Folleto desplegable OK (3)

Damas iberas
24/7/03
09:05
Página 1
damas iberas
las primeras réplicas. la dama de elche de pinazo
Se reunen dos de las imágenes más emblemáticas de la cultura ibérica. Personajes femeninos, esculturas para el culto o representación de la aristocracia, tallados hace 2500
años. La Dama de Elche, descubierta en 1897 de manera casual en La Alcudia, de la que
aquí se exhibe la mejor réplica realizada hasta ahora, y la Dama de Cabezo Lucero hallada 90 años después en el yacimiento que le da nombre en Guardamar del Segura.
La Dama de Elche es, sin duda, la obra emblemática de la cultura ibérica y durante decenios fue la manifestación más evidente de un arte con personalidad propia.
Desde su descubrimiento en 1897, se ha utilizado preferentemente la fotografía y
el dibujo para difundir su imagen internacionalmente, pero también las copias tridimensionales.
Los iberos realizan sus esculturas en piedras fáciles de labrar: areniscas o calizas blandas. La inmensa mayoría se destinaron a los cementerios o a los santuarios. En las áreas
de los difuntos es habitual encontrar seres fantásticos (grifos, esfinges), junto a reales (toros, leones), formando parte de los monumentos funerarios. En los santuarios
las figuras humanas y animales son exvotos, ofrendas depositadas para las deidades.
El escultor José Ignacio Pinazo realizó en el año 1908 varias reproducciones en
escayola a tamaño real de la Dama de Elche por encargo de José Ramón Mélida. Las
réplicas fueron efectuadas a partir de la escultura original expuesta en el Museo del
Louvre desde finales de 1897.
Sabemos con seguridad que la Dama de Cabezo Lucero tiene un carácter funerario
dado que se encontró en una necrópolis. A la de Elche también se le supone este
destino. Otra, muy famosa, que apareció en una tumba es la Dama de Baza, conservada completa y con la policromía casi intacta. Entre el grupo de figuras femeninas en piedra recuperadas de santuarios destaca la Dama Oferente del Cerro de
los Santos (Albacete).
Cuando en los años veinte del siglo pasado, la Comisión Provincial de Monumentos
de Alicante centró sus esfuerzos en la creación de un museo provincial, procuró,
entendiendo la significación que para Alicante tenía la Dama de Elche, que el museo
contase en sus fondos con una imagen de la misma para su proyecto museográfico.
El resultado fue la adquisición en 1930 al agente comercial de los Museos Nacionales
de París, por 225 pesetas, de una de las reproducciones realizadas por Pinazo, según
consta en el acta de compra de la Comisión Provincial de Monumentos.
La imagen de la mujer no está presente en las primeras etapas de desarrollo de la
escultura ibérica. Es a partir de finales del siglo V y el siglo IV a. C. cuando aparece y se hace frecuente, probablemente por la asunción de roles más representativos en la sociedad ibérica.
De esta manera, cuando dos años después se inauguró el Museo, el busto de la
Dama, colocado sobre una peana de madera, ocupó el centro del ábside de la sala,
es decir el lugar más destacado dentro de la exposición, estructurando la misma en
las sucesivas reformas de las salas del museo.
dames iberes
les primeres rèpliques. la dama d’elx de pinazo
Es reuneixen dues de les imatges més emblemàtiques de la cultura ibèrica. Personatges femenins, escultures per al culte o representació de l’aristocràcia, tallats fa
2500 anys. La Dama d’Elx, descoberta en 1897 de manera casual en La Alcúdia, de
la qual ací s’exhibeix la millor rèplica fins ara realitzada, i la Dama de Cabezo Lucero
trobada 90 anys després al jaciment que li dóna nom a Guardamar del Segura.
La Dama d’Elx és, sens dubte, l’obra emblemàtica de la cultura ibèrica i durant decennis va ser la manifestació més evident d’un art amb personalitat pròpia. Des del seu
descobriment en 1897, s’han utilitzat preferentment la fotografia i el dibuix per a
difondre internacionalment la seua imatge, però també les còpies tridimensionals.
Els ibers realitzen les escultures en pedres fàcils de treballar: gres o calcàries blanes. La immensa majoria es van destinar als cementeris o als santuaris. En les àrees
dels difunts és habitual trobar éssers fantàstics (grifons, esfinxs), al costat de reals
(bous, lleons), que formen part dels monuments funeraris. En els santuaris les figures humanes i animals són exvots, ofrenes dipositades per a les deïtats.
Plaza Gómez Ulla, s/n
Tfno: 96 514 90 00
la reproducción de la dama de elche a partir
de un modelo digital
Tras una exhaustiva labor de documentación y estudio, la Dama de Elche se expuso a tres sistemas de escáneres de luz láser, dos para captar su forma y su superficie general y otro para registrar sus detalles. Toda la información se contrastó
con la pieza original para confirmar la eficacia de todo el proceso de documentación informática.
A partir de esa información digital se procedió a la realización de una copia mediante fresado sobre un soporte conseguido con piedras calizas, recogidas en una cantera de Elche, pulverizadas y aglutinadas con resina y mortero de restauración. La
réplica que se muestra en esta exposición, acaso la más fidedigna de la Dama, ofrece detalles como los restos de pintura o los efectos provocados por el envejecimiento. También se exhiben fragmentos obtenidos en distintas fases del proyecto,
imágenes en 3D sobre una pantalla de plasma y un audiovisual en el que se recoge
todo este complicado proceso de reproducción.
la dama de elche
la dama de cabezo lucero
el futuro del proyecto duple
damas iberas. el proyecto duple
La Dama de Elche, actualmente expuesta en el Museo Arqueológico Nacional es,
indudablemente, la pieza más popular de la cultura ibérica. Esta figura femenina
retrata quizá una representación divina o una mujer de la aristocracia. La interpretación más aceptada es que sea una imagen de culto, lo que se aprecia observando
la vistosidad de su ropaje y los elementos ornamentales que la adornan.
Un día después de comenzar la campaña de 1987 en la necrópolis ibérica de Cabezo
Lucero (entre 475-450 y 330-300 a. C.), en el término municipal de Guardamar del
Segura, al sur de la ciudad de Alicante, la excavación fue proporcionando un conjunto de fragmentos escultóricos que prefiguraban parte de una estatua femenina. Los
trozos y esquirlas de arenisca fueron llevados al Museo Arqueológico Provincial de
Alicante, y en su laboratorio de restauración se unieron y montaron. Se reconstruyó
así un busto en posición frontal muy semejante en sus rasgos a la Dama de Elche.
El siguiente paso del proyecto emprendido por el MARQ y el MAN es la realización
de una copia exacta de la Dama de Cabezo Lucero siguiendo los mismos criterios técnicos que los implementados para la Dama de Elche.
La exposición “Damas iberas. El Proyecto Duple” resulta de un convenio de colaboración entre el Museo Arqueológico Nacional y el Museo Arqueológico Provincial de
Alicante. MARQ.
Sin embargo hay una diferencia de partida. La dama de Guardamar es una reconstrucción a partir de varios fragmentos. Por ello el escaneado no puede realizarse
sobre la figura interpretada, sino sobre los distintos trozos originales. Esta acción
y el posterior acabado para la exhibición habrá de basarse en criterios rigurosos elaborados por un comité científico obtenidos tras cuidada reflexión.
La Dama de Elche y la Dama de Cabezo Lucero son dos piezas halladas en la provincia de Alicante del todo representativas del Arte Ibérico. La aplicación de nuevas tecnologías en soporte informático y audiovisual, para su mejor conocimiento
y divulgación, ha resultado el objetivo principal del Proyecto Duple.
Como vestimenta presenta una túnica escotada ceñida mediante un pequeño broche y un grueso manto. Pero lo más llamativo del busto son los dos rodetes situados a ambos lados de la cabeza, recogiendo el cabello, y el tocado adornado con hileras de esferas del que se suspenden colgantes ornamentados en su extremo con
joyas en forma de ánfora. También anforitas y joyas con forma de lengüeta forman
parte de los tres collares que cubren el pecho de la imagen, en cuyo rostro se observan los rasgos que en la escultura griega se datan a principios del siglo V a.C.
Destaca, por último, el orificio que tiene la figura en su espalda y que se ha interpretado como depósito de ofrendas o como contenedor de los restos quemados del
difunto procedentes del ritual de cremación característico del mundo ibérico.
Los elementos más llamativos, que nos recuerdan inmediatamente a la Dama ilicitana, son los rodetes que flanquean el rostro y que albergarían el cabello. Los originales probablemente estuvieran hechos con láminas de metal. Más esquemáticos
que los de la escultura de Elche, sus aros están decorados con radios de sección
triangular con línea incisa en su vértice que nacen de elementos circulares cóncavos. El cierre perimetral es liso.
Con los trozos escultóricos escaneados se podrán ensayar otras propuestas de restauración sin manipular los elementos originales. Un camino que puede ser muy útil
a otros conjuntos incompletos de estatuaria ibérica de compleja restitución.
El impulso y participación del MARQ en este proyecto es acorde con su vocación
de estar en la vanguardia de la conservación, investigación y difusión de piezas y
yacimientos arqueológicos. Con toda seguridad los resultados del Proyecto Duple
tendrán su trascendencia en otras piezas fundamentales de un patrimonio que hay
que preservar, a la vez que hacerlo accesible a toda la ciudadanía.
Las características físicas similares en ambas esculturas inducen a pensar que existió, en el área de las actuales comarcas del Bajo Vinalopó y el Bajo Segura, un círculo escultórico definido, que, en definitiva, sería una forma de expresión de un
entorno cultural homogéneo en el sur de la Contestania Ibérica.
El Projecte Duple
Dames iberes
El Proyecto Duple
Folleto desplegable OK (3)
L’escultor José Ignacio Pinazo va realitzar l’any 1908 diverses reproduccions en
escaiola a mida real de la Dama d’Elx per encàrrec de José Ramón Mélida. Les rèpliques van ser efectuades a partir de l’escultura original exposada en el Museu del
Louvre des de finals de 1897.
Sabem amb seguretat que la Dama de Cabezo Lucero té un caràcter funerari atès que
es va trobar en una necròpolis. A la d’Elx també se li suposa aquest destí. Una altra
de molt famosa apareguda en una tomba és la Dama de Baza, conservada completa i
amb la policromia gairebé intacta. Entre el grup de figures femenines en pedra recuperades de santuaris destaca la Dama Oferent del Cerro de los Santos (Albacete).
Quan als anys vint del segle passat la Comissió Provincial de Monuments d’Alacant
va centrar els esforços en la creació d’un museu provincial, va procurar, atesa la significació que per a Alacant tenia la Dama d’Elx, que el museu contés en els seus
fons amb una imatge d’aquesta per al projecte museogràfic. El resultat va ser l’adquisició, en 1930, a l’agent comercial dels Museus Nacionals de París, per 225 pessetes, d’una de les reproduccions realitzades per Pinazo, segons consta a l’acta de
compra de la Comissió Provincial de Monuments.
La imatge de la dona no està present en les primeres etapes del desenvolupament
de l’escultura ibèrica. És a partir de finals del segle V i el segle IV aC quan apareix
i es fa freqüent, probablement per l’assumpció de rols més representatius en la
societat ibèrica.
D’aquesta manera, quan dos anys després es va inaugurar el Museu, el bust de la
dama, col·locat sobre una peanya de fusta, va ocupar el centre de l’absis de la sala,
és a dir, el lloc més destacat dins de l’exposició, i la va estructurar en les successives reformes de les sales del museu.
Dama de Elche. Museo Arqueológico
Nacional, Madrid.
Dama d’Elx. Museu Arqueològic
Nacional, Madrid.
Reproducción de la Dama de Elche realizada
por Ignacio Pinazo.
Reproducció de la Dama d’Elx realitzada
per Ignacio Pinazo.
Dama de Cabezo Lucero. MARQ, Alicante.
Dama de Cabezo Lucero. MARQ, Alacant.
Ignacio Pinazo trabajando en su copia de la
Dama de Elche en el Louvre, París, en 1908.
Ignacio Pinazo treballant en la seua còpia
de la Dama d’Elx al Louvre, París, l’any 1908.
la reproducció de la dama d’elx a partir
d’un model digital
Després d’una exhaustiva labor de documentació i estudi, la Dama d’Elx es va exposar a tres sistemes de escàners de llum làser, dos per a captar la seua forma i superfície general i un altre per a registrar els detalls. Tota la informació es va contrastar amb la peça original per a confirmar l’eficàcia de tot el procés de documentació informàtica.
A partir d’aquesta informació digital es va procedir a la realització d’una còpia mitjançant fresatge sobre un suport aconseguit amb pedres calcàries, recollides en una
pedrera d’Elx, polvoritzades i aglutinades amb resina i morter de restauració. La
rèplica que es mostra en aquesta exposició, per sort la més fidedigna de la Dama,
ofereix detalls com les restes de pintura o els efectes provocats per l’envelliment.
També s’exhibeixen fragments obtinguts en distintes fases del projecte, imatges en
3D sobre una pantalla de plasma i un audiovisual en què es recull tot aquest complicat procés de reproducció.
la dama d’elx
la dama de cabezo lucero
el futur del projecte duple
dames iberes. el projecte duple
La Dama d’Elx, actualment exposada al Museu Arqueològic Nacional és, indubtablement, la peça més popular de la cultura ibèrica. Aquesta figura femenina retrata potser una representació divina o una dona de l’aristocràcia. La interpretació més
acceptada és que siga una imatge de culte, cosa que s’aprecia si observem la vistositat de la seua vestidura i els elements ornamentals que l’adornen.
Un dia després de començar la campanya de 1987 en la necròpolis ibèrica de Cabezo
Lucero (entre 475-450 i 330-300 aC), al terme municipal de Guardamar del Segura
i al sud de la ciutat d’Alacant, l’excavació va anar proporcionant un conjunt de fragments escultòrics que prefiguraven part d’una estàtua femenina. Els trossos i resquills de gres van ser duts al Museu Arqueològic Provincial d’Alacant on es van unir
i muntar al laboratori de restauració. Es va reconstruir així un bust en posició frontal amb uns trets molt semblants als de la Dama d’Elx.
El següent pas del projecte emprés pel MARQ i el MAN és la realització d’una còpia
exacta de la Dama de Cabezo Lucero seguint els mateixos criteris tècnics que els
implementats per a la Dama d’Elx.
L’exposició “Dames iberes. El Projecte Duple” resulta d’un conveni de col·laboració
entre el Museu Arqueològic Nacional i el Museu Arqueològic Provincial d’Alacant
(MARQ).
No obstant això, hi ha una diferència de partida. La dama de Guardamar és una
reconstrucció a partir de diversos fragments. Per això, l’escanejat no pot realitzarse sobre la figura interpretada, sinó sobre els distints trossos originals. Aquesta
acció i el posterior acabat per a l’exhibició haurà de basar-se en criteris rigorosos
elaborats per un comitè científic i obtinguts després d’una acurada reflexió.
La Dama d’Elx i la Dama de Cabezo Lucero són dues peces trobades a la província
d’Alacant totalment representatives de l’art ibèric. L’aplicació de noves tecnologies
en suport informàtic i audiovisual, per al seu millor coneixement i divulgació, ha
resultat l’objectiu principal del Projecte Duple.
Com a vestimenta presenta una túnica escotada cenyida mitjançant un petit fermall i un mantell gruixut. Però el que més crida l’atenció del bust són els dos rodets
situats a cada costat del cap que recullen els cabells i el tocat adornat amb fileres
d’esferes del qual se suspenen penjolls ornamentats a l’extrem amb joies en forma
d’àmfora. També amforetes i joies amb forma de llengüeta formen part dels tres
collarets que cobreixen el pit de la imatge, en el rostre de la qual s’observen els
trets que en l’escultura grega es daten a principis del segle V aC.
Destaca, finalment, l’orifici que té la figura a l’esquena i que s’ha interpretat com
a dipòsit d’ofrenes o com a contenidor de les restes cremades del difunt procedents
del ritual de cremació característic del món ibèric.
Els elements més cridaners, i que ens recorden immediatament a la dama ilicitana,
són els rodets que flanquegen el rostre i que albergarien els cabells. Els originals
degueren estar fets amb làmines de metall. Més esquemàtics que els de l’escultura
d’Elx, els cèrcols estan decorats amb radis de secció triangular amb línia incisa al vèrtex que naixen d’elements circulars còncaus. El tancament perimetral és llis.
Amb els trossos escultòrics escanejats es podran assajar altres propostes de restauració sense manipular els elements originals, un camí que pot ser molt útil a
altres conjunts incomplets de estatuària ibèrica de complexa restitució.
L’impuls i participació del MARQ en aquest projecte va d’acord amb la seua vocació
d’estar en l’avantguarda de la conservació, investigació i difusió de peces i jaciments arqueològics. Amb tota seguretat els resultats del Projecte Duple tindran la
seua transcendència en altres peces fonamentals d’un patrimoni que hi ha que preservar, alhora que fer-lo accessible a tota la ciutadania.
Les característiques físiques semblants en ambdues escultures indueixen a pensar
que va existir, a l’àrea de les actuals comarques del Baix Vinalopó i el Baix Segura,
un cercle escultòric definit que, en definitiva, seria una forma d’expressió d’un
entorn cultural homogeni al sud de la Contestània Ibèrica.
MINISTERIO
DE EDUCACIÓN
Y CULTURA
Datos obtenidos con el escáner Modelmaker.
Dades obtingudes amb l’escàner Modelmaker.
Vista lateral y trasera de la Dama de Elche.
Vista lateral i del darrere de la Dama d’Elx.
Vista frontal y detalle de la Dama de Cabezo Lucero.
Vista frontal i detall de la Dama de Cabezo Lucero.
Vista de medio perfil y cenital de la Dama de Cabezo Lucero.
Vista de mig perfil i zenital de la Dama de Cabezo Lucero.
El Minolta scanner digitalizando la Dama de Elche en el Museo Arqueológico Nacional, Madrid.
El Minolta scanner digitalitzant la Dama d’Elx al Museu Arqueològic Nacional, Madrid.