L`us didàctic del cens electoral del Campello 1904

Anuncio
C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009.
http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)
L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904
Carles Salinas Salinas
[email protected]
IES Enric Valor
(El Campello, Alicante)
Llanos Navalón Yeste
IES Enric Valor
(El Campello, Alicante)
RESUMEN
El uso de fuentes primarias de la localidad se ha mostrado útil, siempre que enlace con otras escalas de
análisis, para favorecer la empatía, el tratamiento de datos primarios y la estima por la conservación del
patrimonio documental. Se ha seleccionado una norma básica en la construcción de la ciudadanía, el
sufragio. Las actividades se centran en el censo electoral de El Campello 1904, lo que permite abordar
variados aspectos políticos y sociales de la Restauración: el voto, la alfabetización, las profesiones y las
redes familiares.
Palabras clave
Fuentes primarias, empatía, patrimonio documental, sufragio, Restauración.
SUMMARY
The use of primary sources in the town has proved to be useful, whenever it links to other scales of
analysis in order to favour the empathy, the treatment of primary data and the esteem for the documentary
heritage preservation. A basic rule has been selected in the building of citizenship, the suffrage. The
activities are centred in the electoral roll in El Campello in 1904, which allows us to undertake various
political and social aspects of Restoration: vote, literacy, professions and family nets.
Key words:
Primary sources, empathy, documentary heritage, suffrage, Restoration.
Nota: contiene versión del texto bilingüe valenciano / castellano
1
C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009.
http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)
2
C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009.
http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)
3
C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009.
http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)
4
C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009.
http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)
5
C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009.
http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)
6
C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009.
http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)
7
C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009.
http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)
8
C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009.
http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)
9
C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009.
http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)
10
C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009.
http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)
11
C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009.
http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)
12
C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009.
http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)
L´ÚS DIDÀCTIC DEL CENS ELECTORAL DEL CAMPELLO 1904
El Campello, municipi de la província d´Alacant, havia obtingut ajuntament propi en
gener del 1903 segregant-se de la capital. En aqueix any Rafael Altamira va publicar
Reposo, una recreació novel·lada de l’ambient social i del paisatge del poble, un espai
vivencial pels seus arrels familiars i les estades que va passar en la infància i joventut a
Ca Terol.
Segons el Padró Municipal de 1900 comptava amb una població de fet de 2770
persones, 1391 dones i 1379 homes, (Sempere Gómis, 2006: 35) que treballaven en una
economia basada en els fruits del camp i de la mar.
Ací tens el Cens Electoral d’El Campello a data de juliol de 1904; és un document
primari que té un interès històric no només local; pot servir-nos per a apropar-nos a
aspectes de l’etapa Restauració.
Hem de fixar-nos en detalls abans d’entrar en el contingut.
-
Què significa primari?
Està manuscrit o imprés? On?
On es conserva?
Quin organisme organitzà la llista?
Observa que tan sols apareixen noms d’homes a partir dels 25 anys d’edat. Per
què?
Quants electors conté la llista? Calcula aproximadament la base electoral del
municipi.
Era un sistema democràtic com l’actual? Llig l’article 68 de la Constitució
Espanyola 1978.
Hauríem de saber els trets bàsics del període Restauració (pots consultar
http://portales.educared.net/wikiEducared/index) i esbrinar quina era la llei electoral que
regulava les eleccions en el moment d’aquest cens.
El Cens enregistrava si sabien llegir i escriure i l’ocupació declarada pels veïns.
- El fet de ser analfabet o alfabetitzat pot tenir importància en les eleccions i en
altres àmbits de la vida social i de l’individu?
EL CAMPELLO 1904
Sabien llegir i escriure
No sabien llegir i escriure
133 = 22% dels veïns
473 = 78% dels veïns
amb dret de votació
amb dret de votació
Aquesta situació era semblant a altres pobles valencians i de la resta d’Espanya, malgrat
que hi havia diferències geogràfiques d’escolarització i alfabetització. Segons Clara E.
Núñez (1992), que utilitzà com a font els Censos de Población de España, el 1900 els
homes majors de deu anys alfabetitzats eren el 57% de la població total. A la província
13
C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009.
http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)
d’Alacant baixaven al 38% i les dones sols el 22%. Segons Sempere Gómis (2006: 84),
els campellers analfabets al 1900 representaven el 83,65% del padró municipal.
Respecte a les professions declarades, cal tenir en compte que la majoria de la gent feia
diverses ocupacions segons l’època de l’any per tal d’arreplegar baixos ingressos per a
mantenir la família. Tan sols alguns estaven només dedicats a algun ofici. Aquestes
xifres ens donen una informació de la vida econòmica del Campello al començament
del segle XX.
- Classifica les professions pels tres sectors i comenta els resultats: explica les
ocupacions lligades a la terra, la mar, al comerç, als serveis i als oficis;
altres aspectes.
- Fes una gràfica de barres o circular que represente els sectors econòmics.
EL CAMPELLO 1904
PROFESSIONS DEL BARONS
= / > 25 anys
Jornaler
301
Mariner
138
Agricultor
41
Carreter
15
Rellotger
1
Mestre d’escola
1
Pescador
15
Calafate
1
Obrer de vila
6
Propietari
20
Pastor
4
Llaurador
26
Traginer
3
1
Cesant (ex funcionari)
Botiguer
1
Industrial
4
Fuster
1
Empleat
2
Forner
1
Guàrdia
1
Auxiliar
1
Llaunater
1
Arrendatari
1
Estanquer
1
Sabater
2
Filador
1
Cotxer
1
Peó caminer
2
Llenyater
1
Venedor
1
14
PROFESSIONS
%
50
23
7
2
0,2
0,2
2
0,2
1
3
0,7
4,3
0,5
0,2
0,2
0,7
0,2
0,3
0,2
0,2
0,2
0,2
0,2
0,2
0,3
0,2
0,2
0,3
0,2
0,2
Nombre
ALFABETITZATS
61
21
0
8
1
1
1
1
2
15
0
6
0
1
0
2
1
2
0
0
0
1
0
1
2
1
0
1
0
0
C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009.
http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)
Jardiner
Captaire
Jubilat
TOTAL
5
1
4
606
0,8
0,2
0,7
100
2
0
1
133
Les categories professionals no eren com les d’ara. Reflectien una societat molt
diferent. També les relacions socials eren més estretes; les persones es coneixien i la
xarxes de parentesc establien un control mutu i reforçaven els valors compartits. Fixa’t
en el següent quadre que arreplega els cognoms dels homes, el grup social i polític
predominant:
Cognoms
Abad
Alberola
Alavés
Alemañ
Alemany
Álvarez
Alcaraz
Alona
Arnau
Aniorte
Aracil
Aragonés
Ávila
Asensi
Aznar
Bayarri
Bevia
Baeza
Bautista
Blanco
Boix
Berenguer
Blanes
Bayo
Bernabeu
Borras
Blat
Briones
Brotons
Buades
Blasco
Barquero
Canals
Casas
Clement
Corbí
Cortés
Nombre 1r cognom Nombre 2n cognom TOTAL
16
6
22
14
11
25
9
8
17
2
3
5
1
1
2
1
2
3
2
2
4
0
1
1
0
1
1
0
1
1
2
4
6
0
1
1
3
1
4
2
0
2
1
3
4
0
1
1
0
1
1
41
37
78
1
0
1
0
1
1
2
2
4
3
2
5
2
4
6
1
0
1
6
3
9
0
1
1
1
0
1
0
1
1
4
1
5
5
4
9
1
2
3
1
0
1
0
1
1
0
1
1
2
3
5
1
0
1
0
2
2
15
C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009.
http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)
Carratalà
Carreter
Compañ
Casanova
Climent
Correcher
Carrascosa
Cano
Carbonell
Caturla
Devesa
Domènech
Espinós
Espla
Esteve
Expósito
Ferrer
Ferrándiz
Fuensanta
Forner
Fuentes
Fausto
Flores
Florido
Fuster
Giner
Garberi
García
Galán
Galiana
Galvañ
Garrigós
Gómez
Gosalvez
Gallud
Gallart
Ginés
Gómis
González
Grau
Gualde
Guardiola
Huerres
Iborra
Isaac
Izquierdo
Ibáñez
Juan
11
0
2
2
1
1
1
4
2
1
2
1
0
7
16
0
1
6
1
3
1
1
1
0
0
61
9
23
0
0
7
2
2
1
1
1
0
1
0
0
0
0
1
11
0
1
1
1
3
1
0
6
7
0
0
0
0
0
2
1
1
4
4
1
3
17
0
0
0
0
1
1
1
53
5
29
1
1
2
0
0
2
0
0
1
22
2
1
1
1
0
21
1
0
0
6
16
14
1
2
8
8
1
1
4
2
1
4
2
1
11
20
1
4
23
1
3
1
1
2
1
1
114
14
52
1
1
9
2
2
3
1
1
1
23
2
1
1
1
1
32
1
1
1
7
C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009.
http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)
José
León
Linares
Llinares
Lérida
López
Llorca
Lledó
Lloret
Lozoya
Llopis
Marco
Marcos
Mallol
Mas
Mingot
Macia
Martínez
Mira
Mora
Moltó
Mollà
Morant
Mulet
Muñinos
Muñoz
Navarro
Oncina
Oliver
Oltra
Orts
Pacheco
Perales
Poveda
Payà
Planelles
Palomares
Pastor
Pérez
Quereda
Ruzafa
Ramos
Ripoll
Rodríguez
Rafael
Ramón
Ruidíaz
Ruiz
1
0
1
4
1
0
2
14
4
1
1
16
0
1
0
2
0
4
1
1
2
0
0
0
2
0
8
3
1
2
0
1
0
12
4
23
8
3
10
6
11
18
2
1
1
1
0
0
0
1
5
2
0
1
2
13
3
0
4
20
3
1
1
0
1
3
0
0
1
1
3
1
0
1
13
5
5
0
5
0
1
17
1
10
26
7
8
9
9
28
3
0
0
1
1
1
17
1
1
6
6
1
1
4
27
7
1
5
36
3
2
1
2
1
7
1
1
3
1
3
1
2
1
21
8
6
2
5
1
1
29
5
33
34
10
18
15
20
46
5
1
1
2
1
1
C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009.
http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)
Sabater
Soler
Sala
Sales
Salvador
Savall
Seva
Sanz
Soriano
Sene
Senia
Sánchez
Santonja
Sebastián
Sellés
Segura
Sevila
Santamaria
Seguí
Sirvent
Such
Sogorb
Solber
Terol
Tendero
Teuler
Torregrosa
Torreman
Trinidad
Urios
Vaello
Valero
Verdú
Varó
Vicedo
Traver
Vaquer
Vera
Vicente
Zaragoza
1
16
6
0
0
0
1
2
1
0
3
1
1
2
4
3
1
1
0
0
0
0
1
6
10
0
0
0
0
2
1
7
3
5
0
1
1
1
1
1
1
13
11
1
1
1
1
1
2
1
0
8
1
0
2
0
0
4
2
3
1
2
0
4
6
1
4
1
2
4
0
3
6
15
1
0
0
0
0
1
2
29
17
1
1
1
2
3
3
1
3
9
2
2
6
3
1
5
2
3
1
2
1
10
16
1
4
1
2
6
1
10
9
20
1
1
1
1
1
2
- Assenyala els cognoms amb més de nou mencions. Continuen a l’actualitat?.
Redacta una síntesi global de l’ambient del Campello a l’inici del segle XX que incloga
la informació derivada d’aquest document.
18
C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009.
http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)
ANNEX
ESPANYA. COS ELECTORAL
Constitució
% electors
respecte de la
població
Estatut Reial 1834
Llei Electoral 1836
Constitució 1837: 1837
1840
1843
Constitució 1845. Llei
electoral 1846
Llei electoral 1865
Constitució 1869
I República. Llei electoral
1873
Restauració. Constitució
1876: abans 1890
0,15
0,6
2,2
3,9
4,3
0,8
2,6
24
27
5
des de 1890
II República.
Constitució 1931
27
55
Font: Aja, E; Solé Tura, J.(1983)
LLEI ELECTORAL 1890
ƒ
ƒ
ƒ
ƒ
ƒ
ƒ
Electors per a diputats en el Congrés: barons majors de vint-i-cinc anys,
veïns d’un municipi i amb dos anys mínims de residència en ell.
Els militars no podien votar.
La junta central del cens electoral era presidida pel president del Congrés, les
juntes provincials pels presidents de les diputacions provincials, i els
alcaldes encapçalaven les juntes municipals.
La junta local examinava les llistes electorals trameses pel jutge municipal a
partir de les dades registrades, les feia públiques i adreçava les possibles
reclamacions a la junta provincial.
Cada secció electoral no podia tindre més de 500 electors, per tal de
conèixer la identitat dels votants.
Els alcaldes tenien la responsabilitat de donar publicitat efectiva a les llistes
electorals del poble o ciutat.
Font: Soria Moya, M.(2003)
19
C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009.
http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)
20
C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009.
http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)
ORIENTACIÓ DIDÀCTICA
L’aprofitament dels recursos locals ha sigut una de les línies més cultivades en la
didàctica de les ciències socials, de la geografia i de la història (Blanes Nadal: 1999;
Blasco García: 1999; Calaf. 1994; Trepat: 1995, per citar alguns referents per aquesta
proposta). Els resultats han estat bons sempre i quan s´evite dos perills: el fet de caure
en un localisme que no enllace amb altres escales d’anàlisi i el tractament positivista
dels documents primaris. I això hem procurat fer.
El passat d´El Campello és recent en termes de mesura historiogràfica, però molt llunyà
per als jòvens. El que volíem era seleccionar algun element d’eixe temps per apropar-ho
al temps present. Un cens electoral de 1904 pot oferir un ventall de continguts per a
treballar a l’aula en diferents nivells i matèries, pensem sobre tot en 4t d’ESO i 2n de
Batxillerat:
-
Obté i reelabora dades diverses des d’una font primària local, però semblant
a la d’altres llocs.
Posa en contacte el document primari amb altres dades primàries i
documentació secundària per tal de desplegar els seus continguts.
Ofereix informació històrica, geogràfica, sociològica, política i ètica.
Mostra la utilitat i afavoreix l’estima per la conservació del patrimoni
documental i dels arxius locals.
Estimula l’empatia sobre la societat dels avantpassats a partir de l’estudi
d’una norma bàsica de la participació ciutadana: el sufragi.
Introdueïx la reflexió sobre les diferències de gènere i de formació cultural
en la construcció dels ciutadans.
Respecte a l’aplicació docent, pot ser útil ESTABLIR dues fases de treball: individual a
casa, on l´alumne, l´alumna, prepara i reelabora la informació; i després, en la dinàmica
de l’aula, per a la solució de problemes, revisió i reflexió comuna i individual.
BIBLIOGRAFIA
Aja, E.-Solé Turà, J. (1983): Constituciones y periodos constituyentes en España (18081936). Madrid: Siglo XXI de España.
Altamira Crevea, Rafael (1903): Reposo. Alicante: Edición, introducción y notas de J.A.
Rios Carratalá (1992). Instituto de Cultura Juan Gil-Albert.
Blanes Nadal, G.; Sebastià Alcaraz, R. (1999): El aprovechamiento didáctico de los
archivos y la su concreción en el Archivo Municipal d’Alcoi. Alicante:
ECU.
Blasco García, C. i altres (1999): Documents per a la història d’Elx (de la islamització
a les darreries de l’antic règim). Materials per a una didàctica de la
història local a l´Educació Secundària. Elx: Ajuntament´d’Elx.
21
C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009.
http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)
Calaf Masach, Roser (1994): Didáctica de las ciencias sociales: didáctica de la història.
Barcelona: Oikos-Tau.
Núñez, Clara E. (1992): La fuente de la riqueza. Educación y desarrollo económico en
la España contemporánea. Madrid: Alianza.
Pagès, Joan (2005): “Educación cívica, formació política y enseñanza de las ciencias
sociales, de la geografía i de la historia”, Iber, 34, 45-55. Barcelona:
Graó.
Sempere Gómis, Francesc (2006). El Campello: Evolució i desenvolupament econòmic
(1900-1985). Alacant:Ajuntament del Campello-Universitat´d’Alacant.
Soria Moya, Mónica (2003): Adolfo Posada: Teoria i y práctica política en la España
del siglo XIX. València: Universitat de València.
Trepat, Cristòfol-A. (1995): Procedimientos en Història. Un punto de vista didáctico.
Barcelona: Graó.
22
C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009.
http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)
(Versión en castellano)
EL USO DIDÁCTICO DEL
CENSO ELECTORAL DEL CAMPELLO 1904
El Campello, municipio de la provincia de Alicante, había obtenido ayuntamiento
propio en enero de 1903 segregándose de la capital. En ese año Rafael Altamira
publicaba Reposo, una recreación novelada del ambiente social y del paisaje del pueblo,
un espacio vivencial por sus raíces familiares y las estancias que pasó en la infancia y
juventud en Ca Terol.
Según el Padrón Municipal de 1900 contaba con una población de hecho de 2770
personas, 1391 mujeres y 1379 hombres, (Sempere Gómis, 2006: 35) que trabajaban en
una economía basada en los frutos del campo y de la mar.
Aquí tienes el Censo Electoral del Campello a fecha de julio de 1904; es un documento
primario que tiene un interés histórico no solo local; puede servirnos para acercarnos a
aspectos de la etapa Restauración.
Debemos fijarnos en detalles antes de entrar en el contenido.
-
¿Qué significa primario?
¿Está manuscrito o impreso? ¿Dónde?
¿Dónde se conserva?
¿Qué organismo organizó la lista?
Observa que tan sólo aparecen nombres de hombres a partir de los 25 años de
edad. ¿Por qué?
¿Cuántos electores contiene la lista? Calcula aproximadamente la base electoral
del municipio.
¿Era un sistema democrático como el actual? Lee el artículo 68 de la
Constitución Española 1978.
Deberíamos saber los rasgos básicos del período Restauración (puedes consultar
http://portales.educared.net/wikiEducared/index) y averigua cuál era la ley electoral que
regulaba las elecciones en el momento de este censo.
El Censo registraba si sabían leer y escribir y la ocupación declarada por los vecinos.
-¿El hecho de ser analfabeto o alfabetizado puede tener importancia en las
elecciones y en otros ámbitos de la vida social y del individuo?
EL CAMPELLO 1904
Sabían leer y escribir
No sabían leer y escribir
133 = 22% de los vecinos
473 = 78% de los vecinos
con derecho de voto
con derecho de voto
23
C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009.
http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)
Esta situación era semejante a otros pueblos valencianos y del resto de España, a pesar
de que había diferencias geográficas de escolarización y alfabetización. Según Clara E.
Núñez (1992), que utilizó como fuente los Censos de Población de España, en 1900 los
hombres mayores de diez años alfabetizados eran el 57% de la población total. En la
provincia de Alicante bajaban al 38% y las mujeres sólo el 22%. Según Sempere Gómis
(2006: 84), los campelleros analfabetos en 1900 representaban el 83,65% del padrón
municipal.
Con respecto a las profesiones declaradas, hay que considerar que la mayoría de la
gente tenía varias ocupaciones según la época del año para recoger unos bajos ingresos
con los que mantener a la familia. Unos pocos estaban en exclusiva dedicados a algúna
actividad. Estas cifras nos dan información sobre la vida económica del Campello al
comienzo del siglo XX.
-Clasifica las profesiones por los tres sectores y comenta los resultados: explica
las ocupaciones ligadas a la tierra, al mar, al comercio, a los servicios y oficios;
otros aspectos.
- Haz una gráfica de barras o circular a que represente los sectores económicos.
EL CAMPELLO 1904 PROFESIONES
DE LOS VARONES
= / > 25 años
Jornalero
301
Marinero
138
Agricultor
41
Carretero
15
Relojero
1
Maestro de escuela
1
Pescador
15
Calafate
1
Albañil
6
Propietario
20
Pastor
4
Labrador
26
Trajinero
3
1
Cesante
PROFESIONES
%
Número
ALFABETIZADOS
50
23
7
2
0,2
0,2
2
0,2
1
3
0,7
4,3
0,5
0,2
61
21
0
8
1
1
1
1
2
15
0
6
0
1
0,2
0,7
0,2
0,3
0,2
0,2
0,2
0,2
0,2
0,2
0
2
1
2
0
0
0
1
0
1
(ex funcionario)
Tendero
Industrial
Carpintero
Empleado
Panadero
Guardia
Auxiliar
Hojalatero
Arrendatario
Estanquero
1
4
1
2
1
1
1
1
1
1
24
C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009.
http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)
Zapatero
Hilador
Cochero
Peóncaminero
Leñador
Vendedor
Jardinero
Mendigo
Jubilado
TOTAL
2
1
1
2
1
1
5
1
4
606
0,3
0,2
0,2
0,3
0,2
0,2
0,8
0,2
0,7
100
2
1
0
1
0
0
2
0
1
133
Las categorías profesionales no eran como las de ahora. Reflejaban una sociedad muy
diferente. También las relaciones sociales eran más estrechas; las personas se conocían
y las redes de parentesco establecían un control mutuo y reforzaban los valores
compartidos. Fíjate en el siguiente cuadro que recogida los apellidos de los hombres, el
grupo social y político predominante:
Apellidos
Abad
Alberola
Alavés
Alemañ
Alemany
Álvarez
Alcaraz
Alona
Arnau
Aniorte
Aracil
Aragonés
Ávila
Asensi
Aznar
Bayarri
Bevia
Baeza
Bautista
Blanco
Boix
Berenguer
Blanes
Bayo
Bernabeu
Borras
Blat
Briones
Brotons
Buades
Número 1º apellido Número 2º apellido
TOTAL
16
6
22
14
11
25
9
8
17
2
3
5
1
1
2
1
2
3
2
2
4
0
1
1
0
1
1
0
1
1
2
4
6
0
1
1
3
1
4
2
0
2
1
3
4
0
1
1
0
1
1
41
37
78
1
0
1
0
1
1
2
2
4
3
2
5
2
4
6
1
0
1
6
3
9
0
1
1
1
0
1
0
1
1
4
1
5
5
4
9
25
C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009.
http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)
Blasco
Barquero
Canals
Casas
Clement
Corbí
Cortés
Carratalà
Carreter
Compañ
Casanova
Climent
Correcher
Carrascosa
Cano
Carbonell
Caturla
Devesa
Domènech
Espinós
Espla
Esteve
Expósito
Ferrer
Ferrándiz
Fonsanta
Forner
Fuentes
Fausto
Flores
Florido
Fuster
Giner
Garberi
García
Galán
Galiana
Galvañ
Garrigós
Gómez
Gosalvez
Gallud
Gallart
Ginés
Gómis
González
Grau
Gualde
1
1
0
0
2
1
0
11
0
2
2
1
1
1
4
2
1
2
1
0
7
16
0
1
6
1
3
1
1
1
0
0
61
9
23
0
0
7
2
2
1
1
1
0
1
0
0
0
2
0
1
1
3
0
2
3
1
0
6
7
0
0
0
0
0
2
1
1
4
4
1
3
17
0
0
0
0
1
1
1
53
5
29
1
1
2
0
0
2
0
0
1
22
2
1
1
26
3
1
1
1
5
1
2
14
1
2
8
8
1
1
4
2
1
4
2
1
11
20
1
4
23
1
3
1
1
2
1
1
114
14
52
1
1
9
2
2
3
1
1
1
23
2
1
1
C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009.
http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)
Guardiola
Huerres
Iborra
Isaac
Izquierdo
Ibáñez
Juan
José
León
Linares
Llinares
Lérida
López
Llorca
Lledó
Lloret
Lozoya
Llopis
Marco
Marcos
Mallol
Mas
Mingot
Macia
Martínez
Mira
Mora
Moltó
Mollà
Morant
Mulet
Muñinos
Muñoz
Navarro
Oncina
Oliver
Oltra
Orts
Pacheco
Perales
Poveda
Payà
Planelles
Palomares
Pastor
Pérez
Quereda
Ruzafa
0
1
11
0
1
1
1
1
0
1
4
1
0
2
14
4
1
1
16
0
1
0
2
0
4
1
1
2
0
0
0
2
0
8
3
1
2
0
1
0
12
4
23
8
3
10
6
11
1
0
21
1
0
0
6
0
1
5
2
0
1
2
13
3
0
4
20
3
1
1
0
1
3
0
0
1
1
3
1
0
1
13
5
5
0
5
0
1
17
1
10
26
7
8
9
9
27
1
1
32
1
1
1
7
1
1
6
6
1
1
4
27
7
1
5
36
3
2
1
2
1
7
1
1
3
1
3
1
2
1
21
8
6
2
5
1
1
29
5
33
34
10
18
15
20
C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009.
http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)
Ramos
Ripoll
Rodríguez
Rafael
Ramón
Ruidíaz
Ruiz
Sabater
Soler
Sala
Sales
Salvador
Savall
Seva
Sanz
Soriano
Sene
Senia
Sánchez
Santonja
Sebastián
Sellés
Segura
Sevila
Santamaria
Seguí
Sirvent
Such
Sogorb
Solber
Terol
Tendero
Teuler
Torregrosa
Torreman
Trinidad
Urios
Vaello
Valero
Verdú
Varó
Vicedo
Traver
Vaquer
Vera
Vicente
Zaragoza
18
2
1
1
1
0
0
1
16
6
0
0
0
1
2
1
0
3
1
1
2
4
3
1
1
0
0
0
0
1
6
10
0
0
0
0
2
1
7
3
5
0
1
1
1
1
1
28
3
0
0
1
1
1
1
13
11
1
1
1
1
1
2
1
0
8
1
0
2
0
0
4
2
3
1
2
0
4
6
1
4
1
2
4
0
3
6
15
1
0
0
0
0
1
28
46
5
1
1
2
1
1
2
29
17
1
1
1
2
3
3
1
3
9
2
2
6
3
1
5
2
3
1
2
1
10
16
1
4
1
2
6
1
10
9
20
1
1
1
1
1
2
C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009.
http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)
-
Indica los apellidos con más de nueve menciones. ¿Continuan en la actualidad?
Redacta una síntesis global del ambiente del Campello en el inicio del siglo XX que
incluya la información derivada de este documento.
ANEXOS
ESPAÑA. CUERPO ELECTORAL
Constitución
% electores
respecto de la
población
Estatuto Real 1834
Ley Electoral 1836
Constitución 1837: 1837
1840
1843
Constitución 1845. Ley
electoral 1846
Ley electoral 1865
Constitución 1869
I República. Ley electoral
1873
Restauración. Constitució
1876: antes 1890
desde 1890
0,15
0,6
2,2
3,9
4,3
0,8
2,6
24
27
5
27
II República.
Constitución 1931
55
Fuente: Aja, E; Solé Tura, J.(1983)
LEY ELECTORAL 1890
-
-
-
Electores para diputados en el Congreso: varones mayores de veinticinco
años, vecinos de un municipio y con dos años mínimos de residencia en él.
Los militares no podían votar.
La junta central del censo electoral era presidida por el presidente del
Congreso, las juntas provinciales por los presidentes de las diputaciones
provinciales, y los alcaldes encabezaban las juntas municipales.
La junta local examinaba las listas electorales tramitadas por el juez
municipal a partir de las datos registrados, las hacía públicas y elevaba las
posibles reclamaciones a la junta provincial.
Cada sección electoral no podía tener más de 500 electores, para conocer la
identidad de los votantes.
Los alcaldes tenían la responsabilidad de dar publicidad efectiva a las listas
electorales del pueblo o ciudad.
Fuente: Soria Moya, M.(2003)
29
C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009.
http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)
ORIENTACIÓN DIDÁCTICA
El aprovechamiento de los recursos locales ha sido una de las líneas más cultivadas en
la didáctica de las ciencias sociales, de la geografía y de la historia (Blanes Nadal: 1999;
Blasco García: 1999; Calaf: 1994; Trepat: 1995, por citar algunos referentes para esta
propuesta). Los resultados han sido buenos siempre y cuando se eviten dos peligros: el
caer en un localismo que no enlace con otras escalas de análisis y el tratamiento
positivista de los documentos primarios. Y esto hemos procurado.
El pasado del Campello es reciente en términos de medida historiográfica, pero muy
lejano para los jóvenes. Lo que queríamos era seleccionar algún elemento de ese tiempo
por acercarlo al tiempo presente. Un censo electoral de 1904 puede ofrecer un abanico
de contenidos para trabajar en el aula en diferentes niveles y materias, pensamos sobre
todo en 4º de ESO y 2º de Bachillerato:
-
Obtiene y reelabora datos diversos desde una fuente primaria local, pero
semejante a la de otros lugares.
-
Pone en contacto el documento primario con otros datos primarios y
documentación secundaria para desplegar sus contenidos.
-
Ofrece información histórica, geográfica, sociológica, política y ética.
-
Muestra la utilidad y favorece la estima por la conservación del patrimonio
documental y de los archivos locales.
-
Estimula la empatía sobre la sociedad de los antepasados a partir del estudio
de una norma básica de la participación ciudadana: el sufragio.
-
Introduce la reflexión sobre las diferencias de género y de formación cultural
en la construcción de la ciudadanía.
Con respecto a la aplicación docente, puede ser útil ESTABLECER dos fases de
trabajo: individual en casa, donde la alumna, el alumno, prepara y reelabora la
información; y después, en la dinámica del aula, para la solución de problemas, revisión
y reflexión común e individual.
BIBLIOGRAFÍA
Aja, E.-Solé Turà, J. (1983): Constituciones y periodos constituyentes en España (18081936). Madrid: Siglo XXI de España.
Altamira Crevea, Rafael (1903): Reposo. Alicante: Edición, introducción y notas de J.A.
Ríos Carratalá (1992). Instituto de Cultura Juan Gil-Albert.
30
C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009.
http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)
Blanes Nadal, G.; Sebastià Alcaraz, R. (1999): El aprovechamiento didáctico de los
archivos y su concreción en el Archivo Municipal de Alcoi. Alicante:
ECU.
Blasco García, C. i altres (1999): Documents per a l´història d´Elx (de la islamització a
les darreries de l´antic règim). Materials per a una didàctica de
l´història local a l´Educació Secundària. Elx: Ajuntament d´Elx.
Calaf Masach, Roser (1994): Didáctica de las ciencias sociales: didáctica de la
historia. Barcelona: Oikos-Tau.
Núñez, Clara E. (1992): La fuente de la riqueza. Educación y desarrollo económico en
la España contemporánea. Madrid: Alianza.
Pagès, Joan (2005): “Educación cívica, formación política y enseñanza de las ciencias
sociales, de la geografía y de la historia”, Iber, 34, 45-55. Barcelona:
Graó.
Sempere Gómis, Francesc (2006). El Campello: Evolució i desenvolupament econòmic
(1900-1985). Alacant:Ajuntament del Campello-Universitat d´Alacant.
Soria Moya, Mónica (2003): Adolfo Posada: Teoría y práctica política en la España del
siglo XIX. València: Universitat de València.
Trepat, Cristòfol-A. (1995): Procedimientos en Historia. Un punto de vista didáctico.
Barcelona: Graó.
31
Descargar