La veu de la terra

A PROPOSIT DE tA IDEOLOGIA
DEt (V CENTENARIO)
<<¡PoR EL IvrpERIo, HACIA
En
Dlosl>
invasió d'América a partir de les acaballes del segle XV.i, sovint
s'esmenten les conseqüéncies demogrifiques, la davallad¡ de la població autÓctona. Aquest extermini, perd,
tingué dues vessants d'un mateix project'e imperialista.
L na, féu inviables la majoria dels projectes nacionals (culturals, económics, histórics, lingüístics, reli'
giosos. socials...), ja que hi hagué el genocidi, I'extermini dels seus membres. L'altra, espanyolitzi la resta
rsubstitució cultural, económica, histórica, lingüística, religiosa, social...), ja que hi hagué I'etnocidi, I'extermini de les seves cultures.
Aquesta espanl'olització genocida, peró, no és quelcom propi d'una altra época. Avulencara és ben
r iu -sense anar més llun¡ . el cas dels mixquitos a la Nicaragua sandinista- i es nodreix de la ideologia <hispanoamericana,. la qual pretén la uniformitat cultural i, en conseqüéncia, I'ofegament de qualsevulga realitat
nariunal.
.{ més a més, a I'hora d'analitzar el caricter social -sobretot quan es refereix al marc concret on es
desenrolupa la lluita de classes- hi ha també una alira deformació ideológica; la de considerar que I'enemic
e-i s€mpr€ erlern (cosa que. en el cas de l'América Llarina és ben fácil. degut a l'omnipresencia dels Estats Units).
I aquesra análisi esderé -car la justifira- una altra forma d'opressió de la pressió social interna. Els
p,rrlitr drr: d'esquerre!. en el moment en que deiren en un segon pla les contradiccions internes, no fan ¡ltra
rota que prrpulrsmt, Ji qur utilrtzen ;';'- -- ".i':. .i-i ,a:.:t:ú'ic'rctuns iels ¡nteressos populars per atreure's
. ;ir;.'-.. ;. .* i.
.r'r- -.r,: . .:.',:-.-.-.-j: ,'' -;..-..-' .¿;..i¿rt/;€S essencials de ciominacld.> (Petit diccionari del jore rndependentista, Palsus Catalan.. 199{-l rl,' ediciól.l
Hi ha. doncs, un tipus d'enemic -l'enemic intern- que és forga més perillós que I'extern, car el seu populisme el pot fer més creible per a les classes populars. En ei nostre cas, aquest tipus d'enemic intern té un
digne representant amb en Pujol.
p".t", d'alló
que significi
l¡
La ,<Hispamidadp per hoaa
del presñdenÉ Fu$o$
Ls *brs qu€ se hs reatizsic
,. , ,1rnérice desde e{ sÉgf* XVf hss:t ltov debernos asumirls sirl' mingúre
olnplejc. {FujoÁ, 1988: 10ü.}
AquesÉes paraules, PrCInun-:aies en la <iengua del imperio>>u
. : :.: el it zen ei pensament d'en Puj o1
" :::; ei iema Ce la <hísPanidad>>"
:::i¿nient que. a I'hora de parlar
i. :,::: , ---; ;;ii- usiongs ocerc$ dgÍ vQ- *:: .i^¿
-'tte la obrg de España
. ' i ''-:''-. J..I ' t ibidem. ), ha dit:
j" , :i * iry enre, la colonizgr
-
,
,,
"
que se hs realizado en Amertca desde el siglo XVI
hoy debemos qsumirla sin ningún complejo.> (Puiol, 1988: 100.)
<<Lq r,¡bra
hasta
11
cr-
I
i
I
t
f
I
I
formidable y positivo de lo que
fue aquella obra de civilización seria ir contra la lógico histórica y contra la realidod. En aquel proceso gigantesco hubo fallos, hubo injustite
cias, crueldades, con todq seguridad,
pero lo que cuenta es el resultodo fi-
nol de sumar y restar. (Pujol, 1988:
de culture, de conciencia histórico.
Tenemos que esta realidad se da en
el marco de España, uno Españo que
al propio tiempo es uno reslidad plu-
ral, une reslidsd unida y plural, y
que es una realidad que hoy es pujsnte y es importsnte pese o tantas
crisis y a tantos problemes. Entre
Aquest taranná espany'olista
i botifler d'en Pujol resta palés en
els actes commemoratius del <Día de
la Hispanidad> -la <Fiesta de la
Raza>)- que tant impulsá en Franco.
Perqué en aquest ámbit podem constatar una coincidéncia entre en Franco i en Pujol.
100.)
Aquest <<cardcter absolutamente formidable y positivo de lo
t
que fue aquella obra de civilización>>, unit a <<lo que cuento es el resultado final de sumar y restor>>, ens
*
*
esclareix el veritable taranná del pen-
sament pujolista sobre la qüestió.
Hi ha, peró, una elevada dosi de cinisme en tot aixó. Perqué
mentre en el cas de Catalunya -en
Fujol mai ha considerat els Paisos
Catalans com la nostra realitat
nacional- ha dit que (...) uno cosa es
que uno se defienda de ciertas agressiones intelectuales, culturales, políticas, y otra que deje de reconocerse
la-inmensidad de la tobor realizsda
en América. Una de las cosns importantes que se han hecho en la histo-
rio de la humonidad, en el mundo,
ha sido precisamente ésta. (Ibidem.);
alhora, pretén fer-nos creure que la
..f
r
nvaslo
d'América
fou
pecataminuta.
Tots sabem perfectament
que, sens menyscapte del que puguin
ser les cultures autóctones americanes, el gron mérit de la creació
d'América- de Sud-Américo,
evidentment-, correspon a Castella,
o Esponyo, equipada de Castella i
Portugol. Aixó ho sabem i seria absolutoment ridícul que es discutís.
Tenen un mérit immens i ja han rebut la recompensa plasmada en una
llenguo' de dimensions universals.
(Pujol, 1990: 60).
Peró, & eüé responen aquestes declaracions? Molt senzill, €tr Pujol és i se sent burgés, i com a burgés la seva análisi de la realitat nacional catalana és una mena de fet
diferencial i estátic.
Tenemos, por lo menos desde mi perspectiva de Presidente de
la Generalitat, uno realidod que es
Cstalunlo, esta realidad de lengua,
-12
otros cosas porque recoge una tradición enormemente, formidablenTente, glorioso. (Pujol, 1981: 151).
A més. en Pujol és i se sent
espan!-ol i, per tant. actua i s'erpressa com a tal.
(..") como Presidente de ls
Generalitst, (...) por la propia notursleza de nuestrs Institución, de la
Institución de Ia Generalitat, uno
institución española, dentro del marco español. (Pujol, 1981: 146).
Per aixó es desfá en alabances sobre <<la grandezo que entraña
esto idea de Hisponoamérica Y de la
labor de España en Américo>>. (Pujol, op. cit.: 150.) I afegeix, (...)
cuando un pueblo ha sido caPaz de
llevar a cobo la urgente tares que
realizó (España) a finales del siglo
XV y durante el XVI, el XVII )' el
XVUI, b tarea de crear Y de hacer
funcionor aquel inmenso imperio no
merece que hoy, ^stls hiios, sus descendientes, no tengan fe en él .
(Ibidem.).
En efecte, una de les primeres realitzacions d'en Franco, poc
després d'haver acabat la guerra, fou
la creació del <<Consejo de la Hispanidad,, (llei del 2 de novembre de
l9-10). organisme que tenia per funció (...) camplir la obligación que se
tiene de velar por el bien e intereses
de nuestro espíritu en el mundo hisptinico: (...) Serd el rector de oquella política destinoda o asegurar la
continuidad y eficacia de la idea y
obra del genio español. (...) todas
aquellas qctividades que tiendan o la
unificación de la cultura, de los intereses económicos y de poder relacionados con el mundo hispano.
(<<Consejo de la Hispanidad>, dins
Derecho >>, Enciclopedia Universal
Ilustrada Europeo-Americana. Suplemento Anual , 1940-1941: 458.
Madrid: Espasa-Calpe, S.A. 1948)I en Pujol, només un any i
cinc mesos després d'haver sortit elegit President de la Generalitat de Ca-'
talunya, instaurá la celebració ofi<<
Dra de la Hispanidad
" tot
ment, car entre altres obres va esriure Vasconia españolísirna),
<Monseñor>> Zacarías de Yizcarra
Arana, de qui a I'Enciclopedia Espasa podem llegir el següent:
Es el primero que se esforzó
para que €l v-ocablo hispanidad, de
larga historia en nuestro país, se utic
t...¡ hgbta
G¿rlerJt' :.,r,:
-j,*-r1'.¿p'":¿.
siüc, ,iese,: cle la
e\ it":i-:
_:i
,,;;s coll-
^'-"J_,,-l:r.".:, Que gs:¿ ;r1r:,. C{tti ¡¡-.i¿r:fad e7etT:as fJg re7_
--.,.
t''.,.|,)'ii.'.j. -*t;ctón en este sentido,
ii 'tr ;; f , rL ie rü la celebración oficial
c'e la fecha de hoy, concretamente
del descubrimiento de América y del
'Dirt
rle {a Hispanidad. Pujol, 1981:
1-r5 ).
Aquest desig, tan rápidament
dut a la práctica, en Pujol l'explica
amb una declaració d'espanyolirar.
(...) conlo Presidente de lo
Generalitat, pienso que ero altsment e conveniente que tuviéramos esta
tniciativs. En primer lugar, por la
cropio naturaleza de nuestra Instirución, de la Institución de lq Gene-
ralitat, une institución española,
i ¿ r" i rú del marco español. (Pujol,
.rp. cit.: 146).
I ho arrodoneix afegint, (...)
rodo esto justifica el interés que ha
{ enido el Presidente de la Generali[üt en procurer enla:ar con es{o trsdición -_r' hacerlo ¿\ :¿rtv:.{,,,S
oJ"iciales- de celebrac¡ur: ü€.' a¡'; i¿i
descubrint iento de,1 merica. (Pu1ol.
op. cit.: 1-19).
^{quí només caldria afegir
que -curiosa coincidéncia- un dels
¡rincipals impulsors de I'actual conüepte d' hispanidad fou, precisament,
rn basc de naixement (no de senti-
lizara en estas dos acepciones: ((conjunto de todos los pueblos hispánicos de Europa. Hispanoamérica, islas Filipinas i territorios hispanoafricanos. e igualmente aLa suma de
las cualidades que distinguen a los
sacerdotes, el preceptismo de sus sobios, la lobor de sus menestrales, y
derrsmó sus virtudes sobre Ia inmen-
so heredad que integra ls nación
americonq. (Echevarría, oF. cit.:
l0-379).
O aquelles altres de I'equato-
pueblos hispánicos del resto de la humanidad>>, palabras de un artículo
que publicó en Buenos Aires el 17 de
riá Juan Montalvo, quan escrigué:
España, lo que hay de puro en nues-
marzo de 1926). (Pijoán, 1968: 420).
I aixó ens permet de recordar
qlle sovint hi ha qui és <<més papista
qlle el papa)); és a dir, més espanyolista que els espanyols. Així, per
a Abilio Echevarría -un altre basc de
naixenga peró no de sentiment-, la
<<hispanidad', és una <,realidad históricogeogrci.fica, pletórica de espi-
t0-37 6).
v'itualidad. que erronce de la qran
cesc¡¿ brintiento,,. (Echer a:na. "g6-{. i[,-]-61.
i aqueiies parauies d'lrigol'en
-cie aognürn iamb'e b,asc-. quan I'any
1922 , senr presideni de l'Argentina,
instituí el <<Día de la Raza)), €fl parlar de (...) la Espoña descubridora
y conquistadora que volcó sobre el
continente enigmdtico y magnrfico el
valor de sus guerreros, la fe de sus
gests Cei'
tra sqngre, de noble en nuestro corazón, de claro en nuestro entendimiento, de ti lo hemos recibido y a
ti lo debemos. (Echevarría, op. cit.:
J;veure,
com
darrera
aquesta ideologia s'amaguen unes
concepcions económiques, polítiques
i socials que tenen en I'enemic interior un dels seus portaveus. Cal, per
tant, denunciar aquesta ideologia i
als qui la defensen, per tal d'aconseguir un grau més elevat de consciéncia política i d'organitzacié del
poble catalá, ja que només organitzats podrem fer front a aquestes
agressions que tenen com una fita
important el 1992.
Berenguer Romeu
Bibliografia
Echrer arría, Abilio (1965), <Hispanidad>>, dins Gran
Enciclopedia del Mundo, 10: 376-3'79. Bilbao: DurL'an, S.A.de ediciones (2.^ reimp.).
- Pijoán, José (O.F.M.) (1968), <<Yizcarra Arana (Za:arias de)>, dins <Biografía y necrología,'. Enciclopedie Universal llustrada Europeo-Americana. Suplamento Anual , 1963-1964: 420. lvf adrid: EspasaCalpe, S.A.
- Fu:¡l r Sole) . Jordi (1982), <<Acte Académic a I'Ins" '-: t.:aia ,Ce Cooperació Iberoamericana. 12 d'oc: -::e Je [98 I ". dins Paraules del President de la Gem eqúitrt: Gener-Des€mbre 19E1: L45-L52. Barceloi¿ Se :-=: Cenrnai de Publicacions, Departament de
- 3 F:*l-j,enüia. Generalitat de Catalunya, I 982.
Co- !*;r:: F¡:aulm del Pnesident de la Generalitat,
-
- Pujol i soley, Jordi (198s), <<Discurs amb motiu de
la celebració del Dia de la Hispanitat. palau de la
Generalitat . 12 d'octubre de 1985>>, dins paraules del
President de la Generalitat: Gener-Desembre 19E5;
97-102. Barcelona: Servei Central de publicacions,
Departament de la Presidéncia, Generalitat de Catalunya, 1988. (Col.lecció: Paraules del president de
la Generalitat, l5).
- Pujol i Soley, Jordi (1990), <<presenració del llibre
200 catalans a América. Palau de la Generalitat. Barcelona. 16 de febrer de 1988>, dins paraules del president de la Generalitat: Gener-Desembre lgEE: s7-60.
Barcelona: Servei Central de Publicacions, Departament de la Presidéncia, Generalitat de Catalutrya,
1990. (Col.lecció: Paraules del President de la Generali tat, l9).