Itinerari autoguiat Balàfia (cat-cast-eng)

ITINERARI AUTOGUIAT
ITINERARIO AUTOGUIADO
SELF-GUIDED ITINERARY
BALÀFIA
DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA RUTA
Sortint des del centre d'interpretació i direcció al poble de Sant Llorenç,
començam una ruta circular a través de les estribacions d'una sèrie de petites
elevacions cobertes de pinar i terrenys agrícoles. Contemplarem el poblat
defensiu de Balàfia, torres, fonts i altres elements de gran importància
patrimonial de l’illa d’Eivissa. Sense deixar en cap moment de gaudir de la
bellesa i màgia del paisatge des Amunts.
Situació: Nord
Població: Sant Llorenç de Balàfia
Distància: 2,70 km
Temps: 50 minuts
Grau de dificultat: Baix
Altitud màxima: 120 metres
6
4
3
5
2
7
1
CENTRE
D’INTERPRETACIÓ
ES AMUNTS
PUNTS D’INTERÈS
CENTRE D’INTERPRETACIÓ ES AMUNTS
1
ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ
2
TORRE DE CAN PERE MUSSON
3
FONT D’EN PERE MUSSON
4
FORN DE CALÇ
5
PANORÀMICA PAISATGE AGRÍCOLA
6
FONT DE BALÀFIA
7
POBLAT DE BALÀFIA
PARADA 1: ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ
Sant Llorenç és un petit poble amb molta
història, envoltat de camp i banyat per una
meravellosa llum. Com en tots els pobles, tot
gira entorn a l’església la qual és la principal de
les escasses construccions que conformen el
nucli parroquial de Sant Llorenç.
L’església va ser construïda entre 1.785 i 1.797 i encara que s’han efectuat
modificacions a la porxada frontal i sobretot a la casa parroquial, al costat sud del
temple, la seva estructura respon a la de les construccions religioses del moment,
amb volta de canó, cor i presbiteri pla per donar cabuda a un retaule.
L’església consta d’una sola nau, disposa de set caselles laterals i es caracteritza per
tenir un sol arc a l’entrada. El campanar, situat avui al centre de la façana, estava
col·locat en un dels extrems.
PARADA 2: TORRE DE CAN PERE MUSSON
Hi han referències de l’existència de torres a Balàfia
des de l’any 1.538 (S XVI), però no es fa menció
directa a aquesta torre fins el 1.764 (Llibres
d’Entreveniments).
Exteriorment és pràcticament cilíndrica, amb el sòcol
atalussat i els paraments de pedra aparellats en espiga.
Disposa de tres plantes, la primera i la darrera amb
coberta plana de fusta i la del mig amb cúpula peraltada.
Al primer pis s’hi troba la que sembla ser l’antiga porta
d’accés, transformada en una finestra balconera. En
l’actualitat s’accedeix a la torre per una porta a la planta
baixa, que està comunicada amb el primer pis per una
escala d’obra interior parcialment perforada al gruix del
mur. Des d’aquesta estança s’accedeix al pis superior per
una trapa que travessa la cúpula.
RESPECTIN ELS
TERRENYS I CAMINS
PRIVATS
Secció de la torre de can de Pere Musson
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
Porta (s. XIX)
Cambra inferior
Escarpa
Sostre de biguetes i
revoltons (s. XIX)
Finestre
balconera
(feta en el buit de la
porta original)
Alcova semiencastada
al mur de la cambra
principal
Cambra superior
Terrat
PARADA 3: FONT D’EN PERE MUSSON
La seva aigua s’ha emprat tradicionalment tant
per al consum humà com per l’abeurada del
bestiar o per al reg. Cobreix la captació una
construcció de maçoneria amb la façana plana,
referida i emblanquinada, inserida al mur de
contenció d’una feixa tancada amb una porta.
Aquesta construcció deixa lloc a una petita plaça.
A un costat de la placeta hi ha una gran pica de pedra viva per abeurar el bestiar
que, en aquest cas, és en realitat un dels components d’un molí d’època antiga
reutilitzat. Amb la canal emblanquinada que hi ha a un costat de la placeta
s’omplia, amb poals des de la boca de la font, una pica situada arran del camí, avui
inexistent. A l’altre costat del camí, darrera d’una paret moderna, es troba el
safareig regulador de la font que té un aprofitament agrícola i d’evacuació en cas
d’excés de cabal.
PARADA 4: FORN DE CALÇ
Són cavitats de secció circular, normalment
obertes al sòl del bosc, on s’obtenia calç a
partir de roca calcària (“pedra viva”) que és
el material geològic predominant en aquesta
zona.
La calç viva és blanca i càustica (capaç de cremar la matèria orgànica). Si es posa en
contacte amb aigua s’hidrata i desprèn calor, donant lloc a la calç morta o amarada.
La calç viva s’ha emprat tradicionalment en la construcció per fer forta la unió de
les pedres (mescla de calç i arena, anomenada morter) i també com a desinfectant
de les aigües de les cisternes.
La calç morta s’utilitza per a emblanquinar els murs de diferents elements
constructius .
Funcionament i parts d’un forn de calç
La part més profunda és l’olla, on es porta a
terme la combustió de la llenya. Per sobre
de l’olla es construeix la volta sobre la qual
s’allotja la pedra que s’ha de convertir en
calç. La cavitat on es col·loca la pedra, amb
forma troncocònica i delimitada per parets
(“marge del forn”), és la mota. La petita
porta per on s’introdueix la llenya dins l’olla
és al mur davanter, l’únic visible a
l’exterior.
La reacció química que fa que la roca calcària (carbonat càlcic o CaCO3) passi a ser
calç viva (òxid de calci o CaO) necessita gran quantitat de calor. Aquesta és
proporcionada per la combustió de llenya a l’olla del forn que permet arribar a una
temperatura de 600º. Amb aigua es converteix en calç morta (hidròxid càlcic o
Ca(OH)2).
CaCO3 + calor = CaO (calç viva) + CO2
CaO + H2O = Ca(OH)2 (calç morta)
PARADA 5: PANORÀMICA PAISATGE AGRÍCOLA
La població d’aquesta zona, limitada pels recursos naturals, va desenvolupar
una agricultura de subsistència. Van substituir la vegetació natural per espècies
del seu interès i modificant el relleu del terreny van crear superfícies aptes per al
conreu: bancals i parets. Els camps de Balàfia es treballaven amb intensitat,
combinant-se la sembra de cereals i la recollida d’ametlles, garroves, figues,
olives; en alguns casos es completava amb petits horts per disposar d’hortalisses
i altres fruiters.
PARADA 6: FONT DE BALÀFIA
La font de Balàfia era utilitzada per
consum humà, abeurar bestiar (amb la
pica de pedra viva situada al costat de la
font) i aprofitament agrícola: just davant
es troba el safareig regulador de la font
que permetia la irrigació dels horts
situats a nivell inferior, avui es fa per
mitjans mecànics.
La captació es troba davall d’un paret de pedra seca i està coberta amb una
estructura de maçoneria amb forma de capella que cobreix una galeria esglaonada
amb paviment de lloses de pedra que permet l’accés a l’aigua del fons. L’interior de
la font està pintat d’almànguena: mescla natural d’alúmina i terra amb òxid
vermell de ferro, utilitzada per impermeabilitzar cisternes, aljubs i safareigs.
PARADA 7: POBLAT DE BALÀFIA
No es té coneixement de l’origen històric
de l’agrupació de Balàfia, però no es
descarta que pugui situar- se en el període
islàmic o fins i tot en un moment anterior.
La informació escrita de què es disposa
sobre el conjunt data del segle XV. Balàfia
és una paraula àrab que significa “fonts de
salut” i tradicionalment ha estat una
comarca rica i ben poblada a la qual
acostumaven a arribar els pirates que
desembarcaven a les costes d’Eivissa
(s.XVI).
RESPECTIN ELS
TERRENYS I CAMINS
PRIVATS
El poblat de Balàfia, on encara es pot respirar
l'essència de l'Eivissa àrab, és una alqueria: no és
ni poble ni casament. És un territori on poden
haver-hi més d’una zona de residència i més d’un
espai de conreu, zones de pastura, caça i
recol·lecció; adaptat perfectament a la topografia
del terreny. És l’única mostra existent a l’illa
d’Eivissa d’agrupació d’un nombre tan important
d’habitatges.
El conjunt, de gran valor arquitectònic, tant per l’interès de cadascun dels
habitatges que el conformen com per la forma tan peculiar d’agrupar-se està
constituït per 5 cases (can Fornàs, can Marès, can Vicent Ferrer, can Pere de
na Bet i can Bellmunt) i 2 torres de refugi les quals permetien acollir
ràpidament als habitants en cas d’atac dels pirates (can Pere de na Bet i can
Fornàs). Cadascun dels habitatges manté els elements singulars de les
construccions rurals aïllades: corrals, forns i eres pròpies.
Plànol esquemàtic del
poblat de Balàfia
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
Can Bellmunt
Can Pere de na Bet
Torre de can Pere de na Bet
Can Vicent Ferrer
Can Marès
Can Fornàs
Torre de can Fornàs
CAMÍ A SEGUIR DINS
DEL POBLAT
Centre d'Interpretació Es Amunts
Ctra. St. LLorenç s/n
(Aparcament IES Balàfia)
07812 St. Joan de Labritja
Horari: de dilluns a divendres de 9 a 14h, de dimarts a dijous de 16 a
19h i diumenges de 10 a 14h
Tfn. 971325141
www.elsamunts.com
Informació i imatges esquemàtiques extretes de Torres y piratas en las islas pitiusas, Eduardo J. Posadas López. Consell Insular
d'Eivissa - Conselleria de Cultura. 1989 i Fortificacions rurals a l'illa d'Eivissa. Les torres de refugi predials, Joan Josep Serra
Rodríguez. Mediterrània-Eivissa: Consell Insular d'Eivissa i Formentera. Conselleria de Cultura, 2000
Imatges: Nieves de la Concepción i Pablo Penalva
ITINERARIO AUTOGUIADO
BALÀFIA
DESCRIPCIÓN GENERAL DE LA RUTA
Saliendo del centro de interpretación y dirección al pueblo de Sant Llorenç,
comenzamos una ruta circular a través de las estribaciones de una serie de
pequeñas elevaciones cubiertas de pinar y terrenos agrícolas.
Contemplaremos el poblado defensivo de Balàfia, torres, fuentes y otros
elementos de gran importancia patrimonial de la isla de Ibiza. Sin dejar en
ningún momento de disfrutar de la belleza y magia de Es Amunts.
Situación: Norte
Población: Sant Llorenç de Balàfia
Distancia: 2,70 km
Tiempo: 50 minutos
Grado de dificultad: Bajo
Altitud máxima: 120 metros
6
4
3
5
2
7
1
CENTRO DE
INTERPRETACIÓN
ES AMUNTS
PUNTOS DE INTERÉS
CENTRO DE INTERPRETACIÓN ES AMUNTS
1
IGLESIA DE SANT LLORENÇ
2
TORRE DE CAN PERE MUSSON
3
FUENTE DE EN PERE MUSSON
4
HORNO DE CAL
5
PANORÁMICA PAISAJE AGRÍCOLA
6
FUENTE DE BALAFIA
7
POBLADO DE BALAFIA
PARADA 1: IGLESIA DE SANT LLORENÇ
Sant Llorenç es un pequeño pueblo con mucha
historia, rodeado de campos y bañado por una
maravillosa luz. Como todos los pueblos, todo
gira en torno de la iglesia que es la principal de
las escasas construcciones que forman el núcleo
parroquial de Sant Llorenç.
La iglesia fue construida entre 1785 y 1797 y aunque se han efectuado modificaciones
en el porche frontal y sobretodo en la casa parroquial, en el lado sur del templo, su
estructura responde a la de las construcciones religiosas del momento, con bóveda
de cañón, coro y presbiterio plano para dar cabida a un retablo.
La iglesia consta de una sola nave, dispone de 7 pequeñas capillas laterales y se
caracteriza por tener un solo arco en la entrada. El campanario, situado hoy en el
centro de la fachada, estaba colocado en uno de los extremos.
PARADA 2: TORRE DE CAN PERE MUSSON
Hay referencias de la existencia de torres en Balàfia
desde el año 1.538 (S. XVI), pero no se hace mención
directa a esta torre hasta 1.764 (Llibres
d’Entreveniments).
Exteriormente es prácticamente cilíndrica, con el zócalo
ataluzado y los paramentos de piedra emparejados en
espiga. Dispone de tres plantas, la primera y la última
con cubierta plana de madera y la del medio con cúpula
peraltada. En el primer piso se encuentra la que parece
ser la antigua puerta de acceso, transformada en una
ventana balconada. En la actualidad se accede a la torre
por una puerta en la planta baja, que está comunicada
con el primer piso por una escalera de obra interior
parcialmente perforada en el muro. Desde esta estancia
se accede al piso superior por una trampilla que
atraviesa la cúpula.
RESPETEN LOS
TERRENOS Y CAMINOS
PRIVADOS
Sección de la torre de can de Pere Musson
9. Puerta (s. XIX)
10. Habitación inferior
11. Escarpa
12. Techo de vigas y
bovedillas (s. XIX)
13. Ventana
balconada
(hecha en el hueco de
la puerta original)
14. Alcoba empotrada en
el
muro
de
la
habitación principal
15. Habitación superior
16. Azotea
PARADA 3: FUENTE DE EN PERE MUSSON
El agua de esta fuente se ha empleado
tradicionalmente tanto para el consumo humano
como para abrevar el ganado o para el riego.
Cubre la captación una construcción de
mampostería con la fachada plana, encalada e
insertada en el muro de contención de un bancal
y cerrada con una puerta. Esta construcción deja
un espacio para una pequeña plaza.
A un lado de la plaza hay una gran pila de piedra viva para abrevar al ganado que,
en este caso, es en realidad uno de los componentes de un molino antiguo
reutilizado. Mediante el canal encalado que hay en un lado de la plaza se llenaba,
con cubos desde la boca de la fuente, una pila situada al borde del camino, hoy
inexistente. En el otro lado del camino, detrás de una pared moderna, se encuentra
la balsa reguladora de la fuente que tiene un aprovechamiento agrícola y de
evacuación en caso de exceso de caudal.
PARADA 4: HORNO DE CALÇ
Son cavidades de sección circular,
normalmente abiertas en el suelo del
bosque, donde se obtenía cal a partir de roca
calcárea (“piedra viva”) que es el material
geológico predominante en esta zona.
La cal viva es blanca y cáustica (capaz de quemar la materia orgánica). Si se pone
en contacto con el agua se hidrata y desprende calor, dando lugar a la cal muerta o
amarada.
La cal viva se ha empleado tradicionalmente en la construcción para reforzar la
unión de las piedras (mezcla de cal y arena llamada mortero) y también como
desinfectante del agua de las cisternas.
La cal muerta se utiliza para blanquear los muros de distintos elementos
constructivos. .
Funcionamiento y partes de un horno de cal
La parte más profunda es la olla, donde se
produce la combustión de la madera. Por
encima de la olla se construye la volta sobre
la cual se aloja la piedra que se convertirá en
cal. La cavidad donde se coloca la piedra,
con forma troncocónica y delimitada por
paredes, es la mota. La pequeña puerta por
donde se introduce la leña dentro de la olla
está en el muro delantero, el único visible
desde el exterior.
La reacción química que hace que la roca calcárea (carbonato cálcico o CaCO3) pase a
ser cal viva (óxido de calcio o CaO) necesita gran cantidad de calor. Este es
proporcionado por la combustión de leña en la olla del horno que permite llegar a
una temperatura de 600º. Con agua se convierte en cal muerta (hidróxido cálcico o
Ca(OH)2).
CaCO3 + calor = CaO (cal viva) + CO2
CaO + H2O = Ca(OH)2 (cal muerta)
PARADA 5: PANORÁMICA PAISAJE AGRÍCOLA
La población de esta zona, limitada por los recursos naturales desarrolló una
agricultura de subsistencia. Sustituyó la vegetación natural por especies de su
interés y modificando el relieve del terreno creó superficies aptas para el cultivo:
bancales y paredes. Los campos de Balàfia se trabajaban con intensidad,
combinándose la siembra de cereales con la recogida de almendras, algarrobas,
higos, olivas, y en algunos casos se completaba con pequeños huertos para
disponer de hortalizas y otros frutos.
PARADA 6: FUENTE DE BALÀFIA
La fuente de Balàfia era utilizada para el
consumo humano, abrevar el ganado
(con una pila de piedra viva situada al
lado de la fuente) y aprovechamiento
agrícola: justo delante se encuentra la
balsa reguladora de la fuente que
permitía la irrigación de los huertos
situados en un nivel inferior, hoy en día
se hace por medios mecánicos.
La captación se encuentra debajo de una pared de piedra seca y está cubierta con
una estructura de mampostería con forma de capilla que cubre una galería
escalonada con pavimento de losas de piedra que permite el acceso al agua del
fondo. El interior de la fuente está pintado con una mezcla natural de alúmina y
tierra con óxido rojo de hierro, utilizada para impermeabilizar cisternas, aljibes y
balsas.
PARADA 7: POBLADO DE BALÀFIA
Se desconoce el origen histórico de la
agrupación de Balàfia, pero no se descarta
que pueda situarse en el período islámico
o incluso en un momento anterior. La
información escrita de que se dispone
sobre el conjunto data del siglo XV. Balàfia
es una palabra árabe que significa
“fuentes de salud” y tradicionalmente ha
sido una comarca rica y bastante poblada
a donde acostumbraban a venir los piratas
que desembarcaban en las costas de Ibiza
(s.XVI).
RESPETEN LOS
TERRENOS Y CAMINOS
PRIVADOS
El poblado de Balàfia donde aún se puede
respirar la esencia de la Ibiza árabe, es una
alquería: no es un pueblo ni una construcción
rural aislada. Es un territorio donde puede haber
más de una zona de residencia y más de una zona
de cultivos, pastos, caza y recolección; adaptado
perfectamente a la topografía del terreno. Es la
única muestra existente en la isla de Ibiza de
agrupación con un número tan importante de
viviendas.
El conjunto, de gran valor arquitectónico, tanto por el interés de cada una de
las viviendas que lo conforman como por la forma tan peculiar de agruparse,
esta constituido por 5 casas (can Fornàs, can Marès, can Vicent Ferrer, can
Pere de na Bet y can Bellmunt) y 2 torres de refugio que permitían acoger
rápidamente a los habitantes en caso de ataque de los piratas (can Pere de na
Bet i can Fornàs). Cada una de las viviendas mantiene los elementos
singulares de las construcciones rurales aisladas: corrales, hornos y eras
propias.
Plano esquemático del
poblado de Balàfia
8. Can Bellmunt
9. Can Pere de na Bet
10. Torre de can Pere de na
Bet
11. Can Vicent Ferrer
12. Can Marès
13. Can Fornàs
14. Torre de can Fornàs
CAMINO A SEGUIR
DENTRO DEL POBLADO
Centro de Interpretación Es Amunts
Ctra. St. LLorenç s/n
(Parking IES Balàfia)
07812 St. Joan de Labritja
Horario: de lunes a viernes de 9 a 14h, de martes a jueves de 16 a
19h y domingos de 10 a 14h
Tfn. 971325141
www.elsamunts.com
Información e imágenes esquemáticas extraídas de Torres y piratas en las islas pitiusas, Eduardo J. Posadas López. Consell Insular
d'Eivissa - Conselleria de Cultura. 1989 y Fortificacions rurals a l'illa d'Eivissa. Les torres de refugi predials, Joan Josep Serra
Rodríguez. Mediterrània-Eivissa : Consell Insular d'Eivissa i Formentera. Conselleria de Cultura, 2000
Imágenes: Nieves de la Concepción y Pablo Penalva
SELF-GUIDED ITINERARY
BALÀFIA
GENERAL DESCRIPTION OF THE ROUTE
First, leaving the environmental interpretation centre you approach the
village of Sant Llorenç. There starts a circular route through small hills
covered with pine forest and agricultural land. Contemplate Balàfia’s
defensive towers, fountains, other elements of the great heritage of Ibiza
island and enjoy the beauty and magic of Es Amunts.
Location: North
Village: Sant Llorenç de Balàfia
Distance: 2,70 km
Time: 50 minutes
Walkability: Easy
Maximum altitude: 120 metres
6
4
3
2
5
7
1
ENVIRONMENTAL
INTERPRETATION
CENTRE OF ES
AMUNTS
POINTS OF INTEREST
ENVIRONMENTAL INTERPRETATION CENTRE
1
CHURCH OF SANT LLORENÇ
2
TOWER OF CAN PERE MUSSON
3
PERE MUSSON FOUNTAIN
4
LIME KILN
5
PANORAMIC AGRICULTURAL LANDSCAPE
6
BALÀFIA FOUNTAIN
7
TOWN OF BALÀFIA
NUMBER 1: CHURCH OF SANT LLORENÇ
Sant Llorenç is a small village with historical
relevance, surrounded by fields and wrapped
by a wonderful light. As in other villages, life
revolves around the church, which is the main
building of the village of Sant Llorenç.
The church was built between 1785- 1797. Modifications have been made but its
structure corresponds with that of the religious buildings of the time, with a barrel
vault , choir and presbytery to accommodate an altarpiece.
The church has one nave only, has 7 small chapels and a sole arch at the entrance.
The belfry, nowadays located in the middle of the facade, used to be at one end.
NUMBER 2: TOWER OF CAN PERE MUSSON
There are references to the existence of towers in
Balàfia since 1538 (S. XVI), but there is no direct
mention of this tower until 1764 (Llibres
d’Entreveniments).
The tower is almost cylindrical, with the stone walls
matched with herringbone pattern. It has three floors,
the first and the last with wooden flat roof and the
second one with canted dome. On the first floor appears
the old door, transformed into a balcony window. Today
the tower is accessed through a door on the ground
floor, which is connected to the first floor by a staircase.
This room is accessed to upstairs by a trap door through
the ceiling.
RESPECT THE ROADS
AND PRIVATE LAND
Tower section can Pere Musson
17. Door (s. XIX)
18. Room
19. Escarpment
20. Ceiling of girders (s. XIX)
21. Windows with balcony
(made in the original
doorway).
22. Built-in bedroom on the
wall
23. Room
24. Flat roof
NUMBER 3: PERE MUSSON FOUNTAIN
Water from this fountain has been traditionally
used for both human consumption and livestock
watering or irrigation. the catchment is covered
with a masonry construction with flat front,
whitewashed and inserted into the wall of a
terrace and closed with a door. This construction
creates a space for a small square.
On one side of the square is a large stone basin for watering livestock wich is
actually a component of an old mill. With a whitewashed channel that is on one
side of the square, and a stone pile located beside the road and now nonexistent,
was filled with buckets of the source. On the other side of the road, behind a
modern wall, is the regulatory raft of the fountain which has an agricultural use
and evacuation in case of excess flow.
NUMBER 4: LIME KILN
Lime kilns are holes of circular cross
section, normally open on the forest floor,
where lime was obtained from calcareous
rock (piedra viva) which is the dominant
geologic material in this area.
Lime viva is white and caustic (capable of burning organic matter). If it gets in
contact with water is hydrated and releases heat, leadin to lime muerta or
amarada.
Lime viva is traditionally used in construction to strengthen the union of the stones
(mixture of lime and sand called mortero) and also to disinfect water tanks.
The lime muerta is used to whiten the walls of various buildings.
Performance and parts of a lime kiln
The olla is the deepest part and is where the
combustion of wood occurs. The volta is
built above the olla. The stones, that will
become lime, deposited on the volta. The
mota has a form of a truncated cone
construsted in walling The wood gets into
the olla through a small door on the front
wall which is the only visible from the
outside.
The chemical reaction that causes the calcareous rock (calcium carbonate or CaCO3)
to become lime viva (calcium oxide or CaO) needs a lot of heat. Heat is provided by
burning wood in the olla from the oven that leads to a temperature of 600 º. Lime
muerta(calcium hydroxide o Ca(OH)2) is obtained with water.
CaCO3 + heat = CaO (lime viva) + CO2
CaO + H2O = Ca(OH)2 (lime muerta)
NUMBER 5: PANORAMIC AGRICULTURAL LANDSCAPE
The population of this area was limited by the natural resources and
developed a self sufficient agriculture. They replaced the natural
vegetation for more interesting species and changed the terrain (creating
terraces) for cultivation. In the fields of Balàfia are cultivated cereals.
Almonds, carob, figs, olives are collected and in some cases there are small
gardens to provide vegetables and others fruits.
NUMBER 6: BALÀFIA FOUNTAIN
Balàfia’s source was used for human
consumption, livestock watering and
agricultural use: just before the road is
the regulatory raft that allowed
irrigation of the gardens located at a
lower level, today this is done by
mechanical means.
The source is under a dry stone wall and covered with a masonry structure (like a
chapel) that covers a tiered gallery with flagstone floor that allows access to water.
The interior of the fountain is painted with a natural mixture of alumina and
ground red iron oxide, used to waterproof cisterns, wells and ponds.
NUMBER 7: TOWN OF BALÀFIA
The origin of the village of Balàfia is
unknown, but is believed to be located in
the Islamic period or even at an earlier
time. The first information about Balafia is
from XV century. Balàfia is an Arabic
word meaning "health resources" and has
traditionally been a rich and well
populated area where pirates used to
come landing on the shores of Ibiza.
RESPECT THE ROADS
AND PRIVATE LAND
In the village of Balàfia the essence of Moorish
Ibiza can still be felt. Balàfia is a farmhouse:
not village, not hamlet. It is an area where
there are more than one place of residence and
more than one area of crops, grazing, hunting
and
gathering;
perfectly
adapted
to
topography. This type of grouping is the only
existing sample in the island of Ibiza.
The village is composed of five traditional houses (can Fornàs, can Marès, can
Vicent Ferrer, can Pere de na Bet and can Bellmunt), and two defensive towers
(can Pere de na Bet and can Fornàs) that form a place of high archaeological
interest. The defensive towers served to shelter residents quickly in case of
attack from pirates. Each of the housing maintains the unique elements of the
isolated farm buildings, corrals, ovens, etc.
Schematic drawing of
the town of Balàfia
15. Can Bellmunt
16. Can Pere de na Bet
17. Tower of can Pere de na
Bet
18. Can Vicent Ferrer
19. Can Marès
20. Can Fornàs
21. Tower of can Fornàs
WAY FORWARD IN THE TOWN
Environmental Interpretation Center Es Amunts
Road St. LLorenç s/n
(Parking IES Balàfia)
07812 St. Joan de Labritja
Horary: Monday to Friday from 9 to 14h,
Tuesday to Thursday from 16 to 19h
And Sundays from 10 to 14h
Phone 971325141
www.elsamunts.com
Information and schematic images taken from Torres y piratas en las islas pitiusas, Eduardo J. Posadas López. Consell Insular
d'Eivissa - Conselleria de Cultura. 1989 y Fortificacions rurals a l'illa d'Eivissa. Les torres de refugi predials, Joan Josep Serra
Rodríguez. Mediterrània-Eivissa: Consell Insular d'Eivissa i Formentera. Conselleria de Cultura, 2000
Images: Nieves de la Concepción and Pablo Penalva