Imprimir aquest article

Anuncio
REAL ACADEMIA DE MEDICINA DE BARCELONA
EL COLEGIO DE MEDICOS DE GERONA Y SU DIRECTRIZ ACADEMICA
Opinión solicitada por la Real Corporación de Barcelona (*)
1.
- Notas históricas sobre
la Medicina Gerundense.
- Dr.
JOSE M.-OLLA
PANADES.
Il. - Un médico de hogaño (1897) y un médico de antaño (1795-18691.
Dr. POMPEYO PASCUAL CARBO.
Ill. - La asistencia hospitalaria en Gerona.
VARI.
- Dr.
IV. - Actividades culturales y docentes en Gerona.
SATORRAS.
JOSE M."E
LLOBET LLA-
- Dr. JOSE M." CORNELLA
V. - Futuro previsible y deseable de la medicina en nuestra provincia.
ALBERTO CASELLAS CONDOM.
(')
Coloquio desarrollado en la Sesi6n del 10-XII-74.
.-
- Dr.
ANALES DE MEDICINA Y CIRUGIA
Vol. LV -
NP 240
Benvinguts! companys i amics a la vostra llar científica de Barcelona.
Amb aquestes paraules podria deixar limitada la meva intervenció. Perb
és necessari que porti tumbé al vostre coneixement el perquk del meu
alegre afecte a n'aquesta amable conjunció del dia d'avui. E n l'aventura
de la meva vida, les terres gironines han intervingut en no pocs aspectes
que ara voldria agrair i recordar.
V a ésser el primer l'emoció que cel, terra i mar amb la seva bellesa
van produir en la meva emotivitat d'adolescent. Era l'aire convertint-se
en acaronament, eZ viure de les oles adquirint musicalitat, i l'onada fentse alhora assequible i infinitament perduda en l'horitzó grandiós. Veure a
la mar bella enquadrada en e1 marc d'una terra fermosa i al rocam mostrant en Zlur resistincia la forca infinita d'ell i del mar. Aquest seguit
d'emocions podia viure-les a molts llocs de l'univers perb el mestrat-ge,
per a mi, el van tenir les costes gironines.
El segon dels meus contactes va ésser el de Z'emoció que uns homes
produeixen sobre uns altres homes. El de les primeres amistats conscients, de les primeres diversitats harmoniques de caracter huma ...
Aquesta comparació de valors que u n xicot que ha deixat de viure l'adolescencia fa sobre uns companys universitaris que viuen el seu mateix
taranna del moment. Girona, humaízitzada, es va presentar als meus sentiments en forma de Peius Pascua2 Carbó. Ell, ja maurí, i jo, ja republicá.
Z que bé ens varem entendre des de el minut primer de la nostra coneixenca! (Que ha pogut ocórrer, pensava jo, per quk tinguem pensaments
polítics tan distants? Tant bon xicot com sembla ...!A la fi, vaig compendre que una de las causes que e m feien admirar-lo i volguer-lo com amic
era, justament, aquella diversitat mauriste que jo era incapac de sentir.
Perb mai discutírem política ni religió ... Comentabem els nostres ensenyaments universitaris i les particularitats del nostres companys. Sapiguer que era gironi, d'aquella mar, d'aquell cel i d'aquelles terres, ja
e m semblaven prous motius per tenir-li admiració personal. Amb el1
vaig compendre que podiem ésser, alhora, diferents i germants ...
De les terres gironines va arrivar-me tambg el primer mestre. Ramon
Turró. Mestre de mestres, doncs el segon del que aprenguerem embadalits les primeres nocions de Fisiologia general a les aules de la Facultat
de Medicina fou de u n membre del grup il~lustredels Pi i Sunyer: el professor August Pi i Sunyer. El seu pare, Jaume Pi i Sunyer habia estat
mestre d'en Ramon Turró i Turró, mestre de Z'August. El gironisme
estaba més o menys barrejat en tota aquella munió de personatges tant
volguts i tant importants.
Després, Peius i jo, varem ésser metges. Z com era de pensar, Peius
s'en va anar a exercir la professió a Girona. Allí hi tenia arrels, brots i
rebrots de tota mena. Aixi que esgarbellaba la medicina sortien familiars
il.1ustres d'en Peius per tots quatre costats. Jo vaig contentar-me arnb
els gironins que tenía a Barcelona. Z a la Societat de Biologia vaig treballar amb els Pi i Sunyer de l'epoca, al Laboratori Municipal del Parc
amb Ramon Turró, i a la Real Acadkmia, arnb en Francesc Coromines
Pedemonte.
La guerra civil, el que ara en diem la nostra guerra, perb que mai va
ésser nostra, ni d'en Peius ni meva, ens va aconsellar sortir del país,
doncs en contes de lluitar per produir vides saludables habíem de produir morts i ferits. No; aixo no, diguerem. Z varem marxar a Am&rica;
Z'un a una punta i Z'altre a Z'extrem oposat. Perb ens escribiem llargues i
nostalgiques lletres plenes de bons i de mals presagis. A Barcelona vaig
abandonar aquesta Acadimia de la que m'en acababen de fer membre
numerari. Per ssrt d'un gironí, el Dr. Frederic Corominas Pedemonte, que
n'era President, el lloc que tenia s'em va servar durant l'exil.li. Z ací estic.
Mentrestant, durant gairebé trenta anys, el 120c de la meva expatriació
voluntaria va ésser Cuba. Allí vaig coniixer a u n il.lustre gironi que vivia
a New Orleans, el Dr. Rodolf Matas. Aquesta interessant persona habia
intervingut en l'epopeia de la febra groga i en el reconexement que sobre
PAUTA DE AD0dRMJ"RACIQN
alaque. La administración de GAMMA GLOBULINA HUBBER ANTIALERGlCA constituye una terapéutica sustitutiva y preventiva. Su eficacia se hace aparente
al desaparecer, espaciarse o suavizarse, los episodios alérgicos después de su empleo en series de acuerdo con la siguiente normativa:
'Verrngb~tisa
Adultos: 1 vial cada 4-6 días durante 2 meses.
Niños: 1 vial cada 8-10 días durante 2 meses.
Terapletiaa $e rnarn~esa~taiemt~~
Considerando que los pacientes con fenómenos alérgicos presentan una histaminopexia crónica o periódicamente deficitaria, es necesario
realizar un aporte cíclico de GAMMA GLOBULINA HUBBER ANTIALERGICA, particularmente:
3-4 meses después de la terapéutica de ataque, efectuando un ciclo de 1 mes.
Un mes antes, aproximadamente, de la aparición de los episodios de agudización estacionales. se aconseja iniciar un ciclo de tratamiento mantenido durante el mes.
Gompatibi[Ldadesn GAMMA GLOBULINA HUBBER ANTIALERGICA es compatible con la
terapéutica desensibilizante, cuyos efectos completa y refuerza.
La terapéutica con GAMMA GLOBULINA HUBBER ANT~ALEUGICAes compatible con
corticoides, antibióticos e inhibidores de la liberación de histaminas, permitiendo, a
menudo. reducir las dosis de todos ellos.
%ncoa3-,patibiBidadesd
No administrar por vía endovenosa.
PoEe~ameEa,GAMMA GLOBULINA HUBBER ANTIALERGICA, por ser un producto b i o
lógico homólogo, no ofrece intolerancias.
PRESENTACOQN Y FORMULA
8
Frasco con tapón perforable conteniendo 500 mg de globulina gamma con poder histaminopéxico, en forma liofilizada. Adjunto ampolla con disolvente especial. Se acompaña jeringuilla y aguja, estériles. para un solo uso. P.V.P. 731,213 Ptas.
LABORATORLIBS HUBBEW,
AA,
Fábrica y Laboratorio de Productos Biológicos y Farmac6utlcos
Berlín, 38-48 Tel. '321 72 00 Barcelona-15 (EspaRe)
-
-
'?
Abril-Junio 1975
v
ANALES DE MEDICINA Y CIRUGIA
el descobriment de la transmissió de la malaltia había fet el Dr. Carles
J. Finlay.
Mireu doncs, si després d'aquesta pincellada de gironins que han estat
fites en el m ó n de la meva vida no he de sentir-me avui afalagat y content. Donada, doncs, la benvinguda a la vostra llar, prego al Dr. Belarmino Rodriguez Arias, el nostre molt Il.lustre Secretari General Perpetu
que us expliqui el que voldriem aconseguir amb aquesta coincidencia.
Moltes merces.
Colegas y amigos:
a
c
113
El Presidente, en su cariñosa y lógica salutación, ha recurrido con fervor
a uno de los dos idiomas que nos son
propios y que acostumbramos a exaltar íntima y abiertamente. Yo, en esta
ocasión, utilizaré el otro para señalar
bien el porqué de la invitación cursada y de la opinión corporativa, solicitada de una grey de facultativos,
los radicados en la provincia de Gerona.
Huelga decir de nuevo que están en
su casa. La Academia, en su perímetro territorial y en sus quehaceres doctos, debería o puede integrar cuanto
sucede o se sugiere y admite, por y
para los médicos, en las tierras y comarcas gerundenses o en el rumbo y
directrices científicas que tracéis o imprimáis en vuestro organismo colegial
gubernativo, asimismo nuestro en un
amplio ideario cultural.
Nos interesa, siempre, mantener una
política académica, de gestión, de tutela, de diálogo, etc.
Unas misiones preceptivas o tradicionales, que a menudo subrayo, pues
conviene sobremanera recordarlas y valorarlas, nos obliga de antaño a pro-
mover, estimular o cultivar y hacer conocer marchas de investigación científico-médica, sea de naturaleza básica,
sea únicamente aplicativas.
Los Premios de los concursos anuales, a datar de 1790, tienden a fomentar modestamente acaso- la investigación que nos cuadra.
Nos vemos constreñidos, asimismo,
a plantear y estudiar la etiología y las
variantes nosológicas, de unas afecciones, de unos cursos morbosos, observados a lo gentilicio de una praxis, que
ejercemos en un rincón privilegiado de
las aglomeraciones hispanas.
Sí más no, nuestra serie de topografías médicas y las epidemias tenidas en
cuenta, rubrican la trascendencia del
saber geomédico que se nos atribuye
y que se recoge a través de las décadas.
Nada secundaria nos parece la ordenanza de que bosquejemos la crítica
de los trabajos publicados y de que repasemos sin cesar Ia documentación
médica archivada o inédita. Culto reverencial a un pasado útil y fuente
inacabada de sugerencias y de metas
para un presente mejor.
La historia de la medicina catalana
jamás se ha llegado a negligir.
114
ANALES DE MEDICINA Y CIRUGIA
Descendientes de otros, en una Academia inextinguible, los propósitos
que fueron han de inspirar sobremanera los actuales.
Esas tres áreas de misión estatutaria
y natural han fluctuado -1ógicarnente- en permanencia o vigor, durante
los tres siglos de existencia. Eventualmente, se ignoraron o tan sólo llegaron a silenciarse. Pero ayer y hoy hubo
un tenaz mantenimiento del más oportuno clima latente.
Lo que significaban la apoplejía cerebral y el tétanos, por ejemplo, constituyó el acicate inicial. La elaboración
de topografías médicas de ciudades y
villas o lugares, importó grandemente más tarde. Y la yatrogenia de muchos trastornos, en especial, últimamente.
Pero antes y ahora, sin embargo, los
fundamentos o doctrina deontológica y
la praxis sacerdotal, se han tenido y
se tienen por fin insoslayable.
A lo largo del segundo tercio del
siglo xx, el Ministerio quiere fijar una
representación muy nuestra en los organismos docentes y sanitarios del Distrito (Cataluña para la Real de Barcelona). Es justo y normativo, desde
luego.
Aunque de rechazo -influidos por
un leal saber y entender- debe alcanzar el principio de representatividad
a los Colegios sanitarios provinciales,
sobre todo los médicos.
Y es que la substancia de la Sanidad Nacional y de los Colegios de Médicos se encontraba implícitamente
Vol. LV - N." 240
marcada en las cédulas fundacionales
de los monarcas del siglo xvIIr.
La institucionalización aislada de
los mismos, ulteriormente, no supone
-creo yo- que nos desentendamos
de sus problemas y de su égida.
He aquí -perfiladala razón de
ser de un coloquio, de una sesión científica pública especial, cuyo programa
-imaginado a modo de borrador por
nosotros- mereció en Gerona un retoque y una ampliación parciales y
harto legítimos.
En historia, en asistencia de tipo
hospitalario, en inquietudes culturales
y en necesidades o ansias docentes, lo
que sintáis, lo que llevéis a feliz término, amigos de las comarcas gerundenses, no es cometido ajeno a nuestros deseos o quehaceres.
Las fluctuaciones de un obrar, inherentes a cambios de régimen político,
a guerras diversas, a revoluciones, a
catástrofes, a persecuciones, a pugnas
ideológicas o de individuos, etc., son
dignas eternamente de un comento o
de una glosa por lo que enseñan.
El egoísmo o la indiferencia anodadan en su raíz y andando el tiempo,
nos guste o no.
Honremos, pues, a los sabios maestros que nos precedieron, a los investigadores sencillos o notables y, más
que nada, a los compañeros de un oficio sufrido, cara al doliente de turno,
infinito.
Vamos a escuchar atentamente lo
que os hace vivir, lo que os enorgullece y lo que os preocupa. Un designio
común nos une: ayudarnos mutua
I
Abril-Junio 1975
ANALES DE MEDICINA Y CIRUGIA
115
ne el acto, hallemos -eso sí- un motivo de satisfacción y de tarea comunitaria.
B. RODRÍGUEZ
ARIAS
mente, aprender departiendo en esta
aula gloriosa y estimulando la realidad o el calor de una obra de todos.
Y en la polémica cordial que termi-
>
I
UNA CROADA
A les darreries del segle XIII (1289,
el papa Martí IV, ex-comunica al rei
Pere 11 d'Aragó i organitza una croada per lliurar els seus dominis al príncep Carles de Valois, fill del rei de
Franca, Felip 1'Ardit.
L'enemistat del papa i el rei d'Aragó
s'ha exacerbat per la qüestió de Sicília, perb era ja antiga, ve de quan l'avi
del rei Pere 11 va ajudar als albigesos
i va oposar-se a la croada dirigida per
Simó de Montfort.
El rei Pere esta en difícil situació,
el seu germa Jaume 11 de Mallorca i
senyor del Rosselló esta disposat a
deixar pas lliure als croats.
Els croats s'organitzen i reuneixen
a Tolosa, on es forma un gran exkrcit,
el cronista Desclot diu: «Foren bé set
milia a cavall, divuit milia ballesters i
de peu cent milis», procedeixen de
Franca, Picardia, Bretanya, Flandes,
Provenca, Anglaterra, Gascunya, etc.
L'exercit croat es posa en marxa
dirigit pel rei de Franca Felip 1'Ardit i
pel cardenal Lleget, passa el Pirineu,
ocupa 1'Emporda i a fi del mes de
juny del 1385, es planta devant les
muralles de Girona.
La part fortificada d'aquesta ciutat
és reduida, a la dreta del riu Onyar, i
ocupa les altures on hi ha la Catedral;
a la part de llevant, tenim la torra Gironella, símbol de fortalesa de la ciutat, fora del recinte trobem Sant Feliu,
Sant Pere de Galligans i a la Zona del
Mercadal hi ha el convent de Sant
Francesc.
Mentres el croats avancen, el rei
Pere es retira, arribant a Girona amb
una moral de combat molt baixa i vol
abandonar la ciutat a l'enemic, perb
el castella de Girona, Ramon Folch de
Cardona, vescompte de Cardona, s'en
fa chrrec i diu: «Jo sóc castelli de Girona e per dret e usanca no me puc
escusar i romandré a Girona».
El rei de Franca, el seu fill Carles i
el llegat del Papa, s'installen al convent de Sant Francesc i el seu exercit
envolta la ciutat, creient que la rendició és cosa de pocs dies, pero el setge
s'endureix.
A les poques setmanes apareix una
pestilencia al camp francés, precedida
per grans eixams de mosques, aquesta
pestilencia afecta primer als cavalls i
bksties de chrrega i després als soldats,
arribant al mateix rei de Franca.
Deixem que parli el cronista Bernat
Descargar