21 de setembre DIA INTERNACIONAL DE LA PAU Significats de

21 de setembre DIA INTERNACIONAL DE LA PAU
Significats de PAU
En la nostra cultura la Pau, Eiréne (també anomenada Irene) neix en l’antiga
Grècia com una divinitat. Filla de Themis i Zeus, on reina Eiréne floreig el
benestar i la prosperitat, però Irene no és una deessa aïllada si no que forma
part d’un conjunt de deesses: Les Hores (o Estacions) junt amb Dike (la Justicia)
i Eunomía (el bon govern) No existeix una sense les altres. Eiréne, Dike i Eunomía,
són divinitats de l’ordre, reguladores dels conflictes i creadores d’abundància i
riquesa, no tenen vida pròpia i se encarreguen d’assegurar l’equilibri social de
les comunitats humanes.
LES DONES I LA PAU
El concepte de “pau” ha anat modificant-se i s’ha ampliat al llarg del temps,
passant des de “la pau” entesa com a absència de guerra (visió pròpia de
principis del segle XX) fins el concepte elaborat per els grups feministes dels
anys 80 que entenien la guerra i la violència com una forma històricament
masculina de dirimir els conflictes. Aquests grups plantejaven que perquè es
pugui parlar de pau les organitzacions socials i econòmiques no han assentar-se
o derivar de la violència, ni tampoc ho han de fer les relacions personals.
Encara que l’anàlisi de les dades sembli desmentir avenços la pau és possible i
així ho venen dient des de fa anys especialistes en aquesta temàtica.
(entre 1989 i 1996 es van produir en el mon 101 conflictes armats, no més 6 es van
produir entre estats: India-Pakistan, Camerún- Nigeria, Etiopía-Somalia, etc),
“La guerra no es una fatalidad biológica. La guerra es una invención social. Si
nuestros antepasados inventaron la guerra, nosotros podemos inventar la paz.
Tenemos ejemplos en la historia en la que sociedades guerreras, como la
vikinga, se han convertido en pacíficas. Sabemos que las sociedades que prestan
poca atención a las mujeres, a las minorías étnicas o religiosas y a los pobres
tienen unos niveles de violencia mucho mayores. Lo que es evidente, es que
aunque seamos el resultado o estemos influenciados por una cultura bélica, eso
no es irreversible y tenemos el potencial y las posibilidades de cambiar la
situación forjando una cultural de la paz. La construcción de la paz empieza en
la mente de los seres humanos: es la idea de un mundo nuevo”. Viçens Fisas, Cultura
de paz y gestión de los conflictos, pp. 26
El pes de les guerres contemporànies ha recaigut en la població civil, el 90% de
les víctimes, en la població desarmada i majoritàriament en les dones i les
criatures. És per això, probablement, o a causa d’això que les dones són les més
sensibles a les conseqüències que comporta la violència.
En la “Declaració sobre la contribució de les dones a una cultura de la pau”
(Quarta Conferència Mundial de les Nacions Unides sobre la Dona) Beijing, China, 415 de setembre de 1995. Es diu textualment:
“La capacidad de dirección de las mujeres debe aprovecharse plenamente y en beneficio
de todos para avanzar hacia una cultura de paz. Su participación históricamente escasa
en el gobierno ha dado lugar a una deformación de los conceptos y a una limitación de
los procesos. En ámbitos como la prevención de los conflictos, el fomento del diálogo
intercultural y la reparación de la injusticia socioeconómica, las mujeres pueden generar
enfoques innovadores y sumamente necesarios para la edificación de la paz. Las
mujeres aportan a la causa de la paz entre los pueblos y las naciones
experiencias, competencias y perspectivas diferentes. La función que cumplen
las mujeres de dar y sustentar la vida les ha proporcionado aptitudes e ideas
esenciales para unas relaciones humanas pacíficas y para el desarrollo social.
Las mujeres se adhieren con menos facilidad que los hombres al mito de la
eficacia de la violencia y pueden aportar una amplitud, una calidad y un
equilibrio de visión nuevos con miras al esfuerzo común que supone pasar de
una cultura de guerra a una cultura de paz”.
La voluntat, la capacitat, el interès, la força i la valentia per actuar com a
mediadores i promotores de la cultura de la pau, la venen demostrant les dones
en tots els recons del mon. Organitzant-se en moviments socials i plantejant
formes alternatives de resoldre el conflictes armats i les guerres en les que es
veuen obligades a viure cada dia.
Hi ha organitzacions de dones a favor de la cultura de la pau a tots els
continents i treballen per aquesta cultura i per fer possible un mon sense
violència.
DONES PREMIO NOVEL DE LA PAU
Bertha Kinsky (1905)
Jane Addams (1931)
Emily Grene (1946)
Betty Willians y Mariread Corrigan (1976). Fundadores del moviment per la
pau a Irlanda del Nord.
Madre Teresa de Calcuta (1979)
Alva Reimer (1982), per la seva contribució en favor
(ministra sueca)
Aung San Suu Kyi (1991) (Birmana)
democràtica al seu país.
del desarmament
líder dels drets civils i l’oposició
Rigoberta Menchú (1992)
Jody Willians (1997) per la seva contribució en favor de l’eliminació i neteja de
les mines antipersones.
Shirin Ebadi (Irán) (2003) Primera dona musulmana que va rebre aquests
premi per la seva contribució en favor dels drets humans de dones i criatures.
Wangari Muta Maathai (Kenia) (2004) Per la seva contribució al
desenvolupament sostenible, la democràcia i la pau. Primera dona africana a
rebre aquest premi.
Nobel de la Pau 2011, compartit entre Ellen Johnson-Sirleaf, presidenta de
Liberia, la seva compatriota Leymah Gbowee defensora del drets humans i la
yemení Tawakkul Karman, activista per els drets humans i protagonista
femenina de la anomenada primavera àrab.