URTX D IARI DE L’ESCOLA NACIONAL DE MONTORNÈS DE SEGARRA (1915–1917) Ermengol Puig Tàpies i Josepa Berenguer Fabregat 245 DIARI DE L’ESCOLA NACIONAL DE MONTORNÈS DE SEGARRA (1915–1917) Ermengol Puig Tàpies Professor d'història de l'Escola d'Arts Ondara de Tàrrega Presentació a) d’un manuscrit i d’una proposta. b) d’un context c) d’un poble. d) d’una escola Anàlisi a) política educativa a inicis del s. XX b) pla de l’escola de Montornès - objectius generals - assistència a l’escola - organització en grups - horaris - jornada lectiva - programació - material escolar - educació cívica c) elements humans - els alumnes - els mestres - premis i càstigs - el capellà - el benefactor d) el Diari 1- com a potencial comunicatiu - la cultura popular - els jocs 2- com a instrument pedagògic - la climatologia Manuscrit - preàmbul - transcripció Expressió d’infant Bibliografia Presentació a) d’un manuscrit i d’una proposta Fou l’amic Eduard Escolà qui, l’any 1998, em notificà l’existència d’aquest manuscrit. Se li havia encarregat que fes una remodelació a l’escola nova de Montornès, que havia estat inaugurada l’any 1921. Es tractava d’adaptarla per a fer la funció de centre cívic i d’esplai. La curiositat, que l’honora, el portà a tafanejar 246 i observar molts dels objectes i del material, que hi quedava a l’escola tancada l’any 1970 Entre els objectes que inspeccionà, el Diario de la escuela nacional de Montornès li cridà l’atenció. Ell, persona d’envejable sensibilitat, ràpidament s’adonà que es tractava d’un document interessant perquè estava escrit pels mateixos alumnes i perquè li semblà força insòlita la seva antiguitat: era d’inicis del segle XX. La motivació de la troballa la conclou el fet que l’Eduard sempre ha estat una persona enamorada de Montornès, de la seva gent i de les seves coses. De tot això, i de més, me’n parlà amb entusiasme. Sense dir-m’ho directament m’insinuà, o almenys així ho vaig sobreentendre, que li agradaria que m’encuriosís pel manuscrit. I aquí quedà la cosa, però jo, que aquestes qüestions també m’interessen, ja tenia la idea i la motivació dins. L’any 2001, quan em demanaren una col·laboració per a URTX, el primer que em vaig plantejar fou sobre quin tema o qüestió podia escriure. Vaig confeccionar-me una curta llista de possibles temàtiques i de cada una vaig revisar la documentació de què disposava i la que podia aconseguir més fàcilment. Després de llegir-me amb detenció el Diario em decidí per aquest manuscrit. El vaig triar perquè presentava un gran nombre de qüestions i punts pedagògics, històrics, lingüístics i socials, als quals sóc prou afeccionat. Definir-los, estudiar-los i donar-hi alguna resposta, m’ho vaig plantejar com un repte. A més, aconseguí convèncer la Josepa Berenguer, professora de català, perquè m’acompanyés en aquest trajecte. I així fou com s’inicià aquesta aventura, i el que trobareu a continuació n’és el resultat. Com que el manuscrit dels alumnes és l’eix central i vertebrador de la reflexió, i sovint el citaré, ho faré de la següent forma. Cada cita es presentarà dins un estoig de tres parelles de dígits. Exemple: (03-09-15). El primer grup indica el dia; el segon, el mes; i el darrer, l’any. El cas de l’exemple seria el 3 de setembre de 1915. Crec que aquesta fórmula, si algú vol consultar o comprovar el text de la cita en la transcripció de l’original , en permetrà una fàcil recerca. b) d’un context Els alumnes de l’escola de Montornès iniciaren el Diario el dia 12 d’abril de 1915, i el 7 de maig de l’any 1917 hi feren el darrer escrit. La confecció del manuscrit i la importància del període de temps en què es realitzà és pura coincidència, ja que ni ells ni el seu mestre no podien ser conscients de la transcendència i de la complexitat que aquells anys duien dintre. Foren anys complicats, però sobretot decisius. Foren l’inici d’una nova època en què progressivament s’abandonaren actituds permissives i despreocupades que fins aquell moment, potser per inèrcia o per desencant, havien predominat. Al seu lloc, s’anaren imposant noves fórmules més activistes i radicalitzades. I això succeí no sols a nivell de Catalunya i d’Espanya, sinó també a nivell d’Europa. Resumint: els anys en què els alumnes escriuen el Diario pràcticament coincideixen amb el moment en què el món deixava de ser el que havia estat i entrava en una nova situació més controvertida, dramàtica i intolerant. En aquells moments a Montornès, lluny de totes les bregues que es dirimien, l’interès i l’entusiasme de la gent i dels agents socials es centraven en l’escola, la feina i el poble. Fa la sensació que miraven el futur confiadament. Els pares veien la possibilitat que els fills els superessin en formació i en perspectives de benestar. Consideraven que el repte era positiu i que valia la pena apostar-hi i fer un esforç per aconseguir-ho. Però, malauradament i de forma implacable, les conseqüències de la dura realitat mundial i nacional s’anaren imposant i condicionaren bona part dels fruits del treball i de l’esforç que hi esmerçaren. Reconegut el fet que les condicions posteriors no acompanyaren gens l’aplicació i el rendiment del potencial que els alumnes havien forjat en l’escola, sóc de l’opinió que els esforços de tots els que s’implicaren en la formació d’aquells infants no foren inútils ni gratuïts. Els beneficis es manifestaren a nivell humà. Pel que he vist i he sentit explicar, la convivència entre aquests segarrencs ha estat, i continua sent, de bona qualitat. I com algú diria, això, no es paga amb quartos. Entre 1914 i 1917, com a conseqüència de les confrontacions de la primera gran guerra, el món enterrà els darrers vestigis de l’antic règim. Dels fets d’aquells dies el Diario, sorprenentment, només en parla en un sol text (0505-17) i ho fa molt tangencialment. Rússia assajà un nou sistema econòmic alternatiu al capitalista. I també, en aquells moments, emergia USA, la potència del futur. Portada del “ Libro diario de la escuela nacional de Montornès” (1915) Espanya, al mateix temps, gestava les causes dels greus i posteriors maldecaps que patí. Tots els espanyols, conscientment o inconscientment, vivien envoltats de conflictes de tota mena: socials, laborals, econòmics, etc., de crisis provocades per la inestabilitat política, inclòs l’assassinat d’un president, i per l’esclat de la guerra europea... L’historiador P. Vilar opina que “a partir de 1917 es plantejaren moments autènticament difícils per a Espanya: problemes socials, guerres al nord d’Àfrica, ineficàcia de l’exèrcit, corrupció en la funció pública, carestia de la vida, enriquiments escandalosos...” i també opina que les causes de tots aquells mals cal cercar-les en el període immediat anterior. Els anquilosats partits, que mantenien el sistema monàrquic de la restauració, es guiaven per un sol principi: procurar que res no es mogués i conservar l’ordre, que coneixien, perquè aquest era l’ordre que els conservava a ells. La política espanyola era 247 Panoràmica de Montornès de Segarra. Any 2002 (Fotografia d'E. Escolà) impotent i no funcionava. El descontent dels militars i dels polítics, sobretot els de la Lliga, partit conservador català que convocà a Barcelona, l’estiu de l’any 1917, l’assemblea de parlamentaris, desestabilitzaren encara més la situació. El govern central, per salvar-se, pactà amb els militars i els polítics i en contra dels treballadors. Tot plegat enervà els esperits dels que creaven opinió i obligaren que la societat es posicionés i es definís, i això conduí als disturbis i a un deambular erràtic que menà el País cap a la dictadura, cap a la república i cap a la guerra civil. Catalunya no fou menys. L’eufòria econòmica, a causa de la neutralitat espanyola en la primera guerra, s’atenuà el 1917. Als industrials inesperadament se’ls havien obert nous mercats que representaren un increment de beneficis i generaren la “febre del negoci”. En canvi, la capacitat adquisitiva dels treballadors industrials, i de retruc també la de tots els altres, disminuí, ja que els salaris no creixeren en paral·lel amb els preus. La conflictivitat social i laboral, que ja havia provocat que l’any 1916 els sindicats UGT i CNT convoquessin la primera vaga general i que l’any següent la repetissin, s’incrementà i les actituds es radicalitzaren fins a tal punt que l’any 1917 s’inicià, a Barcelona, el luctuós i salvatge procés conegut amb el nom de pistolerisme: una escalada d’assassinats entre la patronal i els grups anarquistes, que també portarà el País cap a la dictadura i les seves conseqüències. Tot això, pot semblar que a la gent de terra endins els era llunyà i aliè; però no era així. Aquelles situacions indirectament afectaven els seus interessos. La tranquil·litat i la quietud, sobretot de les comarques agrícoles de l’interior, eren una simple aparença, ja que les possibilitats de progressar i de superar l’endarreriment i la pura subsistència en què es trobaven, per molt que s’hi escarrassessin no anaven més enllà d’una simple il·lusió. 248 Cal dir que de gent conscienciada i implicada a conjugar els ideals de justícia i progrés n’hi hagué arreu, però en ambients tradicionals i de pagès, eren minoritaris i no massa ben vistos. Sense anar més lluny, Tàrrega pot servir d’exemple. Francesc Mateu, personatge ben estudiat per Glòria Coma, visqué de prop la lluita entre sindicalistes i patronal junt amb el grupet de targarins que li feien costat, poden ser una mostra d’aquestes inquietuds en les terres de ponent. Repassant alguns indicadors es pot comprovar que Espanya, a inicis del s. XX, estava lluny de poder aportar solucions de millora. El creixement de la població era baix (0’7%); i l’esperança de vida no anava més enllà dels 43 anys. Fins i tot la població catalana encara era majoritàriament agrícola i patia l’agreujant que, en aquells anys, la migració cap a la ciutat funcionava a ple rendiment. És una evidència que la pagesia de l’interior, a causa del lent avenç de la mecanització, encara feia servir com a principal font d’energia la tracció animal i l’esforç humà. Els rendiments agrícoles eren baixos i el sistema comercial, força deficient i desintegrat. c) d’un poble Montornès, des de 1989, tornà a formar part de la Segarra, comarca de la qual n’havia estat segregat l’any 1936. El seu terme s’estén per la vall mitjana del Cercavins, on conflueixen petites i frondoses valls. Mas de Bondia i la Masia del molí també formen part del municipi. Tot i que la seva història és molt més antiga, Montornès agafà la fisonomia que presenta en l’actualitat a partir del s. XII. L’any 1131 Ramon Berenguer III concedí a l’orde militar dels templers el castell de Granyena, que amb el temps obtingué com a comanda altres llocs i castells de les rodalies. Entre aquests hi hagué la comanda de Montornès. Aquest és el motiu pel qual el poble està si- tuat en un turó, a 605 m. d’altitud, i al voltant de les restes d’un antic castell del s. XII que percebia drets en diferents llogarets de la Segarra. Quan el 1317 s’extingí l’orde dels templers, totes les seves possessions passaren a un altre orde religiós, el dels hospitalers. I així continuà fins a la desamortització del s. XIX. En aquells dies, vers 1860, el poblament del municipi de Montornès era de 369 habitants. Al següent cens, el de 1900, la població havia disminuït a 306 persones, però en el cens de 1910, que és l’únic que he revisat, el poblament experimentà una franca millora. La població, de fet, era de 331 habitants, dels quals 184 eren homes i 147, dones. Aquestes dades matisarien un principi general que s’aplica a la demografia de la zona. Es diu que, durant el primer quart del s. XX, a les comarques de l’Urgell i de la Segarra hi hagué un creixement de les ciutats més grans com Tàrrega i Cervera i una disminució dels pobles de secà. Montornès, per les dades que presento, sembla que en seria una excepció. El fet probablement va lligat a l’interès i a les donacions que el sr. Balcells Cortada féu a favor del poble, i de l’estabilització dels seus habitants. Fins a 500 pessetes d’ajut rebien els qui decidien fer-se una casa i viure al poble. A partir del cens de 1920 el degoteig de població s’inicià novament i, com es comprova en l’estadística, ha estat continu. Evolució del poblament del municipi de Montornès 1860: 369 hab. 1900: 306 hab. 1910: 331 hab. 1920: 323 hab. 1930: 361 hab. 1950: 279 hab. 1960: 271 hab. 1970: 202 hab. 1980: 138 hab. 1991: 123 hab. El darrer cens, el fet l’any 2001, dóna una xifra oficiosa de 106 habitants. Montornès ha entrat al segle XXI com un municipi petit, típic de la Segarra i de la Catalunya interior. El poblament és eminentment agrícola i la població jove escasseja. Alguns pagesos, i només tres joves, amb potents tractors i moderna maquinària, es dediquen al monocultiu de la vinya, dels ametllers, de les oliveres i al conreu extensiu dels cereals, i econòmicament fan rendir el terreny, com mai no s’havia fet. Els montornesins disposen de diferents vials que els connecten bé amb altres nuclis poblacionals. Abans Verdú era el centre d’atracció; ara, Tàrrega i el seu mercat del dilluns l’han substituït. Resulta molt fàcil i còmode satisfer qualsevol servei a la capital de l’Urgell. La influència targarina és tan gran que ha deixat el poble pràcticament sense cap servei. A Montornès no hi ha cap botiga, ni cap cafè. Des de l’any 1970 ja ni tenen el servei escolar que tan important havia estat i tant renom els havia donat. Els seus fills, que són pocs, estudien a Tàrrega. Els únics serveis que resten al poble són el religiós i el consultori mèdic, però només actuen setmanalment. Malgrat tot, la població m’ha semblat que se sent satisfeta perquè, a diferència del que havia succeït en altres temps, no estan mancats pràcticament de res. Montornès no és un poble dormitori. La gent que hi viu, treballa al poble. Són molt pocs els que van a treballar a fora i cada dia retornen a dormir-hi. N’hi ha que estan censats al poble i treballen i viuen fora i només retornen el cap de setmana o el període de vacances. A principis del s. XX, al moment que s’elaborà el Diario, la població de Montornès també es dedicava exclusivament a l’agricultura, sobretot als conreus de secà com el blat, l’ordi, l’olivera i la vinya. Una de les diferències era que aquell sistema exigia molta mà d’obra i cultius més diversificats per a satisfer les necessitats alimentàries. La ramaderia, avui inexistent, la tenien com a subsidiària de l’agricultura. El bestiar gros col·laborava en les feines del conreu dels camps. El bestiar de corral, com les ovelles, cabres, aviram i els porcs i també la caça (tórtores, conills, perdius...) ( 03-07-16 ) els proporcionaven proteïnes. La lectura d’alguns documents oficials, del segon decenni del segle XX, corrobora aquest retrat, però la realitat econòmica i social que s’hi reflexa s’ha de mirar amb cert recel, no perquè s’hi projectin dades falses, sinó perquè, com succeïa en la política del moment, estan retocades i maquillades. De l’apèndix d’amillarament de l’any 1915, que és l’estadística territorial on consta la riquesa contributiva, i que servia de base per repartir la contribució territorial, se’n pot fer el següent resum. El municipi de Montornès ocupava una extensió de 1.120’61 hectàrees. El bosc, que bàsicament proporcionava llenya, caça i herbes medicinals i de consum, juntament amb les pastures en terreny erm, ocupaven el 56’23 % del territori. L’extensió de les pastures triplicava la del bosc. La vinya s’estenia pel 17’57 % del territori i era l’activitat agrícola que més diners aportava a la contribució fiscal. Ho feia amb el 45’83 %, de les 20.084’75 pessetes que es pagaven. El següent apartat més contributiu era el dels cereals. Cobrien el 25’23 % del territori. Els de secà ocupaven 175’19 ha. i 249 pagaven 3.313’5 ptes. Els cereals de la zona de regadiu, en canvi, ocupaven 116’99 ha i pagaven 5.069 ptes. Les oliveres eren les que menys contribuïen: sols ho feien amb 1.277 ptes. (el 6’35 %). Finalment, hi havia les hortalisses que aportaven 190 ptes. (el 0’9 %) a la contribució municipal. La propietat de la riquesa rústega majoritàriament era de gent del municipi. El majors propietaris, i per tant els que més pagaven, eren de Mas de Bondia: Felip Pijoan pagava una contribució total de 1.208’25 ptes. i Josep Minguell, de 849’25 ptes. A continuació s’hi situava Isidre Balcells, de Montornès, amb 782’25 ptes., i Magí Salat, que en aquells anys era l’alcalde, amb 643 ptes. Només un 15’8 % del territori era propietat de gent forastera (de Verdú, de l’Ametlla, de Guimerà....) però per les quantitats amb què contribuïen es tractava de petits propietaris. El major contribuent foraster era Josep Ros, de Verdú, i només pagava 129 ptes. A una sola pesseta pujava la contribució de tres famílies. Per altres documents es pot deduir que també hi havia gent pobra, i algun sembla que ho podia ser de solemnitat. Això és el que reflexa l’acta municipal del dia 3 de maig de 1915, que tramita l’expedient de pobresa del recluta Josep Targa Corbella. Aquest noi era de cal Xacó i quan veus la façana de la casa no fa pas sensació de pobresa, però.... La riquesa pecuària o ramadera, si ens fixem en la quantitat amb què contribuïa, 220 ptes., era poc representativa. L’any 1915 es declararen 13 mules i 24 ases. Per cada mula es pagaven 10 ptes. i per cada ase, 3’75 ptes. Aquestes xifres, com a tot arreu, ben segur que estaven manipulades a la baixa. He comprovat, en un altre cens de bestiar cavallar i mular fet el 27 de gener de 1924, que el nombre de mules, tot i haver-se incrementat quasi un 50 %, continua sent baix: 23 en total. En canvi, en un altre cens fet pels militars, l’any 1926, per comptabilitzar el nombre de bestiar amb què podien comptar en cas de conflicte, les xifres són molt diferents. Segons aquell cens, al municipi hi havia 72 caps de bestiar gros: 68 eren mules, 3, muls i una egua. Els ases no els comptabilitzaren. La contribució de tota la riquesa urbana del municipi era baixa, només sumava la quantitat de 1.770 ptes., i l’activitat que la construcció generava també era ben minsa. Durant l’any 1915 oficialment només s’arranjà una casa de Magí Cortada al Mas de Bondia i una altra de Joan Balcells, en un corral que tenia al número 31, del carrer major. Ramon Balcells explica que en sortir d’escola ajudava els paletes portant-los pedres (27-03-17). Per acabar, si sumem tots els capítols contributius del municipi de Montornès, en l’exerci- 250 ci de 1915, la quantitat final era de 22.074’75 ptes., quantitat, que curiosament coincideix amb la de l’exercici de 1914 i és molt similar a la d’altres anys, cosa que fa suposar-la quasi invariable. De la suma de la contribució agropecuària (20.304’75 ptes.) el 19 % s’havia de pagar al Tesoro. La forma de pagament es podia negociar, ja que alguns la feien anualment, d’un sol cop; d’altres, semestralment, i la gran majoria ho liquidava trimestralment. De l’exercici de 1915 el municipi hagué de desemborsar al Tesoro la quantitat de 4.553’16 ptes. i el 16 % d’aquesta quantitat (609’14 ptes.) era la que, junt amb la de tots els altres municipis de l’Estat, el Govern recollia i destinava a l’ensenyança primària. Altre document oficial, revelador de la realitat del poble, és el que conté els cupos de consum dels productes. L’acta, de data 22 de setembre de 1914, que mostra els recàrrecs que el municipi pagava a l’Estat, n’és un bon comprovant. La quantitat total d’aquell any ascendí a 1336’84 ptes. i, una mica més de la meitat d’aquests diners, es retornaven i formaven part, com més endavant es podrà comprovar, dels ingressos del pressupost del municipi. El grup dels productes líquids era el que més cotitzava i superava el 50 % del total i englobava l’oli, l’aiguardent, el vinagre i el vi, que era el de major consum. De la resta de cupos, un 20 % corresponia a les carns. La de porc, sobretot la salada, era la que més cotitzava. En canvi, la d’ovella i la de cabra, que es consumia quasi tota fresca i en quantitats menors, tenia un cotització més baixa. El 15 % de la resta s’incloïa en la denominació gra, que aplegava la farina, la civada, els cigrons i les llegums. I en un darrer apartat s’hi trobaven el carbó, que tenia un important impost, i també la sal i el sabó. Si aquests eren els productes de major consum se’n desprèn, que com a tot arreu, es tractava d’una societat molt frugal i sòbria. Probablement encara es recordava la penúria alimentària que passaren l’any 1906. Àngela Escabrós explica (02-10-15) que una tarda freda anà a fer herba i tornà “bauba”. Es reféu al costat del foc i la tieta li donà per menjar una sardina, una llesca de pa i un “bagoted” de raïm i li digué: amb això ja no tindràs gana per sopar. Ella escriu: li vaig dir que sí, que en tindria. Sobre el que menjaven no en parlen massa. Només especifiquen que sopaven a la posta de sol (18-04-17) i algun comenta que per sopar ha menjat una llesca de pa i un tall de botifarra (28-02-16) o una arengada amb pa i aigua (24-10-15). L’únic pressupost complet del municipi de Montornès que he consultat és el de l’any 1911, que fou aprovat el 28 d’agost de 1910 i ascendia a 2.360’27 ptes. Pot servir de model per als períodes posteriors perquè les variacions d’uns anys a altres són molt petites. Hom arriba a la conclusió que hi havia una mena de pacte d’equilibri que satisfeia tant al que pagava, com al que cobrava. Els ingressos municipals procedien de: a) propis (finques i cens) aportaven 21’52 ptes. b) extraordinaris (recàrrec de 0’5 ptes. per cada quintà mètric de llenya i palla consumible): 1.634’60 ptes. i c) recursos per cobrir el dèficit (una part de l’impost sobre el consum que abans he comentat) 704’15 ptes. Les 2.360’27 ptes. que s’ingressaven es dedicaven a les següents despeses: a) Ajuntament (sous, paper ... ) 1.110 ptes. Els salaris assignats anualment als funcionaris eren: secretari 500 ptes.; metge, 125 ptes.; algutzil, 70 ptes.; apoderat, 60 ptes.; dipositari, 20 ptes. i veterinari, 5 ptes. b) càrregues 747’70 ptes. c) imprevistos 146’25 ptes. d) correcció pública (participació en el manteniment de la presó de Cervera) 122’42 ptes. e) beneficència 98’40 ptes. f) obres públiques (manteniment dels camins i del cementiri) 70 ptes. g) policia urbana (vetllar els animals perillosos) 10 ptes. h) instrucció pública (el que el municipi havia d’atendre de l’ensenyament primari) 55’50 ptes. En una carta, datada el 13 d’octubre de 1911, “la sección de cuentas de Lleida” comunica a l’Alcalde que l’apartat d’instrucció pública s’ha d’incrementar fins a 153’69 ptes. Això és una demostració de com es feien els pressupostos per a l’ensenyament i de la subjectivitat del mètode que es feia servir. Els resums que els alumnes fan al Diario confirmen i ratifiquen plenament la visió d’una població dedicada a l’agricultura. Ells, però, a diferència dels documents oficials, l’activitat i la producció agrícola la diversifiquen i tot ho fan més vivencial i proper als seus interessos. De la vinya i de com es treballava no en parlen massa (08-10-16) (03-10-16) i (01-04-16). Tot i que algun comenta que ajuda a la verema (1509-16) i que els raïms els cullen amb ballenes (portadores) (07-10-16). A nivell català, la vinya, refeta dels estralls de la fil·loxera, incrementà el cultiu però sense arribar a l’extensió del d’abans de la crisi. La mainada mostrava interès per la problemàtica de la fil·loxera. Amàlia Carles (0104-16) explica que el mestre els digué, per a que ho traslladessin a casa seva, que a Cervera s’hi faria una xerrada sobre el conreu de noves vinyes. Demostren ser-ne uns bons coneixedors. Josep Carles (01-02-16) explica què era la fil·loxera i l’insecte que la provocava. El resum (02-04-17) comenta que la lliçó de zoologia es dedicà a explicar què era la fil·loxera. També esmenten algunes activitats relacionades amb aquest cultiu, com és quedar-se a veure com construeixen un barril (09-11-16). Del cultiu del blat, de la civada i de l’ordi, conreus majoritaris, també en parlen poc. Un comenta que ajuda a plantar l’ordi (08-11-16) i Marcel·lí Queraltó (14-06-16) explica que la seva mare i altres persones estan segant per cal Rubió. Del batre, ni en parlen. Possiblement perquè aquesta activitat els agafava fent vacances i no escrivien al Diario. Aquests silencis generalitzats suposo que són pel fet que en ser aquestes les activitats agrícoles més importants, també, eren les més feixugues i intenses i als infants se’ls n’apartava una mica o només se’ls deixava participar en accions complementàries com ensacar palla i traslladar-la d’un lloc a l’altre, activitat que tot sovint citen (28-04-16) (11-10-16). Un ajut que Teresa Queraltó cita (29-02-16) era el d’anar a ajudar al forn. El poble tenia un forn comunal, on ara hi ha el consultori mèdic, i cada família tenia un dia assignat per anar-hi a fer la cuita del pa. Altra activitat complementària era la que també explica la Teresa (02-05-16), la de portar el berenar als homes que treballaven al camp. En canvi, del que més sovint parlen és de la recollida que ells fan de certs productes i fruits del camp. En aquestes accions estacionals hi participaven molt directament: anar a collir cireres, figues i a espigolar ametlles ((29-09-15) (30-05-16) (01-10-16) (05-10-16); anar al Rec a collir olives i passar-les aglans ((19-12-15) (24-10-16) o a recollir aglans. El resum (0411-16) explica que, d’aglans, en feren 7 sacs i una cistella. També expliquen que van a fer remolatxa, trapadella (03-06-16) i a trinxar farratge (14-06-16). Ajuden a sembrar, cuidar i collir patates (23-03-17) i a treballar a l’hort (24-11-16) a collir enciams, cols, tomates i pebrots (05-10-15). Fins i tot el mestre admira les verdures de l’hort de la casa de Rosa Carles ( 26-05-15). Mostren interès per tot el que es relaciona amb les activitats del camp. L’alumne Joan Queraltó explica que observà la construcció d’una cisterna ( 04-10-16) i un altre, que veié com feien el pou de cal Gabriel (28-02-17). Tot i que van a cercar aigua indistintament al pou, que acostumava a ser a l’hort, o a la cisterna, que era al costat de casa,. tenen molt clara la diferència entre una aigua o l’altra (30-09-16). També esmenten la construcció d’una segla o rec (19-02-17). L’activitat en la qual els fan intervenir més és a fer herba per al bestiar (28-02-17). Normalment en fan faldades (24-02-17) però hi ha cops que l’han de traslladar amb un ruc (17-09-15). Per a les cabres fan brosta (rames d’arbres amb fulla) ( 30-11-16 ). Donen de menjar a la somera i a casa ajuden a fer la cuita del menjar del porc (08-10-16) i netegen les corralines (0911-16). A alguns els agrada tractar el bestiar gros. Porten la mula a l’estable (27-03-17) i preparen el carro (24-09-16). Pujar a cavall de 251 la mula és una acció memorable (15-09-16) i també ho és quan algú en cau; com el capellà, que el dia de la processó a la Bovera en caigué dues vegades (05-05-15). Van a buscar caragols (08-05-16) i bolets (3110-15) i en el resum (25-10-15) Amàlia Carles explica que recollí safrà a l’era de l’hort i després, un cop a casa, el trià. De poètica es pot valorar l’acció (28-02-16) de Francesca Nadal quan explica, amb cert entusiasme, que trobà i recollí violetes. Les flors interessen força els alumnes. El mestre en plantava (24-04-15) i el metge, que era de Granyena, els en donava per decorar i ornamentar (15-05-15) En la mateixa línia podem situar el fet de plantar arbres, ja que ho valoren com una acció molt positiva. El resum (06-05-17) comenta que plantaren set pins i una figuera. En el Diario els alumnes ens proporcionen noms del terme. Ens parlen dels Aubacs, situats més enllà del cementiri (13-09-15), de la Serra, de la Costa, entre el poble i el riu, i de les Solanes, a la part dreta del riu, on van a recollir olives (09-01-16). També del Rec o Regué, per on passa l’aigua de la font de l’Ametlla, (19-12-15) i del Pla de Granyena (26-0417). D’alguns indrets i espais del poble també en parlen sovint. Ramona Rubió explica (2111-15) que un dia de neu per arribar a l’escola hagué de passar per cal Paisano perquè per les voltes no s’hi podia passar. Jugaven molt al carrer de cal Targa, a la placeta de l’escola (2401-16) i al carrer del Mas (13-09-15). Per als infants dels pobles de pagès les eres sempre foren un lloc important d’esbarjo, de joc i de diversió. Parlen de l’era de cal Mestre (02-04-16), de la de cal Xacó i de la de les Matirles (24-0916) i de la de cal Camell (18-04-17). De les rodalies esmenten la fonteta de cal Xacó on van a fer herba (28-03-16) i la font de l’Ametlla (19-02-17). Dels noms de les cases del poble, a més de les ja esmentades, parlen de cal Bialed, que era la botiga on anaven a comprar sal, carburo... (30-05-16) (19-04-16), de cal Sec, de cal Teixidor (28-11-15) de ca l’Amo (2704-16) de cal Rubió (14-06-16), de cal Solans (30-11-16), de cal Ramonasco (22-06-16) i de la pedrera de cal Catarí (30-04-16). Hi hauria molts altres aspectes per comentar, però aquesta mostra em sembla suficient per mostrar que els alumnes, al seu aire, i a partir de les seves preocupacions, seguien i col·laboraven en les activitats quotidianes del poble i de la seva gent. Entrada a l’actual Casa de la Vila, antiga escola nacional (1896) (Fotografia d'E. Escolà) 252 g) d’una escola L’actual Ajuntament s’ubica en l’edifici que havia estat l’antiga escola de Montornès. Es tro- ba en el tram esglaonat del carrer de l’església. Segons explica l’alumne Joan Queraltó, l’any 1896 el benefactor del poble, sr. Josep Balcells Cortada, féu construir, juntament amb el cementiri, una escola que tenia dos pisos (1804-16); el de baix per a aula, i el de dalt, per a vivenda del mestre. Ja en aquells moments, si ens fiem del que diu la mainada, aquell edifici escolar era considerat el millor de la contrada. En l’actualitat la part sud i la de ponent estan recobertes amb pedra, però inicialment tota la casa estava arrebossada, com es veu encara en l’accés a la vivenda del mestre que era a la placeta de ca l’Amo. Els alumnes entraven a l’escola per la mateixa porta per on s’entra a l’actual Ajuntament. Un cop al vestíbul, a la dreta hi havia la porta que donava accés a l’aula, que no tenia forma rectangular, sinó de “L”, ja que al fons hi havia un espai que penetrava cap a l’esquerra. Segons m’ha explicat la sra. Amàlia Carles, que té 96 anys, memòria i en fou alumna, a l’aula hi havia unes taules llargues on hi cabien 6 o 7 alumnes. Les taules feien pendent cap a l’alumne i per sota hi havia un prestatge que feia de caixó. Aquestes taules no tenien tapes que s’alcessin i fossin departaments individuals. A la part més alta de la taula hi havia forats on s’hi posaven tinters de plom. El seient era també una banqueta llarga sense respatller. Pel que expliquen els alumnes, a l’aula hi havia una tarima (27-09-16) on es situava el mestre. A la classe hi tenien diverses pissarres (encerados) que les feien servir amb freqüència, ja que diferents alumnes escrivien a la vegada. També hi havia mapes penjats; el d’Espanya, el de Catalunya, el d’Europa.. (26-04-15). Dissecaren una òliba (11-05-16) i un eriçó (13-0516), animals que ells caçaren i després quedaren exposats a l’escola. També espellaren una guineu (25-05-16). El curs 1915–16 l’iniciaren amb material mobiliari i pedagògic nou. Segurament una donació més del sr. Josep Balcells. Els alumnes qualifiquen les taules de molt maques. El resum (22-09-15) explica que l’Alcalde, sr. Magí Salat, acompanyat del seu fill, feren una visita a l’escola. És de suposar que fou per veure el nou mobiliari. Uns dies després (27-09-15) una alumna encara escriu que porten taules i algunes les aparien. A l’interior de l’aula hi havia instal·lada la placa de marbre blanc, que en l’actualitat es troba en una de les parets exteriors de l’Ajuntament, on es manifesta el reconeixement de Montornès, per acord municipal del 15 d’agost de 1896, al seu benefactor, Josep Balcells Cortada. El text és: “Tributo de gratitud a D.José Balcells Cortada. Inculque el maestro en el tierno niño gratitud i recuerdo más cordial amor profundo eterno cariño al buen patricio que costeó el local”. ”la Junta”. gulava el que a molts indrets ja era una pràctica. L’any 1907 el conservador Maura ho allargà als 12 anys. Aquestes són les raons legals que justifiquen l’explicació que el mestre José Guillermo feu sobre els drets i deures dels alumnes i que Teresa Tomàs resumí ( 10-1116 ) A la pràctica, però, la majoria de la gent sempre trobava raons per eludir o reduir la permanència dels fills a l’escola. Els nens perquè col·laboraven en tasques agrícoles i sobretot les nenes perquè se’ls hi encomanava feines domèstiques i la cura de nombrosos germans petits. Lluny de la problemàtica que l’absentisme creava en altres llocs, a Montornès s’hi poden constatar també, situacions properes. Josep Queraltó explica (13-1216) que no anà a l’escola perquè es quedà a fer de manobre. Un altre comenta que no hi assistí perquè havia anat a fer herba als Aubacs (09-06-15). Ramona Rubió diu que s’ha hagut de quedar a vigilar casa perquè no podien tancar les portes (30-05-16) i també comenta (03-05-16) que quan disposa d’un rato lliure se’n enduu la seva germana petita. Aquesta escola, a causa de la positiva acció pedagògica i de l’entusiasme del mestre, sr. José Guillermo, quedà petita i l’any 1920 s’inicià la construcció d’una de nova, que l’alumne Joan Queraltó qualificà de colossal. Es tracta d’una edificació ubicada i orientada estratègicament. És àmplia, de línies clares i definides, amb la simetria típica del classicisme però que l’alçada i la lleugeresa de les columnes li proporcionen un moviment i un aire que insinuen el gòtic i el modernisme. La dissenyà l’arquitecte Lluís Planas, i un cop més, la pagà Josep Balcells Cortada. Joan Queraltó puntualitza que li costà més de 50.000 duros. El terreny on està ubicada es coneixia amb el nom de les Eres i pertanyia a ca l’Amo. Isidre Balcells, germà de Josep, permutà uns terrenys que tenia vora el riu, per les Eres. Un cop seves en féu donació per construir-hi, en menys d’un any, la nova escola. S’inaugurà el 29 d’agost de 1921 i hi assistiren el rector de la Universitat, Marqués de Carulla, el senador Josep Balcells Cortada i el seu germà Isidre Balcells, i els nebots, Lluís i Antoni. Hi fou present la premsa barcelonina. La política educativa de l’Estat espanyol venia marcada per la creació, l’any 1900, del Ministerio de Instrucción Pública i Bellas Artes i per les actuacions dels primers ministres, Garcia Alix (1900-01) i Romanones (1901-02), que foren molt qüestionades, sobretot les del darrer. Plantejaren, de forma coherent, que era obligació de l’Estat primar i potenciar l’escola pública front l’omnipresència de la privada, majoritàriament en mans d’ordres religioses. El ministre Romanones tingué en contra membres dels mateixos partits que recolzaven el govern, perquè pretenia que a l’escola privada se li exigís els mateixos requisits de titulació que a la pública. Menys oposició tingué quan, l’any 1902, imposà que la doctrina cristiana també s’havia de vehicular en castellà. Aquest serà el camp de batalla del cardenal de Tarragona, Vidal i Barraquer. Un cop els alumnes s’instal·laren a la nova escola, l’aula de l’antiga quedà per al jovent. Hi feien els balls del diumenge. Fou més endavant que esdevingué Casa de la vila. Anàlisi a) la política educativa a inicis del s XX (el context pedagògic) La Llei Moyano (1857), en decretar que l’ensenyament era obligatori dels 6 als 9 anys, re- Una de les coses positives que quedà de l’actuació d’aquests ministres fou que des de 1902 era l’Estat qui pagava el salari als mestres. Fins llavors ho havien fet els Ajuntaments però sovint havia estat un niu de conflictes, d’endarreriments i, per tant, de descontent. En la presentació ja he explicat el mecanisme que s’utilitzava per a recaptar els diners de l’escola primària i l’obligació del municipi de fer-se càrrec de certs aspectes materials de les escoles. Després de Romanones (1903) l’escola pública, llevat de molt curtes excepcions, es mantingué sempre en un clar segon terme. Sense introduir canvis importants no es podia esperar una renovació del sistema educatiu. L’Estat espanyol no podia fer-se càrrec, ni assumir plenament els objectius i les responsabilitats de l’educació obligatòria, si prèviament 253 no feia una reforma fiscal en profunditat per aconseguir més diners i incrementar els pressupostos. Aquesta reforma s’intentà l’any 1913 però molts parlamentaris, de tots els partits, hi posaren obstacles i no prosperà. El partit lliberal i el conservador, que s’alternaven al govern, sembla que consideraven un bon objectiu mantenir la situació de mínims en que es sobrevivia, encara que resultés letàrgica i agònica. Altres partits, com els republicans i els socialistes, tenien plantejaments alternatius més radicals i més amplis però la societat no hi confiava massa. La majoria de ciutadans cada cop passaren més de solucions redentoristes i, llevat d’excepcions, esdevingué una classe força conformista, desenganyada i poc compromesa en qüestions socials i públiques. S’anà imposant el lema: què campi qui pugui i que cadascú s’espavili. Altres grups, com els regeneracionistes, que a diferència de la generació del 98, no volien salvar Espanya sinó solucionar problemes dels espanyols, no tenien plantejaments globals estructurats. Centraven la seva actuació en qüestions concretes i més entenedores. L’ensenyament en fou una i aconseguiren que, molta gent senzilla entengués que, per aconseguir una Espanya moderna i justa, s’havien de concentrar els esforços en la millora de l’economia i de l’escola. Era la base programàtica de l’aragonès Joaquim Costa (1846 – 1911). La realitat del País els facilitava arguments prou convincents per a recolzar les seves propostes. Mentre a França hi havia un 30% d’analfabets; a Espanya, n’era el 70% de la població. Només el pressupost per educació de la ciutat de París era més del doble del que Espanya tenia per a tot el territori. “Les escoles majoritàriament eren edificis poc funcionals i malmesos, els mestres estaven poc motivats i remunerats i alguns deficientment preparats.” El panorama era depriment. Almenys així ho veia i ho explicava, l’any 1.899, M. Picavea (1847- 99) en l’obra: “El problema nacional”. Durant el mandat del conservador E. Dato (1913-17), quan s’escriu el Diario, és quan es feu més evident la involució de la política educativa. En tots els camps es legislà a favor del confesionalisme i això tensionà i endurí l’oposició entre clericals i anticlericals. La formació d’infants fou un dels camps on millor s’evidencià aquesta pugna, que centrà totes les polèmiques i condicionà la política educativa d’aquells dies i la dels venidors. Només es parlava de les escoles religioses congregacionals més radicals i de les llibertàries anarquitzants. Les dues es trobaven situades als extrems i el gover n, erròniament, legislava a par tir d’aquests extrems. Tot el que quedava al mig, l’Estat quasi ho oblidava i ho deixava de ban- 254 da i així s’anava nodrint “la guerra escolar”. Alguns jesuïtes, escolapis i agustins eren l’avançada del clericalisme. Al front anticlerical hi militaven sobretot els anarquistes i alguns ensenyants de l’Escola Moderna. Ben mirat molts dels seus atacs eren tan fanàtics i matussers com el dogmatisme religiós que volien combatre i substituir. Uns i altres feien servir l’escola com una arma d’influència ideològica i política. La jerarquia eclesiàstica, a qui veia amb més preocupació, era a la Institución Libre de la Enseñanza i a alguns renovadors, que postulaven per una pedagogia i per una formació d’actituds més humanes com l’autoestima, la no bel·ligerància, el respecte i la neutralitat. Altra minoria, que també fracassà en el seu intent de persuadir pacíficament una societat intolerant i concretar un model educatiu, fou l’alternativa pedagògica catalana que pretenia, a més de modernitzar les estructures i la metodologia, vehicular l’ensenyament en llengua i mentalitat catalanes. A partir de la crisis de 1917 el desgavell polític i social no permeté fer o conduir cap política educativa mínimament seriosa. L’Estat espanyol, a més de ser confessional, des de sempre, era i volia continuar essent pobre i immobilista. El sistema impositiu vigent, era de 1845, resultava obsolet i quan l’any 1913, com ja he dit, es volgué reformar la fiscalitat per a incrementar els ingressos i dedicar-los a qüestions socials com l’ensenyament, l’oposició de les èlits del poder, tant les socials com les econòmiques, ho boicotejaren. Sense diners era impossible liderar qualsevol regeneracionisme. L’educació, com una acció pròpia de govern, els hi sobrava i la deixaven delegada als de sempre o, com a les Oluges o a Montornès, per sort sorgien benefactors disposats a assumir-la o ha col·laborar-hi econòmicament. El paper del govern es limità a fer de regulador de la política econòmica, i només prenia mesures de caire proteccionista. En conjunt s’ha de reconèixer que, durant el primer terç del segle XX, l’educació fou un desori, i ho fou perquè el País també ho era. Si hi hagués hagut gent suficient, amb mentalitat i actituds obertes, la solució dels problemes educatius hauria pogut ser ràpida i reeixida. La gent ho hauria entès. Opino d’aquesta forma perquè, malgrat els problemes i les confrontacions, en bona part només ideològiques i partidistes, si fem cas de les estadístiques, a Espanya, el nivell d’instrucció s’incrementà. Segons dades oficials del 70% d’analfabets que hi havia l’any 1900 es reduïren al 34’5% el 1931. A més, quasi tot Europa havia entrat al segle XX amb les estructures educatives força modernitzades. A Catalunya les coses no anaven diferentment. El pedagog i historiador Alexandre Galí comenta, i ho fa a partir de la pròpia experiència infantil, que a inicis del segle XX el sistema pedagògic català estava majoritàriament mancat d’entusiasme. Ho comenta així: “l’escola existent era rutinària, buida i artificiosa. Era trista, sense llum ni aire. Els mapes envellits, les pissarres negres i tor tes, molts objectes infrautilitzats i mig malmesos. El mobiliari escolar era força inadequat, l’aprenentatge, forçat i bastant inútil: eren pàgines i pàgines de vacuïtats i nicieses com a credo de tota la sabiduria, mentre la realitat de la vida s’oferia ubèrrima. La tristesa i la brutícia de l’escola; el malhumor i la pobresa del mestre; la desatenció als infants contradeien les mateixes màximes morals que es donaven oficialment a l’escola.” Possiblement la reacció contra aquest estat generalitzat i l’influencia europea foren el revulsiu per a que una sèrie de pedagogs i mestres catalans iniciessin el camí de la renovació. Uns l’iniciaren motivats per una mística social, altres, pel descontent de l’ordre existent o per la constatació de l’endarreriment i del baix nivell cultural; altres, simplement, per professionalitat, vocació i coherència. Francesc Ferrer i Guàrdia (1854-1909) pedagog racionalista fou un dels que es mogué bàsicament per un ideari social. En tornar de l’exil.li, l’any 1901, fundà l’Escola Moderna que fomentava pràctiques i idees que, en pedagogia, s’aplicaven a Europa, i es proporcionà un suport didàctic escaient. Tingué força predicament i la institució s’estengué, però les simpaties que mostraren pels anarquistes portaren, l’any 1906, la clausura de totes les escoles modernes. Aquí no s’acabà la persecució. Ferrer i Guàrdia fou considerat instigador de la revolta de l’estiu del 1909, coneguda com a Setmana Tràgica, i com altres fou comdemnat, a mort, sense proves. Aquest fet es mantingué viu durant molt de temps en la memòria popular barcelonina. Aquesta acció, a Europa, desacredità molt el govern espanyol, però a Espanya no afectà gaire perquè aquí tot es valorava diferentment. Altres escoles catalanes, però sobretot certs mestres i pedagogs, es mogueren per raons de renovació i actualització de la pedagogia i de l’ensenyament. Les seves inquietuds tingueren millor acollida. Eren els renovadors que es caracteritzaren per la sensibilitat “d’educar divertint”. En comú tenien l’interès en aplicar una pedagogia activa. Un educador notable fou Albà Rossell que plantejava uns objectius educatius adreçats a aconseguir persones autosuficients i lliures, capaces de copsar la bellesa de la vida, de bastar-se per si mateixos i de viure feliços. Algunes institucions els recolza- ren. Una d’elles fou la Mancomunitat (191325), que era la primera experiència de govern que Catalunya tenia, des de 1716. Fou una experiència entusiasta però limitada, doncs li mancava autonomia política i econòmica. Només podia gestionar i coordinar les atribucions que tenien les quatre diputacions catalanes que estaven en mans de la Lliga. Volia contribuir a la modernització del País, i per a ser més efectiva s’organitzà en conselleries. Una d’aquestes fou la de Cultura i Instrucció que tenia com a principal finalitat escolaritzar tota la població infantil de Catalunya. Una de les Comissions d’aquesta conselleria fou la Tècnica que englobava el Consell de Pedagogia que s’havia marcat entre altres els següents objectius: - aplicar a Catalunya la renovació pedagògica que es produïa a Europa i reduir l’analfabetisme - dignificar les escoles, construir-ne de noves i reformar els estudis primaris i els professionals - promocionar la formació del professorat (publicació de revistes, edició de llibres i material escolars). Un programa molt ambiciós per una realitat massa limitada i circumscrita a la capital. Per això, els canvis educatius més grans i transcendentals es feren sobretot a nivell personal. Els exemples renovadors més notables i reconeguts es duren a terme en mentalitat i en clau catalanes i de la terra, però no sempre es feren en llengua catalana. A Nalec, a inicis del s. XX, s’inicià un dels grups de mestres renovadors. Amb el temps formaren “l’Associació de mestres del partit judicial de Cervera”. L’acte públic més reconegut el celebraren a Tàrrega, el juliol de 1907, Hi aplegaren un centenar de mestres renovadors de tot Catalunya. Algunes escoles milloraren els seus rendiments a partir d’una mentalitat més regeneracionista. Aquest seria el cas de Montornès, també el d’algun mestre de l’escola pública de Tàrrega, com Bonaventura Amigó, de grat record i ben documentat per Joan Novell en les pàgines 173-201 del núm.2 d’URTX, i alguns del Liceu escolar de Lleida. Molts mestres de ponent no participaren de forma activa en els moviments de renovació pedagògica catalana, tot i que els tenien a la bora i els coneixien. Com a bons regeneracionistes allò immediat i particular precedia tot plantejament globalitzador. El mestre José Guillermo, a Montornès, hi trobà la complicitat d’un Ajuntament, que creia en l’esperit de la terra, la d’un poble que el recolzà desitjant superar l’estat d’incultura crònica i la predisposició econòmica d’un benefactor com el Sr. Josep Balcells Cortada. Molt pocs dels mestres de l’època, però sobretot els de les zones rurals, trobaren temps 255 per a teoritzar, analitzar o publicar les accions pedagògiques que emprengueren. Tècnicament potser no estaven preparats per a fer-ho o potser creien, erròniament, que el temps el necessitaven per altres qüestions més peremptòries i pràctiques. L’entusiasme de l’acció diària, la solució dels problemes, a mesura que sorgien, els engrescà tant que oblidaren de deixar-ne constància documental. En aquests mateixos anys es donava una situació similar en les escoles de disseny russes, sorgides de la revolució. Era tanta i tant interessant la feina que tenien davant que sols es dedicaren a l’acció i no concretaren en documents ni la filosofia ni les finalitats que cercaven. Per això són poc conegudes. En canvi, la Bauhaus alemanya, que per necessitat fou, tot ordre, estructura i publicació, és l’escola de més renom i quasi l’única reconeguda en l’actualitat. Aquesta actitud, comuna a molts ensenyants i pedagogs catalans, ha comportat que la posteritat ens hem quedat amb els fets però sense suficient documentació que els justifiquin i permeti analitzar-los en profunditat. Malgrat tot, del que no es pot dubtar és que la gent que inicià aquell intent de renovació pedagògica o de regeneració de l’escola tenia criteri i sabia el que volia. Una de les moltes conclusions que se’n desprèn de la lectura del Diario és que el poble de Montornès s’anà implicant progressivament en la instrucció dels infants i en l’assistència a l’escola (03-05-16). En aquells moments, tant diferents dels actuals, segur que no era possible que els alumnes es dediquessin exclusivament a la seva formació, però aquest fet els repercutia molt directament, fent que la jornada lectiva se’ls allargués amb activitats de col·laboració domèstica de tota mena. La mainada de Montornès estava perfectament conscienciada de la integració a la vida i a les accions familiars. Ja hem vist com se’ls feia participar en activitats i feines, que es consideraven suportables per a ells/elles, sobretot en períodes de recol·lecció. Avui dia, que s’accepta una dedicació quasi plena dels alumnes a les activitats formatives i de lleure, crida una mica l’atenció el sacrifici que, a vegades, pot semblar que tenien de fer aquells alumnes. Altres persones, possiblement, creuen que aquells costums i exigències no s’havien d’haver deixat perdre, perquè endurien i feien madurar la personalitat de la gent jove. No entro en la qüestió i sols dic que cada societat estructura, a la seva manera, les formes i els mètodes d’integrar els seus infants. Basant-me en el que ells expliquen, en alçarse al matí, el primer que feien era senyar-se i resar un parenostre, (06-06-16). Molts diuen que, a continuació, es rentaven la cara i les 256 mans a l’aigüera (19-04-16) i es pentinaven i s’arreglaven (26-05-15). Altres expliquen que aquestes accions de neteja i de cura personals les feien després de realitzar certes feines encomanades pels de casa. Segons ells n’hi havia que abans d’anar a l’escola, ja havien anat a treballar a l’hort i a collir tomates, pebrots i verdura (19-09-15), a fer herba als Aubacs (0906-15) o a fer una faldada d’herba a la fonteta de cal Xacó (28-03-16) o a collir remolatxa (1511-15). Àngela Escabrós explica que el dia de santa Llúcia va anar a fer herba i va quedar bauba de fred (13-12-15) i afegeix com ho feu per a retornar-se. Una situació similar ja l’havia exposat en el resum (02-10-15). Moltes noies expliquen que en alçar-se escombraven (18-11-16) endreçaven la casa (07-0916)(03-04-16) i rentaven els plats (30-01-16). Rentar roba o col.laborar’hi era força habitual. Es rentava al riu (13-11-15), al regué, a alguna tolla que hi havia davant del poble o al bassal de l’hort (02-05-16). Un cop neta, calia traslladar-la, estendre-la, normalment a l’era i, un cop seca, s’havia de recollir i plegar (07-0616). Els diumenges(22-11-15), tot i ser festius, no eximien d’aquestes feines. Abans d’anar a l’escola també es cuidaven de donar menjar als animals: als conills o a la somera (14-06-16), als coloms (02-03-16) i als porcs (14-04-17) i el dia de la matança també hi participaven (21-03-17). Van a cercar i ensacar palla (24-12-16) (30-11-15), a netejar l’estable (06-05-17) o a regar el femer (11-09-16). Un cop fetes aquestes tasques diuen que es canviaven, s’arreglaven, esmorzaven i anaven a l’escola (27-10-15). Un dia l’Àngela explica que anava tan atrafegada de feina que anà a l’escola sense haver tingut temps d’esmorzar (03-11-15). Els que venien dels altres pobles aquestes accions les havien d’adelantar i quan això no era possible o els de casa ho creien convenient, no anaven a l’escola. Per finalitzar l’apartat, cal afegir que també hi ha alumnes que comenten que en llevar-se estudiaven, repassaven, o feien els deures i no parlen de feines afegides. (23-11-15) (01-05-15) (18-11-15). Una de les qüestions que expliquen i que crida l’atenció és l’hora d’alçar-se al matí. Aquí s’ha de tenir en compte que, respecte l’actualitat, segons l’època de l’any, hi ha un desajust d’una o dues hores menys. Pel que diuen l’hora més normal d’alçar-se era a les 6 de matí, però hi ha força alumnes que especifiquen que certs dies, per causes o accions puntuals, ho fan abans. Uns parlen de les 6’30 (25-10-15); de les 5 del matí (14-06-16), altres, (04-11-16) de les 4’30 per anar a missa o per anar a Tàrrega (26-09-15). L’Àngela Escabrós ens relata que s’alça a les 4 del matí per anar a treballar a l’hort i a fer herba (12-09-16). El mestre Guillermo, la seva dona i els alumnes (anterior a l’any 1920) En sortir de l’escola, a la tarda, o els dies no lectius, com eren les tardes dels dijous i els diumenges, continuaven col·laborant i, fins i tot sembla que més intensament, en les feines domèstiques i del camp. Antoni Planell relata que en sortir de l’escola hagué d’anar a plegar una olivera (09-03-17). Marcel.lí Queraltó acompanya la padrina a buscar llenya (10-0416), (16-04-17); a fer herba, a plantar ordi (0903-17) a recollir aglans (04-11-16). Van a l’era a ajudar (29-10-16) (24-11-16), o a omplir dues portadores d’aigua.(27-04-16). Van a buscar aigua amb el càntir al pou (25-11-16), a treballar a l’hort, a portar el berenar als homes (0205-16); o es queden a casa a pelar patates (02-06-16). Ramona Rubió explica que guarda la nena (03-05-16), repassa les lliçons i les pregunta al seu germà (06-09-16). Teresa Queraltó passa moltes estones fent punt i ganxet (19.11.15). Es cuiden de fer encàrrecs com comprar, per un ral, mig quilo de carburo(1904-16) o anar a comprar sal o petroli a la botiga de cal Bialet (14-0616). Finalitzaré l’apartat amb un resum de Mateu Vilaró (25-09-15) que comenta que feia un dia fred i que en sortir d’escola es situà en un raconet de casa seva que hi tacava el sol i es posà a estudiar. Després vingué el carter i ell, se’n sent orgullós, hagué de signar en nom del seu pare. De tot l’exposat crec que es pot dir que els alumnes de l’escola de Montornès tenien una bona predisposició a acceptar propostes de tota mena i que eren uns bons col·laboradors. El mestre Guillermo els interessà pel respecte a la natura i als arbres, actitud que en aquells moments era molt progressista i estava de moda. A Tàrrega, l’animós i actiu mestre Bonaventura Amigó (1850-1919), l’any 1913 fundà “l’Associació d’amics de l’arbre”, que tenia per objectiu impulsar, amb la plantació d’arbres, la transformació de la serra de sant Eloi. Fou un projecte important i, des de tots els punts de vista, lloable. Aquesta acció interessà al mestre de Montornès i aviat la trobem aplicada i adaptada a nivell escolar. Els alumnes comenten (07-12-15) (14-0116) que cantaven “el himno al árbol”, cançó que, pel que diuen, els agradava força (27-04-16). La cantaven en circumstàncies diferents, però sobretot, a l’entrar o al sortir de classe. A l’aula reberen explicacions sobre els arbres (22-11-16) i el propi mestre propiciava la plantació i el valor ornamental de les flors (20-04-15) i els arbres (06-05-17). A cada alumne li regalà un llibre titulat “Mi amigo el árbol” (17-03-17). Finalitzo l’apartat amb aquesta fantasia romàntica, extreta de la llibreta d’un alumne i, per tant, vehiculada pel mestre. “L’arbre és el nostre amic i els arbres ens relaten històries. L’alsinera ens parla de velles religions i de sacrificis misteriosos. El xiprers ens recorden històries molt tristes. Les palmeres i els tarongers ens delecten amb contes meravellosos com els de l’Alhambra.” b) pla de l’escola de Montornès (1915-1917) Pretendre comparar la realitat actual amb la passada, d’entrada, no em sembla massa correcte. És un exercici molt simplificador i no proporciona resultats suficientment vàlids i sòlids. D’un exercici d’aquesta mena bàsicament el que se’n pot deduir i esperar és la comprovació de l’existència de certs punts convergents entre el present i el passat; la demostració que 257 cada període posseeix trets que li són específics; i el fet que del passat només se’n poden extrapolar alguns missatges i exemples puntuals. Cada època disposa dels seus instruments i cerca les solucions que considera idònies per conjugar i cohesionar la teoria i la pràctica. Simplement fent un cop d’ull a l’evolució general dels mitjans educatius i dels recursos pedagògics es pot comprovar que poc adequada que resultaria una comparació d’aquesta mena aplicada a l’escola. En l’antigor els pocs i triats alumnes que assistien a escola només disposaven de material escolar manuscrit. Aprendre a escriure era un dels objectius principals. S’hi iniciaven amb unes tauletes, que contenien una capa de sorra, on hi escrivien amb els dits, per acabar fent-ho amb una ploma d’ànec. L’autoritat del mestre es garantia i s’imposava amb càstigs contundents i exhibint, molts cops de forma humiliant, les errades comeses. A continuació s’anaren imposant els manuals escolars impresos i s’inicià una progressiva millora dels continguts, de la presentació, de les imatges, etc., i el nombre d’alumnes que accedien a l’educació anà en augment. La ploma metàl·lica i el tinter feren canviar els hàbits i les formes de treballar a l’escola i a casa. L’exigència a l’estudi continuà sent estricta i de mètodes coercitius. Només el mestre i l’austeritat de l’aula foren testimonis, durant molt de temps, del procés d’aprenentatge de la gent jove. Després vingué la màquina d’escriure, el bolígraf, la ràdio, el cinema, la televisió, etc., i feren impossible que l’escola romangués tancada i reclosa en ella mateixa. L’escola possiblement mai no havia estat l’única institució que educava, però a partir d’aquest moment, definitivament ho fou menys i hagué de reflexionar i replantejar-se la seva funció. En l’actualitat la tècnica ha posat en mans de la societat, dels mestres i dels alumnes eines poderoses i globalitzadores com els ordinadors, el vídeo, la digitalització, internet, els mòbils, etc. El potencial és extraordinari i la resposta a aquest repte no la podem anar a cercar només en el passat. S’han de cercar i investigar relacions més orgàniques i s’han de bastir ponts entre totes les parts que intervenen en el procés formatiu. He puntualitzat algunes de les fites de la modernització de l’escola. Ho he fet per remarcar la incorrecció que em sembla que es cometria si ens limitéssim a fer translacions, massa lleugeres, de l’escola d’abans a la d’ara. No es pot afirmar que aquella escola fos millor que l’actual, ni l’inrevés. Es tracta de realitats molt diferents. El que he volgut il·lustrar és que l’ensenyament d’ara disposa d’uns mitjans que mai no havia tingut i que mai no havia pogut imaginar. 258 objectius generals. Era una escola rural, nacional i unitària. Els tres qualificatius la condicionaven fortament. Tenia assignat un sol mestre que, en algunes tasques específiques, sembla que comptava amb l’ajut de la seva dona, Tots els alumnes, en principi, compartien la mateixa aula (04-05-17). Com qualsevol altra escola de l’època, que fos mínimament dinàmica, crec que aquesta també aspirava de ser reconeguda com a escola graduada. Aconseguir-ho era sinònim d’obtenir més ingressos, més material moble i pedagògic, més mestres i una millor redistribució de l’alumnat. Amb aquestes aportacions l’activitat pedagògica podia resultar més efectiva i reeixida. Deixant de banda el que es pot catalogar de lloables aspiracions, els objectius més clars que l’escola tenia plantejats eren el de servir per integrar a la societat els seus membres joves i el de proporcionar una resposta positiva a les legítimes aspiracions dels pares de millorar i que els seus fills superessin les bases de formació que ells havien rebut. Mirada aquesta idea, des de la perspectiva actual, ens delata que podia entrar en conflicte amb una altra, també molt ben acollida: la lògica aspiració dels pares que els fills no haguessin de marxar del poble. Aquest, com he comentat, també era l’objectiu d’un emigrant il·lustre, Josep Balcells, benefactor que primava amb 500 ptes. els qui obrien casa al poble i hi vivien. Altre objectiu, més immediat, era el de crear i fomentar hàbits en els alumnes. Des del punt de vista acadèmic, els hàbits es concentraven a ensenyar a llegir, a escriure i a comptar. Si ens ho mirem des de la moral i l’ètica, es conreaven els hàbits de mantenir actituds obedients i respectuoses amb les normes establertes per l’Església i per la societat. Finalment, se’ls educava per ser calculadors i reflexius, i per ser estalviadors, sobretot des del punt de vista monetari. L’exemple que s’acostumava a posar era el de la persona que sortia de la pobresa màxima i que amb estalvi i constància arribava a ser un milionari i una persona important (23-10-16); o al revés, aquella persona rica, però dissoluta, que s’arruïnava (25-09-16). Una de les activitats pedagògiques que José Guillermo dugué a terme de forma reeixida, perquè formava part del seu ideari, i perquè transcendí l’àmbit purament escolar fou: la Mutualidad Escolar “José Balcells”. Es tractava d’un muntatge pedagògic i d’estalvi que implicava alumnes, pares i fins i tot la col·laboració de la Caixa d’estalvis de Tàrrega. Els alumnes, perquè els ho havien donat els seus pares, lliuraven petites quantitats de diners a la Mutualitat. Aquesta els comptabilitzava i els gestionava de forma paral·lela de com ho feia la Caixa, que és on estava dipositat el compte en nom de tots els mutualistes. Josep Carles és el primer que parla d’aquesta curiosa entitat (01-09-16). Comenta que aquell primer dia de curs el mestre els valorà i els demostrà matemàticament la importància d’estalviar. Més endavant, el mateix Josep, explica (10-06-15) que el mestre els portà un llibre gran i que malgrat que els digué que el vetllessin molt, en escriure-hi el primer dia ja el van tacar. El resum (02-10-16) narra la fundació de la Mutualitat i especifica els resultats de la primera elecció. La presidenta fou Rosa Carles Tomàs; el secretari, Josep Carles, i la caixera, Maria Solé. No parla ni del comptable ni dels quatre vocals. Aquesta Junta, a l’inici sembla que es reunia un cop al mes (18-03-17) (13-04-17), però després ho féu trimestralment. Un diumenge predeterminat, en sortir de missa, la Junta, amb la presència del capellà i del mestre, es reunia a l’escola, on tenien la seu social i recollien els estalvis que aportava cada soci. Les quantitats aportades es consignaven al Llibre diari de comptes, que es guardava a l’escola. En feien l’acta i tots els membres de la Junta la signaven. Més endavant el mestre ingressava els diners a l’oficina que la Caixa tenia a Tàrrega. tatives que creà foren tan serioses i reconegudes que l’any 1921 se’n bastí una de nova, àmplia i monumental. Dels resums del Diario se’n dedueix que l’escola acollia, a més dels infants de Montornès i de Mas de Bondia, els dels nuclis de l’Ametlla i de Montoliu (05-1215). Desconec les condicions amb què, aquests darrers , ingressaven. Els alumnes sovint recorden que l’horari escolar s’adaptava a les necessitats dels “forasters” (14-03-16). L’any 1917 la Mutualitat tenia el considerable nombre de 98 mutualistes. La raó era que molts hi apuntaven els fills al moment de néixer, ja que cada nou mutualista rebia 10 ptes. del Sr. Balcells. Quan l’any 1921 s’inaugurà la nova escola, també donà 5 ptes. per cada mutualista i el Marquès de Carulla, que hi assistia com a rector de la Universitat, hi afegí 1 pta. per cada un. El juny d’aquell any, el compte de la Mutualitat sumava un total de 13.175’19 ptes. Els socis, un cop eren majors d’edat, podien retirar els diners que havien estalviat. El temps i la inflació esmortiren l’experiment. Malgrat el comprovable increment, l’assistència a l’aula era força irregular. Molt poques vegades el nombre d’alumnes que al matí han anat a classe coincideix amb el dels que hi assisteixen a la tarda. El més normal és que hi hagi una reducció a la tarda. L’estacionalitat de les feines del camp, les condicions climàtiques i la llunyania de la residència d’alguns eren les principals causes d’aquesta irregularitat. Els alumnes de Mas de Bondia, un dia que plovia amb ganes, hagueren de marxar abans d’hora (11-12-16). Llegint la totalitat del Diari s’evidencia, i es comprova, l’increment d’alumnat i que, en bona part, va lligat a l’acceptació que tenia l’acció del mestre, José Guillermo. A l’inici l’assistència rondava els 19 alumnes (13-04-15) però el nombre anà creixent i al moment de major assistència (08-12-15) arribaren a 70 alumnes. Només hi ha un resum que especifica que, aquell dia, a l’escola hi havien anat 19 nenes i 28 nens (03-11-15). No es tractava d’un ensenyament reglat, ja que sembla que la matrícula estava sempre oberta. Hi ha alumnes que ingressaven molt avançat el curs (02-05-17). Aquest fet seria una demostració més de la mentalitat de servei que tenia l’escola. organització en grups. La Mutualitat tenia un himne o “Canto” propi i curiós i que als alumnes els agradava cantar (27-04-16). Suposo que tant la lletra com la música eren obra del mestre Guillermo. En transcric uns versos perquè crec que són una bona mostra de la mentalitat estalviadora que presidia l’acció educativa. “Si en la edad lozana // se gasta sin tino // al mañana incierto // sin saber mirar // a la negra sima // de un fatal destino// voluntariamente // se va a zozobrar. Para marchar // con ilusión // por los senderos // del vivir // hay que guardar // la previsión // que hace dichoso // el porvenir. “.... i continuava. assistència a l’escola Pel que m’explica el sr. Josep Queraltó, l’efectiva actuació del mestre fou la causa principal del continuat creixement de l’escola. Les expec- Volgudament no he consultat cap document que parlés d’aquests aspectes, encara que el més probable és que no n’existeixi cap. He volgut, essent conscient del risc de quedarme curt, d’equivocar-me i de negligir certs detalls, deduir-ho d’una lectura comparada del que expliquen els alumnes. L’organització acadèmica oficial havia de ser simple, perquè es tractava d’una escola unitària. Això no vol dir que fos senzilla. A efectes pràctics la suposada unitat es subdividia en quatre nivells i segurament només dos, el b) i el c), eren els oficialment reconeguts. Els nivells eren: a) els alumnes petits, possiblement els de menys de 6 anys (05-06-16), constituïen el primer nivell; b) a continuació hi havia els de primer grau, possiblement els de 6 a 9 anys, que realitzaven activitats a part; c) els de segon grau, nens fins a 12 anys, formaven el tercer nivell i d) les nenes de costura, que apreni- 259 Placeta d’esbarjo de l’antiga escola. Al fons les arcades de ca l’Amo. (Fotografia d'E. Escolà) en labors, considerades pròpies d’una mestressa de casa, formaven el quart nivell. El resum (19-09-16) explica que aquesta organització es modificà el curs 1916/17. El canvi afectà la denominació dels grups que continuaren sent quatre: a) els més petits passaren a formar el grup de primer grau; b) el segon grau estava conformat per l’antic primer grau; c) el tercer grau, o “grado superior” (05-05-17) era l’antic segon grau i d) la classe de costura, que mantingué la mateixa denominació. A aquest grup hi anaven les nenes grans. Dolors Solé (23-11-16) ens detalla el nom de les 13 alumnes que aquell curs estaven en el grup de costura: Rosa Carles Tomàs, Ramona Rubió, Teresa Queraltó, Àngela Escabrós, Amàlia Carles, Teresa Tomàs, Pilar Asamara, Pilar Roch, Rosa Roch, Concepció Carles, Dolors Domènec, Filomena Bergadà i Maria Solé de Montoliu. Pel que he pogut comprovar l’edat d’aquestes noies oscil·lava entre els 9 i els 12 anys. La reorganització del curs 1916/ 17 on afectà més fou en la distribució de l’aula. A partir del segon trimestre els alumnes especifiquen que el mestre es cuidava del “grado superior” i la mestra, Alejandrina, del segon grau (2603-17) (19-04-17). Durant l’hivern, o quan les feines agrícoles ho permetien, alguns exalumnes anaven a classe de repàs. Era el cas de Magí Queraltó (1911-15). Aquestes classes nocturnes completaven la formació dels joves i ajudaven a arrodonir el salari del mestre. No sé quin era el sou del sr. José Guillermo, però en aquella època, el salari d’un mestre estava entre les 900 i 1100 pessetes. A més, tenien assignats alguns complements. El salari a l’escola privada era una mica superior. En el cas de Montornès ben segur que el sr. Balcells també hi col·laborava econòmicament. Horaris El curs s’iniciava el mes de setembre i finalitzava el mes de juny, però com es pot comprovar en el quadre del calendari escolar, elaborat a partir de la informació que donen els mateixos alumnes, tant l’inici com l’acabament d’un curs eren força elàstics i s’adaptaven a les necessitats que podien sorgir cada moment. Crida l’atenció la durada de les vacances de Nadal del curs 1916/17. No ho he pogut comprovar, però podria ben ser que manifestés el trasbals que representà la malaltia i la defunció de la sra. Paula, primera dona del sr. José Guillermo i el posterior casament amb l’Alejandrina, la seva cunyada. calendari escolar curs 1914 - 15 primer trimestre vacances nadal segon trimestre curs 1915 - 16 curs 1916 – 17 inici: 3 de setembre finalitza: 21 de desembre inici: 1 de setembre finalitza: 24 de desembre nadal nadal inici: 9 de gener finalitza: 19 d’abril inici: 16 de febrer finalitza: 19 d’abril pasqua pasqua vacances pasqua tercer trimestre inici: inici: diari 12 d’abril de 1915 28 d’abril inici: 24 d’abril finalitza curs: 18 de juny finalitza: 22 de juny finalitza: diari 7 de maig estiu estiu estiu vacances 260 La jornada escolar era de dilluns a dissabte, ambdós dies inclosos. Dijous a la tarda era festiu. I el diumenge, tot i ser festiu, l’escola s’obria unes hores per aquells que, en sortir de missa o de rosari, hi volguessin anar a llegir, escriure, fer comptes o altres activitats. (14-11-15 ) ( 18-03-17 ). L’horari, pel que expliquen els alumnes (14-0316), s’adaptava a les necessitats dels forasters i era de set hores lectives diàries, repartides entre matí i tarda, però amb distribució diferent segons l’època de l’any. a) L’horari de primavera-tardor era de les 8 a les 11 del matí (08-04-16) i disposaven de 15 minuts d’esbarjo (28-10-15). A la tarda entraven a les 13 h. i sortien a les 17 h. (27-04-16). b) L’horari d’hivern era de les 9 a les 12 al matí i a la tarda, de les 14 a 17 h. (15-11-15). A l’hivern el canvi d’horari sembla que es feia al mes de novembre i l’horari de primavera s’inicia- va a l’abril. La distribució horària, ben segur que tenia a veure amb les necessitats dels alumnes forasters, però estava relacionada i condicionada, sobretot, per les necessitats agrícoles i per la variabilitat de la festa de Pasqua. jornada lectiva Cada dia qui obria les portes de l’escola era el mestre. Això es dedueix del resum (15-05-15) que explica d’un dia que els alumnes arribaren a l’escola i la trobaren tancada i hagueren d’anar a despertar el mestre que vivia al pis superior. L’esbarjo, tot i que algun alumne diu que durava un quart d’hora, ben segur, pel que expliquen altres, que a l’hora de la veritat la durada era molt elàstica i supeditada a la voluntat del mestre. A l’esbarjo sortien a jugar a la placeta (10-09-15) i el mestre els cridava quan el finalitzava (30-09-15). Durant l’any 1916 són molts els alumnes que en el seu resum expliquen i matisen, fins a ferse repetitius, el desenvolupament d’una jornada lectiva. Els exemples són nombrosos, però la consulta dels següents resums (14-01-16) (08-02-16) (21-02-16) (14-02-16) (14-03-16) (02-06-16) (03-06-16) permet arribar a la concreció d’un model. Hi ha altres exemples, com (06-02-16) (14-10-16), que són molt escuets i senzills però contenen l’eix essencial del que era una jornada lectiva. Pel que expliquen, les activitats a l’aula eren nombroses i variades. Pel fet de ser una escola unitària, on convivien quatre grups diferents, la varietat en l’acció pedagògica hi havia de ser present. No podia ser d’una altra manera. Aquest era el gran repte de l’únic mestre que normalment hi havia a l’aula. Malgrat els condicionants pedagògics que suposava ser una escola unitària, molts alumnes eren de l’opinió que se’ls feia treballar massa (15-06-15) i que no els agradava fer tantes “cuentes” (07-12-15). El model de jornada escolar era el següent: en entrar al matí i després de resar o cantar, es llegia. Els grans llegien primer i després ajudaven a fer llegir els petits. Moltes estones s’escrivia o es feien operacions aritmètiques a les llibretes i a la pissarra. Es preguntava les lliçons (de gramàtica, geometria, geografia..) i a vegades, perquè havia de venir el capellà, es repassava la doctrina (24-0415). Les nenes grans després van a costura on tallaven, dibuixaven... A continuació es feia l’esbarjo i, en acabar-lo, es continuava llegint, escrivint, fent comptes, preguntant o explicant gramàtica o història sagrada. Finalitzaven la classe resant o cantant i l’alumne/a que havia de fer el resum es posava a la porta i comptava tots els presents, a mesura que sortien. Anaven a dinar a casa i aprofitaven tot el temps que podien per jugar, però també especifiquen que estudiaven una mica i que ajudaven a casa, per exemple, a portar el dinar als homes quan treballaven al camp. La moral que se’ls inculcava era que les cases, sense els homes, quedaven desestructurades (18-02-16). Algun, en l’època adequada, comenta que fa migdiada (09-06-16). Els forasters, si es quedaven a la classe de la tarda, es portaven el dinar en una senalleta. Pràcticament tots tenien alguna casa o algun amic que a l’hora de dinar els acollia. A cal Monjo, per exemple, deixaven que estudiants de Mas de Bondia i de Montoliu, dinessin al costat del foc. La resta, de les dues hores, l’omplien jugant tant com podien. L’activitat de la tarda, que durant tot el curs finalitzava a la mateixa hora, a les 17 h., es feia de forma similar a la del matí, però sembla que a un ritme més lent i sense tanta exigència. Llegeixen, escriuen, fan “cuentes”, els pregunten lliçons de gramàtica i se’ls explica episodis exemplars de la història sagrada. Els alumnes forasters anaven i tornaven de l’escola en grup. Alguns cops devien fer trapelleries perquè la Teresa Tomàs, (21-09-16) remarca que aquell dia pel camí havien fet bondat. Els dijous a la tarda, com a tot arreu, eren festius. En els resums expliquen que aquestes tardes els que podien les dedicaven a jugar, però ells mateixos es cuiden de puntualitzar que també estudiaven una mica. El que sembla més corrent és que a la majoria d’alumnes (07-10-15) (28-10-15) els feien treballar i ajudar a les feines de casa. Els dissabtes, fins les cinc de la tarda, eren lectius. Als matins es treballava al mateix ritme que qualsevol dia de la setmana. A la tarda, però, per distendir la tensió setmanal es dedicaven a fer dibuix (22-10-15). El mestre sembla que considerava la pràctica i la formació artística com un passatemps o com un mer exercici d’observació i de còpia. Només li veia valor quan l’art tenia una aplicació pràctica com dibuixar una palanca (30-11-16), construir una ballesta (23-11-16), que els ocupà molt de temps i els portà molta feina, o dibuixar un rellotge (02-09-16). A principis de segle els mestres de renovació pedagògica, per tal d’estimular la creativitat i la iniciativa dels alumnes havien importat d’Itàlia un model d’activitat a l’aula que ara es coneix amb el nom de “treballs manuals”. Consistia a plegar papers, fer serpentines, modelar eines i estris, fer servir tot tipus de material com el fang, el carbó, filferro, etc., i treure’n un profit pedagògic. Aquest sistema, per la novetat que representava, s’expandí ràpidament, però... no a tot arreu donà els mateixos resultats. Si no es coneixen bé les motivacions i les finalitats d’aquests tipus 261 d’activitats, a la llarga arriben a esdevenir tan mortes i passives com la vella actitud que es volia superar. Els diumenges eren festius i havien d’anar a missa. Alguns diuen que hi anaven a les 6 del matí; altres, a les 10 h. (20-02-16). Hi havia algun alumne que en sortir de missa dedicava una estona a estudiar i a escriure (14-11-15). A la tarda dels diumenges s’anava a rosari i alguns diumenges de l’any, a continuació, es resaven les vespres (23-01-16) (22-06-16). En finalitzar aquests actes religiosos alguns, els que feien la primera comunió, es quedaven a doctrina o a catequesi. Una de les accions dels dies festius que els agradava era la de fer voltar la campana (24-03-15). Es tocava per cridar a doctrina (31-03-16), per anar a rosari (0404-16) i per a convocar a missa (02-04-16). El consell que el mestre donava als alumnes per al diumenge (28-11-15) era: al matí, assistir a missa amb educació; a la tarda, anar a rosari i no descuidar-se mai de dedicar una estoneta a estudiar, llegir o fer comptes. A l’hora de la veritat, però, alguns expliquen que el diumenge els tocava, com qualsevol altre dia, anar a fer herba o a rentar plats (24-10-15) o altres labors al camp i a casa. Joan Anglarill en el resum (28-11-15) ens relata com passa un diumenge. Els diumenges a la tarda sempre hi havia un animat i concorregut ball al corral (1309-15). Expliquen contents que estrenaren un piano (06-05-17). Els alumnes, sobretot les noies, hi anaven i hi participaven activament, però els més petits sembla que preferien jugar a coses més seves. programació Aquest apartat es fa difícil d’estructurar, ja que les relacions que fan els alumnes són tan desestructurades, puntuals i afectades pels seus interessos particulars, que no donen massa peu a fer agrupacions. A més, almenys fins al primer trimestre del curs 1916/17, l’horari i distribució de les assignatures i matèries sembla que fou molt aleatori i elàstic. Aquesta indefinició en l’aplicació horària de la programació era un recurs del qual el mestre Guillermo en sabia treure bastant profit. Ho feia servir per vehicular, en el moment que considerava més oportú i adequat a l’interès dels alumnes, alguns dels temes programats. Una nit de tempesta servia per explicar què era el llamp o el tro (26-05-16) i quan caçaven una guineu la didàctica del dia s’adaptava a la novetat. El sistema era prou vàlid, però la llàstima era que, en una societat tan reduïda, immòbil i tradicional com aquella, succeïen poques coses i el mestre no estava en condicions de poder-ne provocar de noves per treure’n aplicacions per a l’aula.. 262 La distribució d’assignatures o l’agrupació de matèries que crec que es podria fer és: Aritmètica: ( taules, regla de tres, rel quadrada, trencats, comptes, càlcul...) Geometria: (aplicada als cossos, trigonometria...) Gramàtica: ( substantiu, gènere, nombre...) Ciències de la natura: ( zoologia: la fil·loxera (02-04-17), botànica, (12-12-16) agricultura, estudi del cos humà (14-12-16)...) Física: (propagació de la llum i del so (02-0517). La lliçó 8 era dedicada a Arquimedes...) Geografia: (imperi austrohongarès, l’aigua i la terra (02-03-17), dibuixar el mapa de Catalunya (08-06-15) Història d’Espanya: (ibers, celtes, Túbal, primer habitant d’Espanya...(06-05-15) sant Jaume, el primer predicador (21-03-17)...) Història sagrada: (relats sobre personatges com: Josep i els seus germans, Jacob, Esaú, Saül (14-12-16)...) Doctrina: (senyar-se, pare nostre.. què és el pecat, el cel o l’infern... ) Dibuix: (compren quaderns per fer dibuixos (2210-15)...) material escolar Tant a l’escola com a casa disposaven d’alguns llibres, però els únics que citen són: Mi amigo el árbol (17-03-17) que els el regalà el mestre; un altre que es titulava Manuscrito (1104-17) i La posada del peregrino (07-05-17). Expliquen que tenien llibres per llegir (15-0116) i en tenien per estudiar (31-01-16). El sr. Balcells els havia regalat un diccionari de la llengua castellana a cada un. També comenten que tenen llibretes per treballar (28-04-16), escriure, fer problemes i dibuixos. Amb algunes treballen a casa (02-12-15) i altres sembla que només les feien servir per fer comptes (03-05-16) (16-02-17). Especifiquen que tenen dos tipus de llibretes, segons la grandària. Una de petita, per fer comptes (26-03-17) i una altra de gran, on escriuen i hi passen les “cuentes” i els problemes ben fets (28-02-17). D’aquestes últimes he pogut consultar la que féu Joan Queraltó i he de dir que es tracta d’una peça reeixida i excel·lent, tant pel contingut, molt variat, com per la qualitat de la presentació. Aquesta llibreta gran, acuradament manuscrita i tractada, la substituïa l’enciclopèdia, llibre que no conegueren fins a la següent generació. educació cívica Col·laborar en l’educació cívica i social dels alumnes era un objectiu que, en aquells moments, tota escola mínimament seriosa es plantejava. La majoria de les normes ben segur que es donaven i es dictaven a classe com a eslògans o consignes. És possible que algunes les practiquessin durant una temporada, però el pas temps i la manca de control feien Vista del cementiri (1896) Fotografia d'E. Escolà desaparèixer les més complexes, amanerades o superficials. Pel que expliquen els alumnes, un dels convencionalismes que es posà de moda i que crida l’atenció, fou el d’estimar la mà a la gent gran i a tots els de casa. Estimar la mà del capellà era un costum força estès. Jaume Vilanova ho explica detalladament en el resum (15-03-16). Altre costum, que deu ser molt antic i es practicava arreu, era dir: “ave maria puríssima” en entrar o en sortir de l’escola, de les cases o dels llocs. La relació dels alumnes amb el mestre també es mostra molt estructurada i d’un cert distanciament. (27-03-16). En entrar al matí a l’aula calia saludar-lo i preguntar-li si havia descansat bé. Si era a la tarda, se li havia de dir (0606-16): “¿ha comido usted con gusto?”. Josep Carles fou el primer a introduir la moda (01-0216) de finalitzar el resum amb l’abreviatura “s s s“ (su seguro servidor). Durant alguns dies altres companys l’imitaren perquè els devia semblar que era una fórmula nova i prou singular i educada. També es donaven disposicions i normatives referents a la pràctica religiosa. S’aconsellava (13-05-15) assistir a missa amb educació. I quan algú, com l’Antoni Planell, no ho feia, el capellà de Mas de Bondia s’enfadava força (2504-15 ). Això ho explica Ramon Morera, que catalogaven de molt devot. Altres accions d’urbanitat eren resar en entrar o en sortir de classe (28-09-15) (19-10-15). Alguns alumnes també expliquen que en sortir al matí o a la tarda cantaven cançons. La que més els agradava era la de la “fiesta del árbol” (14-01-16) i la de la Mutualitat (27-04-16). El principi d’urbanitat o de convivència social que tingué un seguiment estricte i continuat fou el de rentar-se cada dia les mans i la cara i també el de pentinar-se. El resum (16-04-15) és el primer que esmenta aquesta pràctica que els posteriors resums citaran contínuament. Els alumnes ben segur que l’assimilaren i arribaren a executar-la mecànicament. Qui no ho feia, o simplement qui se’n descuidava, havia d’assumir-ne les conseqüències. El resum (22-03-16) explica com Ramon Balcells es guanyà unes plantufades per anar a l’escola sense haver-se rentat la cara. I una cosa similar li passà a una noia que hi anà sense pentinar-se. Els dies importants, com el dia de la rebuda al sr. Balcells, tots van ben arreglats, nets i clenxats (16-05-15). En les escoles de renovació pedagògica catalanes es promocionava i s’inculcava el cultiu integral del cos com un valor molt positiu. Aquells pedagogs entenien que la higiene integral del cos simbolitzava la neteja de l’esperit. Introduir a les zones agrícoles l’obligació de rentar-se les mans i la cara possiblement era un reflex d’aquesta pràctica, molt nova per la mentalitat i pels costums de l’època, però segurament molt necessària. c) elements humans els alumnes Globalment, de la lectura dels resums se’n desprèn que els alumnes visqueren l’escolarització de forma prou alegre, tot i que alguns confessen que els costava aprendre (08-05-16), que els feien treballar molt (15-06-15), que els preguntaven massa (06-10-15) o que els costava fer els problemes (07-12-15) 263 Per a la llibertat amb què es manifestaven en el Diari poden perfilar-se diferents prototipus d’alumnes. De fet, eren alumnes normals com els que es podien trobar en la majoria d’escoles. N’hi havia que els agradava remarcar les errades dels seus companys (19-04-15) o mostrar que ells eren més llestos o en sabien més que els altres (08-06-15) (27-11-16). En canvi, Josep Queraltó no té cap inconvenient a reconèixer públicament que després de treballar i estudiar molt, a l’hora de la veritat, no sap les lliçons (08-05-16). En llegir els resums (09-09-15) (05-10-15) s’hi pot constatar l’actitud positiva de l’alumna Ramona Rubió per l’esforç i la col·laboració personal que aporta a la feina de casa seva. Resulta commovedora la decisió que ha de prendre l’alumna Àngela Escabrós (26-03-17). No sols reconeix que 13 alumnes no saben solventar un simple problema de restar sinó que, a més, explica el càstig que els posaren. Hagueren de copiar 300 vegades “somos unos burros por no saber restar”. Però hi afegeix que un cop a casa, un oncle seu, li aconsellà que cerqués qualsevol excusa i no fes les còpies. Ella, amoïnada, finalment desestimà la proposta i acceptà fer la monòtona còpia. Crec que el més notable del succés és que lliurement ho expliqui per escrit. Déu n’hi do el que psicològicament havia de representar tot aquest procés per a una noia de 10 anys i en aquells dies. La mateixa Àngela, en el resum (20-11-16), demostra una sensibilitat, per damunt de la d’altres companys, si tenim en compte la duresa dels temps que vivien. El finalitza dient: “...y nos fuimos a casa a comer i soñar”. És el primer cop que una alumna manifesta o deixa entreveure que els somnis, idea molt romàntica, li permeten superar la dura realitat. Poc després, Joan Queraltó (30-11-16) també escriu “.. me fui a casa a cenar y luego a soñar”. La proximitat de les dates fa pensar que la referència als somnis podia ser un recurs comú que el mestre o la mateixa Àngela havien posat de moda, perquè són diversos els alumnes que durant aquells dies en parlaren. Però, un dels resums més sincers i espatarrants és el de Francesc Queraltó (12-11-16). Vivia tan intensament el dia a dia que tot i ser el mes de novembre ell ho consigna com a octubre. Ens ve a dir que és molt feliç i que es passa tot el dia jugant, sense parar. Teresa Queraltó Riva, d’onze anys, en canvi, en el resum (07-09-16) es mostra com una persona ordenada, estructurada i responsable de tot el que se li encomana. Els estudiants, com és natural, es mostren força moguts, entremaliats i de difícil control. El mestre els aconsella que juguin, però sense fer mal a ningú (05-12-15). Una dona, tota plorosa, va a queixar-se al mestre que Marcel·lí Queraltó li havia buidat una saca de palla (2804-15). Amàlia Carles (29-05-15) comenta que 264 un nen tirà una pedra a una nena. La nena se’n queixà; ell no ho negava, només especificava que la pedra era petita. Una baralla entre gossos, un alumne la soluciona a cops de peu (04-09-16). Ramon Morera relata que jugant trencaren un vidre a cal Bialed (21-0515) i el seu pare li corroborà el que el mestre digué: que l’havien de pagar entre tots. En aquell temps la relació família-escola acostumava a funcionar de forma bastant coherent. Una excel·lent narració (04-05-17) mostra com eren de moguts i plens de vida els alumnes a l’aula. els mestres El Sr. José Guillermo, originari de Calanda, és una de les figures clau de l’escenari que analitzo. Fou mestre de Montornès des de l’any 1914 fins al dia 24 de desembre de l’any 1924. Un aclariment que em féu la sra. Amàlia Carles, de 96 anys, és que el mestre en primeres núpcies estigué casat amb Paula Grácia, amb la qual tingué dos fills, i jo suposo que morí l’any 1917. Després es casà amb Alejandr ina Grácia, cunyada seva, amb la qual tingué un fill; i he comprovat que la segona dona, a partir del segon trimestre del curs 1917/18, s’incorporà a l’escola com a mestra. El mestre Guillermo s’implicà totalment amb la professió i amb l’escola. Fins i tot els diumenges l’obria unes hores (14-11-15). L’escassa mobilitat i les dificultats de desplaçament, propis de l’època, ajudarien a entendre millor aquesta exclusivitat. La figura que el Diario projecta del mestre José Guillermo és, o als alumnes els ho semblava, la d’un home físicament fort i enèrgic. Un sol cop es parla que estigués malalt (28-01-16) i també un sol cop es parla que s’absentés de l’aula (12-12-15). En ambdós casos sembla que qui el substituí fou la seva cunyada, tot i que els alumnes diuen “la hermana”. Es tractava d’una persona animosa i emprenedora per tirar endavant tot tipus de projectes. Se’l troba present en totes les actuacions que es duen a terme al poble. Era coherent i convincent en la seva actuació a l’aula. No fa la sensació que fes distincions entre els alumnes. Ho dedueixo pel fet que l’elaboració del Diari no fou una acció discriminatòria, a l’abast només dels millors o dels que tenien millor lletra. No es mostrava massa dialogant amb els alumnes. Quan a inicis del curs 1915/16 estrenaren taules i bancs, els comminà que les tractessin bé que, si no, paraules textuals, “habrá palo” (04-0915). En altres moments es mostra més sol·lícit i regala un calendari a cada alumne/a (12-04-15) o a inici de curs els dóna uns dolços (03-09-15). Tot i l’hermetisme de la seva personalitat, els alumnes són capaços de constatar i consignar diferents estats d’ànim del mestre. Un resum comenta (23-09-15) que no suportava fer llegir els més petits i que li feien mal de cap (18-10-15) perquè mai no paraven quiets i contínuament els diu: “hay que estudiar con la lengua quieta” (1012-15). En canvi, el resum (19-04-16) el presenta molt content del comportament que han tingut els alumnes més petits. La seva actuació a l’aula demostra que disposava de bons recursos didàctics. Un dels punts centrals era l’aprenentatge de la lectura. Les primeres a llegir eren les noies de costura (2310-15) i un cop ho havien fet, els més grandets l’ajudaven a fer llegir els petits. Una tècnica que feia servir per als més grans era que, un cop havien llegit, els ho feia escriure (27-05-15) per comprovar-ne la comprensió. Escriure era l’altra activitat important a l’aula. Els petits (08-1015) havien d’escriure cada dia una plana (1205-15) i als grans se’ls feien “dictados”. La cal·ligrafia funcionava en paral·lel amb l’escriptura i se centrava en el moment de fer còpies. A l’hora de fer una còpia, si no era un càstig, s’exigia molt bona lletra (08-12-15). Per promocionar l’expressió escrita fomentava la modalitat de fer-los escriure cartes, que encara que moltes fossin fictícies, els exigia que fossin ben escrites i estructurades. Expliquen que, entre altres (11-05-16), els en féu fer una on havien de relatar un viatge a Barcelona, passant per Cervera.(17-09-15). També hi ha mostres que els fa treballar una mica la poesia (11-09-15). Ell mateix, com hem vist, sembla que tenia una venada de poeta. Tant a llegir com a escriure els donava molta importància i formaven part dels consells que transmetia (26-04-15) (120515) (27-05-15). Hi ha l’altre camp, el de l’aritmètica i les seves aplicacions, al quals es dedicava amb passió i també era molt exigent. Era fonamental que tothom aprengués de memòria les taules aritmètiques. Ell les ensenyava i també es feia ajudar pels altres alumnes (21-04-15). Les aprenien amb la típica cantarella memorística. Per a aquesta activitat feia servir les diferents pissarres que hi havia a l’aula. Quan plantejava operacions o problemes, els uns els solucionaven a la llibreta, asseguts a la taula, però altres ho feien a la pissarra i des d’aquí es feien les correccions i les explicacions pertinents. Un cop tothom ho tenia clar, o arreglat, es traslladava, en net, a la llibreta gran. Aquest mateix sistema es feia servir per a les qüestions gramaticals i ortogràfiques: “dictados” (19-0415) (14-12-15). Ell supervisava tot el que feien a les llibretes i en corregia els exercicis (2101-16). A vegades els alumnes també l’ajudaven (29-09-15). Algun cop té la sinceritat de reconèixer que no ha pogut corregir o revisar les llibretes.(01-11-16 ). Altra modalitat era plantejar oralment (26-0617) les qüestions o els problemes. En aquests casos sembla que també exigia la resposta oralment però ell sempre donava i raonava les respostes i les solucions finals (24-05-15). Les lliçons sí que sempre les preguntava oralment (26-04-15) i ho ensenyava i ho exigia de forma molt memorística, (26-05-15) sobretot quan es tractava d’aprendre certs formulismes. El resum (28-09-16) narra la cantarella per aprendre’s de memòria que : una carnissera equivalia a tres lliures i aquestes a 1200 grams del sistema decimal. Per explicar geografia disposava de mapes (0506-15), però com que a les llibretes els en feia dibuixar bastants, (14-04-16) és de suposar que comptava amb altres recursos gràfics. Li agradava notificar situacions excepcionals com un eclipsi (22-03-16). Per canviar o cessar una activitat i iniciar-ne una altra feia servir la paraula “Basta!”. En els resums és molt citada i amb connotacions d’autoritarisme (03-06-16). El respectaven per la seva personalitat, pel seu pragmatisme, i per la seva capacitat de treball. A la placeta, on feien l’esbarjo, sembla que des de feia temps hi havia un clot sempre enfangat. El mestre, a tot davant, amb l’aixada i acompanyat dels alumnes arreglaren el clot, cosa que els portà molta feina.(27-10-16). Sabia implicar-los en tot el que es relacionava amb l’escola, fins i tot en feines com escombrar, perquè l’aula estava bruta de fang (27-05-16) (24-0415) o endreçar-la si estava desordenada (1109-15). Ell no escatimava esforços i es posava a tot davant quan calia dissecar un eriçó (1305-16) o una òliba (11-05-16), que guardaren exposats a la classe, i quan convenia també espellava una guineu (27-05-16). Ensenyava a superar les dificultats més pel treball constant i pacient i pel sentit economitzador, que per l’enginy i la intel·ligència. Molts dels exemples moralitzadors que feia servir ben segur que satisfeien plenament els pares. El mossèn també s’havia de sentir satisfet per la constant col·laboració que li prestava en l’ensenyament de la doctrina i, sobretot, de la història sagrada d’on n’extreia una gran quantitat d’exemples. És un fet constatable la continuada presència de relats bíblics en el Manuscrit i, a més demostren que els tenien ben assumits. Dos alumnes expliquen la història de Josep, venut pels seus germans. És curiós comprovar com ho explica Ramon Balcells (0606-16) i com ho fa Ramon Farré (17-04-17). Aquest economicisme i aquesta religiositat barrejats ben segur que també satisfeien el patrici i benefactor de l’escola, el sr. Balcells. En moments de poca implicació de l’Estat en l’educació primària, era bastant comú trobar gent protectora de les escoles. Aquests anys es donà un cas prou conegut i perfectament presentat per Joan Novell a URTX, núm. 4 265 (pàg. 180-182). El senyor Pere Vila, fill de les Oluges, entre moltes altres donacions en féu una d’important per ajudar els estudiants de la Segarra i l’Urgell. Maria Solé (23-09-16) ens explica com el mestre, amb pèls i senyals, els explicà i comentà el cas de les Oluges i del senyor Pere Vila. Malgrat la seva vocació i lliurament als alumnes, mai no pogué dur a terme un ensenyament personalitzat, cosa que segurament no s’havia plantejat. La visió que m’he format d’ell és que actuava més com un instructor que com un educador; ensenyava els alumnes però no els obria horitzons ni els creava perspectives. La gent de Montornès el té qualificat com un bon mestre perquè diuen que ensenyava bé i feia que els nens i nenes aprenguessin. Ho aconseguia, em diu Amàlia Carles, fent-nos passar molt rectes i actuant amb mà de ferro. La mà, i la tenia endurida de jugar al frontó, la feia córrer molt sovint i amb molta rapidesa. A nivell de vilatà, el record que d’ell queda, és que era l’acompanyant i el confident permanent del sr. Josep Balcells i que era una persona de molta sang i un home molt interessat pels “cuartos”. Era assidu del cafè, local absolutament prohibit als alumnes, i un gran jugador de cartes. En el joc diuen que era un trapella i que se les sabia i les feia servir totes per guanyar sempre. Li agradava anar a caçar i era un reputat jugador de frontó. Aconseguí del sr. Balcells que fes arreglar una pista per jugar-hi, i cada diumenge en sortir de missa s’hi feien disputades partides. Dels mestres de la contrada, amb el que tenia una millor relació era amb el de Granyena. Aquest, quan es casà, el visità (03-09-15) i portà els seus alumnes de visita a Montornès (12-04-17). Paula Gràcia fou la primera muller del mestre Guillermo i l’ajudava fent la classe de costura. La “Señora”, que així l’anomenaven, ensenyava ganxet, punta al coixí, tallar, cosir, fer camises i tot tipus de roba. Els divendres i els dissabtes tocava tallar (30-09-16) i els exercicis els feien amb paper. Algunes alumnes expliquen accions puntuals que realitzaren amb ella (22-10-15). Un dia féu pujar al pis la Pilar Asamara perquè dibuixés un mocador. Altre dia, demanà a la Teresa Queraltó, a l’Àngela Escabrós, a la Rosa i a l’Amàlia Carles que l’ajudessin a fer madeixes de llana (30-09-16). Aquesta persona morí, però no n’hi ha cap constància escrita en els resums. Com ja he comentat, només s’hi constata un llarg període vacacional a inicis de l’any 1917. Alejandrina, germana de Paula, fou la segona esposa de José Guillermo. S’incorporà a les tasques de l’aula, com a mestra, a principis de l’any 1917. Abans ja havia col·laborat substituint el mestre el dia que s’absentava (28- 266 01-16). En les substitucions feia escriure i dibuixar (12-12-15) però també féu agenollar uns nens, com a càstig, per haver picat de mans (11-11-15). El primer resum que parla d’ella com a mestra (03-03-17) la presenta fent escriure els alumnes i després ja explicant el “programa” (12-03-17), (16-03-17). “Programa” és la paraula clau de la reorganització acadèmica de l’any 1917. Els alumnes, quan l’empraven, ho feien amb un èmfasi molt especial. A partir del moment que es parla de programa (21-11-16) s’especifiquen molt més les assignatures i les matèries que fan i els temes que s’hi tracten. Sembla com si la qüestió acadèmica hagués guanyat amb seriositat. Fins aquell moment els alumnes deien que als matins es donaven les lliçons i, a la tarda, no (1512-15). A partir de l’any 1917 fan una altra distinció (29-11-16) entre els dies que donen lliçons i els dies que fan programa, que són els més importants i exigents. premis i càstigs El sistema de premis i càstigs era una acció exclusivament correccional que no pretenia fer raonar els alumnes ni unificar criteris amb les famílies. Sembla que aquestes veien prou bé l’acció correctiva de l’escola. Les relacions entre la família i l’escola no estaven explicitades, però implícitament gaudien de molt bona connectivitat, ja que parlaven el mateix llenguatge d’exigència. Pel que fa la forma de premiar, sembla que els recursos del mestre es mogueren dins els límits del que en aquest camp es practicava i era normal en totes les escoles. Les accions dels alumnes eren premiades o castigades amb criteris subjectius del mestre però amb finalitats molt concretes. Sens dubte els premis que millor reconeixien els alumnes eren els que podríem denominar de psicològics o de reconeixement personal. Aquests mai no s’escriuen. La classe és la que els reconeix i normalment es nota, quan fan servir la influència d’un alumne per aconseguir i treure del mestre avantatges en benefici del grup. Quan no és així i la qüestió és més malèvola per l’individualisme, llavors és quan s’utilitza el terme «d’enxubat”. No hi ha constància que en tingués. El reconeixement pràctic dels premis es feia amb la cessió de “vales” o “punts”. En els resums, com a mínim, cinc vegades, però totes durant l’any 1915, es cita aquest sistema de premi. (27-05-15). Aquests vals eren de valors segurament diferents perquè en el resum (2905-15) Amàlia Carles explica que Josep Carles en va guanyar un de 5 punts. En el Diari no es dóna cap pista per saber què se’n feia, per a què servien o per què es podien bescanviar. Un fet que podem donar per segur és que en- tre els alumnes se’ls bescanviaven i en mercadejaven i que, a nivell escolar, havien de tenir alguna incidència, mentre n’utilitzaren. De la meva infància recordo que els germans de la Salle feien servir aquest sistema. A nivell individual es podia aconseguir alguna tarda lliure o alliberar-se d’algun càstig i, a nivell de classe, col·laborant-hi tots, es podia aconseguir una tarda d’excursió. Un altre càstig molt comú i que sempre ha anat lligat amb el procés d’aprenentatge és el de fer còpies llargues i avorrides. L’alumne Marcel·lí Queraltó ha de copiar 10 vegades la lliçó (10-04-16) (12-06-16) o com hem comentat en el cas de l’Àngela Escabrós, que ha de copiar una frase 300 vegades (26-03-17). També han de copiar 10 vegades les taules aritmètiques (03-05-17). Altre sistema de premiar l’activitat dels alumnes s’insinua en el resum (27-11-16). Josep Nadal explica que en una pregunta de Geografia ningú, sinó ell, la sabé respondre i comenta que passà davant de tots els de la classe menys de Maria Solé, que devia ser la primera de la classe. Si és com m’imagino, la pregunta la feren al segon de la classe, i ningú no la contestà bé, fins que arribà a Josep Nadal. Llavors aquest avançà posicions. Aquest sistema, de pujar i baixar, havia de resultar força enutjós, ja que representava una gran moguda de l’aula. Cal dir que la tàctica d’incentivar la competitivitat era molt comuna en aquells moments, però aquesta modalitat no es torna a citar en cap altre resum. El resum que fa Jaume Queraltó (03-05-17) integra una llarga llista d’alumnes que han estat castigats, sense especificar en què consistí el càstig. D’aquest resum el que considero interessant és la diversitat i la vitalitat que demostren els alumnes (en lliguen un a un paller, a un altre li fan estimar un sant...) Hi ha un testimoni que també es pot considerar una forma interessant de premiar. Segur que era més estesa, però ningú més no en parla. Teresa Tomás (12-04-16) notifica molt contenta que els de casa li han comprat una peça de roba per fer-li un vestit, però el color rosa no acabava d’agradar perquè era d’una tonalitat massa vermellosa. Acaba dient que n’aniran a comprar una altra que estigui millor. La llista de càstigs és llarga i molt més explícita. Possiblement algunes de les coses que expliquen ells mateixos no les consideraven com un càstig. El que resulta evident és que a mesura que avança l’execució del Diari cada cop el que expliquen esdevé més obert i lliure i l’especificació dels càstigs o de les accions dels alumnes es fan més llargues i detallades. Una de les formes de càstig més recurrent era el de fer agenollar els alumnes castigats (1609-15). Els capellans, a l’hora de doctrina, també el feien servir. Se’ls feia agenollar perquè havien picat de mans (11-11-15); perquè no paraven quiets (22-01-16); perquè arribaven tard a l’escola (20-03-16); perquè entraven a l’escola abans que es doni per acabat l’esbarjo (18-04-16), etc. El alumnes, en els resums, també deixen constància que se’ls pega perquè no saben la lliçó. El resum (08-06-15) explica una llarga llista dels que patiren aquest càstig. També se’ls arribava al crostó perquè no s’havien rentat la cara (22-03-16) o perquè havien tirat pedres, o havien pres alguna cartera o algun cartipàs (20-09-12). Rosa Carles és l’autora del resum (04-05-17) i torna a fer una llarga llista de càstigs i explica per què els castiguen. Les actituds de moviment i nerviosisme dins l’aula ben segur que hi havien estat sempre, però a l’inici del Diari aquestes accions no s’hi constaten perquè no es consideraven de prou entitat per fer-les constar per escrit. En canvi, a mesura que passa el temps i s’incrementa la llibertat amb què escriuen, s’adonen que aquells detalls són prou interessants per escriure’ls. Dos nens foren castigats perquè, en lloc d’estar a classe, estan jugant a pilota a la placeta. El mestre els anà a buscar i els castigà i, a més, no els deixà jugar a pilota durant una temporadeta (10-06-15). Els nois són els que aglutinen la major part dels càstigs, sobretot aquells que fan referència a la conducta. L’alumne Joan Queraltó transcriu el següent diàleg que el mestre feia servir com a justificació de la seva actuació rígida i de mà dura a l’aula. “el castigo de los niños” “El maestro ha castigado moderadamente a un niño que le ha faltado dos veces al respeto. La madre, que mima a su hijo más que debe, preséntase con altivez en la escuela i dice al professor: - El niño ha venido llorando a casa porque usted le ha castigado. - Es cierto, y con ello creo haberle hecho favor, responde el maestro, pués su díscolo carácter necesita correctivo. - Es que yo no quiero que mi hijo llore; repréndalo como se debe pero no me lo castigue. - Señora, dijo el maestro con dignidad y entrega, su hijo me ha faltado dos veces al respeto y le he castigado para enmienda suya y escarmiento de los demás; si usted no quiere que se le castigue, téngalo en su casa, mímelo, contemplalo, que ria y se divierta; pero tenga entendido que cuanto más ria de pequeño más llorarà de hombre.” 267 El capellà Sempre que citen Mossèn Ramon Canudes ho fan amb certa moderació. Sembla que la discreció era la seva forma d’actuar. Fer catecisme a l’església i anar a l’escola a fer i a preguntar la doctrina eren feines a les quals sembla que es dedicava intensament (17-03-17). Com el mestre, també feia servir l’escola perquè els alumnes comuniquessin notícies a casa seva, com algun canvi d’horari en els actes litúrgics o la visita del senyor Bisbe. (1706-16). D’en Joan Queraltó n’estava satisfet, ja que dirigia molt bé el rés del rosari a l’església. (26-11-16). A l’hora de la catequesi, però, no tenia inconvenient a castigar els que no es portaven bé: els feia agenollar. Al record de la gent ha passat com un sant baró, com una persona molt atenta i despresa. Diuen que donava tot el que tenia, fins i tot la roba. Les seves accions caritatives eren conegudes a tota la comarca i molts pidolaires anaven a parar a Montornès (29-04-15). L’Ajuntament tenia pressupostada una partida per satisfer els necessitats. No sé si hi era per demanda del capellà. Algun alumne, potser perquè era de Mas de Bondia, també parla una mica del seu capellà. Se’n dedueix que devia tenir un caràcter més fort. (25-04-15) que mossèn Ramon. el benefactor Vista parcial de l’escola nova (1921) (Fotografia d'E. Escolà) El sr. Josep Balcells i Cortada és l’altre personatge clau i més admirat de la gran moguda que Montornès, durant els primers decennis del s. XX, experimentà. Era fill de cal Balcells, al carrer de l’Església, i era el segon de quatre germans. De jovenet, m’ha explicat el sr. Josep Mas de cal Tatalet, com havien hagut de fer altres montornesins, emigrà i, al final, anà a parar a Cuba. Allà s’establí de majorista de queviures i aconseguí que el negoci fos pròsper. Quan a l’illa la situació política començà a torçar-se, es veu que Josep Balcells tingué la gosadia i l’encert de comprar, a molt bon preu, accions d’altres empreses, que anaven a la baixa i no tenien confiança en el futur. La situació es va refer una mica i, aprofitant la conjuntura, féu la seva fortuna venent les accions a la borsa. Retornà a Catalunya i fou propietari de diferents edificis a Barcelona i d’una gran propietat a la Canonja, municipi que era proper a la ciutat de Tarragona. Altres, m’han comentat, que si es dedicà a la política no ho féu per vocació sinó per vigilar i salvaguardar els seus interessos. Fou diputat i senador per la província de Tarragona. Recopilant trossos del que expliquen els alumnes, n’he pogut treure algunes de les actuacions que el sr. Balcells patrocinà a favor del poble i de l’escola. Els alumnes li valoren molt la construcció del cementiri, de marcats trets modernistes, i del qual se sentien prou orgullosos (12-04-17 ). Joan Queraltó, que en sabia un munt de coses, diu que costà 65.000 ptes. Aquell mateix any, el 1896, també pagà la construcció de l’edifici on s’ubicava l’escola vella i la vivenda del mestre. L’any 1903 féu explanar el camí veïnal. L’any 1906, que fou un any de fam, per ajudar a subsanar les deficiències, assignà una paga per cada habitant del poble. A cada alumne, més endavant, li regalà un diccionari de la llengua castellana. Com he comentat, a cada nou soci de la Mutualitat el recompensava amb 10 ptes, en donar-se d’alta. Regalà a l’escola un pendó de seda verdosa amb un serrell daurat. El text del pendó, també amb lletres gòtiques daurades, diu: “Escuela Nacional de Montornès. Mutualidad Escolar José Balcells”. És el pendó que es veu al fons de la fotografia del grup d’alumnes. L’any 1916 féu restaurar l’església, que sembla que es trobava en bastant mal estat. Gratificava amb 500 ptes. tots els que es feien una casa al poble per quedar-s’hi a viure. També establí una dot per als fadristerns o cabalers que en casar-se restaven al poble i donava ajuts per als qui hi naixien. Finalment, sufragà la construcció d’una nova escola, inaugurada l’any 1921, i el seu preu, ens el torna a facilitar Joan Queraltó, superà els 40.000 duros. L’admiració i el reconeixement dels alumnes de Montornès vers el sr. Balcells i la seva família, sempre fou notable i sincer (17-05-16). Així ho demostra l’actuació que tingueren, dirigits pel mestre José Guillermo, en les dues visites que ells mateixos relaten. La família Balcells tenia previst fer una visita a l’escola de Montornès el dia 16 d’abril de 1915. Pel que explica Jaume Queraltó (16-04-15) l’expectació era molta. Aquell dia, diu, que a l’escola hi havia 90 nens, tots arreglats, nets i ben pentinats. L’espera fou infructuosa, ja que la 268 pluja no els deixà moure de Tàrrega, i la visita es posposà un mes. El resum (12-05-15) parla que Maria Solé i Josep Carles preparaven uns parlaments per al dia de la visita del sr. Balcells. Aquests dos alumnes eren considerats pels seus companys els més “llestos” d’aquella promoció. De la següent, ho foren Joan Queraltó i Joan Anglarill. La resta de la classe també preparava versos (14-05-15). El dia 15 de maig els alumnes portaven flors per ornamentar i uns arbres petits plens de flors que consideraven molt bonics. Alguns s’arribaren fins a Granyena, on el metge els donà tot tipus de flors i rams per guarnir l’escola (15-05-15). El dia 16 de maig, el resum el fa la Maria Solé, féu un sol radiant i a quarts de deu del matí tot el poble sortí a rebre els senyors Balcells. Una missa fou el primer acte de benvinguda. A continuació s’anà a l’escola i s’inaugurà una exposició. A la tarda, quan marxaren, el temps canvià i hi hagué tempesta. Passat un temps, una alumna, suposo que a iniciativa del mestre, i en nom de tota l’escola escriví una carta als senyors Balcells. Dolors Solé explica (21-02-16) que el mestre els ha llegit i comentat la resposta a aquella carta. L’any 1916, al mes de maig, Montornès rebé la visita del senyor Bisbe. El motiu principal era la inauguració de la restauració que s’havia fet a l’església, un cop més pagada pel sr. Balcells. L’alumne Ramon Vilanova (17-05-16) relata acuradament com el mestre i el capellà els notificaren la vinguda del senyor Bisbe perquè ho expliquessin a casa seva. També se’ls anuncià que a l’acte hi hauria el sr. Balcells. El dia 20 de maig fou dia festiu a Montornès. Maria Solé ho explica així: “Hi havia els srs. Balcells, el sr. Bisbe i molts capellans dels pobles veïns. Al matí anàrem a missa i a continuació rebérem els srs. Balcells i retornarem a l’església. Allà s’administrà la confirmació i repartiren bosses de confits per a tots els nens i nenes. Després baixaren a l’escola i s’inaugurà una exposició escolar de labors. Hi hagué parlaments del sr. Mestre, del sr. Bisbe, del capellà i del sr. Balcells. Ens tornaren a donar una altra bossa de confits. A la tarda, quan marxaren, els anàrem a acompanyar un tros.” (20-05-16). d) el Diari 1.- com a potencial comunicatiu Tradicionalment els diaris s’han confeccionat a partir de l’escriptura. Aquest mitjà, però, no en té l’exclusivitat. Es pot fer, i s´ha fet, amb altres mitjans i suports com la imatge, el so, el dibuix, etc., però, de moment, encara resulten massa complexos per estandarditzar-los. Dit això, s’ha de reconèixer que avui dia, ni escriure ni llegir, no estan massa de moda, però l’experiència em demostra que normalment aquell que vol comprendre i reflexionar millor la realitat viscuda, sentida i pensada acostuma a acudir a l’escriptura. L’expressió oral fou el vehicle amb el qual preferentment es comunicaren les societats agràries. L’escriptura ha estat el gran mitjà que ha acompanyat el llarg i fecund procés de la modernitat. La postmodernitat sembla que es mou molt bé en l’espai electrònic i en el virtual. Pretendre que un d’aquests mitjans anul·li els altres ho trobo empobridor, perquè cada un té valors propis, prou interessants, a mantenir i a potenciar. Si tenim en compte que l’escriptura conviví perfectament amb l’oralitat, crec que, en l’actualitat, la no exclusivitat d’uns mitjans expressius sobre els altres continua sent la situació vàlida i l’adequada. L’ideal crec que seria exercitar i estar capacitats, per expressar-se i comunicar-se degudament amb qualsevol dels tres llenguatges. No pretenc ara postular els valors que en general posseeix l’escriptura, però sí que pretenc fer un petit repàs d’una de les seves múltiples manifestacions: els “diaris personals o col·lectius”. I per entrar, així de cop, a la part més dura i compromesa, la inicio, amb una idea de l’escriptor basc Bernardo Atxaga. “La pràctica de l’escriptura no sempre és senzilla o plaent, normalment, és incòmoda i pertorbadora”. Escriure el que es recorda, es pensa o se sap, si s’és sincer, no acostuma a portar massa serenor. Quan escrius, les preguntes cada cop es fan més profundes i inquisidores i t’obliguen a establir diàlegs amb la realitat. El temps que es necessita per escriure ajuda a fer raonaments crítics fins i tot de coses ben insignificants. Fer un diari, encara que el faci un alumne, pot arribar a sentir-se com una cosa personal on s’hi poden palesar les experiències i les reflexions pròpies. Un diari acostuma a ser un espai lliure on la forma i el contingut no tenen limitacions ni esquemes preestablerts. L’anotació diària d’alguns fets quotidians, poden acompanyar-se de descripcions detallades i d’anàlisis que permeten comprendre millor la complexitat de la vida en la qual estem immersos. Escriure ens permet endinsar-nos en la complexitat de la realitat i també ens mostra diferents maneres de pensar, de sentir i de viure la realitat. Un diari recull fets i anècdotes, però també vivències i impressions i, sobretot, valoracions i interpretacions. Escriure un diari pot esdevenir un acte de transformació de les percepcions, de concisió dels pensaments i de plasmació, en lletra escrita, dels sentiments i, a vegades, per a interpretar-los no n’hi ha 269 prou de conèixer la gramàtica i el lèxic, cal prendre una actitud positiva i receptiva. Pel fet de ser el diari l’expressió del qui l’escriu, manifesta i retrata el seu caràcter i la seva personalitat. i a reconstruir la memòria dels fets amb el distanciament i el rigor necessaris. Fins i tot una realitat tan simple i protocol·lària com un “Llibre d’or” pot ser útil per aquestes funcions informatives. En parlar de diaris escolars, el primer que s’ha de dir és que es tracta d’una tradició antiquíssima. El recorregut es podria allargar, però... hem de parlar del “diari escolar” per essència; l’escrit pels propis alumnes que pot esdevenir una bona eina d’investigació per fer-se preguntes i cercar-ne respostes. La investigació, com a indagació sistemàtica de la realitat, és una de les tasques fonamentals en l’ensenyament i en l’aprenentatge. A la pràctica, i molt sovint, el diari dels alumnes no va més enllà d’una mena d’esquetx que es limita a mostrar la rutina diària (entrar, resar, estudiar..). Aquest formulisme, però, es pot millorar si s’aconsegueix fer entendre la feina d’escriure al diari com una qüestió personal i molt expressiva. Recordo haver llegit, amb curiositat, una traducció d’una tauleta d’argila sumèria feta, amb escriptura cuneïforme, ara fa 6.000 anys per un alumne que explicava que als matins anava a l’escola i el mestre li ensenyava la complicada tasca d’escriure i de llegir. Deixant de banda l’anècdota, vull fer una relació de diferents tipus de “diaris” relacionats amb una escola. No pretén ser exhaustiva. Està feta només a tall d’exemple per mostrar-ne la gran varietat. Crec que cal iniciar-ho dient que quasi tots els diaris, relacionats amb una escola, tenen en comú la suposada vàlua pedagògica i testimonial, pel fet d’informar d’unes accions i d’unes vivències d’aula i pel fet de ser instruments que permeten construir la memòria d’un centre. ¿Qui no ha col·laborat, algun cop, en un diari o en una revista escolar manuscrita, il·lustrada o feta en autoedició? Durant la vida escolar tots, més o menys, hem participat en aquestes activitats i el resultat material assolit ha estat en funció de la seriositat del projecte. Hi ha cops, quan el procés està ben estructurat i programat, que s’aconsegueixen “autèntics” diaris o revistes. El mètode Freinet, durant el període d’entreguerres, en seria un bon exemple. Els alumnes d’aquell mètode, com activitat escolar per ser mostrada als pares i a la societat, i amb la finalitat d’incrementar-los l’interès per l’escriptura, la lectura i la feina ben feta, editaven i imprimien diaris d’aula o d’escola, que tingueren molta acceptació. En aquest aspecte el Diario de Montornès podria servir d’exemple. A mesura que passa el temps s’hi evidencia una millora i una major implicació dels alumnes. Els escrits inicials resulten més esquemàtics, simples i encorsetats que els del final, que són molt més personals, narratius i expressius. Aquesta pràctica de deixar que el temps, pacientment, penetri en els que escriuen, abans era un mètode pedagògic molt emprat, però ara no té massa defensors. El diari d’aula pot ser un instrument d’indagació i de clarificació de significats en el context natural de l’aula. Sense oblidar el seu vessant literari i lingüístic, l’aspecte narratiu és especialment significatiu. Analitzat globalment un “Diari escolar”, es pot arribar a la conclusió que es tracta d’un metallenguatge que ens deixa entreveure el context dels fets que s’hi relaten. La capacitat comunicativa d’un diari depèn tant del potencial dels alumnes, en la creació de significats culturals, com de la competència interpretativa del lector. la cultura popular. En la recopilació que faig, també hi tenen lloc els “diaris” de caire més íntim o personal perquè donen visions parcials del dia a dia, que poden ser intensament viscudes. Les “memòries escolars”, documents molt oficials, també poden fer aportacions interessants per comprendre millor, des del punt de vista pedagògic, el currículum i l’activitat docent. Els “diaris del mestre o del professor”, quan es fan, poden esdevenir una eina eficaç per identificar aspectes significatius de la dinàmica de l’aula o del grup. Com que acostuma a tractar-se de documents molt reflexius i estructurats, analitzar-los pot generar processos de millora, com: constatar el contrast previsió- realització d’una programació; adonar-se de les diferències intergrupals (la mateixa programació no serveix per a grups diferents); i ajudar a observar 270 Tenint present tot el conjunt d’aspectes, del Diario de la escuela nacional de Montornès en podem transportar alguns exemples que ens retraten moments interessants de la cultura del poble. Si una de les finalitats de l’escola és la d’integrar i d’inserir els alumnes en la societat o en el grup al qual pertanyen, un dels camins clars a seguir és el de promoure en els joves l’hàbit de participar en els grans rituals que constitueixen l’essència de la vida col·lectiva. L’escola i el clima social i religiós de Montornès foren els nuclis experiencials i vivencials dels alumnes. Ambdues realitats anaven ben sintonitzades, sense encartonaments ni amaneraments. El poble organitzava les festes i els esco- lars, amb extraordinària naturalitat, hi participaven i convivien amb els costums i els actes públics dels adults. L’escola no es posava davant de la societat; procurava simplement treure’n saba. Rebre aquesta vitalitat, i integrar-se plenament en el context mediat i immediat que l’envolta, són qüestions fonamentals per a que una escola es mantingui viva i creixent. Fa la sensació que aquest ideal era de més bon realitzar i aconseguir en nuclis rurals i petits que en ciutats populoses. Els pedagogs renovadors, d’inicis del s. XX i que actuaren principalment en les ciutats, s’esforçaren molt per intentar aconseguir-ho i reconeixien que se’ls resistia. L’assistència i la participació als actes religiosos dels diumenges i dels dies festius eren les accions més qualificades socialment. Les misses del matí i el rosari de la tarda constituïen els actes religiosos fonamentals i eren molt concorreguts. Alguns diumenges del calendari litúrgic el rosari es completava amb el res o el cant de les vespres (22-06-16). De misses se n’oficiaven dues: l’una a les 6, i l’altra, a les 8 del matí. Algun dia senyalat, com el dia de la Puríssima i ben segur que alguns altres, es solemnitzava cantant-la. Una festa senyalada era la de la Candelera, que es completava amb una processó (02-02-16). El dia de Tots Sants era costum assistir a tres misses i resar tres rosaris per les ànimes del purgatori. L’alumne Ramon Balcells explica (03-11-16) que aquesta diada assistí a tres actes religiosos, però a tres llocs diferents: Montornès, Granyena i Mas de Bondia. No cal dir que el desplaçament el féu a peu. El rosari es resava les tardes del diumenges a l’església, i el resum ( 26-11-16 ) explica que l’alumne Joan Queraltó alguns cops en presidia el rés, i puntualitza que ho feia molt bé. Algunes famílies, també, practicaven el costum de resar el rosari en família (22-11-15). Els alumnes feien la primera comunió als 7 anys (27-05-16) i com que ells n’eren els protagonistes no es descuidaren de consignar-ne tant la preparació (24-04-15) com el dia de la comunió (30-05-15) i (27-05-16). L’any 1915 foren 5 els infants que la feren. Altra festa era la de la confirmació, però com que no era anyal i exigia la presència del senyor Bisbe, només es feia de tant en tant. L’any 1916 es restaurà l’església i el Bisbe presidí l’acte d’inauguració. S’aprofità l’avinentesa per administrar la confirmació (20-05-16 ). En el Diario relaten un costum que consistia a beneir el pa de la mare de Déu (13-05-15), que a continuació es subhastava i el comprava algú del poble. Aquest acte possiblement coincidia amb la festa de l’Ascensió. El diumenge de rams anaven a l’església a beneir-los (29-04-16). El resum (1804-16) explica que anaren a missa i beneïren rams d’olivera i de romaní, però també especifica que a continuació anaren classe. Aquell mateix dia a la tarda anaren al cementiri en proces- só, amb les creus i resant el rosari. Rosa Carles quedà molt parada que en tornar, el trajecte entre el cementiri i l’església coincidí plenament amb la durada del rés del rosari. El resum (27-10-15) també glossa que un dia lectiu anaren a missa i els donaren una candela que encengueren a l’ofertori. Un acte religiós-popular força vistós eren les processons i alguns alumnes estaven, pel que expliquen, molt entusiasmats amb les banderes i el pendó que hi participaven (02-05-15). En una visita que els alumnes de Granyena feren als de Montornès (12-04-17), a més del cementiri, el que més satisfets ensenyaren als seus companys foren les banderes. Una processó, molt lluïda, era la del dia de Corpus. Maria Solé (03-06-15) relata que a més de les banderes, que s’estrenaren aquells dies, també hi participà el Santíssim i que els carrers i els balcons estaven guarnits i engalanats. Tres dies després, el diumenge, es repetí (06-06-15). L’any següent la mateixa Maria Solé (22-06-16) torna a narrar-la però, aquest cop, posa l’èmfasi en una escenificació interessant que formava part de la processó. La titula “l’acatament de la creu” i explica que es realitzava davant de cal Ramonasco, ella diu a cal Ramon. M’he assabentat que en aquest indret s’hi col·locava un altar, la processó s’aturava i s’hi exposava el Santíssim. Cadascuna de les tres banderes, cerimoniosament, li feia tres reverències amb una inclinació cap a la creu i el santíssim. Aquesta processó féu el recorregut fins al cementiri i hi cantaren els goigs del Santíssim Sacrament. Un primer de maig comenten que també feren una processó amb tot el desplegament de banderes (02-05-15). Pel que m’ha explicat el sr. Josep Mas, a les processons hi anaven tres banderes. La més gran i pesant era la de sant Esteve, patró de la parròquia. Era de tela vermellosa i molt vistosa. N’hi havia una altra, de color blanc, coneguda com de la Mare de Déu. La més petita, però la més ornamentada, era una donació de Josep Balcells. Era blanca i ricament brodada en or. A més, a les processons també hi participava un pendó que es coneixia amb el nom de “Hijas de María de Montornès”. Suposo que, com en altres poblacions, era un honor i un prestigi ser l’abanderat. El santuari de la Bovera, perfectament ubicat i construït, és un centre de devoció i de pelegrinatge de tots els pobles de la contrada. El resum (05-05-15) explica com els de Montornès hi anaven en processó i resant. S’acompanyaven d’una bandera de color lilós. Aquell any el capellà, que anava a cavall d’una mula, en caigué dues vegades però no es féu mal. En tornar, a la tarda, els alumnes tingueren classe. En canvi, l’any següent la jornada fou festiva (15-05-16). En arribar al peu del turó iniciaven el rés del rosari que durava tota l’ascensió al santuari, on feien tres tombs. Entraven a l’església i cantaven una salve. En marxar repetien el cerimonial. 271 Una altra festa que celebraven era el dia de santa Llúcia, que els escolars tenien mitja jornada de festa (13-12-15). L’alumne Antoni Farré explica com es festejava un bateig i que llençaven confits (06-05-17) Durant aquest període de temps els alumnes també citen dues defuncions (06-11-15) i (26-10-15). Un dels actes col·lectius de caire laic més participatiu era el ball que es feia cada diumenge a la tarda després de sortir de rosari. Els alumnes més grandets, sobretot les noies, hi participaven amb entusiasme (02-05-15) Normalment es ballava en un espai que el denominaven el corral (13-09-15), però també hi ha constància que ballaven a la plaça (28-02-16). El jovent, més endavant, disposà de l’antiga escola per ballar. Desconec al so de quina música ballaven, però l’alumne Antoni Farré explica que estrenaren un piano (24-04-17) i narra la festassa del dia de l’estrena i els tràfecs que tingueren, a causa de les inclemències del temps. El piano, pel que m’he assabentat després, de fet era un manubri. Els dies de festa més senyalada al ball hi havia la Margarita, una venedora de taronges i de caramels (13-05-15). Un dels esdeveniments socioeconòmics més important i atraient de la zona, era la fira de Verdú, que Ramon Morera no dubta a qualificar de ser una de les millors de tot Espanya (19-04-15). L’assistència a la fira era tan massiva que el poble pràcticament quedava buit. Ara succeeix el mateix el dia de mercat de Tàrrega. El que marca la diferència és la freqüència: en lloc d’ésser anyal és setmanal. És molt curiosa la narració i la valoració que Ramon Cardona fa de la seva assistència a la fira de Verdú (24-04-17). Tots els espectacles i la comèdia que presencià els valora, cosa insòlita en un infant, amb un aire distant, de pèrdua de temps i de foteses poc edificants. També és d’interès el que es comenta al resum (27-10-16 ). A Verdú s’hi podia comprar de tot..., fins i tot baldufes (27-10-16). Pel que fa a actes cívics, Rosa Carles explica que ells representaren una obra teatral (06-06-15). Josep Queraltó comenta que anà a doctrina i li donaren un lliri de pau (27-03-17). No sé en què consistia aquest acte o aquest premi. No se’ls escapa d’anotar els dies que rebien visitants inhabituals. Un vespre a la plaça hi actuà un comediant (26-01.16). Un altre dia ho féu un home de la muntanya (20-01-16) que cantava goigs de la Mare de Déu, i un altre que cantava salms (05-05-17). Hi anà, també, un home que apariava paraigües (07-11-16) i un home gros que demanava almoina (29-04-15). Celebraven el carnaval però no era massa vistós ni mogut. Sembla que era cosa de la canalla que gaudien d’un dia de festa (20-02-17) Es disfressaven i passaven per les cases cantant, acompanyats d’un acordió, i els donaven ous. El dia de Tots Sants torraven castanyes i a continuació feien sarau (31-10-15). 272 els jocs El joc sempre ha estat la gran escola d’organització i de convivència entre els infants. A l’escola no aprenien jugant, per aquest motiu els jocs el sentien més seus i més propers i en parlen molt sovint. La majoria dels jocs eren estacionals o de temporada i exigien molt poc material per desenvolupar-los. Els nens, al que més jugaven era a pilota, futbol o football. (20-06-16) Ho escriuen amb les tres formes. També expliquen que la gent gran un diumenge a la tarda feren un partit (02-05-15). I també en feren un altre a la placeta (20-02-16). Qualsevol carrer o placeta era adequat per jugar-hi si els veïns no ho impedien. M’han comentat que la pilota era de cuir i que, a base de pedaços fets per ells mateixos i amb els seus mitjans, arribava a durar molts anys. Les nenes, en canvi, expliquen que jugaven a casetes i a nines (14-0915) (19-11-16) i que feien i bescanviaven vestits i roba per a les nines. Un dels jocs col·lectius que més citen és el “Forcat” (20-12-15). Consistia que un/a parava i es posava de cara al cau i es tapava els ulls mentre comptava. La resta de jugadors s’amagaven. Un cop havia comptat el/la que parava, intentava localitzar algun dels participants amagats. Quan en veia un, ràpidament tornava al cau i cridava el nom del que havia localitzat. Aquest era el que parava a la següent ronda. Però, si algú, mentre s’indagava, arribava al cau, o el que havia estat descobert hi arribava més aviat que el que parava, a aquest li tocava tornar a parar. Un altre joc col·lectiu que citen era el “Sampiga” (23-01-16) (27-10-16). Podia ser un joc bastant dur però hi jugaven tant els nens com les nenes. S’acostumava a jugar-hi al foscant. Els participants es dividien en dos bàndols. Un s’amagava, però el capità del grup que parava sabia on estaven amagats. Aquest conduïa els seus, lentament i passant per diferents indrets, cap a la zona on estaven els amagats. Anaven cantant “sampiga, sampiga.” Quan arribaven a la zona sortien els altres cridant “tarroja, tarroja..” i llavors, allà al mig del carrer, s’organitzava una trifulga de mil dimonis i s’estovaven mútuament. Un altre joc dur era el “d’Afaitar” (09-11-16). Cada participant feia un clot d’arena. Des d’una distància determinada es llançava una pilota de frontó. L’amo del clot on anava a parar la pilota era el que iniciava el joc. Aquest tirava la pilota amb força i violència contra els altres que es desplaçaven d’un lloc a l’altre. La zona era tancada o limitada per estalviar-se d’anar a cercar la pilota massa lluny. Al qui tocava la pilota era el que parava, i així successivament. Jugaven al cércol, que ells en deien la rulla (18-09-16); a les bitlles (12-03-16); a macarulles (30-04-16) que eren aglans que substituïen les boles o bales manufacturades; a fer ballar la baldufa (27-10-16) habilitat en la qual el mestre ja no n’era massa destre (27-10-16); a patacons (27-02-17) que es feien de retalls de cartes i s’hi jugava amb uns palets de goma o de pedra. Un el llençava, i a continuació, els altres tiraven el seu palet i si quedava a una distància inferior d’un pam s’havia de pagar un patacó. Els patacons que es guanyaven, com si de trofeus es tractés, els guardaven enfilats en llargs penjolls. Els alumnes tenien totalment prohibit anar i jugar a cartes al cafè, però entre ells, o a casa seva, diuen que hi jugaven (14-11-15). En aquella època, la manilla, el subhastat i el solo eren els jocs més comuns que es jugaven amb les cartes. 2) com a instrument pedagògic Es diu i es comenta que l’elaboració d’un diari pot aportar un seguit d’avantatges per als seus autors. No entraré a analitzar-ho, però em resulta evident que, a nivell escolar i des del punt de vista psicològic, pot ajudar a la complexió íntima de l’alumne. El pot alliberar i ajudar a normalitzar-se interiorment. A més, el disciplina per al treball, per al raonament i per a l’expressió escrita. Des del punt de vista social també presenta avantatges d’integració i de relació, però aquestes es fonamenten i van lligades a altres accions i quan no és així s’afebleixen molt. Els avantatges més efectius, sens dubte, es donen des del punt de vista pedagògic. És important que l’educador, des d’aquesta perspectiva, tingui present i cregui que l’alumne, per ell mateix, pot fer aportacions positives i personals que, de ben segur, li resulten més gratificants que la simple obligatorietat de portar deures. Si l’alumne escriu lliurement allò que sent necessitat d’explicar i de comunicar; facilitar-ho és aprofitar-ho educativament. Un diari, a més, pot ser una poderosa eina d’aprenentatge i, també, un instrument d’observació, d’anàlisi i de comprensió dels alumnes. Ajuda a entendre què succeeix a l’aula, al centre i a l’entorn escolar. De forma directa o indirecta, facilita molta informació que pot ajudar a millorar rendiments i empaties. Pot ser un bon mitjà per escoltar les veus, els desigs, les il·lusions, les frustracions, les incerteses, les sensibilitats, els interessos i les perspectives dels nens i de les nenes. Finalment el “diari escolar” pot ser un revulsiu per a que els alumnes agafin afecció a escriure. Fer una còpia segur que és feixuc i monòton; en canvi, escriure al diari, si no és una sanció, pot resultar gratificant. Pot servir per a que l’aprenentatge de la llengua no el sentin com una cosa monòtona; pot promoure no sols la intercomunicació, sinó també que un alumne intenti emular la forma d’escriure dels companys i se senti més satisfet i motivat quan ho aconsegueix. Jaume Queraltó comenta que el resum, que el dia anterior havia fet Maria Solé, estava molt bé (03-05-17). A vegades uns reprodueixen detalls o fórmules que han observat en altres companys (01-02-16 ). Tenint present aquestes qüestions i tot el que fins aquí s’ha comentat, considero que fou un encert del mestre José Guillermo iniciar l’elaboració d’un document escolar com el Diario de la escuela nacional de Montornès. Que l’any 1915 uns alumnes escrivissin un diari era un fet bastant generalitzat a molts països i també a Catalunya. Quasi es pot dir que era una moda. Juntament amb els diaris, algunes escoles i els mestres tenien altres documents que també se sentien orgullosos de mostrar i guardar. Eren els quaderns o llibretes de classe, que de forma gràfica reflectien o testimoniaven la seva tasca pedagògica. Com acostumava a passar amb els diaris escolars, estaven escrits amb una ortografia i una cal·ligrafia impecables. Mostraven títols en lletra gotitzant i amb detalls minuciosament treballats. De les dues modalitats -diaris i llibretes-, a Catalunya, en queden bons exemplars com els de l’Escola del Bosc i els de Rosa Sensat. Unes i altres acostumaven a ser dirigits pels mestres o hi intervenien molt directament. Malauradament pocs d’aquests document han sobreviscut. Uns s’han perdut per desídia, i és llastimós que fos així. Altres perderen el seu encant perquè la tècnica posterior possibilità fer coses que semblaven millors i més atractives i les primeres es condemnaren a desaparèixer per obsoletes. És desencisadora l’acció esnobista que allò particular i propi se sacrifiqui en favor d’allò que es dóna simplement com a més nou i, per tant, millor. Aquesta actitud, que pot semblar progressista, de fet, si s’aplica de forma indiscriminada, em sembla bastant perniciosa per a la creativitat, perquè pot arribar a bloquejar i a impedir l’acció, que és el fonament de tota innovació. Em sembla molt empobridor, i fruit d’una falsa modèstia, arribar a la conclusió de que no cal fer res perquè n’hi ha que ho faran millor i més atractiu. A Montornès el mestre José Guillermo, també feia fer als alumnes una llibreta molt completa i acurada. Com arreu, ell la supervisava i en seguia l’execució. He tingut l’oportunitat de fullejar la “llibreta”, que durant aquest temps féu Joan Queraltó. Déu n’hi do de com treballava de bé aquell noi. Arribà a construir una petita enciclopèdia personal. En canvi, i de forma insòlita, la intervenció i l’actuació del mestre en l’execució del Diario fou totalment diferent. No s’hi veu ni s’hi nota en cap lloc la seva intervenció, si exceptuem l’encapçalament. Els resums no eren ni es feien servir d’exercicis de cal·ligrafia, ni d’exercicis gramaticals, ja que les errades sintàctiques i ortogràfiques són tan nombroses i de tal volum que demostren l’absència de qualsevol supervisió posterior. Aquesta mena de des- 273 propòsit pedagògic dóna a entendre que, en el Diari, els alumnes podien expressar-se i exposar força lliurement les seves opinions, ja que no hi havia cap dirigisme. Fins i tot sembla que la qualitat de la cal·ligrafia estava al seu arbitri. El desgavell consegüent, molta gent potser el considerarà i el catalogarà d’impresentable, és molt cridaner. Precisament per la llibertat amb què es manifestaren els alumnes, i perquè és d’una zona rural de l’interior, són les principals raons que fan del Diario de la escuela nacional de Montornès, un exemplar que, com a mínim, es pot qualificar de singular, perquè d’aquesta mena de Diaris, fets col·lectivament i d’escriptura lliure, no se’n troba. El mestre Guillermo crec que sabé aportar, un cop més, millores pedagògiques per superar les resistències naturals dels alumnes a escriure; i ho féu imprimint-hi dinamisme i acció, que eren el seu fort. El document mirat des de l’actualitat és atractiu perquè si els alumnes estan ben adaptats i integrats al medi escolar, no acostumen a amagar res, són sincers i s’expandeixen totalment. Les úniques limitacions estan en l’ètica que practiquen i ells mateixos s’imposen. El Diario... és molt simple i està escrit en el típic llibre “Diario” de l’antic sistema de comptabilitat. El llibre, per tot el que ha hagut de passar i patir, està força ben conservat. Les cobertes són de cartró dur i estan folrades amb paper granulat de color verd. En el centre de la part superior de la portada s’hi destaca un marc sobrepujat amb formes ornamentals d’un cert geometrisme. En l’interior s’hi situa una etiqueta vermella amb el nom “DIARIO”. Tant la tipografia com unes orles o sanefes que l’emmarquen són daurades. El llom i les cantoneres estan recobertes amb tela d’un verd més fosc. Aquests punts també ressalten per les ornamentacions repujades. Les que són paral·leles al llom es desplacen verticalment i amb formes allargades. En canvi, les dels escaires són circulars amb petits circells. Tant l’ornamentació com la tipografia de la paraula “Diario” mostren un clar esperit i regust modernista que, estèticament les fan ser força vàlides, perquè són fermes, i alhora, suaus i cap mica recarregades. Les planes de l’interior presenten el típic ratllat vertical, on hi predominen les línies vermelles i l’horitzontal, tot de color blau. Relació dels alumnes i les vegades que escriviren al “Diario” Noms i cognoms Rosa Carles Tomàs Maria Solé Ramon Balcells Niuvó Dolores Solé Boldú Amalia Carles Prat Angela Escabrós José Carles Prat Teresa Queraltó Riba Ramona Rubió Balcells Jaume Queraltó Bosch José Nadal Joan Queraltó Riba Joan Anglarill Comaposada Marcel·lí Queraltó Mateu José Queraltó Valls Ramon Cardona Antoni Farré Francisca Nadal Antoni Planell Maria Balcells Ramon Vilanova Teresa Tomas Mateu Villaró José Llovet Ramon Morera Francisco Queraltó Valls José Domènec Zoilo Vilaró Jaume Vilanova Francisco Morera Pilar Asamara Rosa Roig José Cera Montagut Antoni Roig Ramon Pont Manuel Clarisó José Pares Joan Salvador Ramon Mestres Pilar Roig *1906 *1906 *1906 *1906 adoptada * 1902 *1905 *1907 *1904 *1908 *1907 *1907 cal Mestre cal Targa cal Paisano ca l’Amo cal Ramonasco ca l’Amo cal Monjo cal Matirles cal Gabriel Curs 1914-15 10 8 5 4 4 6 5 cal Monjo cal Pòlit cal Civit cal Sec cal Baltasar 2 1 Mas del molí *1904 5 ca l’Antònia 3 *1908 cal Sec Mas de Bondia 2 cal Manyana 1 *1906 *1907 Curs Curs Total 1915-16 1916-17 18 13 41 12 8 28 15 10 25 10 8 23 10 7 21 10 6 20 10 3 19 10 7 17 11 5 16 8 2 15 9 6 15 7 7 14 7 6 13 7 6 13 7 5 12 6 5 11 4 5 11 8 9 4 5 9 5 2 7 7 7 1 6 7 1 6 6 6 2 5 5 5 1 3 1 2 3 2 2 2 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 Hi afegeixo algunes informacions que he aconseguit. L’asterisc (*) vol dir nascut/da. 274 Al Diario no s’hi ha d’anar a cercar només informació objectiva; és pot trobar més exacta en altres llocs. El que s’hi ha d’anar a cercar és la visió i la vida de l’alumne, les reaccions front el seu món; els dubtes, temors i èxits; les sensacions, sentiments i reaccions. Els escrits del Diario són mostres i pàgines de vida; són notícies afectives i de gran subjectivitat, ja que les relaten barrejant les seves sensacions amb els sentiments, gens impersonals. A l’inici sembla que les participacions escrites dels alumnes no tenien una denominació assignada. De mica en mica, aquesta llacuna s’omplí i s’anà imposant la paraula “resumen”. El primer que la utilitzà fou Francesc Llovet (26-1115). Ni que sigui en to anecdòtic cal dir que durant un temps també s’empraren altres denominacions com “dictado” (05-02-16) o “nota” (3005-15), que finalment no prosperaren. L’estructura bàsica d’un resum era consignar el dia i, alguns cops, també hi afegien el mes i l’any. Això succeïa sobretot quan hi havia canvi de mes o d’any. Si bé sembla que a continuació s’escrivia el que l’alumne volia, els elements que no hi manquen mai, i per tant fa pensar que eren les directrius inicials que els donà el mestre, són el temps que fa o ha fet, els fenòmens meteorològics que s’han produït i el nombre d’alumnes que assisteixen a classe, tant al matí com a la tarda. L’encarregat de fer el resum se situa a la porta de l’aula, en acabar la classe i els compta (2311-15) (24-11-15) a mesura que surten (30-0916). A causa de l’evolució i el creixement que experimentà, a més d’aquestes informacions, cada cop hi anaren afegint més coses, al Diario: des d’assumptes d’escola o d’aula fins a preocupacions o fets extraescolars. Aquesta apertura i llibertat crec que és l’aspecte més interessant, creatiu i pedagògic de l’experiment. La primera intervenció, feta per Josep Carles, pot servir d’exemple. Explica que durant tot el mes de març no han fet classe perquè hi hagué la verola al poble. Alguna persona amb les quals he parlat m’ha comentat que recorda haver vist gent del poble que tenien la cara picada. Els primers escrits són força simples, esquemàtics i fets amb una certa por, però a mesura que avança el temps, els alumnes sembla que s’hi troben més còmodes i més lliures i expressivament van madurant. A partir del maig de 1916 es nota una gran millora en la quantitat i en la qualitat del textos dels resums. Han anat a més, han guanyat en recursos, han après a ser més explícits i expressius i a implicar-s’hi més. Aquest fet es comprova comparant el resum (20-04-15) de Maria Solé, amb el de Jaume Queraltó (03-05-17). Tots dos narren un dia normal de classe, però els matisos i el realisme del segon contrasten amb l’equilibri i nitidesa de la primera. Exceptuant el fet que ni el professor ni ningú no intervenien directament en la redacció del Diari, no he aconseguit clarificar com estava estructurada la forma d’intervenció. Sembla que els resums no es realitzaven a classe (12-05-15) però sembla que es passaven en net a l’escola (0505-17). Si no hagués estat d’aquesta forma dubto que els manuscrit estigués tan ben conservat. Això voldria dir que el redactaven en esborrador a casa (29-04-15), i Joan Queraltó ho confirma (05-06-16). Hi ha cops que fa la sensació que hi ha un/a alumne/a designats per fer-ho. Ho evidenciaria el fet que només és un qui comptabilitza els assistents a classe i que el mestre pregunti a qui li tocava fer (08-12-15) el resum d’aquell dia. Hi ha, però, altres cops que aquell a qui li tocava fer el resum no ha anat a l’escola i llavors el fa un altre (29-04-15) o que els porten fets de casa (03-05-16) (29-04-15) i els revisen. Hi ha l’exemple d’una alumna que ensenya un resum al mestre (05-05-17) però no és aquest resum el que s’escriu al Diari. Tot això porta a suposar que tots els alumnes, o el grup de segon i tercer grau i les noies de costura, havien de fer cada dia un resum, i un d’ells transcrivia el manuscrit. Aquesta idea és possible, ja que el mestre, pel temps de vacances, els recomana insistentment que cada dia fessin un resum de la jornada (03-04-17). Fossin com fossin el mètode i l’estructura, el realment interessant és que els límits i les condicions en el redactats del Diari els posaven o se’ls imposaven els mateixos alumnes. Autènticament es tractava d’un text lliure, d’un espai d’expressió natural. Els escrits dels més jovenets resulten més sincers; parlen molt d’ells i de la seva vida; tenen un aire i una poesia propis. Els més grandets, en canvi, es preocupen per transmetre idees i vivències més socials i del medi on viuen. No he comprovat si en finalitzar aquest Diari se n’inicià un de nou. Creuria que no, perquè pel que he vist en la llibreta de Joan Queraltó, que és d’inicis dels anys 20, intercalats, entre els exercicis d’aula, hi ha resums de cada dia, que tenen una estructura molt similar a la dels del manuscrit. Quan José Guillermo deixà Montornès, el 24 – 12- 24, el substituí, fins a final de curs, un mestre interí: Josep Subirà, que pel que he vist es preocupà molt poc que els alumnes escrivissin. En les llibretes només s’hi veuen operacions aritmètiques i solucions de problemes. A inicis del curs 1925/26, inicià la seva tasca pedagògica Josep Vidal, un nou mestre titular, i els alumnes novament reemprengueren l’aventura de l’escriptura, però no fou ni tan extensa ni tan lliure i creativa com la que havien experimentat en la confecció del Diario. la climatologia L’estat del temps, des de l’inici, fou un dels dos eixos essencials i persistents del Diari. Si l’es- 275 cola volia vehicular l’alumne cap al seu medi, i integrar-lo, és normal que fos així. L’aprenentatge de l’anàlisi climatològica era un dels hàbits transcendentals a aprendre, per la influència que té en el paisatge i sobretot en l’economia agrícola. Com succeïa a inicis del s. XX, avui dia l’interès per les prediccions del temps encara continuen essent important, però per motivacions ben diferents. Actualment la predicció climatològica interessa majoritàriament perquè condiciona les accions d’esbarjo i de lleure que es preveuen organitzar o participar. En canvi, en el vell Montornès, el temps bàsicament interessava pels efectes beneficiosos o catastròfics que podia tenir sobre l’agricultura i els seus rendiments. Interessava poc per les accions d’esbarjo que programaven, ja que les adaptaven i ells mateixos s’adaptaven al temps que fes. Un exemple ens el mostra el resum (06-05-17). Relata l’estrena del piano per amenitzar el ball dels diumenges. Antoni Farré explica que, aquell dia de maig, la pluja els féu plegar el ball diferents vegades i puntualitza que un cop el temps s’espassava tornaven a treure el piano i tornaven a ballar. L’aprenentatge de la predicció del temps tenia molt d’experiencial i molt poc de científic. No disposaven de cap eina ni instrument de medició; només feien servir la intuïció, que aplicaven a certes coincidències climatològiques o meteorològiques. Es tractava d’aconseguir que la valoració personal dels infants s’anés apropant i ajustant a les formes, al lèxic i a les interpretacions que feien els pagesos experimentats. A la comunitat li interessava molt que els petits coneguessin i aprenguessin a fixar-se en els símptomes i en els fets més significatius que determinen el clima de Montornès. Era d’una gran transcendència per a l’economia de les famílies en una comunitat agrícola. Per evidenciar la importància que la climatologia tenia, cito dos resums: (16-04-15) i (10-05-15) on els alumnes només parlen del temps. Al Diari hi plantejaren un cas veritablement subtil i interessant. Dubto que, en aquells moments, es pogués plantejar en les escoles de ciutat i ben segur que, avui dia, els estudiants d’aquestes edats tampoc no s’ho plantejarien. Opino així perquè crec que l’única explicació vàlida és la gran integració que els alumnes demostren tenir amb el medi. Ells s’adonaren (16-02-16) que hi havia una diferència climàtica entre l’interior del poble i l’exterior. Uns dies després, cosa que demostra que s’establí un debat, (21-02-16) un altre alumne proposa que l’explicació del fenomen es trobava en el paper tèrmic que juga l’aire i que les parets de les cases feien de reguladores. Pel Diari també tenim notícia que aquells anys hi nevava bastant, o almenys aquesta és la visió que ens transmeten. Alguna de les nevades sobtà sobretot per com va ser de tardana i 276 per com va ser d’important (14-04-15). El mestre, durant molt de temps, deixà apuntat a la pissarra el gruix de la neu caiguda aquell dia. Expliquen una altra nevada de mig pam (2111-15) i en comenten una altra (25-02-16) que la neu es mantingué al terme durant quatre dies. La boira a vegades produïa gebrades que comparaven, com ara, amb una nevada. De la boira, fenomen tan abundant i característic de l’Urgell i la Segarra, no en parlen massa. Potser no era tan abundant com ara o potser la tenien tan acostumada que no en feien gaire cas. Si exceptuem el cas anteriorment citat, de la boira només en parlen dos resums (30-0415) i (05-11-15). La pluja era el fenomen meteorològic pel qual més s’interessaven. Pel que expliquen podem deduir que aquells anys resultaren força plujosos. Reconeixen els maldecaps que aquest meteor comportava, però els beneficis econòmics de l’agricultura eren els que primaven i eren els que feien suportables tots els inconvenients. Tot just iniciat el Diari, hi ha un resum (18-04-15) que comenta que aquell diumenge poca gent assistí a missa perquè feia 34 hores seguides que plovia i els carrers i camins estaven intransitables. L’Amàlia Carles deia que calia recular 10 anys enrera per trobar que plogués tants dies seguits. El resums (09-05-15) i (08-02-16) insisteixen en la idea que aquells anys resultaren molt plujosos i que el riu de Montoliu baixava molt gros. Les abundoses precipitacions també feien que baixés molta aigua de la font de l’Ametlla o que la rasa n’anés plena (22-09-12). Pel que ells comenten, continuà plovent fort des del desembre de 1916 fins al febrer de 1917 (11-12-16) (19-02-17). L’alumna Dolors Solé comenta l’ensorrament d’una paret a causa de la pluja (26-04-15). El resum (25-05-16) ens comenta un dia de tempesta primaveral, amb llamps, trons i estones de sol. El mestre, com ja he comentat, utilitzava aquestes situacions per treure’n un profit pedagògic. (03-05-15). El fang dels camins i dels carrers, com a conseqüència de les pluges fins al punt que alguns els feia intransitables, produïa situacions força molestes. El resum (23-04-15) comenta que està tot el poble tan enfangat que no es pot sortir de casa. Els inconvenients que els alumnes veuen en el fang els comenten en (09-0515) (30-11-15) (28-09-16). Fins al punt que les noies de costura han d’escombrar la classe més d’un cop per netejar-la de fang (08-05-15) (2404-15). Sobre altres meteors, prou temuts per l’agricultura, com les pedregades o la calamarsa, només en parlen en els resums (23-04-15) i (17-12-15). Aquí cal precisar que durant els mesos de juliol i agost no es feia classe i durant el període vacacional no escrivien al Diari de l’escola. Si ho feien, d’escriure un resum cada dia com els recomanava el mestre Guillermo, ho devien fer en un diari particular. El fred sec i gelat ens el comenten els resums (02-10-15), (12-10-15) i (10-01-16) i per solucionar-ho només disposaven del foc a terra (0210-15) i de la pròpia mobilitat i energia. El vent, que té una gran varietat de denominacions, condiciona molt directament el clima i la sensació general de fred. Per aquest motiu a Montornès es procurava que els alumnes, des de ben petits, s’habituessin i coneguessin els noms i les característiques d’aquest complex i inestable meteor. Un exemple d’aquest coneixement i domini ens el dóna Teresa Queraltó (02-05-16). Cita diferents vents que es donaren en un sol dia. Al matí bufà el serè, vent del sud i, a la tarda, la marinada, vent de l’oest. El vent de llevant (18-12-15) i la marinada, qualificada de fresca, (20-03-17), es citen diferents vegades. Manuscrit preàmbul. Si es volia garantir una lectura i una comprensió mínimament satisfactòria, del Diario de la escuela nacional de Montornès vaig creure que, a causa de les evidents deficiències que mostrava, una de les feines indispensables era traslladar la lletra manuscrita a lletra impresa. Fer-ne una reproducció facsímil ben segur que per a molts lectors no hauria servit de gran cosa. La tasca resultà feixuga però, sobretot, monòtona perquè hi ha estructures i fórmules que es repeteixen massa sovint. Aquestes dificultats, però, portaven un element intern de curiositat que ajudava a superar-les, ja que m’obligaven a entrar a l’essència del que els alumnes volien expressar. En iniciar el procés de transcripció em vaig marcar uns criteris que em semblaren necessaris i vàlids per a donar unitat a tot el text. El criteri principal fou ser fidel i respectar, al màxim, el text original. He procurat presentar-lo tal com els alumnes el deixaren. Això ha comportat que molts cops no he transcrit el que ells volien dir, fet que sovint resulta evident, sinó el que ells realment escrigueren. A vegades, per ser fidel al criteri que em vaig imposar, he transcrit frases o paraules que no tenen sentit o en tenen ben poc. He respectat, també, malgrat les evidents errades ortogràfiques o les anomalies gramaticals que cometien, totes les separacions o contraccions de síl·labes i de paraules. A aquestes dificultats de significats cal afegirhi les d’escriptura que en alguns casos interfereixen força la lectura. La cal·ligrafia d’alguns alumnes resulta ben difícil; uns cops perquè està mal escrita o és un petit jeroglífic i, a vega- des, perquè l’escriptura no és la correcta. En aquest aspecte l’alumne veritablement enrevessat a l’hora d’escriure és Ramon Balcells (2109-15). Com a exemple i comprovació mostro dues reproduccions d’escriptura difícil. Les dificultats que he tingut també es poden comprovar consultant els resums (21-09-15), (10-1015) i (16-11-15). En canvi, alumnes com Josep Carles (01-12-16), Ramon Vilanova (17-05-16) o Maria Solé (23-20-26) es caracteritzen, tal com es pot veure en les reproduccions, perquè tenien una escriptura clara i entenedora. Els resums, la majoria de les vegades, els encapçalaven només amb els dígits del dia. El nom del mes l’acostumaven a posar quan aquest s’iniciava i el mateix feien amb l’any. Com en tota fórmula lliure, després sorgiren totes les excepcions imaginables. El sistema que empraren porta la dificultat que molts cops, quan consultes les planes de l’original o de la transcripció, et pots trobar que no saps quin mes o quin any és el que tens al full que consultes. Per a solventar-ho, i facilitar la recerca de cites, en cada plana de la transcripció, si no hi ha la consignació del mes o l’any feta pels alumnes, la hi afegiré jo, però en lletres cursives perquè es noti que es tracta d’un afegit. La consignació de les dates porta un altre petit problema de confusió que, per fidelitat, per mantenir la frescor del text i perquè no representa cap errada cronològica, no l’he retocat i l’he mantingut. Hi hagué alumnes que, per descuit, o perquè estaven enjogassats i poc atents, no consignaren correctament el dia, el mes o l’any. Per exemple, l’alumne Francesc Queraltó data un resum el (12-10-16). Si es busca aquesta cita, no es troba perquè no està situada al lloc que li correspon que és el (12-11-16). No en sé la raó però a l’octubre de l’any 1916 és quan els resums cronològicament estan més desordenats. En la transcripció algun cop hi surt el següent símbol (*). Aquest asterisc vol traduir un mena de “v” amb una cueta alçada que els alumnes feien servir per substituir el grup de paraules: “Sr. Maestro”. Aquesta simplificació es posà de moda a partir de l’abril de 1915 (28-04-15). També es posà de moda acabar un resum amb aquesta altra abreviació: “s s s”. (su seguro servidor/a) (01-02-16). Finalment, el que més he respectat dels alumnes és la llengua o el refregit de llengües amb què s’expressaren. No he canviat cap interferència de llenguatge ni cap estructura sintàctica ni ortogràfica de les que ells utilitzaren. I ho he fet així perquè crec que, malgrat que algú pugui opinar tot el contrari, aquest és un dels aspectes més interessants i singulars del manuscrit. 277 278 Transcripció Libro diario de la escuela nacional de Montornés. El maestro José Guillermo Mes de abril 1915 Dia 12 En este dia se reanudan las clases despues de haber estado algunos dias, mas de un mes, cerradas por la viruela enfermedad que se presentó en casa de Francisco Balcells en los últimos dias de febrero. Por la mañana se presenta el dia despejado y pacifico si bien se levanta un poco de aire que arrecio por la tarde haciendo un poco fresco. El Sr. Maestro nos reparte a todos los niños calendarios que nos ha traido de Barcelona. Las lecciones no vienen aprendidas y nos recomienda el trabajo bien del bunestar El alumno José Carles. Dia 13 Se abre la clase a las 8 de la mañana asistiendo 19 alumnos. Hace un dia triste y frio soplando el aire abundante todo el dia de la parte N. En la clase de lectura explicada estuvimos todos muy flojos por lo que el Sr. Maestro nos recomendó mas atención a lo que se lee. A ultima hora de la tarde se nubló y parece que va a nevar. La alumna Maria Solé. Dia 14 Este dia es de mucha sorpresa puesto que al levantarnos venias todo el campo cubierto de nieve por haber caido la noche pasada. Me extraña mucho por que hace muchos años que en esta época no se havisto nieve quizá en cien años por que le preguntado a mi padre y me ha dicho que nunca ha conocidos no lo dice haber visto una pequeña bonanca de 3 al 5 del mismo mes. A las 11 de la mañana no queda nada. El Sr. Maestro en clase de Geografia nos explica este meteoro y todos lo hemos aprendido como se forma la nieve. La alumna Rosa Carles Tomas. Dia 15 A las 8 principio la clase entrado en ella 24 alumnos. Al poco rato que esbamos princia a llover muy y menudo y todo el dia esta triste pero lloviendo poco. El Sr. Maestro en clase de Geografia nos habla como forman las nuves y que esta lluvia y nos aplicaciones en la Agricultura. La alumna Rosa Carles Dia 16 A las 8 en punto estamos a la puerta de la escuela y Sr Maestro que pronto nos abre la clase asistiendo a ella 90 niños todos muy arrados de ropa y limpios de cabeza cara y manos. En este dia esperamos con im paciencia a nuestros protectores Dn. Antonio Balcells y su distinguida familia que dijeron nos querian hacer una visita pero por hacer el dia anterior malo no pasaron de Tarrega. En este dia nos habro el Sr. Maestro de los beneficios que han hecho a este pueblo D. Jose Balcells y familia y todos estamos agradecidos. El alumno Jaime Queraltó. Dia 17 Entramos á clase á las 8 haciendo un sol despejado y aire de marinada y a las 10 de la mañana viene un sol fuerte que pronto se forman algunas nuves y truena pero se pone muy cargado y pronto principia a llover muy menudito y asi tenemos todo el dia. Principia la salida de las dos de la tarde y llueve mucho. Ha sido muy bueno para los trigos y el Sr. Maestro nos habla de la necesidad de la lluvia para el de las plantas. La alumna Dolores Solé Dia 18 Hoy es domingo y amanece llovido tanto como el dia anterior. Poca gente fue a missa porque no se podia salir de casa. De modo que hallovido durante 34 horas consecutivas cosa que no havia sucedido hace 13 ó 14 años La alumna Amalia Carles. Dia 19 La mañana esta triste pero pasifica. Sobre las 10 se despeja el cielo luciendo donde era hora los relucientes rajos del sol. Asistimos por la mañana 22 niños y por latarde los mismos. Hoy la población queda casi sin nadie por marcharse á la feria de Verdú que es una de las mejores de España. Rosa Carles en la clase dela mañana y en el ejercicio de dictado en el encerado escribio depajada en vez de despejado. El alumno Ramón Morera. Dia 20 Esta mañana nos fuimos a las 8 a la Escuela nos hicieron explicar la lección y hubo dos niñas que el Sr. Maestro les preguntó que habian leido y no respondieron y tambien nos explicó la lección de Geografia hizo muy buen dia aunque a cuartos de 11 se levantaron algunas nubes. A la tarde a las dos habrieron la Escuela y fuimos 23 a clase y el Sr. Maestro plantó flores. La alumna Maria Solé Dia 21 (abril 1915) Hoy en la escuela han hecho la tabla de multiplicar la hacian entre el Sr. Maestro José Carles y Jaime Queraltó ha dado vales uno a Maria Solé Ramón Cardona y Ramón Balsells y por la mañana estabamos 26 y por la tarde estabamos 24 hacia un buen tiempo y por la tarde hacia un poquito de viento La alumna Rosa Carles Dia 22 Ayer por la mañana hacia frio antes de entrar a la Escuela ayer por la mañana eramos 23 niños Angelita Escabros le hicieron hacer una tarjeta de dos sabios que dice De Galdos á Galicia á Castilla y Aragon a la Virgen del Pilar. Mateo Vilaro Dia 23 Hoy en la Escuela habia 24 niños y el Señor Plana capçalera del manuscrit 279 Maestro nos ha tratado de la doctrina nos ha dicho si somos cristianos y nosotros le decimos si somos cristianos por la gracia de Dios y despues hemos dicho el padrenuestro y el credo y la salve y despues nos ha tratado de la Gramática y la primera pregunta que nos ha dicho cuales son las partes de la oración y nosotros le decimos son diez y despues nos hadicho cuales son la variables y las invariables y que es nombre comun y propio y nos desia que es nombre comun y nosotros le contestamos una silla y que es nombre propio como Juan. Y despues Maria Solé la hecho esribir “Un niño descuzo en una mañana de invierno pedia limosna en una puerta y entonces que pasaba por alli almorzando incaminandome a la Escuela y lo que me sobraba le dí” Y a las 12 salió el Sol pero cuando entramos en la Escuela ya estaba todo nublo y a las 4 y media ya llovia y cuando salimos caya un poco de granizo y a las 8 caya abundante y en casa nos apagó el fuego. El alumno José Carles. Dia 24 A las ocho en punto entrasemos a la Escuela leemos y escribimos y despues a preguntar la doctrina cristiana y despues bajó el S. Cura y nos hadicho yo Jaime José Carles Mateo Vilaro bandiesemos las campanas despues que los niños de 7 años que fuesen a la primera Comunión y eran cinco y lambura en la Escuela yabia 27 en la mañana y por la tarde hacemos dibujo y despues hacia con los niños de la tarde en la Escuela han vinido 26 en la tarde y des pues escombramos el El Alumno Jaime Queralto Dia 25 de Abril de 1915 En Masde bon dia el Antonio Planellva salir de la y glesia mientras al saben Dios y el Sr cura ce anfadó y es escolá y en la tarde en el Rosaria eran 9 niños y 7 niñas y el Sr. Cura me hadicho por que no habian venido los niños y ese astaban en la plaza ami me habian dicho que era deboto porque voy todos los domingos amisa y al Rosario en este dia por la mañana el cielo estaba cubierto de algunas nuves pero hasta medio dia hizo alguna rugada de sol pero y sobre las dos principió llover an estado toda la tarde. Ramon Morera Dia 26 A las 8 entramos ala escuela y ha llovido mucho pero no ha llovido fuerte y ha hecho un dia tranquilo pero no se podia salir de casa por el barro y eramos 16 y no han venido mas por causa de la lluvia y nos ha hecho ir a los mapas y no se podia andar y hacaido una pared y teniamos mucho frio y todo el mundo estaba quieto no andaba nadie y a la tarde eramos los mismos que por la mañana y por la tarde tambien hacia buen tiempo y nos ha pregunta do la Gramatica y en tramos a las dos a la escuela. La alumna Dolores Solé. Dia 27 Ayer dia 26 de Abril de 1915 Eramos 27 niños 280 y el Sr Maestro nos habló de los enteros y decimales a José Balsells le hizo escribir en el encerado. Ayer hacia muy buen tiempo hacia Sol caliente y hasta tromo por la tarde. El alumno Mateo Vilaro Dia 28 Hoy hemos entrado a la Escuela a las 8 enpunto hemos leido y despues de haber leido hemos escrito al dictado y tambien * nos hadicho que le escribimos una carta á * y despues de haberle escrito la carta á * y ha bajado el Sr. Cura y nos ha dicho la doctrina y Maria Balsells no sa la sabido y Jaime Queralto y José Queralto Juan Queralto José Sera Antonio Farre Antonio Planell José Domenec Ramon Balsells Niubo Juan Anglerill Marcelino Queralto hoy á la Escuela eramos 31 á mañana hemos entrado á la Escuela a las 2 de la tarde heramos 29 hemos leido y mientras leimos ha benido una mujer llorando y hadicho que Marcelino Queralto Habia tirado una saca de paja i José Queralto y * no sa atratado de Gramatica y tambien apreguntadao lo que habia leido y no harrespondido y Rosa Carles Tomas Antonio Montagut se a dormido y José Anglerill tan bien serian sobre las 5 y media cuando principia a llover y duró asta las 8 siendo la lluvia muy abundante. Rosa Carles Dia 29 Un hombre muy gordoayer pedia limosna en una puerta de casa de una ámigamia y le dio la limosna y aquel hombre se marchó Esto hemos escrito en la pizarra yo y Dolores Sole y Antonio Planell y la Dolores Sole nomas ha tenido una falta y una servidora muchas y Antonio Planell no lo se Tenia que hacer el resumen Amalia Carles y no ha venido Angela Escabros Dia 30 Montornes 30 de Abril de 1915 Ayer por la mañana eramos 29 por la mañana habia mucha boira y por la tarde eramos 27 pero hacia Sol y en la Escuela trabajamos mucho y el Sr. Maestro nos prejunta muchas cosas pero nosotros no le sabemos contestar José Domenec Dia 1º de Mayo Hoy en la escuela por la mañana era mos 30 chicos y por la tarde eramos 28 chicos y por la noche hacia Mu cho viento y asiaSol gugamos á la pe lota y cuando me levanto estudio un poco y asmorsar y despues me labo la cara y subimos a la escuela de Montornes todos juntos El alumno Antonio Farre Dia 2º de Mayo de 1915 Ayer ay hizo Sol y tambien un poquito de Viento y en la procecion habia mucha gente y las banderas muy bonitas y jugaron pelota a los grande Havibria alguna nuve indisfrutado mucho jugando a pelota que hizo dias de Señor y pues Muesto y yusta y via un vall Muy grande y en el ball y Habia Mucha gente y todos ballavan y el Miercoles niremos a lo en la vuvera a la Mare de Dios. Cuando se Hacia de noche hacia frio José Cera Dia 3 Este dia casi no ha hecho nada de Sol un poco a mediodia y por la tarde hizo muchos truenos por la mañana a las 8 nos fuimos a clase y habia 28 y a la tarde habia los mismos y se nos trató del sonido y de la luz y el Sr. Maestro nos dijo que la luz recorria 300.000 Km. Por segundo y el sonido 340 m. Y que recorria 30.000.000 de m. Mas la luz que el sonido La alumna Maria Solé. Dia 4 Hoy hemos entrado á la Escuela a las 8 enpunto y tambien hemos leido y despues de haber leido hemos escrito y despues de haber escrito nos atratado de Gramatica y tambien nos atrado de Geometria y tambien nos atratado de Istoria despaña y ala Escuela á la mañana heramos 30. Hoy hemos entrado ´a la Escuela á las dos de la tarde y heramos 31 hemos leido y despues de haber leido hemos escrito y despues de haber escrito hemos hecho cuentas y despues de haber hecho cuentas hemos salido Rosa Carles Dia 5 de Mayo Hoy se haido a la Bovera en la profesión y todo el pueblo fue hacerle una visita que ya hacia un año que no se habia esta y el Sr. Cura cayo dos vezes de caballo pero no se hizo daño y los que quedaron los van a recibirlos y suven rezando el razario y despues de subir todos se baian en casa. Hoy en la tarde en la Escuela estamos 28 y el Sr. Maestro nos decia leais que se hace mucha falta y al escribir nos decia lo mismo y nos hadicho que estudiamos el adjitivo. Jhoy a salido el Sol y hacido un poco de calor. El alumno José Carles Dia 6 (maig 1915) Hoy ha llovido haciaviento y en escuela estabamos 26 y el Sr Maestro nos prigunto de la Gramatica y la Arimitica que y el primer hombre de España que era Tubal que hacia cosas de Geometria y José Carles y Jaime Queralto Mateo Bilaro Maria Solé Rosa Carles Tomas y hacian colores y porlatarde estabamos 33 y bajo el Sr. Cura Rosa Carles Tomas Dia 7 Hoy ha la Escuela eramos 28 y se escapado alguna gota y a los del primer grado los apraguntado que era santiguar y á Jose Queralto leapreguntado sisabia el padrenuestro y le á dicho quesi y tambien los a preguntado que era secnar segnar eshacer tres cruces diciendo porlasenal de la santa cruz de nuestros enemigos libranos señor dios nuestro I tambien los a preguntado que estudia la geografia y por la Mañana a echo buen tiempo pero a via un poco dea y no ha hecho Sol estavanublo y porlatarde a la Escuela eramos los mismos quepor la mañana y por la tarde tampoco hizo Sol peron hechofrio La alumna Dolores Solé Dia 8 Este dia ha llovido bastante a la escuela por la mañana ha bajado el Sr. Cura a preguntarnos la dactrina y por la tarde nos hizieron dibujar al mapa del reini de Cataluña y 3 de las niñas mayores nos hicieron barrer perque en los dias anteriores habia llovido tanto se ensuciaba mucho. La alumna Maria Solé. Dia 9 Hoy dia ha llovido mucho y no se podia andar porque el barro molestava mucho y no habia asistido mucha gente a la Iglesia poeque la ora de ir tambien llovia. La alumna Amalia Carles Dia 10 Llovió por la mañana haciendo calor por la tarde y por la noche llovió abundante. Hace muchos años que no ha llovido tanto El alumno Dia 11 Este dia nos han hecho escribir en un papel aparte un parafo del ahorro y la economia por la mañana ha llovido un poco y por la tarde tambien estaba nublado pero ha hecho un poco de Sol ala escuela hemos asistido 31 La alumna Angela Escabros Dia 12 A las 8 en punto entramos en la Escuela leemos y escribimos y despues hizo decir la doctrina Cristiana y despues Gramatica y despues la Aritmetica y despues la Jeografia y en la mañana hieramos 34 niños y en la tade eramos 32 y hayer hacia mucho calor. Jaime Queralto Dia 13 Hoy ha hecho un sol caliente como hacia micho tiempo que no habia salido el sol siempre llovia en tres ó cuatro dias que siempre hacia frio y llover y tambien e sido a Misa con mucha educacion y cuando hemos salido han bendido el pan de la Madre de Dios y lo acomprado el Ramon de cala Maria y á la tarde eido á Rosario y tambien esido al corral haber como baylaban y havenido mucha jente de Grañena de la Metlla y de Rocafort y tambien baylaba con Sisceto y tan bien abaylado con la Marieta y sabia mucho y hemos sido una gran fiesta de Sencion y tambien habajado la Margarita avender Naranjas y caramelos Rosa Carles. Dia 12 duplicado Este dia por la mañana estaba muy nubulo que parecia que queria llover y a la el Sr. Maestro nos hacia repasar los cuerpos de Geometria mientras el estaba entretenido en hacer escribir la plana a los pequeños y también nos explicó la Geografia y bajó el Sr. Cura y por la tarde se esclareció y hizo un Sol muy caliente pero se levantó un poco de aire y a las 2 nos fuimos a la escuela y despues de leer y escribir nos hizieron barrer a las tres niñas mayores y cuando estamos para salir el Sr Maestro nos dijo que el dia siguiente estudiasemos la lección que nos tocaba y despues que leesemos un cuarto de hora y tambien que escribiesemos y 281 por eso nos hizo escribir el resumen de todo lo que pasó en la escuela y a fuera también y despues nos hizieron quedar a yo y a José Carles por ver si sabiamos bién lo que habiamos de decir a los Sres. Balcells cuando vengan La alumna Maria Solé Dia 14 de mayo El Señor Maestro nos decia estudias esos bersos y nosotros los estudiamos con mucha legria y siempre en la mañana y en la tarde nos los hacia decir. A quel dia hizo Sol y un poco de frio. El alumno José Carles Dia 15 de Mayo El Señor Maestro el otro dia nos va decir que la mañana del dia 15 despues de salir de la iglecia que fuimos en el estudio y nosotros todos fuimos y estava cerrado y él dormia y nosotros marchamos y a las ocho lo fuimos atrucar a su puerta y de luego salio y nos va decir portamos flores y todos fuimos y portamos muchas y el Señor Maestro estava muy contento y despues portamos unos abrecillos de flores muy bonitos y él nos decia portar flores que ya sabeis que biene esa familia que os quiere tanto y despues de haber comido fui tres en Grañena al Medico y él los vadar muchas flores y heran muy bonitas y pasamos un dia muy alegre El alumno José Carles. Dia 16 Este dia por la mañana hizo un sol muy caliente y a cuartos de 10 nos fuimos todo el pueblo a recibir a los Sres. Balcells y despuesde haberles hecho los saludos nos fuimos juntos a la Iglesia y despues de haber oido la misa salimos para ir a la escuela por motivo de haber hecho la exposición escolar y cuando estamos dentro reunidos el Sr Maestro se puso hablart y despues de el el Sr. Cura y el Sr. Cenador fue el ultimo y por la tarde tambien fuimos a acompañarle y el Jaime Queraltó le dio la despedida esa tarde llovió un poco y despues de comer hizo muchos truenos. La alumna Maria Solé Dia 17 Hoy por la mañana hizo Sol y porla tarde estaba nublo y se escapo algunas gotas y por la tarde no hazia Sol y por la tarde nouvo clase y porla mañana tampoco y tambien hizoviento Dolores Solé Dia 18 A las 8 en punto estramos an la Escuela y leemos y escribimos y despues los del primer grado les pregunto la doctrina cristiana y despues la gramatica y heramos 28 en la mañana y en la tarde leemos y nos pregunto a los niños á las letras y despues escribimos y en la tarde heramos 29 en la Escuela y todo el dia hacia mucho viento frio y estaba un poco nublo La alumno Jaime Queralto Dia 20 Ayer por la mañana no habia escuela la tarda 282 eramos 23 chicos ala escuela asia un poco de viento y por la mañana asia Sol y gugamos a la pelota y cndo mebai labarta mebai labarla cara y es morsars y subimos ala escuela y estu diar mediaora y media describir. Antonio Farre Dia 21 Montornes 21 de Mayo En la mañana el cielo estaba cubierto de algunas nuves y tambien hacia viento y algonas ragadas de sol y en latarde tambien viento y alguna ragadas de sol y tambien en la escuela en lamañana eramos 28 niños y entre niñas y en la tarde eramos 30 y en lamañana y en la tarde acido tambien un poco de viento y el cielo estaba cubierto de algunas nuves y ha llovido un poco. y tambien gugando com ha cal Bialed emos un cristal y tambien lotenemos que pagar y mi padre me hadicho que si lo habiamos rompido que lo habiamos que pagar Ramon Morera. Dia 22 En la Escuela eramos por la mañana 32 niños y por la tarde 31 y el Sr. Maestro me dijo que iba al Sr. Cura Parroco a buscarle para que bajara a la escuela y tambien mando á Jose Carles y a Maria Sole que resolviesen el problema y tambien dio a Juan Aglarill un bale a Juan Queralto otro á Amalia Carles otro I por la Mateo Vilaro Dia 25 Hoy en la escuela estabamos 30 y el Sr. Maestro nos prigunto la Gramatica y la do trina y a Juan Queralto la han mandado dividir y a Rosa Carles Toma tambien y a Maria Balsells y a Marsalino Queralto y a Juan Queralto los ha priguntada la Tabla de multiplicar y nohan savido y por la estabamos 29 hacian sol y hacia unpoco de viento Rosa Carles Dia 26 (maig 1915) Hoy Filomena Bergada pasaba por la calle y las macsimas de ahorro y economia se la encontro en la calle de cal Rort yo me lo he prendido de memoria yo he venido a la Escuela con mucho gusto y he venido bien peñada y bien limpia y bien arreglada y tambien hemos leido hemos escrito al dictado y nos hatratado de Arimetica y de Geografia y al José Carles le anmandado que en seña de santiguar á los pequeños y el padrenuestro quien es Dios y a la Escuela eramos 30 á la mañana y * tambien ba habenir ami casa á pasar el rato por la uerta Haber sia habia fruto* decia o que coles y á la tarde heramos 31 y la madre me peña para que beniera á la Escuela y leimos y* nos badecir iremos hacer leer á los pequeños i despues escribimos y hemos hecho cuentas y despues salimos nos santiguamos y recamos. Voy hacer cuenta y ajugar hizo sol caliente La alumna Rosa Carles Dia 27 Hoy en la Escuela seexplico laleccion de Geografia y Gramatica y la doctrina de Gramatica nos pregunto que esarticulo y de la doctrina nos pregunto el Padre Nuestro la Salve el Cre- do y las peticiones que tenia el Padre Nuestro y en la Escuela eramos 27 y el Sr Maestro a Ramon Cardona le a dado un vale y cuando saliamos de la Escuela aciagotas y el Sr. Maestronos adicho emos deleerporlomenos una hora y por la mañana no hacia Sol y porla tarde nouvoclase y queriasalir el Sol y estavanublo y comoquelas bromas seleponiandelante nopodia salir pero encara queno iziese Sol no haciafrio y despues de marchar lasvromas ya vasalir y despues tamvien nos dijo quecuando emosleido que escriviesemos todo lo que emos leido. La alumna Dolores Solé Dia 29 Hoy enla mañana esido a la escuela hemos entrado a la escuela a las 8 enpunto hemos leido y tambien hemos escrito y tambien nos apre guntado la doctrina Ramona Queralto hadicho que Samuel Carles hadicho que liatirado una piedra y Ramona Quralto decia quesi decia que era patita y ba fe sol caliente y seponia y tornaba a surtir el sol y por La mañana eramos 22 y por la tarde a la escuela eramos 27 y alaescuela al segundo grado losa preguntado laremtica y José Carles se agoñado un bali porcinco puntos La alumna Amalia Carles Dia 31 Nota del dia 30 de Mayo de 1915 Al sabado porla tarde cuando queriamos salir va entrar el Sr. Ramon y nos vadecir que al Domingo que quombregaban los niños y las niñas y que decian la misa alas 6 de la mañana y que primera los niños y despues las niñas y despues los que ya la habian hecho y en la Escuela entre niños y niñas eramos 31. La lumna Angela Escabros Dia 1 Ayer dia 1 de junio de 1915 eramos por la mañana 31 niños y por la tarde eramos 33 y ayer por la mañana estaba nublo y cuando fuimos a la escuela llovia mucho y despues ha á por la tarde Mateo Vilaro Dia 2 A las 8 en punto entramos a la escuela leemos y escribimos y despues y * hiso leer los de primer grado y despues nosotroshisamos a fer leer a los niños pequeños y despues escribimos y despues* yo Jose Domenich nos hiso salir ala pisara hacer una cuenta de dibidir y despues salimos. A las dos de la tarde tambien noshiso leer y escribimos y despues los del primer grado *los y iso la Gramatica la doctrina y despues la historia Sagrada en la manana hieramos 32 y en la tarde eramos 35 niños y estaba nublo y que hacia un buen dia. Jaime Queralto Dia 3 de mayo Este dia por la mañana estaba nublo y hacia un aire fresco y a las 8 nos fuimos a la Iglesia y a medio dia cayeron algunas gotas pero pocas y a la tarde a las dos nosfuimos a la Igle y despues de haber cantado las vísperas hizieron la solemne procesión con las banderas nuebas y el Santisimo Sagramento por las calles del pueblo y las ventanas de las casas estaban guarnecidas y las calles tambien estaban con flores. La alumna Maria Solé. Dia 8 de junio Por la mañana heramos 36 ñinos y por la tarde 35 y el Sr. Maestro pregunto la Historia Sagrada y la pregunto a Jaume Queralto que hiso Dios el primero dia y Jaime Queralto no contesto y tambien lo pregunto a Ramon Morera y tampoco contes to y despues me lo pregunto á mi y contesto El alumno Mateo Vilaro Dia 5 Hoy en la escuela es tabamos 34 y Sr Maestro nos priguntado al primer grado los an pri guntado la do trina y la Gramatica y por la tarde estabamos 33 y el Sr. Maestro nos a hecho escombrar y a los otros los a hecho contar el mapa de España y hacia sol caliente Rosa Carles Dia 6 Hoy á la mañana hemos sido Amisa y despues tambien an hecho profesion con el Santisimo Sacramento y las vanderas y en seguida hemos salido y despues hemos sido á coger cerecas al cerecero de mestre con la Rosa y su tio y tambien ha venido D José Domenéc y tambien á hecho sol caliente á la mañana. Y por la tarde hemos sido a Rosario y á Doctrina y cuando vajamos estudiamos media hora y escribido media hora y despues hemos sido a comedia y despues hemos sido á casa. La alumna Rosa Carles Dia 7 de junio (1915) Hoy enla Escuela sexplico la doctrina y los limites de España y enl Escuela eramos 33 y porlatarde ertamos 30 y el Sr. Maestro cuando saliamos nos adicho queleesemos mucho porquemos hacemucha falta y porla mañana aecho Sol y por la tarde tambien y tambien tronaba y al medio dia selebanto una nube muy negra y tambien hacia gotas La alumna Dolores Solé Dia 8 Hoy en la Escuela heramos 40 y hemos leydo y tambien hemos escrito y apegado a Ramon Cardona y tambien apegado a Marselino Ceralto y tambien apegado alos pequeños porque nose sabian lalección y al segundo grado los preguntado latabla de dividir y tambien los apreguntado los rios de españa y tambien ba fe sol caliente y tambien seponia pero tambien era caliente y porlatarde enlaes cuela heramos 30 y tambien bafe sol muy caliente y en la Escuela hemos leydo y tambien hemos es crito y tambien hemos esido cuentas. La alumna Amalia Carles Dia 9 Hayer hacia maltiempo y porla mañana hacia molviento por eltrigo y porla tarde loacia 283 masbueno sino que esta tronabe y nosotros nobaremos hacer la cuenta de dividir por 29 y por la mañana una servidora nobay podervenir ala escuelapoeque bay abedanar abuscar erba an latia a los aubacs. La alumna Angela Escabros Dia 10 Hoy en la mañana a la Escuela estamos 37 y el Señor maestro adicho donde estan los chicos y los otros le an dicho en la plaza ay dos que juegan a la pelota y el Señor Maestro se va en la plaza y los dice que haceis aquí y ellos no le contestaron y el maestro los dice a la escuela y a la escuela los catigó y los va decir no jugais hoy a la pelota si jugais os castigare doble. Hoy nos aecho escribir dictado de la Mutualidad escolar y nos a dicho un poco de cuidado a manchar el libro y lo manchamos un poquito. Hoy en la tarde en la escuela estamos 36 y nos adicho un poco de doctrina cristiana. Hoy en la mañana a echo un poco de calor y en la tarde tambien pero cuando salimos a la tarde de la escuela hacia un poco de viento resultó que al cabo del dia a echo un buyen tiempo. El alumno José Carles. Dia 14 (juny 1915) Aer por la mañana heramos 27 chicos a la escue la y por la tar de heramos 30 chicos asia Sol jugamos ala pelota y cuando me voy alsar de dormir me vay labarme la cara estudiar un poco y esmorsar Antonio Farre Dia 15 Hoy por la mañana heramos 36 niños entre niñas y por la tarde heramos 40 niños y habia muchas nuves pero hacia Sol y cuando me levanto estudio un poco y en seguida esmorsar y en la escuela trabajamos mucho y por la mañana estaba mucho nuboso El alumno José Doménech Dia 18 Hoy hemos ido ha la Escuela hemos leido y escribido y ha bajado el Señor Cura y nos hapreguntado doctrina cristiana del Sacramento de la Eucaristia y que hacemos leer á los pequeños y que esta tarde estaba nublo y tambien hacia algun trueno y tambien hacia muchos relámpagos y que ha llobido mucho y ales 6 de la tarde tambien estaba llobiendo y tambien estaba ciendo truenos y relampagos. El alumno Francisco Nadal CURS 1915/16 Dia 3 de Septiembre de 1915 Este dia por la mañana no hubo clase y iso un Sol caliente y a la tarde a las 2 nos fuimos a la Escuela y solo nos izieron leer y al cabo de un rato bajó la Sra. Maestra con unos dulces que los repartieron a los alumnos que habia. I tambien fue el primer dia que estamos en las mesas nuevas. Cuando salimos de la Escuela estaba nublo y tambien iso gotas pero pocas. La alumna Nuria Solé. 284 Dia 4 de septiembre de 1915 Hoy a la mañana hemos entrado a las 8 y entramos muy contentos porque ayer a la tarde nos va donar caramelos y el Señor Maestro nos decia ahora trabajar poeque ya hacia muchos dias que no trabajabais Hoy en la tarde el Señor Maestro nos decia ya dabais estar contentos porque teneis estas tablas tan bonitas pero mucho cuidado a mancharlas porque si las manchais habra palo y la cabo de una hora y media a llegado el Señor Maestro de Grañena a saludarles porque seavian casado de poco. Hoy a la mañana a echo sol y un poco de viento y a la tarde hacia mucho calor. Por hoy nada mas. El alumno José Carles. Dia 7 Hoy á la mañana á las 8 en punto hemos sido á la escuela á estudiar y aescribir y por la mañana hemos sido ajugar por la plaseta y desde atrabajar y des ya atrabajar y des asalir y por la tarde á las dos enpunto ´a la Escuela á estudiar y á escribir y cuando estudiamos y cuando escribimos benia el Pablo de cal Sec. La alumna Rosa Carles Hoy 10 de septiembre por la mañana a las 8 hemos ido á la Escuela y emos leido y despues deleer hemos salido en laplazeta ajugar uncuarto y en la Escuela eramos 22 y el Sr. Maestro nosdije que estudiasemos y porlamañana haciaun Sol muy caliente queacia calor y por latarde eramos 24 en la Escuela y nospreguntaron laleccion y tambieniso Sol pero nohacia calor porque hacia un aire quecasidabagustoqueloisiese pero alla mas tarde haciaunviento que quasi hacia frio y tamvien vieron salirla Teresa Quralto en la pizarra aescrivir y porlatarde tanvien hieramos las cuentas y la que ycieramos nosotros la hicieron hacer á Juan Queralto La alumna Dolores Solé Dia 11 de septiembre Hoy en la escuela a las 8 en punto todos en la escuela y por la mañana es tabamos 34 y por la tarde estabamos 36 y el Sr. Maestro nos a hecho contar bre sos y tambien nos a hecho es combrar y a la mañana José Carles lo a hecho dictar y Maria Balcells y Ramon Balcells tanbien dictaba y Angela Escabros Rosa Carles Dia 13 Hayer tarde hemos ido ajugar en el carrelmas y gugamos mucho y tambien abiamos estudiado un rato y tanbien bay tener de omplir la pisca y tambien bamos air en el corral haber el Baile La alumna Francisca Nadal Dia 14 Hoy en la escuela estabamos 34 y por la tarde estabamos 30 y el Sr Maestro á Maria Solé la hecho escribir en elencerado y a José Carles Mateu Vilaro los a hecho escribir sus nombres ya meay fijado mucho conello y cuando salio dela escuela me debertio a cocer un poquito de ropas para mi muñeca La alumna Teresa Queralto Dia 16 Hoy en la escuela heramos 36 hemos leido i tamvien hemos escrito al segundo grado los hapre guntado harimetica itambien los apregun tado Geometria al primer grado alx apre guntado harimetica jeografia i gramatica y al José Carles y a Jaume Queralto el Marselino Quralto y Antonio Farre los han hecho arrodillar y tambien acido sol caliente y por la tardehay leydo ay jugado y tambien hay escrito al Señor Maestro lianado parientes. La alumna Amalia Carles Dia 17 Ayer hacia el Sol muy caliente ya ayer á la mañana y ba á los aubacs á coger figas en la Tia y á hoy tambien lo acequaliente el Sol y o yo hoy por la mañana auredenar afierba á la serra y porqueni abie molta y lababaisa lunqule al bespre en lo ruc y hayer por la tarde el Sr. Maestro nos baferfe una carta como que nosotros ubieramos ydo á Barcelona aber la Capital y beremos pasar por Cervera. La alumna Angela Escabros. Dia19 El sabado hacia mucho calor i la mañana hesubido aluerto a coger tomatas y ecido yerba eribado acasa eran dos cuartos de 8 hecomido y despues de comer mee lavado las manos y lacara y mea peynado y meacam biado el bestido y esubido a la escuela y cuando ebajado mea comido un melocoton y un pocico de pan y despues asta al medio diaeguantado la niña y despues de comer nos emos puesto acoser lo que a pasado algun rato y despues he tomado el libro para estudiar asta llegar la ora de irala escuela y cuando ebajado ecomido un poco y me ydo a jugar y cuansido eribado e tomado la libreta y ecido la cuenta y emos zenar y despues de zenar me ydo a la cama a descansar. Hoy enado hacer yerba me alabao la cara y las manos. La lumna Ramona Rubio Hayer iro ha comer figas y almendaras y hayer tambien izo bueno y tambien llovia mucho José Nadal Dia 21 Damos entrar a las 8 ala secuela setudiemos y le go lo bay es tudiar la lecion y y llove mucho y saltada rodina. Aontaron alos 2 alaeccuela damos estudiar y damos leyer y cada damos Ramon Balcell Dia 22 Este dia por la mañana a las 8 esntramos a la escuela hizo un Sol caliente y nos hisieron escribir la lección a muchos niños y niñas y por la tarde tambien a las dos nos fuimos a la escuela y cuando escribiamos binieron el Sr. Magin Salat alcalde y su hijo La alumna Maria Solé Dia 23 de septiembre de 1915 Houy en la mañana en la escuela estamos 32 y el Sr. Maestro nos decia haceis leer los pequeños porque ya me dan rabia y despues de hacerlos leer nos posemos a estudiar las lecciones que damos y al cabo de media hora que estudiamos nos hacen salir diez minutos porque despues nolo enrredamos. A la tarde no hacia porque hera juebes y la tarde estudiamos un poco y despues jugar con los compañeros de la escuela. Hoy en la mañana hizo Sol pero el cielo estaba nubloso y a la tarde hizo un sol muy claro no le digo nada mas porque no me recuerdo El alumno José Carles Dia 25 de septiembre de 1915 Ayer por la mañana nos fuimos a la escuela hacia un frio muy gordo y ayer en la escuela por la mañana eramos 42 niños Hayer al salir de la escuela a estudiar en un rinconcito una puerta donde me tocaba el sol eramos 42 niños y cuando vino el correo me hiso firmar el mas el nombre de mipadreEl alumno Mateo Vilaro Dia 26 El domingo en la mañana hacia mucho Sol y en la tarde tambien y a las 5 de la mañana yo me voy en Tarega y en la tarde estudio 1 hora las lecciones y tambien vay leer 1 hora El alumno Ramón Morera Dia 27 A las 8 en punto entramos en la Escuela leemos y escribimos y despues nos hiso hacer a coger Exemples de cal·ligrafia dificultosa de llegir (21-09-15) 285 piedras en la calle de la escuela yo José Carles Mateo Vilaró y Ramon Morera y despues a preguntar las lecciones y despuessalimos y en la Escuela eramos 41 y en la tarde eramos 40 y en la tarde nos dice que leemos pero nosotros estamos escuchando y despues escribimos y despues ban venir a portar las taules y despues a pariarles y despues salimos y en la tarde hacia mucho viento y por la mañana tambien El alumno Jaime Queralto Dia 28 Hoy á la mañana hemos leido ya las ocho en punto hemos entrado á la Escuela hemos escrito y despues de haber escrito * nos adicho que escribimos ocho nombres propios y despues de haber escrito aquellos ocho nombres propios en segida nos apreguntado la leccion y hemos dado Gramatica y Geografia Arimetica y a la Escuela heramos 39. Hoy a la tarde hemos entrado á las dos de la tarde y hemos leido hemos escrito y despues de haber escrito hemos hecho cuentas hemos salido y a la Escuela heramos 41 y cuando hemos entrado a preguntado al primer loses hemos escrito y hemos Resado y despues hemos salido y despues a comer y hoy á la mañana por lla a las seis y las siete etaba nublo y a las ocho ya hacia sol. Hoy a la tarde hemos entrado a las 2 y en segida a leer y a escribir y nos apreguntado un poqui adado la leccion y andado la Gramatica La alumna Rosa Carles Hoy dia 29 de setiembre Hoy en la escuela por la mañana es tabamos 39 y por la mañana en la escela el Sr. Balsells ha venido avuscar el Jaime Queralto y Ramon Morera edictado y tanbien allovido y por la tarde enlaescuela estavamos 40 y el Sr. Maestro nos a hecho cantar unos vrersos Rosa Carles Tomas los han hecho contar la tabla de multiplicar y Maria Solé coregia. Laalumna Rosa Carles Dia 30 Hoy dia 30 de septiembre el Sr. Maestro en la Escuela nos aecho leer y escribir nos haecho salir an la plazeta arecreo y cuando el Sr. Maestro cuando nosllamo porque fuisemos ala Escuela para estudiar y en la Escuela eramos 49 y por la mañana izo Sol y porlatarde tambien y como erajueves porlatarde no uvoclase y Sr. Maestro nos dijo que estudiasemos porlomenos una hora y nos pregunto la leccion de Gramatica y Aritmetica y Geografia y hacia unaire que hacia frio. La alumna Dolores Solé. Dia 2 Ayer hacia buen Sol y tambien hacia biento y la tia bana á Cervera y cuando baarriva tambien lo badecir que hacia frio y por la tarde tambien hacia muchobiento y lo hacia frio y yo bay ana a fierba y bay que da bauba de las manos y membay ana capacasa y cuando bay arriba la tia ya tenia fuego y alleborens me bay ascaufa las manos y los pies y la tia badecir á ora puedes barenar y te puedes comer una sardina y un bagoted de raim y una llesqua de pan y 286 ya sopa notendras gana y yo le bay decir quesi que tendria y ala Escuela eramos 44 por la mañana y 44 por la tarde La alumna Angela Escabrós Dia 3 Hoy en la mañana hemos sido amisa al salir de misa hemos repartido los premios en la escuela abiamucha jente al salir de la escuela bachanar as morzar ancabat des morzar bay anar ajugar ancabat de dinar bay jugar enrato y por la tarde bay anararosario al salir de rosario bay anar ajugar enlaplaza y tambien banbaylar La alumna Amalia Carles Dia 4 Hoy en la Escuela porlamañana estabamos 40 yala tarde 42 y por la mañana mee labado y esmorzar y subimos ala Escuela yo y mi hermao y ahecho escribir a Ramón Morera al encerado y cuando salimos de la Escuela emos jugado un rato y marchamos acomer y despues estudiamos la leccion quenos tocaba por la tarde acabo de omplir el dia mirandome y leyendo los premios y porque meacen tanta y lucion pensando que jente mas buena esa Familia Balcells La Lumna Teresa Queralto Dia 5 ayer ala mañana esubido aluerto a coger tomatas y pimientos y cuando esubido ecomido y despues decomer mea peynado y mealabao las manos y la cara y esubido a la Escuela a la Escuela eramos 38 emos estudiado emos escribido emos leydo y emos salido ajugar y el Sr. Maestro nos apreguntado y cuando esubido de la Escuela eguantado laniña y despues he comido y despues de comer etomado el libro y mea puesto astudiar y astaque llegado laora de eralals y unela y esubido ala Escuela y emos estudiado emos leydo y emos salido ajugar y emos salido ajugar emos escribido y emos echo quentas y cuando ebajado de la Escuela he comido y eguantado la niña y despues ezenado y me ydo alaquama y cuando meallebado ecomido y despues de comer mealabao las manos. La alumna Ramona Rubio. Dia 6 (octubre 1915) Ayer por la mañana heramos 39 niños y por la tarde eramos 41 niños y por la mañana hacia un poco de frio y en la escuela trabajamos mucho y el Sr. Maestro nos pregunta muchas cosas La alumna Jose Doménech Dia 7 Hyer por la mañana heramos 41 chicos y por la tarde no asian escuela y nosotros nos marchamos en casa acomer y el Sr. Maestro nos pregunto muchas cosas y nosotros porlamanana nos y capa casa y por la tarde nos y mosalcampo á trabagar La alumna Antonio Farre Dia 8 Hoy por la mañana hallovido y ahora hace mucho calor y tambien etenido buen almuerzo y tambien mi madre me de una uva y mi tia me penao y me subio ala Escuela y mi madre medijo que me lava la cara y las manos y por la mañana en la Escuela heramos 41 y por la tarde tambien 41 y esta adictado Antonio Farre y el Sr. Maestro nos esplico doctrina cristiana. La alumna Francisca Nadal Dia 9 Ayer tambien hizo relámpagos y truenos y tambien llovia mucho era doctrina Jose Nadal Dia 10 Aer alanoche da llover y dasetanubla y a las 8 de la mañana toqaron amisa y cabado de sutir de misa i cabat gugar y cabado capa diontar y cabado de dian demos ana quapoyorat isnercar ese toqaren amisa arosario y alas 2 toqaron arosario y cabado damosna caperusreo y cabado capodtina y cabado capodotina y evdad qapa gugar i adado larosopos. Ramón Balcell Aer bafer muchos truenos rampagos y llubiamucho alas 8 de la mañana y acabado bamos entra ales cuela sebamposar astudiar y a despues bananar arecreo y despues aescribir y despues aestudiar y dos minutos para donarlalexsion y despues nos ba desir 2 enpunto alaescuela mañana 42 alatarde 42 que allubido que no se abia paspalcamino que feiamuchos truenos Jose Llovet Dia 12 Este dia por la mañana hizo un frio fuerte todo el dia estuvo nublo despues se salir de la escuela hizo algunas gotas y en este dia ala mañana habia ielo y por la tarde a las 2 nos fuimos a la escuela y a la noche lluvió mucho La alumna Maria Solé Dia 18 Hoy en la mañana hacia un tiempo nublo y un poco de frio y en la escuela estamos 50 entre niños y niñas y el Señor Maestro nos dicia estaros quietos que me haceis mal de cabeza y en una chica la hacia escribir en el encerado por haber si abia aprendido un poco de escribir. Hoy en la tarde estamos 43 a la escuela Y hizo un sol regular y un poquico de aire y cuando estamos escribiendo llego el Sr. Medico y los chicos pequeños no estavan quietos y despues de despedirse a los pequeños los decia parece mentira que ni podais estar quietos por hoy nadamas. El alumno José Carles Dia 19 de octubre Hoy á la mañana hemos entrado a las acho en punto y a la Escuela heramos 48 y cuando hemos entrado hemos leido y despues atrabajar a la labor y las lecciones que hemos dado son Geometria Geografia y Arimetica y despues hemos escrito y hemos Resado y despues hemos salido y despues a comer y hoy á la mañana por lla a las seis y las siete etaba nublo y a las ocho ya hacia sol. Hoy a la tarde hemos entrado a las 2 y en segida a leer y a escribir y nos apreguntado un poquito de Gramatica y a la escuela heramos 47 y por hoy nada mas La alumna Rosa Carles Dia 21 En las 8 en punto entramos en la escuela leemos y escribimos y despues apreguntar las lecciones y despues tambien en el estudio el Sr Maestronos ba dir que estudiesen por lo menos una hora y despues tambien en el estudio heramos 45 por la mañana y por la tarde no hay podido saber por que no habia estudio y de la tarde que hacia un poco de frio y el vespre hacia lluna y tambien hacia frio Y despues tambien hacia frio y un poco de viento por hoy nadamás El alumno Jaime Queralto Dia 23 de octubre Hoy por la mañana hemos ido ala Escuela a las 8 y el Sr. Maestro primero a hecho leer a las de la costura y despues a nosotros y vajo el Sr cura apreguntarnos la doctrina y dela doctrina nospregunto quees elinfierno? Podemos aliviar alas almas del purgatorio y Exemples de cal·ligrafia dificultosa de llegir (10-10-15) 287 cuanto tiempo estavan los condenados al infierno? Se merece el infierno porcuando pecados cando tiempo estaranal Cielo los vuenos? I todos los ombres estaran criados parairalcielo? Pues porquenovan todos al Cielo? Y en la Escuela 36 y por la darde 34 y el Sr. Maestro comera savado nos izo ler una miga el y a Jaime Queralto ledieron unvale porque esplico mucho de lo que aviamos leido por la mañana izo Sol y por la tarde tamvien La alumna Dolores Solé Dia 22 Hoy en la Escuela estavamos 46 y el Sr, Maestro por la tarde al segundo grado tanbien compraros di vujos y al primer grado tan bien compraron divujos y la Pilar Axavara la Sra. Maestra le vadecir que subis ariva dicia al Sr. Maestro a dicir que li di vujes el pañuelo y despues estavamos 47 La alumna Rosa Carles Tomas. Dia 24 Hoy hace mal dia por la mañana hacia el Sol muy caliente y por la tarde llovia y por la bespra ya ba parar de llover que ancara ban bailar les noies y yo bai anar amisa y antes de comer ancara bai anar á fierva am la tia y a coger figas alos aubacs y no nimbam troba cab y nomes bam puge portar erba y yo quando baiariva mebai menjar una rengadeta y una llesca de pan y un trago de aigua que era mol vona La alumna Angela Escabrós Dia 25 Hoy en la mañana hay le vantado ados cuartes desiete en punto y encavat vay esnorzar y vag anar ala varme yapeñarme y ancavat depeñarme aes peramen la placeta parair ala escuela y cuandoaentarr ala escuelavamleer y escribir y acavat describir adonarlas lecciones y ancavat de donar las lecciones asalir y en la escuela de niños y niñas heramos 49 y porla tarde de niños y niñas heramos 48 en la escuela y al salir de la escuela vay anar acoger el safra alere al uerto nuestro alere jugamos un rato y despues nay anar acasa atriar elsafra y ancavatde trigar el safra vay anar en la placeta ajugar un rato y en cavat dejugar enla placeta vay anar en casa acenar y ebcavat decenar vay anaradormir. La alumna Amalia Carles Dia 26 (octubre 1915) Hoy en la escuela estabamos 28 por la mañana y por la tarde 41 y llovia todo el dia ala mañana noshecho escribir a Ignacio Duch alancerado y me efigado mu con ella y cuando salia de la escuela hecho un poco de pùntilla y ejugado buen rato y estudiado lecciones que me tocaban por la tarde y a las 12 emos ydo alenterro de Jose Tomás quen pas descansa. La alumna Teresa Queralto Dia 27 Hoy cuando meallebado elimpiado la casa y despues meapeynado y mealabao las manos y lacara y ecomido y despues decomer esubido ala Escuela y hemos estudiado hemos leydo hemos escribido y ala Escuela eramos 46 y 288 tambien hemos ydo ala yglesia anir a misa y nos daron una candela por quemarla y para aser la ofertorio Y concluyda la misa y cadauno nos em ydo asucasa y al ser el medio dia ecomido junto con los de casa esido la hora leyer deyn ala Escuela esubido y hemos leydo unos escribido y hemos acido cuentas y ala Escuela heramos 49 La lumna Ramona Rubio Dia 28 Aer por la manaña heramos 50 chicos á la escuela y porlatarde no a sian escuela y yo me fuiste a comer en casa y por el camino camino mucho por hir dora encasa y por la tarde me fuiste al campo atrabayar un poco y por la tarde no asia Sol y por la noche estudio una hora La luna Antonio Farre Dia 29 Ayer estaba nublo tambien hacia gotitas y tambien por la tarde es la Escuela estabamos por la tarde 45 chicos leemos escribimos y damos las lecciones y tambien hacemos cuentas y por la Mañana salimos a las 11 y por la tarde salimos a las 5. José Nadal Dia 30 Aer pola mañana estamos a la escuela a las 8 y despues repasamos a leyer y despes estudiar y codade escribir y despes denorem la leguion y demos 51 niños Pelatade entemos a las 2 a la escuela y despues damos estudiar despues leyer damos leyer nosetos depes damos dibugar y depes damos marchar Ramon Balcells Dia 31 Aer mañana feamucho frio y bamos anar amisa y bamanar abusca bolets y despues agugar y despues bamanar abaila y despues y despues feamuchofio y despues bamfer unatorado decastañas y despues bamfer sarau Jose Llovet. Dia 4 (novembre 1915) Aier en la escuela estabamos 49 y por la tarde 37 Aier por la mañana hacia un poco de friyo porque estaba nubol y al media salio el Sol yzo es fuerza el biento y despues me puso a estudiar un rato y despues me ido á comer y cuando emos salido dela ecuela hacia Sol y por la tarde estabamos 37. La alumna Juan Queralto Dia 5 Este dia porla mañana estaba nublo y casi todo el dia hubo la niebla y en la escuela estabammos 19 niñas y 28 niños y por la tarde 37 entre niños y niñas y toda la tarde llovió La alumna Maria Solé Dia 6 Hoy á la mañana estaba nublo y a las ocho de la bespra se a muerto una mujer y a la bespra hacia unas gotas pequeñas y a la mañana entramos a las ocho y hemos leido y hemos escrito y despues hemos sido a la costura y heramos 50 y a la tarde heramos 41 hemos leido hemos escrito y hemos dado las lecciones y despues hacer cuentas y despues á salir La alumna Rosa Carles Dia 11 Hoy en la escuela por la mañana es tramos 9 en punto y estamos 49 y el Sr. Maestro los a hecho salir a jugarunrato deunpocito que se ajugrar cinco niños en la puerta apicardemanos y la Sra Maestra salio los vadicir que entren y depues los a hecho ginollar La alumna Rosa Carles Dia 12 Hoy hemos entrado á las 9 en punto ala Escuela y el Sr Maestro a Hecho leer alas de costura y en la Escuela por la mañana estabamos 46 y izo Sol y por la tarde estabamos 48 y el Sr Maestro a preguntado la lección alasdecostura y des pues nos a hecho leer anosotras porla tarde izo Sol y al Mediodia salia y seponia y al Mediodia estavanublo La alumna Dolores Solé Dia 13 Hoy hace muy viento y lo hace muy frio y yo bay ana arenta al riu am la tia y bam que da baubas de las manos y los peus tambe y taniam fred y bam aquaba de renta y bam marcha capacasa y cuan bam ariva acasa me ban abe de pentina y men bai ana ala Escuela sense menjar y por la tarde heramos 59 y por la mañana heramos 56 La alumna Angela Escabrós Dia 14 Hoy hace mucho viento y tambien hace mucho frio y despues hemos ido á misa y tambien hemos estudiado media hora y tambien hemos salido un rato á jugar y despues tambien han vailado un rato y por la mañanajugamos un rato asta Mediodia á cartas La alumna Francisca Nadal Dia 15 Hoy por la Escuela leemos escribimos y hacemos cuentas en las pizarras y por la mañana estabamos en la Escuela mientras chicos y chicas y tambien he ido al campo hecer remolachas en el campo que le llamamos la costa y tambien he rribado hejugado un rrato y tambien pesaron mucho y tambien por la Mañana hacia mucho frio y por la Mañana entramos a las 9 y salimos a las 12 y por la tarde etramos a las 2 y salimos a las 5 José Nadal Dia 16 Aer por la mañana setava nublo y acia biento y a las 9 enteremos a la escuela despues bamosleier y despues bamos salir a reqeo depes bamos donar la leccion despes y cabado dendoda la lecion el primer grado y despues aes cribi y des pues bamos marchar eremos a la cecuela 70 por la mañana. Por la tarde netamos a las 2 ala escuela y despues on pasemos a lerer despues damos escribir y acabado bamos anar aenetatos y eremos a la escuela 64. Ramon Balcells Resumen del dia 17 de Noviembre 1915 Mañana y bialluvido y despues a siamucho frio y despues musedicho loseñormaestro ales apunto alaescuela y des pues aleyer y des pues a recreo y des pues adonar las lecsiones y des pues ascribir y abia 58 niños a la tarde asiamucho frio y des pues estaba nubol y abia 60 niños José Llovet Dia 18 Hoy en la mañana esido en la plazeta esperarme para ir ala escuela y bementrar alas 9 en punto al en trar ala escuela vam anar aleer las niñas de costura an cabat de leer las niñas de costura ban leer los otros y anacabatdeleer los otros vandonar las lecciones el segundogrado y an cabat del segundo grado el primer grado an cabat dedo nar las lecciones el primer grado van escribir y ancabat de escribir vamsalir de la escuela en la escuela heramos 60 y tampoco hacia sol y tambien cay al guna gota y por latarde tampoco aciasol La alumna Amalia Carles Dia 19 Hoy enla escuela estabamos 59 porlamañana cuabdo mee lebantado mee peñado mee labado y me eydo aesmorzar y despues pronto asido la hora de subir á la escuela y por la tarde estabamos 60 y cuando salio de la Escuelaehecho unpoco de puntilla y despues me ido abarenar y despues meido agugar en la calle de cal targa y cuando eraunpocotarde mee ido acasa y ecerrado y me eido al fuego y alli ehecho unpoco de puntilla y esperamos a mi hermano Magín Queralto que le saliese de la escuela por la noches y cuando abenido ahecho lacuenta y cuando la atenido hecha nosemos ydo alacama á descansar y todo el dia yagut la boira y por la mañana la Sra Maestra nosaecho contar atodos los niños. La alumna Teresa Queralto Dia 21 Hoy cuando meallevado nevaba muicho y la nieve quecaya parecia almendras degorda que era yabia una nevadade medio palmo y ala mañana para subir a la Escuela etenido de pasar por cal paysano que por las boltes no podia pasar y por la mañana a la Escuela eramos 38 y por la tarde eramos 40 La Lumna Ramona Rubió Dia 22 Hoy alamañana que cuando meallebado la Gertrudis medesia frega losplatos y despues tepañare y suviras ala yglesia medesia Maria andabete agugar con Maria altarga y con Dolores y la Teresa y cuando to cuando tocen arrosario benporto acasa y aras arossario y adotrina y cuando bagaras de la dotrina estudiaras y despues de.... ala calle de cal targa y cuandosea tarde ben... y despues esperamos la Dolores quand rasan el rosario ydespues soparemos. La Lumna Maria Balcells Dia 23 Aier en la escuela estabamos 58 por la mañana 289 y cuando me he lebantado y despues me ido á estudiar un rato las lecciones que me tocaban por la mañana y por la tarde y despues me ido á esmorsar y despues pronto á sido la hora de ir á la escuela y cuando emos salido de la escuela por la mañana hacia un poco de friyo y por la tarde estabamos 57 por la tarde y en todo el dia no se á visto el Sol y cuando emos salido de la escuela por la tarde me ido á verenar y mee estudiado las lecciones que me tocaban por la mañana y no penso á contarlas y el Sr Maestro me á dicho que me poniese á la puerta. La lumna Juan Queralto Dia 24 Aier en la estaba nubol en la escuela estabamos 63 entre niños y niñas y estudio un rato y despues almuerzo y bajamos de la Atmella y cuando heramos en Montornes luego ja era la horade irnos á la Escuela cuando salimos de la escuela hacia sol y luego estaba nubol y comiesemos y luego era la ora de irnos á la escuela y el Sr Maestro me á dicho que me pone á la puerta La lumna Antonio Roig Dia 25 En la mañana entramos ala escuela alas nueve en punto y ala tarde entramos alas dos enpunto y en la mañana en la escuela heram cesenta y tres y en la tarde heram cesenta y cuatro y en la mañana y abie la nuve y en la tarde tambien y abie la nuve y en la noche en casa hay estudiado la leccion y tambien hay escrito el resumen del dia 24 d Noviembre de 1915 Ramon Morera Resumen del dia 26 de Noviembre de 1915 Mañana iya valanuve y bajandela mella teniamuchofrio y Sr. Maestro nos dise que las nueve en punto que estamos todos alapuerta mañana y avia 61 niños cuando entramos ala escuela el Senor maestro mos dise que estudiamos Francisco Llovet Dia 27 de Noviembre de 1915 Por las nueve entramos en la escuela y por las doze salimos por la mañana á las ocho en punto entramos hasta las ocho á hecho frio, de las ocho de la mañana á las cinco de la tarde calor de las cinco á las ciete un poco de frio. Por la mañana heramos 63 pola tarde 64 y el Maestro nosdije que tenemos que aprender las lecciones todos Ramón Pont Dia 28 de Nobiebre de el año 1915 Y cuando me elaban aestudiado un poco y despues ainado a misa y despues tambien ay jugado un rato y tambien despres de comer hay anado arosario y despres bam salir de doctrina bay escribir media ora y despres abia leydo un poco y despres abia estudiado las lecciones de mañana y oi estaba nubol y hacia frio y bai anar alera asacar sacas y despres bay leier un poco Lalumna Juan Anglarill A la mañana hacia frio y despues salio el Sol y despues hacia calor y despues semborabe y 290 despues a la una atornado a salir otravez y despues cuando salimos de la escuela hacia frio y despues a qui dal arriba y ba quel hombre de cal taygido tenia fuego Antonio rogs coge untronco de fuego y ya hacemos un fuego y se calentemos tos y a la mañana 66 y a la tarde 62 Manuel Clarissó Dia 29 Noviebre del año 1915 Llovido e cho Sol en maña 58 nuvulos y era 54 por latade veto la va do la cara mello y teado nurata y comer y a lata teclami de pecs y la cueta geca ape lata en casa de gaves capa la escuela en sada come guar vieto a casa en pelota. Laalumna Ramon Balcells Niuvo Dia 30 de Nobiembre de año 1915 Hoy mucho baro y nos encuciamos mucho las alpardenyes y me bia estudiado las lecciones y hay esmorzado y el padre esta Muy contento y enla escuela bia escribido mucho y bia dado las lecciones en la escuela y hoy abia mucho calor y la madre esta muy contenta y elpadre mea mandado asacar palla y el padrino mea decido quetaquesa la porta LA alumna Ramón Cardona Dia 1 diciembre 1915 Enlas 9 enpunto entras ala escuela leyemos y depues sutimos agugar un ratito y de pues nemos a danos las leciones y despues aescribir. Eramos 69 eramo LA alumna José Queraltó Dia 2 de Diciembre de 1915 Haier por la mañana en la escuela eramos 65 y por la tarde noacieron escuela por que era Juebes y porla mañana hacia sol y por latarde nomas unpocito y tambien un pocito de Biento icuando llego acasa meponia acomer y despues meponia a cer las libreta y despues á jugar unrrato y despues a estudiar las lecciones unaora La alumna Antonio Planell Dia 3 de di siembre delaño 1915 Ayer en la escuela por lamañana esta bamos 62 y por tarde 58 quandome lebantado mee labado y despues me ydo me lebantado mee labado y despues mee ydo aesmorsar y despues ponto á sido la hora de subir á laescuela y cuando emos salido de la escuela asia calor y cuando emos salido de laescuela por la tarde me ydo á merendary despues mee ydo a gugar á pelota La aluma Marcelino Queraltó Sabado El Resumen del dia 5 de Diciembre de 1915 En la Escuela leemos, escribimos y damos las lecciones y el sabado por la tarde divugemos y hoy eramos 54 en la Escuela. Hoy hacia Sol, y estaba el cielo despejado y no hacia biento, que hizo un dia muy hermoso. Tambien van niños y niñas de la Amelllla y niños del Masdelbondia y tambien de Montoliu. El Señor Maestro de Montornés nos deci el sabado que al domingo a la mañana tenemos de ir a oir la santa misa y por la tarde tambien hemos de ir al Santo Rosario y despues estudiar una hora y despues a gugar un rato sin hacer mal a nadie Ramón Vilanova Dia 7 Hoy por la mañana estabamos 64 a clase este dia a estado todo el dia nublo y a la tarde estabamos 63 y cuando escribiamos bajó el Sr Cura y antes de salir nos hicieron cantar el imno a la fiesta del arbol y no hemos hecho cuentas La alumna Maria Solé Dia 8 de Diciembre Hoy a la maña hizo sol y en la escuela estamos 70 aclase y el Sr. Maestro nos decia la vista al libro y cuando salimos pasaba lista y nos dice a quien le toca de hacer el resumen y respondo un servidor. Y por la tarde estamos 68 y el Sr. Maestro nos decia hoy es tarde de copia esto quiere decir que se a de hacer la letra bien El alumno José Carles Dia 9 de Diciembre Hoy dia de fiesta la Porisima Concepción se adicho la misa cantada Y por la mañana hizo un dia un poco nublado por las ocho y a hacia sol y por la tarde hizo sol hasta las 6 y despues hacia una corriente de aire El alumno José Carles Dia 10 de Diciembre Hoy a la mañana hacia un sol calinete ya à la escuela heramos 66 y hemos escrito al encerado y hemos dado lecciones que son Gramatica Geografia Aritmetica. A la tarde heramos 61 niños y niñas y mientras tanto hacemos mucha rebulucion i * nos decia que estudiamos con las ojos y tener la lengua quieta y hemos escrito y nos ha hecho firmar a una carta y por hoy nada mas. La alumna Rosa Carles Dia 11 de Diciembre (1915) En las nueve en punto entramos a la escuela leemos y despues a gugar a la plasa y despues a escribir y despues salir a comer y despues agugar heramos ala mañana 64 y despues a la tarde heramos 63 niños hacia un poco de calor y no gaire viento El alumno Jaime Queralto Dia 12 de Diciembre de 1915 Hoy en la escuela estavamos 64 por la maña el Sr Maestro se aido en Tarrega que la hermana de Sr Maestro hacia clase y porla trade estavamos 64 y la se Sr Maestra nos ha hecho hacer divujo los que no tienen divujo escrivien La alumna Rosa Carles Dia 13 de Diciembre Hoy hace muy viento del Norte y lo hace muy frio y era el Santo de Santa Lucia y totom anave mol arrupid y tambien era mercado á Tarrega y bam fer medio dia de fiesta y tamvien bamanar a misa y bafe Sol todo el dia pero no tenia virtud y yo bay anar afierva y bai que da bauba de las manos y men bai anar acasa y bai fer foc y me bai ascaufa les mans y los pies y ala Escuela heramos 64. La alumna Angela Escabrós Dia 14 de Diciembre Hoy hace frio pero hace un buen Sol y en la Escuela por la mañana estavamos en la Escuela 62 y por la tarde estavamos 59 y por la tarde el Sr Maestro nos hacia hacer cuentas en la pizarras y por la mañana hacia escribir alas de costura en la pizarra La alumna Francisca Nadal Dia 15 de Diciembre Hoy estabamos en la Escuela por la mañana estabamos 60 por la tarde estabamos 61 y escribimos leemos y hacemos cuentas y tambien en la escuela entramos a las 9 y salimos a las 12 y por la tarde entramos a las 2 y salimos a las 4 y tambien nos da las lecciones por la mañana y por la tarde no nos las da. El alumno José Nadal Dia 16 de Diciembre Arey por la mañana entamos a las 9 de la mañana supusemos aleyer y despues bamos aleyer y pues bamos salir a receo y despues damos estudiar la leccion y despues acebuir y des pues bamos seil y eramos 62 ala scuela. Por la tarda no ban dar scuela por lo Juebes La luna Ramon Balcells Resumen del dia 17 de Diciembre 1915 Aer por lamañana y llubio un poco y despues a les nuebe apunto alaescuela y despues vamos a la escuela y des pues a recreo y des pues adonar las lecsiones y despues a escribir y abia 55 niños por la mañana y por la tarde 55 niños por la tarde Jose Llovet Nota del dia 17 de Diciembre de 1915 Se me ha olvidado poner el Resum que esta noche tan estraordinaria que hacia muchos truenos y des pues hacia muchos relampagos y des pues que caia mucha lluvia y calamarsa Jose Llovet Dia 18 de Diciembre Aier en la escuela por la mañana eatabamos 49 cuando me he levantado me he lavado y me he estudiado las lecciones que me tocaban por la mañana y por la tarde y despues me ido a esmorsar y pronto á sido la hora de ir á la escuela y ha bajado al Sr Cura para dar doctrina y a dicho al 2º grado que no diesen doctrina porque bajaria el Sr Cura y por la tarde en la escuela estabamos 50 y cuando hemos salido de la escuela por la tarde estaba nubol y todo el dia tiraba el viento de llevan La alumna Juan Queralto Dia 19 Hoy en la mañana eido al regr acoger olivas y ancabat vam dinar y ancavat de dinar vay anar ajugar un ratito y tampococia sol cay gotas y por la tarde tampoco hacia sol tambien cay al gunagota La alumna Amalia Carles Dia 20 Hoy en la escuela estabamos 59 por la mañana y cuando mee levantado navado y peñado y despues aesmorzar y pronto asido la ora de 291 subir ala escuela y nos hemos puesto a leer todas las de costura y despues nos hemos ido al lado de la Sra. Maestra atrabajar y porla tarde no habia pensado y el Sr Maestro me a dicho que me poniese ala puerta y los he contado y estabamos 50 y cuando he salido de la escuela por la tarde mee ido ame rendar y despues ajugar en la calle de casa targa y alli jugabamos afortat y jugagamos con Maria Solé y Dolores Solé y Rosa Carles Tomas y Maria Balcells Laalumna Teresa Queralto Dia Hoy cuando me alle bado me a peynado y despues elimpiado casa y e tomado el libro y me puesto as tudiar y despues ecomido y despues de comer me alabado las manos y la cara y esubido ala Escuela y porla mañana estabamos 39 y por la tarde estabamos 36 y cuando esalido de la Escuela y cuando esaliso aya hacido la cuenta La alumna Ramona Rubio Dia 9 de Enero de el año 1916 Hoy por la mañana añado amisa y despres cuando hay bajado y me hay lavado lacara y las manos y des pres y en la escuela estamos por la mañana estamos 40 y por la tarde estamos 27 bay leer un poco y despres tanbien mestudio las lecciones y despres bay anar por las solanes a coger aseitunas y que son muy gordas La alumna Juan Anglarill Dia 9 Enero de al año 1915 Melebato y medero y tudi unrato acefio ace sol ace mue guado unrato y de glies anaamisa y pues unrato acome asasa y roalatina bilto guara alapelota Solo acemre latale acefio un rato alapelota aceure y despues agura en niños de geires alatina y un atuda lasino de mas. Ramón Balcells Hoy por la mañana ha bia glasat mucho y yo en casa me bia estudiado una hora y a el por la mañana de niños abian 45 y por la tarde 47 y en la escuela hay donat las lecciones y bay estudiar y escribir y en casa tambien bay escribir el dictado y despues a jugar un ratito en la plaza y Hoy por la mañana bay esmorsar la alumna Ramón Cardona Dictado del dia 11 de Enero 1916 Por la mañana eramos 51 y por la tarde 54 y despuescriana ajugar un ratito vai sopar y despues adormir por la mañana tanvien vai amorzar y despues vai anar ala escuela y despues vai atudiar las leciones La alumna José Queraltó Dia 12 de Enero Del año 1916 Cuan de me abia lebantado me abia ir alabarme y despues aesmorsar y porto asido la ora de subir ala escuela y por lama ñana en la escuela es tamos 50 por lama ñana y por la tarde estamos 52 por lama ñana abiala boira asalido y cuando salimos de la escuela asia sol La alumna Marcelino Querraltó Resumen del dia 14 y 15 de Enero de 1916 En la Escuela de Montornés el dia 14 heramos 292 49 y estaba claro y despejado y tambien hacía Sol y el 15 heramos 44, y tambien estaba despejado y hacia Sol y en la Escuela cuando entramos en la mañana y estudiamos el libro de leer y despues cuando habemos leido estudiamos las lecciones y cuando habemos dado las lecciones salimos al recreo un cuarto y despues escribimos al dictado y despues cuando hemos escrito cantemos una oracion y salimos hasta las dos. Y por la tarde cuando entramos en la Escuela leemos el libro que tenemos de leer y cuando habemos leido escribimos copiando del libro; y hay dias que cantamos la fiesta al arbol que es muy bonita; y despues cuando hemos escribido hacemos las cuentas y problemas y despues cantamos la misma orción y tambien salimos. Ramón Vª. Dia 16 de Enero Este dia por la mañana hacia un sol muy calñiente pero a la mañana antes de ir a Misa hacia frio porque estaba todo helado y estaba tan blanco que parecia que habia nevado y por la tarde tambien hizo sol toda la tarde. La alumna Maria Solé Dia 19 (gener 1916) A las nueve entramos a la escuela leemos y despues a gugar un ratito y despues a dar las lecciones y por la mañana eramos 43 y por la mañana tambien y habia la boira y por la tarde tambien y eramos por la tarde 46 por hoy nada más El aAlumno Jaime Queralto Dia 20 A la mañana estaba la boira y a la tarde lomismo y a la mañana fuimos amisa con mucha educacion y a la tarde a rosario y paso un hombre de la montaña que cantaba goichs de la Madre de Dios y por hoy no le digo nada mas La alumna Rosa Carles Dia 21 Hoy a la escuela hemos ido a la 9 y despues todos los niños y niñas hemos subido las libetas arriva al Sr Maestro y despues la niña de costura al cavo de pocorato el Sr Maestro y nos hadicho que tenemos queir a la pisara y nos ha dicho escribe y despues de escribir hemos ido atravajar y es tavamos 46 y por la tarde es tavamos 46 hemos idos a las 2 y ense que hemos entrado Jaime Balsells ha dicho el Sr Maestro que havia de pasar lista La alumna Rosa Carles Dia 22 Este dia ha estado la niebla y a las 9 de la mañana fuimos a la Escuela y porla mañana estavamos 52 y por la tarde 50 y hacia mucho frio y en la Escuela el Sr Maestro por la mañana nos hizo leer y dar las lecciones y nos hizo escribir y tamvienvajo el Sr cura a preguntarnos la dactrina y de la doctrina nos preguntó que es pecado decuantas maneras el pecado y otras y por la tarde leemos mia amigo el arbol y dibujamos y los que notenian a escribir y el Sr Maestro hizo arrodillar a Juan Queraltó a Filomena Bergada y a Rosa Nadal porque no estaban quietos y la Rosa Carles Tomas hizo el resumen La alumna Dolores Solé Dia 23 Hoy hace frio por que habia la niebla y todo estaba mojado y yo me fui a misa y habia mucha jente y cuando ibamos salir de misa y me fui a jugar y despues abisperas y a doctrina y cuando salimos da doctrina me fui abailar y tambien habia muchas mujeres y todas nosotras niñas mas pequeñas jugabamos a sambia ala era de casa matildes y hacia mucho frio y por la bespera nos marchamos acasa La alumna Angela Escabrós Dia 24 Hoy hace mucho frio y tambien hacido por noche una helada y tambien habia la niebla y tampoco hemos visto el sol y en la escuela por la mañana estabamos 62 y por la tarde estabamos 58 y el Sr Maestro por la mañana nos da las lecciones y por la tarde nos hacia escribir y leer y hacer cuentas y por la mañana me lavao las manos y la cara y me peina y en la escuela entramos a las 9 de la mañana y por la tarde nos hemos esperado jugando en la placeta y entramos alas 2 en punto La alumna Francisca Nadal Dia 26 (gener 1916) Hoy por la mañana habia la niebla y tambien havia una helada y tambien hacia mucho frio y por la mañana estabamos estabamos por la mañana y por la tarde 55 y tambien entramos escribimos y leemos y por la tarde escrimos y leemos y hacemos cuentas y por la bespra tambien habia un comediante. José Nadal Dia 27 Por la mañana entamos a la escuela a las 9 y despues estudiamos y despues estudiamos las lecciones y despues acrebir bamos.... y por la mañana eremos a la escuela 57 Por la tarde entamos a la escuela 24 despues leer y despues ascribir y despues asercuentas y despues bammarchamos y por la tardeeramos a laescuela 34 Ramón Balcells Dia 28 de Enero de 1916 Cuando me levante esmorse y estudio la lecciones que me tocaban por la mañana y por la mañana estabamos 50 y pronto ha sido la hora de ir á la escuela y cuando salimos de la escuela por la mañana me hido a casa a comer y á media tarde ha marchado la boira y se a puesto el sol ya venido otra vez la boira y no a marchado en toda la noche y* estaba todo el dia en la cama y luego ha sido de noche y me ido a casa y luego ha cenar y despues al fuego á calentarnos y luego ha la cama a descasar La alumna Juan Queraltó Dia 29 Hoy en la escuela por la mañana estavamos 53 y por la tarde los mismos cuando me levanto melabo y despues a esmorsar y pronto ha sido la hora de ir a la escuela y cuando entramos nos hemos hido a leer todas las de costura y despues atrabajar y cuando hemos salido de la escuela por la mañana nos hemos hido a comer y despues a estudiar las lecciones que me tocaban por la tarde y cuando an sido las 2 mehe lavado parair ala escuela y cuando hemos salido mehe hido amerendar y despues a jugar y cuando hasido unpoco tarde me he hido a casa y luego a cenar y todo el dia ha sido la boyra La alumna Teresa Queraltó Dia 30 (gener 1916) Hoy por la mañana heramos 46 y por la tarde heramos 53 a mañana me halevantada dela cama mucha y mea lavado diaretado los paltos y despues asido apariarlos colomes y despuesmediasi ala escuela mebia cedabanacasa y cuando salia de delaescuela mebayana a casa y las dosermenas sedanyeraluerto y cuando suben del uerto y otordesmaday arrialascuela y cuando baja de la escuela meba aver a descar palla y despues me do arriagarra. La lumna Maria Balcells Dia 31 Hoy cuando me he lebantado he reglado casa y despues me he peinada y despueshe comido y como no me trobaba bien me he ydo a misa ni a rosario no me he movido ... de casa y antes de cenar hetomado el libro y me apuesto astudiar La lumna Ramona Rubio Dia 31 Hoy en la mañana he ido ala escuela hemos leido primer las niñas de costura y despues los otros niños y niñas y despues aescribir y en la escuela heramos 55 y tampoco hacia sol y hoy ha marchado la boyra y por la tarde tambien he ido a la escuela y tampoco hacia sol y en la escuela heramos 56 La alumna Amalia Carles Dia 1 de febrero de 1916 Sr D. Jose Guillermo Presente Hoy 1 de febrero de 1916 Muy apreciado Maestro. De paso por Cervera nos fuimos a la Universidad a visitar el Museo con mi padre. Al entrar vi el camello y un perro muy gordo y en cima del camello habia una mona y mirando vi una rata y un murcielago y una serpiente derecha en un arbol y la zorra que se comia una gallina y un gato mosquero y al lado habia otro gato que parecia un perro de gordo y tambien vi una calavera de mujer y otra de hombre y aquel padre dice ya ves niño lo que tenemos nosotros pues mirate aquellos pajarillos pequeños de hoy y un servidor dijo son muy hermosos y muy pequeños y el dice haber si puedes cazar alguno como este y despues vi un pajaro muy grande y le dijo que pajaro es este que te parece pues es el buitre y al lado de el habia un cocodrilo muy gordo y un servidor vi un pajaro debajo y le dijo este ya loconozco y el dice que pajaro es yo le dijo la guinia o pintada y vi perdices y gachos y este que lo conoces dijo parece un ombre me 293 parece que es el chimpanse el dice donde te lo has encontrado y yo le dijo en un libro que tambien vi una forma de animal como este y debajo decia chimpanse con dos pavos reales uno en cada lado y ello dentro de una vidriera con un moniato a la una mano y a otra un palo y despues dijo que es esto de aquí tierra hueso de ballena y el me dice si te llevas este ueso te lo doy y mirando vi una pulga muy aumentada vina niño que te la enseñare la filochera pues la conoces dijo si señor pues aquí chupa la vit y despues esto que aquí ves es dioses que adoraban los moros y despues nos enseño toda clase de piedras y maquinarias y cuando marchamos me dice mira este cuadro haber si conoces de que esta hecho y yo me lo mire y lo conoci esta hecho de plumas pues parece que todo lo conoces y cuando salimos en un escaparate habia monedas de todo el mundo y despues nos enseño donde comian y la iglesia SSS El alumno José Carles Hoy dia 1 de Febrero Hoy cuando me alebantado de en la cama me hay la bado la cara y des pres hay ñado amisa y cuando hay bajado hay asmorzado y en la as cuela astamos 40 y por la tarde estamos 55 y des pues hay estudiado un poco y despues tambien hay escribido media ora SSS El alumno Juan Anglarill Dia 2 Febrero Á misa mela taro puedo porfeso caderela hace solo juado la pelota y tehalo la lecineis de la mañana a rosario y latina ere dia de las cadelas maredeude cadela leciones de mañana fera lacaeta la pelota hace solo y por la mañana hace frio por la mañana juado la pelota rosario misa feulo lotina somo profeso por la mañana cadelas y forucadelas la pelota y banala por la terde hace fo por la mañana El alumno Ramon Balcells Dictado del dia 5 de febrero 1916 Por la mañana 32 llovio mucho y por la tarde tanbien lluvio mucho y por la tarde 25 por la mañana al salir de la escuela bai dinar y despues bay a dormir La aluna José Queralto Dia 6 De febrero de a ño 1916 Aier por la mañana estamos 31 y por la tarde 29 cuando melebanto a esmorçar y des pues pronto ha sido la hora deir á la escuela y despuesemos hemos hido acomer y todo el dia hahecho un poco de frio y despues de comer me he ido alaescuela y cuando sali ajugar Laalumna Marcelino Queralto Dia 9 de febrero de 1916 En el domense bay anar a misa y en surtin de misa bay estudiar y despues abia esmorzat y despues ha jugar un rato en la calle a la pelota y despues a dinar y despues bay anar a rosario y despues a doctrina y en sortin de la doctrina bay barenar y despues a jugar y cuando se ba fer bespre bay sopar y despues a dormir y domense tambien bay bailar mucho y en casa bay escribir mucho y el padre me ba decir que 294 pasesa olivas y despues vay anar ala escuela. Ramón Cardona Resumen del dia 8 de febrero de 1916 En la Escuela de Montornés cuando entramos eb la mañana estudiamos el libro de leer y despues estudiamos las lecciones y despues de repasarlas salimos al recreo un cuarto entremos de recreo damos las lecciones y cuando las hemos dado los de el segundo grado y despues escribimos y despues de escribir salimos, a las 12, y en la mañana a las 9 porque tengan más tiempo de venir los forasteros y á la tarde entramos a las 2 y a la tarde cuando entramos leemos otro libro y despues y despues tambien escribimos y despues hacemos las cuentas y problemas y tambien hay dias que cantamos la fiesta al arbol y cuando salimos tanto por la mañana como la tarde cantemos una oracion; y ayer a la mañana heramos 37 y a la tarde 46. Al domingo el Sr. Maestro nos dice que tenemos de ir a misa, Rosario y doctrina cristiana. Y ayer llovió un poquito y se paseaba la neblina por las puntas y llovió mucho que casi nos espantava de pasar por el rio y de ir a Montoliu. Ramón Vilanova Dia 8 de Febrero de 1916 Ayer por la mañana en la escuela eramos 43 y por la tarde enla escuela eramos 48 y porla manana no asia sol y llovia y porlatarde tambien no hacia sol y tambien llovia y cuan vamossalir de la escuela por la tarde nos vamos ir corriendo en casa Alupna Antonio Planell Dia 16 Este dia por la mañana fuimos a cuartos de dies a la escuela y estabamos 36 niños a clase y por la tarde 38 y por la mañana estaba nublo y no salió el sol hasta que fue tarde y todo el dia hubo nubes y como hacia mucho viento era frio pero a la tarde se paró y por las calles del pueblo casi hacia calor y no hacia claro La alumna Maria Solé Dia 17 Hoy por la mañana hizo sol pero tambien hacia mucho aire y en la Escuela estamos 48 alumnos y por la tarde hacia muy aire y frio. El alumno José Carles Dia 18 A las nueve en punto entramos a la escuela y el Sr Maestro nos hacia escribir en la pisarra y nos deci que un puchero sense tosino no sera bueno y un altra que ni hayse tocino es buena y tambien a los hombre del campo que trabajan si les porta la comida y se descuida de posar tocino y sal y el hombre le deci hada capa casa que esta comida no es buena y el hombre no podra trabajar sense comer y no podra dar alimento prontos y una tierra que no se dona abono no crecera un poco y en la Escuela eramos 55 y despues a escribir y salir y por la tarde eramos 56 y despues hacia mucho aire y tambien hacia un poco de Sol y establa nublado por la vespra por hoy nada más El alumno Jaime Queraltó Dia 19 A la mañana hacia un poco de aire y a la tarde lomismo y tambien hacia un poco de sol y a la mañana bajo el Sr Cura y nos pregunto un poco de doctrina y por hoy no le digo nadamas La alumna Rosa Carles Dia 20 de Febrero de 1916 Hoy es domingo an dicho la misa a las 10 y la dicho el Cura de Mas devondia hemos salido de la Yglesia y los hombres se pusieron en la plaseta y despues en seguida sevajaron a la la plaza y se pusieron a gugar a pelota y por la tarde andicho el Rosario hemos ido a la doctrina y cuando salimos hemos y al vaile y a hecho unbuen sol Laamulna Rosa Carles Dia 21 Este dia por la mañana estabamos 55 y hemos escrito en el encerado y despues hemos dado las lecciones y tambien hemos salido a jugar y despues a escribir y cuando hemos acabado de escribir el Sr Maestro nos ha leido la carta de D. José y D. Antonio que es la contestacion de la que escribio una alaumna de la escuela y despues cuando acabado de leerla a hecho decir a los niños el significado de la carta y al mediodia se levantaron unas nubes que tapaban el Sol y a las 2 entramos a la Escuela y estabamos 56 por la tarde hizo Sol y en la Escuela el Sr Maestro nos hizo leer y a los de primer gardo que escribian al encerado les a hecho hacer una regla de tres y ha dicho los que tengasen duda que fuesen al encerado y despues hizo leer a los pequeños y des a escribir y despues de escribir hacer cuentas y despues emos salido y porlamañana hacia viento y por la tarde tambien pero notanto como ala mañana y perel pueblo hacia muy bueno pero porlos campos frio porque hacia mucho viento La alumna Dolores Solé Dia 22 Hoy hace muy buen tiempo y por la mañana yo mefui a rentar con la tia delante del pueblo y yo por la mañana fui a la Escuela y por la tarde ya fui y por la tarde eramos 60 y cuando eramos a la pizara V*. Vavenir y me ba decir hoy as ido arentar y ya la ajudas bien atu tia y yo le bay si Sr. La alumna Angela Escabrós Dia 25 Ayer por la mañana estábamos 54 y tambien nebava y tambien entramos en la escuela a la 9 y salimos a las 12 y tambien escribimos y nos da las lecciones y por la tarde leemos escribimos y hacemos cuentas José Nadal Dia 25 Aier por la mañana hacia frio y habia nieve y entramos a la escuela a las 9 y bamos leer y despues estudiamos la leccion y despues a dunar la leccion y despues a escribi y despues marchamos y el señor Maestro nos ba decir que la 1 entraremos a la escuela y por la mañana eramos 50 Y por la tarde estramos a la escuela bamos leer y despues bamos escribir y despues bamos aser cuentas y despues bamos macha y por la tarde eramos 52 Ramon Balcells Dia 26 de febrero de 1916 Hoy en la escuela por la mañana estabamos 38 y por la tarde 41 Cuando me levanto esmorzo y pronto ha la escuela y cuando hemos salido de la escuela por la mañana a comer y otra vez a la escuela y cuando hemos salido de la escuela por la tarde me he ido casa amerendar y luego se ha hecho de noche y despues ha cenar. La alumna Juan Queralto Dia 28 Hoy hacia buen sol y mucho caliente y fuiste a misa y a rosario y a doctrina y estudiado un rato y penao y lavao la cara las manos y por la tarde me fuiste a la placa a ver el vaile y nosotras fuimos al corral a jugar un rato asta la noche y despues me fuiste a casa a comer una llesca de pan y un tall de butifarra. La alumna Francisca Nadal Dia 28 Hoy en la mañana eido a la escuela hemos leido primer las niñas de costura y despues los otros niños y niñas y despues aescribir hacia sol y tambien seponia y por lamañana heramos 49 y por la tarde tambien eido a la escuela y tambien hemos leido las lecciones y los otros niños y niñas an leido y tambien hacia sol tambien seponia y tambien habia nieve y por la tarde a la escuela tambien heramos 49 La alumna Amalia Carles Dia 29 Hoy en la escuela por la mañana estavamos 45 y por la tarde losmismos y cuando melevanto me lavo y despues a esmorsar y despues pronto ala escuela y porlamañana hacia Sol y a las 2 se hapuesto nublo y luego se hapuesto a llover y cuando hemos salido de la escuela porla tarde me ido acasa a merendar y despues mee ido al horno y despues luego a cenar mee ido al fuego y pronto a descansar La alumna Teresa Queraltó Dia 1º Hoy cuando me he levantado mea peynado y des pues de reglado casa y me he lavado las manos y la car y he comido y he subido ala Escuela y es tavamos por la mañana 53 y cuando he salido he comido y me estudiado la leccion y esubido ala Escuela y por la tarde estabamos 59 La alumna Ramona Rubió Dia 2 Hoy por la mañana eramos 52 medialedan todo ie comido y despues measido lacama iescobrado iedado comer alas palomas y despues me enpañado Dia 2 de marzo de el año 1916 Hoy pòr la mañana cuando mi habia alebantado por la cama me bay la bado la cara y las manos 295 y aecho una cuantas gotitas y despues tambien echo Sol y en la escuela estamos 52 y por la tarde 60 El alumno Juan Anglarill Dictado del dia 10 de Marzo de 1916 Hoy por la mañana bacia un poco de viento y Hoy por la mañana tambien abia anado ha misa y en sortin de misa habia esmorzado y abia hanado a la escuela y en la escuela abia estudiado y escribido y leido y cuando bay sortir de la escuela abia estudiado un ratito y despues a dinar y cuando bay dinar bay anar ha jugar un ratito en la plaza a la et y a la tarde tambien bay anar a la escuela y la escuela por la mañana heramos 60 y por la tarde 61 El alumno Ramón Cardona Dia 12 de Marzo de 1916 Haier por la mañana cuando me a lebanto melabo lacara y las manos y mebair amisa y cuando salio me baiira armorzar y me baig ir a jugar un rato y despues nos bamos ir enuna era a las villas de un chico que se llama Jose Sala y por latarde es tava nublado y estaba llober y mebai ir arrosario y a doctrina y hacer la libreta y hace arresumen y amerendar Antonio Planell Dia 11 de Marzo 1916 Por la mañana eramos 46 y por la tarde 50 y tambien hacia sol en las dos en punto estramos a la escuela y por la tarde entramos a las 2 en punto y despues vai sopar y des a durmir y por la mañana vai armozar y des pues vai ana ala escuela y por la mañana vai astudiar un rato y des pues vai astudiar lasleciones Alumno José Queralto Dia 13 Aer por la mañana estamos 61 y la tarde 61 ..todo el dia asi vuen sol que casi maba y cuanto me le van to per morsar ... ha la barme y por la noche es tudiar las lecciones y por la mañana acher la cuenta Lalumno Marcelino Queraltó Resumen del dia 14 de marzo de 1916 Hoy somos martes; y en la Escuela de Montornés eramos en la mañana cinquenta y nueve y en la tarde sesenta y dos cuando entramos en la escuela estudiamos el libro de leer y despues vamos a leer con el Sr. Maestro y cuando hemos leido estudiamos las lecciones y despues de estudiar un poquitolas lecciones salimos al recreo un cuarto y cuando entramos de recreo vamos a dar las lecciones al Sr Maestro y despues cuando hemos dado las lecciones escribimos al dictado cada mañana y despues nos da un poquito d’esplicaciones y cantamos una oración y salimos. En la tarde entramos a las dos y en la mañana en las nueve por que tengan mejor tiempo de llegar los forasteros que van muchos de dos o tres pueblos forasteros y salimos a las doce. Y cuando entramos a la tarde leemos otro libro y escribimos de copia y cuando y cuando hemos escribido hacemos las cuentas y salimos y al savado leemos otro libro que no es igual y nos mas lo leemos el savado en la tarde y a la tarde dibujamos Ramon Vilanova 296 Resumen del dia 15 de marzo de 1916 Hoy miercoles por en la mañana hacia buen tiempo y por la hacia muy biento y estaba nublado y caia alguna gota y por en la escuela de Montornes y por la mañana eramos 60 y por la tarde eramos 61 y por la mañana en sido a en la escuela acemos abamaria prisima y despues se estudiamos y despues sestudiamos las lecsiones y despues salimos unrato arregreo y des nemos adonar las lecsiones y despues escribimos al dictado y por la tardecon entremos en la escuela tambien acemos abamaria y despues estudiamos y despues anemos aleer y despues escribimos y despues anemos hacer las cuentas y en riban en casa acemosabamaria prisima y basamos la mano al padre y la madre y los que ay y despues acemos las cuentas y despues estudiamos las lecsiones y juimos agagar Jaime Vilanova Dia 18 Este dia por la maña en la escuela estabamos 48 y estaba nublo y bajó el Sr. Cura a preguntarnos la doctrina y por la tarde hizo sol toda la tarde y estabamos 51 a clase y despues de salir de la escuela nos fuimos a la doctrina La alumna Maria Solé Dia 19 Hoy por la mañana hizo sol pero tambien hacia mucho aire y a las nueve se paro un poco pero a la tarde se esforzo Y a la tarde hacia sol y a la bespra llovio un poco El alumno José Carles Dia 20 A la mañana habai salido el sol y fuimos a la escuela era 55 yentramos a las nueve en punto y la Ramona Rubió llego a la escuela que ya hacia una hora que estabamos y a la Angela escabros y ya hacia media hora que estabamos y les hadicho porque habian llegado tarde que cada dia que se esperasen en la plaseta a la tarde a las dos y tambien nos ha explicado un poco de Geometria nos ha prguntado lo que era cuerpo y a a la Maria Solé le ha hecho hacer un cuerpo porque tenia largo aancho y grueso y al Jose Carles le ha hecho hacer una superficie qe tenia lar y ancho y a la una se ponio a llover y de fuerte Y a la tarde a la escuela eramos 48 y a la Maria Balsells bino tarde y le a preguntado porque benido tarde y ella hadicho porque llovia y * le ha dicho que estabamos todos y a llovido mucho y nos ha preguntado las lecciones y Juan Llovet tanbien le hadicho porque habia llegado tarde y le ha dicho que no habia su madre y * le ha dicho que se rodillese toda tarde y por hoy no le digo nada mas La alumna Rosa Carles Dia 21 A las nueve entramos a escuela leemos y pr la mañana eramos 57 y hacia un buen sol y por la tarde a los vajo el Sr Cura a decirnos que en las 6 habiamos de hir a doctrina y por la tarde eramos 58 y tambien estaba despejada y por la vespra hacia un poco de frio y por hoy nadamas El alumno Jaime Queralto Dia 22 de Marzo Hoy en la escuela por la mañana hacia un vuen sol y estavamos 50 y Ramon Balsells cuando ha venido a la escuela sin lavarse la cara y el Sr Maestro la a pegado y le hadicho que se la vase la cara y la niña de costura hemos escrito al enserado y el Sr Maestro nos hadicho que al 15 de Julio sal dra un eclicse y se pondra a delante de la luna de las dos de la mañana asta las seis y por la tarde esta vamos 48 y cuando hemos entrado la escuela las niñas de costura hemos dado la leccion hemos hecho las cuentas La alumna Rosa Carles Dia 23 (març 1916) Este dia por la mañana a hecho sol y en la escuela estabamos 47 y a los del segundo grado hemos escrito en el encerado y por la tarde eatabamos 46 y por la mañana hemos leido hemos escrito y tambien hemos dado las lecciones y por la tarde tambienhai sol y por la tarde no hubo clas y fuimos a la doctrina La alumna Dolores Solé Dia 24 Hoy hace muy buen dia y no fui el Sol en todo el dia y por la tarde hacia gotas y por la mañana el Sr Cura bajo a la Escuela y cuando escribiamos * nos dijo que habiamos de dar la doctrina y por la mañana nosotras niñas cortabamos acostura con papeles y cuando nos fuimos a dar la doctrina el Sr Cura nos dijo hoy haremos la doctrina enves de hacerla mañana y la misa enves de hacerela alas dies la diremos alas seis de la mañana y el Sr Maestro no dijo ya lo direis en vuestras casas y nosotros niños y niñas hemos contestado que si que lo diriamos y por la mañana en la Escuela eramos 44 y pr la tarde eramos 65 entre las niñas de costura La alumna Angela Escabrós Ayer hacia Sol estaba nubulo cuando me le vanto me fui a misa y por la tarde me fui al rosario y a doctrina y despues a merendar y despues agugar La alumno Antonio Farre Resumen del dia 27 de marzo de 1916 Cuando entremos en la Escuela fuimos a decir al Sr maestro si a descansado V bien en la mañana y leemos el libro de leer todos y fuimos a leer con el Sr maestro el segundo grado y despues el primer y cuando hemos leido todos estudiamos un ratito y despues salimos al recreo un cuarto, menos las de costura y cuando entramos damos las lecciones al Sr maestro y en la mañana escribimos al dictado y nos da un rato de esplicaciones y salimos y en la tarde entramos en las dos y en la mañana en las nueve por que tengan mejor tiempo de llegar los forasteros y estaba nublo y clareaba un poquito el sol El alumno Ramón Vilanova al salir de la escuela me fuiste yo y la Rosa Carles a la fonteta de casa Chaco hacer una faldada de ierba y tampoco no banfer doctrina y despues tambien bamos encontrar muchas violas La alumna Francisca Nadal Dia 29 Ayer por la mañana llovia un poco y tambien por la mañana estabamos en la escuela 44 y tambien escribimos leemos y tambien salimos ha recreo y jugamos un poco y tambien nos da las lecciones y por la tarde estábamos 42 y tambien escribimos leemos y hacemos cuentas El alumno José Nadal Dia 30 Ayer por la mañana hacia un sol y alas 9 entramos en la escuela y leemos y despues adunar las lecciones y despues aescribir y despues bamos marcha y por la mañana eramos 51 Y por la tardeno hacer escuela porque era jueves El alumno Ramón Balsell Dia 31 de marzo de 1916 Cuando me levanto almorze y pronto a la escuela. Al dia 31 de marzo cayo una nevada pequeña cuando salimos de la escuela por la mañana me fui ha casa ha comer y por la mañana estabamos 42 Y por la tarde 44 cuando salimos de la escuela por la tarde me fui a casa ha merendar. Y el Sr, Cura toco a doctrina. El alumno Juan Queraltó. Hoy dia 1 de abril de 1916 Hoy en la mañana me he lebantado a las seis en punto me elavado y luego apeñarme y despues aesmorzar y luego ala escuela y porla mañana en la escuela eramos 45 por la mañana cay alguna gota habia laboyra en la escuela hemos leido primero las niñas de costura y luego los otros niños y niñas y despues aescribir y por la tarde eido ala escuela hemos leido y despues hacer divujo el Sr Maestro nos aleido una carta para para las viñas por que si los hombres si querian ir en Cervera y por la tarde tambien habia la boyra y llovia Amalia Carles Text escrit per Ramon Vilanova (27-03-16) Dia 28 Hoy por la mañana a la escuela estavamos 47 y por la tarde estavamos 49 y tambien hacia buen sol que daba mucho calor y por la tarde 297 Al dia 2 de abril cuando me levanto me lavo y despues a esmorsar y el Sr Cura ha tocado a misa y nos hemos ido a misa y cuando salimos a gugar y luego a comer y despues de comer mean peñado y me ha ido al rosario y cuando salimos de doctrina amerendar y despues a gugar en la era de casa del mestre con Rosa Carles Tomás y Maria Solé y Dolores Solé La alumna Teresa Queralto Hoy dia 3 de abril Hoy cuando me he levantado he reglado casa y despues me he lavado las manos y lacara y he subido ala Escuela y estavamos 44 hemos leydo hemos escribido y cuando he salido hacia unpoco de sol y despues me estudiado las lecciones y he subido ala Escuela y estabamos 45 hemos dao las lecsiones y nos hemos ydo ha trabajar y despues hemos acido cuentas y despues el Sr Maestro nos ha preguntado que es gramatica castellana y mas doctrina castellana y los del primer grado se han ...trabajar La alumna Ramona Rubio Hoy dia 4 de abril Hoy cuando me he lebantado he comido y despues me he epeñado y despues me he lavado las manos y la cara y he subido a la escuela por la mañana hieramos 50 y cuando salimos he comido y capa lses cuela y por la tarde eramos 55 y ..amos es cridala y des pues capa las pisa ras y cu ando salimos por la tarde en toquado lal rosario y he ydo al rosario y cuan do salimos y ydo aguar unratito. La alumna Maria Balcells Resumen del dia 5 de abril de el año 1916 Hoy por la mañana cuando me he lebantado hay nado amisa y despues cuando hay bajado hay ermorzado y me he labado la cara y hay estudiado las lecciones y por la mañana estamos 53 y por la tarde 52 y estaba muy nubol y tambien a caido unas cuantas llubias y bay anar a doctrina y el Sr Cura nos ba decir que mañana no aria doctrina El alumno Juan Anglarill Dia 6 de Marzo de año 1916 Es tudiado las le ciones de la mañana lluvia por la mañana estaban 42 he cumido y despues hecho la cuenta jugado a la pelota en casa un rato y des pues me diedo a la escuela da lo bantado y despues me la ba do la cara y despues he comido y despues ejiudo a la pelota en casa y estudiado por la mañana y des pues e salido de la escuela. Por la mañana El alumno Ramón Balcells Resumen del dia 7 de Abril de 1916 Hoy por la mañana llovia mucho y habia mucho baro y en la calle y en la escuela habia estudiado y habia hacido dibujo por la tarde y en casa me habia estudiado las lecciones en casa y en casa tambien habia escrito el resumen y despues la cuenta y despues cuando se ba fer bespre y bay sopar y despues ha dormir y cuando me bay alsar de dormir y bay decir el padre nuestro y despues habia esmorzado y despues me bay lavar la cara y las manos y despues habia hanado en la 298 escuela y por la mañana heramos 40 y por la tarde 42 El alumno Ramon Cardona Dictado 8 de Abril 1916 Eramos por la mañana eramos 46 y por la tarde 45 y despues vai fer dibujo vai estudiar y despues las lesciones y des pues en la 8 entramos ala y por la tarde en la 2 en punto entramos ala escuela y vai sopar y despues adormir y por la mañana vai armorzar y despues vai ana ala escuela y por la tarde el diseste hacio sol. El alumno José Queraltó Dia 10 de Abril de 1916 Aier por la mañana 45 y por la tarde 47 y todo el dia hasi bu en sol y Cuando mele banto.. y despues ha barme manos y cara y despues fue ha la escuela y el Sr Maestro measer escribir dies beces la lecsiones y por la tarde fu he ha buscarleña con mi padrina La alumna Marcelino Queraltó Dia 14 Este dia por la mañana estabamos 41 alumnos a la escuela y bajó el Sr Cura a preguntarnos la doctrina y hizo muy buen dia y por la tarde estabamos 41 igual que por la mañana y acabamos de dibujar los mapas y despues el Sr Maestro nos llamó al del segundo grado y nos preguntó la Gramatica y nos dijo que era genero y numero singular y plural La alumna Maria Solé Dia 12 de Abril de 1916 Hoy por la mañana estabamos 43 y el Sr. Maes tro a todos los que han sido ha comfesar y a feo mucho sol y mucho viento y baja mucho agua por el rrio y ha oi hannido a requreo porla tarde yfe hamuchacalor y ha Hoy porlatarde estabamos 45 y ainido hacomprar y la de color rrosa y nome ha servido porque era masa bermell y le han tornado y tambien haimucho fan que por los caminos y no sepuede trabajar pormasa água y los trigos per dan mucho pormasa gua y hoy por la tarde han trabajado mucho porque no em nada a lapisarra y tambien halluvidomucho Teresa Tomás Dia 17 Hoy por la mañana a la escuela eramos 40 alumnos y por la tarde 39 que a sistian y por la mañana hizo sol y un poco de aire y por la tarde hacia sol y un poco de aire y el cielo estaba nublado que parecia que queria llover El alumno José Carles Dia 18 Hoy a la mañana hacia sol y viento todo el dia fuimos amisa y a bendecir el ramo de oliver y ramonill y despues cuando bajamos hizo la cuenta y nos estudiamos las lecciones y despues comemos y despues tocaron al rosario a la iglesia despues fuimos con la profesion al cementerio con las cruces cuando estabamos al cementerio y despues el Sr Cura dijo que resarian el rosario por las animetas de este pueblo que hay al cementerio y cuando volviamos enpezaron el rosario y lo acababan de decir cuando llegarona la iglesia ya lo habian dicho La alumna Rosa Carles salimos de la escuela me fuiste a comer y por la tarde cuando entramos leemos escribimos y nos da las libretas El alumno Jose Nadal Dia 19 de Abril de 1916 Hoy por la mañana estavamos 43 y el Sr Maestro que estava muy contento aer hemos hecho lo que nos a dicho y cuando el Sr Maestro cuando decia estava Maria Balsells se puso detrás y despues las niñas de costura hemos escrito y Maria Sole ha dado las lecciones y ha le ido y despues han ido los otros cuan lean el primer grado y Maria Balsells se puso allorar y despues hemos escrito y por la tarde cuando hemos entrado ala escuela des deunpoco que hacia que hemos ido a la escuela hemos dado la leccion y despues han leido los otros y hemos hecho las cuentas y el segundo grado y nos pregunto que es sustantivo y de cuantas clase de sustantivo de dos y despues avenido el Sr Medico y despues y por la mañana estava nublo y por la tarde hacia sol estavamos 42 La alumna Rosa Carles Dia 27 Hoy por la mañana me levante y despues me fuiste a la valsa con mi padrina y tambien cuando llegamos a casa nos da de al morzar y José estaba en la era a buscar palla y a las 8 en punto entramos en la escuela y pr la mañana en la escuela estabamos 43 y tambien nosotros escribimos en la pizarra y despues nos estudiamos las lecciones el Sr Maestro des nos hacia salir a recreo y cuando estramos nos da las lecciones y despues ha llamado el primer grado para darles la lección y despues basta y las de costura recogieron y dicto el Antonio Planell y cuando ba decir basta cantamos el canto de la Mutualidad y despues la fiesta del Arbol Y por la tarde entramos en la 1 en punto en la escuela y en la escuela estabamos 47 y al salir de la escuela me fuiste a la valsa con la Rosa y despues me fuiste a casa de Calamo u gugar y despues nos dicen si queriamos llenar de agua dos portadores La alumna Francisca Nadal Resumen del dia 18 de abril de 1916 Este dia por la mañana he hecho sol y fuimos a la Escuela y los del segundo grado escribimos en el encerado y cuando los del primer grado leian nosotros estudiabamos la leccion y despues hemos salido a la plaseta ajugar unrrato y Teresa Nadal y Antonio Mingell se han ido a la Escuela y aun no habian de ir y la Sra. Maestra los ha hecho arrodillar y en la Escuela estabamos 43 y hemos escrito y tambien hemos dado las lecciones y las de costura tambien han leido y se han ido atrabajar y despues han suvido a escribir y por la tarde izo sol y en la Escuela estabamos 41 u despues el Sr Maestro nos a hecho leer escribir y hacer las cuentas y despues a los del segundo grado nos a dicho que mañana no habia clase hasta el martes y despues dijo hasta el miercoles que viene y cuando salimos de la Escuela no hacia sol La alumna Dolores Solé Resumen del dia 19 Abril 1916 Hoy hace buen Sol y por la mañana cuando me lebanto la tia me ba peina y des pues de peinarme me fui ala aiguera a labarme y despues me fui almorzar y por la tarde me fui a hacer hierba y por el camino no la podia traer acasa por que me hacia mal la cabeza y cuando bai aribar acasa bai barena y por la bespra me fui acasa Bialet acomprar carburo y me ban decir que habia de comprar medio quilo un real La alumna Angela Escabrós Ayer por la mañana a sia Sol y cuando mele banto me labo la cara y des a es tudiarme las lecsiones y de pues a comer y des pues ascuela y por la tarde La aluna Antonio Farre Dia 28 Hoy por la mañana me levanto y me fuiste a buscar una saca de palla y despues me fue a almorzar y por la mañana en la escuela estabamos 40 y leemos escribimos y damos las lecciones y salimos a recreo y cuando Dia 29 Ayer por la mañana fue abanair elramo y despues aermorzar y a las 8 entramos a la escuela y bamos leer y despues aestudiar las leciones y despues salimos a requeyo y despues astudiar y adonar las y despues aescribri y despues bamos marchar y por la mañana heramos 53 acrase Y por la tarde estramos a la 1 en la escuela y leemos y despues hacer di bujo y despues bamos marchar y por la tarde heramos 40 acrase El aluno Ramon Balsells Dia 30 de Abril del año 1916 Cuando me levanto melavo y despues a almorzar y despues ha misa y cuando salimos de misa jugamos a vanderas y pronto a comer y despues de comer ize la cuenta y despues a jugar a macarullas y el Sr Cura toco al Rosario y despues ha doctrina y cuando salimos de doctrina me fue ha casa a merendar y despues me marcho ha la pedrera de casa delCatali y nos divertimos mucho y nos marchamos a el baile a bailar El aluno Juan Queraltó Dia 1º de mayo Hoy en la mañana eido ala escuela hemos leido y hemos escrito y por la mañana hacia sol y por la tarde tambien eido a la escuela y el Sr Maestro allamado al segundo grado nos a esplicado que era Geografia La alumna Amalia Carles Dia 2 de mayo de 1916 Cuando me levanto me lavo y me peño y despues de esmorzar me fue a lavar ropa al huerto y hacia una hermosa mañana que casi no hacia ningun viento pero el poco que hacia venia del sur que nosotros le llamamos sare y despues me fui a comer y luego hacer puntilla hasta las cuatro de la tarde y cuan han sido 299 las 4 me he ido a traer el merendar a los hombres y antes de merendar nos fuimos a buscar caragoles con mi hermano Juan y despues nos fuimos a merendar y el viento que hacia venia oeste y nosotros le llamamos marinada y des pues me fui otra vez a buscar caragoles con Ramón Ybañes y Juan Queraltó y luego me fui a casa a pelar patatas La alumna Teresa Queraltó Dia 3 de mayo Hoy por la mañana cuando me he levantado me he peinado y he reglado casa y despues me he lavado las manos y la cara y he comido y me he puesto el otro bestido y he subido a la Escuela y estabamos 49 hemos es tudiado hemos leido y luego nos hemos y a trabajar y despues hemos escribido y cuando hemos salido una serbidora me a estudiado la leccion y despues he comido y me ido a la calle hacer puntilla hasta que asido la hora de ir a la Escuela por la tarde estavamos tamvien 49 hemos estudiado y nos he ido a trabajar y despues el Sr Maestro nos vadar la libreta para hacer la cuenta y despues cuando varemos salir hacia mucho viento y nos varemos ir al reparo de la calle hacer punta hasta ecasido la hora de merendar despues me he llebado la niña hasta que asido tarde despues varemos ...y me ido hacer el resumen y nos varemos ir ala cama La alumna Ramona Rubio Resumen del dia 4 de mayo de el año 1916 Hoy por la mañana me he lebantado a dos cuartos de 6 y despues me bay labar la cara y las manos y despues y bay armorzar y despues tambien bay estudiar y despues cuando bay ir a la escuela y por la mañana estamos 45 y hacia mucho aire pero tambien llobido un poco y por la tarde 44 El alumno Juan Anglarill Dia 6 de Mayo de año 1916 Cuando me levato a comer pronto a la escuela por la mañana estamos 45 a salio de escuela a juar y despues a comer. Por la tade estamos 45 y a salia de la escuela me hecho anar hasta tene maquina y de cor subio a el Qido Balcells y despues a juar un rato y subio a caballo de la mula y despues a subo de era a juar un rato El aluna Ramón Balcells Dia 8 de Mayo 1916 Aier por la mañana eramos 48 y por la tarde 46 y por la tarde cuando sali de la escuela ivan hacer anar ala ballo aseca caragol y cuando vajaste me iva ajugar un ratito y vai astudiar por la noche y despues van hanar hacer la cuenta y despues des escribir y en la escuela no me sabi las lesciones y por la mañana labo la cara y despues vai anar ala escuela y salia me fue ajugar un rato El Aluno José Queraltó Resumen del dia 8 de Mayo de 1916 Hoy por la mañana me habia lebantado de dormir y habia estudiado mucho y me habia estudiado las lecciones en casa y habia esnorzado y no he podido jugar porque estaba 300 enfermo y de qui una estoneta me bay lebantar de dormir y por la tarde tambien habia estudiado y despues he comido y despues me bay anar a dormir y despues me habia acido la cuenta y habia hacido el resum El alumno Ramón Cardona. Ayer por la mañana hacia sol y cuando fuiste a secar una acaba en el campo y despues me fue a asmorsar y despues luego a la escuela y en la escuela estabamos 51 Por la tarde tambien hacia sol y en la escuela el Sr Maestro nos pregunta que aramos el mapa bien y tambien estabamos 50 Alumno Antonio Planell Dia 11 Aier por la ma ñana en la Es cuela esta mos 47 y por la tarde 49 y todo el dia asia buen sol y el Sr Maestro por la mañana nos asia hacer una carta y cuan do acabo de senar astudiar las lecsiones media ora Elalumno Marcelino Querató Resumen del dia 13 de mayo de 1916 En la Escuela de Montornes en la mañana eramos 42 y por la tarde 38 y cuando en tramos en la Escuela hacemos abamaria purísima y leemos y estudiamos las lecciones y fuimos un rato a recreo y escribimos al dictado y en la tarde tambien leemos y escribimos y ayer dibugamos y Jose Sera cuando bino en la Escuela porta un arico y lo ogamos en una portedora de agua y despues le treemos la piel en la mañana hacia buen tiempo y por la tarde llobia mucho y enribando en casa hacemos las cuentas y estudiamos las lecciones Jaime Vilanova Resumen del dia 11 El dia 11 no hubo clase por ser el dia que se va a la Bovera de mañana se marcha con procesión a esa ermita y está situada en la punta de una montaña del termino de Guimera y a medio dia vuelven con procesión igual. Y al entrar en la iglesia Magin Queralto cogió una Oliva o Lechuza ave de rapiña y la llevaron al Sr Maestro y él la disecó y ahora la tiene en la escuela y este dia todo el dia hizo sol La alumna Maria Solé Resumen de 14 y 15 de Mayo de 1916 Por la mañana estaba noblado asta las 10 y por la tarde hacya buen tiempo y que somos la Escuela de Montornes por lamañana 44 y por la tarde 48 niños y niñas y que no bamos donar las lecsiones por la mañana y dibugamos por la tarde los niños y las niñas Jose Pares Resumen del dia 17 de mayo de 1916 El miercoles en la Escuela de Montornés el Sr Maestro y el Sr Cura nos dicieron que el viernes vendra el Obispo de Solsona y tambien D. José y D, Antonio Balcells y el Sr Maestro nos deci que dicieramos al pueblo que el Obispo vandria y que haria la funcion o sea el Sacramento de la Confirmación a las nueve y si queria ir jente a Confirmar los niños o niñas pequeños que ya habian de ser alli bajo a las 8 porque cerrarian las puertas y no se podria entrar y nos advirtieron que agasemos saber ala jente que los que y querian ir habian de ir a casa del Cura del pueblo que les haria una papeleta. Tambien vendra la familia Balcells a visitar la Escuela que estamos muy contentos de él y nos daron muchas advertencias por portarnos bien cuando llegara y arreglasemos la Escuela muy bien y nos advirtió mucho que si puede ser que no falte ninguno ni ninguna El alumno Ramón Vilanova Dia 20 El dia 20 no hisieron clase porque era el dia que habia en Montornes los Sres Balcells y el Obispo y tambien habia curas de los pueblos vecinos y era el dia que hisieron la esposición escolar y de labores y fuimos a misa por la mañana y despues de haber acabado la misa fuimos a recibir a los Sr. Balcells y despues nos marchamos a la Yglesia y cuando ya todos estaban todos confirmaron ya los que confirmaban los repartian unas bolsas de confites y despues bajaron a la escuela y nos el Sr Maestro nos explico varias cosas y tambien el Sr Obispo y el Sr Cura y D. José Balcells y despues nos repartieron una bolsa de confites cada uno y por la tarde tambien cuando se marcharon fuimos acompañarles La alumna Maria Solé Dia 24 de Mayo de 1916 Este dia por la mañana hizo sol y aire y habia muchas nuves y en la escuela havia 52 alumnos que asistian y por la tarde me fui al huerto ha trabajar con mi padre y esta tade hizo mucho aire y al atardecerse se puso nublo El alumno José Carles Dia 25 de Mayo de 1916 A las ocho entramos a la escuela leemos y escribimos y eramos 47 alumnos y por la tarde no habia clase que era jueves por la mañana estaba nublo y salió el sol un minuto o dos y por las tres de la tarde habia muchas nubles y hacia truenos y relampagos y llovió mucho y a las 6 de la tarde salio el sol un cuarto y se hizo vespre El Alumno Jaime Queraltó Dia 26 Hoy en la mañana hacia aire y despues salio el sol y fuimos a la escuela y leimos y escribimos y a la escuela eramos 55 y por la mañana ascribimos en la pizarra y por la tarde lo mismo y nos esplico lo que era la luz y lo que era el sonido y lo que recorria el sol y lo que recorria el sonido y lo que recorria el sol La alumna Rosa Carles Dia 27 de Mayo (1916) Hoy por la mañana hacia sol y el Sr Maestro y el José Sera le atraido una gineu y la espellaron y Ramon Balsells ha ido a Grañena a secar una pomada y Ramon Vilanoba y Antonio Farre y la espellaron y estavamos 46 y por la tarde estavamos 45 y hemos hecho dibujo y despues han escobado y el Sr Maestro ha dicho que todos los que nos han comulgado de 7 años en adelante La alumna Rosa Carles Dia 29 Este dia por la mañana ha hecho sol y tambien hacia viento hasta el mediodia y porla mañana en la escuela estabamos 50 y porla tarde estabamos 51 y por la mañana bajo el Sr cura y nos dijo que los que tenien de comulgar que a las 11 fueran en la rectoria y les preguntaria doctrina y nos dijo que heran los que comulgaban heran Ramon Balcells Juan Anglarill y Filomena Bergada y por la tarde el Sr Maestro nos a explicado la rais cuadrada de los numeros y nos apreguntado si la sabiamos hacer y todos le hemos dicho que no pero tambien habido alguno que adicho que bien bien no y a puesto la zorra ariba en la pared y a una servidora me apreguntado si habia bisisto ninguna y yo le hedicho que no y cuando salimos de la escuela hacia truenos y despues separaron y tambien hacia relampagos y al anochecer volvio a tronar y ha hecho alguna gota y habia una broma muy negra La alumna Dolores Solé Dia 30 de Mayo Hoy porla mañana cuando me he le vantado me he peinado y he reglado casa como no podemos cerrar las puertas me he tenido de quedar en casa y cuando han salido de la iglesia me fue atraer agua y despues meido a casa de cal violet y luego varemos dinar y despues me he peinado y me he la vado las manos y la cara y me ido a rosario y a doctrina y cuando varemos salir de dotrina nos varemos ir a gujar y luego nos varemos ir a coger cerezas con la Teresa Queraltó y con la Rosa Carles Prado y una serbidora y cuando hemos subido luego nos baremos ir acenar y he hecho el resumen y nos fuimos a la cama La aluna Ramona Rubio Dia 2 de Junio Cuando me levanto me lavo y me peño y despues a limpiar casa y despues a esmorzar y cuan han sido las 8 me he ido a la escula y al cabo de un rato nos fuimos a leer las niñas de costura y luego nos hemos ido a cortar y despues a escribir y dicto Angela Escabros y a las 11 en punto hemos salido y me he puesto a la puerta y los he contado y estabamos 50 por la mañana y despues de comer me fui a estudiar las lecciones y a la 1 en punto me fue a la escuela y cuando entramos nos llamo el Sr Maestro a las de csotura a dar las lecciones y nos fuimos a trabajar y despues a hacer cuentas y nos ha dicho que teniamos de hacer la cuenta de la libreta más la del encerado y a los de multiplicar que icieran la tabla y despues a repartido las libretas y los conto y estabamos 52 por la tarde y despues salimos y me fui hacer la cuenta y despues a merendar y despues hacer puntilla y cuando ha sido un poco tarde me he ido a buscar un cantaro de agua y despues a pelar patatas y luego a cenar y despues a descansar La alumna Teresa Queraltó Dia 3 de Junio Hoy por la mañana cuando hemos entrado a la Escuela nos hemos ido a leer y el Sr 301 Maestro ha preguntado la lecciones a Maria Solé y despues a leido y se hamarchado y nosotras niñas nos hemos que dado alli a escribir y el Sr Maestro nos ha dicho lo que teniamos de escribir y nos ha dicho que teniamos de escribir cantidades y a empezado Rosa Car les y todas han hecho hasta Filomena Bergada y por la mañana eramos 54 a la Escuela y por la tarde el Sr. Maestro cuando hemos entrado nos ha preguntado las lecciones a nosotros y nos hemos ido ha tra bajar y despues el Sr. Maestro luego hadicho basta y nos hemos ido hacer cuentas y luego han dicho basta de hacer cuentas y nos hemos ido hemos marchado y por la tarde heramos a la Escuela 63 entre niños y niñas y despues tambien he con tado las niñas de costura. La alumna Angela Escabrós Resumen del dia 3 de junio de 1916 En la mañana estaba claro y despejado y fuimos a misa y despues fuimos a segar un campo de trapadella y fuimos a casa a comer y en la tarde tambien estaba claro y despejado y fuimos a doctrina y al Santo Rosario y despues fui a coger ciruelas en un cerezo nuestro con mis tios El alumno Ramon Vilanova Dia 5 de Junio del año 1916 Cuando me levanto almorze y proto a la escuela y cuando estabamos en la escuela al cabo de poco rato ha hecho venir a leer las niñas de costura y al 2º grado y al primero y a los pequeños y hemos salido ha recreo y hemos dado las lecciones y a dictado Ramon Vilanoba y despues de escribir nos a dicho que escribasemos 14 vervos de la 3ª conjugación y hemos salido y me he puesto a la puerta y los he contado y por la mañana estabamos 54 Y cuando hemos salido de la escuela por la mañana me he ido a casa ha hacer el resumen de la mañana y pronto a comer y hemos entrado a las 9 en punto y despues de come otra ves a la escuela yhan dado las lecciones las niñas de costura y los pequeños que escribian y el 2º grado y el primero y despuesa escribir y hemos hecho las cuentas y despues harepartido las libretas y hemos salido y me he puesto a la puerta y los he contado Y por la tarde estabamos 56 y cuando hemos salido de la escuela por la tarde me he ido a casa ha hacer el resumen de la tarde y he hecho la cuenta y a merendar y despues de merendar me he ido a jugar a la placeta de la escuela a jugar a forcat hasta cuan se a hecho de noche y me he ido a casa y luego a cenar El alumno Juan Queraltó Dia 6 (juny 1916) Ayer por la mañana alebantarme bay fer el señal de crus y despues bay esmorzar y despues aescombrar y a las 8 fui en la escuela y bamos decir en el Sr Maestro a descansado V bien y bamos leer y despues salimos a requeyo y despues donamos las lecciones y despues a escribir y despues bamos marchar y por la mañana eramos a la escuela 58: Y por la tarde a la 1 entramos a la escuela y bamos 302 leer y bamos decir al Sr Maestro acomido V congusto y despues bamos leer y despues escribimos a fer cuentas y despues el Sr Maestro nos ba esplicar la historia de Jose y nos ba decir Jacob que tenia 12 hijos y habia dos hijos buenos y nabia 1 y tambien ni habia 1 que era mas buenos que los 2 que sellamaba el mas bueno Jose y un dia sus hermanos marcharon atrabajar y despùes meter en un pozo y ban ver unos mercederos que pasaban ban peralli y unos dellos badesir eslastima que semuere de ambe y lo bendieron en los mercederos que pasaban por la finca que pasaban paralli y unos de ellos ballamar al gefe de los realitas y badecir quieres comprar este hijo y el gefe de los realitas si y lo compra y lo portaron Agipto y lo bendisten en el rey y porque trabaja mas queel y hacia las cosas mas bien y pasamos en la carcel y en la carcel habia un panadero del rey que lo llebaron a la carcel porque habia cometido un delito y una noche habia soñado que una noche que habia senado que en un vit habia tres uvas muy maduras y muy buenas y despues lo explico a Jose y Jose lebadesir esto es que al cabo de 3 dias saldaras de la carcel y al cabo de 3 dias seabrieron las puertas de la carcel y Jose dijo a quel panadero del rey pensa en mi y pasaron dias y dias que aqel nopensaba con Jose y un dia el rey ba soñar que en la en orillo del rio que habia 7 cabas muy gordas y nabia 7 mas muy flacas y tambien ba soñar en la orca del dia habia 7 espigas muy altas y muy macas y estaban muy granada 7 muy negras que seesmicaben con los dedos y el rey badecir que eseso que esoñado es esta noche y ninguno de alli no lo sabian y aqel que van teure de la carcel hay sepra que lo sabia y ba decir el rey anda abuscarlo y fue en la carcel y lo llevaron en el rey y el rey lebadecir que habia soñado que en la orilla del rio habia 7 cabas muy gordas y 7 muy flacas y Jose dijo que las espigas muy gordas senalaban que tendremos 7 años mucha cosecha y 7 años que nocullerem nada y las 7 cabas gordas senalaban buenas cosechas nuy buenas y las 7 señalaba no coceremos nada y el rey lo ba posar en el primer rey de Gipto y el Sr Maestro nos badecir que selo cabaramos esplicar otro dia y despues ba repartir las libetas y bamos marchar y por la tarde eramos 51 El alumno Ramón Balcells Dia 7 Hoy en la mañana eido a la escuela hemos leido y tambien hemos escrito y tambien eido a lera a guardar la ropa hoy en la mañana hacia sol caliente hoy en la escuela eramos 56 y por la tarda eramos 58 hoy por la tarde tambien eido a la escuela tambien hemos leido y tambien hemos escrito tambien hemos hecho cuentas y el Sr. Maestro al primer grado tambien eido aplegar la ropa La alumna Amalia Carles Resumen del dia 9 de junio de el año 1916 Hoy por la mañana hay ñado amisa y cuando hay bajado me he labado la car y las manos y despues hay esmorzado y tambien hay estudiado un poco y tambien otro poco a jugar y despues me bay ir a la escuela y estamos 59 y por la tarde 52 y por la mañana cuando bay salirtambien bay dinar y despues de dinar me bay ir hacer mixdiada y despues a la escuela y el Sr Maestro nos ba decir que cada uno hacemos los años que tenemos nosotros y los de casa y hoy echo Sol y tambien por la tarde a llovido El alumno Juan Anglarill Resumen del dia 12 de Junio de 1916 Aier por la mañana eramos 48 y por la tarde 47 y despues me fue ajugar y despues me fue ala escuela y despues vai escriures la toqile y despues van salir y despues me puse a escribir y despues por la tarda me iva en la vallo y despues por la noche vai estudiar la lecciones y el Sr Maestro me izo escribir 10 veces y por la mañana me le vanto y despues vai armorzar y despues me lavo la cara y despues las manos y despues vai hacer la cuenta y despues por la mañana me fui ala escuela y despies vamos salir y despues vai dinar ypor la mañana entramos ala escuela alas 8 y dspues por la mañana y despues por la tarde vamos emtrar 1 El Alumno José Queraltó Dia 14 Aer por la ma ñana en la escuela estamos 45 y por la tar de enla escuela estamos 48 y to do el dia asia unpo codebiento y unpoco de sol y alas 5 mele banto y me hui astu diar las lec siones y despues mar cha mi madre y atres cuartos de ocho fui adar decomer al buro y mima dre fue ase gar. Par cal Rubio mimadre y la ma ria de casa de calramon y lama dre del tonent y cuan do ribaro mi madre fue aser fuego paser el dinar y des pues fuimos acomer y des pues fue a trin char farascha y cuan do salimos de laes cuela por latar de Juan Queraltó fue a pla atraer un pan y la tia dise que notenien pan pa ra beren dar y fue Juan Queraltó y mu sarbido fue aser el resumen y des pues fue adar y erba alos conejos y despues fueacomer munsarbido y ala una fuimos alaes cuela fguimos enlaescuela ala una en punto y cuan do va bidelaes cuela fue acasade cal bialet abuscar sal y des pues fue abaxar patroli y des pues mefue ascurar la coralita y despues ay fue ajugar. Elamuno Marcelino Queraltó Dia 16 de Julio de 1916 Hoy por la mañana ha hecho sol y unpoco de biento ay nido miservidora sola en Montornes aileido y tambien mai lavado la cara y les manos y mey pantinado y ay estudiado y ay leido y ay escrito mucho ay estudiado y tambien por la tarde estavamos 45 y por el demati estavamos 42 y el Sr Maestro hadicho en el primer grado que escriviesen lo que an leydo y an le y do del carbon de piedra y por lamañana a dictado el Juan Anglarill y el resumen ami sevidora Teresa Tomás Resumen del dia 20 de Junio de 1916 Hager á ala mañana hizo sol por la tarde eramos 47 por la mañana eramos 46 y vamos a gugar al fotvall Juan Salvador Resumen del dia 21 de juniyo año 1916 Hoy aeho sol y alatarde baecho un poco debiento y por lamañana mun y mebairentar la cara y las manos muy limpias y la mañana estamos 47 niños y por latarde estamos 48 Ramón Mestres Dia 22 de Junio Por la mañana eramos 43 niños y por la tarde y por la mañana hacia Sol caliente y por la tarde hacia viento El lalumno Zoilo Vilaro Dia 22 Este dia hizo calor todo el dia y por la mañana nos fuimos a misa y por la tarde tambien a rosario y despues de haber dicho el rosario cantaron las visperas y despues hicieron la procesión con todas las banderas y pasaron por todo el pueblo y todas las ventanas y balcones estaban adornados y en la calle de casa Ramon hisieron los acatamientos las banderas y la cruz y al cementerio los otros y despues cantaron los gozos al Santisimo Sacramento y nos fuimos a casa La alumna Maria Solé Curs 1916 / 17 Dia 1º de setiembre Hoy por la mañana el Sñor Maestro nos enseño como se habia de hacer para ahorrar y nos explicaba cuanto dinero habiamos de dipositar cada mes según la edad por tener cuatrocientos duros a los veint y cinco años ami me tocaba diez pesetas y 95 centimos y por la tarde nos decia ya lo habeis dicho a vuestras casas y nosotros le deciamos si Señor pues que os andicho nos andicho que el dinero que tengais ya sabeis donde depositarlo El alumno José Carles Dia 2 Por la mañana del dia 2 fuimos a las ocho a la escuela y estabamos 30 alumnos y por la tarde 29 hiso todo el dia sol y por la mañana nos hisieron escribir al dictado y nos hizieron dictar el ahorro y la economia y ala tarde los del primer grado dibujaron un reloj La alumna Maria Solé Dia 3 Hoy en la mañana me he levantado a las 7 y me he lavado manos y cara y despues me he peñado y despues he almorzado y despues he sido amisa y despues cuando salimos nos fuimos en casa y nos estabamos esperando al padre que tenia que venir de cazar y mato un conejo y dos tortas y despues nos pusimos ha comer y despues al rosario y a la doctrina y despues ha jugar La alumna Rosa Carles Dia 4 (setembre 1916) Hoy por la mañana estaba nublo y a las 8 hemos ido a la escuela y estabamos 40 y el Sr Maestro nos apreguntado la leccion y por la tarde en la escuela estabamos 39 y hemos hecho las cuentas y cuando hemos acabado nos a explicado la Aritmetica un poco y nos a dicho como se suman los quebrados despues de reducirlos a un comun denominador y Ramona 303 Rubio lo a sabido y despues lequerian hacer sumar y no lo sabia y despues lo he hecho una servidora y por la mañana ha llovido un poco y despues salio el sol y hemos salido ajugar un rat y al Sr Maestro se le a marchado el perro y despues el perro jugaba con José Carles y el perro de casa vialet le a vujia y José Carles le daba puntapies La alumna Dolores Solé Dia 6 Hoy por la mañana cuando me he levantado me he peinado y he reglado casa y he lavado las manos y la cara y esmorzado y me hido a la Escuela y estabamos 40 y cuando hemos salido hacia buen sol y cuando llegamos en casa me estudiado las lecciones y hemos comido y he tomado la leccion 1 a mi hermanito y nos hemos lavado y nos hemos ido a la Escuela y estabamos 41 cuando hemos salido nos fuimos hacer hierba y cuando asido tarde hemos cenado y luego a la cama La alumna Ramona Rubio Dia 7 Hoy por la mañana cuando me levanto me lavo y me peño ya limpiar casa y luego a esmorzar y a las 8 me fui a la Escuela conmi hermano Juan y luego nos llamo el Sr Maestro a las niñas de costura y escribimos al encerado y luego a trabajar y cuando salimos los conto y estabamos 37 y por la tarde los mismos. Y a las 12 a comer y luego fue la 1 y a la escuela y luego a dar las lecciones y a trabajar y nos llamo el Sr Maestro a las niñas de costura y nos hemos ido hacer la cuenta y cuando la hemos tenido hecha pronto hemos marchado a casa a besar lamano de la madre y la padrina y a hacer un rato de puntilla y despues a merendar y a jugar un rato y luego se izo de noche y a cenar La alumna Teresa Queraltó Dia 9 Ayer por la mañana me levante y almorzé y despues me fuiste a la Escuela ha las 8 Y en la Escuela leemos escribimos y nos da las lecciones y despues salimos y me fuiste a comer Y despues por la tarde jugamos un rato y despues entramos a la Escuela y en la Escuela leemos escribimos y hacemos cuentas. El alumno José Nadal Dia 10 Ayer por la mañana fui a misa y despues fue adinar y por la tarde ballover y ba hacer tuenos y fue arosario llobiendo El alumno Ramon Balsells Dia 11 de agosto de 1916 Cuando me levanto me fue a la era que regamos el feme y a almorzar y pronto a la escuela y por la mañana estabamos 33 y cuando salimos de la escuela por la mañana pronto a comer y otra vez a la escueala y por la tarde estabamos 34 y cuando salimos de la escuela por la tarde me fue a casa a merendar y luego se izo de noche y me fui a casa a cenar El alumno Juan Queraltó 304 Dia 12 Hoy por la mañana cuando me elebantado a las cuatro de la mañana y me fui afierba y al huerto y cuando he sido en casa me he peinado y me he labado y he ido a la Escuela y a la Escuela a su bido una niña del Masdebondia de casa farre y ha dicho a la Señora Maestra que le tenia de empiezar una puntilla y por la tarde tambien hacia la punta y se a puesto allorar por que tenia set y el Sr Maestro le a preguntado por que lloraba y le hadicho porque tenia set y por la mañana en la Escuala heramos 50 y por la tarde 50 como por la mañana La alumna Angela Escabrós Dia 13 Hoy en la mañana ando a la escuela hemos leido lasniñas de costura hemos escrito eramos 50 y por la tarde tambien eido a la escuela hemos leido y hemos escrito hemos hecho cuentas eramos 52 La alumna Amalia Carles Resumen del dia 14 de el año 1916 Hoy por la mañana me he lebantado a dos cuartos de seis y me hay ido a Grañena y despues hay comido y me hay ido a la madre de Dios del camino y cuando hay sobido luego hay dinado y despues hay nado a rrosario y me hay estado una estona mas alla y me hay ido a mi pueblo El alumno Juan Anglarill Dia 15 de Setiembre de año 1916 Estamos por la mañana 43 y por la tarde 47 y despues a comer y salir de la escuela a pat barena y despues a comer y despues ajuar un rato y despues a comer y arera barena y de subida nuta a caballo de lamula y despues y a comer y despues adormir El alun Ramon Balcells Resumen del dia 17 de Setiembre de 1916 Hoy por la mañana habia levantado en la cama y habia ido a misa y habia esmorzado y me he lavado la cara y las manos y despues habia ido a la escuela cuando salimos los conto y estabamos 44 y por la tarde 48 y en la escuela habia estudiado las lecciones y habia estudiado y habia escrito el resumen y despues habia merendado y por la tarde tambien habia ido a la escuela y cuando salimos de la escuela habia ido en casa El alumno Ramón Cardona Resumen dia 18 de Setiembre de 1916 El domingo por la mañana me fue amisa y a rosario y despues vai anar anar a doctrina y despues vai bailar y despues vai salir y despues vai jugar y despues vai estudiar y despues vai estudiar las lecciones y despues vai escribir y despues labar la cara y despues por la tarde vai ana busca ..lo rrulla y despues vai jugar ala pelota y despues vai triar tiera de casa El alum José Queraltó Dia 19 de Setiembre de 1916 Por la mañana cuando me alabanto me labo la cara y las manos y despues me fue a la escuela y el señor maestro nos dicio que en el segundo grado ahora es el tercero y el primero ahora es el segundo grado y hacia sol iestabamos 47 y por la tarde nos fueramos a la escuela y hacia sol y estabamos 46 y nos fueramos en casa El alupno Antonio Planell Dia 20 Ayer por la mañana estamos 45 y por la tarde 48 y todo el dia asibi ento por la mañana y porla tarde asbiento y por latarde el Sr Maestro nos apegado amun serbidor y a juan Queralto; por que tiramos piedras Jose Queralto y a Sdo Vilaro y por la mañana cuan do sali mos de la Escuela prenila cartera y mala cosi y el cartipaso tambien melo cosi El alumno Marcelino Queralto Dia 21 de Stiembre Aoy a echo sol y aoy metoca lo rresumen amiservidora y los y contados todos que por lamanaña es tavamos 41 y por la tarde es tavamos 51 y tamvien aoy por el camino emos caminado muchos y noseamos aturado enaumundo y no an echo ninguna dolenteria ninguno Teresa Tomás Dictado del dia 21 de setiembre de 1916 Hayer por la mañana hacia frio y hayer eramos en la escuela 45 niños Zoilo Vilaró Dicta 22 de setiembre de 1916 Por la mañana heramos 49 y por la tarde heramos 48 Alumnos Francisco Queralto Resumen del dia 23 de Setiembre Este dia por la mañana estabamos 50 niños a la escuela y el Sr Maestro nos dijo un poco de lo que dejó D Pedro Vila en el pueblo de las Olujas y nos dijo que en Lerida dejo 100.000 pts y en Barcelona tambien y a Cervera 500.000 y en otros sitios y todo para las escuelas y para algun hospital y al pueblo de las Olujas les dejo un campo que tiene 25 km de cada lado Y por la mañana tambien bajo el Sr Cura y por la tarde estabamos 49 y dibujamos La alumna Maria Solé Dia 24 de septiembre de 1916 Hoy por la mañana me fui a misa matinal y despues me fui a espigolar almendras asta las once y despues me fui a la era ha secar el carro y por la tarde me fui a la era del chaco ha jugar con mis compañeros y despues me fui al rosario y cuando sali juge con los chicos de la escuela en la era de la matirles. Hoy por la mañana habia nubes y hacia sol y por la tarde estaba bastante nebuloso El alumno José Carles Dia 25 Hoy por la mañana he sido a la escuela y emos entrado a las ocho en punto y emos leido y el Sr Maestro nos dijo que en su pueblo habia un mozo que estaba llogado en una casa y ganaba sesenta duros de soldada y llego la fiesta mayor y se fue al café y tenia un duro y se lo fue a jugar y gano sesenta y a la mañana siguiente se fue al campo con las mulas de su amo y empezo apensar que en media ha ganado 60 que cal pas que me este aquí sudando si en media hora los gano y al domingo siguiente se fue en una vila y dijo a su amo que le diese los 60 duros y se fue ajugarselos y se los ganaron y despues se fue en un almazen a decir que le dejase 100 pesetas que he visto un vestido que me gusta mucho y me lo queria comprar y otras frioleras y el se los fue ajugarselas y se las ganaron y se fue a casa y por el camino en controse un carretero y lo robo y lo mato y despues encontrose una pareja de guardis cibil y lo agarraron y le dieron 30 años de presirio y por la mañana habia 44 alumnos y por la tarde habia 46 alumnos y por la mañana hacia buen sol y por la tarde tambien La alumna Rosa Carles Dia 27 Hoy por la mañana hacia sol y hemos ido a la escuela a las 8 enpunto y a las niñas y el Sr Maestro nos ha hecho subir a la trima y nos a hecho decir de un mozo que habia en su pueblo y adico que mañana a ria decir a los pequeños y despues hemos ido atrabajando y estabamos 47 y por la tarde hacia sol y hemos ido a la escuela a la una enpunto y cuan hacia unrato nos han priguntado las lecciones y despues hemos ido a trabajar y despues han le ido todos los otros han escrito y despues hemos ido a las cuentas y despues nos handado las libretas y hemos salido Laalumna Rosa Carles Dia 22 A las ocho entramos a la escuela y estaba nubro leemos y despues ajugar un ratito y despues a las once salimos y tambien estaba nublo y vamos a comer y en la tarde y el Sr maestro a la mañana nos decir veamos el que se acuerda de lo que esplique yo hayer en la mañana y despues a la tarde salimos y lluvio un poco pero cahia unas gotas muy gordas y media hora mas tarde torno a llover y a la vespra hacia relampagos y truenos y lluvió mucho esa rasa de aquí delante anabe lleno y por la eramos 45 alumnos y por la tarde tambien eramos 45 alumnos El alumno Jaime Queraltó Dia 28 Este dia por la mañana hemos ido a la escuela a las 8 y estabamos 43 alumnos y por la tarde no han hecho escuela por ser jueves y estaba nublo y por la mañana llovia y hacia relampagos y truenos y habia barro que casi no se podia salir de casa y despues a parado de llover un rato y despues bovio a llover y tambien paro pronto y por la tarde salió un poco el sol y por la noche bolvió a lampaguear y por la mañana leimos escrivimos y las de costura escrivieron a la pisarra y Teresa Queraltó dicto un parrafo y Ramona Ruvio otro Angela Escabros otro y Rosa Carles Tomas otro y despues de escribir salimos y llovia y el Sr Maestro nos hacia decir la carnicera tiene 1200 gramos o 3 libras y despues tambien nos lo hacia decir de esta manera 1.200 gramos es una carnicera o 3 libras. La alumna Dolores Sole 305 Dia 29 (setembre 1916) Hoy por la mañana cuando me he levantado he reglado casa y me he peinado y ermorzado y me he la vado las manos y la cara y nos hemos ido a la escuela hemos estudiado hemos leido y nos hemos ido a trabajar y cuando el Sr Maestro nos esplicado lo que suredio con 2 hemanos el uno tenia mucho esgullo se le ocorrio de pedir a supadre el dote que le tocaba porque el ya estaba aborio de estarse a las de ellos su padre le dio y el se marcho de una capital ahotra no hacia mas que gastar bienbestido alos amigos Hoy bendreis conmigo que os pagare enfin no hacia mas que gastar y lego que se le acabo el dinero ya iba bestido con una brusa sucio y encontraba a sus compañeros hombre comobas mira se ma acabado el dinero ya hora no tengo si me quieres dejar un duro noteconozco llegaba otro compañero mira seme acabado el dinero si me quieres dejar un duro noteconozco y no encontraba nadie que le dejase y tubo que marchar y lego en su pueblo sucio flaco pico en supuer abemariapurisima y bajo su padre y bi quera su hijo y se le arrodillo a los pies y le dijo que se repentia delo que habia echo le dijo y se a labarse a cabar sin comer y el padre le izo unsermon. Cuando hemos salido dela escuela los conto todos y estabamos 51 y cuando nos hemos ido a casa hemos comido nos hemos estudiado las lecciones y luego nos hemos ido a trabajar y luego handicho basta a Maria Sole le pregunto que es doctrina castellana y tambien nos pregunto un poco de estoria sagrada y luego hemos salido y los conto y estabamos 52 y por la noche hecho el resumen y me ido a la cama La alumna Ramona Rubio Dia 30 Hoy por la mañana cuando me levanto me lavo y me peño y a limpiar casa y luego a esmorzar i a las 8 a fui a la escuela con mi hermano y aun no estaban y nos esperamos un rato y cuando entramos luego el Sr Maestro nos ha llamado a las niñas de costura y hemos ido a leer y despues a cartar por que alos viernes y a los sabados por la mañana nos toca y ya mas tarde el Sr Maestro dijo vasta y a escribir y cuando salimos me puse a la puer a contarlos y estabamos 48 por la mañana y por la tarde 49 Y a las 11 nos fuimos a casa y despues a comer y a la 1 me fui a la escuela y no estaban y la Señora nos izo devanar 2 madejas la una una servidora y Rosa Carles Prats y la otra Amalia Carles y Angela Escabros y despues a la escuela a leer y luego a trabajar y al cavo de un rato el Sr Maestro dijo vasta y nos fuimos hacer dibujo y hemos hecho buen rato y despues nos rapartieron las libretas y nos fuimos pronto a casa y me puso hacer puntilla un buen rato y luego amerendar y despues me fui al huerto que habia mi madre y cuando subimos me fue a buscar 2 cantaros de gua a nuestro pozo y tro cantaro a la sisterna de cala matirles y luego se izo de noche y me fui hacer la cuenta de la libreta y despues a senar y luego a descansar La alumna Teresa Queraltó 306 Dia 31 Resumen del dia 1º de Octubre del 1916 Por la mañana cuando me le banto me fui a hacer hierba y despues me fue a misa y des pues a casa y des pues a coger figas a los aubacs con la tia y des pues nos fuimos a cas y a dinar y des pues arosario y a doctrina y des pues a jugar con las otras niñas como yo y des pues a la bespra me fue al huerto a coger ansiam para comer y des pues a casa a cenar y a sopar y despues hacer el resumen La alumna Angela Escabrós Dia 2º Ayer por la mañana me levante y me fuiste a las 8 en punto a la Escuela y el Sr. Maestro nos dijo que la caja de ahorros estaba en Tárrega y nos hizo hacer la junta para haber la quin saldria presiden y salió Rosa Carles Tomás y despues Sagratari salió José Carles y cajera Maria Solé etc. Y leemos escribimos y por la mañana estabamos entre niños y niñas 45 y despues salimos a las 11 en punto y por la tarde jugamos y a la 1 en punto entramos y en la Escuela leemos escribimos y hacemos cuentas y en la Escuela por la tarde estabamos entre niños y niñas estabamos 47 El alumno José Nadal Dia 3 Ayer por la mañana fui a las 8 a la escuela y bamos leer fuimos arequeo y despues donamos las lecciones y bamos escribir y bamos marchar y por la mañana eramos 48 Y por la tarde a las 2 fui a lascuela y bay leer y bamos escribir y bamos anar fercuentas y por la tarde heremos 46 El alumno Ramón Balcells Dia 4 de Octubre de 1916 Cuando me levanto almorze y me fui a la escuela y entramos a las 8 en punto y por la mañana estabamos 46 y cuando salimos de la escuela por la mañana me fue a casa a comer y otra bes a la escuela y entramos a la 1 y despues de escribir y resolver poblemas * izo venir la junta y cuando salimos de la escuela me fui a casa a merendar y me fui a ver como hacian la cisterna y me fui a casa y luego a cenar El alumno Juan Queraltó Dia 5º Hoy en la mañana me he levantado a las seis enpunto me he lavado manos i cara y me he penado eido a la escuela eramos 46 hacia un buen sol y por la tarde tambien hacia sol y eleido un poco eido acoger al mendras La alumna Amalia Carles Resumen del dia 6 de octubre de el año 1916 Hoy me he lebantado a las cinco y hay esmorzado y luego me hay ido a la escuela y el Señor Maestro nos a explicado lo que hemos escrito y estamos 48 y despues hay salido y hay comido y hay ido a la escuela y estamos 46 y cuando hay bajado hay escrito el resumen y hay echo la cuenta hoy echo Sol El alumno Juan Anglarill Dia 7 de octubre de año 1916 Me he levantado y hacer la cuenta y despues a la escuela y por la mañana estamos en la escuela 32 y por la tarde estamos 41 y salir de la escuela enado a cojes ubas en ballenas y despues a casa por la noche El alumno Ramón Balcells Dia 8 deobtubre de 1916 Ayer por la mañana es ta mos en la escuela 34 y por la tarde 44 y cuando sali de laescuela fui abus car palla y des pues adinar y ala 1 en punto por la tarde entra mos Encuela y cuando salimos de la Escuela y fue hacer la cuita y des pues a jugar El alumno Marcelino Queralto Resumen del dia 11 de odtubre de 1916 Ayer por la mañana eramos 42 y por la tarde eramos 43 y despues por la tarde me fue ajugar y despues por la noche me fue hacer la cuenta y despues vai sopar y despues por la mañana ma labo la cara y las manos y despues por la mañana y por la tarde vai piar y despues vai escribir y despues vai anar ha secar paja y despues me fue por la tarde alsar un drapo y despues por la mañana ala escuela El Aluno José Queralto Dia 10 de octubre de 1916 Ayer por la mañana cuando me ha labantado me lavo la cara y las manos y despues me en la escuela y estavamos 42 y por la tarde me fue en la escuela y estavamos 44 y el Sr Maestro nos dijo en doctrina y en estoria sagrada y pregunto en el primero ladoctrina y el Marcelino Queralti No se savia señar y nos dijo que dios esustoria que hizo el mundo en seis dias y el dia que hacia 7 descanso Antoni Planell Dia 12 de octubre de 1916 Ayer porlamañana el Sr Maestro ne esplica de la familia de gesus que San Jose y Lamarededeu y el ijo de dios cuando anaven abalem y agipte en lasomereta de Jose y van trovar unsem brador que era muy rrico y livan preguntar que asia y livanrrespondre sem brorocs y sal ta de cavall lo petit y va desir rrocs cullireu y des puesvantrovar unatre que sembraba y livan preguntar que feu aquí y vadesir que sembraba un poco de blat que tenie y vasal tar lo petit y va de sir vlat cullireu y van cullirvlat y el otro rrocs Teresa Tomás Resumen del dia 3 de Octubre del año 1916 Ayer por la mañana me habia levantado en la vama y me habia lavado la cara y las manos y despues habia estudiado las lecciones y despues habia esmorzado y despues habia ido a misa y cuando salimos de misa habia jugado un rato por la calle y despues habia merendado y despues habia ido a hacer midiada y despues habia ido a rosario y a doctrina y cuando salimos de doctrina habia ido a coger aglans y despues habia ido a merendar y despues habia ido a la caseta y habia bailado y despues me habia ido a estudiar las lecciones por la tarde y habia leido un poquito y despues luego se ba hacer de noche y habia merendado y despues habia ido en la cama y cuando me he levantado en la cama habia ido a buscar uvas en el campo El alumno Ramón Cardona Dia 13 de octubre de 1916 Ayer por la mañana eramos al mati 44 niños por la noche en la tarde en laescuela 43 niños benio el Señor Cura en elcolegjio mosadicho qui mos acriat dios mos acriat para conesamos ya marlo parcimpre enaltra parcinmarce esfetres creans enlodit polse de la madreta gesotrito bamuri en una creu perasalbarnos Francisco Morera Dia 14 de ostubre de 1916 Por la mañana estamos en la escuela 49 niños y por la tarde estamos 48 niños Zoilo Vilaró Dictado del dia 14 utubre de 1916 Por la mañana jugamos por la tarde tambien y todos dia jugamos mucho Francisco Queraltó Resumen del dia 23 de octubre Este dia por la mañana estabamos en la escuela 39 alumnos y el Sr Maestro nos dijo que Fraklin era de padres muy pobres pero el era muy aplido y un dia se fue a pedir limosna hizo dos reales y con ellos se compro un libro y por las noches cuando los demas de su casa estaban todos a dormir el se levantaba y como en su casa no tenian luz se iba a una ventana que tenia frente a un farol para estudiar y fue despues el que invento el pararayos haciendose despues rico. Y tambien nos dijo de un hombre de Zaragoza que siempre habia estado pobre y cuando se caso ahorró su mujer una peseta que se fue con ella a comprar ensaladas y le dieron 50 y ella las vendio a 5 centimos cada una y al cabo de la semana habian ahorrado 3 duros y asi fueron ahorrando y hoy es Banquero de Zaragoza y por la tarde estabamos 41 y nos explicó algo de Geografia y Historia de España La alumna Maria Solé Resumen del dia 24 de octubre Hoy por la mañana hacia un poco de aire y fuimos a la escuela y entramos a las ocho en punto y estabamos 47 alumnos y por la tarde tambien estabamos 47 igual que por la mañana y fuimos a coger aceitunas La alumna Rosa Carles Resum del dia 26 de octubre (1916) Este dia por la mañana no han hecho Escuela y por latarde tan poco no hicieron clase y me he levantado a doscuartos de siete y me fue hacer ierba y despues me fui a casa y me peiño la madre y despues me he puesto hacer ganchillo y por la tarde me fue en el huerto acoger rramolacha y me subiyo La alumna Rosa Carles Resumen del dia 27 de octubre Este dia por la mañana ha hecho sol y hemos leido y escrito y han bajado tres niñas de la Atmella y las de costura despues de leer han ido a trabajar y estabamos 51 y por la tarde 307 tambien izo sol y Maria Solé nos a puesto una cuenta y Rosa Carles Prats otra y en la escuela estabamos 52 y escrivimos y leimos y despues salimos a jugar un rato y por la mañana tambien y Antoni Farre tenia un trompo y el Sr Maestro lo queria hacer bailar encima de la mano y no podia y le pregunto a Antonio Farre cuando selo compro y Antonio Farre dijo que se la compro domingo en Verdu y el Sr Maestro le pregunto cuanto costaba y Antonio Farre le dijo que le costo 0’15 pts. Y por la tarde Jose Nadal tenia otro y el Sr Maestro tambien la queria hacer bailar encima la mano y la izo bailar y a Antonio Farre el Sr Maestro le dijo que aquellas 0’15 pts mas valia que las hubiera puesto en la caja de ahorros y el dijo que si y por la mañana el Sr Maestro con una losa hacia aplanar el varro la cojia y la tiraba encima y por la tarde los niños ponian piedras en un sitio que havia agua y despues echaron tierra porque el Sr Maestro lo dijo y por la mañana Maria Balcells y una servidora jugabamos a sauvia y por la tarde tambien y jugo un poco Rosa Nadal y cayo y despues no querió jugar y se fue a mirar como ponian piedras y tierra en a quel sitio donde havia agua y Maria Balcells siempre se ponia detrás de Antoni Farre para que no la tocase de parar y Antonio Farre siempre se marchava y hacia bailar el trompo y Maria Balcells no la dejava hacer bailar y le detenia el brazo y no podia hacer bailar el trompo La alumna Dolores Solé Resumen del dia 29 de octubre Hoy por la mañana cuando me he levantado me hecho la cuenta y al cabo de 2 horas me ido a la Escuela veremos estudiar y luego el Sr Maestro ba decir a leer las niñas de y nos fuimos a leer y luego a trabajar cuando salimos los conto todos y estabamos 55 cuando llego a casa me estudio las lecciones y luego a comer y a la una en punto me puse a la escuela y luego el Sr Maestro nos llamo a las niñas de costura y nos fuimos a trabajar y luego a dibujar cuando salimos los conto todos y estabamos 56 cuando llego a casa me rento y me fui a lera La alumna Ramona Rubio Text escrit per Joan Anglarill (04-11-16) Dia 30 Cuando me levanto me lavo y me peño y luego a misa y cuando salimos me fui a gugar a la calle de cal targa y a las 12 a comer y despues nos fuimos al rosario y a doctrina y cuando salimos nos fuimos a merendar y luego a gugar a la era de casa la matirles y luego sehizo de noche y a cenar La alumna Teresa Queraltó Dia 1 (novembre 1616) Ayer por la mañana me lebanto y me peinaron y he hecho feina y despues izo la cuenta y despues me fue a la Escuela y despues cuando salimos de la Escuela me fui a casa y a la 1 de la tarde me fue otra vez a la Escuela y el Sr Maestro no pudo hacer las libretas y no nos las donó porque no las pudo hacer y mañana ya nos las dara y por la mañan eramos 55 y por la tarde 54 alumnos y Laamuna Angela Escabrós Dia 2 Ayer por la mañana hacia un poco de Sol y a la escuela eramos 42 y por la tarde estaba nublo y a la escuela eramos38 y cuando salimos marchabamos en casa y no hacia Sol El alumno Antonio Farre Dia 3 Ayer por la mañana fue a misa despues a grañena y despues ajugra y bay anar avomer y por la tarde a Masdebondia y fui arosario y ban decir 3 rosarios y fue ajugar y por la bespa bamos decir los 3 rosarios y bamos sopar y ban fer la Castañada El alumno Ramón Balcells Dia 4 de setiembre de 1916 Cuando me levanto almorse y me fue a coger aglanes y cojimos 7 saquitos y una cesta ya comer y la madre y la Teresa se marcharon a casa y un servidor me quedo a pltar ordi merendar y luego se izo de noche y me a casa a cenar El alumno Juan Queraltó Dia 5 Hoy en la mañana me he levantado a las seis en punto me he labado manos y cara y me he peñado he esmorzado y eido a la Escuela hemos leido y escrito hemos ido acostura hoy en la Escuela eramos 56 y por la tarde tambien eido a la Escuela hemos dado las lecciones y hemos ido a costura y han escrito los niños y niñas que no ban a costura y en la Escuela eramos 57 y el Sr Maestro nos a esplicado de historia de España y nos adicho que el primer pueblo de España que era iberos y ceutas que no habia nada mas que piedras y tierra y labravan con dos palos La alumna Amalia Carles Resumen del dia 4 de noviembre de el año 1916 Hoy por la mañana me he lebantado a dos cuartos de cinco y me he labado la cara y las manos y me hay ido a misa y cuando hay bajado hay esmorzado y me hay ido a la escuela y estamos 50 y despues hay comido y me hay ido otra vez a la escuela y estamos 54 hoy eho Sol El alumno Juan Anglarill Dia 5 de Novimbre de año 1916 Me le batado y estudiado y echo la cuenta despues enado a misa y a rosario y dotrina y despues ayuadar y echo sal y tierra y despues a judar un rato por las eras y por la bespa juamos en fan y despues en casa y comer y adormir y despues y daca guamos y despues y casa y El aluno Ramón Balcells 308 Resumen del dia 7 de Noviembre de 1916 Hoy por la mañana habia levantado en la cama y me habia lavado la cara y las manos y despues habia ido a misa y cuando sali de misa habia esmorzado y despues habia ido en la escuela y en la escuela habia 55 y por la tarde tambien habia 55 y por la tarde tambien fui a la escuela y tambien habia estudiado y despues habia escrito y despues habia ido aresolver poblemas y despues salimos y habia ido a casa y habia estudiar un ratito y despues habian merendado y despues me habia ido a jugar un rato por la calle y habia un paraiguero que los paraiguas que se rompian los apariaba y nosotros tambien tenemos uno que estaba rompido y lo ban a pariar y hacia mucho viento por la calles y despues habia soñado mi hermanita que estaba mucho enferma y despues me habia ido a dormir y habia soñado mucho El alumno Ramón CardonaResumen del dia 8 de Noviembre 1916 Por la mañana eramos y porla tarde 53 por la mañana me fue amisa y despues cuando sali de misa me fue amorzar y despues me fue ala escuela y despues por la mañana me fue ala escuela y despues porla me labo cara y las manos y des por la tarde cuando sali dela escuela me fue asecar paja y despues me fue ajugar El alumno José Queraltó Dia 9 Ayer en la escuela estamos porla mañana 57 y por la tarde 55 y todo el dia asi buen sol y un poco debiento y cuando emos salido de la escuela por la mañana quemos salido ajugar jugamos afeitar y cuando emos salido dela escuela meydo acomer y alas dos emos ydo ala escuela Elalumno Marcelino Queraltó Dia 9 de Noviembre de 1916 Ayer por la manana melabo la cara y las manos y despues me fue a la escuela y hacemos el tonel y estabamos 54 y por la tarde no hazian escuela y me fui a secar paja y escuraron la corralina de los zerdos y despues me fue a secar ensiam y despuesmai a desir rosario y hacia biento Antonio Planell Dia 10 de Noviembre de 1916 Hoy el Sr Maestro nos ahecho una esplicasion de derecho que los hijos an de rrespectar alos padres y ala madre y los padres alos hijos de pequenos asta que siengrandres y tambien los hijos 6 años as ta 12 an deanar ala Escuela y tambien a dicho que siun pasa por un camino veu presios y los va acular fapecat y se rrompa unvestido de unotra aremal echo y a Hoy por lamañana es tavamos en clase 58 y por latarde 56 Teresa Tomás Dictado del 12 de octubre de 1916 por la mañana 55 y por latarde 55 hay judo mucho y tambien con me levantado hacer loresumen y por latarde jugamos mucho con salimos de laescuela Francisco Queraltó Dia 18 de otubre de 1916 Hoy pro la mañana meale vantado de la cama y me puso haescombra y des pues meido a la Escuela y en la Escuela heramos 52 y el El Sr. Maestro nos sesplico muchas cosas y no mecuerdo pero aquello quehecho leer ha Jose Nadal sique merecuerdo unpoco dicen que una niña notenia padre y sele murio y aquella niña hera la mayor y tenia 4 hermanos y aquellos los mantenia y siempre cosia y tanto coser le y sieron mal los agos y la pro taron al sospital y alli a hi medicos cosas ay aquella nina de tan buena quera 4560 Duros produena y despues a Juan Queraltó tambien dia le ido de unpostro sillo que un gras tro tenia muchas horrogas y el nasadia nileer niescribi y dise a unos otros quesadian mucho lesdijo ceras ares una Escuela qui al cani yaquellos he soñaron aleier iescribi y pro la trade heramos 56 y al primer grado nos y ciere escribi la Doctrina qustia y una serdibora la modestri a dibitui y cuandosalia de la Escuela mepuso asecribi y en toda la tradeno anedia modibo decasa aescribi La alumna Maria Balcells Dia 17 de Noviemvre de 1916 Por la mañana estavenubol La hora tiene 60 minutos y La hora tiene 4 cuartos por la mañana estamos 55 henel Colegio por latarde losmismos esta mañana ha suvido el Señor Cura y mosazer Rasar el Sato Rosario y mos y mossa dicho que que el Domingo proximo que abie de Rasar el Santo Rosario el Juan Caralto Nobiembre 19 que baiana ha misa y que bai ana harosario y que jugamos forsa en la mañana y en la tarde y que yque me ban dona cumfit y que en el ball nosem patamos por riure y que teniemos una niña peceña ca dan gugamos y que ba ploure una bonas toneta y que baneba y que jugamos ha casetas enuna casa Pilar Aramar Dia 21 de Voviembre año 1916 Porla mañana 54 y porlatarde 53 que bute mus badi que con niran los aus barato que le fesan auracado que ficarian unabuna polla que bute badi que digui sedias que auriem coill que Maselino badi que nofari dequi simenur siguiere y sera que bute badi que farie tor nabi aquella miquela diunga que no podrie tornabi sense ficarbi nipol bao ni tita y bute vadi un raim. Rosa Roig Resumen del dia 21 Ayer por la mañana fuimos a las nueve a la escuela y estabamos 53 niños y nos hizieron dictar el programa y por la tarde estabamos 51 y despues de escribir fuimos hacer problemas y cambiaron algunos niños a dividir y a problemas y todo el dia hizo sol y tambien frio La alumna Maria Solé Dia 22 (novembre 1916) Hoy por la mañana hacia sol y hemos ido a la Escuela a las 9 de la mañana y despues hemos leido y hemos ido a costura y a Ramona Rubio le han dado una nell y a las otras no les astabien y despues hemos escrito y estabamos 309 58 y por la tarde el Sr Maestro nos ha hecho una esplicación de los arboles que los arboles tienen raises y suino teniesen raises semoririan y la raiz tiene tallo y ojas y frutos y el arblol sin eso semoriria y el arbol tiene que tener agua y lus y calor y el que no tiene lus y calor se hace blanco y por la tarde estabamos 54 La amuno Rosa Carles Resumen del dia 23 Hoy por la mañana hemos ido a la escuela a las 9 de la mañana y estabamos 54 y la de costura han ido a leer y solo a leido mi hermana y las otras que son Rosa Carles Tomas Ramona Rubio Teresa Queralto Angela Escabrós Amalia Carles Teresa Tomas Pilar Axamara Pilar Roch Rosa Roch Concepción Carles Dolores Domenech y Filomena Bergada Han escrito en el encerado y despues de escribir al encerado se han ido ha trabajar y despues cuando han sido a trabajar las de costura hemos ido a leer nosatras y despues hemos salido a jugar un rato y despues han leido los pequeños y despues el Sr Maestro ha dicho vasta y han subido las de costura y hemos hecho dibujo y los que no tenian hecha la ballesta la han hecho y por la tarde no han hecho clase y una servidora me e ido ha hacer hierva y todo el dia ha hecho sol y por el pueblo hacia mucho bueno pero por los camposhaca frio porque por la mañana hieló y por la tarde en la sombra aun estaba hielado La alumna Dolores Solé Resumen del dia 24 Hoy por la manana cuando me he levantado me ido al huerto y cuando subi echo la feina y luego armorzar y enseguida a la escuela y estabamos 55 cuando salimos me estudio las lecciones y a las 2 empunto me fue a la escuela y estabamos 56 cuando salimos me fui a lera La alumna Ramona Rubio Dia 25 Este dia por la mañana estabamos 57 y alumnos y por la tarde los mismos y cuando llegamos ala escuela y luego nos fuimos a leer y despues a costura a cortar y cuando salimos me fui a casa a comer y a las 2 en punto nos fuimos con mi hermano Juan a la escuela y el Sr Maestro dijo a dibujo y los que no hayan ter minado la ballesta que la terminan y los otros hacer el dibujo y a las 4 salimos y me fue a casa y fui a buscar un cantaro de agua a nuestro pozo y luego se hizo de noche y a cenar La alumna Teresa Queraltó Dia 26 Ayer por la mañana cuando me lebanto me fue a misa con la tia y Juan Queraltó dijo el rosario y lo dijo muy bien y despues a casa y despues arosario y porla tarde lo dijo el Sr Cura y despues adoctrina y el Sr Cura dijo que habia que dado muy contento de las niñas y de los niños no que a hecho arodillar a 3 o 4 niños y otrodia osdare una cosa si os portais bien como hoy y despues agugar y se hizo tarde y nos fuimos a casa a comer y a soñar La alumna Angela Escabrós 310 Dia 27 (novembre 1916) Ayer por la mañana me levanté y almorzé y despues cuando entrabamos a la Escuela tambien entre yo y en la escuela leemos escribimos y nos hizo leer todos los que tenian la Europa y yo pasé delante de todos menos de Maria Solé y por la mañana en la escuela estábamos 56 y despues saliamos y me fui a comer y por la tarde leemos escribimos y hacemos cuentas El alumno José Nadal Dia 28 Ayer por la mañana eramos 48 y por la la tarde en la escuela estabamos 58 y el Sr Maestro nos dijo que un dia dariamos lecciones y otro dia programa y estaba nublo y no iso Sol en todo el dia La alumno Antonio Farré Dia 29 Ayer por la mañana estaba nublo y a las 9 fui a la escuela y bamos leer y bamos dar las lecciones el tercer grado Segundo grado bandar lo programa y bamos escribir al programa y por la mañana heramos 54 Y por la tarde bamos leer y bamos donar el programa y bamos escribir y por la tarde heramos 53 El aluno Ramon Balcells Dia 30 de noviembre de 1916 Ayer por la noche llovió de las 12 de lanoche hasta las 3 de la maña y cuando me he levantdo he almorzado y pronto a la escuela y entramos a las nueve en punto y hemos leido y adivujar y hemos divugado una Palanca y los he contado todos. Y por la mañana estabamos 45 y luego a comer y despues de comer jugo con Marcelino Queraltó a mavarullas y despues me fue sal solans a buscar 2 aces de brosta para las cabras y cuando vino me fue a buscar 2 sacas de paja y luego se hizo de noche y me fui acasa a cenar y luego a soñar El alumno Jua Queraltó Dia 1º Hoy en la mañana eido a la escuela hemos leido y escrito hemos ido acostura hoy en la mañana en la escuela eramos 57 y por la tarde tambien eido a la escuela hemos leido y escrito hoy en la mañana llobia y por la tarde tambien llobia habia la boyra hoy por la tarde en la escuela eramos 52 La alumna Amalia Carles Resumen del dia 11 de Diciembre del 1916 Hoy me he lebatado a las cinco y me hay ido a misa y cuando hay bajado hay hermorzado y me hay estudiado un poco las lecciones y me hay ido a la escuela y estamos 56 y por la tarde 54 y cuando bay salir llovia y los niños de Masdebondia tenieron que marcharse y llovi mucho y por la noche tanbien El alumno Juan Anglarill Dia 12 (desembre 1916) El Sr. Maestro nos dijo si las pantas sin las ojas si vivirian y dijo queno podrian vivir porque no respirarian que respiran por las ojas y nos dijo la rais donde asia la rais y dijemos asia ariba y el tallo asia ariba esto lo dijo el Sr Maestro por la tarde Enla escuela Ayer por la mañana estamos en laescuela 47 y por la tarde 47 por la tarde y todo el dia asiso y biento y frio Elalumno Marcelino Queraltó Dia 13 Ayer por la mañana no me fue ala escuela porque hacia de manobrero y despues me hacia traer simen y despues y despues arina y despues me fue amorzar y despues atrabajar y despues me hacia traer aguar y despues me hacia pasar arina El aluno José Queraltó Dia 14 Hoy por la tarde el señor maestro nos asplicado de la manera que nosotros nos movemos y nos adicho por medio de los musclos y tambien nos decia por donde comemos y le decimos por la boca por donde respirais por las narices como sentiis por las orejas por donde veis por los hojos y por donde pasa lo que nos comemos y nos decia por la boca por la faringe y organo y que el alimento que nos comemos cuando está en la boca nos decia que se forma como un bolo y aquello sellama bolo alimenticio y despues nos esplicó un poco de Istoria Sagrada y nos deci los hijos que tenia Abraam que fueron dos el primero se llamaba Saul y el segundo Jacob y que Saul era el ereu y era muy cazador y un dia llegó de cazar casado y afetigado y vi su hermano Jacob que se comia un plato de lantejas y le dijo si me das este plato de lantejas te doy el derecho de primigenitura y su hermano le dijo ya está entreganle el plato de lantejas que se comia, y despues Jacob se vistió de pieles porque su hermano era muy peludo y se fuy en su padre porque le diese la vendición de los derechos y su padre le decia si tu no Saul y el hijo le decia si hombre si queriendo imitar la voz de Saul le dijo que me toque ya lo vera y como su padre ya era biejecito ya no veia y le hecho la vendición y despues supo que era Jacob y luego a Jacob le toco de marcharse porque habia engañado a su padre y se fue en Hacap muy lejos donde tenia un tio y por el camino encontró un angel y se pusieron a reñir y Jacob venció al angel queriendo decir que el venceria al demonio y despues se casó Elia pero se habia de casar con Raquel y cuando se iba a casarse con Raquel su padre le quitó Raquel de su lado y puso Elia y el bien creido que se casava con Raquel y se casó con Elia y despues se casó con Raquel, esdecir tenia dos mujeres y despues se marcharon otra vez en la casa de su padre que Dios le habia dicho y que su hermano no le deria nada y alli vivieron toda la vida El alumno José Carles por la mana 47 y me fue tambien a la escuela y por la tarde heran 48 y tambien me fue ajugar y adimnos y despues a la escuela y asalir y por la mañana an sor tit ha recreo y damos la Leccion por la mañana Francisco Queralto El alumno Dia 20 de disiembre de 1916 Ayer porlatarde el Sr Maestro nos dije una esplicasion de Aritmetica que lugar ocupa las unidades las unidades y tamviennosva aser le eruna cantidad y tamviennos vadesir para que sirven las comas a la numerasion las comas a la numerasion sirvenpermil y un uno per millon y undos per billon y untres per trillon y un cuatre per cuatrillon y un sinco per quillon y tamvien por la tarde ala es cuela estamos 70 y por la manana 51 Teresa Tomás Dia 24 de disiembre de 1916 Hayer por la mañana mealebantado de la cama y despues mepuso aescombra y despues mehesido ha buscra paja y cuando baje de buscra paja me pusieron apeiname y despues mehelabado la cara y las manos y despues mefue ala Escuela en la escuela el Sr Maestro nos asido leer y es cribi una cuenta y era mos 48 y cuando salimos pro la mañana y me ydo cala padrina y despues mepuso mepuso a comer y otravez ala Escuela y me puso a labar la cara y me fue ala Escuela enla Escuela prola Text escrit per Josep Carles (14-12-16) Dia 18 de noviembre de 1916 Por lamañana estamos 48 y bajo el señor cura noshizo decir el rosario y por latarde estamos 46 y bamos hacer devujo El alumno Zoilo Vilaro Dia 18 diciembre de 1906 Por la mañana me fue ha la escuela y heran 311 trade heramos 43 y cuando salimos de la Escuela nomemobia de casa La alumna Maria Balcells Dia 16 de Febrero de 1917 Ayer por la mañana estabamos 40 a la escuela y el Sr Maestro nos explicó una lección de Geografia y también ha bajado el Sr Cura apreguntarnos la Doctrina y toda la mañana estubo nublo y antes de entrar en la escuela llovio y por la estabamos 43 y el Sr Maestro nos dijo de la manera que teniamos de poner las cuentas a la libreta La alumna Maria Solé Dia 18 Hoy por la mañana hacia buen sol y por la tarde tambien y he sido a misa y por la tarde al rosario y he sido a jugar y he estudiado La alumna Rosa Carles Dia 19 Este dia por la mañana no han hecho Escuela y hacia sol y hemos ido a coger eceitunas y pr la tarde tambien cojemos aceitunas y tambien vaja el agua de la fuente la Arnella y llego al regir y hacieron una sicla para pasar al agua La alumna Rosa Carles Resumen del dia 20 de febrero El dia 20 no huvo clas por ser carnabal y todo el dia ha hecho sol y se han disfrazado Juan Queraltó y Ramon Balcells Farre por la mañana y por la tarde se disfrazaron Juan Queraltó Ramon Balcells Farre José Cera Francisco Cera y Juan Anglarill y pasaron a recoger huevos y Ramon Cardona llevava la cesta hicieron media docena de huevos y José Anglarill llevava el cordión La alumna Dolores Solé Resumen del dia 21 de febrero Este dia por la mañana hizo unpoco de Sol Y cuando me levanto me lavo y me peño y me fui a estudiar un rato y hacer puntilla y a las 12 a comer y despues otra vez hacer puntilla porque no hacian clase La alumna Teresa Queraltó Dia 22 Ayer el Sr Maestro por la mañana nos explicó que César y Pompeyo tuvieron guerras y despues hicieron la paz y es cuando nació Nuestro Señor Jesucristo y que hace 1917 años y después por la mañana estábamos en la escuela 42 y después leemos y salimos a recreo y después escribimos y también hicimos cuentas en el cuaderno que nos dio el Sr Maestro por la tarde en la escuela estábamos 44 El alumno José Nadal Dia 24 de Febrero de 1917 Cuando me levanto almorse y me fui a Misa y cuando salio de Misa me fue a la escuela y cuando salimos de la por la mañana me fue a casa a comer y despues de comer me fue a jugar y luego a la escuela y entramos a las 2 en punto Y cuando salimos de la escuela por la tarde los conte y estabamos 39 Y por la mañana 40 El alumno Juan Queralto 312 Resumen del dia 24 de febrero de el año 1917 Hoy por la mañana cuando me hay levantado me hay labado la cara y las manos y despues hay esmorzado y luego me hay ido a la escuela y cuando hay bajado me hay ido a la era a sacar una saca de paja y despues hay dinado y me bay hir a la escuela y por la mañana estamos 44 y por la tarde 40 y cuando bajo me bay ir a hacer un cabas de ierba y hay hecho Sol El alumno Juan Anglarill Dia 25 de Febrero del año de 1917 Me le banto y fue a misa y al salir de a misa y fue en casa a mosar y despues a jugar y tambien hacia Sol y despues un pocito de viento y despues a comer y despues a juar un rato una estona a estudidar y despues a juar y despues cuando se fue de bespa a sopar y despues a dormir Ramon Balcells Niuvo Resumen del dia 27 de Febrero del año 1917 Ayer por la mañana habia ido a la escuela y habia estudiado y habia donado las lecciones y despues habia escrito el resumen y despues cuando salimos de la escuela por la mañana de chicos habia 50 y por la tarde habia 49 y por la tarde tambien habia ido en la escuela y tambien habia estudiado y tambien habia escrito y tambien fui a donar las lecciones y cuando salimos de la escuela habia ido a buscar una saca de palla y despues tambien me fui a jugar alos patacones y despues tambien me fui a estudiar las lecciones un rato El alumno Ramón Cardona Dia 28 Hoy por la mañana eido a la escuela hemos hido y escrito y hemos ido acostura el Sr Maestro allamado al segundo grado hoy en la escuela eramos 47 y por la tarde hemos dado las lecciones y hemos ido acostura y los otros niños y niñas han leido y escrito y despues hemos hecho cuentas en la libreta grande y el Sr Maestro acastigado a Antonia Morera y a Filomena Bergada y hoy en la escuela eramos 47 niños y niñas La alumna Amalia Carles Ayer estamos en la Escuela 45 por la mañana y por la tarde 57 y todo el dia hasi sol pero todo el dia un poco de frio y fue a cerierba por latarde y Sisquet Serra se rafrsacba al cazo decal graviel Marcelino Queralto Dia 2 de Marzo de 1917 Hoy el Sr Maestro nos haecho una esplicasions de quimica y dehistoria natural Que es el agua. El agua es una cosa buena para beber Que son aguas potables medisinales. Aque lles que sirven para curar las enfermedades Sonbuenas les agua estacadas Les aguas estacadas nosonvuenes por que pasanpor els caminos y hazen pudor Abundan el agua en la naturaleza. Sique abunde en tres partes de agua las dos de mitrogino ila otra de acxigeno Que es arena la arena es uns granitos de latierra Que son artilla Arsilla es una cosa que serve el agua y por lamanana estavamos 47 y por la tarde 49 Teresa Tomás Dia 3 Hoy por la mañana me fui a la Escuela y cuando entramos a la Escuela nos pusimos a leer y la Sra. Alegandrina nos hizo escribir y despues nos fuimos a trabajar las niñas de costura y el Sr Maestro marcho a casa por que bajo el Sr Medico y por la mañana eramos 55 y por la tarde eramos 54 La alumna Angela Escabrós Dia 14 Ayer estabamos 52 en la escuela por la mañana y por la tarde también y escribimos al dictado y nos explicaron el programa al segundo y tercer grado por la mañana hacia sol y por la tarde estaba nublo y todo el dia hizo viento Maria Solé El Sr Maestro nos hyzo una esplicación de Doctrina Cristiana quina de les tres es bafemo la segunda asoes lo yjo como sellama lo yjo de Dios Jesucristo. En el cielo De todo vien En el infernio es pateis de todo mal Que hyzo Jesucristo para salbarnos Babuguer murir para nosotros para salbarnos y murir clabado en una crus Cuantos son los Mandamientos de la Santa fe cuatro Credo Padrenuestro los Mandamientos y los Sagramentos El Credo Recitarlo el Padrenuestro padesernos y los Mandamientos pedesirnos y los Sagramentos lo que de recibir Hoy por la mañana oasia un poqui de sol y aher porlamañana en la escuela heramos 28 niños huer porla tarde en laescuela heramos por la tarde 53 niños ya sia un poquito debiento igotitas Francisco Morera Dia 15 Hoy en la Escuela y hemos leido y hemos sido a costura y despues hemos escrito y eramos 55 alumnos y alumnas y hacia sol caliente y por la tarde hacia viento y hemos dado lecciones y al salir de la Escuela ha sido hacer hierba y heramos 55 alumnos y alumnas La alumna Rosa Carles Dictado del dia 8 de marzo de 1917 Por la mañana hestabam 54 y por la tarde 51 hi por la mañana jugamos y por la tarde tambien y a la mañana cuando salimos de la Escuela jugamos y cuando salimos de la Escuela bayana ha dina Francisco Queralto Dia 9 de marzo de 1917 Ayer por la mañana melabo la cara y las manos cuando me alavanto y esmorze y despues me fue a escuela y despues nos preguntaron que de los o hombres de los animales nos distingimos con la palabra y hacia sol y en la escuela estavamos 5 y despues mefue acomer y por la tarde nos fueramos a la escuela y despues leieramos y despues nos fueramos en casa y cuando llego a casa mi padre me mando que me fue a plegar un olivo Antonio Planell Dia 11 de Marzo año 1917 Por la mañana en la Escuela es tamos 54 por la tarde es tamos 50 por la mañana hay nado a misa y ay es tudiado y tamvien ay chugado por la mañana ha hecho sol y por la tarde ay nado ha doctrina por la tarde es tave nubol Pilar Roig Dia 12 de Marzo Año 1917 Por esta mañana ha via 50 y por latade 56 porla mañana ay comensado unas cuijineras y la S Legandrina nos explicado el programa Y por latarda el S Maestro nos adicho que maña no a vria clase Pilar Axamara Dia 13 de Marzo año 1917 Por la mañana haecho sol y por la tarde noaecho sol y a sia mucho vento y ierefeso y tanvien hay travagado mucho y tanve ay gugado y tanve hay estudiado Rosa Roig Dia 16 Hoy por la mañana el Sr Maestro nos ha hecho una explicación del programa el tercer grado y la Sra Maestra tambien los ha hecho una explicación de programa del segundo grado y estabamos 56 y por la tarde tambien 56 y hacia sol La alumna Rosa Carles Resumen del dia 17 de marzo del año 1917 El dia 17 todo el dia hizo sol y por la mañana hemos ido a la Escuela a las 9 y leimos Miamigo el Arbol hicieron clase general y despues de leer las de costura se fueron a trabajar y los otros a estudiar las lecciones y salimos un rato a jugar y dimos las lecciones y cuanso queriamos escribir bajo el Sr Cura a preguntarnos Doctrina y por la mañana estabamos 56 y por la tarde 57 y por la leimos y hizimos dibujo y cuando salimos nos fuimos a la doctrina La alumna Dolores Solé Resumen del dia 18 de marzo Por la mañana cuando me he levantado me ido a la iglesia cuando salimos es morzo ya las 9 nos varemos ir toda la junta a la escuela alli el Sr Cura nos hizo cantar cuando salimos nos varemos ir a come y por la tarde a rosario y a dotrina y luego a gugar La alumna Ramona Rubió Resumen del dia 19 de marzo del año 1917 Cuando me levanto me lavo y me peño y nos fuimos a Tarrega y este dia tambien hacia viento y sol y cuando subimos ya era tarde y me fui a guar un rato y luego se hizo de noche y a cenar La alumna Teresa Queraltó Dia 20 de marzo del año 1917 Ayer en la escuela estabamos 52 y por la tarde 51 y tambien hacia bastante fio y hacia Sol y por la tarde cuando salimos hacia una marinada bastante fria y por la tarde izistemos la cuentas y salimos y el Sr Maestro nos explico la leccion 14 de Geografia El alunno Antonio Farré Dia 21 de marzo de 1914 Ayer por la mañana el Sr Maestro nos explicó que es el trueno. El trueno es el ruido de donde se chocan dos nubes contrarias Y después nos explicó en HISTORIA de ESPAÑA quien predico el cristianismo en ESPAÑA El apostol SANTIAGO Y estábamos 54 por la mañana y 55 por la tarde 313 y leemos escribimos y hacemos cuentas. Y por la mañana leemos escribimos y salimos a recreo y despues salimos y fui a comer Y ayer matamos el cerdo El alumno José Nadal Dia 22 Arey por la mañana entramos en la Escuela a las 9 y bamos leyer y bamos salir a recreo y bamos escribir y bamos marchar y heramos 53 Y por la tarde entramos a las 2 y bamos leyer en la Europa en el tercer grado y despues bamo el tercer grado y despues bamos Mandar y heramos 51 El alumno Ramón Balcells Dia 23 de Marzo Ayer por la mañana el Sr Maestro nos explic lecciones de Derecho y cuando salimos de la escuela por la mañana luego a comer y otra vez a la escuela y entramos a las 2 en punto y cuando salimos de la escuela por la tarde me fui a sembrar patatas Y las nubes taparon el sol El alumno Juan Queraltó Resumen de el dia 25 de marzo de el año1917 Hoy por la mañana me he abentado a dos cuartos de siete y despues hay esmorzado y me hay labado la cara y las manos y luego me hay ido a misa y cuando hay bajado hay dinado y despues hay escrito y luego me hay ido a rrosario y a Doctrina hay hecho Sol El alumno Juan Anglarill Dia 26 Hoy por la mañana cuando hemos llegado a la Escuela el Sr Maestro nos ha dicho si sabiamos cuando tenia que dar a Teresa Tomas le tenia que dar al Sr Maestro 3’30 por y le daba 4 cuanto te tengo que dar y no lo hemos sabido hacer y hmos estado 13 que no lo hemos sabido y el Sr Maestro nos hadicho que teniamos de escribir 300 bezes 13 niños en la Escuela somos unos buros por no saber restar 3’30 por 4 y una serbidora me ha dicho mi tio que no lo hiziera porque no tenia papel y por lo menos tenia otra feina pero una serbidora lo he hecho todas 300 vezes y por la mañana heramos 54 y por la tarde 48 La alumna Angela Escabrós Dia 26 Hoy por la mañana eido a la escuela hemos leido las niñas de costura y despues los otros niños y niñas que no ban a costura y tambien hemos escrito y el Sr Maestro ha llamado al tercer grado y nos ha esplicado de Fisica y la Sra Alejandrina ha llamado al segundo grado y les ha esplicado de Doctrina y Historia Sagrado hoy en la escuela 50 niños y niñas y por la tarde eramos 51 y hemos dado lecciones las niñas de costura y despues hemos hecho cuentas en la libreta pequeña La alumna Amalia Carles Dia 27 de Marzo de el año 1917 Me le bantado y hecho la cuenta y despues es tudiado las leccion que no tocaban y por la mañana estamos 49 y por la trade 49 y a salir de la escuela por taba piedras a los paletas y 314 despues bino el caro y bai de na buscar o di y despues a fena la mula a lo estape y a buscar odi El alumne Ramon Balcells Niuvó Aier por la mañana eramos 53 y por la tarde eramos tambien 53 y despues vamos salir y despues me fui a doctrina y despues me fue a las nueve me fue a la escuela y despues eramos a doctrina y me va donar un lliri de paz y despues me fui a jugar apigues y despues me fui a varenar y despues cuando era la noche me fue a sopar y despues me fue adormir despues por la mañana me labo la cara y las manos y despues me fui a escribir y despues me fue amarzar y despues me fue a la nueve a la escuela y despues cuando vai salir me fue a dinar y despues me fue a las 2 de la tarde y me fue a la escuela El alumno José Queraltó Dia 1 de Abril de 1917 Por la mañana cuando me alabanto me labo la cara y las manos y despues esmorzo y despues y despues me fui a la Escuela y leieramos y escribieramos y damos las lecciones y despues mefue a zenar y despues me fue a la Escuela y por la mañana hcia sol estabamos 54 y por la tarde estabamos 53 y despues dibujaramos y despues mefui a casa y despues merendamos y despues me fue a leer un rato Antonio Planell Resumen del dia 2 de Abril de 1917 Ayer por la mañana fue el dia que empezamos a entrar en la escuela a las 8 y el Sr Maestro nos explico la lección 2ª y 3ª de Zoologia y nos dijo que citasemos algun insecto dañino y hemos dicho la filosera y nos dijo por que se injertan las cepas y se injertan porque se planta cepas americanas y a la raiz americana no ataca la filoxera solo se le come las hojas y muere y a las del pais se le pone a la raiz y lo mata y plantan raiz americana y la injertan del pais a fin de matar la filoxera. Estabamos por la mañana 49 hizo muy buen dia y por la tarde 49 y salimos a las cinco Maria Solé Dia 3 de Abril de 1917 Hoy en la Escuela estavamos 46 porlamañana y por la tarde 49 y lo Sr Maestro vadesir que viamos de ha ser unrasumen dada dia todos los de la Escuela estes vagacsiones y vay leer y escribir mucho y estudiar Teresa Tomás Dia 11 Hoy por la mañana he sido a la Escuela a las ocho y me he lavado manos y cara y hemos leido Manuscrito y despues a escribir y eramos 49 alumnos y alumnas y por la tarde entramos a las dos y damos la leccion las de costura y despues hacer cuentas y tanbien eramos 49 alumnos y alumnas y hacia buen sol y todo un rato por la mañana hemos sido a costura La alumna Rosa Carles Dia 12 Hoy por la mañana el Sr Maestro nos ha hecho una esplicación al tercer grado y estabamos 50 y por la tarde alla a las cuatro de la tarde vinieron la Sr Maestra de Grañena y las chicas de su Escuela y tambien un chico y tanbien mis primas y han ido a la Iglesia y despues han bajado a la Escuela con la Junta y el Sr Maestro les hizo ir a su casa y les enseñó la bandera que nos ha hecho D José Balsells y dijeron que era m,uy maja y despues nos fuimos al Cementerio todos los chicos y chicas a la Escuela y dijeron que era muy majo y despues nos fuimos a compañarlos asta al fin del pueblo y nos dispidimos con las primas y despues marcharon hacia Grañeña ellos y nosotros hacia a la Escuela y cuando lligamos a la Escuela marchamos hacia casa y estabamos 49 La alumna Rosa Carles Dia 13 Este dia no ha hecho sol en todo el dia y todo el dia ha habido la niebla y por la mañana ha hecho gotas y hemos hido a la escuela a las 8 y estabamos 47 alumnos y hemos leido Mi amigo el arbol y hemos hecho clase general y despues de leer las de costura se fueron a trabajar y despues hemos salido un rato a recreo y despues hemos dado y luego hemos hido a escribir y despues bajó el Sr Cura y nos hizo cantar el himno a la Mutualidad y por la tarde fuimos a las 2 a la Escuela y estabamos 49 y las de costura fueron a dar la leccion y despues a trabajar y los otros pasemos lo que teniamos retrasado a la libreta grande La alumna Dolores Solé Resumen del dia 14 de abril del año1917 Por la mañana cuando me he levantado llovia luego he resuelto la cuenta y esmorzado y me ido a dar comer al cerdo despues me he lavado y me ido a la escuela junto con mi hermano en segida que hemos llegado a la escuela el Sr Maestro ha llamado al tercer grado y hemos tratado de doctrina Cristiana en la escuela estabamos 49 y por la tarde 48 cuando hemos salido llovia cuando he llegado a casa me he puesto hacer puntilla y la noche hecho el resumen y me ido a la cama La alumna Ramona Rubio Resumen del dia 15 de abril de 1917 Cuando me levanto me lavo y me peño y luego a esmorzar y a las 9 a misa y cuando salimos a jugar un rato y a las 12 a comer y despues a rosario y a doctrina y cuando salimos a merendar y despues a bailar y luego se puso a llover La alumna Teresa Queraltó Dia 16 Ayer por la mañana me levanté y me fui a buscar paja y despues almorzé y me labé de cara y manos y después me fui a la Escuela y por la mañana en la Escuela estabamos 51 y por la tarde tambien estabamos 51 y por la mañana leemos escribimos y salimos ha recreo y tambien hacia una tramuntana bastante fria y despues salimos y me fui ha buscar paja y después ha comer y por la tarde me fui ha buscar leña y entramos a la Escuela y en la Escuela leemos y hacemos cuentas en la libreta grande La alumna José Nadal Dia 17 Ayer por lamañana estabamos en la Escuela 50 y asia mucho Sol y por la mañana asia bastante frio y contamos historia de Jose y por la tarde en la Escuela estamos 49 y despues haser las cuentas y salimos y nos archamos en casa y la mañana isplicamos la historia de Jose y diria que Jacob tenia 12 hijos y su padre queria mas a José y los otros hermanos suyos le tenian enbidia y que tenia muchos ganados y los otros hermanos suyos un dia el uno lo queria matar y el otro tirarlo en una sisterna y le tiraron y pasaron unos mercaderes y selo bendieron y aquellos mercaderes lo bendieron a Pitifar en Egipto y un dia la mujer de Putifar digo que Jose habia cometido un delito y lo en seraron en la carzel y en la carzel habia el Panadero del Rey y tuvo un sueño y Jose le adibino y tambien habia el Copero y soño que abia bisto tres uvas y les aspoñia y les daba de serbir al Rey y Jose le adibino y un dia el Rey tuvo un sueño que bio 7 espigas muy gordas t 7 bacas muy gordas y 7 de secas y que las secas se comian a las gordas y reunio todos los sabios y ninguno le adibino y el Copero dijo en la carsel ay uno que le adivinara y el Rey quedo parado y fue a buscarlo y Jose le dijo que bendrian 7 años de abundanzia y 7 de escazedad y el Rey llogo todos los albaiñiles y hizo unos almazenes muy grandes y los ombres gastarian mas de lo que ganarian y al primer año de escasedad se matenian al 2º y al 3º tenian ambre y un dia Jose los dijo que tenian que llevar a Benjamin y ellos llegaron a su casa y digeron a su padre y su padre de sia que no y se les acabo el trigo y se lo llebaron y el puzo la copa del Rey y cuando estaban por el camino se les aparezieron Jose y les dijeron ladrones que os abes llebado la copa del Rey y ellos dijeron que no y Jose dijo al saco que encuentra la copa se tendra que quedar y ellos dijeron que si y encontraron la copa a un saco de bengamin y llegaron a su casa y digeron padre nosotros heramos malos que Jose se arebivido y es el Primer ministro del Rey y que su padre estaba contento y Jose se dio a conoser y lleno de regalos de sus hermanos El alumno Antonio Farré Dia 18 de Abril de 1917 Cuanto me levanto almorzo y pronto a la escuela y entramos a las ocho en punto y leimos y escribimos y cuando salimos de la escuela por la mañana luego a comer Y por la mañana estabamos 52 y por la tarde 52 mismos Y despues de comer otravez a la escuela y cuanto salimos de la escuela por la tarde nos fuimos a merendar y a jugar a la era de casa del Carmell y a puesta de sol nos fuimos a casa y luego a cenar El alumno Juan Queraltó Dia 19 Hoy por la mañana me he lebantado he esmorzado y ido a la escuela hemos leido las niñas de costura y los otros niños y niñas hay el Sr Maestro nos ha llamado altercer grado y 315 les ha esplicado de Aritmetica y la Sra Alejandrina acogido al segundo grado hoy por la mañana eramos 49 y por la tarde tambien eido a la escuela hemos hecho dibujo y por la tarde eramos 50 niños y niñas La alumna Amalia Carles Resumen del dia 24 de Abril del año 1917 Ayer por la mañana me habia levantado en la cama y me habia lavado la cara y las manos y despues me fui a esmorzar y despues me fui a fira con el padre y despues a Verdu por la mañana y me fui a la plaza y hacian correr una mula con un carro y el hombre que la mula era suya la hacia correr y extreñer la maquina haber si hera muy buena y despues por la noche me fui a teatro y hacian tonterias y despues se puso a hacer relampagos y truenos y despues se puso a llover que tiraban agua con unos canones furadados y llovia y despues salio un hombre con un paraigua y se mojo todo de agua y despues y despues se espolsaba los pantalones y la hecana blanca y despues sobio 3 señoras asermonar y despues nos fuimos a dormir en la cama El alumno Ramón Cardona Dia 26 Hoy por la mañana estamos ala Escuela 44 y por le ymos mi amigo el arbol Y despues feremos ala doctrina y no ycieron dotrina y asi todo el dia buen sol y mefui al pal de grañena asecar sebanizas con mi pedre y asia frio toda la tarde El alumno Marcelino Queraltó Resumen del dia 2 de mayo de 1917 Ayer por la mañana estabamos 47 en la escuela estramos a las 8 y al tercer grado nos explicaron programa y nos explicaron la lección 8 de Fisica y nos dijo cual era el principio de Arquimedes, Arquimedes era hijo de Siracusa una villa de la isla de Sicilia y el rey fue a un platero y le dijo que le hiziera una corona de oro y en vez de hacerla de oro toda puso una cantidad de plata y cuando se la entregó notaba que tenia de pesar mas porque el oro pesa el doble que la plata y entances dijo a Arquimedes que si no le decia lo que le habian puesto en la corona lo mataba y Arquimedes fue al mar a nadar y al poco rato salio y fue a decirle que ya lo habia encontrado y pusieron la corona en el agua y despues de haberlo mirado le dijo que habia oro y una cantidad de plata y entonces inventó la navegación despues los nos hizieron escribir los principales inventos al dictado Por la mañana llovio y por la tarde tambien estaba nublo y entramos a la escuela a las dos y vino otra chica que se llama Bernardina Cera, estabamos 48 La alumna Maria Solé Resumen del dia 3 de Mayo La Maria Solé presentó lo resumen de ayer y el Sr Maestro le deci que estaba muy bien Y la Señora Alejandra esprica que las prantas harvecea y dan fruto al hombre. Leción del segundo grado Que son prantas medicinales son: camamilla malva ajenjo y otras tantas que 316 hay Que son prantas forestales? Que sin ellas se crecen en los bosques y dan carbon alos hombres plantas olorosas es la ceite plantas alimenticias son la patata Lección de especie de animales Los vertebrados son los peisos Que son animales son ceres vivos que pueden ir a un lado a otro Los caballos tienen sangre y caliente y huesos Lescción de niños y niñas castigados Juan Benetol y Juan Llovet estavan enredando Marcelino Queralto le de dicia que lo apuntaré y por que le decia que le apuntaré y porque le decia fea mueques y gañes Juan Queralto y Juan anglarill estaban enredando Ramon Balcells farré y Juan Benet y Juan Llovet han sido castigados por manitar el un paller Zoilo Vilaro cantaba la tabla de Multiplicar y ha sido castigado Francisco Queraltó tambien castigado Filomena Vergadà Ramon Balcells a los dos les van fer escribir diez vece la tabla y salimos y por la una lluvio mucho y por la calles y habia mucho varro Leccion del tercer grado Que hantes por premio entregaban una corona de laurel mas dicna de estimación más digna que un tesoro y despues los niños y las niñas a costura y a los niños a da la lecciones Jose Sera y Marcelino Valsells enredaron mucho por jugar alzando papeles Por la mañana de niños y niñas estabamos 41 Alumnos y despues salimos de la Escuela y nos hiramos en casa El alumno Jaime Queralto Dia 4 Hoy por la mañana cuando hemos llegado a la Escuela y Jaime Queralto ha ido a enseñar el resumen y a Zoilo Vilaro le castigaron y al segundo grado leien el manuscrito y Ramon Cardona tiro piedra a los perros y le han castigado y Francisco Cera tambien le han castigado por que cogjia trigo y a Jose Queralto tambien le castigo ya Marcelino Queralto le castigaron por te hacia mofas a Jaime Queralto y des pues el Sr Maestro ha hecho una explicacion de Quimica al tema 4 y 5 y dice que sisacamos las ojas de un arbol se muririanos y las ojas se componen de dos caras y la emves y a Ramon Cardona le ha hecho quitar la chaqueta y le apuesto del reves y a Maria Solé le ha dicho que cojiese una oja que havia en la pare y no lleado y despues lo ha dicho que lo cojiese Antonio Farre la cojio y diuen que las plantas se tienen de a limentar y se alimentan por el aire y por la tierra y tienen los alimentos tienen ques disueltos y las flores setienen de tener a lli a donde no duerme nadie y Jaime Balcells hacia estimar un santo a Isidro Cardona y a José Ascude y han en la costura cor tamos y despues Maria Solé dicto el grado superior en la libreta y estavamos 52 y por la tarde Maria Solé le ha hecho haser una cuenta que han hecho mal Jaime Queralto y Antonio Farre y Francisco Morera y despues el Sr Maestro le ha dicho a Jaime Queralto que pases una raja de bajo de las medias y la sabio y el Sr Maestro les ha dicho que ha cieren venir la chica querrien y Ramon Balcells ha dicho que viniese Teresa Queralto y le ha dicho que pasara una raja y la paso bien y despues el Sr Maestro a preguntado a Ramon Balcells Niuvo como se planteava cuando terminavan en un año y cuando terminan en dias o en meses y despues las niñas han dado la lección y despues los de sumar y restar les hacia contar y despues José Queralto y a Juan Amlerell y a Ramon Cardona han tenido la cuenta mal y el Sr Maestro a priguntado que 250 Dl a pta cada uno avercuantas ptas son y dijo que heran 250 ptas y los otros los castigaron y despues han ido los de multiplicar y los prigunto la tabla de multiplicar y despues bajo el Sr Cura y nos prigunto la dactrina y estabamos 50 alumnos Rosa Carles Resumen del dia 5 de mayo de 1917 Hoy por la mañana hemos entrado en la Escuela a las 8 y hemos ido a enseñar el resumen de Botanica y Rosa Carles Tomas ha puesto el resumen en el diario y a los del segundo grado les hicieron una explicación de Historia Sagrada y los del tercer grado han leido Austria Hungria y el Sr Maestro les ha dicho que es aliada de los alemanes y han leido que tiene 44.000.000 de habitantes y que limita al N con Alemania al Sur con el mar Adriatico al E con Rumania y al O con Suiza Isidro Cardona enredaba con Jaime Balcells y a Filomena Bergada le han castigado porque enredaba y le han hecho escribir 50 veces Filomena Bergadà es una enredadora y el Sr Maestro ha dicho a Ramon Balcells que cuando leia no le consentiria que leese mal y a Amalia Carles le han puesto delante de Ramon Balcells y han hecho decir algunas palabras a Marcelino Queralto y a Francisco Morera porque Juan Anglarill no lo entendia y las de costura despues de dar el programa han ido a cortar y los del 3er grado tambien que casi tiene 700.000 Km cuadrados y les han hecho sacar cuantos habitantes tendria por Km y estabamos 47 y a Marcelino Queralto le han hecho ir a buscar el grado superior y despues les han hecho hacer el resumen de lo que habian leido y no ha hecho el sol muy claro y luego hemos salido a recreo y habia un hombre que decia los sams y Maria Solé a dictado el grado superior y estaba nublo y por la tarde hemos leido Mi Amigo el Arbol y hemos hecho dibujo y Ramona Rubio ha hecho las cuentas y estabamos 45 La alumna Dolores Solé Dia 6 de Mayo de 1917 Ayer por la mañana me lebanto a las 2 de la noche y despues me fui a buscar palla y despues a escurar el estable y des pues me lavo la cara y despues me fui a profesor y a misa y cuando salimos me fui a replegar feiras y despues almorsar y a ser las cuentas y a estudiar y despues a gugar y los gobinos plantaron 7 pinos y una figera y por la tarde me fui a rosario y a dotrina y cuando salimos de rosario llobio mucho y tenieron que plegar de bailar y despues tornaron a bailar y estrenaron un piano nuevo y despues tornaba a llober y ayer por la mañana bautisaron un niño de casa de Antonio Planell y tiraron muchos confites y habia mucho barro y asia mucho calor y habia muchas nuves y por lo tanto llobio por la tarde y por la tarde me fui a doctrina Antonio Farré Resume del dia 7 de Mayo de 1917 Por la mañana entramos a las 8 en la Escuela y todos los del tercer grado en senamos Austria Hungria Y el segundo grado fueron a leer la posada al pelegrino Y el Sr Maestro llamo al tercer grado y esplicado de tema 5,6 de Zolografia que trata de los animales y ban decir que son peces y como viven En el agua salada y los peces y los peses respiran por traqueas Y dicen que el mar ban acasar En el Cantabrico viven de la pesca Juan Benet ba binir a las 9 de la mañana Y por la mañana tambien ban dicir que son amfibos Cuantos son los mas principales la rana y el sapo y las niñas fueron a costura y que los 4 de la trima en redaban y los pequeños tambien y ban las de costura Juan Llovet Juan Banet en redaban y ban leer las pequeños y setudiaron las lecciones la sigiente Aritmetica Gramatica Derecho y Doctrina Y bamos surtir reqreo y los mozos se estaban a tomar el sol El alumno Ramon Balcells El mestre José Guillermo i signatura 317 Josepa Berenguer i Fabregat Professora de català de l'IES Bellcaire Expressió d’infant Fóra pretensiós per part meva de fer una presentació o introducció sociològica, pedagògica i històrica per a aquestes ratlles, tenint en compte que l’ha feta de manera excel·lent l’autor d’aquest projecte. Miraré de centrarme en alguns dels aspectes lingüístics que sobten i destaquen en la lectura d’aquest Diario. Ara bé, d’entrada, i no ho faig servir com a excusa ni com a justificació de res, m’agradaria que s’entengués la dificultat per unificar, sistematitzar, valorar... una colla de mots i d’expressions quan els escrits són fets per persones diferents. Si el noi o la noia a qui s’hagués encarregat el diari sempre hagués estat el mateix, notaríem una sèrie de trets fonètics, morfològics i lèxics constants. Ara, això no és possible: i més encara, una mateixa persona vacil·la en l’escriptura d’un mateix mot en diferents ocasions. Interpreto això des del punt de vista del poc coneixement de la llengua que no els era pròpia, i per la manca de supervisió del mestre que els pogués fer adonar dels seus errors o mancances. No amagaré que la primera lectura que vaig fer de la transcripció del Diario em va fer somriure, potser perquè hi veia l’expressió (no pas el contingut) de molt del meu alumnat. Un cop feta una primera anàlisi, hom s’adona que la forma dóna pas al contingut, queda en segon terme, tot i que és l’embolcall, que és el més evident. Destaquen, per la forma més acurada, alumnes com Maria Solé, Ramon Cardona o Rosa Carles; a l’altre extrem hi trobaríem, per exemple, Ramon Balcells, Teresa Tomás o Joan Salvador. És possible, per exemple, que sigui per una qüestió d’edat. Un altre aspecte que m’ha cridat força l’atenció és que, al costat dels múltiples barbarismes o catalanismes, trobem correccions tan afinades com ave de rapiña o escribimos en el encerado. Sempre, és clar, tenint en compte si l’alumne/-a que redacta és dels més acurats o no. Tot i que quan es va llegint el Diario sorprèn gairebé cada mot, he intentat d’unificar, de remarcar aquells que són poc o molt constants. Tot això ho aplegaré en tres apartats: el fonètic, el morfològic i el lèxic. Pel que fa a la fonètica, de fet el més interessant seria poder escoltar aquella canalla (o qualsevol altra) com llegien allò que escrivien en una llengua que no era la seva. Per força hem de trobar contradiccions i vacil·lacions en alguns sons, com aquells en què català i castellà no coincideixen. Així, un mot com és “jugar”, que per raons òbvies usen 318 sovint, és escrit de molt diverses maneres: cuando salimos a gugar y ydo aguar unratito nos varemos ir a gujar Això mateix ocorre amb els sons de les esses (sobretot, les c/z castellanes): cuan do acabo de senar no hisieron clase la rais cuadrada de los numeros y la tia dise que no tenien pan hisieron los acatamientos y escuraron la corralina de los zerdos y el que no tiene lus y calor se hace blanco y no yso Sol en todo el dia lo en seraron en la carzel Una vacil·lació que també es repeteix en moltes ocasions és l’ús de la erra doble en posició inicial de mot: baja mucho agua por el rrio de color rrosa hay nado a rrosario metoca lo rresumen que era muy rrico acoger rramolacha En unes quantes ocasions també observem la palatalització de la ena per una iod precedent, característic d’alguns parlars catalans (en mots com “cuina” o “feina”, pronunciats “cunya” i “fenya”): y luego apeñarme mean peñado me peño me peiño la madre Pel que fa a la morfologia, el que crec que més ressalta és la morfologia verbal. És gairebé sistemàtic l’ús de l’indefinit castellà (yo comí) en la forma catalana, el perfet perifràstic (jo vaig menjar): bamos marcha bay anar a doctrina nos va decir se va fer bespre bay sopar me bay alsar de dormir cuando bai aribar bai barena y por la bespra cuando varemos salir y de qui una estoneta me bay lebantar nos varemos ir a gujar bay dinar y despues de dinar me bay ir hacer mixdiada I també és insistent la catalanització i l’ús incorrecte de molts participis de verbs irregulars castellans: hemos escribido hemos acido cuentas hay nado amisa habia hanado en la escuela habia hacido dibujo ainido hacomprar habia acido la cuenta y habia hacido el resum hay ñado amisa luego hay dinado hay nado a rrosario S’observa, també quant a la morfologia, l’ús de trets nord-occidentals, com l’ús de l’article determinat LO: y sal ta de cavall lo petit me levantado hacer loresumen O altres trets tan pròpiament catalans com l’ús dels pronoms febles: y nabia 1 y tambien ni habia 1 y nos advirtieron que agasemos saber ala jente que los que y querian ir I la utilització d’aquests pronoms febles en el català nord-occidental i alguns altres parlars: mosadicho qui mos acriat dios mos acriat Finalment, a nivell lèxic és on es delata més la procedència lingüística de l’alumnat del Diario. La manca de domini de la llengua en què escrivien i la no correcció posterior provocava que de manera insistent repetissin mots “a la catalana”. La majoria dels mots que empren que no segueixen la norma del castellà són considerats catalanismes, a causa del contacte entre totes dues llengües, la catalana i la castellana. El repertori és amplíssim: y después aesmorzar / cuando me levanto almorze / y despues a esmorsar/ vai armorzar... habia laboyra he reglado casa y capa lses cuela / capa las pisa ras estaba muy nubol buscarleña con mi padrina era masa bermell haimucho fan que por los caminos y a bendecir el ramo de oliver y ramonill resarian el rosario por las animetas hemos salido a la plaseta me fui ala aiguera me hacia mal la cabeza una saca de palla fue abanair elramo y despues a jugar a macarullas me he ido a traer el merendar a los hombres nos fuimos a buscar caragoles unas bolsas de confites le atraido una gineu y la espellaron y despues han escobado fuimos a segar un campo de trapadella fui a coger ciruelas en un cerezo (per cert, cal observar aquí el desconeixement total, no del mot, sinó de l’assignació que aquest mot té en realitat) y despues aescombrar y lo portaron Agipto y 7 años que no cullerem nada y tambien eido a lera tambien eido aplegar la ropa bay dinar y despues de dinar me bay ir hacer mixdiada y la tia dise que notenein pan pa ra beren dar y mey pantinado a la era que regamos el feme y noseamos aturado que estaba llogado en una casa me fue al huerto a coger ansiam no se savia señar habia ido a coger aglans no pudo hacer las libretas y no nos las donó me fue a coger aglanes los paraiguas que se rompian los apariaba y la protaron al sospital le han dado una nell porque hacia de manobrero y despues me hacia traer simen y por la mañana an sor tit ha recreo y hazen pudor En el infernio es pateis de todo mal me fue a plegar un olivo ay comensado unas cuijineras y a salir de la escuela por taba piedras a los paletas tiraban agua con unos canones furadados y porque le decia fea mueques y gañes Notem, també, la catalanització de les hores: me he lebantado a dos cuartos de 6 y atres cuartos de ocho me he levantado a doscuartos de siete me he lebantada a dos cuartos de cinco No voldria acabar aquest comentari al lèxic sense recollir les diferents maneres d’escriure el mot “ayer” que podem trobar: ayer / aier / aer / hager / aher. Gairebé podríem dir que es tracta de transcripció fonètica, això sí, amb la fonètica de catalanoparlants. Els escrits d’aquest Diario són de principis del segle XX; en el moment d’aquesta publicació, un segle després, voldria concloure amb aquest text (real) d’un alumne de 1r. d’ESO, de dotze anys: REDACIO Hi ha bia una vegade un home que vibia amb un gos i la seva dona vevien amb un bosc que el home era lleinataire i cade mati naia a fer lleina amb el seu gos naien al mitg del bosc i naien a fer lleina per ells i p er que la beneien un dia ban marxar de casa dora i van a nar a fer lleina i va bin de un home a vere si li podrie bende lleina i el home li ba di asperat dos dies que ga 319 tela tindre fete i el home va comensa a talla lleina i despres sen ba ana a sopa i senba a na a dormir i landema va ana i la llina es taba tota feta i va pensa que a pasat a qui que esta tot fet nouse i va truca que ga podia bindre a buscarla i el home li ba dir si que a vanses a tallar lliana i el home va di si nabanso molt i la seba dona i el home i el gos ban ana a sopar i despres a la nit es van a nar cap alla a vere que pasaba i van beure un follets que li tallaen tota la lleina conte contat ja sa acabat. Constatem les notables semblances entre els escrits d’aquells nois i noies del segle passat i la redacció d’aquest noi actual. No és un exemple aïllat, ni tampoc he cercat el més exagerat: de textos d’aquesta mena, estem farts de veure’n. Potser hi ha coses que no han canviat, malgrat els segles. Però entre aquells i aquest hi ha dues diferències remarcables: per una banda, la llengua emprada (aquells n’havien d’usar una que els era ben estranya, sobretot a l’hora d’escriure, i això queda ben reflectit al Diario); per altra banda, el text d’aquest alumne ha estat revisat, corregit i analitzat amb ell per tal que s’adonés de les seves incorreccions (cosa que tampoc no és garantia de res, però encara crec que el deure és fer-ho). Per contra, aquells alumnes es prenien el deure diari d’escriure (quan els tocava) de manera responsable, en el sentit que el fet en si els donava protagonisme; la majoria de l’alumnat actual escriu de manera totalment forçada, amb desgana i de manera descurada. El producte final, el text escrit, se’n ressent, i això ho evidencien textos com el que acabem de mostrar. El Diario, almenys, tot i que en general té una expressió poc acurada, té la virtut de ser una expressió lliure en el sentit que cadascú explicava allò que volia. I això, per una estona, els feia acariciar la felicitat. Bibliografia Arxiu de l’Ajuntament de Montornès (AAM) AAM pressupost de l’any 1911 AAM censo de ganado caballar y mular (1924) AAM censo de ganado caballar y mular (1926) AAM apéndice a la riqueza contributiva (1915) AAM repartiment de la contribució territorial rústica y pecuaria (1914) Arxiu Parroquial de Montornès (APM) APM Llibre de partides de naixement Novell Balagueró, Joan. L’ensenyament a Tàrrega (1900 – 1915) URTX nº 2 (pàg. 173 / 201) Novell Balagueró, Joan. L’ensenyament a Tàrrega (1915 – 1930) URTX nº 4 (pàg. 167 / 192) Freinet , Celestin. El diari escolar, Edit Laia, Barcelona. Galí, Alexandre (1978) Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya 1900 – 1936 Llibre I Barcelona. Galí, Alexandre (1978) Història de les institucions i 320 del moviment cultural a Catalunya 1900 – 1936 Llibre II Barcelona. Monés, Jordi. (1984) La llengua a l’escola (1714 – 1939) Edit Barcanova (educació) Barcelona. Porredon, Remi. (1995) De llevant fins a ponent. Els parlars catalans. Edicions de la Magrana, Barcelona. Puelles Benítez, Manuel de (1986) Educación e ideologia en la España contemporànea. Edit. Labor, Barcelona. Solà, Joan. (1980) Estudis Universitaris Catalans, XXIV (Miscel·lània Aramon i Serra, vol II) Varis. (2001) La escritura como conocimiento. Cuadernos de Pedagogia. Barcelona Veny, Joan. (1984). Els parlars catalans. Edit Moll. Biblioteca Raixa, Palma de Mallorca Villar Pierre. (1978) Historia de España. Edit, Crítica, Barcelona.