(and its future vitality) 29/09/2014

València, 23 de setembre de 2014
Quan la física i la matemàtica parlen de les llengües (i de la seua
vitalitat futura)
L’estudi alerta que, si es mantenen les actuals actuacions en matèria de política
lingüística, el percentatge de valencianoparlants serà inferior al 10% l’any 2050.
La dinàmica de la competició que s'estableix entre l'ús de les llengües en una societat
multilingüe com la valenciana, amb una simulació feta des de models de la física amb aparell
matemàtic, és l'inusual mètode d'estudi d'un fet social del qual la nostra societat ha parlat molt -i, en canvi, ha mesurat ben poc. Ara, Clara Miralles Vila, una estudiant de física que ha
realitzat un treball de fi de grau dirigit pel professor Manel Perucho, ha superat tant el discurs
benèvol sobre el futur daurat del valencià com aquell que ens alerta d’una desaparició pròxima,
si no es capgiren les polítiques públiques. Miralles ha elaborat una descripció i una projecció
quantitatives fonamentades en models científics que ella mateixa ha afinat per a aquest objecte
d'estudi, que ha basat en les dades que aporten les enquestes del Servici d’Investigació i Estudis
Sociolingüístics (SIES) de la Generalitat Valenciana i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
En la seua anàlisi, Miralles ha emprat dos estudis matemàtics per a descriure la situació
sociolingüística i de competència entre el valencià i el castellà al nostre territori. El primer, el
model d’Abrams-Strogatz, pren en consideració un sistema format per dues llengües en
competició: el valencià i el castellà en el nostre cas. Aquest model postula que el nombre de
parlants de cada llengua està també determinat per un paràmetre que reflecteix l’atractiu
d’aquesta, és a dir, les oportunitats socials o econòmiques que ofereix als seus parlants. En
aquest model l’equació ens descriu que, en funció d'aquest desigual atractiu, una llengua
desapareix sota la preponderància de l’altra.
El segon model, el de J. Mira i A. Paredes, és una versió millorada de l’anterior, ja que supera
els dos blocs lingüístics i incorpora un tercer grup de parlants: els bilingües. A més, prediu que
el bilingüisme es mantindrà en funció del grau de semblança entre les dues llengües que
competeixen i que el transvasament d’un parlant d’una llengua cap a l’altra sol passar per
l’estat intermedi, el del bilingüisme, i aquest estat serà més estable com més semblants siguen
ambdues llengües.
“Les dades tractades al treball mostren una clara tendència decreixent en l’ús del valencià,
tendència que, segons les aproximacions del model, conduiria a la seua minorització i possible
desaparició. Tot i que qualsevol model és una simplificació de la realitat, aquests poden ser de
gran utilitat a l’hora de predir situacions futures a les quals es pot arribar si no es canvien els
patrons vigents i es prenen mesures polítiques i socials adients per tal de reconduir la situació”,
explica Clara Miralles.
Càtedra de Divulgació de la Ciència – Unitat de Cultura Científica i de la Innovació 1
Carrer de Serpis, 29 Edifici Beatriu de Civera 46022 València Entre els resultats que extrau aquesta investigació, hi trobem la importància de paràmetres com
l’estatus social i la semblança de les llengües, i el model Mira-Paredes “prediu que una de les
dues llengües acaba desapareixent, en el nostre cas, el valencià, i que el grup de bilingües no és
estable i, per tant, també desapareixerà”, afirma Miralles en la seua investigació.
Per al sociolingüista i consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Ernest Querol,
“Clara Miralles, dirigida pel professor Manel Perucho, ha tingut la traça d’harmonitzar la
matemàtica, la física i la sociologia del llenguatge en el seu treball de fi de grau. I també l’esme
de trobar el punt just entre la simplicitat i la complexitat, sense fer aquesta darrera massa
senzilla, que és el que li havia passat al model molt conegut d’Abrams i Strogatz. Hi ha hagut
d’afegir complexitat perquè aquests autors no consideraven les persones que parlen dues
llengües. Miralles descriu bé la realitat sociolingüística, fet que li permet fer prospectiva i
alertar que per a evitar la davallada del valencià cal implementar polítiques decidides de
suport.”
Segons les fonts consultades, actualment coexisteixen prop de 6.000 llengües al nostre planeta,
de les quals un 4% són parlades pel 96% de la població, mentre que el 25% tenen menys de
1.000 parlants. Les previsions més optimistes diuen que al final de segle la meitat de les
llengües desapareixeran, però les més pessimistes prediuen que desapareixeran el 90% de les
llengües actuals. Miralles conclou en el seu treball que queda patent que si es manté la
tendència segons el model d’Abrams-Strogatz durant els pròxims anys, l’any 2050 el
percentatge de valencianoparlants serà inferior al 10%.
Rafael Castelló, director del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, ha
declarat en referència al treball de Miralles: “És summament interessant comprovar com la
situació social del valencià preocupa i planteja preguntes a investigadors i investigadores de
qualsevol disciplina: evidencia la preocupació social existent al País Valencià, donades les
polítiques aplicades pels successius governs autonòmics. Els resultats obtinguts, a més a més,
ens reafirmen en la necessitat de mantenir polítiques conscients i fermes que puguen redirigir
l’evolució que podrien seguir els esdeveniments si no ens comprometem col·lectivament.
Aquesta investigació demostra que si deixem els usos de la nostra llengua a l’albir de les
eleccions individuals, segons les regles de mercat, el futur serà més aviat curt i que, per tant, es
requereix el compromís col·lectiu. En aquest sentit, la Universitat de València, amb la seua
política lingüística, vol assumir aquest compromís davant la societat valenciana”.
Finalment, Clara Miralles, graduada en Física per la Universitat de València, vol remarcar
també la necessitat que existisca una col·laboració entre els sociolingüistes i els físics i
matemàtics per tal d’afinar els models respecte a la realitat social i reflexionar sobre el
significat dels resultats.
Càtedra de Divulgació de la Ciència – Unitat de Cultura Científica i de la Innovació 2
Carrer de Serpis, 29 Edifici Beatriu de Civera 46022 València Valencia, 23 de septiembre de 2014
Cuando la física y la matemática hablan de las lenguas (y de su
vitalidad futura)
El estudio alerta que, si se mantienen las actuales actuaciones en materia de
política lingüística, el porcentaje de valencianoparlantes será inferior al 10% en el
año 2050.
La dinámica de la competición que se establece entre el uso de las lenguas en una sociedad
multilingüe como la valenciana, con una simulación hecha desde modelos de la física con el
aparato matemático, es el método inusual de estudio de un hecho social del cual la sociedad ha
hablado mucho -- i, en cambio, ha medido bien poco. Ahora, Clara Miralles Vila, una
estudiante de física que ha realizado un trabajo de fin de grado dirigido por el profesor Manel
Perucho, ha superado tanto el discurso benévolo sobre el futuro dorado del valenciano como
aquel que nos alerta de una desaparición próxima, si no se modifican las políticas públicas.
Miralles ha elaborado una descripción y una proyección cuantitativas fundamentadas en
modelos científicos que ella misma ha afinado para este objeto de estudio, que ha basado en los
datos que aportan las encuestas del Servici d’Investigació i Estudis Sociolingüístics (SIES) de
la Generalitat Valenciana y la Acadèmia Valenciana de la Llengua.
En su análisis, Miralles ha empleado dos estudios matemáticos para describir la situación
sociolingüística y de competencia entre el valenciano y el castellano en nuestro territorio. El
primero, el modelo de Abrams-Strogatz, toma en consideración un sistema formado por dos
lenguas en competición: el valenciano y el castellano en nuestro caso. Este modelo postula que
el número de hablantes de cada lengua está también determinado por un parámetro que refleja
el atractivo de esta, es decir, las oportunidades sociales o económicas que ofrece a sus
hablantes. En este modelo la ecuación nos describe que, en función de este desigual atractivo,
una lengua desaparece bajo la preponderancia de la otra.
El segundo modelo, el de J. Mira y A. Paredes, es una versión mejorada del anterior, puesto que
supera los dos bloques lingüísticos e incorpora un tercer grupo de hablantes: los bilingües.
Además, predice que el bilingüismo se mantendrá en función del grado de parecido entre las
dos lenguas que compiten y que el trasvase de un hablante de una lengua hacia la otra suele
pasar por el estado intermedio, el del bilingüismo, y este estado será más estable cuanto más
parecidas sean ambas lenguas.
“Los datos tratados en el trabajo muestran una clara tendencia decreciente en el uso del
valenciano, tendencia que, según las aproximaciones del modelo, conduciría a su minorización
y posible desaparición. A pesar de que cualquier modelo es una simplificación de la realidad,
estos pueden ser de gran utilidad a la hora de predecir situaciones futuras a las cuales se puede
Càtedra de Divulgació de la Ciència – Unitat de Cultura Científica i de la Innovació 3
Carrer de Serpis, 29 Edifici Beatriu de Civera 46022 València llegar si no se cambian los patrones vigentes y se toman medidas políticas y sociales adecuadas
para reconducir la situación”, explica Clara Miralles.
Entre los resultados que extrae esta investigación, encontramos la importancia de parámetros
como el estatus social y el parecido de las lenguas, y el modelo Mira-Paredes “predice que una
de las dos lenguas acaba desapareciendo, en nuestro caso, el valenciano, y que el grupo de
bilingües no es estable y, por lo tanto, también desaparecerá”, afirma Miralles en su
investigación.
Para el sociolingüista y consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Ernest Querol,
“Clara Miralles, dirigida por el profesor Manel Perucho, ha tenido el acierto de armonizar la
matemática, la física y la sociología del lenguaje en su trabajo de fin de grado. Y también el
ánimo de encontrar el punto justo entre la simplicidad y la complejidad, sin hacer esta última
demasiado sencilla, que es lo que le había pasado al muy conocido modelo de Abrams y
Strogatz. Ha tenido que añadir complejidad porque estos autores no consideraban las personas
que hablan dos lenguas. Miralles describe bien la realidad sociolingüística, hecho que le
permite hacer prospectiva y alertar de que para evitar la bajada del valenciano hay que
implementar políticas decididas de apoyo.”
Según las fuentes consultadas, actualmente coexisten cerca de 6.000 lenguas en nuestro
planeta, de las cuales un 4% son habladas por el 96% de la población, mientras que el 25%
tienen menos de 1.000 hablantes. Las previsiones más optimistas dicen que al final de siglo la
mitad de las lenguas desaparecerán, pero las más pesimistas predicen que desaparecerán el 90%
de las lenguas actuales. Miralles concluye en su trabajo que queda patente que si se mantiene la
tendencia según el modelo de Abrams-Strogatz durante los próximos años, en 2050 el
porcentaje de valencianoparlantes será inferior al 10%.
Rafael Castelló, director del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, ha
declarado en referencia al trabajo de Miralles: “Es sumamente interesante comprobar como la
situación social del valenciano preocupa y plantea preguntas a investigadores e investigadoras
de cualquier disciplina: evidencia la preocupación social existente en el País Valenciano, dadas
las políticas aplicadas por los sucesivos gobiernos autonómicos. Los resultados obtenidos,
además, nos reafirman en la necesidad de mantener políticas conscientes y firmes que puedan
redirigir la evolución que podrían seguir los acontecimientos si no nos comprometemos
colectivamente. Esta investigación demuestra que si dejamos los usos de nuestra lengua al
albedrío de las elecciones individuales, según las reglas de mercado, el futuro será más bien
corto y que, por lo tanto, se requiere el compromiso colectivo. En este sentido, la Universitat de
València, con su política lingüística, quiere asumir este compromiso ante la sociedad
valenciana”.
Finalmente, Clara Miralles, graduada en Física por la Universitat de València, quiere resaltar la
necesidad de que exista una colaboración entre los sociolingüistas y los físicos y matemáticos
para afinar los modelos respecto a la realidad social y reflexionar sobre el significado de los
resultados.
Càtedra de Divulgació de la Ciència – Unitat de Cultura Científica i de la Innovació 4
Carrer de Serpis, 29 Edifici Beatriu de Civera 46022 València Valencia, 23 September 2014
When Physics and Mathematics talk about languages (and its
future vitality)
The study warns that if current actions are maintained in language policy, the
percentage of Valencian speakers will be less than 10% in 2050.
Measuring the competitive dynamics that are established between the use of languages in a
multilingual society, such as the Valencian society, with a simulation made from physical
models with mathematical systems, is an unusual method of studying a social fact of which our
society has been talking a lot --but instead, has measured very little. Now, Clara Miralles Vila,
a physics student who has done an undergraduate degree final project directed by the professor
Manel Perucho, has overtaken both the benevolent discourse on the Valencian language golden
future and that warning us of an early demise, if public policies remain unchanged. Miralles has
developed a quantitative description and a repercussion grounded on scientific models which
she has refined for this object of study based on data provided by surveys of the Servici
d’Investigació i Estudis Sociolingüístics - SIES-(Research and Sociolinguistic Studies Service)
of the Valencian Government and the Valencian Academy of Language.
In her analysis, Miralles has used two mathematical studies to describe the sociolinguistic and
competitive situation between the Valencian language and Spanish in our territory. The first,
the Abrams-Strogatz model, takes into account a system composed by two languages in
competition: Valencian and Spanish, in our case. This model proposes that the number of
speakers of each language is also determined by a parameter indicating the attractiveness of
this, in other words, the social or economic opportunities that the language offers to its
speakers. In this model, the equation shows that according to this uneven attractiveness, a
language disappears for the prevalence of another.
The second model of study, that of J. Mira and A. Paredes, is an improved version of the
former, since it exceeds the two language blocks and incorporates a third group of speakers:
bilinguals. In addition, it predicts that bilingualism will be maintained according to the degree
of similarity between the two competing languages and that the transfer of a speaker from one
language to the other often pass over an intermediate state, bilingualism, and this state will be
more stable the more similar are the two languages.
“The data processed in the project show a clear decreasing trend in the use of Valencian
language, trend which, according to the approaches of the model, could lead to its reduction
and possible demise. Although any model is a simplification of reality, they can be very useful
in predicting future situations which could be reached if the prevailing patterns are not changed
and appropriate political and social measures are not taken to remedy this situation”, says Clara
Miralles.
Càtedra de Divulgació de la Ciència – Unitat de Cultura Científica i de la Innovació 5
Carrer de Serpis, 29 Edifici Beatriu de Civera 46022 València Among the results taken from this research, we find the importance of parameters such as
social status and the similarity of languages. The Mira-Paredes model “predicts that one of the
two languages ends up disappearing, in our case, the Valencian language, and also that the
bilingual group is not stable and, therefore, it will also disappear”, states Miralles in her
research.
For Ernest Querol, sociolinguist and consultant of the Open University of Catalonia (UOC),
“Clara Miralles, supervised by the professor Manel Perucho, has had the good sense to
harmonise the mathematics, physics and sociology of the language in her undergraduate degree
final project. And also the aim of finding the right balance between simplicity and complexity,
without making the latter too simple, which is what had happened to the well-known Abrams
and Strogatz model. She had to add complexity because these authors did not consider people
who speak two languages. Miralles describes accurately the sociolinguistic reality, a fact that
allows her to look into the future and alert that in order to prevent the lowering of Valencian
language we must to implement firm and supporting policies.”
According to the sources consulted, nearly 6,000 languages coexist in the world currently, of
which 4% are spoken by 96% of the population, while 25% have fewer than 1,000 speakers.
The most optimistic expectations say that at the end of this century half of the languages will
disappear, but the most pessimists predict that 90% of today’s languages will disappear.
Miralles concludes her project making it clear that if the trend continues according to the
Abrams-Strogatz model over the next years, in 2050 the percentage of Valencian speakers will
be less than 10%.
Rafael Castelló, director of the Language Policy Service of the University of Valencia, has
declared in reference to the project by Miralles: “It is extremely interesting to see how the
social situation of Valencian language concerns and pose questions to researchers of any
discipline: it makes clear the existing social concern in the Valencian Country, given the
policies implemented by successive regional governments. The obtained results also illustrate,
once again, the need to keep conscious policies to redirect the evolution that the events could
follow if we do not commit ourselves collectively. This research shows that if we let our
language uses of the will of individual choices, according to market rules, the future will be
rather short and, therefore, the collective commitment is required. In this sense, the University
of Valencia, with its language policy, wants to take on this commitment with the Valencian
society”.
Finally, Clara Miralles, graduated in Physics from the University of Valencia, highlights the
need for collaboration between sociolinguistics, physicists, and mathematician to refine models
with respect to the social reality and reflect on the meaning of the results.
Càtedra de Divulgació de la Ciència – Unitat de Cultura Científica i de la Innovació 6
Carrer de Serpis, 29 Edifici Beatriu de Civera 46022 València