Els Xiquets de Valls van aixecar «castells de polèmica» els anys

Els Xiquets de Valls van aixecar «castells de
polèmica» els anys 1883 i 1884 perXavier Güell
Les actuacions castelleres es van succeir a Reus durant
la segona meitat del segle XIX a redós de diverses
celebracions: per la Festa Major -Sant Pere-, per la
Misericòrdia, per Santa Anna -entre d’altres festes de
barri- i per la Fira d’Octubre -a partir de 1883-.
En relació a la fira reussenca, el programa de l’edició
de 1884 va anunciar que els Xiquets de Valls aixecarien
un castell de nou pisos el migdia del 29 d’octubre davant
de la Casa de la Vila, tan bon punt haguessin acabat
els cossos -un seguit de curses que havien de començar
a les onze d’aquell matí-. El text al qual al·ludim és el
següent: “Como quiera que el mayor distintivo de las
fiestas catalanas es el de la ejecucion de las tradicionales Torres por las cuadrillas llamadas de Xiquets de
Valls, pues sin ellas, una fiesta en Cataluña careceria
del tipo provincial que las enaltece y dá renombre, se
ha contratado á aquellos ágiles torristas, para que en
esta ciudad ejecuten sus admirables equilibrios en los
días de las fiestas, y por lo tanto, terminado que sea el
Cos, practicarán sus arriesgados ejercicios delante de
las Casas Consistoriales, distinguiéndose, entre ellos,
el llamado castillo de 9 pisos”.1
A més, aquest programa també va fer esment que el
dia 31 d’octubre “Para que no decaiga la agitacion y
la fiesta, por la tarde de este dia la cuadrilla de los
célebres Xiquets de Valls, recorrerá las calles de la
ciudad, levantando en diversos puntos de la misma,
atrevidos castillos, demostrando sus admirables equilibrios y pericia en esta clase de diversiones”.
A l’hora de la veritat, els castellers es van comportar
“conforme anunciaba el programa”. Així doncs, el dia
29 d’octubre, “primer dia de las ferias y fiestas”, “Terminado el cos, la acreditada colla dels Xiquets de
1
Valls levantó frente las Casas Consistoriales un atrevido castillo de nueve pisos, mereciendo por ello los
aplausos del numeroso público que la presenciaba”.2
Val a dir que podríem atorgar l’autoria d’aquest tres
de nou a la Colla Vella dels Xiquets de Valls, ja que
Las Circunstancias només van anunciar la presència
d’aquesta agrupació a vigília de la jornada castellera, a
banda que la crònica que certifica la realització d’aquest
castell es va limitar a indicar la participació d’una sola
“acreditada colla dels Xiquets de Valls”. El text en el
qual ens basem és el següent: “Mañana á las 10 de la
mañana hará su entrada en esta ciudad la celebrada
colla vella dels Xiquets de Valls”.3 A més, també ho
podríem considerar-ho adduint que la Colla Vella ja
va comptar amb la confiança exclusiva dels reussencs
a l’edició de l’any anterior.
Amb tot, tampoc no hauríem de descartar
categòricament el concurs de la Colla Nova dels
Xiquets de Valls, atès que el Diario de Reus també va
publicar paral·lelament la nota que segueix: “Vencidas
las dificultades que se originaron, se ha logrado no
solamente contratar la “colla vella dels Xiquets de Valls”
cuya venida á esta ciudad estábase gestionando, si que
tambien sabemos formará parte en las próximas la “colla
nova” la cual segun parece está en competencia con
aquella.”4
Polèmica a la Casa de la Vila
No obstant l’èxit en el tres de nou i el paper primordial que el text del programa va conferir als castells recordeu que s’hi afirmava que “una fiesta en Cataluña
careceria del tipo provincial que las enaltece y dá re-
Las Circunstancias, Reus, 24 d’octubre de 1884, pàg. 1-2. Un text similar va ser publicat a: El Sufragio, Tarragona, 25
d’octubre de 1884, pàg. 3. Notícies més genèriques de la presència castellera van aparèixer a: Las Circunstancias, Reus,
19 d’octubre de 1884, pàg. 2. La Opinión, Tarragona, 21 d’octubre de 1884, pàg. 2, Diario de Reus, Reus, 24 d’octubre
de 1884, pàg. 1 i 31 d’octubre de 1884, pàg. 2, Crónica de Reus, Reus, 24 d’octubre de 1884, pàg. 2, La Opinión,
Tarragona, 26 d’octubre de 1884, pàg. 2 i Diario de Tarragona, Tarragona, 26 d’octubre de 1884, pàg. 2.
2
Diario de Reus, Reus, 30 d’octubre de 1884, pàg. 1-2. Per la seva part, El Eco de Valls es va limitar a informar que hi va
haver “dos bonitos castillos de fuegos artificiales, dulzainas, cossos, los xiquets de Valls, y bailes en varias sociedades”.
El Eco de Valls, Valls, 6 de novembre de 1884, pàg. 3.
3
Las Circunstancias, Reus, 28 d’octubre de 1884, pàg. 2.
4
Diario de Reus, Reus, 28 d’octubre de 1884, pàg. 2. Aquesta notícia també va aparèixer prèviament a: La Opinión,
Tarragona, 21 d’octubre de 1884, pàg. 2. Els problemes a què va fer esment el Diario de Reus els trobem explicitats a la
nota següent, publicada tres dies abans: “Segun se dice, apesar de consignarse en los programas que se repartieron
anteayer, en las ferias y fiestas que se celebraran en esta ciudad, no vendrán á formar parte de los festejos las torres “dels
Xiquets de Valls.” Diario de Reus, Reus, 25 d’octubre de 1884, pàg. 2.
nombre” sense el seu concurs-, membres organitzadors
de la Fira de Reus de 1884 i altres elements del
Consistori reussenc van fer públic el seu menyspreu
pels castells en la sessió de l’Ajuntament de Reus que
es va celebrar el vespre del 7 de novembre, una
setmana desprès de la celebració de la Fira.
En aquest sentit, el regidor Joan Güell va manifestarhi “que fuere su deseo que el Excmo. Ayuntamiento se
sirviera acordar que para cuando se vuelvan á celebrar festejos públicos, se supriman las corridas de hombres llamadas Cos, y las torres que ejecutan las cuadrillas de Chiquets de Valls por ser una diversion bárbara é impropia de la civilizacion de nuestros tiempos”5 (...) (...) “porque desdicen de la cultura de nuestra ciudad, por ser diversiones propias de países poco
civilizados por lo ocasionados á producir desgracias.”6
Alerta amb això dels accidents ja que en parlarem més
endavant.
Per la seva part, Casimir Grau, regidor i membre
organitzador de la Fira de Reus, va fer palès que
compartia les afirmacions del regidor Joan Güell, però
alhora va matitzar que va permetre la inclusió del número dels castells perquè era de l’opinió que “al formular un programa, es menester hacer en consideracion
todas las aficiones del público” i perquè “dicha diversion
complace á gran parte del vecindario y especialmente
á los habitantes de los pueblos comarcanos”.7
Finalment, el regidor Joaquim Navàs va sortir a la
palestra en un to conciliador, afirmant que “el Ayuntamiento no debe mezclarse en prohibir ni consentir la
fiesta, el Cos y Torres, pues si al celebrarse las llamadas de Barrio, los vecinos acuerdan verificar(las).”8 A
més, va afegir que eren “las únicas diversiones que
constituyen la verdadera fiesta de las distintas barriadas separadas del centro de esta ciudad, son precisamente las que se trata de suprimir, no cree prudente su
supresion por venir aquellas celebrándose de remotos
tiempos.”9 De fet, d’altres elements dels seguicis
tradicionals i populars també van ser programats en
aquella edició de la Fira de Reus, com el concurs de la
prestigiosa colla de grallers de Roda de Barà10 -que
quedaria segona al concurs de la festa major de Valls
5
de 1885- o l’anunciada participació de “las danzas del
país tituladas de las gitanas, de bastonets y
valencians” d’Ulldemolins11 -que ja ha havien pres
part a l’edició de l’any anterior-.
Uns comentaris
Tanmateix, la importància que atorguem a aquesta
polèmica que es va encetar a l’Ajuntament de Reus
rau en què la situaríem com un testimoni premonitori
del període de decadència castellera que es va iniciar
pocs anys més tard, a partir de 1889, any en què és
documentat el darrer castell de nou pisos del segle XIX.
En aquest sentit, prou s’ha comentat que un dels trets
que distingia a les colles de Xiquets de Valls del segle
passat era que es refiaven molt del concurs dels
afeccionats que eren a plaça. Val a dir que múltiples
notícies confirmen que una colla castellera era
composada aleshores per poc més d’una quarantena
o cinquantena de membres, fins i tot en períodes d’auge
castellera. Evidentment, a banda de l’estímul que
suposava el barrelet d’aiguardent que la colla de Xiquets
sempre duia a plaça i que s’oferia a tothom que fes
pinya, el reclam dels exercicis castellers es va mantenir
alt entre els afeccionats d’arreu només fins que el fer
castells va guardar prestigi i estima entre les capes
populars de la població. Acabem de veure que elements
benestants -de Reus, però també sabem del cas d’altres
poblacions- menystenien el fet casteller, però que el
toleraven perquè “gran parte del vecindario y especialmente los habitantes de los pueblos comarcanos”
visitaven les poblacions en festes -i on, a més, hi feien
despeses-, atrets, entre d’altres coses, per les actuacions
castelleres
Indefugiblement, els castells només havien de caure
en desgràcia en el moment que gran part de la població
es decantés per altres opcions de lleure i cultura. Ho
diem ja que això acabaria succeint, entre d’altres
motius, arran la irrupció i popularització de diverses
pràctiques esportives -el ciclisme o el futbol, entre
d’altres- a partir de la última dècada del segle XIX.
Prova d’això és la fundació de clubs esportius arreu
Llibre d’Actes Municipals de l’Ajuntament de Reus, 1884, foli 254-5. Arxiu Històric Comarcal de Reus.
Las Circunstancias, Reus, 9 de novembre de 1884, pàg. 1-2. Es tracta d’un text resum de la sessió de l’Ajuntament de
Reus celebrada el 9 de novembre de 1884.
7
op. cit. núm (5).
8
op. cit. núm (5).
9
Diario de Reus, Reus, 9 de novembre de 1884, pàg. 2. Es tracta d’un text resum de la sessió de l’Ajuntament de Reus
celebrada el 9 de novembre de 1884.
10
Las Circunstancias, Reus, 29 d’octubre de 1884, pàg. 2.
6
del país i la inclusió de les seves activitats en les
programacions festives d’aleshores, alhora que els
castells anaven perdent el paper preeminent i el poder
de convocatòria que havien gaudit fins llavors. A partir
d’aleshores, les pinyes es van anar tornant més
reduïdes, els components dels troncs no es van anar
renovant i les construccions van acabar per ser de nivells
menors, cosa que va suposar que el públic deixés
d’acudir a les places o que finalment les actuacions
castelleres ja no es programessin. Efectivament, els
castells -i els altres elements dels seguicis tradicionals i
populars- van perdre llavors el paper d’integradors i
protagonistes de la festa que havien atresorat durant
bona part del segle XIX, fins quedar relegats a ser uns
mers vestigis del passat. Des d’aquell moment, els
castells anirien subsistint amb més o menys fortuna fins
que no van ser revalorats a partir de mitjans dels anys
mil nou-cents vint i amb l’eclosió dels nostres dies.
Un accident
Val a dir que part d’aquest menyspreu pels castells
va venir condicionat per haver-s’hi produït algun
accident. De fet, els regidors reussencs organitzadors
de la fira de 1884 devien d’haver tingut present la
polèmica a l’entorn de la festa major de Valls de 1883
que va encetar el Diario de Reus. El text al qual al·ludim
és el que segueix: “Segun nos cuenta un testigo presencial anteayer á medio día en Valls cuya ciudad celebraba su fiesta mayor se levantó una torre de á nueve pilastras por la “colla de Xiquets” de la misma; una
vez terminada esta se desplomó con tal mala suerte,
que el niño que se hallaba en lo mas alto está sin esperanza de vida, resultando además cuatro vecinos que
formaban parte de la misma, heridos de bastante gravedad”.12
Aquesta notícia va ser comentada en d’altres
publicacions d’aleshores, assenyalant-se a continuació
a La Opinión de Tarragona que “Se equivocó el testigo presencial que dijo: que de resultas de haberse desplomado el tres pilans de nou el dia de San Juan quedaron cuatro hombres heridos de bastante gravedad y
que el niño que alzaba en lo alto estaba sin esperanzas
de vida. Este volvió á subir al dia siguiente y á los dos
11
nada les sucedió: de modo que podemos decir que á
pesar todo, no se tuvo que lamentar ni el mas leve
contratiempo.”13 Malauradament, no sabem del cert
que és el que va succeir realment a Valls aleshores, ja
que El Orden de Tarragona va ratificar la dissort, alhora
que no es va estar de proposar que es prohibissin les
activitats castelleres si és que es volien evitar desgràcies
futures. El text en el qual ens referim és el següent: “La
fiesta mayor (...) (...) ha sido señalada por una sensible
desgracia. De una de las torres humanas de nueves
pisos que se levantaron para solemnizar aquélla, segun
lastimosa é inveterada costumbre, se desprendió el niño
que se hallaba en lo más alto de ella, quedando sin
esperanza de vida y resultando además otros cuatro
heridos de más ó menos gravedad. / He aquí otra
desgracia que se hubiera evitado á haber cumplido el
alcade Valls las disposiciones vigentes que le imponen
el deber de impedir que se entreguen á ejercicios públicos de equilibrio los niños menores de catorce años.
Nuestras autoridades no solo permiten estos ejercicios, sino que los presencian con la mayor serenidad y
sangre fria, dándoles casi la consideracion de un acto
oficial importante. Pocas horas después de ocurrida la
desgracia se celebró la procesion, figurando al frente
de ella, entre gigantes y aguiluchos, una de esas torres
ó espadats formada exclusivamente por adolescentes, y siguiendo detrás el ayuntamiento en corporacion
con una tranquila gravedad que demostraba lo bastante cuan libre se hallaba por el momento en ánimo
de preocupaciones sentimentales en relacion con sus
deberes administrativos. / Hoy que nuestra ciudad goza
de las ventajas de una vía férrea que nos pone en
comunicacion con el mundo, sería hora que desaparecieran ciertas costumbres anacrónicas que dan de la
cultura una idea poco ventajosa ciertamente. Y puesto
que por nuestras autoridades locales no se toma en el
asunto la enérgica iniciativa que le corresponde, nosotros reclamamos la eficaz intervencion de la autoridad
superior civil de la provincia para restablecer los fueros desconocidos de la ley. Pese á ciertas preocupaciones locales, nosotros veremos con gusto desaparecer un dia, con tantas otras cosas impropias de la índole de los tiempos, las Collas dels Xiquets de
Valls.”14
Las Circunstancias, Reus, 30 d’octubre de 1884, pàg. 2.
Diario de Reus, Reus, 26 de juny de 1883, pàg. 2. Aquest text va ser transcrit a: La Opinión, Tarragona,
27 de juny de 1883, pàg. 2 i Diario de Tarragona, Tarragona, 27 de juny de 1883, pàg. 2.
13
La Opinión, Tarragona, 1 de juliol de 1883, pàg. 2.
14
El Orden, Tarragona, 1 de juliol de 1883, pàg. 2. Aquest text és datat a Valls el 28 de juny.
12