2015-03-25 Religiones, sabidurias y

ESPIRITUALIDADES
Y RELIGIONES
ZARAGOZA 2015
1. Replanteamiento :
espiritualidades y religiones
Espiritualidades/Religiones
Las espiritualidades se configuran como una
deambulación por las dimensiones radicales,
últimas, contemplativas, enigmáticas,
esencialmente satisfactorias o dolorosas de la vida.
Las religiones aportan simbolizaciones, relatos,
mitos, expresiones y dimensiones comunitarias que
enriquecen las espiritualidades con aspectos
trascendentes explícitos referidas a “Di*s”
2. Raíces antropológicas y
neurales de las espiritualidades
y las religiones
POSTURES ESPIRITUALS RESPECTE DEL JO
PERSONALITZACIÓ
Tradició bíblica
ENGANY . NO-EGO
Tradició budista
NO – DUALITAT
Tradició Advaita-Vedanta
EGOCENTRISME
/AL·LOCENTRISME
Psicologia
8.2. “D*os” en el cerebro
A. Newberg/ E. D´Aquili
“Why God won´t go away”
Ballantine Books. NY
Areas de asociación cerebrales.
• 1. Area visual de asociación ( zona occipital). Integra todas las
percepciones visuales.
• 2. Area de asociación de orientación ( sección posterior del lóbulo
temporal) . Define los espacios y en particular el propio cuerpo en el
conjunto de las percepciones espaciales. El área izquierda define el self
cerebral, mientras que el derecho define el espacio en el que el self queda
situado.
• 3. Area de asociación de atención. ( córtex prefrontal). Define las
decisiones voluntarias y los deseos.
• 4. Area de asocición verbal/conceptual.(TPO junction, punto de
coinvidencia entre lóbulos temporal, parietal y occipital) .Generación de
conceptos abstractos y relación con las palabras.
Sistemas de desvelo y quiescencia
• Arousal system. Relacionado muy fuertemente con el sistema
simpático. Activo en conductas básicas de supervivencia.
Acelera el corazón y la respiración, aumenta la presión arterial
y el tono muscular
• Sistema de quiescencia. Relacionado con el parasimpático.
Activo en situaciones de reposo y rehabilitación. Acompaña
muchas situaciones rituales, meditativas, de relajación etc.
Estados “autonómicos” y experiencias espirituales
• 1. Hiperquiescente. Extraordinaria relajación. Evocado en rituales como el
canto o la plegaria en grupo
• 2. Hiperdesvelado. Activado en conductas motoras rítmicas (ritos por
ejemplo)
• 3. Hiperquiescente con momentos de desvelo . Puede darse en momentos
de hiperactivación simpática en un clima de relajación
• 4. Hiperdesvelo con irrupciones de alta relajación.
3. Fes, creencias, instituciones
Experiència central
personal
Estructuració simbòlica
(Vestuari de la fe)
Configuració
institucional
ESGLÉSIES
Religions
Savieses
FE
“D*U”
CREENCES
RELATS
Psicologia
CONFIANÇA
BÀSICA
CORATGE VITAL
MITOLOGIA
SIMBÒLICA
VINCULACIONS
DE GRUP.
RELACIONS
Filosofia
SERENOR
EQUILIBRI
HARMONIA
“CONATUS”
“REAL*TAT”
TOT/RES
RAONABILITATS
VALORS
COMPARTITS
(Amb clergats,
rabinats, monacats..)
4. Recursos
Exercicis Espirituals. ESTOICS
DEVOTIO MODERNA.
Filó d’Alexandria.
Exemplificada en el Ejercitatorio de García de Cisneros,(Abat de
Montserrat), i en els Ejercicios espirituales de S. Ignasi de Loyola.
Primer grup
Atenció (prosoché). Consciència d’un mateix i tensió espiritual. Facilita
el discerniment i el mantenir-se alliberat de les passions.
Meditació (meletai). Facilita l’estar preparat per als esdeveniments
vitals i acceptar-los. Discernir entre el que depèn de nosaltres i el que no.
Rememoració de beneficis.
Centrats en el seguiment evangèlic.
Segon grup.
Lectura. De sentències de poetes o filòsofs.
Escolta. (akroasis)A l’escola d’algun Mestre.
Estudi. Aprofundir amb precisió la física i la lògica.
Examen en profunditat. (skepsis) Saber situar persones i
esdeveniments en el conjunt Còsmic.
Tercer grup. Exercicis pràctics destinats a crear hàbits
Domini d’un mateix. (enkrateia) Limitar la influència de les passions.
Compliment dels deures. Respondre a les exigències de la vida social.
Indiferència davant del que és indiferent.
Plutarc i Sèneca tenen gran nombre de tractats al respecte
El Ejercitatorio te la següent estructura .
Introducció als exercicis espirituals ( cap.1-9)
1. Les tres víes i els seus exercicis corresponents.
a) La vía purgativa ( cap.10-19)
b) La via iluminativa (cap.20-25)
c) La via unitiva ( cap. 26-30)
2. La vida contemplativa
a) Presupòsits i naturalesa de la contemplació. (cap 31-48)
b) Vida , passió i mort de Jesucrist (cap.49-60)
c) Graus, obstacles i consells per a la contemplació ((Cp 61-69)
Els Exercicis de S. Ignasi s’ordenen:
Anotacions ( 1-20)
Primera Setmana. (23-90). Principi i fonament, examens, pecats,
infern…
Segona setmana (91-189) Crida del rei, contemplacions, les dos
banderes, estats (binaris), eleccions.
Tercera setmana.(190-217) Contemplació de la Passió.
Quarta setmana .(218-260) Resurrecció. “Contemplación para
alcanzar amor” i modos de orar.
Los misterios de la vida de Cristo (261-312)
“Reglas”. ( 313-370) Discreció d’esperits. Almoines. Escrúpols.
Sentir amb l’Església
5. Beneficios
Imatges de “D*u” i el seu paper en la valoració
de les religions i les espiritualitats
(“D*u” con a “inconvenient”)
- instància moral heterònoma, alienadora
- gendarme, ull vigilant
- superjo opressor
- controlador jerarquitzador
- repressor, “castrador”
- amenaçador infernal
+vertebrador de la consciència autònoma
+ acompanyant de camí
+ alliberador integral
+ dinamitzador de la justícia i la igualtat
+ desvetllador amorós
+ acolliment, perdó, “salvació”
6. Panorama.
INICIS
cc.1200
RITUAL
900 -800
KENOSIS
800-700
CONEIXE
MENT 650
SOFRIEMPATIA
MENT 550 530-450
CURA A
TOTS 400
TOT ÉS U
400-300
IMPERI
300-200
Mahabarata
BhagavatGita
AVANT
ARIS
Zoroastre
Mazda
VEDES
Rig-veda
Brahman
Brahmanes
(Tècniques
Rituals)
XINA
Yin-Yang
Dao (camí)
Li (ritual)
ISRAEL
Abraham
Moisés
GRÈCIA
Micenes
ELIES
Upanishads
Shamkya
Yoga
Yi-jin(llibre
dels endeviNaments)
Amós
Osees
Isaïes
HOMER
Gosala
CONFUCI
Josíes
Exili
babilònic
Jeremíes
Job
Ezequiel
Cirus
Segon
Isaíes
Esparta
Hesíode
Soló
Pitàgores
Tales
Òrfics
Heràclit
Esquil
BUDA
Mozi
Menci
LAO TSE
Tao Te
King
JESÚS
Hillel
MAHOMA
Esdres
Nehemies
SOCRATES
Pericles
Sòfocles
TEMPS AXIAL (JASPERS)
Bhakti
PLATÓ
ARISTÒTIL
Epicur
Estoics
0
500
CRISTIANISME
JESÚS
JUDAISME
Hillel
Diàspora
1000
1500
CismaOrient
(Est-Oest)
Reforma Luterana
(Nord-Sud)
Sunites (90%)
MAHOMA
Xiites (Iran)
ISLAM
Sikhisme
HINDUISME
Explosió del Bhakti
Mahayana (Gran vehicle)
ZEN
BUDISME
Hinayama (Petit vehicle)
TAOISME
SHINTOISME
SHINTO
AMÈRICA
Imperis Locals
Maias
Aztecas
Incas
ÀFRICA
Animismes
2000
Relectura del Yi Jing
Wang Bi
Època axial (Karl Jaspers)
CLAN
Vincle de sang
ADSCRIPCIÓ
lliure al grup
DOCTRINA
imposada
MESTRATGE
acceptat
SENYOR DE LA
GUERRA
LIDERATGE
consensuat
¿SEGONA ÈPOCA AXIAL?
UNITARISME
PLURALISME
PARTICULARISME
GLOBALITZACIÓ
DÉU
“localitzat”
MISTERI
obert
RELIGIÓ formal
“Sortida”
de la religió