"La joia de la corona" compleix mig segle

Aigüestortes
"La joia de la corona" compleix mig segle
Text: Núria Castells
Fotos: Josep Barbero, Parc Nacional, Patronat de Turisme, Francesc Tur
El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici celebra aquest any el seu 50
aniversari i ho fa amb un programa d'actes commemoratius que es perllongaran des del
juny del 2005 fins al juny de l'any que ve. El 21 d'octubre de 1955, el Boletín Oficial
del Estado publicava un decret firmat pel dictador Francisco Franco en què es
declaraven "Parque Nacional la zona de Aiguas Tortas y Lago de San Mauricio, lugares
de gran belleza que culmina en la denominada Sierra de los Encantos". El Parc va néixer
amb una superfície de prop de 10.000 hectàrees i es va convertir en el cinquè parc
nacional d'Espanya i el segon dels Pirineus després del d'Ordesa, a Osca.
6
7
Els Encantats
(vistos des de la
pista que puja a
Amitges) amb
les darreres neus
d'hivern.
A
mb el pas dels anys, la seva importància ha anat perfilant-se
en un paisatge marcat per una
forta erosió glacial i per la suma de
desenes de llacs. Un paisatge que va
haver de conviure, però, des del primer
dia amb explotacions hidroelèctriques i
forestals. Cronològicament, els principals canvis soferts pel Parc es produeixen el 1978, en què es prohibeixen els
aprofitaments forestals i el 1988, en
què la Generalitat assumeix la gestió
del parc i comencen els processos d'ampliació dels seus límits fins assolir les
prop de 41.000 hectàrees actuals (de
les quals 14.119 són de parc i 26.733
són d'àrea perifèrica de parc). Precisament el Parc vol celebrar el seu mig
segle de vida amb una altra ampliació,
aquesta vegada ampla i des de diversos
fronts (en principi es proposen 2.855
hectàrees de parc i 5.687 de perifèria
noves). Des de la Generalitat, s'aposta
per ampliar més superficie de la plantejada pels ajuntaments, perquè Medi Ambient vol protegir el màxim de territori,
especialment zones verges, fins ara oblidades, com la Vall de Besiberri (Senet,
Vilaller). L'ampliació no farà més que
consolidar el Parc com l'espai natural
més visitat de Catalunya, amb prop de
400.000 visitants anuals (xifres de
2004). L'increment progressiu de visites al Parc no es deu només a l'oferta
pròpia, com les rutes internes i la popular travessa dels Carros de Foc, sinó a
l'oferta de l'entorn més o menys pròxim,
com són el Patrimoni Mundial de les
esglésies romàniques de la Vall de Boí,
el llegat d'altres conjunts monumentals
del Pallars Sobirà, del Pallars Jussà y de
l'Aran, el termalisme dels balnearis de
8
L'aigua és una constant a tot el Parc: rius, llacs, salts d'aigua, etc. També és habitual coincidir amb algun ramat de bestiar pasturant en plena natura.
9
El Parc té més 14.000 hectàrees i 26.733 d'àrea perifèrica. En tot l'espai natural, hi ha deu refugis d'alta muntanya (a sota, el de J.M. Blanch).
Caldes de Boí i de la Val d'Aran (alguns
en projecte i que combinen tradició i
solera amb nous serveis) i l'esquí a les
estacions de Boí-Taüll, Portainé, Espot
Ski, Baqueira Beret i les futures pistes
de la Vall Fosca. Aquests punts d'interès
són el complement perfecte perquè la
visita al Parc estigui reforçada amb altres alicients durant totes les èpoques
de l'any i sigui una aposta turística segura. Concretament, pel que fa a les
peculiaritats del Parc per al visitant, a
banda de la ruta dels Carros de Foc que
és un recorregut pel Parc a través dels
seus refugis de muntanya i de l'itinerari
adaptat per a discapacitats que hi ha a
Aigüestortes i Llebreta, destaquen la
flora i la fauna específiques del Parc. La
vegetació és la pròpia dels espais granítics i acull gencianes, orquídies,
ranuncles i plantes tòxiques mortals com
la tora o la didalera. La fauna del Parc
està representada per la marmota,
l'isard, el trencalòs, el gall fer, la perdiu
blanca i el mussol pirinenc. Especial
10
La diversitat d'imatges que proporciona el Parc Nacional és infinita. A dalt, postal hivernal a la zona de Morrano; a baix, el massís de Besiberri.
11
A dalt, impressionant l'estany d'Obago, al circ de Colomers. A baix, un dels milers d'insectes que habiten el Parc.
12
Alguna mostra més de la
riquesa en flora i fauna que
ofereix aquest espai natural del
Pirineu lleidatà.
atenció mereix la troballa feta per uns
botànics fa uns mesos: després de mig
segle sense flor de neu (flor d'Edelweiss),
al Parc, n'han tornat a trobar en terreny
calcari d'Aigüestortes... Sembla que el
retorn de la flor és motiu també de
celebració coincidint amb el seu 50
aniversari.
Per celebrar el seu mig segle com a
parc, la Generalitat, el Patronat i la
Direcció d'Aigüestortes han elaborat un
programa molt variat d'actes de
commemoració que està dividit en
àrees. A l'àrea dels mitjans de
comunicació, està previst un programa
especial a TV3 i una cobertura
informativa en altres canals de TV, emissores de ràdio i mitjans de premsa
escrita, així com cicles de cinema als
pobles de l'àrea d'influència. En el
capítol d'actes institucionals se'n
planteja un de sol coincidint
probablement amb la data de la creació
del Parc.
13
Com es pot comprovar, el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és un espectacle de llum i de colors.
Pel que fa a l'àrea de publicacions,
es proposa l'edició especial de la revista
del Parc “El Portarró” i la d'un llibre a
partir de textos històrics de viatgers i
excursionistes. Així mateix, es promou
l'edició d'un Atlas de les Aus
Reproductores del Parc Nacional ,
fulletons commemoratius, pòsters, calendaris i llibres de fauna. A l'apartat
d'exposicions, n'hi haurà una del Parc
al Palau Robert de Barcelona, una altra
d'itinerant sobre el 50 aniversari, una
altra itinerant a partir de material
fotogràfic i textos històrics i una darrera
sobre la Red de Parques Nacionales . A
l'àrea de concursos, se n'ha organitzat
un d'escolar de disseny d'un còmic
sobre el Parc, el tradicional de fotografia
i un altre de redacció i dibuix. En matèria
de simpòsiums i jornades, hi haurà el IV
Simposi d’Espais Naturals protegits de
muntanya, l'ESPARC, jornades de portes
obertes al Parc i Jornades sobre Patri-
15
moni Cultural dels Pirineus. Hi ha previstes sortides al Parc, una trobada excursionista, travesses i ascensions emblemàtiques, sortides amb col·lectius de l'àrea
d'influència, la celebració del Dia Europeu dels Parcs, xerrades, conferències i
taules rodones sobre el Parc, espectacles
teatrals i musicals, etc.
Com que, de moment, és l'únic parc
nacional de Catalunya (i "la joia de la
corona, segons va dir el director general
de Medi Natural, Ramon Luque), la màxima aspiració del Parc és protegir i
preservar el seu territori, mantenir el
seu nombre de visitants i, fins i tot,
augmentar-lo i satisfer tant com sigui
possible les demandes dels municipis
afectats. Compaginar aquests tres eixos
no és fàcil però el valor paisatgístic,
històric, ambiental, social i cultural
d'Aigüestortes mereix l'esforç perquè
és un tresor incalculable del qual cal
tenir cura perquè no s'esgoti ni mori. ●
Aigüestortes
"La joya de la corona" cumple medio siglo
El Parque Nacional de Aigüestortes y Estany de Sant Maurici celebra este
año su 50 aniversario y lo hace con un programa de actos conmemorativos
que se prolongarán desde junio de 2005 hasta junio del año que viene. El
21 de octubre de 1955, el Boletín Oficial del Estado publicaba un decreto
firmado por el dictador Francisco Franco en que se declaraba "Parque
Nacional la zona de Aiguas Tortas y Lago de San Mauricio, lugares de gran
belleza que culmina en la denominada Sierra de los Encantos". El Parque
nació con una superfície de cerca de 10.000 hectáreas y se convirtió en el
quinto parque nacional de España y segundo de los Pirineos después del
de Ordesa (Huesca).
Con el paso de los años su importancia ha ido perfilándose en un paisaje
marcado por una fuerte erosión glacial y por la suma de decenas de lagos,
aunque tuvo que convivir, desde el primer día con explotaciones hidroeléctricas y forestales. Cronológicamente, los principales cambios sufridos por
el Parque se producen en 1978, en que se prohiben los aprovechamientos
forestales y en 1988, en que la Generalitat asume la gestión del parque y
empiezan los procesos de ampliación de sus límites hasta alcanzar las cerca
de 41.000 hectáreas actuales (de las cuales 14.119 son de parque y 26.733
son de área periférica de parque). Precisamente, el Parque quiere celebrar
su medio siglo de vida con otra ampliación, esta vez amplia y desde diversos
frentes (en principio se proponen 2.855 hectáreas de parque y 5.687 de
periferia nuevas). Desde la Generalitat, se apuesta por ampliar más
superficie de la planteada por los propios ayuntamientos, porque Medio
Ambiente quiere proteger al máximo el territorio, especialmente zonas
vírgenes, hasta ahora olvidadas, como la Vall de Besiberri (Senet, Vilaller).
La ampliación no hará más que consolidar el Parque como el espacio
natural de Cataluña más visitado, con cerca de 400.000 visitantes anuales
(cifras de 2004). El incremento progresivo de visitas al Parque no se debe
sólo a la oferta propia, como las rutas internas y la popular travesía de los
Carros de Foc, sinó a la oferta del entorno más o menos próximo, como son
el Patrimonio Mundial de las iglesias románicas de la Vall de Boí, el legado
de otros conjuntos monumentaes del Pallars Sobirà, del Pallars Jussà y de
Aran, el termalismo de los balnearios de Caldes de Boí y de la Val d'Aran
y el esquí en las estaciones de Boí-Taüll, Portainé, Espot Esquí, Baqueira
Beret y las futuras pistas de la Vall Fosca. Estos puntos de interés son el
complemento perfecto para que la visita al Parque esté reforzada con otros
alicientes durante todas las épocas del año y sea una apuesta turística
segura. A parte de la ruta de los Carros de Foc que es un recorrido por el
Parque a través de sus refugios de montaña y del itinerario adaptado para
discapacitados que hay en Aigüestortes y Llebreta, destacan la flora y la
16
fauna específicas del Parque. La vegetación es la propia de los espacios
graníticos y acoge gencianas, orquídeas, ranúnculos y plantas tóxicas
mortales como la tora o la dedalera. La fauna del Parque está representada
por la marmota, el rebeco, el quebrantahuesos, el urogallo, la perdiz blanca
y el muslo pirenaico. Punto y aparte merece el descubrimiento hecho por
unos botánicos hace unos meses: después de medio siglo sin flor de nieve
(flor de Edelweiss) han vuelto a encontrar en terreno calcario de
Aigüestortes.
Para celebrar su medio siglo como parque, la Generalitat, el Patronato y la
Dirección de Aigüestortes han elaborado un programa muy variado de
actos de conmemoración que está dividido en áreas. En el área de los medios de
comunicación, está previsto un programa especial en TV3 y una cobertura en
otros canales de TV, emisoras de radio y medios de prensa escrita, así como ciclos
de cine en los pueblos del área de influencia. En el capítulo de actos institucionales,
se plantea sólo uno coincidiendo, probablemente, con la fecha de la creación del
Parque.
En el área de publicaciones, se propone la edición especial de la revista del
Parque “El Portarró” y la de un libro a partir de textos históricos de viajeros y
excursionistas. Así mismo, se promueve la edición de un Atlas de las Aves
Reproductoras del Parque Nacional, folletos conmemorativos, pósters, calendarios
y libros de fauna. En el apartado de exposiciones, habrá una del Parque en el
Palau Robert de Barcelona, una itinerante sobre el 50 aniversario, otra
itinerante a partir de material fotográfico y textos históricos y una última sobre
la Red de Parques Nacionales. En el área de concursos, se ha organizado un
concurso escolar de diseño de un cómic sobre el Parque, el tradicional de
fotografía y otro de redacción y dibujo. En materia de simposios y jornadas
habrá el IV Simposio de Espacios Naturales protegidos de montaña, el
ESPARC, jornadas de puertas abiertas al Parque y Jornadas sobre Patrimonio
Cultural de los Pirineos. También hay previstas salidas al Parque, un encuentro
excursionista, travesías y ascensiones emblemáticas, salidas con colectivos del
área de influencia, la celebración del Día Europeo de los Parques, varias charlas,
conferencias y mesas redondas sobre el Parque, así como actuaciones y
espectáculos teatrales y musicales.
Siendo, de momento, el único parque nacional de Cataluña, su máxima
aspiración es proteger y preservar el territorio, mantener su número de
visitantes e incluso aumentarlo y satisfacer lo máximo posible las demandas de
los municipios afectados. Compaginar estos tres aspectos no es fácil pero el valor
paisajístico, histórico, ambiental, social y cultural de Aigüestortes merece el
esfuerzo porque es un tesoro incalculable que hay que mimar para que no se
agote ni muera. ●
Aigüestortes
It's the 50th birthday of "the jewel in the crown"
This year the National Park of Aigüestortes
and Estany de Sant Maurici celebrates its
50th anniversary, with a programme of commemorative events which will run from June
2005 to June 2006. On the 21st October 1955
the Boletín Oficial del Estado (official State
Bulletin) published a decree signed by the
dictator Francisco Franco which declared
"National Park the area of Aiguas Tortas and
Lago de San Mauricio, sites of great beauty
which culminate at the Sierra de los Encantos".
The Park was born with an area of about
10,000 hectares and it became the fifth na-
tional park in Spain and the second in the
Pyrenees after that of Ordesa (Huesca).
As time has passed its importance has taken
shape in a landscape marked by strong glacial
erosion and by the sum of dozens of lakes. A
landscape which had to co-exist, however,
with hydroelectric power and forestry
exploitations. Chronologically, the main
changes to the Park occurred in 1978, when
forestry activities were prohibited, and in
1988, when the Generalitat assumed management of the Park and the process of amplification was begun, until attaining the cur-
17
rent size of almost 41,000 hectares (of which
14,119 are national park and 26,733 are park
buffer zone). It so happens that the Park is
looking to celebrate its half century of life
with another amplification, wide-ranging and
on several fronts (in principle 2,855 new
hectares of park and 5,687 new hectares of
buffer zone). The Generalitat is bidding for
an enlargement greater than that proposed
by the municipal councils themselves, because Medi Ambient wants to protect the
largest possible area, especially those almost
forgotten, untouched zones, like the Vall de
Besiberri (Senet, Vilaller). The enlargement
will rightly consolidate the Park as the most
visited natural area in Catalunya, with nearly
400,000 visitors a year (2004 figures). This
progressive increase in the number of visits to
the Park is not only due to the attraction of
the Park itself, like the internal itineraries
and the popular crossing of the Carros de
Foc, but also to the offer from the surrounding area such as the World Heritage Romanic
churches of the Vall de Boí, the legacy of
other monumental settings of Pallars Sobirà,
Pallars Jussà and Aran, the thermal waters of
the spas of Caldes de Boí and the Val d'Aran,
and skiing at the resorts of Boí-Taüll, Portainé,
Espot Ski, Baqueira Beret, and the future
slopes of the Vall Fosca. As to the Park's
peculiarities for the visitor, apart from the
route of the Carros de Foc, which is a trail
through the Park following its mountain refuges, and apart from the itinerary adapted for
disabled persons at Aigüestortes and Llebreta,
there is also an outstanding range of flora and
fauna. The vegetation is that typically associated with granite and includes gentians, orchids, buttercups and poisonous plants such
as monkshood or foxglove. The Park's fauna
is represented by the marmot, the chamois,
the lammergeier, the capercaillie, the ptarmigan and the Tengmalm's owl. Of particular
note is the finding made by some botanists a
few months ago: after half a century without
the Edelweiss it has been rediscovered on
calcareous terrain at Aigüestortes.
To celebrate its 50 years as a park the
Generalitat and the Patronat and direction of
Aigüestortes have drawn up a varied programme of events divided into areas. In the
area of the media a special TV3 programme is
planned, along with informative coverage on
other TV channels, radio stations and in the
written press, as well as cinematic themes. In
the chapter of institutional events, a single act
has been proposed, probably to coincide with
the Park's date of creation.
In the area of publications the proposals are
a special edition of the Park magazine “El
Portarró” and that of a book based on historical texts from travellers and excursionists.
Furthermore, the edition of an Atlas of Breeding Birds of the National Park, commemorative leaflets, posters, calendars and books on
fauna will all be promoted. In the section of
exhibitions there will be one on the Park at
the Palau Robert in Barcelona, an itinerant
one dealing with the 50th anniversary, another itinerant one from photographic resources and historical texts, and a final exhibition on the network of National Parks.
Organized contests include one for schools
for the design of a comic on the Park, the
traditional photographic one and another for
essays and drawings. In relation to symposiums and seminars there will be the 4th Symposium of Mountain Protected Natural Areas, the ESPARC, open Park seminars and
seminars about the cultural heritage of the
Pyrenees. Also foreseen are visits to the Park,
an excursionist's outing, emblematic cross-
19
ings and ascents, visits with collectives from the
area of influence, the celebration of the European Day of Parks, talks, conferences and round
tables, as well as theatrical and musical events
and spectacles.
In its present situation as the only National Park
in Catalunya, the Park's maximum aspiration is
to protect and preserve its territory, maintain
and increase the number of visitors and to
satisfy as far as possible the demands of the
affected municipalities. Integrating these three
axes is no easy task, but the scenic, historical,
environmental, social and cultural value of
Aigüestortes deserves the effort, because if it is
not to become exhausted or perish this invaluable treasure must be pampered. ●