m a n i a n e c i a d e las
esa v a g u e d a d m i s t e r i o s a de
a l m a s f r i v o l a s q u e c o n d e n a , sin c o m p r e n d e r l a s , d e t e r n o
un dia
ridiculo
tas p a c i e n t e s tareas d e la A r q u e o l ó g i c a , c a l i f i -
c á n d o l a s con o l í m p i c o d e s d e n de chifladuras
( s i c ) . Su
c i o n e s , vuelven
v i s t a m i o p e tío alcanza sino b r e v e li ori i o n l e , tras el c u a l
de
colores
se o c u l t a n la u t i l i d a d y la i m p o r t a n c i a q u e r e v i s t e n ; V
las
tinieblas
mis
siempre.
a ú n q u e n u e s t r o e s f u e r z o nos ha d e
valer para
abrirles los ojos y a l u m b r a r l e s el t e s t i m o n i o a g e n o .
N i n g u n o q u i z á tan e n t u s i a s t a y tan p o é t i c a m e n t e
s e n t i d o c o m o esa c a r t a q u e el i n m o r t a l
B c c q u e r escribió
la p u e s t a
espléndido cuyas horas,
y
del sol
llenas
de
de e m o -
á pasar p o r la m e m o r i a v e s t i d a s
de
en
luz,
que
antes
se
han
de
de
sepultarse
en
perder
para
C u a n d o n o se c o n o c e n c i e r t o s p e r i o d o s
de la
h i s t o r i a niá,; q u e por l:i i n c o m p l e t a y
d e s d e su retiro d e V e r u e l a [ 1864 ] y q u e n o s o t r o s nos
relación
a p r o p i a m o s en todas s u s p a r t e s y p u b l i c a m o s h o y para
r e s t o s d i s e m i n a d o s c o m o los h u e s o s de un c a d á -
h o n r a r con ella n u e s t r o B o l e t í n ,
v e r , n o pudiendo apreciar
para e s c u d a r con tal
n o m b r e n u e s t r a profesión d e a r q u e ó l o g o s y e s c i s i o n i s tas v para justificar el afán q u e t a m b i é n
sentimos de
das
de los e n c i c l o p e d i s t a s ,
del v e r d a d e r o
ó
descarnada
por
algunos
c i e r t a s figuras d e s a s i -
f o n d o del c u a d r o en
que
es-
c o g e r con las dos manos e s e p a s a d o q u e se nos e s c a p a
t a b a n c o l o c a d a s , suele j u z g a r s e de t o d o lo que fué
para no v o l v e r ya m á s .
con
un s e n t i m i e n t o
de
desdeñosa
*
l á s t i m a ó un
3o
espíritu d c a v e r s i ó n
i n t r a n s i g e n t e ; p e r o si s e pe-
n e t r a , m e r c e d á un e s t u d i o c o n c i e n z u d o , en a l -
el
d e s c u i d o ó el
siglo
pasado
desden de los q u e á
fines
del
pudieron aún r e c o g e r para t r a s m i -
g u n o s de sus m i s t e r i o s , si se ven los r e s o r t e s de
tírnoslas i n t e g r a s las últimas palabras d c la t r a d i -
a q u e l l a g r a n m á q u i n a q u e h o y j u z g a m o s absurda
ción
al e n c o n t r a r l a
tra vieja E s p a ñ a , c u a n d o a ú n
rota,
si,
merced
á un
supremo
nacional,
estudiando detenidamente
nues-
estaban de pié los
esfuerzo de la fantasia a j u d a d a p o r la e r u d i c i ó n y
m o n u m e n t o s t e s t i g o s de sus g l o r i a s , c u a n d o a ú n
el c o n o c i m i e n t o de la época,, s e c o n s i g u e
en las c o s t u m b r e s y cn la vida interna q u e d a b a n
d e n s a r en la m e n t e a l g o de aquella
con-
a t m ó s f e r a de
huellas p e r c e p t i b l e s de su c a r á c t e r .
a r t e , d e e n t u s i a s m o , de virilidad y de i é . el á n i m o se s i e n t e s o b r e c o g i d o a n t e el e s p e c t á c u l o
de
Pero
de e s t o n a d a
e m b a r g o , ¿quién
n o s queda
ya h o y ; y sin
s a b e si n u e s t r o s h i j o s
á su vez
su múltiple o r g a n i z a c i ó n , en q u e las partes r e l a -
n o s e n v i d i a r á n á n o s o t r o s , d o l i é n d o s e de n u e s t r a
c i o n a d a s e n t r e si c o r r e s p o n d í a n p e r f e c t a m e n t e al
i g n o r a n c i a ó n u e s t r a c u l p a b l e apatía para t r a s m i t i r -
t o d o , y en q u e los u s o s , las l e y e s , las ideas y las
les siquiera un t r a s a s u n t o de lo q u e fué un t i e m -
aspiraciones se encontraban en una armonía ma-
po su patria? ¿ Q u i é n s a b e si c u a n d o c o n los a n o s
ravillosa. N o es esto decir q u e y o d e s e e para mi
t o d o h a y a d e s a p a r e c i d o , tendrán las futuras g e n e -
ni
para nadie la vuelta de
aquellos tiempos. L o
raciones que
c o n t e n t a r s e y satisfacer su ansia d c
q u u l i a s i d o n o t i e n e razón de ser n u e v a m e n t e , y
c o n o c e r el
no será.
a p r o x i m a d a s d c algun n u e v o C u v i e r de la a r q u e o -
L o ú n i c o q u e y o desearía es un p o c o de resp e t u o s a a t e n c i ó n para a q u e l l a s e d a d e s ,
logia, que partiendo
las ideas más ó
menos
de algun m u t i l a d o r e s t o ó
poco
una vaga tradición lo r e c o n s t r u y a h i p o t é t i c a m e n -
de j u s t i c i a para los q u e l e n t a m e n t e vinieron pre-
t e ? P o r q u e n o h a y duda: el p r o s a i c o r a s e r o de la
parando
civilización
el
camino por
donde
hasta aquí,
y c u y a obra
colosal
olvidada p o r
nuestra
desapareció ha
las ideas
hemos
llegado
quedará
ingratitud
m i s m a certeza que tengo
un
pasado c o n
é
acaso
incuria.
La
de q u e nada de lo q u e
de v o l v e r , y q u e en la lucha de
las n u e v a s h a n h e r i d o de m u e r t e á las
a n t i g u a s , m e h a c e m i r a r c u a n t o c o n ellas
se r e -
va igualándolo t o d o . U n
y misterioso
impulso
irresistible
t i e n d e á unificar los
pue-
blos c o n los p u e b l o s , las p r o v i n c i a s c o n las prov i n c i a s , tas n a c i o n e s
c o n las n a c i o n e s , y quién
s a b e si las razas c o n las razas, A m e d i d a q u e la
palabra vuela p o r los
hilos telegráficos, que
el
ferro-carril se e x t i e n d e , la industria se a c r e c i e n t a ,
l a c i o n a c o n a l g o de esa piedad q u e s i e n t e h a c i a el
y el espíritu c o s m o p o l i t a
de la civilización
in-
v e n c i d o un v e n c e d o r g e n e r o s o . E n
vade n u e s t r o p a í s , van d e s a p a r e c i e n d o de él
sus
miento
hay también
un p o c o
este
senti-
de e g o í s m o .
vida de u n a n a c i ó n , á s e m e j a n z a d c la del
La
hom-
rasgos c a r a c t e r í s t i c o s , sus c o s t u m b r e s
inmemo-
r i a l e s , sus trajes p i n t o r e s c o s y sus rancias ideas.
b r e , p a r e c e c o m o q u e se dilata c o n la m e m o r i a d c
A la inflexible linea r e c t a , s u e ñ o d o r a d o de todas
las c o s a s q u e f u e r o n , y á m e d i d a q u e es m á s viva
las p o b l a c i o n e s de a l g u n a
y m á s c o m p l e t a su i m a g e n ,
fican las c a p r i c h o s a s revueltas de n u e s t r o s barrios
gunda
es más real e s a
se.
e x i s t e n c i a del espíritu en lo p a s a d o , e x i s -
i m p o r t a n c i a , se
m o r i s c o s , tan l l e n o s d c c a r á c t e r , d c m i s t e r i o y
t e n c i a preferible y más positiva tal vez q u e la d e !
de
p u n t o p r e s e n t e . Ni de
unida u n a t r a d i c i ó n , n o queda
lo
q u e está s i e n d o ni de
l o q u e s e r á , p u e d e a p r o v e c h a r s e la
para sus altas
especulaciones:
inteligencia
¿qué
nos
resta,
sacri-
fresca
nombre
sombra;
de
un r e t a b l o
al
aqui
que
vivia
más que
el
e s c r i t o en el azulejo de una b o c a - c a l l e ;
á un palacio h i s t ó r i c o c o n sus a r c o s r e d o n d o s y
p u e s , de n u e s t r o d o m i n i o a b s o l u t o , sino la s o m -
sus m u r o s
b r a d c lo q u e ha sido? P o r e s o al
m a n z a n a dc casas á la m o d e r n a ; las c i u d a d e s , n o
comtemplar
blasonados,
m á s allá
una
los d e s t r o z o s c a u s a d o s por la i g n o r a n c i a , el vanda-
cabiendo
de su a n t i g u o
perímetro,
l i s m o ó !a e n v i d i a d u r a n t e n u e s t r a s ú l t i m a s g u e -
r o m p e n el c i n t u r o u de fortalezas q u e
las c i ñ e , y
rras;
unas tras o t r a s v i e n e n al suelo las m u r a l l a s feni-
al v e r t o d o lo q u e en o b j e t o s d i g n o s
estimación, cn costumbres
peculiares y
de
primiti-
v o s r e c u e r d o s de o t r a s é p o c a s , se ha e x t r a v i a d o
y p u e s t o en d e s u s o dc s e s e n t a a ñ o s á
lo q u e las e x i g e n c i a s d c la n u e v a
esta p a r t e ;
m a n e r a de
ser
ya d e n t r o
sustituye
cias, romanas, godas ó árabes.
¿ D ó n d e están los c a n c e l e s y las c e l o s í a s m o runas?
¿Dónde
los
pasillos
embovedados,
los
a l e r o s salientes d c m a d e r a s l a b r a d a s , los b a l c o n e s
social t r a s t o r n a n y d e s e n c a j a n ; l o q u e las n e c e s i -
c o n su g u a r d a - p o l v o
dades y las a s p i r a c i o n e s
crecientes
estrellas de v i d r i o , los m u r o s de los jardines p o r
o l v i d a n , un
de
sentimiento
desechan
profundo
dolor
ú
se
a p o d e r a de m i a l m a , y n o p u e d o m e n o s de c u l p a r
donde
drosas,
rebosa
t r i a n g u l a r , las o j i v a s
la v e r d u r a , las e n c r u c i j a d a s
y l o s carasoles
con
me-
d c las tafurcrias y los
Lain.
LXXV.
so;o8sisü8moi«9iOTo^^
•
—>
• - •-
y-
LÀPIDA SEPULCRAL
^
^
^
^
^
«
EN ¿A
^
r
^
.
-
>v —
SEO DE
- ^ - T ^ - r ~ : r ^
PALMA
i
3i
espaciosos
armado
atrios
de
su
de
los
templos?
implacable
El
piqueta,
albaiiil,
arrasa
los
á n g u l o s c a p r i c h o s o s , tira los p u n t i a g u d o s t e j a d o s
ó demuele
los m o r i s c o s
miradores, y
el broctiista r o b a á los m u r o s
tros h é r o e s n a c i o n a l e s c o n
q u e los
m u c h a c h o s ven
sin s a b e r los r e s o r t e s á q u e o b e d e c e .
mientras
A mí m e h a c e gracia o b s e r v a r c ó m o se a f a -
el a r t í s t i c o c o l o r
nan l o s s a b i o s , q u é g r a n d e s c u e s t i o n e s e n r e d a n ,
q u e le han dado los s i g l o s , e m b a d u r n á n d o l o s de
y con
cal y a l m a g r a ,
datos acerca
el a r q u i t e c t o
la e s t u p e f a c c i ó n c o n
moverse una marioneta
los
e m b e l l e c e á su
qué exquisita
diligencia
se p r o c u r a n los
de las m á s i n s i g n i f i c a n t e s
particu-
Diodo c o n cartelas d c y e s o y cariátides de e s c a y o -
laridades de la vida d o m é s t i c a de los e g i p c i o s ó
la, d e j á n d o l o s m á s v i s t o s o s q u e una caja de d u l -
los g r i e g o s ,
ces franceses.
donde
curiosos
pormenores
las piadosas e r m i t a s a l b e r -
propias;
c ó m o se r e m o n t a n
N o b u s q u é i s ya los c o s o s
justaban los g a l a n e s ,
g u e de los p e r e g r i n o s , ó el
para el q u e l l a m a b a
almenas
caen
castillo h o s p i t a l a r i o
de paz á sus p u e r t a s . E a s
unas tras o t r a s de
lo a l t o de los
eu t a n t o q u e se i g n o r a n l o s
las l e n g u a s
o r i g e n de las ideas.
un p r o f u n d o
s u r c o en el
patio
del l a b r i e g o
m i e n z a á p a r e c e r un disfraz fuera d c ! r i n c ó n
su p r o v i n c i a ;
blación
las fiestas p e c u l i a r e s de c a d a
comienzan á encontrarse
dc
co-
de i n v e s t i g a r
de
sánscritas,
en
algo más interesante:
el
E n o t r o s países m á s adelantados q u e el nuestro, y donde por consiguiente,
el ansia
dc
innovaciones
lo ha t r a s t o r n a d o
po-
fundamente,
se deja
ridiculas ó de
el l a b e r i n t o
ó
b u s c a del origen de las p a l a b r a s , c u t a n t o q u e s e
olvidan
El t r a j e c a r a c t e r í s t i c o
más
costumbres
y se pierden de i n -
c a l d á i c a s , sajo/ias
dal s ó l o q u e d a un t r o z o de g r a n i t o i n f o r m e , y el
armas.
nuestras
d u c c i ó n en i n d u c c i ó n , p o r e n t r e
m u r o s y van c e g a n d o los f o s o s ; de la p i c o t a feuarado a b r e
de
todo
ya s e n t i r la
s e n t i d o f a v o r a b l e á este
de
las
más p r o -
reacción
en
g é n e r o de e s t u d i o s ; y
mal g u s t o
p o r los m á s i l u s t r a d o s , y los a n t i g u o s
a u n q u e t a r d e , para q u e sus t r a b a j o s den el Iruto
u s o s caen
en o l v i d o ,
q u e se debió e s p e r a r , la Edad Media y los p e r i o d o s
la tradición s e
rompe y
t o d o l o q u e n o es n u e v o se m e n o s p r e c i a .
h i s t ó r i c o s q u e m á s de c e r c a se e n c a d e n a n c o n
E s t a s i n n o v a c i o n e s t i e n e n su razón de s e r , y
por t a n t o
no
seré
yo
quien
las
anatematice.
m o m e n t o actual, comienzan
comprendidos.
Nosotros
esperaremos
A u n q u e m e e n t r i s t e c e el e s p e c t á c u l o de esa pro-
mente á que
g r e s i v a d e s t r u c c i ó n de c u a n t o t r a c ala
para e m p e z a r á b u s c a r l a . E o s
memoria
el
á ser e s t u d i a d o s y
regular-
se h a y a b o r r a d o la última
huella
esfuerzos aislados
¿ p o c a s q u e , si c n e f e c t o n o l o f u e r o n , s ó l o p o r n o
de algún q u e o t r o a d m i r a d o r de esas c o s a s , p o c o
existir y a ,
al
ó casi n a d a p u e d e n h a c e r . N u e s t r o s v i a j e r o s son
t i e m p o s e g u i r su c u r s o y c o m p l e t a r sus i n e v i t a -
c n m u y c o r t o n ú m e r o , y p o r l o r e g u l a r n o es su
bles revoluciones, c o m o dejamos á nuestras mu-
país el c a m p o d c sus o b s e r v a c i o n e s . A u n q u e asi
jeres ó á nuestras
n o fuese, u n a e x c u r s i ó n
nos
parecen
mejores, yo
dejaría
hijas que arrinconen
cn
un
por
las c a p i t a l e s ,
hoy
desván los t r a s t o s v i e j o s de n u e s t r o s padres para
q u e en su gran m a y o r í a están ligadas c o n la g r a n
sustituirlos c o n m u e b l e s m o d e r n o s y d e más b u e n
red d e v i a s f é r r e a s , e s c a s a m e n t e lograría l l e n a r el
t o n o ; p e r o y a q u e ha l l e g a d o la h o r a de la gran
o b j e t o de los q u e desean h a c e r un e s t u d i o de e s t a
t r a s f o r m a c i o n , y a q u e la s o c i e d a d a n i m a d a de un
índole. Es preciso
n u e v o espíritu se apresura á revestirse
v a g a r al a c a s o d c un lugar en o t r o , d o r m i r m e -
nueva forma,
debíamos guardar,
f u e r z o de n u e s t r o s e s c r i t o r e s
la i m a g e n
de todo
una
m e r c e d al e s -
y n u e s t r o s artistas,
e s o q u e va á
c o m o se guarda ; d e s p u e s
de
desaparecer,
q u e m u e r e , el
retrato
salir de los c a m i n o s t r i l l a d o s ,
dianamente, y no c o m e r
verdadero
sigue
m e j o r ; es p r e c i s o fé y
e n t u s i a s m o p o r la idea q u e se
para
ir á b u s c a r los tipos
costumbres
primitivas y
per-
o r i g i n a l e s , las
los p u n t o s v e r d a d e r a -
de una p e r s o n a q u e r i d a . M a ñ a n a , al v e r l o t o d o
mente
c o n s t i t u i d o de u n a m a n e r a d i v e r s a , al saber q u e
ridad les sirve de salvaguardia, y d c d o n d e p o c o
nada de lo q u e existe existia h a c e a l g u n o s s i g l o s ,
á p o c o los v a n d e s a l o j a n d o la i n v a s o r a c o r r i e n t e
s e p r e g u n t a r á n los q u e v e n g a n detrás de n o s o t r o s
de
de q u é ' m o d o
zación.
responderles;
vivian
y no
sus p a d r e s , y nadie sabrá
conociendo ciertos
n o r e s de l o c a l i d a d , c i e r t a s c o s t u m b r e s
de
determinadas
generación,
adelantos
ideas
en el
espíritu
leerán
novedad
porme-
Todos
influjo
plear g r a n d e s
de
una
q u e tan p e r f e c t a m e n t e reflejaran sus
y sus a s p i r a c i o n e s ,
sin s a b é r s e l a
al
la
artísticos
la h i s t o r i a
explicar, y verán m o v e r s e á nues-
sin
yo
no
y
los
adelantos
de
su o s c u -
la
civili-
los dias v e m o s á los g o b i e r n o s
peligros
países
á los r i n c o n e s d o n d e
sumas
y
bichitos,
sea
un
en
enviar gentes que
dificultades
florecitas
sabio
ni
recogen
y
conchas.
mucho
d e j o de c o n o c e r la v e r d a d e r a
en
emno
lejanos
Porque
menos,
importancia
no
que
32
tienen
las
ciencias
naturales;
pero
m o r a l , ¿ p o r q u e ha de dejarse c n un
abandono? ¿Por
que
al m i s m o
ta
ciencia
inexplicable
tiempo
que
se
p o s d e un
pintor,
un a r q u i t e c t o
y un l i t e r a t o ,
s e g u r a m e n t e r e c o g e r i a n p r e c i o s o s m a t e r i a l e s para
o b r a s d e g r a n d e e n t i d a d . U n o s y o t r o s se
ayuda-
r e c o g e n los h u e s o s de un a n i m a l a n t i d i l u v i a n o ,
rían en sus o b s e r v a c i o n e s m u t u a m e n t e ,
n o se han de r e c o g e r las ideas d c o t r o s s i g l o s ,
en esa f r a t e r n i d a d a r t í s t i c a ,
t r a d u c i d a s c n o b j e t o s dc
¡deas t a n c o n t i n u a m e n t e r e l a c i o n a d a s e n t r e si, y
diseminados
un c o l o s o
arte y usos extraños,
acá y allá c o m o los f r a g m e n t o s
hecho
mil
pedazos?
Este
de
inmenso
b o t í n de i m p r e s i o n e s , de p e q u e ñ o s d e t a l l e s ,
j o y a s e x t r a v i a d a s , d c trajes p i n t o r e s c o s , d c
dc
esa vida q u e p r e s t a á c u a n t o t o c a
una
pluma
cn e s c c o m e r c i o de
sus t r a b a j o s r e u n i d o s serian un v e r d a d e r o arsenal
de d a t o s , i d e a s y d e s c r i p c i o n e s
útiles para t o d o
género dc estudios.
Además
cos-
t u m b r e s c a r a c t e r í s t i c a s a n i m a d a s y revestidas de
ganarían
de la v e n t a j a
i n m e d i a t a q u e repor-
taria esta e s p e c i e d e i n v e n t a r i o artístico é h i s t ó r i c o de t o d o s los restos
de nuestra pasada g r a n -
i n t e l i g e n t e ó un lápiz d i e s t r o , ¿ n o c r e e n ustedes
d e z a , ¿ q u é i n m e n s o s f r u t o s n o daría m á s
c o m o y o q u e serían de g r a n d e
esa s e m i l l a de i m p r e s i o n e s ,
utilidad para los
e s t u d i o s particulares
y verdaderamente
filosófi-
poesía,
cos
cualquiera
historia?
j o v e n , d o n d e iria g e r m i n a n d o
dc
un
periodo
d e ta
arrojada
en
el
de
alma
generación
para desarrollarse
tal vez en
a l g o h e m o s dc s a b e r e n este p u n t o , casi s i e m p r e
n u e s t r a c i v i l i z a c i ó n , de nuestras c o s t u m b r e s ,
se h a de t o m a r algun e x t r a n j e r o el
n u e s t r a s a r t e s y d c nuestra literatura
d e c í r n o s l o del m o d o q u e á él m e j o r le p a r e c e ,
extranjero, ¿por qué
Pero,
dificarlo
¿ p o r q u é n o se
c a m p o á nuestros
ha de abrir este
ancho
e s c r i t o r e s facilitándoles el
tudio y despertando
y fomentando
su
es-
Ya
de la
V e r d a d q u e n u e s t r o fuerte n o es la h i s t o r i a , S ¡
t r a b a j o de
lo porvenir?
tarde
e n s e ñ a n z a y de
q u e el i m p u l s o
de
de
viene
del
n o se ha d c p r o c u r a r
poco á poco,
h a c i é n d o l o más
y más característico con
esa levadura
mo-
propio
nacional?
afición?
H a r t o s e s t a m o s d e v e r e n o b r a s d r a m á t i c a s , en
n o v e l a s q u e se l l a m a n
históricas y cuadros
que
Como
introducción
al
rápido
bosquejo
de
llenan n u e s t r a s e x p o s i c i o n e s , a s u n t o s localizados
uno dc
en este ó el o t r o p e r i o d o de un s i g l o c u a l q u i e r a ,
q u e h e p o d i d o estudiar en mis últimas c o r r e r í a s ,
y que cuando más
comencé
muy
dudoso
tienen
de e l l o s un
y susceptible
de
carácter
s e v e r a c r i t i c a , si
esos
tipos originales
á apuntar
introducción
de n u e s t r o
país,
de pasada y á m a n e r a
algunas
reflexiones
acerca
de
de
la
los c r í t i c o s á su vez n o supieran en este p u n t o l o
utilidad d c e s t e g é n e r o d c e s t u d i o s .
mismo
c ó m o ni p o r d ó n d e , la p l u m a ha ido c o r r i e n d o y
ó
m e n o s que
los
autores
y
artistas á
quienes han de juzgar.
me
L a s c o l e c c i o n e s de trajes y m u e b l e s de o t r o s
p a í s e s , los detalles
q u e a c e r c a de c o s t u m b r e s de
hallo a h o r a
c o n q u e para
esto m u y l a r g o , si bien
introducción
y su i n t e r é s , p a r e c e b a s t a n t e
para f o r m a r
c u l o de p o r si. D e t o d o s m o d o s ,
naciones, ó lo p o c o ó m u c h o que nuestros p e n -
cuartillas,
sionados aprenden relativo á otros tipos
alguien
ricos
y
otras
épocas,
nunca
son
histó-
idénticos
ni
dc más
conocimientos
la o p i n i ó n para q u e f r u c t i f i q u e ,
d o n d e b e b e su
das del t o d o . Y o , e n t r e t a n t o ,
artística
la m a y o r í a .
Para
conciencia
r e m e d i a r este
es
é
artíesas
que
si
importancia,
la desarrolla y nrepara
t i e n e n un s e l l o e s p e c i a l ; s o n las ú n i c a s f u e n t e s
erudición y f o r m a su
allá van
p o r lo q u e v a l i e r e n :
u n a vez apuntada la idea,
saber
ni p o r sus d i m e n s i o n e s
r e m o t o s t i e m p o s se hallan en las n o v e l a s de o t r a s
valgan
Sin
n o serán p e r d i v o y ' á trazar
un
mal,
tipo bastante o r i g i n a l , y q u e d e s c o n f i o de p o d e r
m u c h o s m e d i o s podrían p r o p o n e r s e más ó m e n o s
r e p r o d u c i r . Y a q u e n o de o t r o m o d o , y a u n q u e
eficaces, pero que
al
p o c o v a l g a , c o n t r i b u i r é al é x i t o de la predicación
ventajoso. N o
mi á n i m o ,
suficiente sobre
es
fin
darían algun resultado
la m a t e r i a
tallado y minucioso
que,
el
ni h e p e n s a d o lo
c o m o la m a y o r p a r t e
d c los q u e se t r a z a n , n o l l e g u e á realizarse n u n c a .
No
o b s t a n t e , en e s t a ó
en la o t r a
forma,
bien
p e n s i o n á n d o l o s , bien a d q u i r i e n d o sus e s t u d i o s ó
c o a d y u v a n d o á q u e se diesen á luz, el g o b i e r n o
debía
fomentar
la
algunas expediciones
organización
periódica
artísticas á n u e s t r a s
vincias. Estas expediciones,
c o n el e j e m p l o .
trazar un plan de-
de
pro-
c o m p u e s t a s de g r u -
f
GUSTAVO
A.
BECQUÜR.
33
RETABLO DE HALAS
COSTUMBRES
verunt
¡psam Paschalam
interfecerunt;
predictis
D e c l a r a c i o n e s de una c a u s a c r i m i n a l s e g u i d a e n la curia
de C i n d a d e l a de M e n o r c a e n 1 3 2 8
et m a n i b u s
unde ad s c i e n d a m
suis i p s a m
^critatem
de
c u r i a fecit s e q u e n t e m i n q u i s i t i o n e m ut
r e p e r t a veritate
dicti A n t h o n i u s
et S e r e n a p u -
n i a n t u r ut de jure fuerint p u n i e n d i .
cuadro es completo y tal como
lo pueda apetecer el más ferviente adepto de esa escuela
realista ahora tan en boga. E l lugar
de la escena, una casa de tócameRoque con sus patios y cuartuchos,
huroneras de gente de mal vivir; los
protagonistas, rufianes y mujerzueías de la peor especie; la acción, un
cotarro alborotado por los humos de
la cena y el exceso del vino, con t o dos los accidentes de rigor en tales
casos, golpes, tirones del pelo y palabrotas soeces; el desenlace, una mujer estrangulada en la cama mientras
dormía; y para que nada falte, la
nota cómica del barbero cirujano reconociendo el cadáver y sin saber
definir luego, con toda su ciencia y
experiencia, si fué causa de esta
muerte el vino ó la enfermedad ó la
violencia, aunque en el cuello de la
víctima aparecían manchas de sangre y la huella azulada de una mano y unos dedos que apretaban sin
piedad.
Recoja, pues, y amplié el lector
desocupado los detalles y pinceladas
por ahí esparcidos, póngalos en su
sitio para que resalten, y poca imaginación tendrá si no sabe suplir lo
poco que falta para forjarse, en
cuanto á malas costumbres del tiempo, el cuadro más pintiparado que
cabe desear.
Serena,
jurata
mulier concubina Anthonii
et í n t e r r o g a t a
et negavit c o n t e n t a
Martini,
super dicta d e n u n t i a t i o n e ,
in ipsa ín q u a n t u m
faciunt
c o n t r a i p s a m , Dixit t a m e n q u o d b e n e s u n t q u i n d e c i m dies quod T e r e s i a m u l i e r a c c o l l í g i t istam
et
dictum A n t h o n i u m
in q u o d a m
patuo s u o ,
q u o d se t e n e t c u m q u o d a m alio p a t u o et d o m o
ipsius T e r e s i e in q u a m o r a b a t u r dicta P a s c h a l a ,
et ibi d o r m i e b a n t
dicta
Paschala
qualíbet nocte
en la serena, et
d o r m i e b a t in dicta d o m o .
E t in
n o c t e p r o x i m e pretérita c u m ista a b l u i s s e t
caput
dicti A n t h o n i i ista et d í c t u s A n t h o n i u s
conten-
derunt s e , et dicta P a s c h a l a et M a r g a r i t a m u l i e r
q u e s e n a v e r a n t de albergínies simul c u m dicta
P a s c h a l a et d i c t o A n t o n i o et ista, t e n e b a n t
dicti A n t h o n i i ,
nutenebant
Anthonius
et ista redarguit
predictum
dixit
Anthonium,
dicte
Paschale
de bons colps, et d i c t a P a s c h a l a ,
cepit istam
per c a p i l l o s ,
parte
ipsas q u o d m a et
quod
dictus
darct isti
c u m esset e b r i a ,
q u o s traxit
ipsos a l i -
q u a n t u l u m , et ista illud idem fecit dicte
Pascha-
le; et sic ista exivit inde et ívit ad h o s t a l l u m B e rengarü d e P a r i e t i b u s q u o d est satis p r o p e i b i , et
stetit ibi u s q u e quast ad m e d i a m
noctem
quous-
q u e venit dictus A n t h o n i u s q u i t o r n a v i t islam ad
dictum
p a t u u m , e t ibi d o r m i v e r u n t
noctem;
et d i c t a
Paschala
s u a , et dicta M a r g a r i t a
per totam
d o r m i e b a t in d o m o
dormtvit
Teresa in d o m o ipsius T e r e s i e ,
c u m dicta
et q u a s
na
domos
transitur de una Ín a l i a . E t h o d i e m a n e in m a t u tínis dictus A n t h o n i u s surrexit et ivit a d l a b o r a n d u m c u m fabris; et h o d i e j a m erat dies clara ista
s u r r e x i t et c u m v i d e r e t
eundum Majoricis,
q u o d esset t e m p u s ad
ubi p r o p o n e b a t
iré ad l u -
c r a n d u m Ín v e n d i m i i s , a c c e p i t g r a m a t i a m et tun i c a m dicti A n t h o n i i ,
quas ibi dimisserat
dictus
Secundo kalendas septembris anno D o m i n i
A n t h o n i u s , et tradidit ipsas dicte T e r e s i e d i c e n -
M . C C C . X X octavo.
do sibi quod predicta traderet dicto A n t h o n i o , e t
quod
D e n u n c i a t u m fuit
curie d o m i n i
regís
quod
ista v o l e b a t
r e c e d e r e s i n e scitu
t h o n i i n e d i c t u s A n t h o n i u s facerat
A n t h o n i u s M a r t i n i et S e r e n a e j u s c o n c u b i n a in
n e r e , quia jam alias fecerat
tornare.
i p s a m de M a j o r i c i s
n o c t e p r o x i m e p r e t é r i t a in i n t u i t o d i a b ó l i c o p e r -
ad
c u s e r u n t pluribus ictibus P a s c h a l a m , b a b t i z a t a m ,
ista surrexit v e l dictus A n t h o n i u s sciebat v e l í n -
servam heredum Berengarü Cerdanis
v e n e r a t q u o d dicta P a s c h a l a esset m o r t u a , et di-
quondam,
Minoricam
dicti A n -
ipsam r e m a -
ínterrogata
si
quando
et illa c a d e m n o c t e c u m ipsis d o r m i s s e n t i n e a d e m
xit q u o d n o n , quia n o n c u r a v i t de c a . I n t e r r ó -
d o m o c u m dicta P a s c h a l a
g a l a si in n o c t e sentivit ipsam
p r o p t e r rixam
Ínter se h a b u e r u n t s u f o c a v e r u n t sive
quam
strangula-
Paschalam l a b o -
rare v e ! c l a m a r e v e l alio m o d o m o v e r é ,
et d i x i t
3
4
quod
n o n . I n t e r r o g a t a si d i c t a m
bebat
aliquam
infirmitatcm
Paschalam h a -
proptcr
quam
sit
scrat ipsam c u m b á c u l o , c c p i t dictam c o n c u b i n a m
per capillos
et ad i n v i c e m p e r c u s c r u n t s c m a n i -
m o r t u a , c t dixit q u o d ista audivit dici a pluribus
bus aliquantulum.
et etiam a dicta Paschala quod Franciscus
Fcrra-
xit dicta P a s c h a l e í m p i g e n d o e a m basta, basta. E t
Pas-
m a g n a m o r a n o c t i s v c n i t T c r e s i a n u t r i x et dicta
rii g u i x e r i u s a t r o c i t c r
verberaverat
dictam
Et t u m dictus Anthonius
di-
c h a l a m et e x inde n o n fuit b c n c in p e r s o n a s u a ;
P a s c h a l a dixit sibi quod dicta c o n c u b i n a dederat
et jam habuerat magnam
sibi u u u m i c t u m
erat infirma,
infirmitatcm
et n o n s o l v e b a t
n o n p o t e r a t aliquid
faceré,
ct adhuc
s c p t i m a n a m quia
nisi a tribus diebus
citra q u o d o p e r a t u r de l a n a .
ista et dicta
Tercsic
in c a p i t e c u m b á c u l o .
Tcresia
usque
dormierunt
in m a n e
quod dicta
tetigit ad jamara per q u a m
E t inde
in l e c t o
dicte
concubina
transitur de s t a t i c h o
dicte T c r e s i e ad s t a t í c h u m dicte P a s c h a l e , et dixit
Margarita
gata
super
mulier,
dicta
t e s t i s , j u r a t a ct
interro-
d e n u n t i a t i o n e , et dixit
ipsa h o c scire t a m e n
ct essc vcrum quod
dicte
Tercsic;
Deus vos do bon jorn, et etiam d i -
super
xit sibi q u o d ipsa restitueret aliquibus tribus per-
nocte
s o n i s aliquas res quia d i c e b a t
se ire M a j o r i c i s ; et
c o n t e n t a in d i c t a d e n u n c i a t i o n c d i c t u s A n t h o n i u s
ista de h e c mirara fuit quia
ct dicta e j u s c o n c u b i n a c e n a b a n t de a l b e r g í n i e s , et
b i n a v e n i t de M a j o r i c i s .
dicta P a s c a l a c u m filiis suis c c n a b a t in alia
parte
q u o d dicta c o n c u b i n a dixit h e c v e r b a dicte T e r e -
in d o m i b u s seu s t a t i c h o ubi
sio: males albergínies e en mal punt les havien
in u n o e o d e m l o c o
n u p e r dicta
Dixit etiam
concu-
ista
testes
Paschala
menjades ipsa c t dictus A n t h o n i u s , c cn mal punt
c b r i a v i t s e , e t post c e n a m dicta P a s c h a l a ivit ad
havia lavat lo cap al dit <dnlboni, i en mal punt
e m e n d u m v i n u m , et q u a t i d o v e n i n t dedit ad p o -
lo hï havia ela htval, et hiis ista fuit
t a n d u m d i c t o A n t h o n i o sed n o n dedit ad p o t a n -
ct intravit d o m u m
d u m d i c t e e j u s c o n c u b i n e , quia c o t i d i e r i x a b a n -
dicta Paschala
t u r ad i n v i c e m . E t a n t e q u a m dicta P a s c h a l a v e -
rediit ad d i c t a m
nisset de v i n o d u m crat in janua d o m u s s c o l t a n -
dicta P a s c h a l a erat a d h u c ebria q u o d ita j a c e b a t .
morabatur
do
dicta
audivit
quod
Paschala;
dictus
et
dicta
A n t h o n i u s dixit d i c t e
Et
dicte P a s c h a l e
j a c e b a t valde
Teresiam
post m o d u m dicta
commota,
c t vidit q u o d
d e s h o n e s t e et ista
et dixit
sibi
quod
T c r e s i a et ipsa v o l e n t e s
e j u s c o n c u b i n e q u o d a c c i p e r a t m o d i c u m de o l e o
e x i t a r e d i c t a m P a s c h a l a m i n v e u e r u n t d i c t a m Pas-
d i c t e P a s é a l e ut v i d e r e t , quia dictus
chalam jacentem mortuam.
Anthonius
v o l e b a t q u o d dicta ejus c o n c u b i n a a b l u e r c t
sibi
Dixit etiam ista t e s -
tes quod dicta c o n c u b i n a e s t
mala f e m i n a .
c a p u t , e t d i c t a P a s c h a l a audiens h e c ¡ntravit d o mum suam,
obstante
oleo
ct incontinenti
dicta P a s c a l a , n o n
quod contendissent
se v c r b i s , dedit de
dicte
c o n c u b i n e . E t c u m dicta c o n c u b i n a
G u i l l e r m u s Circrii f a b e r , testis juratus et iuterrogatus
super
dicta
denunciationc,
abluissct caput dicto A n t h o n i o , c x i s t c n s irata quia
quod
dicta P a s c h a l a n o n d e b e r a t
s u m m o m a n e dicte n o c t i s ,
sibi
ad p o t a u d u m ,
dixit q u o d dictus A n t h o n i u s s u p p o n e b a t d i c t a m
Paschalam,
et s u p e r
h o c r i t x a t c fucrunt
P a s c h a l a et c o n c u b i n a , c t d i c t a
dicta
Paschala impin-
nocte
q u a obiit
ipsum ut v e n i r e t
ct einuls't sibi de capillis,
dictus Anthonius
ct i n c o n t i n e n t i
et post
dicta P a s c h a l a dixit q u o d ipsa iret ad
dum
dicta
modum
Raimun-
de P o d i o O r p h i l a c a r c c l l a r i u m , q u o d f a c e -
ret exire d c dicta d o m o sua d i c t u m
et d i c t a m
concubinam
Anthonium
s u a m , c t dicta
Paschala
ivit u s q u c ad d o m u m S i b i l i e , b a p t í z a t e ,
et r e d i -
patuo.
P a s c h a l a m u n o ictu in
ja-
c u m isto ad
ipse t e s t i s quod dictus A n dixit
huic
testi ridendo h e c
v e r b a : sapials mestre que riayts vos presera anit si
vessesttz com se barayaven ne 'Paschala e sa mut
dies
g r e c h a , percussit d i c t a m
et e j u s c o n c u b i n a m
in p a t u o d i c t e d o m u s . E t
s u r r e x i t et v e n i t
Dixit etiam
dictus A n t h o n i u s
fembra.
Calia,
et d o r m i e n t e s
t h o n i u s o p e r a n d o c a n t a b a t ut c o n s u e v e r a t , d e i n d e
d i e b a t u r in c a n t o n o
ubi m o r a t u r
seilicet
iste testis ivit ad d o -
o p e r a n d u m , et dicta c o n c u b i n a remausit in d i c t o
v i t , c t d u m rediebat dicta c o n c u b i n a , q u e insidomus
dicta Paschala,
ad o p e r a u d u m c u m e o , et in-
vcnit d i c t u m A n t o n i u m
teóles
c l a m a b a t via fora,
dixit
m u m ubi d o r m i e b a t d i c t u s A n t h o n i u s et exilavit
xit d i c t a m c o n c u b i n a m c t p r o g e s i t ipsam in t e r r a
concubina
et
super ipsam nichil s c i r c . Dixit t a m e n essc v e r u m
Dixit etiam
clara
dictus
iste testis
Anthonius
quod
facta j a m
recessit
de o p e r a -
torio istius.
c a p i t c sive in f r o n t e c u m q u o d a m b á c u l o , p r o ut
ista p r e d i c t a vidit quia v o l e b a t
intcrponere pa-
c c m i n t e r e a s ; et c u m f u c r u n t
in d o m o
iterato
d i c t a P a s c h a l a irata quia dicta c o n c u b i n a p e r c u -
Johannes
Ferral
barberius
ct
cirurgichus,
t e s t i s j u r a t u s c t i n t e r r o g a t u s s u p e r dicta d e n u n t i a n e , et dixit super ipsam
nichil
s c i r e ; dixit t a -
35
nien esse v e r u m quocl a n t e q u a m
esset s e p u l t a , e x i s t e n s m o r t u a ,
llermus Scrivani,
barberius
m a n d a t o curie a c c e s e r u n t
Paschala
dicta P a s c h a l a
istc testis et G u i s i r u r g i c h u s , de
et
ad l o c u m
jacebat mortua
ubi
dicta
ad v i d e n d u m et inspi-
Sit n o t u m cunctis presentibus atque futuns.
Quod
ego arbertus
borserius
de T a r r a c h o n a
nos et o m n e s nostros
turos
vendimus
presentes
vobis
pontio
pariter e t f u johannis
c i e n d u m c o r p u s d i c t e P a s c h a l e , e t si erat m o r t u a
tarrachone
ebrietate vel verberibus
per alodium
franchum atque
vatus
quas habemus et tenemus
vel s t r a n g u l a t a m a n u s
v e l si fucrat
suftbcata
a l i c u j u s . E t c u m iste et
dictus G u i l l e r m u s S c r i v a n i fuerunt illic
et inspexerunt c o r p u s dicte
Paschale,
testis nescit si d i c t a P a s c h a l a
viderunt
et sic iste
mortua
fuít
ebrie-
et v e s t r i s s u c c e s s o r i b u s in
ierre,
Cavalleriarum
lapassa
cum
q u e e s t in
pratís
Paschala
r i b u s aquis
c o g n o v i t iste
testis
valde
quod
i n f i r m a ; sed b e n e
vis et v i o l e n t i a
fuít
facta in c o r p o r e dicte P a s c h a l e , n e s c i t t a m e n iste
sed b e n e c r è d i t
suam
secundum
Paschala
fuit
mortua
Bpecialiter p r o p t e r
ipsius,
collo
artem
et s c i e n c i a m
et e x p e r i e n t i a m artis s i r o r g i e quod
quia
manifesté
seu g u t u r e
alicujus
propter
v i m sibi
persone
et
dicte
dictam
factam
clare
planis
Silvis
corvi.
et h e r e m i s
garricis
generum
nemo-
diversorum
domos de celo
in
intc-
abissum
et duas j o v a t a s p e r t i n e n l í b u s . p e r t i n e n t i i s et t e n e donibus suis. pro precio Triginta solidorum Mal-
v i m , et
guirensium
de q u i b u s ó m n i b u s c o n f í t e o r n o s a
vobis bene
esse
quod
in
manus
exeptioni
predicte due jovate
livores ibi apparebant
n o s et n o s t r o s
in g u t u r e et barra
sive
terre
in e t e r n u m
atque vestros
P a s c h a l e et alius ictus
tenendum
plus
donamus
inde
et si
prel iba t i
pretii
t o t u m v o b i s et
atque
penitus
omni
et d o l i .
remittimus
d e n u d a n t e s et v o s
p r o r s u s ¡ n v e s t i e n t e s ad h a b e n d u m
et f r a n c h e a c l i b e r e
p o s s i d e n d u m ad
dicta
dandum
vendendum
P a s c h a l a n o n fuit m o r t u a p r o p t e r ictis sed crèdit
cumque
alio
secundum
o m n e s vestras v e s t r o r u m q u e voluntares p e r p e t u o
sirorgie
experientiam
quod dicta
quant
Paschala
quod
Renunciando
v e l in f u t u r u m v a l e b u n t .
b a r b a . E t etiam fuerat illatus ictus in o c u l o dicte
in f r o n t e , et ibi a p p a r e -
paccatos.
pecunie non numérate
vestris
iste testis
cuitis
lignis pascuis et pasturis, p r o p í e t a t i b u s et
g r i t a t i b u s ad ipsas
valent
sed crèdit
ratione
de c a p i t e
vineis
montaneis.
c o l l u m stve g u t u r
livores,
termino
terris
a r b o r i b u s et
ipsius, et h o c per s a n g u í n e m q u i ibi v e n e r a t et
bant
l i b e r u m . duas j o -
in guture
apparebat
Paschale
astrinxerant
dicta
sutori
eternum
n o s t r a r u m in alquería q u e dicitur
domibus
tate vel si v i n u m fuit causa s u c m o r t i s , quia dicta
dicitur fuiste
et
u x o r m e a T a r r a c h o n a et p e t r u s filius n o s t e r . p e r
habet
artis sue
fuit s u f f o ; a t a sive
modo
impignorandum
f a c i e n d a s . sicut m e l i u s dici
strangulata m a n u alicujus p e r s o n e . Et etiam vidit
cogitan
potest.
iste testis q u o d u n u s ictus c u m p u g n o vel c u m
modum
et u t i l i t a t c m .
in c o r p o r a l e m p o s s e s s i o n e m
hoc presenti instrumento
Pas-
vestrorunque
Mitendo
d i c t e P a s c h a l e ; et e t i a m
q u o d dicta
ad
vel intelligi sive e x -
ad v e s t r u m
pede fuerat illatus in p e c t o r e sive p o s t e p e c t o r i s
vidit
sive q u o -
volueritis a l i e n a n d u m .
v o s et
co-
vestros
et tenedonem cum
v o b i s et vestris s e m -
c h a l a h a b e b a t los mels de la caní meeats e tipit-
per utili e t v a l i t u r o .
nyejats,
juribus et r a t i o n i b u s q u e n o b i s possunt p r o d e s s e
E.
ómnibus
nostris
vocibus
K. A.
et v o b i s v e l vestris o b e s s e . in v e s t r u m j u s d o -
DE
nostros prorsus extinctis.
ni i n i u m ac p o t e s t a t e t n t r a n s l a t i s . et penes n o s et
VENTA
DE UNA PORCIÓN
DE
LA A L Q U E R Í A
TIERRA
I.APASSA
E s t r i b a la m a y o r i m p o r t a n c i a
Promitentes vobis et
vestris p r e d i c t a m v e n d i t i o n e m
nere ac semper
de este d o c u -
mus
in p a c e
v o b i s et vestris
f a c e r é h a r re te-
libere p o s s i d e r e . e t e r i -
fideles
et legales
et
de los q u e existen
o r i g i n a l e s en M a l l o r c a . L o s
omni dolo. Renunciantes quisque nostrum omni
q u e c o n o c e m o s de é p o c a a n t e r i o r son t o d o s c o -
b e n e f i c i o et auxilio m i n o r i s p r e c i i . et o m n i alií juri
pias ó translados a u t é n t i c o s ; y
hasta
las notas
deftensores contra cunctos
girentes
m e n t o en su f e c h a , y en ser quizá el m á s a n t i g u o
nobis c o m p e t e n t i vcl c o m p e t i t u r o . T e n e r e n i q u e
del a r c h i v o de P r o t o c o l o s n o c o m i e n z a n s i n o en
e t i a m v o b i s et vestris de o m n i
I 2 J 9 , cuatro
cunctos
años
más adelante.
a r c h i v o particular de n u e s t r o
D.
Francisco
P e r t e n e c e al
amigo y consocio
S a l v à , d u e ñ o h o y del p r e d i o « L a
homines.
evictione
contra
Obligantes quisque
nostrum
in s o l i d u m v o b i s et vestris p r o hiis
ómnibus
supradictis singulis
L l e p a s s a » á q u e h a c e r e f e r e n c i a , y es un p e r g a -
bona
m i n o m u y bien tratado y de h e r m o s a tetra, q u e
et s e m o v e n t i a
m i d e 25 X
cipere volueritis.
' 7 Vi c e n t í m e t r o s .
nomines absque
presentía
et
universis.
et futura
ubique
niobiüa
omnia
et
nostra
inmobilia
in q u i b u s v o s p o t i u s a c -
Ad majorem
securitatem v e s -
36
tram
et
vostrorum
e g o ¡am d i c t a
Tarrachona
en q u e tal vez pueda f l e c h a r s e de m e n o s verdadera
g r a t i s s i n e v i . j u r o in d e u m e t s u p e r s a n c t a . iiij.
intuición
dei
también
evangelia corporaliter
per m e
tacta
quod
ó
mayor
escrupulosidad;
que contiene
p o r otra
pero
parte
cierto
trabajos
ratione dotis vel sponsaütii m c i contra predictam
m u y útiles y m u y i n s t r u c t i v o s ,
venditionem non venian n e c aliquem
plo el del a r q u i t e c t o P e ñ a s o b r e l o s o r í g e n e s de
v c n i r e fa-
c i a m . A c t u m est h o c . v i j . k a l e n d a s O c t o b r i s . A n n o
P a l m a , su f u n d a c i ó n
d o m i n i . M . C C . X X X . v . S i g ) J ( n u m arbcrti b o r -
c h e s , i n s e r t o en
serü. Sig
datos
num
num T a r r a c h o n e uxorís ejus.
petri c o r u m lilii.
Q u i o m n e s b e c predicta
laudamus concedimus atque
S i g ® n u m Berengarii
toris. T e s t i u m
Sig
romana y sucesivos e n s a n -
u n a serie
de G c r u n d a . S i g QJj
num Nicho-
S i g Ijg n u m bertrandi radi-
tahtyots, c o n o c i d o s
c u e n t r a n allí
q u e publica
n u m Bernardi de vallefecunda
publici
lo m i s m o
del país,
que en M e n o r c a ; estos
e s t a d o de c o n s e r v a c i ó n ,
y sobre
lación propiamente
h a sido casi
suya.
Barcelona,
L o q u e hasta
d e b e m o s à esta
revista
ahora
Sociedad
de su c o n s t a n c i a
y d c su l a b o r i o s i d a d .
*
* *
Deutsche I.ilte-
B O L E T Í N D E LA S O C I E D A D A R Q U E O L Ó G I C A L U -
espe-
i g n o r a d o en el e x t r a n j e r o r e s p e c t o
ralurieitung, d e c í a l o s i g u i e n t e : (<»)
atención
dc
del c o n t i n e n t e español t o c a á la citada
d a n d o c u e n t a de nuestra p u -
b l i c a c i ó n en la revista d e B e r l í n
Alguna
es q u e
ha p r e s e n t a d o u n a insta-
el d a r l o á c o n o c e r p o r m e d i o
LIANA.
ellos
ciales figuran en la c o l e c c i ó n d e d i c a d o s al J u b i l e o
c n la cual la S o c i e d a d
BIBLIOGRÁFICAS
de
que se en-
ú l t i m o s s o n m á s e s t i m a d o s y s e hallan en m e j o r
de L e ó n X I I I y á la E x p o s i c i ó n
N o t a r i i M a j o r i c a r u m C i v i t a t i s q u i h o c scripsit.
El S r . Hübner
sobre
m o n u m e n t o s sepulcrales
a l g u n a vez d i s c u t i m o s p o r a q u í . N ú m e r o s
hujus rei.
NOTAS
d c n ú m e r o s , y los
nuevos é interesantes
los p r i m i t i v o s p o b l a d o r e s
firmamus.
n u m pascalis de T a r r a c h o n a . S i g ®
lay d e m o n t b l a n c h
Sig®
c o m o por ejem-
Copiamos
del n ú m e r o 3 d e La Ven de Ca-
talunya:
ilustrada e s p a ñ o l a , y aun seria m a y o r si s o b r e -
« E n t r e ' l s treballs publicats d ' a r a en revistes
p o n i é n d o s e á su p u n t o d e vista p u r a m e n t e local
e s p a n y o l e s r e f e r e n t s à la n o s t r a t e r r a , r e c o r d à m
abrazase u n p r o p ó s i t o m á s vasto y c i e n t í f i c o . M u y
en a q u e s t m o m e n t ,
d e t a r d e e n tarde se h a n p u b l i c a d o d e s c r i p c i o n e s
no
d e las islas B a l e a r e s , m a s en ellas s o l o p r e v a l e c e ó
Guillen Berenguer, ex-obispo de Vich.— El cementerio hebreo en Barcelona en hit
(Boletín
el c o n o c i m i e n t o
giada
ó la d e s c r i p c i ó n de su p r i v i l e -
n a t u r a l e z a . E n e l B o l e t í n d e la
que nos ocupa, que según
llama
arqueológica
Sociedad
la n o c i ó n e s p a ñ o l a s e
y que según
la nuestra d e -
n ' h i haje
de la R e a l
sens
d'altres,
Academia
q u e a x ó vulla dir q u e
los del P . Fidel
de la H i s t o r i a , t. x v i O , y
los del s e n y o r d o n G a b r i e l L l a b r é s s o b r e 'ls Cartògraphos mallorquins, q u e v e u h e n
biera titularse d e a n t i g ü e d a d e s h i s t ó r i c a s , se o f r e -
lo
c e p o r p r i m e r a v e z la o c a s i ó n
LIANA. B o CS de manifestar
pri nc ipale s m o n u m e n t o s
de c o n o c e r
los
d e la isla m a y o r , M a -
l l o r c a , y d e P a l m a su c a p i t a l ; y t a m b i é n
se evi-
Fita;
B O L E T Í N D E LA S O C I E D A D
la llum en
ARQUEOLÓOICA L L -
aqui q u e en aquest
botlleti se r e u n e x e n a v u y c n dia tots los esforsos
dels a y m a n t s de les glories
d e n c i a en él q u e la tal s o c i e d a d
l o es d c e n t u -
siastas
á su
feyna ells sols q u e ' I s n o s t r e s plegats de les dues
admiradores
patria, habiendo
que honran
preclara
sido ella la q u e ha f u n d a d o el
M u s e o de a n t i g ü e d a d e s de q u e h a s t a a h o r a
cía P a l m a . D e l n o m b r e del principal
la isla, B e a t o
Raimundo
Lulio,
care-
patrón d c
deriva
y d c sa l l e n g u a ,
y de les c o s e s de
Mallorca
societats excursionistes
lanistas haurian
fent á v e g a d e s m e s
de B a r c e l o n a . L o s cata-
de t e ñ i r l o
present
mes d'una
vegada.»
el s u y o
p r o p i o , m o s t r a n d o en e s t o unida á su o b j e t i v o
u n a f e r v i e n t e idea r e l i g i o s a . V e r d a d q u e n o t o d o
l o q u e s e inserta c n el
importancia,
que algo
Boletín
REDACCIÓN
tiene verdadera
ADMINISTRACIÓN
PALACIO 8 1 , — P A L M A n t MALLORCA
h a y casi i n s i g n i f i c a n t e y
PRECIO
(a)
Y
D E SUSCRIPCIÓN:
0'60
PESETAS
D e b e m o s su t r a d u c c i ó n i la g a l a n t e r í a d e n u e s -
t r o b u e n a m i g o y suscriptnr D. P e d r o MARTÍNEZ.
TtP.
Ufe Fy.Lirfc G L ' A S P .
A I . MTÍS
Descargar