Secret Professional de l`Advocat Registre d`Advocats

INFORMACIÓ COL·LEGIAL
COL·LEGI
INFORMACIÓ
Registre d’Advocats Comunitaris Secret Professional de l’Advocat
El Diari Oficial de les Comunitats Europees de 28 de desembre de
2001 va publicar la Directiva 2001/97/CE, del Parlament Europeu i
del Consell, de 4 de desembre de 2001, per la que es modifica la
Directiva 91/308/CE del Consell relativa a la prevenció de la utilització del sistema financer per al blanqueig de capitals. Els Estats
membres de la Unió Europea hauran de donar compliment a l'establert a la Directiva abans del 15 de juny de 2003.
En el procediment legislatiu, la posició defensada per la Comissió
Europea i el Consell de Ministres europeu pretenia estendre la lluita contra el blanqueig de capitals a altres delictes i ampliar l'àmbit
d'aplicació a altres professionals diferents del sector financer tals
com els advocats, els notaris, els comptables o els agents immobiliaris. Es pretenia imposar l'obligació d'informar a les autoritats
competents sobre les seves sospites de l'existència de qualsevol
infracció d'un client en matèria de blanqueig de capitals, de forma
que s'atemptava contra el deure essencial del secret professional
dels advocats i, en definitiva, al dret fonamental de defensa dels
ciutadans.
La Directiva 98/5/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 16
de febrer de 1998, està destinada a facilitar l'exercici permanent
de la professió d'advocat en un Estat membre diferent d'aquell
on s'hagi obtingut el títol professional.
El Govern espanyol va fer efectiva la transposició de l'esmentada Directiva amb l'aprovació del Reial Decret 936/2001, de 3
d'agost (BOE nº 186, de 4 d'agost).
A l'efecte d'adaptar aquesta normativa, la Junta de Govern, en
sessió celebrada el dia 20 de novembre de 2001, va adoptar l'acord de crear un registre per a la inscripció dels advocats amb
títol professional obtingut a altre Estat membre de la Unió Europea o signatari de l'Acord sobre l'Espai Econòmic Europeu que
desitgin exercir la seva activitat professional a Espanya de forma
permanent sota el seu títol professional d'origen.
Així mateix, la Junta de Govern va acordar que, en general, els
requisits de la inscripció serien els mateixos que els generals
exigits per a la col·legiació dels llicenciats en dret espanyols o
amb el corresponent títol homologat. No obstant això, existeix
l'especialitat consistent en l'acreditació de tenir la condició d'advocat comunitari mitjançant un certificat de la seva incorporació
davant el Colegi d'Advocats de l'Estat d'origen.
El Col·legi, a través del Portal de l'Advocat, informa a tots
aquells advocats interessats sobre els drets i obligacions de
l'advocat inscrit així com del seu àmbit d'actuació a Espanya.
Així mateix, es poden trobar formularis de sol·licitud i de la resta
de dades que es requereixen per a la inscripció al Registre d'Advocats Comunitaris del nostre Col·legi.
És important destacar que els nostres col·legiats també gaudeixen d'aquesta llibertat d'establiment a la resta dels Estats
membres de la Unió Europea o signataris de l'Acord sobre l'Espai Econòmic Europeu, obrint-se un àmbit de projecció professional molt interesant. Al mateix Portal de l'Advocat, podeu trobar un formulari de sol·licitud de certificat per tal d'acreditar la
vostra condició d'advocat a Espanya.
En tot cas, si desitjeu més informació sobre la inscripció d'advocats comunitaris o l'exercici de l'advocacia a altres estats membres de la Unió Europea o signataris de l'Acord sobre l'Espai
Econòmic Europeu, podeu adreçar-vos als departaments d'Internacional o a l'Assessoria Jurídica Col·legial i Professional.
No obstant, el Parlament Europeu ha mantingut un criteri totalment contrari dirigit a preservar el secret professional dels advocats fins arribar a forçar un procediment de concil·liació per tal d'aconseguir un text de compromís.
Els terribles atemptats de l'11 de setembre a Nova York i Washington varen facilitar la superació de les desavinences entre les institucions europees. Aquest desbloqueig de la situació va donar com
a resultat un text de compromís en el procediment de concil·liació
que fou aprovat posteriorment pel Consell i Parlament Europeu i
més tard publicat al Diari Oficial de les Comunitats Europees.
En definitiva, la Directiva estableix que els Estats membres no estaran obligats a imposar l'obligació d'informar a les autoritats competents en la lluita contra el blanqueig de capitals en relació amb
els advocats quan aquests rebin la informació d'un dels seus
clients o l'obtinguin sobre ells "al determinar la posició jurídica a favor del seu client o desenvolupar la seva missió de defendre o representar a dit client en processos judicials o en relació amb ells,
inclós l'assessorament sobre la incoació o la forma d'evitar un
procés, independentment de si han rebut o obtingut dita informació abans, durant o després de tals processos".
Així doncs, l'assessorament jurídic segueix estant subjecte a l'obligació de secret professional, excepte en cas que l'assessor lletrat
estigui implicat en activitats de blanqueig de capitals, que la finalitat de l'assessorament jurídic sigui el blanqueig de capitals o que
l'advocat sapiga que el client busca l'assessorament jurídic per al
blanqueig de capitals.
En conclusió, els advocats no tindran l'obligació d'informar a les
autoritats sobre les seves sospites, sinó que aquesta obligació es
planteja només quan existeix un coneixement positiu de l'activitat
il·lícita de blanqueig de capitals.
És important destacar les diferents iniciatives dutes a terme per
les diverses organitzacions representants de la professió i dels
Col·legis d'Advocats per tal de salvaguardar el secret professional
funcionant aquest cop com un veritable grup de pressió, atès que
aquestes actuacions aconseguiren que s'exclogués l'obligació d'informar per la mera sospita d'activitats il·lícites.
Altre aspecte remarcable és que la Directiva permet als Estats
membres designar als Col·legis d'Advocats com a autoritats competents a la que s'ha d'informar. Aquesta possibilitat atribueix al
Col·legi la potestat de vetllar pel deure del secret professional dels
seus col·legiats tot i que convé recordar que la nostra normativa
professional ja regula l'aixecament del secret professional a l'article 40 del Recull d'Usos i Costums de l'Advocacia Catalana.
Malgrat que s'ha aconseguit preservar el deure del secret professional, l'Advocacia ha de seguir vetllant per tal que els Estats
membres no imposin l'obligació d'informar en el moment de transposar la Directiva. A més, seria convenient que les organitzacions
representants de la professió i els Col·legis d'Advocats elaboressin
alguna recomenació als Estats membres establint uns principis
harmonitzadors per a la transposició de la Directiva i així evitar l'existència de paradissos que facilitin el blanqueig de capitals.
Podem concloure que la Directiva de blanqueig de capitals afecta
l'àmbit de l'exercici professional de l'advocacia però es preserva el
deure del secret professional dels advocats i el dret fonamental de
defensa dels ciutadans.
MÓN JURÍDIC
FEBRER 2002
15
INFORMACIÓ COL·LEGIAL
D E PA R TA M E N T I N T E R N A C I O N A L
SERVEIS
Benvinguda als nous col·legiats Formació lingüística
FORMACIÓ EN IDIOMES: anglès, francès i alemany
Les tradicionals xerrades de deontologia s’amplien amb més
informació sobre la professió i sobre el Col·legi
El Departament de Serveis Internacionals (DSI), proporciona
assessorament individual i recomana als col·legiats basantse en les seves necessitats lingüístiques. Amb la finalitat
de millorar el domini de l'idioma, es proporcionen els
següents serveis generals:
Es farà una sessió el primer dijous de cada mes
INCORPORACIONS
Maria Agustí Soler, Manel Almanza Torner, Cristina Amills Alpuente, Jorge de Andrés Cano, Josep
Ramon Andreu Costa, Jordi Arch Domenech, Miguel Arcos Moya, Eva Astol Pons, Fernando Abel
Ayspuro Kusina, Elena Balaguer Lobregat, Meritxell Barnola Sarri, Jaume Barri Vigas, Vicenç Bayarri
Pla, Pablo Bellver Capella, Juan Blanc Furest, Naiara Bueno Aybar, Belén Buisán Lachén, Carles
Cañamero Castro, Lourdes Casajuana García, Carlos Casas Díaz, Carmen Castiella Sánchez-Ostiz,
Xavier Cavallé Cascante, Ana Cirera Soler, Damià del Clot Trias, Laia Colomé Martí, Angels Condis
Raventos, Joaquim-Guillem Cortés Roman, Isabel Amparo Domínguez Cubero, Sandra Egea Krier,
Leire Elorza Arregui, Ana Escriche Morcelle, Inmaculada Esmerats Raurell, Anna Estallo Casanova,
Cristina Esteban Arnau, Heidi Esteve Ràfols, Luis Estrada Maggi, Vanesa Faro Carmona, Francesc
d' Assís Feliu Pamplona, Patricia Fernández Fernández, Maria Beatriz Fernández Gensana, Rosa
Fernández Lorente, Chantal Fernández Terricabras, Margarida-Montserrat Ferrer i Noguera, Laura
Fontán Lamuela, Arantxa Forn Bagó, Noelia Furquet Monasterio, Fernando Jesús García Heredia,
Xavier Garcia Mora, Laia Garcia Muñoz, Maria Elena Garcia-Perrote Forn, Glòria Gómez Puig, Mireia
Gómez Raventós, Silvia Gómez Urbano, Cristina González Barro, Antxon Gracia Echeveste, Begoña
Gràcia Quintana, Jesús Herranz Torrente, Ainhoa Iñíguez González, Jordi Jovani Aubanell, Paloma
Jürschik Ribera, Antonio Lafuente Arranz, Evelin Lagunas Ruiz, Laia Lahoz Malpartida, Laura Lete
Rico, Elena López Dávila, Sigrid Martens, Ivan Martín Baldoví, Estela Martín Muñoz, Raquel Martínez Sánchez, Verónica Merodio García, Natàlia Millans Mollà, Amaya Montañés Serrano, Ana Morales Serrano, Berta Muntaner Planas, Lidia Nadal Anmella, Ignacio Navarro i Pujol, Albert Navas Sadurní, Josep Nebot Muns, María del Rosario Palazón Garrido, Jorge Palomino Gómez, Peter
Peffermann, Norma Peña Bagés, Sonia Pereira Rico, Marta Pérez García, Angel Pérez Nuñez, Jaime
Antonio Piera Gabarró, M. Luisa Pijuan Lopera, Luis Placencia Porrero, Elisabeth Planell Pons, Laura Poncela Vallejo, Pere-Màrtir Pons Prats, Jaume R. Pujades Novellas, Andreu Pujol i Camps, Patricia Punsoda Puche, Gema Ramírez Ribera, Mònica Rendé Pérez, Jordi Rivera Gol, Noemí Rodríguez
Armesto, Laura Sánchez Arnau, Vanesa Sánchez Ballester, Rosa Sánchez Clos, David Sanroma Vázquez, Marta de la Serna de Velasco, Maria Serna Sierra, Mª Carme Setó Olivé, Marc Simó Navarro,
José Raul Sosa Lozano, Yoko Takagi Pérez, Sandra Torra Quintana, Marta Torrents Fenoy, Melissa Torres Baro, Xavier Tous Canals, Gema Dolores de Vega Pujol, Olga Vilà Caselles, Xavier Vinyoles Valer,David Viñas Losilla, José Antonio Vivanco Hidalgo, Marta Ylla Monforte.
DEFUNCIONS
Enrique Batalla Boixet, Jorge Bosacoma pujades, Francisco Carbonell Massuet, Francesc Casanelles Esteller, Walfrido Celaya Ibáñez, Pablo Espartero Rojo, Ramon Marcer
i Butí, Guillermo Maristany Sabater, Jordi Martorell i Puig,
Juan Rius Comamala, Ricard Sánchez Augé, Fernando
José Serrano Misas, Felipe de Torres Gómez-Pallete
16
MÓN JURÍDIC
FEBRER 2002
CENS COL·LEGIAL
A 18 de gener de 2002
Exercent
12.375
No Exercent
3.730
Total:
16.105
● Classes
en grups molt reduïts (3-5 participants)
Idiomes, horari i data d'inici flexible en funció de la demanda.
Amb l'objectiu d'aconseguir una comunicació eficaç
Preu: 45.000 PTA/trimestre per participant.
● Classes
particulars
Horari a convenir.
Idiomes segons demanda.
SERGI GRAÑÉN
Una de les funcions
del Col·legi que els
advocats més valoren és la de “metting point” i la possibilitat que els ofereix
de conèixer altres
companys i les seves experiències i
tenir així una visió,
actualitzada, de les
tendències de la professió. És per això
que el Col·legi s’ha
proposat potenciar
aquesta funció des del primer contacte que el nou advocat té amb la institució.
Amb aquest objectiu, les tradicionals xerrades de deontologia que reben
els nous col·legiats s’amplien amb més informació. Sense deixar de banda la importància de les normes deontològiques a l’hora de començar a
exercir, el Col·legi també vol oferir als nous advocats una visió global de la
professió que faci referència a aspectes pràctics com fiscalitat, honoraris i
previsió social.
En dues sessions d’una hora i mitja s’exposaran aquests temes d’interès
professional i a més s’explicaran les principals funcions del Col·legi i els
serveis de què poden gaudir els advocats.
Aquests actes també serviran perquè els advocats coneguin personalment als membres de la Junta de Govern del Col·legi i a una bona colla
de companys que també comencen en la professió.
● Cursos
intensius d'estiu
Tots els cursos es poden realitzar de forma intensiva a
llarg dels mesos d'estiu.
FORMACIÓ EN LLENGUATGE JURÍDIC
Com a advocat, el següent pas és fixar la vostra atenció en
el vocabulari i estructures específiques del llenguatge jurídic. Per aquest motiu, el Departament de Serveis Internacionals ofereix cursos de formació en aquesta vessant.
Totes les classes d'idioma tècnic-jurídic són eminentment
pràctiques i actives. S'exigeix una alta participació de l'alumne per tal d'augmentar la seva confiança alhora de treballar amb l'idioma. En aquesta àrea, el Departament de
Serveis Internacionals ofereix:
● Classes
en grups molt reduïts (3-5 participants)
Idiomes, horari i data d'inici flexible en funció de la
demanda.
● Contingut
del curs:
Introducció al sistema jurídic del país escollit.
Vocabulari específic de les àrees de dret internacional i
dret mercantil en el seu context.
Preu: 65.000 PTA/trimestre per participant .
● Classes
particulars
Horari a convenir.
Idiomes segons demanda.
Cursos fets a mida en temes específics.
Servei Professional de Traducció Jurídica
El Col·legi d’Advocats ofereix la garantia de qualitat,
confidencialitat i condicions econòmiques preferents
perquè els professionals del Dret disposin de les seves traduccions amb total confiança, amb traductors
que tenen el coneixement de l’idioma i dels fonaments del Dret.
El servei també s’ofereix per correu electrònic.
Servei de Traduccions per a Reunions
Al Col·legi d’Advocats de Barcelona trobareu un Servei de Traduccions per a Reunions que us proporcionarà professionals de la traducció i del Dret perquè
us assisteixin a les reunions amb garantia de qualitat,
confidencialitat i condicions econòmiques preferents.
Més informació: departament Internacional .
Tel. 93 496 18 80 - email: [email protected].