Diari dels alumnes de l`escola pública de Montornès de Segarra

Anuncio
URTX
D
IARI DE L’ESCOLA
NACIONAL DE MONTORNÈS
DE SEGARRA (1915–1917)
Ermengol Puig Tàpies i Josepa Berenguer Fabregat
245
DIARI DE L’ESCOLA NACIONAL DE MONTORNÈS
DE SEGARRA (1915–1917)
Ermengol
Puig Tàpies
Professor d'història de
l'Escola d'Arts Ondara
de Tàrrega
Presentació
a) d’un manuscrit i d’una proposta.
b) d’un context
c) d’un poble.
d) d’una escola
Anàlisi
a) política educativa a inicis del s. XX
b) pla de l’escola de Montornès
- objectius generals
- assistència a l’escola
- organització en grups
- horaris
- jornada lectiva
- programació
- material escolar
- educació cívica
c) elements humans
- els alumnes
- els mestres
- premis i càstigs
- el capellà
- el benefactor
d) el Diari
1- com a potencial comunicatiu
- la cultura popular
- els jocs
2- com a instrument pedagògic
- la climatologia
Manuscrit
- preàmbul
- transcripció
Expressió d’infant
Bibliografia
Presentació
a) d’un manuscrit i d’una proposta
Fou l’amic Eduard Escolà qui, l’any 1998, em
notificà l’existència d’aquest manuscrit. Se li
havia encarregat que fes una remodelació a
l’escola nova de Montornès, que havia estat
inaugurada l’any 1921. Es tractava d’adaptarla per a fer la funció de centre cívic i d’esplai.
La curiositat, que l’honora, el portà a tafanejar
246
i observar molts dels objectes i del material,
que hi quedava a l’escola tancada l’any 1970
Entre els objectes que inspeccionà, el Diario
de la escuela nacional de Montornès li cridà l’atenció. Ell, persona d’envejable sensibilitat, ràpidament s’adonà que es tractava d’un
document interessant perquè estava escrit pels
mateixos alumnes i perquè li semblà força insòlita la seva antiguitat: era d’inicis del segle
XX. La motivació de la troballa la conclou el fet
que l’Eduard sempre ha estat una persona
enamorada de Montornès, de la seva gent i de
les seves coses.
De tot això, i de més, me’n parlà amb entusiasme. Sense dir-m’ho directament m’insinuà,
o almenys així ho vaig sobreentendre, que li
agradaria que m’encuriosís pel manuscrit. I
aquí quedà la cosa, però jo, que aquestes
qüestions també m’interessen, ja tenia la idea
i la motivació dins.
L’any 2001, quan em demanaren una col·laboració per a URTX, el primer que em vaig
plantejar fou sobre quin tema o qüestió podia
escriure. Vaig confeccionar-me una curta llista
de possibles temàtiques i de cada una vaig
revisar la documentació de què disposava i la
que podia aconseguir més fàcilment. Després
de llegir-me amb detenció el Diario em decidí
per aquest manuscrit. El vaig triar perquè presentava un gran nombre de qüestions i punts
pedagògics, històrics, lingüístics i socials, als
quals sóc prou afeccionat. Definir-los, estudiar-los i donar-hi alguna resposta, m’ho vaig
plantejar com un repte. A més, aconseguí convèncer la Josepa Berenguer, professora de
català, perquè m’acompanyés en aquest trajecte. I així fou com s’inicià aquesta aventura, i
el que trobareu a continuació n’és el resultat.
Com que el manuscrit dels alumnes és l’eix central i vertebrador de la reflexió, i sovint el citaré,
ho faré de la següent forma. Cada cita es presentarà dins un estoig de tres parelles de dígits.
Exemple: (03-09-15). El primer grup indica el
dia; el segon, el mes; i el darrer, l’any. El cas de
l’exemple seria el 3 de setembre de 1915. Crec
que aquesta fórmula, si algú vol consultar o
comprovar el text de la cita en la transcripció
de l’original , en permetrà una fàcil recerca.
b) d’un context
Els alumnes de l’escola de Montornès iniciaren el Diario el dia 12 d’abril de 1915, i el 7
de maig de l’any 1917 hi feren el darrer escrit. La confecció del manuscrit i la importància del període de temps en què es realitzà
és pura coincidència, ja que ni ells ni el seu
mestre no podien ser conscients de la transcendència i de la complexitat que aquells
anys duien dintre.
Foren anys complicats, però sobretot decisius.
Foren l’inici d’una nova època en què progressivament s’abandonaren actituds permissives i
despreocupades que fins aquell moment, potser per inèrcia o per desencant, havien predominat. Al seu lloc, s’anaren imposant noves fórmules més activistes i radicalitzades. I això succeí no sols a nivell de Catalunya i d’Espanya,
sinó també a nivell d’Europa. Resumint: els anys
en què els alumnes escriuen el Diario pràcticament coincideixen amb el moment en què el
món deixava de ser el que havia estat i entrava
en una nova situació més controvertida, dramàtica i intolerant.
En aquells moments a Montornès, lluny de totes les bregues que es dirimien, l’interès i l’entusiasme de la gent i dels agents socials es
centraven en l’escola, la feina i el poble. Fa la
sensació que miraven el futur confiadament. Els
pares veien la possibilitat que els fills els superessin en formació i en perspectives de benestar. Consideraven que el repte era positiu i que
valia la pena apostar-hi i fer un esforç per aconseguir-ho. Però, malauradament i de forma implacable, les conseqüències de la dura realitat
mundial i nacional s’anaren imposant i condicionaren bona part dels fruits del treball i de l’esforç que hi esmerçaren.
Reconegut el fet que les condicions posteriors
no acompanyaren gens l’aplicació i el rendiment del potencial que els alumnes havien forjat en l’escola, sóc de l’opinió que els esforços
de tots els que s’implicaren en la formació
d’aquells infants no foren inútils ni gratuïts. Els
beneficis es manifestaren a nivell humà. Pel
que he vist i he sentit explicar, la convivència
entre aquests segarrencs ha estat, i continua
sent, de bona qualitat. I com algú diria, això,
no es paga amb quartos.
Entre 1914 i 1917, com a conseqüència de les
confrontacions de la primera gran guerra, el
món enterrà els darrers vestigis de l’antic règim. Dels fets d’aquells dies el Diario, sorprenentment, només en parla en un sol text (0505-17) i ho fa molt tangencialment. Rússia assajà un nou sistema econòmic alternatiu al
capitalista. I també, en aquells moments, emergia USA, la potència del futur.
Portada del
“ Libro diario de la
escuela nacional de
Montornès”
(1915)
Espanya, al mateix temps, gestava les causes
dels greus i posteriors maldecaps que patí. Tots
els espanyols, conscientment o inconscientment, vivien envoltats de conflictes de tota
mena: socials, laborals, econòmics, etc., de crisis provocades per la inestabilitat política, inclòs l’assassinat d’un president, i per l’esclat
de la guerra europea... L’historiador P. Vilar opina que “a partir de 1917 es plantejaren moments autènticament difícils per a Espanya:
problemes socials, guerres al nord d’Àfrica, ineficàcia de l’exèrcit, corrupció en la funció pública, carestia de la vida, enriquiments escandalosos...” i també opina que les causes de tots
aquells mals cal cercar-les en el període immediat anterior. Els anquilosats partits, que
mantenien el sistema monàrquic de la restauració, es guiaven per un sol principi: procurar
que res no es mogués i conservar l’ordre, que
coneixien, perquè aquest era l’ordre que els
conservava a ells. La política espanyola era
247
Panoràmica
de Montornès
de Segarra.
Any 2002
(Fotografia d'E. Escolà)
impotent i no funcionava. El descontent dels
militars i dels polítics, sobretot els de la Lliga,
partit conservador català que convocà a
Barcelona, l’estiu de l’any 1917, l’assemblea de
parlamentaris, desestabilitzaren encara més la
situació. El govern central, per salvar-se, pactà
amb els militars i els polítics i en contra dels
treballadors. Tot plegat enervà els esperits dels
que creaven opinió i obligaren que la societat
es posicionés i es definís, i això conduí als disturbis i a un deambular erràtic que menà el País
cap a la dictadura, cap a la república i cap a la
guerra civil.
Catalunya no fou menys. L’eufòria econòmica,
a causa de la neutralitat espanyola en la primera guerra, s’atenuà el 1917. Als industrials
inesperadament se’ls havien obert nous mercats que representaren un increment de beneficis i generaren la “febre del negoci”. En
canvi, la capacitat adquisitiva dels treballadors
industrials, i de retruc també la de tots els altres, disminuí, ja que els salaris no creixeren
en paral·lel amb els preus. La conflictivitat social i laboral, que ja havia provocat que l’any
1916 els sindicats UGT i CNT convoquessin
la primera vaga general i que l’any següent la
repetissin, s’incrementà i les actituds es radicalitzaren fins a tal punt que l’any 1917 s’inicià, a Barcelona, el luctuós i salvatge procés
conegut amb el nom de pistolerisme: una escalada d’assassinats entre la patronal i els
grups anarquistes, que també portarà el País
cap a la dictadura i les seves conseqüències.
Tot això, pot semblar que a la gent de terra endins els era llunyà i aliè; però no era així. Aquelles situacions indirectament afectaven els seus
interessos. La tranquil·litat i la quietud, sobretot
de les comarques agrícoles de l’interior, eren
una simple aparença, ja que les possibilitats de
progressar i de superar l’endarreriment i la pura
subsistència en què es trobaven, per molt que
s’hi escarrassessin no anaven més enllà d’una
simple il·lusió.
248
Cal dir que de gent conscienciada i implicada
a conjugar els ideals de justícia i progrés n’hi
hagué arreu, però en ambients tradicionals i
de pagès, eren minoritaris i no massa ben vistos. Sense anar més lluny, Tàrrega pot servir
d’exemple. Francesc Mateu, personatge ben
estudiat per Glòria Coma, visqué de prop la
lluita entre sindicalistes i patronal junt amb el
grupet de targarins que li feien costat, poden
ser una mostra d’aquestes inquietuds en les
terres de ponent.
Repassant alguns indicadors es pot comprovar que Espanya, a inicis del s. XX, estava lluny
de poder aportar solucions de millora. El creixement de la població era baix (0’7%); i l’esperança de vida no anava més enllà dels 43
anys. Fins i tot la població catalana encara era
majoritàriament agrícola i patia l’agreujant que,
en aquells anys, la migració cap a la ciutat funcionava a ple rendiment. És una evidència que
la pagesia de l’interior, a causa del lent avenç
de la mecanització, encara feia servir com a
principal font d’energia la tracció animal i l’esforç
humà. Els rendiments agrícoles eren baixos i el
sistema comercial, força deficient i desintegrat.
c) d’un poble
Montornès, des de 1989, tornà a formar part
de la Segarra, comarca de la qual n’havia estat
segregat l’any 1936. El seu terme s’estén per
la vall mitjana del Cercavins, on conflueixen
petites i frondoses valls. Mas de Bondia i la
Masia del molí també formen part del municipi.
Tot i que la seva història és molt més antiga,
Montornès agafà la fisonomia que presenta
en l’actualitat a partir del s. XII. L’any 1131
Ramon Berenguer III concedí a l’orde militar
dels templers el castell de Granyena, que
amb el temps obtingué com a comanda altres llocs i castells de les rodalies. Entre
aquests hi hagué la comanda de Montornès.
Aquest és el motiu pel qual el poble està si-
tuat en un turó, a 605 m. d’altitud, i al voltant
de les restes d’un antic castell del s. XII que
percebia drets en diferents llogarets de la
Segarra. Quan el 1317 s’extingí l’orde dels
templers, totes les seves possessions passaren a un altre orde religiós, el dels hospitalers. I així continuà fins a la desamortització del s. XIX.
En aquells dies, vers 1860, el poblament del
municipi de Montornès era de 369 habitants.
Al següent cens, el de 1900, la població havia
disminuït a 306 persones, però en el cens de
1910, que és l’únic que he revisat, el poblament experimentà una franca millora. La població, de fet, era de 331 habitants, dels quals
184 eren homes i 147, dones.
Aquestes dades matisarien un principi general que s’aplica a la demografia de la zona. Es
diu que, durant el primer quart del s. XX, a les
comarques de l’Urgell i de la Segarra hi hagué
un creixement de les ciutats més grans com
Tàrrega i Cervera i una disminució dels pobles
de secà. Montornès, per les dades que presento, sembla que en seria una excepció. El
fet probablement va lligat a l’interès i a les donacions que el sr. Balcells Cortada féu a favor
del poble, i de l’estabilització dels seus habitants. Fins a 500 pessetes d’ajut rebien els qui
decidien fer-se una casa i viure al poble.
A partir del cens de 1920 el degoteig de població s’inicià novament i, com es comprova
en l’estadística, ha estat continu.
Evolució del poblament del municipi de
Montornès
1860: 369 hab.
1900: 306 hab.
1910: 331 hab.
1920: 323 hab.
1930: 361 hab.
1950: 279 hab.
1960: 271 hab.
1970: 202 hab.
1980: 138 hab.
1991: 123 hab.
El darrer cens, el fet l’any 2001, dóna una xifra
oficiosa de 106 habitants.
Montornès ha entrat al segle XXI com un municipi petit, típic de la Segarra i de la Catalunya
interior. El poblament és eminentment agrícola i
la població jove escasseja. Alguns pagesos, i
només tres joves, amb potents tractors i moderna maquinària, es dediquen al monocultiu de la
vinya, dels ametllers, de les oliveres i al conreu
extensiu dels cereals, i econòmicament fan rendir el terreny, com mai no s’havia fet. Els
montornesins disposen de diferents vials que els
connecten bé amb altres nuclis poblacionals.
Abans Verdú era el centre d’atracció; ara, Tàrrega
i el seu mercat del dilluns l’han substituït. Resulta molt fàcil i còmode satisfer qualsevol servei a
la capital de l’Urgell. La influència targarina és
tan gran que ha deixat el poble pràcticament
sense cap servei. A Montornès no hi ha cap botiga, ni cap cafè. Des de l’any 1970 ja ni tenen el
servei escolar que tan important havia estat i tant
renom els havia donat. Els seus fills, que són
pocs, estudien a Tàrrega. Els únics serveis que
resten al poble són el religiós i el consultori mèdic, però només actuen setmanalment. Malgrat
tot, la població m’ha semblat que se sent satisfeta perquè, a diferència del que havia succeït
en altres temps, no estan mancats pràcticament
de res. Montornès no és un poble dormitori. La
gent que hi viu, treballa al poble. Són molt pocs
els que van a treballar a fora i cada dia retornen
a dormir-hi. N’hi ha que estan censats al poble i
treballen i viuen fora i només retornen el cap de
setmana o el període de vacances.
A principis del s. XX, al moment que s’elaborà
el Diario, la població de Montornès també es
dedicava exclusivament a l’agricultura, sobretot als conreus de secà com el blat, l’ordi, l’olivera i la vinya. Una de les diferències era que
aquell sistema exigia molta mà d’obra i cultius
més diversificats per a satisfer les necessitats
alimentàries. La ramaderia, avui inexistent, la
tenien com a subsidiària de l’agricultura. El
bestiar gros col·laborava en les feines del conreu dels camps. El bestiar de corral, com les
ovelles, cabres, aviram i els porcs i també la
caça (tórtores, conills, perdius...) ( 03-07-16 )
els proporcionaven proteïnes.
La lectura d’alguns documents oficials, del
segon decenni del segle XX, corrobora aquest
retrat, però la realitat econòmica i social que
s’hi reflexa s’ha de mirar amb cert recel, no
perquè s’hi projectin dades falses, sinó perquè, com succeïa en la política del moment,
estan retocades i maquillades.
De l’apèndix d’amillarament de l’any 1915,
que és l’estadística territorial on consta la riquesa contributiva, i que servia de base per
repartir la contribució territorial, se’n pot fer el
següent resum.
El municipi de Montornès ocupava una extensió de 1.120’61 hectàrees. El bosc, que
bàsicament proporcionava llenya, caça i herbes medicinals i de consum, juntament amb
les pastures en terreny erm, ocupaven el 56’23
% del territori. L’extensió de les pastures triplicava la del bosc. La vinya s’estenia pel 17’57
% del territori i era l’activitat agrícola que més
diners aportava a la contribució fiscal. Ho feia
amb el 45’83 %, de les 20.084’75 pessetes
que es pagaven. El següent apartat més contributiu era el dels cereals. Cobrien el 25’23 %
del territori. Els de secà ocupaven 175’19 ha. i
249
pagaven 3.313’5 ptes. Els cereals de la zona
de regadiu, en canvi, ocupaven 116’99 ha i
pagaven 5.069 ptes. Les oliveres eren les que
menys contribuïen: sols ho feien amb 1.277
ptes. (el 6’35 %). Finalment, hi havia les hortalisses que aportaven 190 ptes. (el 0’9 %) a la
contribució municipal.
La propietat de la riquesa rústega majoritàriament era de gent del municipi. El majors propietaris, i per tant els que més pagaven, eren
de Mas de Bondia: Felip Pijoan pagava una
contribució total de 1.208’25 ptes. i Josep
Minguell, de 849’25 ptes. A continuació s’hi
situava Isidre Balcells, de Montornès, amb
782’25 ptes., i Magí Salat, que en aquells anys
era l’alcalde, amb 643 ptes. Només un 15’8 %
del territori era propietat de gent forastera (de
Verdú, de l’Ametlla, de Guimerà....) però per
les quantitats amb què contribuïen es tractava
de petits propietaris. El major contribuent foraster era Josep Ros, de Verdú, i només pagava
129 ptes. A una sola pesseta pujava la contribució de tres famílies. Per altres documents es pot
deduir que també hi havia gent pobra, i algun
sembla que ho podia ser de solemnitat. Això és
el que reflexa l’acta municipal del dia 3 de maig
de 1915, que tramita l’expedient de pobresa del
recluta Josep Targa Corbella. Aquest noi era de
cal Xacó i quan veus la façana de la casa no fa
pas sensació de pobresa, però....
La riquesa pecuària o ramadera, si ens fixem
en la quantitat amb què contribuïa, 220 ptes.,
era poc representativa. L’any 1915 es declararen 13 mules i 24 ases. Per cada mula es pagaven 10 ptes. i per cada ase, 3’75 ptes. Aquestes xifres, com a tot arreu, ben segur que estaven manipulades a la baixa. He comprovat, en
un altre cens de bestiar cavallar i mular fet el 27
de gener de 1924, que el nombre de mules, tot i
haver-se incrementat quasi un 50 %, continua
sent baix: 23 en total. En canvi, en un altre cens
fet pels militars, l’any 1926, per comptabilitzar el
nombre de bestiar amb què podien comptar en
cas de conflicte, les xifres són molt diferents.
Segons aquell cens, al municipi hi havia 72 caps
de bestiar gros: 68 eren mules, 3, muls i una egua.
Els ases no els comptabilitzaren.
La contribució de tota la riquesa urbana del
municipi era baixa, només sumava la quantitat de 1.770 ptes., i l’activitat que la construcció generava també era ben minsa. Durant l’any
1915 oficialment només s’arranjà una casa de
Magí Cortada al Mas de Bondia i una altra de
Joan Balcells, en un corral que tenia al número 31, del carrer major. Ramon Balcells explica que en sortir d’escola ajudava els paletes
portant-los pedres (27-03-17).
Per acabar, si sumem tots els capítols contributius del municipi de Montornès, en l’exerci-
250
ci de 1915, la quantitat final era de 22.074’75
ptes., quantitat, que curiosament coincideix
amb la de l’exercici de 1914 i és molt similar a
la d’altres anys, cosa que fa suposar-la quasi
invariable. De la suma de la contribució
agropecuària (20.304’75 ptes.) el 19 % s’havia de pagar al Tesoro. La forma de pagament
es podia negociar, ja que alguns la feien anualment, d’un sol cop; d’altres, semestralment,
i la gran majoria ho liquidava trimestralment.
De l’exercici de 1915 el municipi hagué de desemborsar al Tesoro la quantitat de 4.553’16
ptes. i el 16 % d’aquesta quantitat (609’14
ptes.) era la que, junt amb la de tots els altres
municipis de l’Estat, el Govern recollia i destinava a l’ensenyança primària.
Altre document oficial, revelador de la realitat del
poble, és el que conté els cupos de consum
dels productes. L’acta, de data 22 de setembre
de 1914, que mostra els recàrrecs que el municipi pagava a l’Estat, n’és un bon comprovant.
La quantitat total d’aquell any ascendí a 1336’84
ptes. i, una mica més de la meitat d’aquests diners, es retornaven i formaven part, com més
endavant es podrà comprovar, dels ingressos del
pressupost del municipi. El grup dels productes
líquids era el que més cotitzava i superava el 50
% del total i englobava l’oli, l’aiguardent, el vinagre i el vi, que era el de major consum. De la
resta de cupos, un 20 % corresponia a les carns.
La de porc, sobretot la salada, era la que més
cotitzava. En canvi, la d’ovella i la de cabra, que
es consumia quasi tota fresca i en quantitats
menors, tenia un cotització més baixa. El 15 %
de la resta s’incloïa en la denominació gra, que
aplegava la farina, la civada, els cigrons i les llegums. I en un darrer apartat s’hi trobaven el carbó, que tenia un important impost, i també la sal
i el sabó. Si aquests eren els productes de major
consum se’n desprèn, que com a tot arreu, es
tractava d’una societat molt frugal i sòbria. Probablement encara es recordava la penúria alimentària que passaren l’any 1906. Àngela Escabrós explica (02-10-15) que una tarda freda
anà a fer herba i tornà “bauba”. Es reféu al costat
del foc i la tieta li donà per menjar una sardina,
una llesca de pa i un “bagoted” de raïm i li digué:
amb això ja no tindràs gana per sopar. Ella escriu: li vaig dir que sí, que en tindria. Sobre el que
menjaven no en parlen massa. Només especifiquen que sopaven a la posta de sol (18-04-17) i
algun comenta que per sopar ha menjat una llesca de pa i un tall de botifarra (28-02-16) o una
arengada amb pa i aigua (24-10-15).
L’únic pressupost complet del municipi de
Montornès que he consultat és el de l’any 1911,
que fou aprovat el 28 d’agost de 1910 i ascendia a 2.360’27 ptes. Pot servir de model per
als períodes posteriors perquè les variacions
d’uns anys a altres són molt petites. Hom arriba a la conclusió que hi havia una mena de
pacte d’equilibri que satisfeia tant al que pagava, com al que cobrava.
Els ingressos municipals procedien de: a)
propis (finques i cens) aportaven 21’52 ptes.
b) extraordinaris (recàrrec de 0’5 ptes. per cada
quintà mètric de llenya i palla consumible):
1.634’60 ptes. i c) recursos per cobrir el dèficit
(una part de l’impost sobre el consum que
abans he comentat) 704’15 ptes.
Les 2.360’27 ptes. que s’ingressaven es dedicaven a les següents despeses:
a) Ajuntament (sous, paper ... ) 1.110 ptes. Els
salaris assignats anualment als funcionaris
eren: secretari 500 ptes.; metge, 125 ptes.;
algutzil, 70 ptes.; apoderat, 60 ptes.; dipositari, 20 ptes. i veterinari, 5 ptes.
b) càrregues 747’70 ptes.
c) imprevistos 146’25 ptes.
d) correcció pública (participació en el manteniment de la presó de Cervera) 122’42 ptes.
e) beneficència 98’40 ptes.
f) obres públiques (manteniment dels camins i
del cementiri) 70 ptes.
g) policia urbana (vetllar els animals perillosos)
10 ptes.
h) instrucció pública (el que el municipi havia d’atendre de l’ensenyament primari) 55’50
ptes. En una carta, datada el 13 d’octubre de
1911, “la sección de cuentas de Lleida” comunica a l’Alcalde que l’apartat d’instrucció pública s’ha d’incrementar fins a 153’69 ptes. Això
és una demostració de com es feien els pressupostos per a l’ensenyament i de la subjectivitat del mètode que es feia servir.
Els resums que els alumnes fan al Diario confirmen i ratifiquen plenament la visió d’una població dedicada a l’agricultura. Ells, però, a diferència dels documents oficials, l’activitat i la
producció agrícola la diversifiquen i tot ho fan
més vivencial i proper als seus interessos. De
la vinya i de com es treballava no en parlen
massa (08-10-16) (03-10-16) i (01-04-16). Tot i
que algun comenta que ajuda a la verema (1509-16) i que els raïms els cullen amb ballenes
(portadores) (07-10-16). A nivell català, la vinya,
refeta dels estralls de la fil·loxera, incrementà el
cultiu però sense arribar a l’extensió del d’abans
de la crisi. La mainada mostrava interès per la
problemàtica de la fil·loxera. Amàlia Carles (0104-16) explica que el mestre els digué, per a
que ho traslladessin a casa seva, que a Cervera
s’hi faria una xerrada sobre el conreu de noves
vinyes. Demostren ser-ne uns bons coneixedors. Josep Carles (01-02-16) explica què era
la fil·loxera i l’insecte que la provocava. El resum (02-04-17) comenta que la lliçó de zoologia es dedicà a explicar què era la fil·loxera.
També esmenten algunes activitats relacionades amb aquest cultiu, com és quedar-se a
veure com construeixen un barril (09-11-16).
Del cultiu del blat, de la civada i de l’ordi, conreus majoritaris, també en parlen poc. Un comenta que ajuda a plantar l’ordi (08-11-16) i
Marcel·lí Queraltó (14-06-16) explica que la
seva mare i altres persones estan segant per
cal Rubió. Del batre, ni en parlen. Possiblement perquè aquesta activitat els agafava fent
vacances i no escrivien al Diario. Aquests silencis generalitzats suposo que són pel fet que
en ser aquestes les activitats agrícoles més
importants, també, eren les més feixugues i
intenses i als infants se’ls n’apartava una mica
o només se’ls deixava participar en accions
complementàries com ensacar palla i traslladar-la d’un lloc a l’altre, activitat que tot sovint
citen (28-04-16) (11-10-16). Un ajut que Teresa
Queraltó cita (29-02-16) era el d’anar a ajudar
al forn. El poble tenia un forn comunal, on ara
hi ha el consultori mèdic, i cada família tenia
un dia assignat per anar-hi a fer la cuita del pa.
Altra activitat complementària era la que també explica la Teresa (02-05-16), la de portar el
berenar als homes que treballaven al camp.
En canvi, del que més sovint parlen és de la
recollida que ells fan de certs productes i fruits
del camp. En aquestes accions estacionals hi
participaven molt directament: anar a collir cireres, figues i a espigolar ametlles ((29-09-15)
(30-05-16) (01-10-16) (05-10-16); anar al Rec
a collir olives i passar-les aglans ((19-12-15)
(24-10-16) o a recollir aglans. El resum (0411-16) explica que, d’aglans, en feren 7 sacs i
una cistella. També expliquen que van a fer
remolatxa, trapadella (03-06-16) i a trinxar farratge (14-06-16). Ajuden a sembrar, cuidar i
collir patates (23-03-17) i a treballar a l’hort
(24-11-16) a collir enciams, cols, tomates i
pebrots (05-10-15). Fins i tot el mestre admira
les verdures de l’hort de la casa de Rosa
Carles ( 26-05-15). Mostren interès per tot el
que es relaciona amb les activitats del camp.
L’alumne Joan Queraltó explica que observà
la construcció d’una cisterna ( 04-10-16) i un
altre, que veié com feien el pou de cal Gabriel
(28-02-17). Tot i que van a cercar aigua indistintament al pou, que acostumava a ser a l’hort,
o a la cisterna, que era al costat de casa,. tenen molt clara la diferència entre una aigua o
l’altra (30-09-16). També esmenten la construcció d’una segla o rec (19-02-17).
L’activitat en la qual els fan intervenir més és a
fer herba per al bestiar (28-02-17). Normalment
en fan faldades (24-02-17) però hi ha cops que
l’han de traslladar amb un ruc (17-09-15). Per
a les cabres fan brosta (rames d’arbres amb
fulla) ( 30-11-16 ). Donen de menjar a la somera i a casa ajuden a fer la cuita del menjar
del porc (08-10-16) i netegen les corralines (0911-16). A alguns els agrada tractar el bestiar
gros. Porten la mula a l’estable (27-03-17) i
preparen el carro (24-09-16). Pujar a cavall de
251
la mula és una acció memorable (15-09-16) i
també ho és quan algú en cau; com el capellà,
que el dia de la processó a la Bovera en caigué dues vegades (05-05-15).
Van a buscar caragols (08-05-16) i bolets (3110-15) i en el resum (25-10-15) Amàlia Carles
explica que recollí safrà a l’era de l’hort i després, un cop a casa, el trià. De poètica es pot
valorar l’acció (28-02-16) de Francesca Nadal
quan explica, amb cert entusiasme, que trobà
i recollí violetes. Les flors interessen força els
alumnes. El mestre en plantava (24-04-15) i el
metge, que era de Granyena, els en donava
per decorar i ornamentar (15-05-15) En la
mateixa línia podem situar el fet de plantar arbres, ja que ho valoren com una acció molt
positiva. El resum (06-05-17) comenta que
plantaren set pins i una figuera.
En el Diario els alumnes ens proporcionen
noms del terme. Ens parlen dels Aubacs, situats més enllà del cementiri (13-09-15), de la
Serra, de la Costa, entre el poble i el riu, i de
les Solanes, a la part dreta del riu, on van a
recollir olives (09-01-16). També del Rec o
Regué, per on passa l’aigua de la font de l’Ametlla, (19-12-15) i del Pla de Granyena (26-0417). D’alguns indrets i espais del poble també
en parlen sovint. Ramona Rubió explica (2111-15) que un dia de neu per arribar a l’escola
hagué de passar per cal Paisano perquè per
les voltes no s’hi podia passar. Jugaven molt al
carrer de cal Targa, a la placeta de l’escola (2401-16) i al carrer del Mas (13-09-15). Per als
infants dels pobles de pagès les eres sempre
foren un lloc important d’esbarjo, de joc i de diversió. Parlen de l’era de cal Mestre (02-04-16),
de la de cal Xacó i de la de les Matirles (24-0916) i de la de cal Camell (18-04-17).
De les rodalies esmenten la fonteta de cal Xacó
on van a fer herba (28-03-16) i la font de l’Ametlla (19-02-17). Dels noms de les cases del poble, a més de les ja esmentades, parlen de cal
Bialed, que era la botiga on anaven a comprar
sal, carburo... (30-05-16) (19-04-16), de cal
Sec, de cal Teixidor (28-11-15) de ca l’Amo (2704-16) de cal Rubió (14-06-16), de cal Solans
(30-11-16), de cal Ramonasco (22-06-16) i de
la pedrera de cal Catarí (30-04-16).
Hi hauria molts altres aspectes per comentar,
però aquesta mostra em sembla suficient per
mostrar que els alumnes, al seu aire, i a partir
de les seves preocupacions, seguien i col·laboraven en les activitats quotidianes del poble i de la seva gent.
Entrada a l’actual
Casa de la Vila, antiga
escola nacional (1896)
(Fotografia d'E. Escolà)
252
g) d’una escola
L’actual Ajuntament s’ubica en l’edifici que havia estat l’antiga escola de Montornès. Es tro-
ba en el tram esglaonat del carrer de l’església. Segons explica l’alumne Joan Queraltó,
l’any 1896 el benefactor del poble, sr. Josep
Balcells Cortada, féu construir, juntament amb
el cementiri, una escola que tenia dos pisos (1804-16); el de baix per a aula, i el de dalt, per a
vivenda del mestre. Ja en aquells moments, si
ens fiem del que diu la mainada, aquell edifici
escolar era considerat el millor de la contrada.
En l’actualitat la part sud i la de ponent estan
recobertes amb pedra, però inicialment tota la
casa estava arrebossada, com es veu encara
en l’accés a la vivenda del mestre que era a la
placeta de ca l’Amo.
Els alumnes entraven a l’escola per la mateixa
porta per on s’entra a l’actual Ajuntament. Un
cop al vestíbul, a la dreta hi havia la porta que
donava accés a l’aula, que no tenia forma rectangular, sinó de “L”, ja que al fons hi havia un
espai que penetrava cap a l’esquerra. Segons
m’ha explicat la sra. Amàlia Carles, que té 96
anys, memòria i en fou alumna, a l’aula hi havia unes taules llargues on hi cabien 6 o 7 alumnes. Les taules feien pendent cap a l’alumne i
per sota hi havia un prestatge que feia de caixó. Aquestes taules no tenien tapes que s’alcessin i fossin departaments individuals. A la
part més alta de la taula hi havia forats on s’hi
posaven tinters de plom. El seient era també
una banqueta llarga sense respatller. Pel que
expliquen els alumnes, a l’aula hi havia una tarima (27-09-16) on es situava el mestre. A la
classe hi tenien diverses pissarres (encerados)
que les feien servir amb freqüència, ja que diferents alumnes escrivien a la vegada. També
hi havia mapes penjats; el d’Espanya, el de
Catalunya, el d’Europa.. (26-04-15). Dissecaren una òliba (11-05-16) i un eriçó (13-0516),
animals que ells caçaren i després quedaren
exposats a l’escola. També espellaren una guineu (25-05-16). El curs 1915–16 l’iniciaren amb
material mobiliari i pedagògic nou. Segurament
una donació més del sr. Josep Balcells. Els
alumnes qualifiquen les taules de molt maques.
El resum (22-09-15) explica que l’Alcalde, sr.
Magí Salat, acompanyat del seu fill, feren una
visita a l’escola. És de suposar que fou per veure
el nou mobiliari. Uns dies després (27-09-15)
una alumna encara escriu que porten taules i
algunes les aparien. A l’interior de l’aula hi havia instal·lada la placa de marbre blanc, que en
l’actualitat es troba en una de les parets exteriors de l’Ajuntament, on es manifesta el reconeixement de Montornès, per acord municipal
del 15 d’agost de 1896, al seu benefactor, Josep
Balcells Cortada. El text és: “Tributo de gratitud
a D.José Balcells Cortada. Inculque el maestro
en el tierno niño gratitud i recuerdo más cordial
amor profundo eterno cariño al buen patricio
que costeó el local”. ”la Junta”.
gulava el que a molts indrets ja era una pràctica. L’any 1907 el conservador Maura ho allargà als 12 anys. Aquestes són les raons legals
que justifiquen l’explicació que el mestre José
Guillermo feu sobre els drets i deures dels
alumnes i que Teresa Tomàs resumí ( 10-1116 ) A la pràctica, però, la majoria de la gent
sempre trobava raons per eludir o reduir la
permanència dels fills a l’escola. Els nens perquè col·laboraven en tasques agrícoles i sobretot les nenes perquè se’ls hi encomanava
feines domèstiques i la cura de nombrosos
germans petits. Lluny de la problemàtica que
l’absentisme creava en altres llocs, a
Montornès s’hi poden constatar també, situacions properes. Josep Queraltó explica (13-1216) que no anà a l’escola perquè es quedà a
fer de manobre. Un altre comenta que no hi
assistí perquè havia anat a fer herba als
Aubacs (09-06-15). Ramona Rubió diu que
s’ha hagut de quedar a vigilar casa perquè no
podien tancar les portes (30-05-16) i també
comenta (03-05-16) que quan disposa d’un
rato lliure se’n enduu la seva germana petita.
Aquesta escola, a causa de la positiva acció
pedagògica i de l’entusiasme del mestre, sr.
José Guillermo, quedà petita i l’any 1920 s’inicià la construcció d’una de nova, que l’alumne
Joan Queraltó qualificà de colossal. Es tracta
d’una edificació ubicada i orientada estratègicament. És àmplia, de línies clares i definides,
amb la simetria típica del classicisme però que
l’alçada i la lleugeresa de les columnes li proporcionen un moviment i un aire que insinuen
el gòtic i el modernisme. La dissenyà l’arquitecte Lluís Planas, i un cop més, la pagà Josep
Balcells Cortada. Joan Queraltó puntualitza
que li costà més de 50.000 duros. El terreny
on està ubicada es coneixia amb el nom de
les Eres i pertanyia a ca l’Amo. Isidre Balcells,
germà de Josep, permutà uns terrenys que
tenia vora el riu, per les Eres. Un cop seves en
féu donació per construir-hi, en menys d’un
any, la nova escola. S’inaugurà el 29 d’agost
de 1921 i hi assistiren el rector de la Universitat, Marqués de Carulla, el senador Josep
Balcells Cortada i el seu germà Isidre Balcells,
i els nebots, Lluís i Antoni. Hi fou present la
premsa barcelonina.
La política educativa de l’Estat espanyol venia
marcada per la creació, l’any 1900, del
Ministerio de Instrucción Pública i Bellas Artes
i per les actuacions dels primers ministres,
Garcia Alix (1900-01) i Romanones (1901-02),
que foren molt qüestionades, sobretot les del
darrer. Plantejaren, de forma coherent, que era
obligació de l’Estat primar i potenciar l’escola
pública front l’omnipresència de la privada,
majoritàriament en mans d’ordres religioses.
El ministre Romanones tingué en contra membres dels mateixos partits que recolzaven el
govern, perquè pretenia que a l’escola privada se li exigís els mateixos requisits de titulació que a la pública. Menys oposició tingué
quan, l’any 1902, imposà que la doctrina cristiana també s’havia de vehicular en castellà.
Aquest serà el camp de batalla del cardenal
de Tarragona, Vidal i Barraquer.
Un cop els alumnes s’instal·laren a la nova
escola, l’aula de l’antiga quedà per al jovent.
Hi feien els balls del diumenge. Fou més endavant que esdevingué Casa de la vila.
Anàlisi
a) la política educativa a inicis del s XX
(el context pedagògic)
La Llei Moyano (1857), en decretar que l’ensenyament era obligatori dels 6 als 9 anys, re-
Una de les coses positives que quedà de l’actuació d’aquests ministres fou que des de 1902
era l’Estat qui pagava el salari als mestres. Fins
llavors ho havien fet els Ajuntaments però sovint havia estat un niu de conflictes, d’endarreriments i, per tant, de descontent. En la presentació ja he explicat el mecanisme que s’utilitzava per a recaptar els diners de l’escola primària i l’obligació del municipi de fer-se càrrec de certs aspectes materials de les escoles. Després de Romanones (1903) l’escola
pública, llevat de molt curtes excepcions, es
mantingué sempre en un clar segon terme.
Sense introduir canvis importants no es podia
esperar una renovació del sistema educatiu.
L’Estat espanyol no podia fer-se càrrec, ni assumir plenament els objectius i les responsabilitats de l’educació obligatòria, si prèviament
253
no feia una reforma fiscal en profunditat per aconseguir més diners i incrementar els pressupostos. Aquesta reforma s’intentà l’any 1913 però
molts parlamentaris, de tots els partits, hi posaren obstacles i no prosperà. El partit lliberal
i el conservador, que s’alternaven al govern,
sembla que consideraven un bon objectiu mantenir la situació de mínims en que es sobrevivia, encara que resultés letàrgica i agònica.
Altres partits, com els republicans i els socialistes, tenien plantejaments alternatius més
radicals i més amplis però la societat no hi
confiava massa. La majoria de ciutadans cada
cop passaren més de solucions redentoristes
i, llevat d’excepcions, esdevingué una classe
força conformista, desenganyada i poc compromesa en qüestions socials i públiques.
S’anà imposant el lema: què campi qui pugui i
que cadascú s’espavili.
Altres grups, com els regeneracionistes, que
a diferència de la generació del 98, no volien
salvar Espanya sinó solucionar problemes dels
espanyols, no tenien plantejaments globals estructurats. Centraven la seva actuació en qüestions concretes i més entenedores. L’ensenyament en fou una i aconseguiren que, molta gent
senzilla entengués que, per aconseguir una
Espanya moderna i justa, s’havien de concentrar els esforços en la millora de l’economia i
de l’escola. Era la base programàtica de l’aragonès Joaquim Costa (1846 – 1911). La realitat del País els facilitava arguments prou convincents per a recolzar les seves propostes.
Mentre a França hi havia un 30% d’analfabets;
a Espanya, n’era el 70% de la població. Només el pressupost per educació de la ciutat de
París era més del doble del que Espanya tenia
per a tot el territori. “Les escoles majoritàriament eren edificis poc funcionals i malmesos,
els mestres estaven poc motivats i remunerats
i alguns deficientment preparats.” El panorama era depriment. Almenys així ho veia i ho
explicava, l’any 1.899, M. Picavea (1847- 99)
en l’obra: “El problema nacional”.
Durant el mandat del conservador E. Dato
(1913-17), quan s’escriu el Diario, és quan es
feu més evident la involució de la política educativa. En tots els camps es legislà a favor del
confesionalisme i això tensionà i endurí l’oposició entre clericals i anticlericals. La formació
d’infants fou un dels camps on millor s’evidencià aquesta pugna, que centrà totes les polèmiques i condicionà la política educativa
d’aquells dies i la dels venidors. Només es parlava de les escoles religioses congregacionals
més radicals i de les llibertàries anarquitzants.
Les dues es trobaven situades als extrems i el
gover n, erròniament, legislava a par tir
d’aquests extrems. Tot el que quedava al mig,
l’Estat quasi ho oblidava i ho deixava de ban-
254
da i així s’anava nodrint “la guerra escolar”.
Alguns jesuïtes, escolapis i agustins eren
l’avançada del clericalisme. Al front anticlerical hi militaven sobretot els anarquistes i alguns ensenyants de l’Escola Moderna. Ben
mirat molts dels seus atacs eren tan fanàtics i
matussers com el dogmatisme religiós que
volien combatre i substituir. Uns i altres feien
servir l’escola com una arma d’influència ideològica i política.
La jerarquia eclesiàstica, a qui veia amb més
preocupació, era a la Institución Libre de la
Enseñanza i a alguns renovadors, que postulaven per una pedagogia i per una formació
d’actituds més humanes com l’autoestima, la
no bel·ligerància, el respecte i la neutralitat. Altra minoria, que també fracassà en el seu intent de persuadir pacíficament una societat intolerant i concretar un model educatiu, fou l’alternativa pedagògica catalana que pretenia, a
més de modernitzar les estructures i la metodologia, vehicular l’ensenyament en llengua i
mentalitat catalanes.
A partir de la crisis de 1917 el desgavell polític
i social no permeté fer o conduir cap política
educativa mínimament seriosa. L’Estat espanyol, a més de ser confessional, des de sempre, era i volia continuar essent pobre i immobilista. El sistema impositiu vigent, era de 1845,
resultava obsolet i quan l’any 1913, com ja he
dit, es volgué reformar la fiscalitat per a incrementar els ingressos i dedicar-los a qüestions
socials com l’ensenyament, l’oposició de les
èlits del poder, tant les socials com les econòmiques, ho boicotejaren. Sense diners era impossible liderar qualsevol regeneracionisme.
L’educació, com una acció pròpia de govern,
els hi sobrava i la deixaven delegada als de
sempre o, com a les Oluges o a Montornès,
per sort sorgien benefactors disposats a assumir-la o ha col·laborar-hi econòmicament. El
paper del govern es limità a fer de regulador
de la política econòmica, i només prenia mesures de caire proteccionista.
En conjunt s’ha de reconèixer que, durant el
primer terç del segle XX, l’educació fou un desori, i ho fou perquè el País també ho era. Si hi
hagués hagut gent suficient, amb mentalitat i
actituds obertes, la solució dels problemes educatius hauria pogut ser ràpida i reeixida. La
gent ho hauria entès. Opino d’aquesta forma
perquè, malgrat els problemes i les confrontacions, en bona part només ideològiques i partidistes, si fem cas de les estadístiques, a Espanya, el nivell d’instrucció s’incrementà. Segons
dades oficials del 70% d’analfabets que hi havia l’any 1900 es reduïren al 34’5% el 1931.
A més, quasi tot Europa havia entrat al segle
XX amb les estructures educatives força modernitzades.
A Catalunya les coses no anaven diferentment.
El pedagog i historiador Alexandre Galí comenta, i ho fa a partir de la pròpia experiència infantil, que a inicis del segle XX el sistema pedagògic català estava majoritàriament mancat
d’entusiasme. Ho comenta així: “l’escola existent era rutinària, buida i artificiosa. Era trista,
sense llum ni aire. Els mapes envellits, les pissarres negres i tor tes, molts objectes
infrautilitzats i mig malmesos. El mobiliari escolar era força inadequat, l’aprenentatge, forçat i bastant inútil: eren pàgines i pàgines de
vacuïtats i nicieses com a credo de tota la
sabiduria, mentre la realitat de la vida s’oferia
ubèrrima. La tristesa i la brutícia de l’escola; el
malhumor i la pobresa del mestre; la desatenció als infants contradeien les mateixes màximes
morals que es donaven oficialment a l’escola.”
Possiblement la reacció contra aquest estat
generalitzat i l’influencia europea foren el revulsiu per a que una sèrie de pedagogs i mestres catalans iniciessin el camí de la renovació. Uns l’iniciaren motivats per una mística
social, altres, pel descontent de l’ordre existent o per la constatació de l’endarreriment i
del baix nivell cultural; altres, simplement, per
professionalitat, vocació i coherència.
Francesc Ferrer i Guàrdia (1854-1909) pedagog racionalista fou un dels que es mogué
bàsicament per un ideari social. En tornar de
l’exil.li, l’any 1901, fundà l’Escola Moderna que
fomentava pràctiques i idees que, en pedagogia, s’aplicaven a Europa, i es proporcionà un
suport didàctic escaient. Tingué força predicament i la institució s’estengué, però les simpaties que mostraren pels anarquistes portaren,
l’any 1906, la clausura de totes les escoles
modernes. Aquí no s’acabà la persecució. Ferrer i Guàrdia fou considerat instigador de la
revolta de l’estiu del 1909, coneguda com a
Setmana Tràgica, i com altres fou comdemnat,
a mort, sense proves. Aquest fet es mantingué viu durant molt de temps en la memòria
popular barcelonina. Aquesta acció, a Europa,
desacredità molt el govern espanyol, però a
Espanya no afectà gaire perquè aquí tot es
valorava diferentment.
Altres escoles catalanes, però sobretot certs
mestres i pedagogs, es mogueren per raons
de renovació i actualització de la pedagogia i
de l’ensenyament. Les seves inquietuds tingueren millor acollida. Eren els renovadors que es
caracteritzaren per la sensibilitat “d’educar divertint”. En comú tenien l’interès en aplicar una
pedagogia activa. Un educador notable fou
Albà Rossell que plantejava uns objectius educatius adreçats a aconseguir persones autosuficients i lliures, capaces de copsar la bellesa de la vida, de bastar-se per si mateixos i de
viure feliços. Algunes institucions els recolza-
ren. Una d’elles fou la Mancomunitat (191325), que era la primera experiència de govern
que Catalunya tenia, des de 1716. Fou una
experiència entusiasta però limitada, doncs li
mancava autonomia política i econòmica. Només podia gestionar i coordinar les atribucions que tenien les quatre diputacions catalanes que estaven en mans de la Lliga. Volia
contribuir a la modernització del País, i per a
ser més efectiva s’organitzà en conselleries.
Una d’aquestes fou la de Cultura i Instrucció
que tenia com a principal finalitat escolaritzar
tota la població infantil de Catalunya. Una de
les Comissions d’aquesta conselleria fou la
Tècnica que englobava el Consell de Pedagogia que s’havia marcat entre altres els següents objectius:
- aplicar a Catalunya la renovació pedagògica
que es produïa a Europa i reduir l’analfabetisme
- dignificar les escoles, construir-ne de noves i
reformar els estudis primaris i els professionals
- promocionar la formació del professorat (publicació de revistes, edició de llibres i material
escolars).
Un programa molt ambiciós per una realitat
massa limitada i circumscrita a la capital. Per
això, els canvis educatius més grans i transcendentals es feren sobretot a nivell personal.
Els exemples renovadors més notables i reconeguts es duren a terme en mentalitat i en clau
catalanes i de la terra, però no sempre es feren en llengua catalana. A Nalec, a inicis del
s. XX, s’inicià un dels grups de mestres renovadors. Amb el temps formaren “l’Associació
de mestres del partit judicial de Cervera”. L’acte
públic més reconegut el celebraren a Tàrrega,
el juliol de 1907, Hi aplegaren un centenar de
mestres renovadors de tot Catalunya.
Algunes escoles milloraren els seus rendiments
a partir d’una mentalitat més regeneracionista.
Aquest seria el cas de Montornès, també el d’algun mestre de l’escola pública de Tàrrega, com
Bonaventura Amigó, de grat record i ben documentat per Joan Novell en les pàgines 173-201
del núm.2 d’URTX, i alguns del Liceu escolar
de Lleida. Molts mestres de ponent no participaren de forma activa en els moviments de renovació pedagògica catalana, tot i que els tenien a la bora i els coneixien. Com a bons regeneracionistes allò immediat i particular precedia tot plantejament globalitzador. El mestre
José Guillermo, a Montornès, hi trobà la complicitat d’un Ajuntament, que creia en l’esperit
de la terra, la d’un poble que el recolzà desitjant superar l’estat d’incultura crònica i la predisposició econòmica d’un benefactor com el
Sr. Josep Balcells Cortada.
Molt pocs dels mestres de l’època, però sobretot els de les zones rurals, trobaren temps
255
per a teoritzar, analitzar o publicar les accions
pedagògiques que emprengueren. Tècnicament potser no estaven preparats per a fer-ho
o potser creien, erròniament, que el temps el
necessitaven per altres qüestions més peremptòries i pràctiques. L’entusiasme de l’acció diària, la solució dels problemes, a mesura que
sorgien, els engrescà tant que oblidaren de
deixar-ne constància documental. En aquests
mateixos anys es donava una situació similar
en les escoles de disseny russes, sorgides de
la revolució. Era tanta i tant interessant la feina que tenien davant que sols es dedicaren a
l’acció i no concretaren en documents ni la filosofia ni les finalitats que cercaven. Per això
són poc conegudes. En canvi, la Bauhaus alemanya, que per necessitat fou, tot ordre, estructura i publicació, és l’escola de més renom
i quasi l’única reconeguda en l’actualitat.
Aquesta actitud, comuna a molts ensenyants i
pedagogs catalans, ha comportat que la posteritat ens hem quedat amb els fets però sense suficient documentació que els justifiquin i
permeti analitzar-los en profunditat. Malgrat tot,
del que no es pot dubtar és que la gent que
inicià aquell intent de renovació pedagògica o
de regeneració de l’escola tenia criteri i sabia
el que volia.
Una de les moltes conclusions que se’n desprèn de la lectura del Diario és que el poble
de Montornès s’anà implicant progressivament
en la instrucció dels infants i en l’assistència a
l’escola (03-05-16). En aquells moments, tant
diferents dels actuals, segur que no era possible que els alumnes es dediquessin exclusivament a la seva formació, però aquest fet els
repercutia molt directament, fent que la jornada lectiva se’ls allargués amb activitats de col·laboració domèstica de tota mena.
La mainada de Montornès estava perfectament
conscienciada de la integració a la vida i a les
accions familiars. Ja hem vist com se’ls feia
participar en activitats i feines, que es consideraven suportables per a ells/elles, sobretot
en períodes de recol·lecció. Avui dia, que s’accepta una dedicació quasi plena dels alumnes
a les activitats formatives i de lleure, crida una
mica l’atenció el sacrifici que, a vegades, pot
semblar que tenien de fer aquells alumnes.
Altres persones, possiblement, creuen que
aquells costums i exigències no s’havien d’haver deixat perdre, perquè endurien i feien madurar la personalitat de la gent jove. No entro
en la qüestió i sols dic que cada societat estructura, a la seva manera, les formes i els
mètodes d’integrar els seus infants.
Basant-me en el que ells expliquen, en alçarse al matí, el primer que feien era senyar-se i
resar un parenostre, (06-06-16). Molts diuen
que, a continuació, es rentaven la cara i les
256
mans a l’aigüera (19-04-16) i es pentinaven i
s’arreglaven (26-05-15). Altres expliquen que
aquestes accions de neteja i de cura personals
les feien després de realitzar certes feines encomanades pels de casa. Segons ells n’hi havia que abans d’anar a l’escola, ja havien anat
a treballar a l’hort i a collir tomates, pebrots i
verdura (19-09-15), a fer herba als Aubacs (0906-15) o a fer una faldada d’herba a la fonteta
de cal Xacó (28-03-16) o a collir remolatxa (1511-15). Àngela Escabrós explica que el dia de
santa Llúcia va anar a fer herba i va quedar
bauba de fred (13-12-15) i afegeix com ho feu
per a retornar-se. Una situació similar ja l’havia
exposat en el resum (02-10-15).
Moltes noies expliquen que en alçar-se escombraven (18-11-16) endreçaven la casa (07-0916)(03-04-16) i rentaven els plats (30-01-16).
Rentar roba o col.laborar’hi era força habitual.
Es rentava al riu (13-11-15), al regué, a alguna tolla que hi havia davant del poble o al bassal de l’hort (02-05-16). Un cop neta, calia traslladar-la, estendre-la, normalment a l’era i, un
cop seca, s’havia de recollir i plegar (07-0616). Els diumenges(22-11-15), tot i ser festius,
no eximien d’aquestes feines.
Abans d’anar a l’escola també es cuidaven de
donar menjar als animals: als conills o a la somera (14-06-16), als coloms (02-03-16) i als
porcs (14-04-17) i el dia de la matança també
hi participaven (21-03-17). Van a cercar i ensacar palla (24-12-16) (30-11-15), a netejar l’estable (06-05-17) o a regar el femer (11-09-16).
Un cop fetes aquestes tasques diuen que es
canviaven, s’arreglaven, esmorzaven i anaven
a l’escola (27-10-15). Un dia l’Àngela explica
que anava tan atrafegada de feina que anà a
l’escola sense haver tingut temps d’esmorzar
(03-11-15). Els que venien dels altres pobles
aquestes accions les havien d’adelantar i quan
això no era possible o els de casa ho creien
convenient, no anaven a l’escola. Per finalitzar
l’apartat, cal afegir que també hi ha alumnes
que comenten que en llevar-se estudiaven, repassaven, o feien els deures i no parlen de feines afegides. (23-11-15) (01-05-15) (18-11-15).
Una de les qüestions que expliquen i que crida l’atenció és l’hora d’alçar-se al matí. Aquí
s’ha de tenir en compte que, respecte l’actualitat, segons l’època de l’any, hi ha un desajust
d’una o dues hores menys. Pel que diuen l’hora
més normal d’alçar-se era a les 6 de matí, però
hi ha força alumnes que especifiquen que certs
dies, per causes o accions puntuals, ho fan
abans. Uns parlen de les 6’30 (25-10-15); de
les 5 del matí (14-06-16), altres, (04-11-16) de
les 4’30 per anar a missa o per anar a Tàrrega
(26-09-15). L’Àngela Escabrós ens relata que
s’alça a les 4 del matí per anar a treballar a
l’hort i a fer herba (12-09-16).
El mestre Guillermo,
la seva dona
i els alumnes
(anterior a l’any 1920)
En sortir de l’escola, a la tarda, o els dies no
lectius, com eren les tardes dels dijous i els
diumenges, continuaven col·laborant i, fins i tot
sembla que més intensament, en les feines
domèstiques i del camp. Antoni Planell relata
que en sortir de l’escola hagué d’anar a plegar
una olivera (09-03-17). Marcel.lí Queraltó
acompanya la padrina a buscar llenya (10-0416), (16-04-17); a fer herba, a plantar ordi (0903-17) a recollir aglans (04-11-16). Van a l’era
a ajudar (29-10-16) (24-11-16), o a omplir dues
portadores d’aigua.(27-04-16). Van a buscar
aigua amb el càntir al pou (25-11-16), a treballar a l’hort, a portar el berenar als homes (0205-16); o es queden a casa a pelar patates
(02-06-16). Ramona Rubió explica que guarda la nena (03-05-16), repassa les lliçons i les
pregunta al seu germà (06-09-16). Teresa
Queraltó passa moltes estones fent punt i ganxet (19.11.15). Es cuiden de fer encàrrecs com
comprar, per un ral, mig quilo de carburo(1904-16) o anar a comprar sal o petroli a la botiga de cal Bialet (14-0616).
Finalitzaré l’apartat amb un resum de Mateu
Vilaró (25-09-15) que comenta que feia un dia
fred i que en sortir d’escola es situà en un
raconet de casa seva que hi tacava el sol i es
posà a estudiar. Després vingué el carter i ell,
se’n sent orgullós, hagué de signar en nom del
seu pare.
De tot l’exposat crec que es pot dir que els alumnes de l’escola de Montornès tenien una bona
predisposició a acceptar propostes de tota mena
i que eren uns bons col·laboradors. El mestre
Guillermo els interessà pel respecte a la natura i
als arbres, actitud que en aquells moments era
molt progressista i estava de moda. A Tàrrega,
l’animós i actiu mestre Bonaventura Amigó
(1850-1919), l’any 1913 fundà “l’Associació
d’amics de l’arbre”, que tenia per objectiu impulsar, amb la plantació d’arbres, la transformació
de la serra de sant Eloi. Fou un projecte important i, des de tots els punts de vista, lloable.
Aquesta acció interessà al mestre de Montornès
i aviat la trobem aplicada i adaptada a nivell escolar. Els alumnes comenten (07-12-15) (14-0116) que cantaven “el himno al árbol”, cançó que,
pel que diuen, els agradava força (27-04-16). La
cantaven en circumstàncies diferents, però sobretot, a l’entrar o al sortir de classe. A l’aula reberen explicacions sobre els arbres (22-11-16) i
el propi mestre propiciava la plantació i el valor
ornamental de les flors (20-04-15) i els arbres
(06-05-17). A cada alumne li regalà un llibre titulat “Mi amigo el árbol” (17-03-17).
Finalitzo l’apartat amb aquesta fantasia romàntica, extreta de la llibreta d’un alumne i, per tant,
vehiculada pel mestre. “L’arbre és el nostre amic
i els arbres ens relaten històries. L’alsinera ens
parla de velles religions i de sacrificis misteriosos. El xiprers ens recorden històries molt tristes. Les palmeres i els tarongers ens delecten
amb contes meravellosos com els de l’Alhambra.”
b) pla de l’escola de Montornès (1915-1917)
Pretendre comparar la realitat actual amb la
passada, d’entrada, no em sembla massa correcte. És un exercici molt simplificador i no proporciona resultats suficientment vàlids i sòlids.
D’un exercici d’aquesta mena bàsicament el
que se’n pot deduir i esperar és la comprovació de l’existència de certs punts convergents
entre el present i el passat; la demostració que
257
cada període posseeix trets que li són específics; i el fet que del passat només se’n poden
extrapolar alguns missatges i exemples puntuals. Cada època disposa dels seus instruments i
cerca les solucions que considera idònies per
conjugar i cohesionar la teoria i la pràctica.
Simplement fent un cop d’ull a l’evolució general dels mitjans educatius i dels recursos pedagògics es pot comprovar que poc adequada que resultaria una comparació d’aquesta
mena aplicada a l’escola.
En l’antigor els pocs i triats alumnes que assistien a escola només disposaven de material escolar manuscrit. Aprendre a escriure era un dels
objectius principals. S’hi iniciaven amb unes tauletes, que contenien una capa de sorra, on hi
escrivien amb els dits, per acabar fent-ho amb
una ploma d’ànec. L’autoritat del mestre es garantia i s’imposava amb càstigs contundents i
exhibint, molts cops de forma humiliant, les errades comeses. A continuació s’anaren imposant
els manuals escolars impresos i s’inicià una progressiva millora dels continguts, de la presentació, de les imatges, etc., i el nombre d’alumnes
que accedien a l’educació anà en augment. La
ploma metàl·lica i el tinter feren canviar els hàbits i les formes de treballar a l’escola i a casa.
L’exigència a l’estudi continuà sent estricta i de
mètodes coercitius. Només el mestre i l’austeritat de l’aula foren testimonis, durant molt de
temps, del procés d’aprenentatge de la gent jove.
Després vingué la màquina d’escriure, el bolígraf, la ràdio, el cinema, la televisió, etc., i feren
impossible que l’escola romangués tancada i
reclosa en ella mateixa. L’escola possiblement
mai no havia estat l’única institució que educava, però a partir d’aquest moment, definitivament
ho fou menys i hagué de reflexionar i replantejar-se la seva funció.
En l’actualitat la tècnica ha posat en mans de
la societat, dels mestres i dels alumnes eines
poderoses i globalitzadores com els ordinadors, el vídeo, la digitalització, internet, els
mòbils, etc. El potencial és extraordinari i la
resposta a aquest repte no la podem anar a
cercar només en el passat. S’han de cercar i
investigar relacions més orgàniques i s’han de
bastir ponts entre totes les parts que intervenen en el procés formatiu.
He puntualitzat algunes de les fites de la modernització de l’escola. Ho he fet per remarcar la
incorrecció que em sembla que es cometria si
ens limitéssim a fer translacions, massa lleugeres, de l’escola d’abans a la d’ara. No es pot afirmar que aquella escola fos millor que l’actual, ni
l’inrevés. Es tracta de realitats molt diferents. El
que he volgut il·lustrar és que l’ensenyament d’ara
disposa d’uns mitjans que mai no havia tingut i
que mai no havia pogut imaginar.
258
objectius generals.
Era una escola rural, nacional i unitària. Els tres
qualificatius la condicionaven fortament. Tenia
assignat un sol mestre que, en algunes tasques
específiques, sembla que comptava amb l’ajut
de la seva dona, Tots els alumnes, en principi,
compartien la mateixa aula (04-05-17). Com qualsevol altra escola de l’època, que fos mínimament
dinàmica, crec que aquesta també aspirava de
ser reconeguda com a escola graduada. Aconseguir-ho era sinònim d’obtenir més ingressos,
més material moble i pedagògic, més mestres i
una millor redistribució de l’alumnat. Amb aquestes aportacions l’activitat pedagògica podia resultar més efectiva i reeixida. Deixant de banda
el que es pot catalogar de lloables aspiracions,
els objectius més clars que l’escola tenia plantejats eren el de servir per integrar a la societat els
seus membres joves i el de proporcionar una resposta positiva a les legítimes aspiracions dels
pares de millorar i que els seus fills superessin
les bases de formació que ells havien rebut. Mirada aquesta idea, des de la perspectiva actual,
ens delata que podia entrar en conflicte amb una
altra, també molt ben acollida: la lògica aspiració
dels pares que els fills no haguessin de marxar
del poble. Aquest, com he comentat, també era
l’objectiu d’un emigrant il·lustre, Josep Balcells,
benefactor que primava amb 500 ptes. els qui
obrien casa al poble i hi vivien.
Altre objectiu, més immediat, era el de crear i
fomentar hàbits en els alumnes. Des del punt de
vista acadèmic, els hàbits es concentraven a
ensenyar a llegir, a escriure i a comptar. Si ens
ho mirem des de la moral i l’ètica, es conreaven
els hàbits de mantenir actituds obedients i respectuoses amb les normes establertes per l’Església i per la societat. Finalment, se’ls educava
per ser calculadors i reflexius, i per ser estalviadors, sobretot des del punt de vista monetari.
L’exemple que s’acostumava a posar era el de la
persona que sortia de la pobresa màxima i que
amb estalvi i constància arribava a ser un milionari i una persona important (23-10-16); o al revés, aquella persona rica, però dissoluta, que
s’arruïnava (25-09-16).
Una de les activitats pedagògiques que José
Guillermo dugué a terme de forma reeixida,
perquè formava part del seu ideari, i perquè
transcendí l’àmbit purament escolar fou: la
Mutualidad Escolar “José Balcells”. Es tractava d’un muntatge pedagògic i d’estalvi que
implicava alumnes, pares i fins i tot la col·laboració de la Caixa d’estalvis de Tàrrega. Els
alumnes, perquè els ho havien donat els seus
pares, lliuraven petites quantitats de diners a
la Mutualitat. Aquesta els comptabilitzava i els
gestionava de forma paral·lela de com ho feia
la Caixa, que és on estava dipositat el compte
en nom de tots els mutualistes. Josep Carles
és el primer que parla d’aquesta curiosa entitat (01-09-16). Comenta que aquell primer dia
de curs el mestre els valorà i els demostrà matemàticament la importància d’estalviar. Més
endavant, el mateix Josep, explica (10-06-15)
que el mestre els portà un llibre gran i que
malgrat que els digué que el vetllessin molt,
en escriure-hi el primer dia ja el van tacar. El
resum (02-10-16) narra la fundació de la Mutualitat i especifica els resultats de la primera
elecció. La presidenta fou Rosa Carles Tomàs;
el secretari, Josep Carles, i la caixera, Maria
Solé. No parla ni del comptable ni dels quatre
vocals. Aquesta Junta, a l’inici sembla que es
reunia un cop al mes (18-03-17) (13-04-17),
però després ho féu trimestralment. Un diumenge predeterminat, en sortir de missa, la
Junta, amb la presència del capellà i del mestre, es reunia a l’escola, on tenien la seu social i recollien els estalvis que aportava cada soci.
Les quantitats aportades es consignaven al
Llibre diari de comptes, que es guardava a l’escola. En feien l’acta i tots els membres de la
Junta la signaven. Més endavant el mestre ingressava els diners a l’oficina que la Caixa tenia a Tàrrega.
tatives que creà foren tan serioses i reconegudes que l’any 1921 se’n bastí una de nova,
àmplia i monumental. Dels resums del Diario
se’n dedueix que l’escola acollia, a més dels
infants de Montornès i de Mas de Bondia, els
dels nuclis de l’Ametlla i de Montoliu (05-1215). Desconec les condicions amb què, aquests
darrers , ingressaven. Els alumnes sovint recorden que l’horari escolar s’adaptava a les
necessitats dels “forasters” (14-03-16).
L’any 1917 la Mutualitat tenia el considerable
nombre de 98 mutualistes. La raó era que molts
hi apuntaven els fills al moment de néixer, ja
que cada nou mutualista rebia 10 ptes. del Sr.
Balcells. Quan l’any 1921 s’inaugurà la nova
escola, també donà 5 ptes. per cada mutualista i el Marquès de Carulla, que hi assistia com
a rector de la Universitat, hi afegí 1 pta. per
cada un. El juny d’aquell any, el compte de la
Mutualitat sumava un total de 13.175’19 ptes.
Els socis, un cop eren majors d’edat, podien
retirar els diners que havien estalviat. El temps
i la inflació esmortiren l’experiment.
Malgrat el comprovable increment, l’assistència a l’aula era força irregular. Molt poques
vegades el nombre d’alumnes que al matí han
anat a classe coincideix amb el dels que hi
assisteixen a la tarda. El més normal és que
hi hagi una reducció a la tarda. L’estacionalitat
de les feines del camp, les condicions climàtiques i la llunyania de la residència d’alguns
eren les principals causes d’aquesta irregularitat. Els alumnes de Mas de Bondia, un dia
que plovia amb ganes, hagueren de marxar
abans d’hora (11-12-16).
Llegint la totalitat del Diari s’evidencia, i es comprova, l’increment d’alumnat i que, en bona part,
va lligat a l’acceptació que tenia l’acció del
mestre, José Guillermo. A l’inici l’assistència
rondava els 19 alumnes (13-04-15) però el nombre anà creixent i al moment de major assistència (08-12-15) arribaren a 70 alumnes. Només hi ha un resum que especifica que, aquell
dia, a l’escola hi havien anat 19 nenes i 28 nens
(03-11-15). No es tractava d’un ensenyament
reglat, ja que sembla que la matrícula estava
sempre oberta. Hi ha alumnes que ingressaven molt avançat el curs (02-05-17). Aquest fet
seria una demostració més de la mentalitat de
servei que tenia l’escola.
organització en grups.
La Mutualitat tenia un himne o “Canto” propi i
curiós i que als alumnes els agradava cantar
(27-04-16). Suposo que tant la lletra com la
música eren obra del mestre Guillermo. En
transcric uns versos perquè crec que són una
bona mostra de la mentalitat estalviadora que
presidia l’acció educativa.
“Si en la edad lozana // se gasta sin tino // al
mañana incierto // sin saber mirar // a la negra
sima // de un fatal destino// voluntariamente //
se va a zozobrar.
Para marchar // con ilusión // por los senderos //
del vivir // hay que guardar // la previsión // que
hace dichoso // el porvenir. “.... i continuava.
assistència a l’escola
Pel que m’explica el sr. Josep Queraltó, l’efectiva actuació del mestre fou la causa principal
del continuat creixement de l’escola. Les expec-
Volgudament no he consultat cap document
que parlés d’aquests aspectes, encara que el
més probable és que no n’existeixi cap. He
volgut, essent conscient del risc de quedarme curt, d’equivocar-me i de negligir certs
detalls, deduir-ho d’una lectura comparada del
que expliquen els alumnes.
L’organització acadèmica oficial havia de ser
simple, perquè es tractava d’una escola unitària. Això no vol dir que fos senzilla. A efectes
pràctics la suposada unitat es subdividia en
quatre nivells i segurament només dos, el b) i
el c), eren els oficialment reconeguts. Els nivells eren: a) els alumnes petits, possiblement
els de menys de 6 anys (05-06-16), constituïen
el primer nivell; b) a continuació hi havia els de
primer grau, possiblement els de 6 a 9 anys,
que realitzaven activitats a part; c) els de segon grau, nens fins a 12 anys, formaven el tercer nivell i d) les nenes de costura, que apreni-
259
Placeta d’esbarjo de
l’antiga escola.
Al fons les arcades de
ca l’Amo.
(Fotografia d'E. Escolà)
en labors, considerades pròpies d’una mestressa de casa, formaven el quart nivell.
El resum (19-09-16) explica que aquesta organització es modificà el curs 1916/17. El canvi afectà la denominació dels grups que continuaren
sent quatre: a) els més petits passaren a formar
el grup de primer grau; b) el segon grau estava
conformat per l’antic primer grau; c) el tercer grau,
o “grado superior” (05-05-17) era l’antic segon
grau i d) la classe de costura, que mantingué la
mateixa denominació. A aquest grup hi anaven
les nenes grans. Dolors Solé (23-11-16) ens detalla el nom de les 13 alumnes que aquell curs
estaven en el grup de costura: Rosa Carles
Tomàs, Ramona Rubió, Teresa Queraltó, Àngela Escabrós, Amàlia Carles, Teresa Tomàs, Pilar
Asamara, Pilar Roch, Rosa Roch, Concepció
Carles, Dolors Domènec, Filomena Bergadà i
Maria Solé de Montoliu. Pel que he pogut comprovar l’edat d’aquestes noies oscil·lava entre els
9 i els 12 anys. La reorganització del curs 1916/
17 on afectà més fou en la distribució de l’aula. A
partir del segon trimestre els alumnes especifiquen que el mestre es cuidava del “grado superior” i la mestra, Alejandrina, del segon grau (2603-17) (19-04-17).
Durant l’hivern, o quan les feines agrícoles ho
permetien, alguns exalumnes anaven a classe de repàs. Era el cas de Magí Queraltó (1911-15). Aquestes classes nocturnes completaven la formació dels joves i ajudaven a arrodonir el salari del mestre. No sé quin era el
sou del sr. José Guillermo, però en aquella
època, el salari d’un mestre estava entre les
900 i 1100 pessetes. A més, tenien assignats
alguns complements. El salari a l’escola privada era una mica superior. En el cas de
Montornès ben segur que el sr. Balcells també
hi col·laborava econòmicament.
Horaris
El curs s’iniciava el mes de setembre i finalitzava el mes de juny, però com es pot comprovar en el quadre del calendari escolar, elaborat a partir de la informació que donen els mateixos alumnes, tant l’inici com l’acabament
d’un curs eren força elàstics i s’adaptaven a
les necessitats que podien sorgir cada moment.
Crida l’atenció la durada de les vacances de
Nadal del curs 1916/17. No ho he pogut comprovar, però podria ben ser que manifestés el
trasbals que representà la malaltia i la defunció de la sra. Paula, primera dona del sr. José
Guillermo i el posterior casament amb l’Alejandrina, la seva cunyada.
calendari escolar
curs 1914 - 15
primer trimestre
vacances
nadal
segon trimestre
curs 1915 - 16
curs 1916 – 17
inici:
3 de setembre
finalitza:
21 de desembre
inici:
1 de setembre
finalitza:
24 de desembre
nadal
nadal
inici:
9 de gener
finalitza:
19 d’abril
inici:
16 de febrer
finalitza:
19 d’abril
pasqua
pasqua
vacances
pasqua
tercer trimestre
inici:
inici:
diari 12 d’abril de 1915 28 d’abril
inici:
24 d’abril
finalitza curs:
18 de juny
finalitza:
22 de juny
finalitza:
diari 7 de maig
estiu
estiu
estiu
vacances
260
La jornada escolar era de dilluns a dissabte, ambdós dies inclosos. Dijous a la tarda era festiu. I el
diumenge, tot i ser festiu, l’escola s’obria unes hores per aquells que, en sortir de missa o de rosari,
hi volguessin anar a llegir, escriure, fer comptes o
altres activitats. (14-11-15 ) ( 18-03-17 ).
L’horari, pel que expliquen els alumnes (14-0316), s’adaptava a les necessitats dels forasters i era de set hores lectives diàries, repartides entre matí i tarda, però amb distribució
diferent segons l’època de l’any.
a) L’horari de primavera-tardor era de les 8 a
les 11 del matí (08-04-16) i disposaven de 15
minuts d’esbarjo (28-10-15). A la tarda entraven a les 13 h. i sortien a les 17 h. (27-04-16).
b) L’horari d’hivern era de les 9 a les 12 al matí i
a la tarda, de les 14 a 17 h. (15-11-15).
A l’hivern el canvi d’horari sembla que es feia al
mes de novembre i l’horari de primavera s’inicia-
va a l’abril. La distribució horària, ben segur que
tenia a veure amb les necessitats dels alumnes
forasters, però estava relacionada i condicionada, sobretot, per les necessitats agrícoles i per
la variabilitat de la festa de Pasqua.
jornada lectiva
Cada dia qui obria les portes de l’escola era el
mestre. Això es dedueix del resum (15-05-15)
que explica d’un dia que els alumnes arribaren
a l’escola i la trobaren tancada i hagueren d’anar
a despertar el mestre que vivia al pis superior.
L’esbarjo, tot i que algun alumne diu que durava un quart d’hora, ben segur, pel que expliquen altres, que a l’hora de la veritat la durada
era molt elàstica i supeditada a la voluntat del
mestre. A l’esbarjo sortien a jugar a la placeta
(10-09-15) i el mestre els cridava quan el finalitzava (30-09-15).
Durant l’any 1916 són molts els alumnes que
en el seu resum expliquen i matisen, fins a ferse repetitius, el desenvolupament d’una jornada lectiva. Els exemples són nombrosos, però
la consulta dels següents resums (14-01-16)
(08-02-16) (21-02-16) (14-02-16) (14-03-16)
(02-06-16) (03-06-16) permet arribar a la concreció d’un model. Hi ha altres exemples, com
(06-02-16) (14-10-16), que són molt escuets i
senzills però contenen l’eix essencial del que
era una jornada lectiva.
Pel que expliquen, les activitats a l’aula eren nombroses i variades. Pel fet de ser una escola unitària, on convivien quatre grups diferents, la varietat en l’acció pedagògica hi havia de ser present. No podia ser d’una altra manera. Aquest
era el gran repte de l’únic mestre que normalment hi havia a l’aula. Malgrat els condicionants
pedagògics que suposava ser una escola unitària, molts alumnes eren de l’opinió que se’ls feia
treballar massa (15-06-15) i que no els agradava fer tantes “cuentes” (07-12-15).
El model de jornada escolar era el següent:
en entrar al matí i després de resar o cantar,
es llegia. Els grans llegien primer i després
ajudaven a fer llegir els petits. Moltes estones s’escrivia o es feien operacions aritmètiques a les llibretes i a la pissarra. Es preguntava les lliçons (de gramàtica, geometria, geografia..) i a vegades, perquè havia de venir
el capellà, es repassava la doctrina (24-0415). Les nenes grans després van a costura
on tallaven, dibuixaven... A continuació es feia
l’esbarjo i, en acabar-lo, es continuava llegint, escrivint, fent comptes, preguntant o explicant gramàtica o història sagrada. Finalitzaven la classe resant o cantant i l’alumne/a
que havia de fer el resum es posava a la porta i comptava tots els presents, a mesura que
sortien.
Anaven a dinar a casa i aprofitaven tot el temps
que podien per jugar, però també especifiquen
que estudiaven una mica i que ajudaven a
casa, per exemple, a portar el dinar als homes
quan treballaven al camp. La moral que se’ls
inculcava era que les cases, sense els homes,
quedaven desestructurades (18-02-16). Algun,
en l’època adequada, comenta que fa migdiada (09-06-16). Els forasters, si es quedaven a
la classe de la tarda, es portaven el dinar en
una senalleta. Pràcticament tots tenien alguna casa o algun amic que a l’hora de dinar els
acollia. A cal Monjo, per exemple, deixaven que
estudiants de Mas de Bondia i de Montoliu,
dinessin al costat del foc. La resta, de les dues
hores, l’omplien jugant tant com podien.
L’activitat de la tarda, que durant tot el curs
finalitzava a la mateixa hora, a les 17 h., es
feia de forma similar a la del matí, però sembla que a un ritme més lent i sense tanta exigència. Llegeixen, escriuen, fan “cuentes”, els
pregunten lliçons de gramàtica i se’ls explica
episodis exemplars de la història sagrada. Els
alumnes forasters anaven i tornaven de l’escola en grup. Alguns cops devien fer trapelleries perquè la Teresa Tomàs, (21-09-16) remarca que aquell dia pel camí havien fet bondat. Els dijous a la tarda, com a tot arreu, eren
festius. En els resums expliquen que aquestes tardes els que podien les dedicaven a jugar, però ells mateixos es cuiden de puntualitzar que també estudiaven una mica. El que
sembla més corrent és que a la majoria d’alumnes (07-10-15) (28-10-15) els feien treballar i
ajudar a les feines de casa.
Els dissabtes, fins les cinc de la tarda, eren
lectius. Als matins es treballava al mateix ritme que qualsevol dia de la setmana. A la tarda, però, per distendir la tensió setmanal es
dedicaven a fer dibuix (22-10-15). El mestre
sembla que considerava la pràctica i la formació artística com un passatemps o com un mer
exercici d’observació i de còpia. Només li veia
valor quan l’art tenia una aplicació pràctica com
dibuixar una palanca (30-11-16), construir una
ballesta (23-11-16), que els ocupà molt de
temps i els portà molta feina, o dibuixar un rellotge (02-09-16). A principis de segle els mestres de renovació pedagògica, per tal d’estimular la creativitat i la iniciativa dels alumnes
havien importat d’Itàlia un model d’activitat a
l’aula que ara es coneix amb el nom de “treballs manuals”. Consistia a plegar papers, fer
serpentines, modelar eines i estris, fer servir
tot tipus de material com el fang, el carbó, filferro, etc., i treure’n un profit pedagògic. Aquest
sistema, per la novetat que representava, s’expandí ràpidament, però... no a tot arreu donà
els mateixos resultats. Si no es coneixen bé
les motivacions i les finalitats d’aquests tipus
261
d’activitats, a la llarga arriben a esdevenir tan
mortes i passives com la vella actitud que es volia
superar.
Els diumenges eren festius i havien d’anar a
missa. Alguns diuen que hi anaven a les 6 del
matí; altres, a les 10 h. (20-02-16). Hi havia
algun alumne que en sortir de missa dedicava
una estona a estudiar i a escriure (14-11-15).
A la tarda dels diumenges s’anava a rosari i
alguns diumenges de l’any, a continuació, es
resaven les vespres (23-01-16) (22-06-16). En
finalitzar aquests actes religiosos alguns, els
que feien la primera comunió, es quedaven a
doctrina o a catequesi. Una de les accions dels
dies festius que els agradava era la de fer voltar la campana (24-03-15). Es tocava per cridar a doctrina (31-03-16), per anar a rosari (0404-16) i per a convocar a missa (02-04-16).
El consell que el mestre donava als alumnes
per al diumenge (28-11-15) era: al matí, assistir a missa amb educació; a la tarda, anar a
rosari i no descuidar-se mai de dedicar una
estoneta a estudiar, llegir o fer comptes. A l’hora
de la veritat, però, alguns expliquen que el diumenge els tocava, com qualsevol altre dia, anar
a fer herba o a rentar plats (24-10-15) o altres
labors al camp i a casa. Joan Anglarill en el
resum (28-11-15) ens relata com passa un diumenge. Els diumenges a la tarda sempre hi
havia un animat i concorregut ball al corral (1309-15). Expliquen contents que estrenaren un
piano (06-05-17). Els alumnes, sobretot les
noies, hi anaven i hi participaven activament,
però els més petits sembla que preferien jugar
a coses més seves.
programació
Aquest apartat es fa difícil d’estructurar, ja que
les relacions que fan els alumnes són tan
desestructurades, puntuals i afectades pels
seus interessos particulars, que no donen
massa peu a fer agrupacions. A més, almenys
fins al primer trimestre del curs 1916/17, l’horari i distribució de les assignatures i matèries
sembla que fou molt aleatori i elàstic. Aquesta
indefinició en l’aplicació horària de la programació era un recurs del qual el mestre
Guillermo en sabia treure bastant profit. Ho feia
servir per vehicular, en el moment que considerava més oportú i adequat a l’interès dels
alumnes, alguns dels temes programats. Una
nit de tempesta servia per explicar què era el
llamp o el tro (26-05-16) i quan caçaven una
guineu la didàctica del dia s’adaptava a la novetat. El sistema era prou vàlid, però la llàstima era que, en una societat tan reduïda, immòbil i tradicional com aquella, succeïen poques coses i el mestre no estava en condicions de poder-ne provocar de noves per treure’n aplicacions per a l’aula..
262
La distribució d’assignatures o l’agrupació de
matèries que crec que es podria fer és:
Aritmètica: ( taules, regla de tres, rel quadrada, trencats, comptes, càlcul...)
Geometria: (aplicada als cossos, trigonometria...)
Gramàtica: ( substantiu, gènere, nombre...)
Ciències de la natura: ( zoologia: la fil·loxera
(02-04-17), botànica, (12-12-16) agricultura,
estudi del cos humà (14-12-16)...)
Física: (propagació de la llum i del so (02-0517). La lliçó 8 era dedicada a Arquimedes...)
Geografia: (imperi austrohongarès, l’aigua i la
terra (02-03-17), dibuixar el mapa de Catalunya
(08-06-15)
Història d’Espanya: (ibers, celtes, Túbal, primer habitant d’Espanya...(06-05-15) sant
Jaume, el primer predicador (21-03-17)...)
Història sagrada: (relats sobre personatges
com: Josep i els seus germans, Jacob, Esaú,
Saül (14-12-16)...)
Doctrina: (senyar-se, pare nostre.. què és el
pecat, el cel o l’infern... )
Dibuix: (compren quaderns per fer dibuixos (2210-15)...)
material escolar
Tant a l’escola com a casa disposaven d’alguns llibres, però els únics que citen són: Mi
amigo el árbol (17-03-17) que els el regalà el
mestre; un altre que es titulava Manuscrito (1104-17) i La posada del peregrino (07-05-17).
Expliquen que tenien llibres per llegir (15-0116) i en tenien per estudiar (31-01-16). El sr.
Balcells els havia regalat un diccionari de la
llengua castellana a cada un. També comenten que tenen llibretes per treballar (28-04-16),
escriure, fer problemes i dibuixos. Amb algunes treballen a casa (02-12-15) i altres sembla que només les feien servir per fer comptes
(03-05-16) (16-02-17). Especifiquen que tenen
dos tipus de llibretes, segons la grandària. Una
de petita, per fer comptes (26-03-17) i una altra de gran, on escriuen i hi passen les “cuentes”
i els problemes ben fets (28-02-17). D’aquestes
últimes he pogut consultar la que féu Joan
Queraltó i he de dir que es tracta d’una peça reeixida i excel·lent, tant pel contingut, molt variat,
com per la qualitat de la presentació. Aquesta
llibreta gran, acuradament manuscrita i tractada, la substituïa l’enciclopèdia, llibre que no conegueren fins a la següent generació.
educació cívica
Col·laborar en l’educació cívica i social dels
alumnes era un objectiu que, en aquells moments, tota escola mínimament seriosa es
plantejava. La majoria de les normes ben segur que es donaven i es dictaven a classe com
a eslògans o consignes. És possible que algunes les practiquessin durant una temporada,
però el pas temps i la manca de control feien
Vista
del cementiri (1896)
Fotografia d'E. Escolà
desaparèixer les més complexes, amanerades
o superficials.
Pel que expliquen els alumnes, un dels convencionalismes que es posà de moda i que
crida l’atenció, fou el d’estimar la mà a la gent
gran i a tots els de casa. Estimar la mà del
capellà era un costum força estès. Jaume
Vilanova ho explica detalladament en el resum
(15-03-16). Altre costum, que deu ser molt antic
i es practicava arreu, era dir: “ave maria
puríssima” en entrar o en sortir de l’escola, de
les cases o dels llocs.
La relació dels alumnes amb el mestre també
es mostra molt estructurada i d’un cert distanciament. (27-03-16). En entrar al matí a l’aula
calia saludar-lo i preguntar-li si havia descansat bé. Si era a la tarda, se li havia de dir (0606-16): “¿ha comido usted con gusto?”. Josep
Carles fou el primer a introduir la moda (01-0216) de finalitzar el resum amb l’abreviatura “s s
s“ (su seguro servidor). Durant alguns dies altres companys l’imitaren perquè els devia semblar que era una fórmula nova i prou singular i
educada.
També es donaven disposicions i normatives
referents a la pràctica religiosa. S’aconsellava
(13-05-15) assistir a missa amb educació. I
quan algú, com l’Antoni Planell, no ho feia, el
capellà de Mas de Bondia s’enfadava força (2504-15 ). Això ho explica Ramon Morera, que
catalogaven de molt devot. Altres accions d’urbanitat eren resar en entrar o en sortir de classe (28-09-15) (19-10-15). Alguns alumnes també expliquen que en sortir al matí o a la tarda
cantaven cançons. La que més els agradava
era la de la “fiesta del árbol” (14-01-16) i la de
la Mutualitat (27-04-16).
El principi d’urbanitat o de convivència social que tingué un seguiment estricte i continuat fou el de rentar-se cada dia les mans i
la cara i també el de pentinar-se. El resum
(16-04-15) és el primer que esmenta aquesta pràctica que els posteriors resums citaran
contínuament. Els alumnes ben segur que
l’assimilaren i arribaren a executar-la mecànicament. Qui no ho feia, o simplement qui
se’n descuidava, havia d’assumir-ne les conseqüències. El resum (22-03-16) explica com
Ramon Balcells es guanyà unes plantufades
per anar a l’escola sense haver-se rentat la
cara. I una cosa similar li passà a una noia
que hi anà sense pentinar-se. Els dies importants, com el dia de la rebuda al sr.
Balcells, tots van ben arreglats, nets i clenxats (16-05-15). En les escoles de renovació
pedagògica catalanes es promocionava i s’inculcava el cultiu integral del cos com un valor molt positiu. Aquells pedagogs entenien
que la higiene integral del cos simbolitzava
la neteja de l’esperit. Introduir a les zones
agrícoles l’obligació de rentar-se les mans i
la cara possiblement era un reflex d’aquesta
pràctica, molt nova per la mentalitat i pels
costums de l’època, però segurament molt
necessària.
c) elements humans
els alumnes
Globalment, de la lectura dels resums se’n desprèn que els alumnes visqueren l’escolarització de forma prou alegre, tot i que alguns confessen que els costava aprendre (08-05-16),
que els feien treballar molt (15-06-15), que els
preguntaven massa (06-10-15) o que els costava fer els problemes (07-12-15)
263
Per a la llibertat amb què es manifestaven en
el Diari poden perfilar-se diferents prototipus
d’alumnes. De fet, eren alumnes normals com
els que es podien trobar en la majoria d’escoles. N’hi havia que els agradava remarcar les
errades dels seus companys (19-04-15) o
mostrar que ells eren més llestos o en sabien
més que els altres (08-06-15) (27-11-16). En
canvi, Josep Queraltó no té cap inconvenient
a reconèixer públicament que després de treballar i estudiar molt, a l’hora de la veritat, no
sap les lliçons (08-05-16). En llegir els resums
(09-09-15) (05-10-15) s’hi pot constatar l’actitud positiva de l’alumna Ramona Rubió per
l’esforç i la col·laboració personal que aporta
a la feina de casa seva. Resulta commovedora la decisió que ha de prendre l’alumna Àngela Escabrós (26-03-17). No sols reconeix que
13 alumnes no saben solventar un simple problema de restar sinó que, a més, explica el
càstig que els posaren. Hagueren de copiar
300 vegades “somos unos burros por no saber restar”. Però hi afegeix que un cop a casa,
un oncle seu, li aconsellà que cerqués qualsevol excusa i no fes les còpies. Ella, amoïnada,
finalment desestimà la proposta i acceptà fer
la monòtona còpia. Crec que el més notable
del succés és que lliurement ho expliqui per
escrit. Déu n’hi do el que psicològicament havia de representar tot aquest procés per a una
noia de 10 anys i en aquells dies. La mateixa
Àngela, en el resum (20-11-16), demostra una
sensibilitat, per damunt de la d’altres companys, si tenim en compte la duresa dels temps
que vivien. El finalitza dient: “...y nos fuimos a
casa a comer i soñar”. És el primer cop que
una alumna manifesta o deixa entreveure que
els somnis, idea molt romàntica, li permeten
superar la dura realitat. Poc després, Joan
Queraltó (30-11-16) també escriu “.. me fui a
casa a cenar y luego a soñar”. La proximitat
de les dates fa pensar que la referència als
somnis podia ser un recurs comú que el mestre o la mateixa Àngela havien posat de moda,
perquè són diversos els alumnes que durant
aquells dies en parlaren. Però, un dels resums
més sincers i espatarrants és el de Francesc
Queraltó (12-11-16). Vivia tan intensament el
dia a dia que tot i ser el mes de novembre ell
ho consigna com a octubre. Ens ve a dir que
és molt feliç i que es passa tot el dia jugant,
sense parar. Teresa Queraltó Riva, d’onze
anys, en canvi, en el resum (07-09-16) es mostra com una persona ordenada, estructurada i
responsable de tot el que se li encomana.
Els estudiants, com és natural, es mostren força moguts, entremaliats i de difícil control. El
mestre els aconsella que juguin, però sense
fer mal a ningú (05-12-15). Una dona, tota plorosa, va a queixar-se al mestre que Marcel·lí
Queraltó li havia buidat una saca de palla (2804-15). Amàlia Carles (29-05-15) comenta que
264
un nen tirà una pedra a una nena. La nena
se’n queixà; ell no ho negava, només especificava que la pedra era petita. Una baralla entre
gossos, un alumne la soluciona a cops de peu
(04-09-16). Ramon Morera relata que jugant
trencaren un vidre a cal Bialed (21-0515) i el
seu pare li corroborà el que el mestre digué:
que l’havien de pagar entre tots. En aquell
temps la relació família-escola acostumava a
funcionar de forma bastant coherent. Una
excel·lent narració (04-05-17) mostra com eren
de moguts i plens de vida els alumnes a l’aula.
els mestres
El Sr. José Guillermo, originari de Calanda,
és una de les figures clau de l’escenari que
analitzo. Fou mestre de Montornès des de l’any
1914 fins al dia 24 de desembre de l’any 1924.
Un aclariment que em féu la sra. Amàlia Carles,
de 96 anys, és que el mestre en primeres núpcies estigué casat amb Paula Grácia, amb la
qual tingué dos fills, i jo suposo que morí l’any
1917. Després es casà amb Alejandr ina
Grácia, cunyada seva, amb la qual tingué un
fill; i he comprovat que la segona dona, a partir del segon trimestre del curs 1917/18, s’incorporà a l’escola com a mestra.
El mestre Guillermo s’implicà totalment amb
la professió i amb l’escola. Fins i tot els diumenges l’obria unes hores (14-11-15). L’escassa mobilitat i les dificultats de desplaçament,
propis de l’època, ajudarien a entendre millor
aquesta exclusivitat. La figura que el Diario
projecta del mestre José Guillermo és, o als
alumnes els ho semblava, la d’un home físicament fort i enèrgic. Un sol cop es parla que
estigués malalt (28-01-16) i també un sol cop
es parla que s’absentés de l’aula (12-12-15).
En ambdós casos sembla que qui el substituí
fou la seva cunyada, tot i que els alumnes diuen “la hermana”. Es tractava d’una persona
animosa i emprenedora per tirar endavant tot
tipus de projectes. Se’l troba present en totes
les actuacions que es duen a terme al poble.
Era coherent i convincent en la seva actuació a
l’aula. No fa la sensació que fes distincions entre els alumnes. Ho dedueixo pel fet que l’elaboració del Diari no fou una acció discriminatòria, a l’abast només dels millors o dels que tenien millor lletra. No es mostrava massa dialogant amb els alumnes. Quan a inicis del curs
1915/16 estrenaren taules i bancs, els comminà que les tractessin bé que, si no, paraules
textuals, “habrá palo” (04-0915). En altres moments es mostra més sol·lícit i regala un calendari a cada alumne/a (12-04-15) o a inici de
curs els dóna uns dolços (03-09-15). Tot i l’hermetisme de la seva personalitat, els alumnes
són capaços de constatar i consignar diferents
estats d’ànim del mestre. Un resum comenta
(23-09-15) que no suportava fer llegir els més
petits i que li feien mal de cap (18-10-15) perquè mai no paraven quiets i contínuament els
diu: “hay que estudiar con la lengua quieta” (1012-15). En canvi, el resum (19-04-16) el presenta molt content del comportament que han
tingut els alumnes més petits.
La seva actuació a l’aula demostra que disposava de bons recursos didàctics. Un dels punts
centrals era l’aprenentatge de la lectura. Les
primeres a llegir eren les noies de costura (2310-15) i un cop ho havien fet, els més grandets
l’ajudaven a fer llegir els petits. Una tècnica que
feia servir per als més grans era que, un cop
havien llegit, els ho feia escriure (27-05-15) per
comprovar-ne la comprensió. Escriure era l’altra activitat important a l’aula. Els petits (08-1015) havien d’escriure cada dia una plana (1205-15) i als grans se’ls feien “dictados”. La cal·ligrafia funcionava en paral·lel amb l’escriptura
i se centrava en el moment de fer còpies. A l’hora
de fer una còpia, si no era un càstig, s’exigia
molt bona lletra (08-12-15). Per promocionar
l’expressió escrita fomentava la modalitat de
fer-los escriure cartes, que encara que moltes
fossin fictícies, els exigia que fossin ben escrites i estructurades. Expliquen que, entre altres
(11-05-16), els en féu fer una on havien de
relatar un viatge a Barcelona, passant per
Cervera.(17-09-15). També hi ha mostres que
els fa treballar una mica la poesia (11-09-15).
Ell mateix, com hem vist, sembla que tenia una
venada de poeta. Tant a llegir com a escriure
els donava molta importància i formaven part
dels consells que transmetia (26-04-15) (120515) (27-05-15).
Hi ha l’altre camp, el de l’aritmètica i les seves
aplicacions, al quals es dedicava amb passió i
també era molt exigent. Era fonamental que
tothom aprengués de memòria les taules aritmètiques. Ell les ensenyava i també es feia ajudar pels altres alumnes (21-04-15). Les aprenien amb la típica cantarella memorística. Per
a aquesta activitat feia servir les diferents pissarres que hi havia a l’aula. Quan plantejava
operacions o problemes, els uns els solucionaven a la llibreta, asseguts a la taula, però
altres ho feien a la pissarra i des d’aquí es feien les correccions i les explicacions pertinents.
Un cop tothom ho tenia clar, o arreglat, es traslladava, en net, a la llibreta gran. Aquest mateix sistema es feia servir per a les qüestions
gramaticals i ortogràfiques: “dictados” (19-0415) (14-12-15). Ell supervisava tot el que feien
a les llibretes i en corregia els exercicis (2101-16). A vegades els alumnes també l’ajudaven (29-09-15). Algun cop té la sinceritat de
reconèixer que no ha pogut corregir o revisar
les llibretes.(01-11-16 ).
Altra modalitat era plantejar oralment (26-0617) les qüestions o els problemes. En aquests
casos sembla que també exigia la resposta
oralment però ell sempre donava i raonava les
respostes i les solucions finals (24-05-15). Les
lliçons sí que sempre les preguntava oralment
(26-04-15) i ho ensenyava i ho exigia de forma molt memorística, (26-05-15) sobretot quan
es tractava d’aprendre certs formulismes. El
resum (28-09-16) narra la cantarella per aprendre’s de memòria que : una carnissera equivalia a tres lliures i aquestes a 1200 grams del
sistema decimal.
Per explicar geografia disposava de mapes (0506-15), però com que a les llibretes els en feia
dibuixar bastants, (14-04-16) és de suposar que
comptava amb altres recursos gràfics. Li agradava notificar situacions excepcionals com un
eclipsi (22-03-16). Per canviar o cessar una
activitat i iniciar-ne una altra feia servir la paraula “Basta!”. En els resums és molt citada i
amb connotacions d’autoritarisme (03-06-16).
El respectaven per la seva personalitat, pel seu
pragmatisme, i per la seva capacitat de treball.
A la placeta, on feien l’esbarjo, sembla que des
de feia temps hi havia un clot sempre enfangat.
El mestre, a tot davant, amb l’aixada i acompanyat dels alumnes arreglaren el clot, cosa que
els portà molta feina.(27-10-16). Sabia implicar-los en tot el que es relacionava amb l’escola, fins i tot en feines com escombrar, perquè
l’aula estava bruta de fang (27-05-16) (24-0415) o endreçar-la si estava desordenada (1109-15). Ell no escatimava esforços i es posava
a tot davant quan calia dissecar un eriçó (1305-16) o una òliba (11-05-16), que guardaren
exposats a la classe, i quan convenia també
espellava una guineu (27-05-16).
Ensenyava a superar les dificultats més pel treball constant i pacient i pel sentit economitzador, que per l’enginy i la intel·ligència. Molts
dels exemples moralitzadors que feia servir
ben segur que satisfeien plenament els pares.
El mossèn també s’havia de sentir satisfet per
la constant col·laboració que li prestava en l’ensenyament de la doctrina i, sobretot, de la història sagrada d’on n’extreia una gran quantitat
d’exemples. És un fet constatable la continuada presència de relats bíblics en el Manuscrit
i, a més demostren que els tenien ben assumits. Dos alumnes expliquen la història de
Josep, venut pels seus germans. És curiós
comprovar com ho explica Ramon Balcells (0606-16) i com ho fa Ramon Farré (17-04-17).
Aquest economicisme i aquesta religiositat
barrejats ben segur que també satisfeien el
patrici i benefactor de l’escola, el sr. Balcells.
En moments de poca implicació de l’Estat en
l’educació primària, era bastant comú trobar
gent protectora de les escoles. Aquests anys
es donà un cas prou conegut i perfectament
presentat per Joan Novell a URTX, núm. 4
265
(pàg. 180-182). El senyor Pere Vila, fill de les
Oluges, entre moltes altres donacions en féu
una d’important per ajudar els estudiants de
la Segarra i l’Urgell. Maria Solé (23-09-16) ens
explica com el mestre, amb pèls i senyals, els
explicà i comentà el cas de les Oluges i del
senyor Pere Vila. Malgrat la seva vocació i lliurament als alumnes, mai no pogué dur a terme un ensenyament personalitzat, cosa que
segurament no s’havia plantejat. La visió que
m’he format d’ell és que actuava més com un
instructor que com un educador; ensenyava els
alumnes però no els obria horitzons ni els creava perspectives.
La gent de Montornès el té qualificat com un
bon mestre perquè diuen que ensenyava bé i
feia que els nens i nenes aprenguessin. Ho
aconseguia, em diu Amàlia Carles, fent-nos
passar molt rectes i actuant amb mà de ferro.
La mà, i la tenia endurida de jugar al frontó, la
feia córrer molt sovint i amb molta rapidesa. A
nivell de vilatà, el record que d’ell queda, és
que era l’acompanyant i el confident permanent del sr. Josep Balcells i que era una persona de molta sang i un home molt interessat
pels “cuartos”. Era assidu del cafè, local absolutament prohibit als alumnes, i un gran jugador de cartes. En el joc diuen que era un trapella i que se les sabia i les feia servir totes
per guanyar sempre. Li agradava anar a caçar
i era un reputat jugador de frontó. Aconseguí
del sr. Balcells que fes arreglar una pista per
jugar-hi, i cada diumenge en sortir de missa
s’hi feien disputades partides. Dels mestres de
la contrada, amb el que tenia una millor relació era amb el de Granyena. Aquest, quan es
casà, el visità (03-09-15) i portà els seus alumnes de visita a Montornès (12-04-17).
Paula Gràcia fou la primera muller del mestre
Guillermo i l’ajudava fent la classe de costura.
La “Señora”, que així l’anomenaven, ensenyava ganxet, punta al coixí, tallar, cosir, fer camises i tot tipus de roba. Els divendres i els dissabtes tocava tallar (30-09-16) i els exercicis
els feien amb paper. Algunes alumnes expliquen accions puntuals que realitzaren amb ella
(22-10-15). Un dia féu pujar al pis la Pilar
Asamara perquè dibuixés un mocador. Altre
dia, demanà a la Teresa Queraltó, a l’Àngela
Escabrós, a la Rosa i a l’Amàlia Carles que
l’ajudessin a fer madeixes de llana (30-09-16).
Aquesta persona morí, però no n’hi ha cap
constància escrita en els resums. Com ja he
comentat, només s’hi constata un llarg període vacacional a inicis de l’any 1917.
Alejandrina, germana de Paula, fou la segona esposa de José Guillermo. S’incorporà a
les tasques de l’aula, com a mestra, a principis de l’any 1917. Abans ja havia col·laborat
substituint el mestre el dia que s’absentava (28-
266
01-16). En les substitucions feia escriure i dibuixar (12-12-15) però també féu agenollar uns
nens, com a càstig, per haver picat de mans
(11-11-15). El primer resum que parla d’ella
com a mestra (03-03-17) la presenta fent escriure els alumnes i després ja explicant el “programa” (12-03-17), (16-03-17). “Programa” és
la paraula clau de la reorganització acadèmica de l’any 1917. Els alumnes, quan l’empraven, ho feien amb un èmfasi molt especial. A
partir del moment que es parla de programa
(21-11-16) s’especifiquen molt més les assignatures i les matèries que fan i els temes que
s’hi tracten. Sembla com si la qüestió acadèmica hagués guanyat amb seriositat. Fins
aquell moment els alumnes deien que als matins es donaven les lliçons i, a la tarda, no (1512-15). A partir de l’any 1917 fan una altra distinció (29-11-16) entre els dies que donen lliçons i els dies que fan programa, que són els
més importants i exigents.
premis i càstigs
El sistema de premis i càstigs era una acció
exclusivament correccional que no pretenia fer
raonar els alumnes ni unificar criteris amb les
famílies. Sembla que aquestes veien prou bé
l’acció correctiva de l’escola. Les relacions
entre la família i l’escola no estaven explicitades, però implícitament gaudien de molt bona
connectivitat, ja que parlaven el mateix llenguatge d’exigència.
Pel que fa la forma de premiar, sembla que els
recursos del mestre es mogueren dins els límits del que en aquest camp es practicava i
era normal en totes les escoles. Les accions
dels alumnes eren premiades o castigades amb
criteris subjectius del mestre però amb finalitats molt concretes. Sens dubte els premis que
millor reconeixien els alumnes eren els que
podríem denominar de psicològics o de reconeixement personal. Aquests mai no s’escriuen.
La classe és la que els reconeix i normalment
es nota, quan fan servir la influència d’un alumne per aconseguir i treure del mestre avantatges en benefici del grup. Quan no és així i la
qüestió és més malèvola per l’individualisme,
llavors és quan s’utilitza el terme «d’enxubat”.
No hi ha constància que en tingués.
El reconeixement pràctic dels premis es feia
amb la cessió de “vales” o “punts”. En els resums, com a mínim, cinc vegades, però totes
durant l’any 1915, es cita aquest sistema de
premi. (27-05-15). Aquests vals eren de valors
segurament diferents perquè en el resum (2905-15) Amàlia Carles explica que Josep Carles
en va guanyar un de 5 punts. En el Diari no es
dóna cap pista per saber què se’n feia, per a
què servien o per què es podien bescanviar.
Un fet que podem donar per segur és que en-
tre els alumnes se’ls bescanviaven i en mercadejaven i que, a nivell escolar, havien de tenir alguna incidència, mentre n’utilitzaren. De
la meva infància recordo que els germans de
la Salle feien servir aquest sistema. A nivell
individual es podia aconseguir alguna tarda lliure o alliberar-se d’algun càstig i, a nivell de classe, col·laborant-hi tots, es podia aconseguir
una tarda d’excursió.
Un altre càstig molt comú i que sempre ha anat
lligat amb el procés d’aprenentatge és el de
fer còpies llargues i avorrides. L’alumne
Marcel·lí Queraltó ha de copiar 10 vegades la
lliçó (10-04-16) (12-06-16) o com hem comentat en el cas de l’Àngela Escabrós, que ha de
copiar una frase 300 vegades (26-03-17). També han de copiar 10 vegades les taules aritmètiques (03-05-17).
Altre sistema de premiar l’activitat dels alumnes s’insinua en el resum (27-11-16). Josep
Nadal explica que en una pregunta de Geografia ningú, sinó ell, la sabé respondre i comenta que passà davant de tots els de la classe menys de Maria Solé, que devia ser la primera de la classe. Si és com m’imagino, la pregunta la feren al segon de la classe, i ningú no
la contestà bé, fins que arribà a Josep Nadal.
Llavors aquest avançà posicions. Aquest sistema, de pujar i baixar, havia de resultar força
enutjós, ja que representava una gran moguda de l’aula. Cal dir que la tàctica d’incentivar
la competitivitat era molt comuna en aquells
moments, però aquesta modalitat no es torna
a citar en cap altre resum.
El resum que fa Jaume Queraltó (03-05-17)
integra una llarga llista d’alumnes que han estat castigats, sense especificar en què consistí el càstig. D’aquest resum el que considero interessant és la diversitat i la vitalitat que
demostren els alumnes (en lliguen un a un paller, a un altre li fan estimar un sant...)
Hi ha un testimoni que també es pot considerar una forma interessant de premiar. Segur que era més estesa, però ningú més no
en parla. Teresa Tomás (12-04-16) notifica
molt contenta que els de casa li han comprat
una peça de roba per fer-li un vestit, però el
color rosa no acabava d’agradar perquè era
d’una tonalitat massa vermellosa. Acaba dient que n’aniran a comprar una altra que estigui millor.
La llista de càstigs és llarga i molt més explícita. Possiblement algunes de les coses que expliquen ells mateixos no les consideraven com
un càstig. El que resulta evident és que a mesura que avança l’execució del Diari cada cop
el que expliquen esdevé més obert i lliure i l’especificació dels càstigs o de les accions dels
alumnes es fan més llargues i detallades.
Una de les formes de càstig més recurrent era
el de fer agenollar els alumnes castigats (1609-15). Els capellans, a l’hora de doctrina, també el feien servir. Se’ls feia agenollar perquè
havien picat de mans (11-11-15); perquè no
paraven quiets (22-01-16); perquè arribaven
tard a l’escola (20-03-16); perquè entraven a
l’escola abans que es doni per acabat l’esbarjo
(18-04-16), etc. El alumnes, en els resums, també deixen constància que se’ls pega perquè no
saben la lliçó. El resum (08-06-15) explica una
llarga llista dels que patiren aquest càstig. També se’ls arribava al crostó perquè no s’havien
rentat la cara (22-03-16) o perquè havien tirat
pedres, o havien pres alguna cartera o algun
cartipàs (20-09-12).
Rosa Carles és l’autora del resum (04-05-17)
i torna a fer una llarga llista de càstigs i explica per què els castiguen. Les actituds de moviment i nerviosisme dins l’aula ben segur que
hi havien estat sempre, però a l’inici del Diari
aquestes accions no s’hi constaten perquè no
es consideraven de prou entitat per fer-les
constar per escrit. En canvi, a mesura que passa el temps i s’incrementa la llibertat amb què
escriuen, s’adonen que aquells detalls són
prou interessants per escriure’ls. Dos nens foren castigats perquè, en lloc d’estar a classe,
estan jugant a pilota a la placeta. El mestre
els anà a buscar i els castigà i, a més, no els
deixà jugar a pilota durant una temporadeta
(10-06-15). Els nois són els que aglutinen la
major part dels càstigs, sobretot aquells que
fan referència a la conducta.
L’alumne Joan Queraltó transcriu el següent
diàleg que el mestre feia servir com a justificació de la seva actuació rígida i de mà dura
a l’aula.
“el castigo de los niños”
“El maestro ha castigado moderadamente a
un niño que le ha faltado dos veces al respeto.
La madre, que mima a su hijo más que debe,
preséntase con altivez en la escuela i dice al
professor:
- El niño ha venido llorando a casa porque
usted le ha castigado.
- Es cierto, y con ello creo haberle hecho favor, responde el maestro, pués su díscolo
carácter necesita correctivo.
- Es que yo no quiero que mi hijo llore;
repréndalo como se debe pero no me lo
castigue.
- Señora, dijo el maestro con dignidad y
entrega, su hijo me ha faltado dos veces al
respeto y le he castigado para enmienda suya
y escarmiento de los demás; si usted no quiere
que se le castigue, téngalo en su casa, mímelo,
contemplalo, que ria y se divierta; pero tenga
entendido que cuanto más ria de pequeño más
llorarà de hombre.”
267
El capellà
Sempre que citen Mossèn Ramon Canudes
ho fan amb certa moderació. Sembla que la
discreció era la seva forma d’actuar. Fer catecisme a l’església i anar a l’escola a fer i a preguntar la doctrina eren feines a les quals sembla que es dedicava intensament (17-03-17).
Com el mestre, també feia servir l’escola perquè els alumnes comuniquessin notícies a
casa seva, com algun canvi d’horari en els
actes litúrgics o la visita del senyor Bisbe. (1706-16). D’en Joan Queraltó n’estava satisfet,
ja que dirigia molt bé el rés del rosari a l’església. (26-11-16). A l’hora de la catequesi, però,
no tenia inconvenient a castigar els que no es
portaven bé: els feia agenollar.
Al record de la gent ha passat com un sant
baró, com una persona molt atenta i despresa. Diuen que donava tot el que tenia, fins i tot
la roba. Les seves accions caritatives eren conegudes a tota la comarca i molts pidolaires
anaven a parar a Montornès (29-04-15). L’Ajuntament tenia pressupostada una partida per
satisfer els necessitats. No sé si hi era per demanda del capellà. Algun alumne, potser perquè era de Mas de Bondia, també parla una
mica del seu capellà. Se’n dedueix que devia
tenir un caràcter més fort. (25-04-15) que mossèn Ramon.
el benefactor
Vista parcial de
l’escola nova (1921)
(Fotografia d'E. Escolà)
El sr. Josep Balcells i Cortada és l’altre personatge clau i més admirat de la gran moguda
que Montornès, durant els primers decennis
del s. XX, experimentà. Era fill de cal Balcells,
al carrer de l’Església, i era el segon de quatre
germans. De jovenet, m’ha explicat el sr. Josep
Mas de cal Tatalet, com havien hagut de fer
altres montornesins, emigrà i, al final, anà a
parar a Cuba. Allà s’establí de majorista de
queviures i aconseguí que el negoci fos pròsper. Quan a l’illa la situació política començà a
torçar-se, es veu que Josep Balcells tingué la
gosadia i l’encert de comprar, a molt bon preu,
accions d’altres empreses, que anaven a la
baixa i no tenien confiança en el futur. La situació es va refer una mica i, aprofitant la conjuntura, féu la seva fortuna venent les accions
a la borsa. Retornà a Catalunya i fou propietari de diferents edificis a Barcelona i d’una gran
propietat a la Canonja, municipi que era proper a la ciutat de Tarragona. Altres, m’han comentat, que si es dedicà a la política no ho féu
per vocació sinó per vigilar i salvaguardar els
seus interessos. Fou diputat i senador per la
província de Tarragona.
Recopilant trossos del que expliquen els alumnes, n’he pogut treure algunes de les actuacions que el sr. Balcells patrocinà a favor del
poble i de l’escola. Els alumnes li valoren molt
la construcció del cementiri, de marcats trets
modernistes, i del qual se sentien prou orgullosos (12-04-17 ). Joan Queraltó, que en sabia un munt de coses, diu que costà 65.000
ptes. Aquell mateix any, el 1896, també pagà
la construcció de l’edifici on s’ubicava l’escola
vella i la vivenda del mestre. L’any 1903 féu explanar el camí veïnal. L’any 1906, que fou un
any de fam, per ajudar a subsanar les deficiències, assignà una paga per cada habitant del
poble. A cada alumne, més endavant, li regalà
un diccionari de la llengua castellana. Com he
comentat, a cada nou soci de la Mutualitat el
recompensava amb 10 ptes, en donar-se d’alta. Regalà a l’escola un pendó de seda verdosa amb un serrell daurat. El text del pendó, també amb lletres gòtiques daurades, diu: “Escuela
Nacional de Montornès. Mutualidad Escolar
José Balcells”. És el pendó que es veu al fons
de la fotografia del grup d’alumnes. L’any 1916
féu restaurar l’església, que sembla que es trobava en bastant mal estat. Gratificava amb 500
ptes. tots els que es feien una casa al poble per
quedar-s’hi a viure. També establí una dot per
als fadristerns o cabalers que en casar-se restaven al poble i donava ajuts per als qui hi naixien. Finalment, sufragà la construcció d’una
nova escola, inaugurada l’any 1921, i el seu
preu, ens el torna a facilitar Joan Queraltó, superà els 40.000 duros.
L’admiració i el reconeixement dels alumnes
de Montornès vers el sr. Balcells i la seva família, sempre fou notable i sincer (17-05-16).
Així ho demostra l’actuació que tingueren, dirigits pel mestre José Guillermo, en les dues
visites que ells mateixos relaten.
La família Balcells tenia previst fer una visita a
l’escola de Montornès el dia 16 d’abril de 1915.
Pel que explica Jaume Queraltó (16-04-15) l’expectació era molta. Aquell dia, diu, que a l’escola hi havia 90 nens, tots arreglats, nets i ben
pentinats. L’espera fou infructuosa, ja que la
268
pluja no els deixà moure de Tàrrega, i la visita
es posposà un mes. El resum (12-05-15) parla
que Maria Solé i Josep Carles preparaven uns
parlaments per al dia de la visita del sr. Balcells.
Aquests dos alumnes eren considerats pels
seus companys els més “llestos” d’aquella promoció. De la següent, ho foren Joan Queraltó i
Joan Anglarill.
La resta de la classe també preparava versos
(14-05-15). El dia 15 de maig els alumnes portaven flors per ornamentar i uns arbres petits
plens de flors que consideraven molt bonics.
Alguns s’arribaren fins a Granyena, on el metge els donà tot tipus de flors i rams per guarnir
l’escola (15-05-15). El dia 16 de maig, el resum el fa la Maria Solé, féu un sol radiant i a
quarts de deu del matí tot el poble sortí a rebre els senyors Balcells. Una missa fou el primer acte de benvinguda. A continuació s’anà
a l’escola i s’inaugurà una exposició. A la tarda, quan marxaren, el temps canvià i hi hagué
tempesta. Passat un temps, una alumna, suposo que a iniciativa del mestre, i en nom de
tota l’escola escriví una carta als senyors
Balcells. Dolors Solé explica (21-02-16) que el
mestre els ha llegit i comentat la resposta a
aquella carta.
L’any 1916, al mes de maig, Montornès rebé
la visita del senyor Bisbe. El motiu principal era
la inauguració de la restauració que s’havia fet
a l’església, un cop més pagada pel sr. Balcells.
L’alumne Ramon Vilanova (17-05-16) relata
acuradament com el mestre i el capellà els
notificaren la vinguda del senyor Bisbe perquè
ho expliquessin a casa seva. També se’ls anuncià que a l’acte hi hauria el sr. Balcells. El dia
20 de maig fou dia festiu a Montornès. Maria
Solé ho explica així: “Hi havia els srs. Balcells,
el sr. Bisbe i molts capellans dels pobles veïns. Al matí anàrem a missa i a continuació
rebérem els srs. Balcells i retornarem a l’església. Allà s’administrà la confirmació i repartiren bosses de confits per a tots els nens i
nenes. Després baixaren a l’escola i s’inaugurà una exposició escolar de labors. Hi hagué
parlaments del sr. Mestre, del sr. Bisbe, del
capellà i del sr. Balcells. Ens tornaren a donar
una altra bossa de confits. A la tarda, quan
marxaren, els anàrem a acompanyar un tros.”
(20-05-16).
d) el Diari
1.- com a potencial comunicatiu
Tradicionalment els diaris s’han confeccionat
a partir de l’escriptura. Aquest mitjà, però, no
en té l’exclusivitat. Es pot fer, i s´ha fet, amb
altres mitjans i suports com la imatge, el so, el
dibuix, etc., però, de moment, encara resulten
massa complexos per estandarditzar-los.
Dit això, s’ha de reconèixer que avui dia, ni
escriure ni llegir, no estan massa de moda,
però l’experiència em demostra que normalment aquell que vol comprendre i reflexionar
millor la realitat viscuda, sentida i pensada
acostuma a acudir a l’escriptura. L’expressió
oral fou el vehicle amb el qual preferentment
es comunicaren les societats agràries. L’escriptura ha estat el gran mitjà que ha acompanyat
el llarg i fecund procés de la modernitat. La
postmodernitat sembla que es mou molt bé en
l’espai electrònic i en el virtual. Pretendre que
un d’aquests mitjans anul·li els altres ho trobo
empobridor, perquè cada un té valors propis,
prou interessants, a mantenir i a potenciar. Si
tenim en compte que l’escriptura conviví perfectament amb l’oralitat, crec que, en l’actualitat, la no exclusivitat d’uns mitjans expressius
sobre els altres continua sent la situació vàlida i l’adequada. L’ideal crec que seria exercitar i estar capacitats, per expressar-se i comunicar-se degudament amb qualsevol dels
tres llenguatges.
No pretenc ara postular els valors que en general posseeix l’escriptura, però sí que pretenc fer un petit repàs d’una de les seves múltiples manifestacions: els “diaris personals o
col·lectius”. I per entrar, així de cop, a la part
més dura i compromesa, la inicio, amb una
idea de l’escriptor basc Bernardo Atxaga. “La
pràctica de l’escriptura no sempre és senzilla
o plaent, normalment, és incòmoda i pertorbadora”. Escriure el que es recorda, es pensa
o se sap, si s’és sincer, no acostuma a portar
massa serenor. Quan escrius, les preguntes
cada cop es fan més profundes i inquisidores
i t’obliguen a establir diàlegs amb la realitat. El
temps que es necessita per escriure ajuda a
fer raonaments crítics fins i tot de coses ben
insignificants.
Fer un diari, encara que el faci un alumne,
pot arribar a sentir-se com una cosa personal on s’hi poden palesar les experiències i
les reflexions pròpies. Un diari acostuma a
ser un espai lliure on la forma i el contingut
no tenen limitacions ni esquemes preestablerts. L’anotació diària d’alguns fets quotidians, poden acompanyar-se de descripcions
detallades i d’anàlisis que permeten comprendre millor la complexitat de la vida en la
qual estem immersos. Escriure ens permet
endinsar-nos en la complexitat de la realitat
i també ens mostra diferents maneres de
pensar, de sentir i de viure la realitat. Un diari recull fets i anècdotes, però també vivències i impressions i, sobretot, valoracions i
interpretacions. Escriure un diari pot esdevenir un acte de transformació de les percepcions, de concisió dels pensaments i de
plasmació, en lletra escrita, dels sentiments
i, a vegades, per a interpretar-los no n’hi ha
269
prou de conèixer la gramàtica i el lèxic, cal
prendre una actitud positiva i receptiva. Pel
fet de ser el diari l’expressió del qui l’escriu,
manifesta i retrata el seu caràcter i la seva
personalitat.
i a reconstruir la memòria dels fets amb el distanciament i el rigor necessaris. Fins i tot una
realitat tan simple i protocol·lària com un “Llibre d’or” pot ser útil per aquestes funcions informatives.
En parlar de diaris escolars, el primer que s’ha
de dir és que es tracta d’una tradició
antiquíssima.
El recorregut es podria allargar, però... hem
de parlar del “diari escolar” per essència; l’escrit pels propis alumnes que pot esdevenir una
bona eina d’investigació per fer-se preguntes i
cercar-ne respostes. La investigació, com a
indagació sistemàtica de la realitat, és una de
les tasques fonamentals en l’ensenyament i
en l’aprenentatge. A la pràctica, i molt sovint,
el diari dels alumnes no va més enllà d’una
mena d’esquetx que es limita a mostrar la rutina diària (entrar, resar, estudiar..). Aquest formulisme, però, es pot millorar si s’aconsegueix
fer entendre la feina d’escriure al diari com una
qüestió personal i molt expressiva.
Recordo haver llegit, amb curiositat, una traducció d’una tauleta d’argila sumèria feta, amb
escriptura cuneïforme, ara fa 6.000 anys per
un alumne que explicava que als matins anava
a l’escola i el mestre li ensenyava la complicada tasca d’escriure i de llegir. Deixant de banda
l’anècdota, vull fer una relació de diferents tipus de “diaris” relacionats amb una escola. No
pretén ser exhaustiva. Està feta només a tall
d’exemple per mostrar-ne la gran varietat.
Crec que cal iniciar-ho dient que quasi tots els
diaris, relacionats amb una escola, tenen en
comú la suposada vàlua pedagògica i testimonial, pel fet d’informar d’unes accions i d’unes
vivències d’aula i pel fet de ser instruments que
permeten construir la memòria d’un centre.
¿Qui no ha col·laborat, algun cop, en un diari o en una revista escolar manuscrita, il·lustrada o feta en autoedició? Durant la vida
escolar tots, més o menys, hem participat en
aquestes activitats i el resultat material assolit ha estat en funció de la seriositat del
projecte. Hi ha cops, quan el procés està ben
estructurat i programat, que s’aconsegueixen
“autèntics” diaris o revistes. El mètode
Freinet, durant el període d’entreguerres, en
seria un bon exemple. Els alumnes d’aquell
mètode, com activitat escolar per ser mostrada als pares i a la societat, i amb la finalitat d’incrementar-los l’interès per l’escriptura, la lectura i la feina ben feta, editaven i
imprimien diaris d’aula o d’escola, que tingueren molta acceptació.
En aquest aspecte el Diario de Montornès
podria servir d’exemple. A mesura que passa
el temps s’hi evidencia una millora i una major
implicació dels alumnes. Els escrits inicials
resulten més esquemàtics, simples i
encorsetats que els del final, que són molt més
personals, narratius i expressius. Aquesta
pràctica de deixar que el temps, pacientment,
penetri en els que escriuen, abans era un mètode pedagògic molt emprat, però ara no té
massa defensors. El diari d’aula pot ser un instrument d’indagació i de clarificació de significats en el context natural de l’aula. Sense oblidar el seu vessant literari i lingüístic, l’aspecte
narratiu és especialment significatiu. Analitzat
globalment un “Diari escolar”, es pot arribar a
la conclusió que es tracta d’un metallenguatge que ens deixa entreveure el context dels
fets que s’hi relaten. La capacitat comunicativa d’un diari depèn tant del potencial dels alumnes, en la creació de significats culturals, com
de la competència interpretativa del lector.
la cultura popular.
En la recopilació que faig, també hi tenen lloc
els “diaris” de caire més íntim o personal perquè donen visions parcials del dia a dia, que
poden ser intensament viscudes. Les “memòries escolars”, documents molt oficials, també
poden fer aportacions interessants per comprendre millor, des del punt de vista pedagògic, el currículum i l’activitat docent. Els “diaris
del mestre o del professor”, quan es fan, poden esdevenir una eina eficaç per identificar
aspectes significatius de la dinàmica de l’aula
o del grup. Com que acostuma a tractar-se de
documents molt reflexius i estructurats, analitzar-los pot generar processos de millora, com:
constatar el contrast previsió- realització d’una
programació; adonar-se de les diferències
intergrupals (la mateixa programació no serveix per a grups diferents); i ajudar a observar
270
Tenint present tot el conjunt d’aspectes, del
Diario de la escuela nacional de Montornès
en podem transportar alguns exemples que
ens retraten moments interessants de la cultura del poble. Si una de les finalitats de l’escola és la d’integrar i d’inserir els alumnes en
la societat o en el grup al qual pertanyen, un
dels camins clars a seguir és el de promoure
en els joves l’hàbit de participar en els grans
rituals que constitueixen l’essència de la vida
col·lectiva.
L’escola i el clima social i religiós de Montornès
foren els nuclis experiencials i vivencials dels
alumnes. Ambdues realitats anaven ben sintonitzades, sense encartonaments ni amaneraments. El poble organitzava les festes i els esco-
lars, amb extraordinària naturalitat, hi participaven i convivien amb els costums i els actes públics dels adults. L’escola no es posava davant
de la societat; procurava simplement treure’n
saba. Rebre aquesta vitalitat, i integrar-se plenament en el context mediat i immediat que l’envolta, són qüestions fonamentals per a que una
escola es mantingui viva i creixent. Fa la sensació que aquest ideal era de més bon realitzar i
aconseguir en nuclis rurals i petits que en ciutats
populoses. Els pedagogs renovadors, d’inicis del
s. XX i que actuaren principalment en les ciutats,
s’esforçaren molt per intentar aconseguir-ho i reconeixien que se’ls resistia.
L’assistència i la participació als actes religiosos
dels diumenges i dels dies festius eren les accions més qualificades socialment. Les misses del
matí i el rosari de la tarda constituïen els actes
religiosos fonamentals i eren molt concorreguts.
Alguns diumenges del calendari litúrgic el rosari
es completava amb el res o el cant de les vespres (22-06-16). De misses se n’oficiaven dues:
l’una a les 6, i l’altra, a les 8 del matí. Algun dia
senyalat, com el dia de la Puríssima i ben segur
que alguns altres, es solemnitzava cantant-la.
Una festa senyalada era la de la Candelera, que
es completava amb una processó (02-02-16). El
dia de Tots Sants era costum assistir a tres misses i resar tres rosaris per les ànimes del purgatori. L’alumne Ramon Balcells explica (03-11-16)
que aquesta diada assistí a tres actes religiosos,
però a tres llocs diferents: Montornès, Granyena
i Mas de Bondia. No cal dir que el desplaçament
el féu a peu. El rosari es resava les tardes del
diumenges a l’església, i el resum ( 26-11-16 )
explica que l’alumne Joan Queraltó alguns cops
en presidia el rés, i puntualitza que ho feia molt
bé. Algunes famílies, també, practicaven el costum de resar el rosari en família (22-11-15).
Els alumnes feien la primera comunió als 7 anys
(27-05-16) i com que ells n’eren els protagonistes no es descuidaren de consignar-ne tant la
preparació (24-04-15) com el dia de la comunió
(30-05-15) i (27-05-16). L’any 1915 foren 5 els
infants que la feren. Altra festa era la de la confirmació, però com que no era anyal i exigia la presència del senyor Bisbe, només es feia de tant
en tant. L’any 1916 es restaurà l’església i el Bisbe presidí l’acte d’inauguració. S’aprofità l’avinentesa per administrar la confirmació (20-05-16 ).
En el Diario relaten un costum que consistia a beneir
el pa de la mare de Déu (13-05-15), que a continuació es subhastava i el comprava algú del poble.
Aquest acte possiblement coincidia amb la festa
de l’Ascensió. El diumenge de rams anaven a
l’església a beneir-los (29-04-16). El resum (1804-16) explica que anaren a missa i beneïren
rams d’olivera i de romaní, però també especifica que a continuació anaren classe. Aquell mateix dia a la tarda anaren al cementiri en proces-
só, amb les creus i resant el rosari. Rosa Carles
quedà molt parada que en tornar, el trajecte entre el cementiri i l’església coincidí plenament amb
la durada del rés del rosari. El resum (27-10-15)
també glossa que un dia lectiu anaren a missa i els
donaren una candela que encengueren a l’ofertori.
Un acte religiós-popular força vistós eren les processons i alguns alumnes estaven, pel que expliquen, molt entusiasmats amb les banderes i
el pendó que hi participaven (02-05-15). En una
visita que els alumnes de Granyena feren als de
Montornès (12-04-17), a més del cementiri, el
que més satisfets ensenyaren als seus companys
foren les banderes. Una processó, molt lluïda,
era la del dia de Corpus. Maria Solé (03-06-15)
relata que a més de les banderes, que s’estrenaren aquells dies, també hi participà el Santíssim i que els carrers i els balcons estaven guarnits i engalanats. Tres dies després, el diumenge, es repetí (06-06-15). L’any següent la mateixa Maria Solé (22-06-16) torna a narrar-la però,
aquest cop, posa l’èmfasi en una escenificació
interessant que formava part de la processó. La
titula “l’acatament de la creu” i explica que es
realitzava davant de cal Ramonasco, ella diu a
cal Ramon. M’he assabentat que en aquest indret s’hi col·locava un altar, la processó s’aturava i s’hi exposava el Santíssim. Cadascuna de
les tres banderes, cerimoniosament, li feia tres
reverències amb una inclinació cap a la creu i el
santíssim. Aquesta processó féu el recorregut fins
al cementiri i hi cantaren els goigs del Santíssim
Sacrament. Un primer de maig comenten que
també feren una processó amb tot el desplegament de banderes (02-05-15).
Pel que m’ha explicat el sr. Josep Mas, a les processons hi anaven tres banderes. La més gran i
pesant era la de sant Esteve, patró de la parròquia. Era de tela vermellosa i molt vistosa. N’hi
havia una altra, de color blanc, coneguda com
de la Mare de Déu. La més petita, però la més
ornamentada, era una donació de Josep Balcells.
Era blanca i ricament brodada en or. A més, a
les processons també hi participava un pendó
que es coneixia amb el nom de “Hijas de María
de Montornès”. Suposo que, com en altres poblacions, era un honor i un prestigi ser l’abanderat.
El santuari de la Bovera, perfectament ubicat i
construït, és un centre de devoció i de pelegrinatge de tots els pobles de la contrada. El resum
(05-05-15) explica com els de Montornès hi anaven en processó i resant. S’acompanyaven d’una
bandera de color lilós. Aquell any el capellà, que
anava a cavall d’una mula, en caigué dues vegades però no es féu mal. En tornar, a la tarda, els
alumnes tingueren classe. En canvi, l’any següent
la jornada fou festiva (15-05-16). En arribar al
peu del turó iniciaven el rés del rosari que durava tota l’ascensió al santuari, on feien tres tombs.
Entraven a l’església i cantaven una salve. En
marxar repetien el cerimonial.
271
Una altra festa que celebraven era el dia de santa Llúcia, que els escolars tenien mitja jornada
de festa (13-12-15). L’alumne Antoni Farré explica com es festejava un bateig i que llençaven
confits (06-05-17) Durant aquest període de
temps els alumnes també citen dues defuncions
(06-11-15) i (26-10-15).
Un dels actes col·lectius de caire laic més participatiu era el ball que es feia cada diumenge a la tarda
després de sortir de rosari. Els alumnes més
grandets, sobretot les noies, hi participaven amb
entusiasme (02-05-15) Normalment es ballava en
un espai que el denominaven el corral (13-09-15),
però també hi ha constància que ballaven a la plaça (28-02-16). El jovent, més endavant, disposà de
l’antiga escola per ballar. Desconec al so de quina
música ballaven, però l’alumne Antoni Farré explica que estrenaren un piano (24-04-17) i narra la
festassa del dia de l’estrena i els tràfecs que tingueren, a causa de les inclemències del temps. El piano, pel que m’he assabentat després, de fet era un
manubri. Els dies de festa més senyalada al ball hi
havia la Margarita, una venedora de taronges i de
caramels (13-05-15).
Un dels esdeveniments socioeconòmics més
important i atraient de la zona, era la fira de
Verdú, que Ramon Morera no dubta a qualificar de ser una de les millors de tot Espanya
(19-04-15). L’assistència a la fira era tan
massiva que el poble pràcticament quedava
buit. Ara succeeix el mateix el dia de mercat
de Tàrrega. El que marca la diferència és la
freqüència: en lloc d’ésser anyal és setmanal.
És molt curiosa la narració i la valoració que
Ramon Cardona fa de la seva assistència a la
fira de Verdú (24-04-17). Tots els espectacles i
la comèdia que presencià els valora, cosa insòlita en un infant, amb un aire distant, de pèrdua de temps i de foteses poc edificants. També és d’interès el que es comenta al resum
(27-10-16 ). A Verdú s’hi podia comprar de tot...,
fins i tot baldufes (27-10-16).
Pel que fa a actes cívics, Rosa Carles explica que
ells representaren una obra teatral (06-06-15). Josep
Queraltó comenta que anà a doctrina i li donaren
un lliri de pau (27-03-17). No sé en què consistia
aquest acte o aquest premi. No se’ls escapa d’anotar els dies que rebien visitants inhabituals. Un vespre a la plaça hi actuà un comediant (26-01.16). Un
altre dia ho féu un home de la muntanya (20-01-16)
que cantava goigs de la Mare de Déu, i un altre que
cantava salms (05-05-17). Hi anà, també, un home
que apariava paraigües (07-11-16) i un home gros
que demanava almoina (29-04-15). Celebraven el
carnaval però no era massa vistós ni mogut. Sembla que era cosa de la canalla que gaudien d’un dia
de festa (20-02-17) Es disfressaven i passaven per
les cases cantant, acompanyats d’un acordió, i els
donaven ous. El dia de Tots Sants torraven castanyes i a continuació feien sarau (31-10-15).
272
els jocs
El joc sempre ha estat la gran escola d’organització i de convivència entre els infants. A l’escola no aprenien jugant, per aquest motiu els jocs
el sentien més seus i més propers i en parlen
molt sovint. La majoria dels jocs eren estacionals o de temporada i exigien molt poc material
per desenvolupar-los.
Els nens, al que més jugaven era a pilota, futbol
o football. (20-06-16) Ho escriuen amb les tres
formes. També expliquen que la gent gran un diumenge a la tarda feren un partit (02-05-15). I també en feren un altre a la placeta (20-02-16). Qualsevol carrer o placeta era adequat per jugar-hi si
els veïns no ho impedien. M’han comentat que
la pilota era de cuir i que, a base de pedaços fets
per ells mateixos i amb els seus mitjans, arribava a durar molts anys. Les nenes, en canvi, expliquen que jugaven a casetes i a nines (14-0915) (19-11-16) i que feien i bescanviaven vestits
i roba per a les nines.
Un dels jocs col·lectius que més citen és el
“Forcat” (20-12-15). Consistia que un/a parava i es posava de cara al cau i es tapava els
ulls mentre comptava. La resta de jugadors
s’amagaven. Un cop havia comptat el/la que
parava, intentava localitzar algun dels participants amagats. Quan en veia un, ràpidament
tornava al cau i cridava el nom del que havia
localitzat. Aquest era el que parava a la següent ronda. Però, si algú, mentre s’indagava,
arribava al cau, o el que havia estat descobert
hi arribava més aviat que el que parava, a
aquest li tocava tornar a parar.
Un altre joc col·lectiu que citen era el
“Sampiga” (23-01-16) (27-10-16). Podia ser un
joc bastant dur però hi jugaven tant els nens
com les nenes. S’acostumava a jugar-hi al foscant. Els participants es dividien en dos bàndols. Un s’amagava, però el capità del grup que
parava sabia on estaven amagats. Aquest conduïa els seus, lentament i passant per diferents
indrets, cap a la zona on estaven els amagats.
Anaven cantant “sampiga, sampiga.” Quan arribaven a la zona sortien els altres cridant
“tarroja, tarroja..” i llavors, allà al mig del carrer,
s’organitzava una trifulga de mil dimonis i s’estovaven mútuament.
Un altre joc dur era el “d’Afaitar” (09-11-16).
Cada participant feia un clot d’arena. Des d’una
distància determinada es llançava una pilota
de frontó. L’amo del clot on anava a parar la
pilota era el que iniciava el joc. Aquest tirava
la pilota amb força i violència contra els altres
que es desplaçaven d’un lloc a l’altre. La zona
era tancada o limitada per estalviar-se d’anar
a cercar la pilota massa lluny. Al qui tocava la
pilota era el que parava, i així successivament.
Jugaven al cércol, que ells en deien la rulla
(18-09-16); a les bitlles (12-03-16); a macarulles
(30-04-16) que eren aglans que substituïen les
boles o bales manufacturades; a fer ballar la baldufa (27-10-16) habilitat en la qual el mestre ja
no n’era massa destre (27-10-16); a patacons
(27-02-17) que es feien de retalls de cartes i s’hi
jugava amb uns palets de goma o de pedra. Un
el llençava, i a continuació, els altres tiraven el
seu palet i si quedava a una distància inferior
d’un pam s’havia de pagar un patacó. Els patacons que es guanyaven, com si de trofeus es
tractés, els guardaven enfilats en llargs penjolls.
Els alumnes tenien totalment prohibit anar i jugar a
cartes al cafè, però entre ells, o a casa seva, diuen
que hi jugaven (14-11-15). En aquella època, la
manilla, el subhastat i el solo eren els jocs més comuns que es jugaven amb les cartes.
2) com a instrument pedagògic
Es diu i es comenta que l’elaboració d’un diari pot
aportar un seguit d’avantatges per als seus autors.
No entraré a analitzar-ho, però em resulta evident
que, a nivell escolar i des del punt de vista psicològic, pot ajudar a la complexió íntima de l’alumne. El
pot alliberar i ajudar a normalitzar-se interiorment.
A més, el disciplina per al treball, per al raonament
i per a l’expressió escrita. Des del punt de vista social també presenta avantatges d’integració i de relació, però aquestes es fonamenten i van lligades a
altres accions i quan no és així s’afebleixen molt.
Els avantatges més efectius, sens dubte, es donen
des del punt de vista pedagògic. És important que
l’educador, des d’aquesta perspectiva, tingui present i cregui que l’alumne, per ell mateix, pot fer
aportacions positives i personals que, de ben segur, li resulten més gratificants que la simple obligatorietat de portar deures. Si l’alumne escriu lliurement allò que sent necessitat d’explicar i de comunicar; facilitar-ho és aprofitar-ho educativament. Un
diari, a més, pot ser una poderosa eina d’aprenentatge i, també, un instrument d’observació, d’anàlisi
i de comprensió dels alumnes. Ajuda a entendre
què succeeix a l’aula, al centre i a l’entorn escolar.
De forma directa o indirecta, facilita molta informació que pot ajudar a millorar rendiments i empaties.
Pot ser un bon mitjà per escoltar les veus, els desigs,
les il·lusions, les frustracions, les incerteses, les sensibilitats, els interessos i les perspectives dels nens
i de les nenes.
Finalment el “diari escolar” pot ser un revulsiu
per a que els alumnes agafin afecció a escriure. Fer una còpia segur que és feixuc i monòton; en canvi, escriure al diari, si no és una sanció, pot resultar gratificant. Pot servir per a que
l’aprenentatge de la llengua no el sentin com
una cosa monòtona; pot promoure no sols la
intercomunicació, sinó també que un alumne
intenti emular la forma d’escriure dels companys
i se senti més satisfet i motivat quan ho aconsegueix. Jaume Queraltó comenta que el resum, que el dia anterior havia fet Maria Solé,
estava molt bé (03-05-17). A vegades uns reprodueixen detalls o fórmules que han observat en altres companys (01-02-16 ). Tenint present aquestes qüestions i tot el que fins aquí
s’ha comentat, considero que fou un encert del
mestre José Guillermo iniciar l’elaboració d’un
document escolar com el Diario de la escuela
nacional de Montornès.
Que l’any 1915 uns alumnes escrivissin un diari era
un fet bastant generalitzat a molts països i també a Catalunya. Quasi es pot dir que era una
moda. Juntament amb els diaris, algunes escoles i els mestres tenien altres documents que
també se sentien orgullosos de mostrar i guardar. Eren els quaderns o llibretes de classe, que
de forma gràfica reflectien o testimoniaven la seva
tasca pedagògica. Com acostumava a passar
amb els diaris escolars, estaven escrits amb una
ortografia i una cal·ligrafia impecables. Mostraven títols en lletra gotitzant i amb detalls minuciosament treballats. De les dues modalitats -diaris i llibretes-, a Catalunya, en queden bons exemplars com els de l’Escola del Bosc i els de Rosa
Sensat. Unes i altres acostumaven a ser dirigits
pels mestres o hi intervenien molt directament.
Malauradament pocs d’aquests document han
sobreviscut. Uns s’han perdut per desídia, i és
llastimós que fos així. Altres perderen el seu encant perquè la tècnica posterior possibilità fer coses que semblaven millors i més atractives i les
primeres es condemnaren a desaparèixer per obsoletes. És desencisadora l’acció esnobista que
allò particular i propi se sacrifiqui en favor d’allò
que es dóna simplement com a més nou i, per
tant, millor. Aquesta actitud, que pot semblar progressista, de fet, si s’aplica de forma indiscriminada, em sembla bastant perniciosa per a la creativitat, perquè pot arribar a bloquejar i a impedir
l’acció, que és el fonament de tota innovació. Em
sembla molt empobridor, i fruit d’una falsa modèstia, arribar a la conclusió de que no cal fer res perquè n’hi ha que ho faran millor i més atractiu.
A Montornès el mestre José Guillermo, també
feia fer als alumnes una llibreta molt completa i
acurada. Com arreu, ell la supervisava i en seguia l’execució. He tingut l’oportunitat de fullejar
la “llibreta”, que durant aquest temps féu Joan
Queraltó. Déu n’hi do de com treballava de bé
aquell noi. Arribà a construir una petita enciclopèdia personal. En canvi, i de forma insòlita, la
intervenció i l’actuació del mestre en l’execució
del Diario fou totalment diferent. No s’hi veu ni
s’hi nota en cap lloc la seva intervenció, si exceptuem l’encapçalament. Els resums no eren
ni es feien servir d’exercicis de cal·ligrafia, ni
d’exercicis gramaticals, ja que les errades sintàctiques i ortogràfiques són tan nombroses i de
tal volum que demostren l’absència de qualsevol supervisió posterior. Aquesta mena de des-
273
propòsit pedagògic dóna a entendre que, en el
Diari, els alumnes podien expressar-se i exposar força lliurement les seves opinions, ja que no
hi havia cap dirigisme. Fins i tot sembla que la
qualitat de la cal·ligrafia estava al seu arbitri. El
desgavell consegüent, molta gent potser el
considerarà i el catalogarà d’impresentable, és molt
cridaner. Precisament per la llibertat amb què es
manifestaren els alumnes, i perquè és d’una zona
rural de l’interior, són les principals raons que fan
del Diario de la escuela nacional de Montornès,
un exemplar que, com a mínim, es pot qualificar de
singular, perquè d’aquesta mena de Diaris, fets col·lectivament i d’escriptura lliure, no se’n troba.
El mestre Guillermo crec que sabé aportar, un
cop més, millores pedagògiques per superar les
resistències naturals dels alumnes a escriure; i
ho féu imprimint-hi dinamisme i acció, que eren
el seu fort. El document mirat des de l’actualitat
és atractiu perquè si els alumnes estan ben adaptats i integrats al medi escolar, no acostumen a
amagar res, són sincers i s’expandeixen totalment. Les úniques limitacions estan en l’ètica que
practiquen i ells mateixos s’imposen.
El Diario... és molt simple i està escrit en el
típic llibre “Diario” de l’antic sistema de comptabilitat. El llibre, per tot el que ha hagut de passar i patir, està força ben conservat. Les cobertes són de cartró dur i estan folrades amb paper granulat de color verd. En el centre de la
part superior de la portada s’hi destaca un marc
sobrepujat amb formes ornamentals d’un cert
geometrisme. En l’interior s’hi situa una etiqueta vermella amb el nom “DIARIO”. Tant la tipografia com unes orles o sanefes que l’emmarquen són daurades. El llom i les cantoneres
estan recobertes amb tela d’un verd més fosc.
Aquests punts també ressalten per les ornamentacions repujades. Les que són paral·leles
al llom es desplacen verticalment i amb formes
allargades. En canvi, les dels escaires són circulars amb petits circells. Tant l’ornamentació
com la tipografia de la paraula “Diario” mostren
un clar esperit i regust modernista que, estèticament les fan ser força vàlides, perquè són
fermes, i alhora, suaus i cap mica recarregades. Les planes de l’interior presenten el típic
ratllat vertical, on hi predominen les línies vermelles i l’horitzontal, tot de color blau.
Relació dels alumnes i les vegades que escriviren al “Diario”
Noms i cognoms
Rosa Carles Tomàs
Maria Solé
Ramon Balcells Niuvó
Dolores Solé Boldú
Amalia Carles Prat
Angela Escabrós
José Carles Prat
Teresa Queraltó Riba
Ramona Rubió Balcells
Jaume Queraltó Bosch
José Nadal
Joan Queraltó Riba
Joan Anglarill Comaposada
Marcel·lí Queraltó Mateu
José Queraltó Valls
Ramon Cardona
Antoni Farré
Francisca Nadal
Antoni Planell
Maria Balcells
Ramon Vilanova
Teresa Tomas
Mateu Villaró
José Llovet
Ramon Morera
Francisco Queraltó Valls
José Domènec
Zoilo Vilaró
Jaume Vilanova
Francisco Morera
Pilar Asamara
Rosa Roig
José Cera Montagut
Antoni Roig
Ramon Pont
Manuel Clarisó
José Pares
Joan Salvador
Ramon Mestres
Pilar Roig
*1906
*1906
*1906
*1906
adoptada
* 1902
*1905
*1907
*1904
*1908
*1907
*1907
cal Mestre
cal Targa
cal Paisano
ca l’Amo
cal Ramonasco
ca l’Amo
cal Monjo
cal Matirles
cal Gabriel
Curs
1914-15
10
8
5
4
4
6
5
cal Monjo
cal Pòlit
cal Civit
cal Sec
cal Baltasar
2
1
Mas del molí
*1904
5
ca l’Antònia
3
*1908
cal Sec
Mas de Bondia
2
cal Manyana
1
*1906
*1907
Curs
Curs
Total
1915-16 1916-17
18
13
41
12
8
28
15
10
25
10
8
23
10
7
21
10
6
20
10
3
19
10
7
17
11
5
16
8
2
15
9
6
15
7
7
14
7
6
13
7
6
13
7
5
12
6
5
11
4
5
11
8
9
4
5
9
5
2
7
7
7
1
6
7
1
6
6
6
2
5
5
5
1
3
1
2
3
2
2
2
2
2
2
2
2
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
Hi afegeixo algunes informacions que he aconseguit. L’asterisc (*) vol dir nascut/da.
274
Al Diario no s’hi ha d’anar a cercar només informació objectiva; és pot trobar més exacta en altres llocs. El que s’hi ha d’anar a cercar és la
visió i la vida de l’alumne, les reaccions front el
seu món; els dubtes, temors i èxits; les sensacions, sentiments i reaccions. Els escrits del Diario
són mostres i pàgines de vida; són notícies afectives i de gran subjectivitat, ja que les relaten
barrejant les seves sensacions amb els sentiments, gens impersonals.
A l’inici sembla que les participacions escrites
dels alumnes no tenien una denominació assignada. De mica en mica, aquesta llacuna s’omplí
i s’anà imposant la paraula “resumen”. El primer que la utilitzà fou Francesc Llovet (26-1115). Ni que sigui en to anecdòtic cal dir que durant un temps també s’empraren altres denominacions com “dictado” (05-02-16) o “nota” (3005-15), que finalment no prosperaren.
L’estructura bàsica d’un resum era consignar el
dia i, alguns cops, també hi afegien el mes i l’any.
Això succeïa sobretot quan hi havia canvi de mes
o d’any. Si bé sembla que a continuació s’escrivia el que l’alumne volia, els elements que no hi
manquen mai, i per tant fa pensar que eren les
directrius inicials que els donà el mestre, són el
temps que fa o ha fet, els fenòmens meteorològics que s’han produït i el nombre d’alumnes que
assisteixen a classe, tant al matí com a la tarda.
L’encarregat de fer el resum se situa a la porta
de l’aula, en acabar la classe i els compta (2311-15) (24-11-15) a mesura que surten (30-0916). A causa de l’evolució i el creixement que
experimentà, a més d’aquestes informacions,
cada cop hi anaren afegint més coses, al Diario:
des d’assumptes d’escola o d’aula fins a preocupacions o fets extraescolars. Aquesta apertura
i llibertat crec que és l’aspecte més interessant,
creatiu i pedagògic de l’experiment. La primera
intervenció, feta per Josep Carles, pot servir
d’exemple. Explica que durant tot el mes de març
no han fet classe perquè hi hagué la verola al
poble. Alguna persona amb les quals he parlat
m’ha comentat que recorda haver vist gent del
poble que tenien la cara picada.
Els primers escrits són força simples, esquemàtics i fets amb una certa por, però a mesura
que avança el temps, els alumnes sembla que
s’hi troben més còmodes i més lliures i expressivament van madurant. A partir del maig de
1916 es nota una gran millora en la quantitat i
en la qualitat del textos dels resums. Han anat
a més, han guanyat en recursos, han après a
ser més explícits i expressius i a implicar-s’hi
més. Aquest fet es comprova comparant el resum (20-04-15) de Maria Solé, amb el de
Jaume Queraltó (03-05-17). Tots dos narren un
dia normal de classe, però els matisos i el realisme del segon contrasten amb l’equilibri i
nitidesa de la primera.
Exceptuant el fet que ni el professor ni ningú no
intervenien directament en la redacció del Diari,
no he aconseguit clarificar com estava estructurada la forma d’intervenció. Sembla que els resums no es realitzaven a classe (12-05-15) però
sembla que es passaven en net a l’escola (0505-17). Si no hagués estat d’aquesta forma dubto que els manuscrit estigués tan ben conservat.
Això voldria dir que el redactaven en esborrador
a casa (29-04-15), i Joan Queraltó ho confirma
(05-06-16). Hi ha cops que fa la sensació que hi
ha un/a alumne/a designats per fer-ho. Ho evidenciaria el fet que només és un qui comptabilitza els assistents a classe i que el mestre pregunti a qui li tocava fer (08-12-15) el resum
d’aquell dia. Hi ha, però, altres cops que aquell a
qui li tocava fer el resum no ha anat a l’escola i
llavors el fa un altre (29-04-15) o que els porten
fets de casa (03-05-16) (29-04-15) i els revisen.
Hi ha l’exemple d’una alumna que ensenya un
resum al mestre (05-05-17) però no és aquest
resum el que s’escriu al Diari. Tot això porta a
suposar que tots els alumnes, o el grup de segon i tercer grau i les noies de costura, havien
de fer cada dia un resum, i un d’ells transcrivia el
manuscrit. Aquesta idea és possible, ja que el
mestre, pel temps de vacances, els recomana
insistentment que cada dia fessin un resum de
la jornada (03-04-17).
Fossin com fossin el mètode i l’estructura, el realment interessant és que els límits i les condicions en el redactats del Diari els posaven o se’ls
imposaven els mateixos alumnes. Autènticament
es tractava d’un text lliure, d’un espai d’expressió natural. Els escrits dels més jovenets resulten més sincers; parlen molt d’ells i de la seva
vida; tenen un aire i una poesia propis. Els més
grandets, en canvi, es preocupen per transmetre
idees i vivències més socials i del medi on viuen.
No he comprovat si en finalitzar aquest Diari se
n’inicià un de nou. Creuria que no, perquè pel
que he vist en la llibreta de Joan Queraltó, que
és d’inicis dels anys 20, intercalats, entre els exercicis d’aula, hi ha resums de cada dia, que tenen
una estructura molt similar a la dels del manuscrit. Quan José Guillermo deixà Montornès, el 24 –
12- 24, el substituí, fins a final de curs, un mestre
interí: Josep Subirà, que pel que he vist es preocupà molt poc que els alumnes escrivissin. En les llibretes només s’hi veuen operacions aritmètiques i
solucions de problemes. A inicis del curs 1925/26,
inicià la seva tasca pedagògica Josep Vidal, un nou
mestre titular, i els alumnes novament reemprengueren l’aventura de l’escriptura, però no fou ni tan
extensa ni tan lliure i creativa com la que havien
experimentat en la confecció del Diario.
la climatologia
L’estat del temps, des de l’inici, fou un dels dos
eixos essencials i persistents del Diari. Si l’es-
275
cola volia vehicular l’alumne cap al seu medi, i
integrar-lo, és normal que fos així. L’aprenentatge de l’anàlisi climatològica era un dels hàbits transcendentals a aprendre, per la influència que té en el paisatge i sobretot en l’economia agrícola. Com succeïa a inicis del s. XX,
avui dia l’interès per les prediccions del temps
encara continuen essent important, però per
motivacions ben diferents. Actualment la predicció climatològica interessa majoritàriament
perquè condiciona les accions d’esbarjo i de
lleure que es preveuen organitzar o participar.
En canvi, en el vell Montornès, el temps
bàsicament interessava pels efectes beneficiosos o catastròfics que podia tenir sobre l’agricultura i els seus rendiments. Interessava poc
per les accions d’esbarjo que programaven, ja
que les adaptaven i ells mateixos s’adaptaven
al temps que fes. Un exemple ens el mostra el
resum (06-05-17). Relata l’estrena del piano per
amenitzar el ball dels diumenges. Antoni Farré
explica que, aquell dia de maig, la pluja els féu
plegar el ball diferents vegades i puntualitza que
un cop el temps s’espassava tornaven a treure
el piano i tornaven a ballar.
L’aprenentatge de la predicció del temps tenia
molt d’experiencial i molt poc de científic. No
disposaven de cap eina ni instrument de
medició; només feien servir la intuïció, que aplicaven a certes coincidències climatològiques
o meteorològiques. Es tractava d’aconseguir
que la valoració personal dels infants s’anés
apropant i ajustant a les formes, al lèxic i a les
interpretacions que feien els pagesos experimentats. A la comunitat li interessava molt que
els petits coneguessin i aprenguessin a fixar-se
en els símptomes i en els fets més significatius
que determinen el clima de Montornès. Era d’una
gran transcendència per a l’economia de les famílies en una comunitat agrícola. Per evidenciar
la importància que la climatologia tenia, cito dos
resums: (16-04-15) i (10-05-15) on els alumnes
només parlen del temps. Al Diari hi plantejaren
un cas veritablement subtil i interessant. Dubto
que, en aquells moments, es pogués plantejar
en les escoles de ciutat i ben segur que, avui
dia, els estudiants d’aquestes edats tampoc no
s’ho plantejarien. Opino així perquè crec que l’única explicació vàlida és la gran integració que els
alumnes demostren tenir amb el medi. Ells s’adonaren (16-02-16) que hi havia una diferència climàtica entre l’interior del poble i l’exterior. Uns
dies després, cosa que demostra que s’establí
un debat, (21-02-16) un altre alumne proposa
que l’explicació del fenomen es trobava en el
paper tèrmic que juga l’aire i que les parets de
les cases feien de reguladores.
Pel Diari també tenim notícia que aquells anys
hi nevava bastant, o almenys aquesta és la visió que ens transmeten. Alguna de les nevades sobtà sobretot per com va ser de tardana i
276
per com va ser d’important (14-04-15). El mestre, durant molt de temps, deixà apuntat a la
pissarra el gruix de la neu caiguda aquell dia.
Expliquen una altra nevada de mig pam (2111-15) i en comenten una altra (25-02-16) que
la neu es mantingué al terme durant quatre dies.
La boira a vegades produïa gebrades que comparaven, com ara, amb una nevada. De la boira, fenomen tan abundant i característic de
l’Urgell i la Segarra, no en parlen massa. Potser no era tan abundant com ara o potser la
tenien tan acostumada que no en feien gaire
cas. Si exceptuem el cas anteriorment citat, de
la boira només en parlen dos resums (30-0415) i (05-11-15).
La pluja era el fenomen meteorològic pel qual
més s’interessaven. Pel que expliquen podem
deduir que aquells anys resultaren força plujosos. Reconeixen els maldecaps que aquest
meteor comportava, però els beneficis econòmics de l’agricultura eren els que primaven i
eren els que feien suportables tots els inconvenients. Tot just iniciat el Diari, hi ha un resum
(18-04-15) que comenta que aquell diumenge
poca gent assistí a missa perquè feia 34 hores
seguides que plovia i els carrers i camins estaven intransitables. L’Amàlia Carles deia que
calia recular 10 anys enrera per trobar que plogués tants dies seguits. El resums (09-05-15) i
(08-02-16) insisteixen en la idea que aquells
anys resultaren molt plujosos i que el riu de
Montoliu baixava molt gros. Les abundoses precipitacions també feien que baixés molta aigua
de la font de l’Ametlla o que la rasa n’anés plena (22-09-12). Pel que ells comenten, continuà
plovent fort des del desembre de 1916 fins al
febrer de 1917 (11-12-16) (19-02-17). L’alumna Dolors Solé comenta l’ensorrament d’una
paret a causa de la pluja (26-04-15). El resum
(25-05-16) ens comenta un dia de tempesta
primaveral, amb llamps, trons i estones de sol.
El mestre, com ja he comentat, utilitzava aquestes situacions per treure’n un profit pedagògic.
(03-05-15).
El fang dels camins i dels carrers, com a conseqüència de les pluges fins al punt que alguns
els feia intransitables, produïa situacions força
molestes. El resum (23-04-15) comenta que
està tot el poble tan enfangat que no es pot
sortir de casa. Els inconvenients que els alumnes veuen en el fang els comenten en (09-0515) (30-11-15) (28-09-16). Fins al punt que les
noies de costura han d’escombrar la classe més
d’un cop per netejar-la de fang (08-05-15) (2404-15). Sobre altres meteors, prou temuts per
l’agricultura, com les pedregades o la calamarsa, només en parlen en els resums (23-04-15)
i (17-12-15). Aquí cal precisar que durant els
mesos de juliol i agost no es feia classe i durant el període vacacional no escrivien al Diari
de l’escola. Si ho feien, d’escriure un resum
cada dia com els recomanava el mestre
Guillermo, ho devien fer en un diari particular.
El fred sec i gelat ens el comenten els resums
(02-10-15), (12-10-15) i (10-01-16) i per solucionar-ho només disposaven del foc a terra (0210-15) i de la pròpia mobilitat i energia. El vent,
que té una gran varietat de denominacions, condiciona molt directament el clima i la sensació
general de fred. Per aquest motiu a Montornès
es procurava que els alumnes, des de ben petits, s’habituessin i coneguessin els noms i les
característiques d’aquest complex i inestable
meteor. Un exemple d’aquest coneixement i
domini ens el dóna Teresa Queraltó (02-05-16).
Cita diferents vents que es donaren en un sol
dia. Al matí bufà el serè, vent del sud i, a la
tarda, la marinada, vent de l’oest. El vent de
llevant (18-12-15) i la marinada, qualificada de
fresca, (20-03-17), es citen diferents vegades.
Manuscrit
preàmbul.
Si es volia garantir una lectura i una comprensió mínimament satisfactòria, del Diario de la
escuela nacional de Montornès vaig creure
que, a causa de les evidents deficiències que
mostrava, una de les feines indispensables era
traslladar la lletra manuscrita a lletra impresa.
Fer-ne una reproducció facsímil ben segur que
per a molts lectors no hauria servit de gran cosa.
La tasca resultà feixuga però, sobretot, monòtona perquè hi ha estructures i fórmules que es
repeteixen massa sovint. Aquestes dificultats,
però, portaven un element intern de curiositat
que ajudava a superar-les, ja que m’obligaven
a entrar a l’essència del que els alumnes volien
expressar.
En iniciar el procés de transcripció em vaig
marcar uns criteris que em semblaren necessaris i vàlids per a donar unitat a tot el text. El
criteri principal fou ser fidel i respectar, al màxim, el text original. He procurat presentar-lo
tal com els alumnes el deixaren. Això ha comportat que molts cops no he transcrit el que
ells volien dir, fet que sovint resulta evident,
sinó el que ells realment escrigueren. A vegades, per ser fidel al criteri que em vaig imposar, he transcrit frases o paraules que no tenen sentit o en tenen ben poc. He respectat,
també, malgrat les evidents errades ortogràfiques o les anomalies gramaticals que cometien, totes les separacions o contraccions de
síl·labes i de paraules.
A aquestes dificultats de significats cal afegirhi les d’escriptura que en alguns casos interfereixen força la lectura. La cal·ligrafia d’alguns
alumnes resulta ben difícil; uns cops perquè
està mal escrita o és un petit jeroglífic i, a vega-
des, perquè l’escriptura no és la correcta. En
aquest aspecte l’alumne veritablement enrevessat a l’hora d’escriure és Ramon Balcells (2109-15). Com a exemple i comprovació mostro
dues reproduccions d’escriptura difícil. Les dificultats que he tingut també es poden comprovar consultant els resums (21-09-15), (10-1015) i (16-11-15). En canvi, alumnes com Josep
Carles (01-12-16), Ramon Vilanova (17-05-16)
o Maria Solé (23-20-26) es caracteritzen, tal
com es pot veure en les reproduccions, perquè
tenien una escriptura clara i entenedora.
Els resums, la majoria de les vegades, els encapçalaven només amb els dígits del dia. El nom
del mes l’acostumaven a posar quan aquest
s’iniciava i el mateix feien amb l’any. Com en
tota fórmula lliure, després sorgiren totes les
excepcions imaginables. El sistema que empraren porta la dificultat que molts cops, quan consultes les planes de l’original o de la transcripció, et pots trobar que no saps quin mes o quin
any és el que tens al full que consultes. Per a
solventar-ho, i facilitar la recerca de cites, en
cada plana de la transcripció, si no hi ha la consignació del mes o l’any feta pels alumnes, la
hi afegiré jo, però en lletres cursives perquè es
noti que es tracta d’un afegit.
La consignació de les dates porta un altre petit
problema de confusió que, per fidelitat, per mantenir la frescor del text i perquè no representa
cap errada cronològica, no l’he retocat i l’he
mantingut. Hi hagué alumnes que, per descuit,
o perquè estaven enjogassats i poc atents, no
consignaren correctament el dia, el mes o l’any.
Per exemple, l’alumne Francesc Queraltó data
un resum el (12-10-16). Si es busca aquesta
cita, no es troba perquè no està situada al lloc
que li correspon que és el (12-11-16). No en sé
la raó però a l’octubre de l’any 1916 és quan
els resums cronològicament estan més desordenats.
En la transcripció algun cop hi surt el següent
símbol (*). Aquest asterisc vol traduir un mena
de “v” amb una cueta alçada que els alumnes
feien servir per substituir el grup de paraules:
“Sr. Maestro”. Aquesta simplificació es posà de
moda a partir de l’abril de 1915 (28-04-15). També es posà de moda acabar un resum amb
aquesta altra abreviació: “s s s”. (su seguro
servidor/a) (01-02-16).
Finalment, el que més he respectat dels alumnes és la llengua o el refregit de llengües amb
què s’expressaren. No he canviat cap interferència de llenguatge ni cap estructura sintàctica ni ortogràfica de les que ells utilitzaren. I ho
he fet així perquè crec que, malgrat que algú
pugui opinar tot el contrari, aquest és un dels
aspectes més interessants i singulars del manuscrit.
277
278
Transcripció
Libro diario de la escuela nacional de
Montornés.
El maestro José Guillermo
Mes de abril 1915
Dia 12
En este dia se reanudan las clases despues
de haber estado algunos dias, mas de un mes,
cerradas por la viruela enfermedad que se
presentó en casa de Francisco Balcells en los
últimos dias de febrero. Por la mañana se presenta el dia despejado y pacifico si bien se
levanta un poco de aire que arrecio por la tarde
haciendo un poco fresco.
El Sr. Maestro nos reparte a todos los niños
calendarios que nos ha traido de Barcelona.
Las lecciones no vienen aprendidas y nos
recomienda el trabajo bien del bunestar
El alumno José Carles.
Dia 13
Se abre la clase a las 8 de la mañana asistiendo
19 alumnos. Hace un dia triste y frio soplando
el aire abundante todo el dia de la parte N.
En la clase de lectura explicada estuvimos
todos muy flojos por lo que el Sr. Maestro nos
recomendó mas atención a lo que se lee.
A ultima hora de la tarde se nubló y parece que
va a nevar.
La alumna Maria Solé.
Dia 14
Este dia es de mucha sorpresa puesto que al
levantarnos venias todo el campo cubierto de
nieve por haber caido la noche pasada.
Me extraña mucho por que hace muchos años
que en esta época no se havisto nieve quizá
en cien años por que le preguntado a mi padre
y me ha dicho que nunca ha conocidos no lo
dice haber visto una pequeña bonanca de 3 al
5 del mismo mes. A las 11 de la mañana no
queda nada. El Sr. Maestro en clase de Geografia nos explica este meteoro y todos lo hemos aprendido como se forma la nieve.
La alumna Rosa Carles Tomas.
Dia 15
A las 8 principio la clase entrado en ella 24
alumnos. Al poco rato que esbamos princia a
llover muy y menudo y todo el dia esta triste
pero lloviendo poco.
El Sr. Maestro en clase de Geografia nos habla
como forman las nuves y que esta lluvia y nos
aplicaciones en la Agricultura.
La alumna Rosa Carles
Dia 16
A las 8 en punto estamos a la puerta de la
escuela y Sr Maestro que pronto nos abre la
clase asistiendo a ella 90 niños todos muy
arrados de ropa y limpios de cabeza cara y
manos.
En este dia esperamos con im paciencia a
nuestros protectores Dn. Antonio Balcells y su
distinguida familia que dijeron nos querian
hacer una visita pero por hacer el dia anterior
malo no pasaron de Tarrega.
En este dia nos habro el Sr. Maestro de los
beneficios que han hecho a este pueblo D. Jose
Balcells y familia y todos estamos agradecidos.
El alumno Jaime Queraltó.
Dia 17
Entramos á clase á las 8 haciendo un sol
despejado y aire de marinada y a las 10 de la
mañana viene un sol fuerte que pronto se
forman algunas nuves y truena pero se pone
muy cargado y pronto principia a llover muy
menudito y asi tenemos todo el dia. Principia
la salida de las dos de la tarde y llueve mucho.
Ha sido muy bueno para los trigos y el Sr.
Maestro nos habla de la necesidad de la lluvia
para el de las plantas.
La alumna Dolores Solé
Dia 18
Hoy es domingo y amanece llovido tanto como
el dia anterior. Poca gente fue a missa porque no
se podia salir de casa. De modo que hallovido
durante 34 horas consecutivas cosa que no havia sucedido hace 13 ó 14 años
La alumna Amalia Carles.
Dia 19
La mañana esta triste pero pasifica. Sobre las
10 se despeja el cielo luciendo donde era hora
los relucientes rajos del sol. Asistimos por la
mañana 22 niños y por latarde los mismos. Hoy
la población queda casi sin nadie por
marcharse á la feria de Verdú que es una de
las mejores de España.
Rosa Carles en la clase dela mañana y en el
ejercicio de dictado en el encerado escribio
depajada en vez de despejado.
El alumno Ramón Morera.
Dia 20
Esta mañana nos fuimos a las 8 a la Escuela
nos hicieron explicar la lección y hubo dos niñas
que el Sr. Maestro les preguntó que habian
leido y no respondieron y tambien nos explicó
la lección de Geografia hizo muy buen dia
aunque a cuartos de 11 se levantaron algunas
nubes.
A la tarde a las dos habrieron la Escuela y fuimos
23 a clase y el Sr. Maestro plantó flores.
La alumna Maria Solé
Dia 21
(abril 1915)
Hoy en la escuela han hecho la tabla de multiplicar la hacian entre el Sr. Maestro José Carles
y Jaime Queraltó ha dado vales uno a Maria
Solé Ramón Cardona y Ramón Balsells y por
la mañana estabamos 26 y por la tarde
estabamos 24 hacia un buen tiempo y por la
tarde hacia un poquito de viento
La alumna Rosa Carles
Dia 22
Ayer por la mañana hacia frio antes de entrar a
la Escuela ayer por la mañana eramos 23 niños
Angelita Escabros le hicieron hacer una tarjeta
de dos sabios que dice De Galdos á Galicia á
Castilla y Aragon a la Virgen del Pilar.
Mateo Vilaro
Dia 23
Hoy en la Escuela habia 24 niños y el Señor
Plana capçalera del
manuscrit
279
Maestro nos ha tratado de la doctrina nos ha
dicho si somos cristianos y nosotros le decimos
si somos cristianos por la gracia de Dios y
despues hemos dicho el padrenuestro y el credo y la salve y despues nos ha tratado de la
Gramática y la primera pregunta que nos ha
dicho cuales son las partes de la oración y
nosotros le decimos son diez y despues nos
hadicho cuales son la variables y las invariables y que es nombre comun y propio y nos
desia que es nombre comun y nosotros le
contestamos una silla y que es nombre propio
como Juan.
Y despues Maria Solé la hecho esribir “Un niño
descuzo en una mañana de invierno pedia
limosna en una puerta y entonces que pasaba
por alli almorzando incaminandome a la
Escuela y lo que me sobraba le dí”
Y a las 12 salió el Sol pero cuando entramos
en la Escuela ya estaba todo nublo y a las 4 y
media ya llovia y cuando salimos caya un poco
de granizo y a las 8 caya abundante y en casa
nos apagó el fuego.
El alumno José Carles.
Dia 24
A las ocho en punto entrasemos a la Escuela
leemos y escribimos y despues a preguntar la
doctrina cristiana y despues bajó el S. Cura y
nos hadicho yo Jaime José Carles Mateo Vilaro
bandiesemos las campanas despues que los
niños de 7 años que fuesen a la primera
Comunión y eran cinco y lambura en la Escuela
yabia 27 en la mañana y por la tarde hacemos
dibujo y despues hacia con los niños de la tarde
en la Escuela han vinido 26 en la tarde y des
pues escombramos el
El Alumno Jaime Queralto
Dia 25 de Abril de 1915
En Masde bon dia el Antonio Planellva salir de
la y glesia mientras al saben Dios y el Sr cura
ce anfadó y es escolá y en la tarde en el Rosaria eran 9 niños y 7 niñas y el Sr. Cura me
hadicho por que no habian venido los niños y
ese astaban en la plaza ami me habian dicho
que era deboto porque voy todos los domingos
amisa y al Rosario en este dia por la mañana
el cielo estaba cubierto de algunas nuves pero
hasta medio dia hizo alguna rugada de sol pero
y sobre las dos principió llover an estado toda
la tarde.
Ramon Morera
Dia 26
A las 8 entramos ala escuela y ha llovido mucho
pero no ha llovido fuerte y ha hecho un dia
tranquilo pero no se podia salir de casa por el
barro y eramos 16 y no han venido mas por causa de la lluvia y nos ha hecho ir a los mapas y no
se podia andar y hacaido una pared y teniamos
mucho frio y todo el mundo estaba quieto no
andaba nadie y a la tarde eramos los mismos
que por la mañana y por la tarde tambien hacia
buen tiempo y nos ha pregunta do la Gramatica
y en tramos a las dos a la escuela.
La alumna Dolores Solé.
Dia 27
Ayer dia 26 de Abril de 1915 Eramos 27 niños
280
y el Sr Maestro nos habló de los enteros y
decimales a José Balsells le hizo escribir en el
encerado. Ayer hacia muy buen tiempo hacia
Sol caliente y hasta tromo por la tarde.
El alumno Mateo Vilaro
Dia 28
Hoy hemos entrado a la Escuela a las 8 enpunto
hemos leido y despues de haber leido hemos
escrito al dictado y tambien * nos hadicho que
le escribimos una carta á * y despues de
haberle escrito la carta á * y ha bajado el Sr.
Cura y nos ha dicho la doctrina y Maria Balsells
no sa la sabido y Jaime Queralto y José
Queralto Juan Queralto José Sera Antonio
Farre Antonio Planell José Domenec Ramon
Balsells Niubo Juan Anglerill Marcelino
Queralto hoy á la Escuela eramos 31 á mañana
hemos entrado á la Escuela a las 2 de la tarde
heramos 29 hemos leido y mientras leimos ha
benido una mujer llorando y hadicho que
Marcelino Queralto Habia tirado una saca de
paja i José Queralto y * no sa atratado de
Gramatica y tambien apreguntadao lo que
habia leido y no harrespondido y Rosa Carles
Tomas Antonio Montagut se a dormido y José
Anglerill tan bien serian sobre las 5 y media
cuando principia a llover y duró asta las 8
siendo la lluvia muy abundante.
Rosa Carles
Dia 29
Un hombre muy gordoayer pedia limosna en
una puerta de casa de una ámigamia y le dio
la limosna y aquel hombre se marchó Esto hemos escrito en la pizarra yo y Dolores Sole y
Antonio Planell y la Dolores Sole nomas ha
tenido una falta y una servidora muchas y
Antonio Planell no lo se Tenia que hacer el
resumen Amalia Carles y no ha venido
Angela Escabros
Dia 30 Montornes 30 de Abril de 1915
Ayer por la mañana eramos 29 por la mañana
habia mucha boira y por la tarde eramos 27 pero
hacia Sol y en la Escuela trabajamos mucho y el
Sr. Maestro nos prejunta muchas cosas pero
nosotros no le sabemos contestar
José Domenec
Dia 1º de Mayo
Hoy en la escuela por la mañana era mos 30
chicos y por la tarde eramos 28 chicos y por la
noche hacia Mu cho viento y asiaSol gugamos
á la pe lota y cuando me levanto estudio un poco
y asmorsar y despues me labo la cara y subimos
a la escuela de Montornes todos juntos
El alumno Antonio Farre
Dia 2º de Mayo de 1915
Ayer ay hizo Sol y tambien un poquito de Viento
y en la procecion habia mucha gente y las
banderas muy bonitas y jugaron pelota a los
grande Havibria alguna nuve indisfrutado mucho
jugando a pelota que hizo dias de Señor y pues
Muesto y yusta y via un vall Muy grande y en el
ball y Habia Mucha gente y todos ballavan y el
Miercoles niremos a lo en la vuvera a la Mare
de Dios. Cuando se Hacia de noche hacia frio
José Cera
Dia 3
Este dia casi no ha hecho nada de Sol un poco
a mediodia y por la tarde hizo muchos truenos
por la mañana a las 8 nos fuimos a clase y
habia 28 y a la tarde habia los mismos y se
nos trató del sonido y de la luz y el Sr. Maestro
nos dijo que la luz recorria 300.000 Km. Por
segundo y el sonido 340 m. Y que recorria
30.000.000 de m. Mas la luz que el sonido
La alumna Maria Solé.
Dia 4
Hoy hemos entrado á la Escuela a las 8 enpunto
y tambien hemos leido y despues de haber leido
hemos escrito y despues de haber escrito nos
atratado de Gramatica y tambien nos atrado de
Geometria y tambien nos atratado de Istoria
despaña y ala Escuela á la mañana heramos 30.
Hoy hemos entrado ´a la Escuela á las dos de
la tarde y heramos 31 hemos leido y despues
de haber leido hemos escrito y despues de
haber escrito hemos hecho cuentas y despues
de haber hecho cuentas hemos salido
Rosa Carles
Dia 5 de Mayo
Hoy se haido a la Bovera en la profesión y todo
el pueblo fue hacerle una visita que ya hacia
un año que no se habia esta y el Sr. Cura cayo
dos vezes de caballo pero no se hizo daño y
los que quedaron los van a recibirlos y suven
rezando el razario y despues de subir todos se
baian en casa. Hoy en la tarde en la Escuela
estamos 28 y el Sr. Maestro nos decia leais
que se hace mucha falta y al escribir nos decia
lo mismo y nos hadicho que estudiamos el
adjitivo.
Jhoy a salido el Sol y hacido un poco de calor.
El alumno José Carles
Dia 6
(maig 1915)
Hoy ha llovido haciaviento y en escuela
estabamos 26 y el Sr Maestro nos prigunto de
la Gramatica y la Arimitica que y el primer
hombre de España que era Tubal que hacia
cosas de Geometria y José Carles y Jaime
Queralto Mateo Bilaro Maria Solé Rosa Carles
Tomas y hacian colores y porlatarde estabamos
33 y bajo el Sr. Cura
Rosa Carles Tomas
Dia 7
Hoy ha la Escuela eramos 28 y se escapado
alguna gota y a los del primer grado los
apraguntado que era santiguar y á Jose
Queralto leapreguntado sisabia el padrenuestro
y le á dicho quesi y tambien los a preguntado
que era secnar segnar eshacer tres cruces
diciendo porlasenal de la santa cruz de
nuestros enemigos libranos señor dios nuestro
I tambien los a preguntado que estudia la geografia y por la Mañana a echo buen tiempo pero
a via un poco dea y no ha hecho Sol
estavanublo y porlatarde a la Escuela eramos
los mismos quepor la mañana y por la tarde
tampoco hizo Sol peron hechofrio
La alumna Dolores Solé
Dia 8
Este dia ha llovido bastante a la escuela por la
mañana ha bajado el Sr. Cura a preguntarnos
la dactrina y por la tarde nos hizieron dibujar al
mapa del reini de Cataluña y 3 de las niñas
mayores nos hicieron barrer perque en los dias
anteriores habia llovido tanto se ensuciaba
mucho.
La alumna Maria Solé.
Dia 9
Hoy dia ha llovido mucho y no se podia andar
porque el barro molestava mucho y no habia
asistido mucha gente a la Iglesia poeque la ora
de ir tambien llovia.
La alumna Amalia Carles
Dia 10
Llovió por la mañana haciendo calor por la tarde
y por la noche llovió abundante. Hace muchos
años que no ha llovido tanto
El alumno
Dia 11
Este dia nos han hecho escribir en un papel
aparte un parafo del ahorro y la economia por
la mañana ha llovido un poco y por la tarde
tambien estaba nublado pero ha hecho un poco
de Sol ala escuela hemos asistido 31
La alumna Angela Escabros
Dia 12
A las 8 en punto entramos en la Escuela leemos
y escribimos y despues hizo decir la doctrina
Cristiana y despues Gramatica y despues la
Aritmetica y despues la Jeografia y en la
mañana hieramos 34 niños y en la tade eramos
32 y hayer hacia mucho calor.
Jaime Queralto
Dia 13
Hoy ha hecho un sol caliente como hacia micho
tiempo que no habia salido el sol siempre llovia
en tres ó cuatro dias que siempre hacia frio y
llover y tambien e sido a Misa con mucha
educacion y cuando hemos salido han bendido
el pan de la Madre de Dios y lo acomprado el
Ramon de cala Maria y á la tarde eido á Rosario
y tambien esido al corral haber como baylaban
y havenido mucha jente de Grañena de la
Metlla y de Rocafort y tambien baylaba con
Sisceto y tan bien abaylado con la Marieta y
sabia mucho y hemos sido una gran fiesta de
Sencion y tambien habajado la Margarita
avender Naranjas y caramelos
Rosa Carles.
Dia 12 duplicado
Este dia por la mañana estaba muy nubulo que
parecia que queria llover y a la el Sr. Maestro
nos hacia repasar los cuerpos de Geometria
mientras el estaba entretenido en hacer escribir
la plana a los pequeños y también nos explicó
la Geografia y bajó el Sr. Cura y por la tarde se
esclareció y hizo un Sol muy caliente pero se
levantó un poco de aire y a las 2 nos fuimos a
la escuela y despues de leer y escribir nos
hizieron barrer a las tres niñas mayores y
cuando estamos para salir el Sr Maestro nos
dijo que el dia siguiente estudiasemos la lección
que nos tocaba y despues que leesemos un
cuarto de hora y tambien que escribiesemos y
281
por eso nos hizo escribir el resumen de todo lo
que pasó en la escuela y a fuera también y
despues nos hizieron quedar a yo y a José
Carles por ver si sabiamos bién lo que
habiamos de decir a los Sres. Balcells cuando
vengan
La alumna Maria Solé
Dia 14 de mayo
El Señor Maestro nos decia estudias esos
bersos y nosotros los estudiamos con mucha
legria y siempre en la mañana y en la tarde
nos los hacia decir. A quel dia hizo Sol y un
poco de frio.
El alumno José Carles
Dia 15 de Mayo
El Señor Maestro el otro dia nos va decir que
la mañana del dia 15 despues de salir de la
iglecia que fuimos en el estudio y nosotros
todos fuimos y estava cerrado y él dormia y
nosotros marchamos y a las ocho lo fuimos
atrucar a su puerta y de luego salio y nos va
decir portamos flores y todos fuimos y portamos
muchas y el Señor Maestro estava muy
contento y despues portamos unos abrecillos
de flores muy bonitos y él nos decia portar flores que ya sabeis que biene esa familia que os
quiere tanto y despues de haber comido fui tres
en Grañena al Medico y él los vadar muchas
flores y heran muy bonitas y pasamos un dia
muy alegre
El alumno José Carles.
Dia 16
Este dia por la mañana hizo un sol muy caliente
y a cuartos de 10 nos fuimos todo el pueblo a
recibir a los Sres. Balcells y despuesde
haberles hecho los saludos nos fuimos juntos
a la Iglesia y despues de haber oido la misa
salimos para ir a la escuela por motivo de haber
hecho la exposición escolar y cuando estamos
dentro reunidos el Sr Maestro se puso hablart
y despues de el el Sr. Cura y el Sr. Cenador fue
el ultimo y por la tarde tambien fuimos a
acompañarle y el Jaime Queraltó le dio la
despedida esa tarde llovió un poco y despues
de comer hizo muchos truenos.
La alumna Maria Solé
Dia 17
Hoy por la mañana hizo Sol y porla tarde estaba
nublo y se escapo algunas gotas y por la tarde
no hazia Sol y por la tarde nouvo clase y porla
mañana tampoco y tambien hizoviento
Dolores Solé
Dia 18
A las 8 en punto estramos an la Escuela y
leemos y escribimos y despues los del primer
grado les pregunto la doctrina cristiana y
despues la gramatica y heramos 28 en la
mañana y en la tarde leemos y nos pregunto a
los niños á las letras y despues escribimos y
en la tarde heramos 29 en la Escuela y todo el
dia hacia mucho viento frio y estaba un poco
nublo
La alumno Jaime Queralto
Dia 20
Ayer por la mañana no habia escuela la tarda
282
eramos 23 chicos ala escuela asia un poco de
viento y por la mañana asia Sol y gugamos a
la pelota y cndo mebai labarta mebai labarla
cara y es morsars y subimos ala escuela y estu
diar mediaora y media describir.
Antonio Farre
Dia 21 Montornes 21 de Mayo
En la mañana el cielo estaba cubierto de
algunas nuves y tambien hacia viento y algonas
ragadas de sol y en latarde tambien viento y
alguna ragadas de sol y tambien en la escuela
en lamañana eramos 28 niños y entre niñas y
en la tarde eramos 30 y en lamañana y en la
tarde acido tambien un poco de viento y el cielo
estaba cubierto de algunas nuves y ha llovido
un poco. y tambien gugando com ha cal Bialed
emos un cristal y tambien lotenemos que pagar y mi padre me hadicho que si lo habiamos
rompido que lo habiamos que pagar
Ramon Morera.
Dia 22
En la Escuela eramos por la mañana 32 niños
y por la tarde 31 y el Sr. Maestro me dijo que
iba al Sr. Cura Parroco a buscarle para que
bajara a la escuela y tambien mando á Jose
Carles y a Maria Sole que resolviesen el problema y tambien dio a Juan Aglarill un bale a
Juan Queralto otro á Amalia Carles otro
I por la Mateo Vilaro
Dia 25
Hoy en la escuela estabamos 30 y el Sr.
Maestro nos prigunto la Gramatica y la do trina
y a Juan Queralto la han mandado dividir y a
Rosa Carles Toma tambien y a Maria Balsells
y a Marsalino Queralto y a Juan Queralto los
ha priguntada la Tabla de multiplicar y nohan
savido y por la estabamos 29 hacian sol y hacia
unpoco de viento
Rosa Carles
Dia 26
(maig 1915)
Hoy Filomena Bergada pasaba por la calle y
las macsimas de ahorro y economia se la encontro en la calle de cal Rort yo me lo he
prendido de memoria yo he venido a la Escuela
con mucho gusto y he venido bien peñada y
bien limpia y bien arreglada y tambien hemos
leido hemos escrito al dictado y nos hatratado
de Arimetica y de Geografia y al José Carles le
anmandado que en seña de santiguar á los
pequeños y el padrenuestro quien es Dios y a
la Escuela eramos 30 á la mañana y * tambien
ba habenir ami casa á pasar el rato por la uerta
Haber sia habia fruto* decia o que coles y á la
tarde heramos 31 y la madre me peña para que
beniera á la Escuela y leimos y* nos badecir
iremos hacer leer á los pequeños i despues
escribimos y hemos hecho cuentas y despues
salimos nos santiguamos y recamos. Voy hacer
cuenta y ajugar hizo sol caliente
La alumna Rosa Carles
Dia 27
Hoy en la Escuela seexplico laleccion de Geografia y Gramatica y la doctrina de Gramatica
nos pregunto que esarticulo y de la doctrina
nos pregunto el Padre Nuestro la Salve el Cre-
do y las peticiones que tenia el Padre Nuestro
y en la Escuela eramos 27 y el Sr Maestro a
Ramon Cardona le a dado un vale y cuando
saliamos de la Escuela aciagotas y el Sr.
Maestronos adicho emos deleerporlomenos
una hora y por la mañana no hacia Sol y porla
tarde nouvoclase y queriasalir el Sol y
estavanublo y comoquelas bromas seleponiandelante nopodia salir pero encara queno iziese
Sol no haciafrio y despues de marchar
lasvromas ya vasalir y despues tamvien nos
dijo quecuando emosleido que escriviesemos
todo lo que emos leido.
La alumna Dolores Solé
Dia 29
Hoy enla mañana esido a la escuela hemos
entrado a la escuela a las 8 enpunto hemos
leido y tambien hemos escrito y tambien nos
apre guntado la doctrina Ramona Queralto
hadicho que Samuel Carles hadicho que
liatirado una piedra y Ramona Quralto decia
quesi decia que era patita y ba fe sol caliente y
seponia y tornaba a surtir el sol y por La
mañana eramos 22 y por la tarde a la escuela
eramos 27 y alaescuela al segundo grado losa
preguntado laremtica y José Carles se agoñado
un bali porcinco puntos
La alumna Amalia Carles
Dia 31
Nota del dia 30 de Mayo de 1915
Al sabado porla tarde cuando queriamos salir
va entrar el Sr. Ramon y nos vadecir que al
Domingo que quombregaban los niños y las
niñas y que decian la misa alas 6 de la mañana
y que primera los niños y despues las niñas y
despues los que ya la habian hecho y en la
Escuela entre niños y niñas eramos 31.
La lumna Angela Escabros
Dia 1
Ayer dia 1 de junio de 1915 eramos por la
mañana 31 niños y por la tarde eramos 33 y
ayer por la mañana estaba nublo y cuando
fuimos a la escuela llovia mucho y despues ha
á por la tarde
Mateo Vilaro
Dia 2
A las 8 en punto entramos a la escuela leemos
y escribimos y despues y * hiso leer los de primer grado y despues nosotroshisamos a fer leer
a los niños pequeños y despues escribimos y
despues* yo Jose Domenich nos hiso salir ala
pisara hacer una cuenta de dibidir y despues
salimos.
A las dos de la tarde tambien noshiso leer y
escribimos y despues los del primer grado *los
y iso la Gramatica la doctrina y despues la historia Sagrada en la manana hieramos 32 y en
la tarde eramos 35 niños y estaba nublo y que
hacia un buen dia.
Jaime Queralto
Dia 3 de mayo
Este dia por la mañana estaba nublo y hacia
un aire fresco y a las 8 nos fuimos a la Iglesia y
a medio dia cayeron algunas gotas pero pocas
y a la tarde a las dos nosfuimos a la Igle y
despues de haber cantado las vísperas hizieron
la solemne procesión con las banderas nuebas
y el Santisimo Sagramento por las calles del
pueblo y las ventanas de las casas estaban
guarnecidas y las calles tambien estaban con
flores.
La alumna Maria Solé.
Dia 8 de junio
Por la mañana heramos 36 ñinos y por la tarde
35 y el Sr. Maestro pregunto la Historia Sagrada y la pregunto a Jaume Queralto que hiso
Dios el primero dia y Jaime Queralto no contesto y tambien lo pregunto a Ramon Morera y
tampoco contes to y despues me lo pregunto
á mi y contesto
El alumno Mateo Vilaro
Dia 5
Hoy en la escuela es tabamos 34 y Sr Maestro
nos priguntado al primer grado los an pri
guntado la do trina y la Gramatica y por la tarde
estabamos 33 y el Sr. Maestro nos a hecho
escombrar y a los otros los a hecho contar el
mapa de España y hacia sol caliente
Rosa Carles
Dia 6
Hoy á la mañana hemos sido Amisa y despues
tambien an hecho profesion con el Santisimo
Sacramento y las vanderas y en seguida hemos salido y despues hemos sido á coger
cerecas al cerecero de mestre con la Rosa y
su tio y tambien ha venido D José Domenéc y
tambien á hecho sol caliente á la mañana. Y
por la tarde hemos sido a Rosario y á Doctrina
y cuando vajamos estudiamos media hora y
escribido media hora y despues hemos sido a
comedia y despues hemos sido á casa.
La alumna Rosa Carles
Dia 7 de junio
(1915)
Hoy enla Escuela sexplico la doctrina y los limites de España y enl Escuela eramos 33 y
porlatarde ertamos 30 y el Sr. Maestro cuando
saliamos nos adicho queleesemos mucho
porquemos hacemucha falta y porla mañana
aecho Sol y por la tarde tambien y tambien
tronaba y al medio dia selebanto una nube muy
negra y tambien hacia gotas
La alumna Dolores Solé
Dia 8
Hoy en la Escuela heramos 40 y hemos leydo
y tambien hemos escrito y apegado a Ramon
Cardona y tambien apegado a Marselino
Ceralto y tambien apegado alos pequeños
porque nose sabian lalección y al segundo
grado los preguntado latabla de dividir y
tambien los apreguntado los rios de españa y
tambien ba fe sol caliente y tambien seponia
pero tambien era caliente y porlatarde enlaes
cuela heramos 30 y tambien bafe sol muy
caliente y en la Escuela hemos leydo y tambien
hemos es crito y tambien hemos esido cuentas.
La alumna Amalia Carles
Dia 9
Hayer hacia maltiempo y porla mañana hacia
molviento por eltrigo y porla tarde loacia
283
masbueno sino que esta tronabe y nosotros
nobaremos hacer la cuenta de dividir por 29 y
por la mañana una servidora nobay podervenir
ala escuelapoeque bay abedanar abuscar erba
an latia a los aubacs.
La alumna Angela Escabros
Dia 10
Hoy en la mañana a la Escuela estamos 37 y
el Señor maestro adicho donde estan los chicos
y los otros le an dicho en la plaza ay dos que
juegan a la pelota y el Señor Maestro se va en
la plaza y los dice que haceis aquí y ellos no le
contestaron y el maestro los dice a la escuela
y a la escuela los catigó y los va decir no jugais
hoy a la pelota si jugais os castigare doble.
Hoy nos aecho escribir dictado de la Mutualidad
escolar y nos a dicho un poco de cuidado a
manchar el libro y lo manchamos un poquito.
Hoy en la tarde en la escuela estamos 36 y nos
adicho un poco de doctrina cristiana. Hoy en la
mañana a echo un poco de calor y en la tarde
tambien pero cuando salimos a la tarde de la
escuela hacia un poco de viento resultó que al
cabo del dia a echo un buyen tiempo.
El alumno José Carles.
Dia 14
(juny 1915)
Aer por la mañana heramos 27 chicos a la
escue la y por la tar de heramos 30 chicos asia
Sol jugamos ala pelota y cuando me voy alsar
de dormir me vay labarme la cara estudiar un
poco y esmorsar
Antonio Farre
Dia 15
Hoy por la mañana heramos 36 niños entre
niñas y por la tarde heramos 40 niños y habia
muchas nuves pero hacia Sol y cuando me
levanto estudio un poco y en seguida esmorsar
y en la escuela trabajamos mucho y por la
mañana estaba mucho nuboso
El alumno José Doménech
Dia 18
Hoy hemos ido ha la Escuela hemos leido y
escribido y ha bajado el Señor Cura y nos
hapreguntado doctrina cristiana del
Sacramento de la Eucaristia y que hacemos
leer á los pequeños y que esta tarde estaba
nublo y tambien hacia algun trueno y tambien
hacia muchos relámpagos y que ha llobido
mucho y ales 6 de la tarde tambien estaba
llobiendo y tambien estaba ciendo truenos y
relampagos.
El alumno Francisco Nadal
CURS 1915/16
Dia 3 de Septiembre de 1915
Este dia por la mañana no hubo clase y iso
un Sol caliente y a la tarde a las 2 nos fuimos
a la Escuela y solo nos izieron leer y al cabo
de un rato bajó la Sra. Maestra con unos
dulces que los repartieron a los alumnos que
habia. I tambien fue el primer dia que estamos
en las mesas nuevas. Cuando salimos de la
Escuela estaba nublo y tambien iso gotas pero
pocas.
La alumna Nuria Solé.
284
Dia 4 de septiembre de 1915
Hoy a la mañana hemos entrado a las 8 y
entramos muy contentos porque ayer a la tarde
nos va donar caramelos y el Señor Maestro nos
decia ahora trabajar poeque ya hacia muchos
dias que no trabajabais
Hoy en la tarde el Señor Maestro nos decia ya
dabais estar contentos porque teneis estas tablas
tan bonitas pero mucho cuidado a mancharlas
porque si las manchais habra palo y la cabo de
una hora y media a llegado el Señor Maestro de
Grañena a saludarles porque seavian casado de
poco. Hoy a la mañana a echo sol y un poco de
viento y a la tarde hacia mucho calor.
Por hoy nada mas. El alumno José Carles.
Dia 7
Hoy á la mañana á las 8 en punto hemos sido
á la escuela á estudiar y aescribir y por la
mañana hemos sido ajugar por la plaseta y
desde atrabajar y des ya atrabajar y des asalir
y por la tarde á las dos enpunto ´a la Escuela á
estudiar y á escribir y cuando estudiamos y
cuando escribimos benia el Pablo de cal Sec.
La alumna Rosa Carles
Hoy 10 de septiembre por la mañana a las 8
hemos ido á la Escuela y emos leido y despues
deleer hemos salido en laplazeta ajugar
uncuarto y en la Escuela eramos 22 y el Sr.
Maestro nosdije que estudiasemos y
porlamañana haciaun Sol muy caliente queacia
calor y por latarde eramos 24 en la Escuela y
nospreguntaron laleccion y tambieniso Sol pero
nohacia calor porque hacia un aire
quecasidabagustoqueloisiese pero alla mas
tarde haciaunviento que quasi hacia frio y
tamvien vieron salirla Teresa Quralto en la
pizarra aescrivir y porlatarde tanvien hieramos
las cuentas y la que ycieramos nosotros la
hicieron hacer á Juan Queralto
La alumna Dolores Solé
Dia 11 de septiembre
Hoy en la escuela a las 8 en punto todos en la
escuela y por la mañana es tabamos 34 y por
la tarde estabamos 36 y el Sr. Maestro nos a
hecho contar bre sos y tambien nos a hecho
es combrar y a la mañana José Carles lo a
hecho dictar y Maria Balcells y Ramon Balcells
tanbien dictaba y Angela Escabros
Rosa Carles
Dia 13
Hayer tarde hemos ido ajugar en el carrelmas
y gugamos mucho y tambien abiamos
estudiado un rato y tanbien bay tener de omplir la pisca y tambien bamos air en el corral
haber el Baile
La alumna Francisca Nadal
Dia 14
Hoy en la escuela estabamos 34 y por la tarde
estabamos 30 y el Sr Maestro á Maria Solé la
hecho escribir en elencerado y a José Carles
Mateu Vilaro los a hecho escribir sus nombres
ya meay fijado mucho conello y cuando salio
dela escuela me debertio a cocer un poquito
de ropas para mi muñeca
La alumna Teresa Queralto
Dia 16
Hoy en la escuela heramos 36 hemos leido i
tamvien hemos escrito al segundo grado los
hapre guntado harimetica itambien los apregun
tado Geometria al primer grado alx apre
guntado harimetica jeografia i gramatica y al
José Carles y a Jaume Queralto el Marselino
Quralto y Antonio Farre los han hecho arrodillar
y tambien acido sol caliente y por la tardehay
leydo ay jugado y tambien hay escrito al Señor
Maestro lianado parientes.
La alumna Amalia Carles
Dia 17
Ayer hacia el Sol muy caliente ya ayer á la
mañana y ba á los aubacs á coger figas en la
Tia y á hoy tambien lo acequaliente el Sol y o
yo hoy por la mañana auredenar afierba á la
serra y porqueni abie molta y lababaisa lunqule
al bespre en lo ruc y hayer por la tarde el Sr.
Maestro nos baferfe una carta como que
nosotros ubieramos ydo á Barcelona aber la
Capital y beremos pasar por Cervera.
La alumna Angela Escabros.
Dia19
El sabado hacia mucho calor i la mañana
hesubido aluerto a coger tomatas y ecido yerba
eribado acasa eran dos cuartos de 8 hecomido
y despues de comer mee lavado las manos y
lacara y mea peynado y meacam biado el
bestido y esubido a la escuela y cuando
ebajado mea comido un melocoton y un pocico
de pan y despues asta al medio diaeguantado
la niña y despues de comer nos emos puesto
acoser lo que a pasado algun rato y despues
he tomado el libro para estudiar asta llegar la
ora de irala escuela y cuando ebajado ecomido
un poco y me ydo a jugar y cuansido eribado e
tomado la libreta y ecido la cuenta y emos zenar
y despues de zenar me ydo a la cama a descansar. Hoy enado hacer yerba me alabao la
cara y las manos.
La lumna Ramona Rubio
Hayer iro ha comer figas y almendaras y hayer
tambien izo bueno y tambien llovia mucho
José Nadal
Dia 21
Damos entrar a las 8 ala secuela setudiemos y
le go lo bay es tudiar la lecion y y llove mucho
y saltada rodina.
Aontaron alos 2 alaeccuela damos estudiar y
damos leyer y cada damos
Ramon Balcell
Dia 22
Este dia por la mañana a las 8 esntramos a la
escuela hizo un Sol caliente y nos hisieron
escribir la lección a muchos niños y niñas y
por la tarde tambien a las dos nos fuimos a la
escuela y cuando escribiamos binieron el Sr.
Magin Salat alcalde y su hijo
La alumna Maria Solé
Dia 23 de septiembre de 1915
Houy en la mañana en la escuela estamos 32
y el Sr. Maestro nos decia haceis leer los
pequeños porque ya me dan rabia y despues
de hacerlos leer nos posemos a estudiar las
lecciones que damos y al cabo de media hora
que estudiamos nos hacen salir diez minutos
porque despues nolo enrredamos. A la tarde
no hacia porque hera juebes y la tarde
estudiamos un poco y despues jugar con los
compañeros de la escuela. Hoy en la mañana
hizo Sol pero el cielo estaba nubloso y a la tarde
hizo un sol muy claro no le digo nada mas
porque no me recuerdo
El alumno José Carles
Dia 25 de septiembre de 1915
Ayer por la mañana nos fuimos a la escuela
hacia un frio muy gordo y ayer en la escuela
por la mañana eramos 42 niños Hayer al salir
de la escuela a estudiar en un rinconcito una
puerta donde me tocaba el sol eramos 42 niños
y cuando vino el correo me hiso firmar el mas
el nombre de mipadreEl alumno Mateo Vilaro
Dia 26
El domingo en la mañana hacia mucho Sol y
en la tarde tambien y a las 5 de la mañana yo
me voy en Tarega y en la tarde estudio 1 hora
las lecciones y tambien vay leer 1 hora
El alumno Ramón Morera
Dia 27
A las 8 en punto entramos en la Escuela leemos
y escribimos y despues nos hiso hacer a coger
Exemples de
cal·ligrafia
dificultosa de llegir
(21-09-15)
285
piedras en la calle de la escuela yo José Carles
Mateo Vilaró y Ramon Morera y despues a preguntar las lecciones y despuessalimos y en la
Escuela eramos 41 y en la tarde eramos 40 y
en la tarde nos dice que leemos pero nosotros
estamos escuchando y despues escribimos y
despues ban venir a portar las taules y despues
a pariarles y despues salimos y en la tarde
hacia mucho viento y por la mañana tambien
El alumno Jaime Queralto
Dia 28
Hoy á la mañana hemos leido ya las ocho en
punto hemos entrado á la Escuela hemos
escrito y despues de haber escrito * nos adicho
que escribimos ocho nombres propios y
despues de haber escrito aquellos ocho nombres propios en segida nos apreguntado la
leccion y hemos dado Gramatica y Geografia
Arimetica y a la Escuela heramos 39.
Hoy a la tarde hemos entrado á las dos de la
tarde y hemos leido hemos escrito y despues
de haber escrito hemos hecho cuentas hemos
salido y a la Escuela heramos 41 y cuando
hemos entrado a preguntado al primer loses
hemos escrito y hemos Resado y despues hemos salido y despues a comer y hoy á la
mañana por lla a las seis y las siete etaba nublo
y a las ocho ya hacia sol. Hoy a la tarde hemos
entrado a las 2 y en segida a leer y a escribir y
nos apreguntado un poqui adado la leccion y
andado la Gramatica
La alumna Rosa Carles
Hoy dia 29 de setiembre
Hoy en la escuela por la mañana es tabamos
39 y por la mañana en la escela el Sr. Balsells
ha venido avuscar el Jaime Queralto y Ramon
Morera edictado y tanbien allovido y por la tarde
enlaescuela estavamos 40 y el Sr. Maestro nos
a hecho cantar unos vrersos Rosa Carles
Tomas los han hecho contar la tabla de multiplicar y Maria Solé coregia.
Laalumna Rosa Carles
Dia 30
Hoy dia 30 de septiembre el Sr. Maestro en la
Escuela nos aecho leer y escribir nos haecho
salir an la plazeta arecreo y cuando el Sr.
Maestro cuando nosllamo porque fuisemos ala
Escuela para estudiar y en la Escuela eramos
49 y por la mañana izo Sol y porlatarde tambien
y como erajueves porlatarde no uvoclase y Sr.
Maestro nos dijo que estudiasemos porlomenos
una hora y nos pregunto la leccion de
Gramatica y Aritmetica y Geografia y hacia
unaire que hacia frio.
La alumna Dolores Solé.
Dia 2
Ayer hacia buen Sol y tambien hacia biento y
la tia bana á Cervera y cuando baarriva tambien
lo badecir que hacia frio y por la tarde tambien
hacia muchobiento y lo hacia frio y yo bay ana
a fierba y bay que da bauba de las manos y
membay ana capacasa y cuando bay arriba la
tia ya tenia fuego y alleborens me bay ascaufa
las manos y los pies y la tia badecir á ora
puedes barenar y te puedes comer una sardina y un bagoted de raim y una llesqua de pan y
286
ya sopa notendras gana y yo le bay decir quesi
que tendria y ala Escuela eramos 44 por la
mañana y 44 por la tarde
La alumna Angela Escabrós
Dia 3
Hoy en la mañana hemos sido amisa al salir
de misa hemos repartido los premios en la
escuela abiamucha jente al salir de la escuela
bachanar as morzar ancabat des morzar bay
anar ajugar ancabat de dinar bay jugar enrato
y por la tarde bay anararosario al salir de rosario
bay anar ajugar enlaplaza y tambien banbaylar
La alumna Amalia Carles
Dia 4
Hoy en la Escuela porlamañana estabamos 40
yala tarde 42 y por la mañana mee labado y
esmorzar y subimos ala Escuela yo y mi
hermao y ahecho escribir a Ramón Morera al
encerado y cuando salimos de la Escuela emos
jugado un rato y marchamos acomer y despues
estudiamos la leccion quenos tocaba por la
tarde acabo de omplir el dia mirandome y
leyendo los premios y porque meacen tanta y
lucion pensando que jente mas buena esa
Familia Balcells
La Lumna Teresa Queralto
Dia 5
ayer ala mañana esubido aluerto a coger
tomatas y pimientos y cuando esubido ecomido
y despues decomer mea peynado y mealabao
las manos y la cara y esubido a la Escuela a la
Escuela eramos 38 emos estudiado emos
escribido emos leydo y emos salido ajugar y el
Sr. Maestro nos apreguntado y cuando esubido
de la Escuela eguantado laniña y despues he
comido y despues de comer etomado el libro y
mea puesto astudiar y astaque llegado laora de
eralals y unela y esubido ala Escuela y emos
estudiado emos leydo y emos salido ajugar y
emos salido ajugar emos escribido y emos echo
quentas y cuando ebajado de la Escuela he
comido y eguantado la niña y despues ezenado
y me ydo alaquama y cuando meallebado
ecomido y despues de comer mealabao las
manos.
La alumna Ramona Rubio.
Dia 6
(octubre 1915)
Ayer por la mañana heramos 39 niños y por la
tarde eramos 41 niños y por la mañana hacia
un poco de frio y en la escuela trabajamos
mucho y el Sr. Maestro nos pregunta muchas
cosas
La alumna Jose Doménech
Dia 7
Hyer por la mañana heramos 41 chicos y por
la tarde no asian escuela y nosotros nos
marchamos en casa acomer y el Sr. Maestro
nos pregunto muchas cosas y nosotros
porlamanana nos y capa casa y por la tarde
nos y mosalcampo á trabagar
La alumna Antonio Farre
Dia 8
Hoy por la mañana hallovido y ahora hace
mucho calor y tambien etenido buen almuerzo
y tambien mi madre me de una uva y mi tia me
penao y me subio ala Escuela y mi madre
medijo que me lava la cara y las manos y por
la mañana en la Escuela heramos 41 y por la
tarde tambien 41 y esta adictado Antonio Farre
y el Sr. Maestro nos esplico doctrina cristiana.
La alumna Francisca Nadal
Dia 9
Ayer tambien hizo relámpagos y truenos y
tambien llovia mucho era doctrina
Jose Nadal
Dia 10
Aer alanoche da llover y dasetanubla y a las 8
de la mañana toqaron amisa y cabado de sutir
de misa i cabat gugar y cabado capa diontar y
cabado de dian demos ana quapoyorat isnercar
ese toqaren amisa arosario y alas 2 toqaron
arosario y cabado damosna caperusreo y
cabado capodtina y cabado capodotina y evdad
qapa gugar i adado larosopos.
Ramón Balcell
Aer bafer muchos truenos rampagos y
llubiamucho alas 8 de la mañana y acabado
bamos entra ales cuela sebamposar astudiar y
a despues bananar arecreo y despues aescribir
y despues aestudiar y dos minutos para
donarlalexsion y despues nos ba desir 2
enpunto alaescuela mañana 42 alatarde 42 que
allubido que no se abia paspalcamino que
feiamuchos truenos
Jose Llovet
Dia 12
Este dia por la mañana hizo un frio fuerte todo
el dia estuvo nublo despues se salir de la
escuela hizo algunas gotas y en este dia ala
mañana habia ielo y por la tarde a las 2 nos
fuimos a la escuela y a la noche lluvió mucho
La alumna Maria Solé
Dia 18
Hoy en la mañana hacia un tiempo nublo y
un poco de frio y en la escuela estamos 50
entre niños y niñas y el Señor Maestro nos
dicia estaros quietos que me haceis mal de
cabeza y en una chica la hacia escribir en el
encerado por haber si abia aprendido un poco
de escribir. Hoy en la tarde estamos 43 a la
escuela Y hizo un sol regular y un poquico de
aire y cuando estamos escribiendo llego el
Sr. Medico y los chicos pequeños no estavan
quietos y despues de despedirse a los
pequeños los decia parece mentira que ni
podais estar quietos por hoy nadamas.
El alumno José Carles
Dia 19 de octubre
Hoy á la mañana hemos entrado a las acho en
punto y a la Escuela heramos 48 y cuando
hemos entrado hemos leido y despues
atrabajar a la labor y las lecciones que hemos
dado son Geometria Geografia y Arimetica y
despues hemos escrito y hemos Resado y
despues hemos salido y despues a comer y
hoy á la mañana por lla a las seis y las siete
etaba nublo y a las ocho ya hacia sol. Hoy a la
tarde hemos entrado a las 2 y en segida a leer
y a escribir y nos apreguntado un poquito de
Gramatica y a la escuela heramos 47 y por hoy
nada mas
La alumna Rosa Carles
Dia 21
En las 8 en punto entramos en la escuela
leemos y escribimos y despues apreguntar las
lecciones y despues tambien en el estudio el
Sr Maestronos ba dir que estudiesen por lo
menos una hora y despues tambien en el estudio heramos 45 por la mañana y por la tarde
no hay podido saber por que no habia estudio
y de la tarde que hacia un poco de frio y el
vespre hacia lluna y tambien hacia frio
Y despues tambien hacia frio y un poco de
viento por hoy nadamás
El alumno Jaime Queralto
Dia 23 de octubre
Hoy por la mañana hemos ido ala Escuela a
las 8 y el Sr. Maestro primero a hecho leer a
las de la costura y despues a nosotros y vajo
el Sr cura apreguntarnos la doctrina y dela
doctrina nospregunto quees elinfierno?
Podemos aliviar alas almas del purgatorio y
Exemples de
cal·ligrafia
dificultosa de llegir
(10-10-15)
287
cuanto tiempo estavan los condenados al
infierno? Se merece el infierno porcuando
pecados cando tiempo estaranal Cielo los
vuenos? I todos los ombres estaran criados
parairalcielo? Pues porquenovan todos al
Cielo? Y en la Escuela 36 y por la darde 34 y el
Sr. Maestro comera savado nos izo ler una miga
el y a Jaime Queralto ledieron unvale porque
esplico mucho de lo que aviamos leido por la
mañana izo Sol y por la tarde tamvien
La alumna Dolores Solé
Dia 22
Hoy en la Escuela estavamos 46 y el Sr,
Maestro por la tarde al segundo grado tanbien
compraros di vujos y al primer grado tan bien
compraron divujos y la Pilar Axavara la Sra.
Maestra le vadecir que subis ariva dicia al Sr.
Maestro a dicir que li di vujes el pañuelo y
despues estavamos 47
La alumna Rosa Carles Tomas.
Dia 24
Hoy hace mal dia por la mañana hacia el Sol
muy caliente y por la tarde llovia y por la bespra
ya ba parar de llover que ancara ban bailar les
noies y yo bai anar amisa y antes de comer
ancara bai anar á fierva am la tia y a coger
figas alos aubacs y no nimbam troba cab y
nomes bam puge portar erba y yo quando
baiariva mebai menjar una rengadeta y una llesca de pan y un trago de aigua que era mol vona
La alumna Angela Escabrós
Dia 25
Hoy en la mañana hay le vantado ados cuartes
desiete en punto y encavat vay esnorzar y vag
anar ala varme yapeñarme y ancavat
depeñarme aes peramen la placeta parair ala
escuela y cuandoaentarr ala escuelavamleer y
escribir y acavat describir adonarlas lecciones
y ancavat de donar las lecciones asalir y en la
escuela de niños y niñas heramos 49 y porla
tarde de niños y niñas heramos 48 en la escuela
y al salir de la escuela vay anar acoger el safra
alere al uerto nuestro alere jugamos un rato y
despues nay anar acasa atriar elsafra y
ancavatde trigar el safra vay anar en la placeta
ajugar un rato y en cavat dejugar enla placeta
vay anar en casa acenar y ebcavat decenar vay
anaradormir.
La alumna Amalia Carles
Dia 26
(octubre 1915)
Hoy en la escuela estabamos 28 por la mañana
y por la tarde 41 y llovia todo el dia ala mañana
noshecho escribir a Ignacio Duch alancerado
y me efigado mu con ella y cuando salia de la
escuela hecho un poco de pùntilla y ejugado
buen rato y estudiado lecciones que me
tocaban por la tarde y a las 12 emos ydo
alenterro de Jose Tomás quen pas descansa.
La alumna Teresa Queralto
Dia 27
Hoy cuando meallebado elimpiado la casa y
despues meapeynado y mealabao las manos
y lacara y ecomido y despues decomer esubido
ala Escuela y hemos estudiado hemos leydo
hemos escribido y ala Escuela eramos 46 y
288
tambien hemos ydo ala yglesia anir a misa y
nos daron una candela por quemarla y para
aser la ofertorio Y concluyda la misa y cadauno
nos em ydo asucasa y al ser el medio dia
ecomido junto con los de casa esido la hora leyer
deyn ala Escuela esubido y hemos leydo unos
escribido y hemos acido cuentas y ala Escuela
heramos 49
La lumna Ramona Rubio
Dia 28
Aer por la manaña heramos 50 chicos á la
escuela y porlatarde no a sian escuela y yo me
fuiste a comer en casa y por el camino camino
mucho por hir dora encasa y por la tarde me
fuiste al campo atrabayar un poco y por la tarde
no asia Sol y por la noche estudio una hora
La luna Antonio Farre
Dia 29
Ayer estaba nublo tambien hacia gotitas y
tambien por la tarde es la Escuela estabamos
por la tarde 45 chicos leemos escribimos y
damos las lecciones y tambien hacemos
cuentas y por la Mañana salimos a las 11 y por
la tarde salimos a las 5.
José Nadal
Dia 30
Aer pola mañana estamos a la escuela a las 8
y despues repasamos a leyer y despes estudiar y codade escribir y despes denorem la
leguion y demos 51 niños
Pelatade entemos a las 2 a la escuela y
despues damos estudiar despues leyer damos
leyer nosetos depes damos dibugar y depes
damos marchar
Ramon Balcells
Dia 31
Aer mañana feamucho frio y bamos anar amisa
y bamanar abusca bolets y despues agugar y
despues bamanar abaila y despues y despues
feamuchofio y despues bamfer unatorado
decastañas y despues bamfer sarau
Jose Llovet.
Dia 4
(novembre 1915)
Aier en la escuela estabamos 49 y por la tarde
37 Aier por la mañana hacia un poco de friyo
porque estaba nubol y al media salio el Sol yzo
es fuerza el biento y despues me puso a estudiar un rato y despues me ido á comer y cuando
emos salido dela ecuela hacia Sol y por la tarde
estabamos 37.
La alumna Juan Queralto
Dia 5
Este dia porla mañana estaba nublo y casi todo
el dia hubo la niebla y en la escuela
estabammos 19 niñas y 28 niños y por la tarde
37 entre niños y niñas y toda la tarde llovió
La alumna Maria Solé
Dia 6
Hoy á la mañana estaba nublo y a las ocho de
la bespra se a muerto una mujer y a la bespra
hacia unas gotas pequeñas y a la mañana
entramos a las ocho y hemos leido y hemos
escrito y despues hemos sido a la costura y
heramos 50 y a la tarde heramos 41 hemos
leido hemos escrito y hemos dado las lecciones
y despues hacer cuentas y despues á salir
La alumna Rosa Carles
Dia 11
Hoy en la escuela por la mañana es tramos 9 en
punto y estamos 49 y el Sr. Maestro los a hecho
salir a jugarunrato deunpocito que se ajugrar cinco
niños en la puerta apicardemanos y la Sra
Maestra salio los vadicir que entren y depues los
a hecho ginollar
La alumna Rosa Carles
Dia 12
Hoy hemos entrado á las 9 en punto ala Escuela
y el Sr Maestro a Hecho leer alas de costura y
en la Escuela por la mañana estabamos 46 y
izo Sol y por la tarde estabamos 48 y el Sr
Maestro a preguntado la lección alasdecostura
y des pues nos a hecho leer anosotras porla
tarde izo Sol y al Mediodia salia y seponia y al
Mediodia estavanublo
La alumna Dolores Solé
Dia 13
Hoy hace muy viento y lo hace muy frio y yo
bay ana arenta al riu am la tia y bam que da
baubas de las manos y los peus tambe y taniam
fred y bam aquaba de renta y bam marcha
capacasa y cuan bam ariva acasa me ban abe
de pentina y men bai ana ala Escuela sense
menjar y por la tarde heramos 59 y por la
mañana heramos 56
La alumna Angela Escabrós
Dia 14
Hoy hace mucho viento y tambien hace mucho
frio y despues hemos ido á misa y tambien
hemos estudiado media hora y tambien hemos
salido un rato á jugar y despues tambien han
vailado un rato y por la mañanajugamos un rato
asta Mediodia á cartas
La alumna Francisca Nadal
Dia 15
Hoy por la Escuela leemos escribimos y
hacemos cuentas en las pizarras y por la
mañana estabamos en la Escuela mientras
chicos y chicas y tambien he ido al campo hecer
remolachas en el campo que le llamamos la
costa y tambien he rribado hejugado un rrato y
tambien pesaron mucho y tambien por la Mañana
hacia mucho frio y por la Mañana entramos a las
9 y salimos a las 12 y por la tarde etramos a las 2
y salimos a las 5
José Nadal
Dia 16
Aer por la mañana setava nublo y acia biento y
a las 9 enteremos a la escuela despues
bamosleier y despues bamos salir a reqeo
depes bamos donar la leccion despes y cabado
dendoda la lecion el primer grado y despues
aes cribi y des pues bamos marchar eremos a
la cecuela 70 por la mañana. Por la tarde
netamos a las 2 ala escuela y despues on
pasemos a lerer despues damos escribir y
acabado bamos anar aenetatos y eremos a la
escuela 64.
Ramon Balcells
Resumen del dia 17 de Noviembre 1915
Mañana y bialluvido y despues a siamucho frio
y despues musedicho loseñormaestro ales
apunto alaescuela y des pues aleyer y des pues
a recreo y des pues adonar las lecsiones y des
pues ascribir y abia 58 niños a la tarde
asiamucho frio y des pues estaba nubol y abia
60 niños
José Llovet
Dia 18
Hoy en la mañana esido en la plazeta
esperarme para ir ala escuela y bementrar alas
9 en punto al en trar ala escuela vam anar aleer
las niñas de costura an cabat de leer las niñas
de costura ban leer los otros y anacabatdeleer
los otros vandonar las lecciones el
segundogrado y an cabat del segundo grado
el primer grado an cabat dedo nar las lecciones
el primer grado van escribir y ancabat de
escribir vamsalir de la escuela en la escuela
heramos 60 y tampoco hacia sol y tambien cay
al guna gota y por latarde tampoco aciasol
La alumna Amalia Carles
Dia 19
Hoy enla escuela estabamos 59 porlamañana
cuabdo mee lebantado mee peñado mee
labado y me eydo aesmorzar y despues pronto
asido la hora de subir á la escuela y por la tarde
estabamos 60 y cuando salio de la
Escuelaehecho unpoco de puntilla y despues
me ido abarenar y despues meido agugar en
la calle de cal targa y cuando eraunpocotarde
mee ido acasa y ecerrado y me eido al fuego y
alli ehecho unpoco de puntilla y esperamos a
mi hermano Magín Queralto que le saliese de
la escuela por la noches y cuando abenido
ahecho lacuenta y cuando la atenido hecha
nosemos ydo alacama á descansar y todo el
dia yagut la boira y por la mañana la Sra
Maestra nosaecho contar atodos los niños.
La alumna Teresa Queralto
Dia 21
Hoy cuando meallevado nevaba muicho y la
nieve quecaya parecia almendras degorda que
era yabia una nevadade medio palmo y ala
mañana para subir a la Escuela etenido de
pasar por cal paysano que por las boltes no
podia pasar y por la mañana a la Escuela
eramos 38 y por la tarde eramos 40
La Lumna Ramona Rubió
Dia 22
Hoy alamañana que cuando meallebado la
Gertrudis medesia frega losplatos y despues
tepañare y suviras ala yglesia medesia Maria
andabete agugar con Maria altarga y con
Dolores y la Teresa y cuando to cuando tocen
arrosario benporto acasa y aras arossario y
adotrina y cuando bagaras de la dotrina
estudiaras y despues de.... ala calle de cal targa
y cuandosea tarde ben... y despues esperamos
la Dolores quand rasan el rosario ydespues
soparemos.
La Lumna Maria Balcells
Dia 23
Aier en la escuela estabamos 58 por la mañana
289
y cuando me he lebantado y despues me ido á
estudiar un rato las lecciones que me tocaban
por la mañana y por la tarde y despues me ido
á esmorsar y despues pronto á sido la hora de
ir á la escuela y cuando emos salido de la
escuela por la mañana hacia un poco de friyo
y por la tarde estabamos 57 por la tarde y en
todo el dia no se á visto el Sol y cuando emos
salido de la escuela por la tarde me ido á
verenar y mee estudiado las lecciones que me
tocaban por la mañana y no penso á contarlas
y el Sr Maestro me á dicho que me poniese á
la puerta.
La lumna Juan Queralto
Dia 24
Aier en la estaba nubol en la escuela
estabamos 63 entre niños y niñas y estudio un
rato y despues almuerzo y bajamos de la
Atmella y cuando heramos en Montornes luego
ja era la horade irnos á la Escuela cuando
salimos de la escuela hacia sol y luego estaba
nubol y comiesemos y luego era la ora de irnos
á la escuela y el Sr Maestro me á dicho que
me pone á la puerta
La lumna Antonio Roig
Dia 25
En la mañana entramos ala escuela alas nueve
en punto y ala tarde entramos alas dos enpunto
y en la mañana en la escuela heram cesenta y
tres y en la tarde heram cesenta y cuatro y en
la mañana y abie la nuve y en la tarde tambien
y abie la nuve y en la noche en casa hay
estudiado la leccion y tambien hay escrito el
resumen del dia 24 d Noviembre de 1915
Ramon Morera
Resumen del dia 26 de Noviembre de 1915
Mañana iya valanuve y bajandela mella
teniamuchofrio y Sr. Maestro nos dise que las nueve
en punto que estamos todos alapuerta mañana y
avia 61 niños cuando entramos ala escuela el Senor
maestro mos dise que estudiamos
Francisco Llovet
Dia 27 de Noviembre de 1915
Por las nueve entramos en la escuela y por las
doze salimos por la mañana á las ocho en punto
entramos hasta las ocho á hecho frio, de las
ocho de la mañana á las cinco de la tarde calor
de las cinco á las ciete un poco de frio. Por la
mañana heramos 63 pola tarde 64 y el Maestro
nosdije que tenemos que aprender las
lecciones todos
Ramón Pont
Dia 28 de Nobiebre de el año 1915
Y cuando me elaban aestudiado un poco y
despues ainado a misa y despues tambien ay
jugado un rato y tambien despres de comer hay
anado arosario y despres bam salir de doctrina
bay escribir media ora y despres abia leydo un
poco y despres abia estudiado las lecciones de
mañana y oi estaba nubol y hacia frio y bai anar
alera asacar sacas y despres bay leier un poco
Lalumna Juan Anglarill
A la mañana hacia frio y despues salio el Sol y
despues hacia calor y despues semborabe y
290
despues a la una atornado a salir otravez y
despues cuando salimos de la escuela hacia frio
y despues a qui dal arriba y ba quel hombre de
cal taygido tenia fuego Antonio rogs coge untronco
de fuego y ya hacemos un fuego y se calentemos
tos y a la mañana 66 y a la tarde 62
Manuel Clarissó
Dia 29 Noviebre del año 1915
Llovido e cho Sol en maña 58 nuvulos y era 54
por latade veto la va do la cara mello y teado
nurata y comer y a lata teclami de pecs y la
cueta geca ape lata en casa de gaves capa la
escuela en sada come guar vieto a casa en
pelota.
Laalumna Ramon Balcells Niuvo
Dia 30 de Nobiembre de año 1915
Hoy mucho baro y nos encuciamos mucho las
alpardenyes y me bia estudiado las lecciones
y hay esmorzado y el padre esta Muy contento
y enla escuela bia escribido mucho y bia dado
las lecciones en la escuela y hoy abia mucho
calor y la madre esta muy contenta y elpadre
mea mandado asacar palla y el padrino mea
decido quetaquesa la porta
LA alumna Ramón Cardona
Dia 1 diciembre 1915
Enlas 9 enpunto entras ala escuela leyemos y
depues sutimos agugar un ratito y de pues
nemos a danos las leciones y despues aescribir.
Eramos 69 eramo
LA alumna José Queraltó
Dia 2 de Diciembre de 1915
Haier por la mañana en la escuela eramos 65
y por la tarde noacieron escuela por que era
Juebes y porla mañana hacia sol y por latarde
nomas unpocito y tambien un pocito de Biento
icuando llego acasa meponia acomer y
despues meponia a cer las libreta y despues á
jugar unrrato y despues a estudiar las lecciones
unaora
La alumna Antonio Planell
Dia 3 de di siembre delaño 1915
Ayer en la escuela por lamañana esta bamos
62 y por tarde 58 quandome lebantado mee
labado y despues me ydo me lebantado mee
labado y despues mee ydo aesmorsar y
despues ponto á sido la hora de subir á
laescuela y cuando emos salido de la escuela
asia calor y cuando emos salido de laescuela
por la tarde me ydo á merendary despues mee
ydo a gugar á pelota
La aluma Marcelino Queraltó
Sabado
El Resumen del dia 5 de Diciembre de 1915
En la Escuela leemos, escribimos y damos las
lecciones y el sabado por la tarde divugemos y
hoy eramos 54 en la Escuela. Hoy hacia Sol, y
estaba el cielo despejado y no hacia biento,
que hizo un dia muy hermoso. Tambien van
niños y niñas de la Amelllla y niños del
Masdelbondia y tambien de Montoliu. El Señor
Maestro de Montornés nos deci el sabado que
al domingo a la mañana tenemos de ir a oir la
santa misa y por la tarde tambien hemos de ir
al Santo Rosario y despues estudiar una hora
y despues a gugar un rato sin hacer mal a nadie
Ramón Vilanova
Dia 7
Hoy por la mañana estabamos 64 a clase este
dia a estado todo el dia nublo y a la tarde
estabamos 63 y cuando escribiamos bajó el Sr
Cura y antes de salir nos hicieron cantar el imno
a la fiesta del arbol y no hemos hecho cuentas
La alumna Maria Solé
Dia 8 de Diciembre
Hoy a la maña hizo sol y en la escuela estamos
70 aclase y el Sr. Maestro nos decia la vista al
libro y cuando salimos pasaba lista y nos dice
a quien le toca de hacer el resumen y respondo
un servidor.
Y por la tarde estamos 68 y el Sr. Maestro nos
decia hoy es tarde de copia esto quiere decir
que se a de hacer la letra bien
El alumno José Carles
Dia 9 de Diciembre
Hoy dia de fiesta la Porisima Concepción se
adicho la misa cantada Y por la mañana hizo
un dia un poco nublado por las ocho y a hacia
sol y por la tarde hizo sol hasta las 6 y despues
hacia una corriente de aire
El alumno José Carles
Dia 10 de Diciembre
Hoy a la mañana hacia un sol calinete ya à la
escuela heramos 66 y hemos escrito al
encerado y hemos dado lecciones que son
Gramatica Geografia Aritmetica.
A la tarde heramos 61 niños y niñas y mientras
tanto hacemos mucha rebulucion i * nos decia
que estudiamos con las ojos y tener la lengua
quieta y hemos escrito y nos ha hecho firmar a
una carta y por hoy nada mas.
La alumna Rosa Carles
Dia 11 de Diciembre
(1915)
En las nueve en punto entramos a la escuela
leemos y despues a gugar a la plasa y despues
a escribir y despues salir a comer y despues
agugar heramos ala mañana 64 y despues a
la tarde heramos 63 niños hacia un poco de
calor y no gaire viento
El alumno Jaime Queralto
Dia 12 de Diciembre de 1915
Hoy en la escuela estavamos 64 por la maña el
Sr Maestro se aido en Tarrega que la hermana
de Sr Maestro hacia clase y porla trade
estavamos 64 y la se Sr Maestra nos ha hecho
hacer divujo los que no tienen divujo escrivien
La alumna Rosa Carles
Dia 13 de Diciembre
Hoy hace muy viento del Norte y lo hace muy frio
y era el Santo de Santa Lucia y totom anave mol
arrupid y tambien era mercado á Tarrega y bam
fer medio dia de fiesta y tamvien bamanar a misa
y bafe Sol todo el dia pero no tenia virtud y yo
bay anar afierva y bai que da bauba de las manos
y men bai anar acasa y bai fer foc y me bai ascaufa
les mans y los pies y ala Escuela heramos 64.
La alumna Angela Escabrós
Dia 14 de Diciembre
Hoy hace frio pero hace un buen Sol y en la
Escuela por la mañana estavamos en la
Escuela 62 y por la tarde estavamos 59 y por
la tarde el Sr Maestro nos hacia hacer cuentas
en la pizarras y por la mañana hacia escribir
alas de costura en la pizarra
La alumna Francisca Nadal
Dia 15 de Diciembre
Hoy estabamos en la Escuela por la mañana
estabamos 60 por la tarde estabamos 61 y
escribimos leemos y hacemos cuentas y
tambien en la escuela entramos a las 9 y
salimos a las 12 y por la tarde entramos a las 2
y salimos a las 4 y tambien nos da las lecciones
por la mañana y por la tarde no nos las da.
El alumno José Nadal
Dia 16 de Diciembre
Arey por la mañana entamos a las 9 de la
mañana supusemos aleyer y despues bamos
aleyer y pues bamos salir a receo y despues
damos estudiar la leccion y despues acebuir y
des pues bamos seil y eramos 62 ala scuela.
Por la tarda no ban dar scuela por lo Juebes
La luna Ramon Balcells
Resumen del dia 17 de Diciembre 1915
Aer por lamañana y llubio un poco y despues
a les nuebe apunto alaescuela y despues
vamos a la escuela y des pues a recreo y des
pues adonar las lecsiones y despues a escribir
y abia 55 niños por la mañana y por la tarde 55
niños por la tarde
Jose Llovet
Nota del dia 17 de Diciembre de 1915
Se me ha olvidado poner el Resum que esta
noche tan estraordinaria que hacia muchos
truenos y des pues hacia muchos relampagos y
des pues que caia mucha lluvia y calamarsa
Jose Llovet
Dia 18 de Diciembre
Aier en la escuela por la mañana eatabamos
49 cuando me he levantado me he lavado y
me he estudiado las lecciones que me tocaban
por la mañana y por la tarde y despues me ido
a esmorsar y pronto á sido la hora de ir á la
escuela y ha bajado al Sr Cura para dar doctrina y a dicho al 2º grado que no diesen doctrina
porque bajaria el Sr Cura y por la tarde en la
escuela estabamos 50 y cuando hemos salido
de la escuela por la tarde estaba nubol y todo
el dia tiraba el viento de llevan
La alumna Juan Queralto
Dia 19
Hoy en la mañana eido al regr acoger olivas y
ancabat vam dinar y ancavat de dinar vay anar
ajugar un ratito y tampococia sol cay gotas y
por la tarde tampoco hacia sol tambien cay al
gunagota
La alumna Amalia Carles
Dia 20
Hoy en la escuela estabamos 59 por la mañana
y cuando mee levantado navado y peñado y
despues aesmorzar y pronto asido la ora de
291
subir ala escuela y nos hemos puesto a leer
todas las de costura y despues nos hemos ido
al lado de la Sra. Maestra atrabajar y porla tarde
no habia pensado y el Sr Maestro me a dicho
que me poniese ala puerta y los he contado y
estabamos 50 y cuando he salido de la escuela
por la tarde mee ido ame rendar y despues
ajugar en la calle de casa targa y alli jugabamos
afortat y jugagamos con Maria Solé y Dolores
Solé y Rosa Carles Tomas y Maria Balcells
Laalumna Teresa Queralto
Dia
Hoy cuando me alle bado me a peynado y
despues elimpiado casa y e tomado el libro y
me puesto as tudiar y despues ecomido y
despues de comer me alabado las manos y la
cara y esubido ala Escuela y porla mañana
estabamos 39 y por la tarde estabamos 36 y
cuando esalido de la Escuela y cuando esaliso
aya hacido la cuenta
La alumna Ramona Rubio
Dia 9 de Enero de el año 1916
Hoy por la mañana añado amisa y despres
cuando hay bajado y me hay lavado lacara y las
manos y des pres y en la escuela estamos por
la mañana estamos 40 y por la tarde estamos
27 bay leer un poco y despres tanbien mestudio
las lecciones y despres bay anar por las solanes a coger aseitunas y que son muy gordas
La alumna Juan Anglarill
Dia 9 Enero de al año 1915
Melebato y medero y tudi unrato acefio ace sol
ace mue guado unrato y de glies anaamisa y
pues unrato acome asasa y roalatina bilto guara
alapelota Solo acemre latale acefio un rato
alapelota aceure y despues agura en niños de
geires alatina y un atuda lasino de mas.
Ramón Balcells
Hoy por la mañana ha bia glasat mucho y yo
en casa me bia estudiado una hora y a el por
la mañana de niños abian 45 y por la tarde 47
y en la escuela hay donat las lecciones y bay
estudiar y escribir y en casa tambien bay
escribir el dictado y despues a jugar un ratito
en la plaza y Hoy por la mañana bay esmorsar
la alumna Ramón Cardona
Dictado del dia 11 de Enero 1916
Por la mañana eramos 51 y por la tarde 54 y
despuescriana ajugar un ratito vai sopar y
despues adormir por la mañana tanvien vai
amorzar y despues vai anar ala escuela y
despues vai atudiar las leciones
La alumna José Queraltó
Dia 12 de Enero Del año 1916
Cuan de me abia lebantado me abia ir alabarme
y despues aesmorsar y porto asido la ora de
subir ala escuela y por lama ñana en la escuela
es tamos 50 por lama ñana y por la tarde
estamos 52 por lama ñana abiala boira asalido
y cuando salimos de la escuela asia sol
La alumna Marcelino Querraltó
Resumen del dia 14 y 15 de Enero de 1916
En la Escuela de Montornés el dia 14 heramos
292
49 y estaba claro y despejado y tambien hacía
Sol y el 15 heramos 44, y tambien estaba
despejado y hacia Sol y en la Escuela cuando
entramos en la mañana y estudiamos el libro
de leer y despues cuando habemos leido
estudiamos las lecciones y cuando habemos
dado las lecciones salimos al recreo un cuarto
y despues escribimos al dictado y despues
cuando hemos escrito cantemos una oracion y
salimos hasta las dos. Y por la tarde cuando
entramos en la Escuela leemos el libro que
tenemos de leer y cuando habemos leido
escribimos copiando del libro; y hay dias que
cantamos la fiesta al arbol que es muy bonita;
y despues cuando hemos escribido hacemos
las cuentas y problemas y despues cantamos
la misma orción y tambien salimos.
Ramón Vª.
Dia 16 de Enero
Este dia por la mañana hacia un sol muy
calñiente pero a la mañana antes de ir a Misa
hacia frio porque estaba todo helado y estaba
tan blanco que parecia que habia nevado y por
la tarde tambien hizo sol toda la tarde.
La alumna Maria Solé
Dia 19
(gener 1916)
A las nueve entramos a la escuela leemos y
despues a gugar un ratito y despues a dar
las lecciones y por la mañana eramos 43 y
por la mañana tambien y habia la boira y por
la tarde tambien y eramos por la tarde 46 por
hoy nada más
El aAlumno Jaime Queralto
Dia 20
A la mañana estaba la boira y a la tarde lomismo
y a la mañana fuimos amisa con mucha
educacion y a la tarde a rosario y paso un hombre
de la montaña que cantaba goichs de la Madre
de Dios y por hoy no le digo nada mas
La alumna Rosa Carles
Dia 21
Hoy a la escuela hemos ido a la 9 y despues
todos los niños y niñas hemos subido las libetas
arriva al Sr Maestro y despues la niña de costura al cavo de pocorato el Sr Maestro y nos
hadicho que tenemos queir a la pisara y nos
ha dicho escribe y despues de escribir hemos
ido atravajar y es tavamos 46 y por la tarde es
tavamos 46 hemos idos a las 2 y ense que hemos entrado Jaime Balsells ha dicho el Sr
Maestro que havia de pasar lista
La alumna Rosa Carles
Dia 22
Este dia ha estado la niebla y a las 9 de la
mañana fuimos a la Escuela y porla mañana
estavamos 52 y por la tarde 50 y hacia mucho
frio y en la Escuela el Sr Maestro por la mañana
nos hizo leer y dar las lecciones y nos hizo
escribir y tamvienvajo el Sr cura a preguntarnos
la dactrina y de la doctrina nos preguntó que
es pecado decuantas maneras el pecado y
otras y por la tarde leemos mia amigo el arbol
y dibujamos y los que notenian a escribir y el
Sr Maestro hizo arrodillar a Juan Queraltó a
Filomena Bergada y a Rosa Nadal porque no
estaban quietos y la Rosa Carles Tomas hizo
el resumen
La alumna Dolores Solé
Dia 23
Hoy hace frio por que habia la niebla y todo
estaba mojado y yo me fui a misa y habia
mucha jente y cuando ibamos salir de misa y
me fui a jugar y despues abisperas y a doctrina y cuando salimos da doctrina me fui abailar
y tambien habia muchas mujeres y todas
nosotras niñas mas pequeñas jugabamos a
sambia ala era de casa matildes y hacia mucho
frio y por la bespera nos marchamos acasa
La alumna Angela Escabrós
Dia 24
Hoy hace mucho frio y tambien hacido por
noche una helada y tambien habia la niebla y
tampoco hemos visto el sol y en la escuela por
la mañana estabamos 62 y por la tarde
estabamos 58 y el Sr Maestro por la mañana
nos da las lecciones y por la tarde nos hacia
escribir y leer y hacer cuentas y por la mañana
me lavao las manos y la cara y me peina y en
la escuela entramos a las 9 de la mañana y
por la tarde nos hemos esperado jugando en
la placeta y entramos alas 2 en punto
La alumna Francisca Nadal
Dia 26
(gener 1916)
Hoy por la mañana habia la niebla y tambien
havia una helada y tambien hacia mucho frio y
por la mañana estabamos estabamos por la
mañana y por la tarde 55 y tambien entramos
escribimos y leemos y por la tarde escrimos y
leemos y hacemos cuentas y por la bespra
tambien habia un comediante.
José Nadal
Dia 27
Por la mañana entamos a la escuela a las 9 y
despues estudiamos y despues estudiamos las
lecciones y despues acrebir bamos.... y por la
mañana eremos a la escuela 57 Por la tarde
entamos a la escuela 24 despues leer y
despues ascribir y despues asercuentas y
despues bammarchamos y por la tardeeramos
a laescuela 34
Ramón Balcells
Dia 28 de Enero de 1916
Cuando me levante esmorse y estudio la
lecciones que me tocaban por la mañana y por
la mañana estabamos 50 y pronto ha sido la
hora de ir á la escuela y cuando salimos de la
escuela por la mañana me hido a casa a comer
y á media tarde ha marchado la boira y se a
puesto el sol ya venido otra vez la boira y no a
marchado en toda la noche y* estaba todo el
dia en la cama y luego ha sido de noche y me
ido a casa y luego ha cenar y despues al fuego
á calentarnos y luego ha la cama a descasar
La alumna Juan Queraltó
Dia 29
Hoy en la escuela por la mañana estavamos
53 y por la tarde los mismos cuando me levanto
melabo y despues a esmorsar y pronto ha sido
la hora de ir a la escuela y cuando entramos
nos hemos hido a leer todas las de costura y
despues atrabajar y cuando hemos salido de
la escuela por la mañana nos hemos hido a
comer y despues a estudiar las lecciones que
me tocaban por la tarde y cuando an sido las 2
mehe lavado parair ala escuela y cuando hemos salido mehe hido amerendar y despues a
jugar y cuando hasido unpoco tarde me he hido
a casa y luego a cenar y todo el dia ha sido la
boyra
La alumna Teresa Queraltó
Dia 30
(gener 1916)
Hoy por la mañana heramos 46 y por la tarde
heramos 53 a mañana me halevantada dela
cama mucha y mea lavado diaretado los paltos
y despues asido apariarlos colomes y
despuesmediasi ala escuela mebia
cedabanacasa y cuando salia de delaescuela
mebayana a casa y las dosermenas
sedanyeraluerto y cuando suben del uerto y
otordesmaday arrialascuela y cuando baja de
la escuela meba aver a descar palla y despues
me do arriagarra.
La lumna Maria Balcells
Dia 31
Hoy cuando me he lebantado he reglado casa
y despues me he peinada y despueshe comido
y como no me trobaba bien me he ydo a misa
ni a rosario no me he movido ... de casa y antes de cenar hetomado el libro y me apuesto
astudiar
La lumna Ramona Rubio
Dia 31
Hoy en la mañana he ido ala escuela hemos
leido primer las niñas de costura y despues los
otros niños y niñas y despues aescribir y en la
escuela heramos 55 y tampoco hacia sol y hoy
ha marchado la boyra y por la tarde tambien
he ido a la escuela y tampoco hacia sol y en la
escuela heramos 56
La alumna Amalia Carles
Dia 1 de febrero de 1916
Sr D. Jose Guillermo Presente
Hoy 1 de febrero de 1916
Muy apreciado Maestro. De paso por Cervera
nos fuimos a la Universidad a visitar el Museo
con mi padre.
Al entrar vi el camello y un perro muy gordo y
en cima del camello habia una mona y mirando
vi una rata y un murcielago y una serpiente
derecha en un arbol y la zorra que se comia
una gallina y un gato mosquero y al lado habia
otro gato que parecia un perro de gordo y
tambien vi una calavera de mujer y otra de
hombre y aquel padre dice ya ves niño lo que
tenemos nosotros pues mirate aquellos
pajarillos pequeños de hoy y un servidor dijo
son muy hermosos y muy pequeños y el dice
haber si puedes cazar alguno como este y
despues vi un pajaro muy grande y le dijo que
pajaro es este que te parece pues es el buitre
y al lado de el habia un cocodrilo muy gordo y
un servidor vi un pajaro debajo y le dijo este ya
loconozco y el dice que pajaro es yo le dijo la
guinia o pintada y vi perdices y gachos y este
que lo conoces dijo parece un ombre me
293
parece que es el chimpanse el dice donde te lo
has encontrado y yo le dijo en un libro que
tambien vi una forma de animal como este y
debajo decia chimpanse con dos pavos reales
uno en cada lado y ello dentro de una vidriera
con un moniato a la una mano y a otra un palo
y despues dijo que es esto de aquí tierra hueso
de ballena y el me dice si te llevas este ueso te
lo doy y mirando vi una pulga muy aumentada
vina niño que te la enseñare la filochera pues
la conoces dijo si señor pues aquí chupa la vit
y despues esto que aquí ves es dioses que
adoraban los moros y despues nos enseño toda
clase de piedras y maquinarias y cuando
marchamos me dice mira este cuadro haber si
conoces de que esta hecho y yo me lo mire y
lo conoci esta hecho de plumas pues parece
que todo lo conoces y cuando salimos en un
escaparate habia monedas de todo el mundo
y despues nos enseño donde comian y la
iglesia SSS
El alumno José Carles
Hoy dia 1 de Febrero
Hoy cuando me alebantado de en la cama me
hay la bado la cara y des pres hay ñado amisa
y cuando hay bajado hay asmorzado y en la as
cuela astamos 40 y por la tarde estamos 55 y
des pues hay estudiado un poco y despues
tambien hay escribido media ora SSS
El alumno Juan Anglarill
Dia 2 Febrero
Á misa mela taro puedo porfeso caderela hace
solo juado la pelota y tehalo la lecineis de la
mañana a rosario y latina ere dia de las cadelas
maredeude cadela leciones de mañana fera
lacaeta la pelota hace solo y por la mañana
hace frio por la mañana juado la pelota rosario
misa feulo lotina somo profeso por la mañana
cadelas y forucadelas la pelota y banala por la
terde hace fo por la mañana
El alumno Ramon Balcells
Dictado del dia 5 de febrero 1916
Por la mañana 32 llovio mucho y por la tarde
tanbien lluvio mucho y por la tarde 25 por la
mañana al salir de la escuela bai dinar y
despues bay a dormir
La aluna José Queralto
Dia 6 De febrero de a ño 1916
Aier por la mañana estamos 31 y por la tarde
29 cuando melebanto a esmorçar y des pues
pronto ha sido la hora deir á la escuela y
despuesemos hemos hido acomer y todo el dia
hahecho un poco de frio y despues de comer
me he ido alaescuela y cuando sali ajugar
Laalumna Marcelino Queralto
Dia 9 de febrero de 1916
En el domense bay anar a misa y en surtin de
misa bay estudiar y despues abia esmorzat y
despues ha jugar un rato en la calle a la pelota
y despues a dinar y despues bay anar a rosario
y despues a doctrina y en sortin de la doctrina
bay barenar y despues a jugar y cuando se ba
fer bespre bay sopar y despues a dormir y
domense tambien bay bailar mucho y en casa
bay escribir mucho y el padre me ba decir que
294
pasesa olivas y despues vay anar ala escuela.
Ramón Cardona
Resumen del dia 8 de febrero de 1916
En la Escuela de Montornés cuando entramos
eb la mañana estudiamos el libro de leer y
despues estudiamos las lecciones y despues
de repasarlas salimos al recreo un cuarto
entremos de recreo damos las lecciones y
cuando las hemos dado los de el segundo
grado y despues escribimos y despues de
escribir salimos, a las 12, y en la mañana a las
9 porque tengan más tiempo de venir los
forasteros y á la tarde entramos a las 2 y a la
tarde cuando entramos leemos otro libro y
despues y despues tambien escribimos y
despues hacemos las cuentas y problemas y
tambien hay dias que cantamos la fiesta al arbol
y cuando salimos tanto por la mañana como la
tarde cantemos una oracion; y ayer a la mañana
heramos 37 y a la tarde 46. Al domingo el Sr.
Maestro nos dice que tenemos de ir a misa,
Rosario y doctrina cristiana. Y ayer llovió un
poquito y se paseaba la neblina por las puntas
y llovió mucho que casi nos espantava de pasar
por el rio y de ir a Montoliu.
Ramón Vilanova
Dia 8 de Febrero de 1916
Ayer por la mañana en la escuela eramos 43 y
por la tarde enla escuela eramos 48 y porla
manana no asia sol y llovia y porlatarde tambien
no hacia sol y tambien llovia y cuan vamossalir
de la escuela por la tarde nos vamos ir
corriendo en casa
Alupna Antonio Planell
Dia 16
Este dia por la mañana fuimos a cuartos de
dies a la escuela y estabamos 36 niños a clase
y por la tarde 38 y por la mañana estaba nublo
y no salió el sol hasta que fue tarde y todo el
dia hubo nubes y como hacia mucho viento era
frio pero a la tarde se paró y por las calles del
pueblo casi hacia calor y no hacia claro
La alumna Maria Solé
Dia 17
Hoy por la mañana hizo sol pero tambien hacia
mucho aire y en la Escuela estamos 48 alumnos
y por la tarde hacia muy aire y frio.
El alumno José Carles
Dia 18
A las nueve en punto entramos a la escuela y
el Sr Maestro nos hacia escribir en la pisarra y
nos deci que un puchero sense tosino no sera
bueno y un altra que ni hayse tocino es buena
y tambien a los hombre del campo que trabajan
si les porta la comida y se descuida de posar
tocino y sal y el hombre le deci hada capa casa
que esta comida no es buena y el hombre no
podra trabajar sense comer y no podra dar alimento prontos y una tierra que no se dona abono no crecera un poco y en la Escuela eramos
55 y despues a escribir y salir y por la tarde
eramos 56 y despues hacia mucho aire y
tambien hacia un poco de Sol y establa nublado
por la vespra por hoy nada más
El alumno Jaime Queraltó
Dia 19
A la mañana hacia un poco de aire y a la tarde
lomismo y tambien hacia un poco de sol y a la
mañana bajo el Sr Cura y nos pregunto un poco
de doctrina y por hoy no le digo nadamas
La alumna Rosa Carles
Dia 20 de Febrero de 1916
Hoy es domingo an dicho la misa a las 10 y la
dicho el Cura de Mas devondia hemos salido
de la Yglesia y los hombres se pusieron en la
plaseta y despues en seguida sevajaron a la la
plaza y se pusieron a gugar a pelota y por la
tarde andicho el Rosario hemos ido a la doctrina y cuando salimos hemos y al vaile y a hecho
unbuen sol
Laamulna Rosa Carles
Dia 21
Este dia por la mañana estabamos 55 y hemos escrito en el encerado y despues hemos
dado las lecciones y tambien hemos salido a
jugar y despues a escribir y cuando hemos
acabado de escribir el Sr Maestro nos ha leido
la carta de D. José y D. Antonio que es la
contestacion de la que escribio una alaumna
de la escuela y despues cuando acabado de
leerla a hecho decir a los niños el significado
de la carta y al mediodia se levantaron unas
nubes que tapaban el Sol y a las 2 entramos a
la Escuela y estabamos 56 por la tarde hizo
Sol y en la Escuela el Sr Maestro nos hizo leer
y a los de primer gardo que escribian al
encerado les a hecho hacer una regla de tres y
ha dicho los que tengasen duda que fuesen al
encerado y despues hizo leer a los pequeños
y des a escribir y despues de escribir hacer
cuentas y despues emos salido y porlamañana
hacia viento y por la tarde tambien pero notanto
como ala mañana y perel pueblo hacia muy
bueno pero porlos campos frio porque hacia
mucho viento
La alumna Dolores Solé
Dia 22
Hoy hace muy buen tiempo y por la mañana yo
mefui a rentar con la tia delante del pueblo y
yo por la mañana fui a la Escuela y por la tarde
ya fui y por la tarde eramos 60 y cuando eramos
a la pizara V*. Vavenir y me ba decir hoy as ido
arentar y ya la ajudas bien atu tia y yo le bay si
Sr.
La alumna Angela Escabrós
Dia 25
Ayer por la mañana estábamos 54 y tambien
nebava y tambien entramos en la escuela a la
9 y salimos a las 12 y tambien escribimos y
nos da las lecciones y por la tarde leemos
escribimos y hacemos cuentas
José Nadal
Dia 25
Aier por la mañana hacia frio y habia nieve y
entramos a la escuela a las 9 y bamos leer y
despues estudiamos la leccion y despues a
dunar la leccion y despues a escribi y despues
marchamos y el señor Maestro nos ba decir
que la 1 entraremos a la escuela y por la
mañana eramos 50 Y por la tarde estramos a
la escuela bamos leer y despues bamos
escribir y despues bamos aser cuentas y
despues bamos macha y por la tarde eramos 52
Ramon Balcells
Dia 26 de febrero de 1916
Hoy en la escuela por la mañana estabamos
38 y por la tarde 41 Cuando me levanto esmorzo y pronto ha la escuela y cuando hemos
salido de la escuela por la mañana a comer y
otra vez a la escuela y cuando hemos salido
de la escuela por la tarde me he ido casa
amerendar y luego se ha hecho de noche y
despues ha cenar.
La alumna Juan Queralto
Dia 28
Hoy hacia buen sol y mucho caliente y fuiste a
misa y a rosario y a doctrina y estudiado un
rato y penao y lavao la cara las manos y por la
tarde me fuiste a la placa a ver el vaile y
nosotras fuimos al corral a jugar un rato asta
la noche y despues me fuiste a casa a comer
una llesca de pan y un tall de butifarra.
La alumna Francisca Nadal
Dia 28
Hoy en la mañana eido a la escuela hemos
leido primer las niñas de costura y despues los
otros niños y niñas y despues aescribir hacia
sol y tambien seponia y por lamañana heramos
49 y por la tarde tambien eido a la escuela y
tambien hemos leido las lecciones y los otros
niños y niñas an leido y tambien hacia sol
tambien seponia y tambien habia nieve y por
la tarde a la escuela tambien heramos 49
La alumna Amalia Carles
Dia 29
Hoy en la escuela por la mañana estavamos
45 y por la tarde losmismos y cuando
melevanto me lavo y despues a esmorsar y
despues pronto ala escuela y porlamañana
hacia Sol y a las 2 se hapuesto nublo y luego
se hapuesto a llover y cuando hemos salido
de la escuela porla tarde me ido acasa a
merendar y despues mee ido al horno y
despues luego a cenar mee ido al fuego y
pronto a descansar
La alumna Teresa Queraltó
Dia 1º
Hoy cuando me he levantado mea peynado y
des pues de reglado casa y me he lavado las
manos y la car y he comido y he subido ala
Escuela y es tavamos por la mañana 53 y
cuando he salido he comido y me estudiado la
leccion y esubido ala Escuela y por la tarde
estabamos 59
La alumna Ramona Rubió
Dia 2
Hoy por la mañana eramos 52 medialedan todo
ie comido y despues measido lacama
iescobrado iedado comer alas palomas y
despues me enpañado
Dia 2 de marzo de el año 1916
Hoy pòr la mañana cuando mi habia alebantado
por la cama me bay la bado la cara y las manos
295
y aecho una cuantas gotitas y despues tambien echo
Sol y en la escuela estamos 52 y por la tarde 60
El alumno Juan Anglarill
Dictado del dia 10 de Marzo de 1916
Hoy por la mañana bacia un poco de viento y
Hoy por la mañana tambien abia anado ha misa
y en sortin de misa habia esmorzado y abia
hanado a la escuela y en la escuela abia
estudiado y escribido y leido y cuando bay sortir de la escuela abia estudiado un ratito y
despues a dinar y cuando bay dinar bay anar
ha jugar un ratito en la plaza a la et y a la tarde
tambien bay anar a la escuela y la escuela por
la mañana heramos 60 y por la tarde 61
El alumno Ramón Cardona
Dia 12 de Marzo de 1916
Haier por la mañana cuando me a lebanto
melabo lacara y las manos y mebair amisa y
cuando salio me baiira armorzar y me baig ir a
jugar un rato y despues nos bamos ir enuna
era a las villas de un chico que se llama Jose
Sala y por latarde es tava nublado y estaba
llober y mebai ir arrosario y a doctrina y hacer
la libreta y hace arresumen y amerendar
Antonio Planell
Dia 11 de Marzo 1916
Por la mañana eramos 46 y por la tarde 50 y
tambien hacia sol en las dos en punto estramos
a la escuela y por la tarde entramos a las 2 en
punto y despues vai sopar y des a durmir y por
la mañana vai armozar y des pues vai ana ala
escuela y por la mañana vai astudiar un rato y
des pues vai astudiar lasleciones
Alumno José Queralto
Dia 13
Aer por la mañana estamos 61 y la tarde 61
..todo el dia asi vuen sol que casi maba y cuanto
me le van to per morsar ... ha la barme y por la
noche es tudiar las lecciones y por la mañana
acher la cuenta
Lalumno Marcelino Queraltó
Resumen del dia 14 de marzo de 1916
Hoy somos martes; y en la Escuela de Montornés
eramos en la mañana cinquenta y nueve y en la
tarde sesenta y dos cuando entramos en la
escuela estudiamos el libro de leer y despues
vamos a leer con el Sr. Maestro y cuando hemos
leido estudiamos las lecciones y despues de estudiar un poquitolas lecciones salimos al recreo
un cuarto y cuando entramos de recreo vamos a
dar las lecciones al Sr Maestro y despues cuando
hemos dado las lecciones escribimos al dictado
cada mañana y despues nos da un poquito
d’esplicaciones y cantamos una oración y salimos.
En la tarde entramos a las dos y en la mañana
en las nueve por que tengan mejor tiempo de
llegar los forasteros que van muchos de dos o
tres pueblos forasteros y salimos a las doce. Y
cuando entramos a la tarde leemos otro libro y
escribimos de copia y cuando y cuando hemos
escribido hacemos las cuentas y salimos y al
savado leemos otro libro que no es igual y nos
mas lo leemos el savado en la tarde y a la tarde
dibujamos
Ramon Vilanova
296
Resumen del dia 15 de marzo de 1916
Hoy miercoles por en la mañana hacia buen
tiempo y por la hacia muy biento y estaba
nublado y caia alguna gota y por en la escuela
de Montornes y por la mañana eramos 60 y
por la tarde eramos 61 y por la mañana en sido
a en la escuela acemos abamaria prisima y
despues se estudiamos y despues sestudiamos
las lecsiones y despues salimos unrato
arregreo y des nemos adonar las lecsiones y
despues escribimos al dictado y por la tardecon
entremos en la escuela tambien acemos
abamaria y despues estudiamos y despues
anemos aleer y despues escribimos y despues
anemos hacer las cuentas y en riban en casa
acemosabamaria prisima y basamos la mano
al padre y la madre y los que ay y despues
acemos las cuentas y despues estudiamos las
lecsiones y juimos agagar
Jaime Vilanova
Dia 18
Este dia por la maña en la escuela estabamos
48 y estaba nublo y bajó el Sr. Cura a
preguntarnos la doctrina y por la tarde hizo sol
toda la tarde y estabamos 51 a clase y despues
de salir de la escuela nos fuimos a la doctrina
La alumna Maria Solé
Dia 19
Hoy por la mañana hizo sol pero tambien hacia
mucho aire y a las nueve se paro un poco pero
a la tarde se esforzo Y a la tarde hacia sol y a
la bespra llovio un poco
El alumno José Carles
Dia 20
A la mañana habai salido el sol y fuimos a la
escuela era 55 yentramos a las nueve en punto y la Ramona Rubió llego a la escuela que ya
hacia una hora que estabamos y a la Angela
escabros y ya hacia media hora que estabamos
y les hadicho porque habian llegado tarde que
cada dia que se esperasen en la plaseta a la
tarde a las dos y tambien nos ha explicado un
poco de Geometria nos ha prguntado lo que era
cuerpo y a a la Maria Solé le ha hecho hacer un
cuerpo porque tenia largo aancho y grueso y al
Jose Carles le ha hecho hacer una superficie qe
tenia lar y ancho y a la una se ponio a llover y de
fuerte Y a la tarde a la escuela eramos 48 y a la
Maria Balsells bino tarde y le a preguntado porque
benido tarde y ella hadicho porque llovia y * le ha
dicho que estabamos todos y a llovido mucho y
nos ha preguntado las lecciones y Juan Llovet
tanbien le hadicho porque habia llegado tarde y
le ha dicho que no habia su madre y * le ha dicho
que se rodillese toda tarde y por hoy no le digo
nada mas
La alumna Rosa Carles
Dia 21
A las nueve entramos a escuela leemos y pr la
mañana eramos 57 y hacia un buen sol y por
la tarde a los vajo el Sr Cura a decirnos que en
las 6 habiamos de hir a doctrina y por la tarde
eramos 58 y tambien estaba despejada y por
la vespra hacia un poco de frio y por hoy
nadamas
El alumno Jaime Queralto
Dia 22 de Marzo
Hoy en la escuela por la mañana hacia un
vuen sol y estavamos 50 y Ramon Balsells
cuando ha venido a la escuela sin lavarse la
cara y el Sr Maestro la a pegado y le hadicho
que se la vase la cara y la niña de costura
hemos escrito al enserado y el Sr Maestro
nos hadicho que al 15 de Julio sal dra un
eclicse y se pondra a delante de la luna de
las dos de la mañana asta las seis y por la
tarde esta vamos 48 y cuando hemos entrado
la escuela las niñas de costura hemos dado
la leccion hemos hecho las cuentas
La alumna Rosa Carles
Dia 23
(març 1916)
Este dia por la mañana a hecho sol y en la
escuela estabamos 47 y a los del segundo
grado hemos escrito en el encerado y por la
tarde eatabamos 46 y por la mañana hemos leido
hemos escrito y tambien hemos dado las
lecciones y por la tarde tambienhai sol y por la
tarde no hubo clas y fuimos a la doctrina
La alumna Dolores Solé
Dia 24
Hoy hace muy buen dia y no fui el Sol en todo
el dia y por la tarde hacia gotas y por la mañana
el Sr Cura bajo a la Escuela y cuando
escribiamos * nos dijo que habiamos de dar la
doctrina y por la mañana nosotras niñas
cortabamos acostura con papeles y cuando nos
fuimos a dar la doctrina el Sr Cura nos dijo hoy
haremos la doctrina enves de hacerla mañana
y la misa enves de hacerela alas dies la diremos
alas seis de la mañana y el Sr Maestro no dijo
ya lo direis en vuestras casas y nosotros niños
y niñas hemos contestado que si que lo
diriamos y por la mañana en la Escuela eramos
44 y pr la tarde eramos 65 entre las niñas de
costura
La alumna Angela Escabrós
Ayer hacia Sol estaba nubulo cuando me le
vanto me fui a misa y por la tarde me fui al
rosario y a doctrina y despues a merendar y
despues agugar
La alumno Antonio Farre
Resumen del dia 27 de marzo de 1916
Cuando entremos en la Escuela fuimos a decir
al Sr maestro si a descansado V bien en la
mañana y leemos el libro de leer todos y fuimos
a leer con el Sr maestro el segundo grado y
despues el primer y cuando hemos leido todos
estudiamos un ratito y despues salimos al recreo un cuarto, menos las de costura y cuando
entramos damos las lecciones al Sr maestro y
en la mañana escribimos al dictado y nos da
un rato de esplicaciones y salimos y en la tarde
entramos en las dos y en la mañana en las
nueve por que tengan mejor tiempo de llegar
los forasteros y estaba nublo y clareaba un
poquito el sol
El alumno Ramón Vilanova
al salir de la escuela me fuiste yo y la Rosa
Carles a la fonteta de casa Chaco hacer una
faldada de ierba y tampoco no banfer doctrina
y despues tambien bamos encontrar muchas
violas
La alumna Francisca Nadal
Dia 29
Ayer por la mañana llovia un poco y tambien
por la mañana estabamos en la escuela 44 y
tambien escribimos leemos y tambien salimos
ha recreo y jugamos un poco y tambien nos
da las lecciones y por la tarde estábamos 42
y tambien escribimos leemos y hacemos
cuentas
El alumno José Nadal
Dia 30
Ayer por la mañana hacia un sol y alas 9
entramos en la escuela y leemos y despues
adunar las lecciones y despues aescribir y
despues bamos marcha y por la mañana
eramos 51 Y por la tardeno hacer escuela
porque era jueves
El alumno Ramón Balsell
Dia 31 de marzo de 1916
Cuando me levanto almorze y pronto a la
escuela. Al dia 31 de marzo cayo una nevada
pequeña cuando salimos de la escuela por la
mañana me fui ha casa ha comer y por la
mañana estabamos 42 Y por la tarde 44 cuando
salimos de la escuela por la tarde me fui a casa
ha merendar. Y el Sr, Cura toco a doctrina.
El alumno Juan Queraltó.
Hoy dia 1 de abril de 1916
Hoy en la mañana me he lebantado a las seis en
punto me elavado y luego apeñarme y despues
aesmorzar y luego ala escuela y porla mañana
en la escuela eramos 45 por la mañana cay alguna gota habia laboyra en la escuela hemos
leido primero las niñas de costura y luego los
otros niños y niñas y despues aescribir y por la
tarde eido ala escuela hemos leido y despues
hacer divujo el Sr Maestro nos aleido una carta
para para las viñas por que si los hombres si
querian ir en Cervera y por la tarde tambien habia
la boyra y llovia
Amalia Carles
Text escrit
per Ramon Vilanova
(27-03-16)
Dia 28
Hoy por la mañana a la escuela estavamos 47
y por la tarde estavamos 49 y tambien hacia
buen sol que daba mucho calor y por la tarde
297
Al dia 2 de abril cuando me levanto me lavo y
despues a esmorsar y el Sr Cura ha tocado a
misa y nos hemos ido a misa y cuando salimos
a gugar y luego a comer y despues de comer
mean peñado y me ha ido al rosario y cuando
salimos de doctrina amerendar y despues a
gugar en la era de casa del mestre con Rosa
Carles Tomás y Maria Solé y Dolores Solé
La alumna Teresa Queralto
Hoy dia 3 de abril
Hoy cuando me he levantado he reglado casa
y despues me he lavado las manos y lacara y
he subido ala Escuela y estavamos 44 hemos
leydo hemos escribido y cuando he salido hacia
unpoco de sol y despues me estudiado las
lecciones y he subido ala Escuela y estabamos
45 hemos dao las lecsiones y nos hemos ydo
ha trabajar y despues hemos acido cuentas y
despues el Sr Maestro nos ha preguntado que
es gramatica castellana y mas doctrina castellana y los del primer grado se han ...trabajar
La alumna Ramona Rubio
Hoy dia 4 de abril
Hoy cuando me he lebantado he comido y
despues me he epeñado y despues me he lavado
las manos y la cara y he subido a la escuela por
la mañana hieramos 50 y cuando salimos he
comido y capa lses cuela y por la tarde eramos
55 y ..amos es cridala y des pues capa las pisa
ras y cu ando salimos por la tarde en toquado lal
rosario y he ydo al rosario y cuan do salimos y
ydo aguar unratito.
La alumna Maria Balcells
Resumen del dia 5 de abril de el año 1916
Hoy por la mañana cuando me he lebantado
hay nado amisa y despues cuando hay bajado
hay ermorzado y me he labado la cara y hay
estudiado las lecciones y por la mañana
estamos 53 y por la tarde 52 y estaba muy nubol
y tambien a caido unas cuantas llubias y bay
anar a doctrina y el Sr Cura nos ba decir que
mañana no aria doctrina
El alumno Juan Anglarill
Dia 6 de Marzo de año 1916
Es tudiado las le ciones de la mañana lluvia
por la mañana estaban 42 he cumido y despues
hecho la cuenta jugado a la pelota en casa un
rato y des pues me diedo a la escuela da lo
bantado y despues me la ba do la cara y
despues he comido y despues ejiudo a la pelota
en casa y estudiado por la mañana y des pues
e salido de la escuela. Por la mañana
El alumno Ramón Balcells
Resumen del dia 7 de Abril de 1916
Hoy por la mañana llovia mucho y habia mucho
baro y en la calle y en la escuela habia
estudiado y habia hacido dibujo por la tarde y
en casa me habia estudiado las lecciones en
casa y en casa tambien habia escrito el
resumen y despues la cuenta y despues
cuando se ba fer bespre y bay sopar y despues
ha dormir y cuando me bay alsar de dormir y
bay decir el padre nuestro y despues habia
esmorzado y despues me bay lavar la cara y
las manos y despues habia hanado en la
298
escuela y por la mañana heramos 40 y por la
tarde 42
El alumno Ramon Cardona
Dictado 8 de Abril 1916
Eramos por la mañana eramos 46 y por la tarde
45 y despues vai fer dibujo vai estudiar y
despues las lesciones y des pues en la 8
entramos ala y por la tarde en la 2 en punto
entramos ala escuela y vai sopar y despues
adormir y por la mañana vai armorzar y
despues vai ana ala escuela y por la tarde el
diseste hacio sol.
El alumno José Queraltó
Dia 10 de Abril de 1916
Aier por la mañana 45 y por la tarde 47 y todo
el dia hasi bu en sol y Cuando mele banto.. y
despues ha barme manos y cara y despues
fue ha la escuela y el Sr Maestro measer
escribir dies beces la lecsiones y por la tarde
fu he ha buscarleña con mi padrina
La alumna Marcelino Queraltó
Dia 14
Este dia por la mañana estabamos 41 alumnos a
la escuela y bajó el Sr Cura a preguntarnos la
doctrina y hizo muy buen dia y por la tarde
estabamos 41 igual que por la mañana y
acabamos de dibujar los mapas y despues el Sr
Maestro nos llamó al del segundo grado y nos
preguntó la Gramatica y nos dijo que era genero
y numero singular y plural
La alumna Maria Solé
Dia 12 de Abril de 1916
Hoy por la mañana estabamos 43 y el Sr. Maes
tro a todos los que han sido ha comfesar y a
feo mucho sol y mucho viento y baja mucho
agua por el rrio y ha oi hannido a requreo porla
tarde yfe hamuchacalor y ha Hoy porlatarde
estabamos 45 y ainido hacomprar y la de color
rrosa y nome ha servido porque era masa
bermell y le han tornado y tambien haimucho
fan que por los caminos y no sepuede trabajar
pormasa água y los trigos per dan mucho
pormasa gua y hoy por la tarde han trabajado
mucho porque no em nada a lapisarra y
tambien halluvidomucho
Teresa Tomás
Dia 17
Hoy por la mañana a la escuela eramos 40
alumnos y por la tarde 39 que a sistian y por la
mañana hizo sol y un poco de aire y por la tarde
hacia sol y un poco de aire y el cielo estaba
nublado que parecia que queria llover
El alumno José Carles
Dia 18
Hoy a la mañana hacia sol y viento todo el dia
fuimos amisa y a bendecir el ramo de oliver y
ramonill y despues cuando bajamos hizo la
cuenta y nos estudiamos las lecciones y
despues comemos y despues tocaron al rosario
a la iglesia despues fuimos con la profesion al
cementerio con las cruces cuando estabamos
al cementerio y despues el Sr Cura dijo que
resarian el rosario por las animetas de este
pueblo que hay al cementerio y cuando
volviamos enpezaron el rosario y lo acababan
de decir cuando llegarona la iglesia ya lo habian
dicho
La alumna Rosa Carles
salimos de la escuela me fuiste a comer y por
la tarde cuando entramos leemos escribimos
y nos da las libretas
El alumno Jose Nadal
Dia 19 de Abril de 1916
Hoy por la mañana estavamos 43 y el Sr
Maestro que estava muy contento aer hemos
hecho lo que nos a dicho y cuando el Sr
Maestro cuando decia estava Maria Balsells se
puso detrás y despues las niñas de costura hemos escrito y Maria Sole ha dado las lecciones y
ha le ido y despues han ido los otros cuan lean el
primer grado y Maria Balsells se puso allorar y
despues hemos escrito y por la tarde cuando
hemos entrado ala escuela des deunpoco que
hacia que hemos ido a la escuela hemos dado la
leccion y despues han leido los otros y hemos
hecho las cuentas y el segundo grado y nos pregunto que es sustantivo y de cuantas clase de
sustantivo de dos y despues avenido el Sr Medico y despues y por la mañana estava nublo y por
la tarde hacia sol estavamos 42
La alumna Rosa Carles
Dia 27
Hoy por la mañana me levante y despues me
fuiste a la valsa con mi padrina y tambien
cuando llegamos a casa nos da de al morzar y
José estaba en la era a buscar palla y a las 8
en punto entramos en la escuela y pr la mañana
en la escuela estabamos 43 y tambien nosotros
escribimos en la pizarra y despues nos
estudiamos las lecciones el Sr Maestro des nos
hacia salir a recreo y cuando estramos nos da
las lecciones y despues ha llamado el primer
grado para darles la lección y despues basta y
las de costura recogieron y dicto el Antonio Planell y cuando ba decir basta cantamos el canto de la Mutualidad y despues la fiesta del Arbol
Y por la tarde entramos en la 1 en punto en la
escuela y en la escuela estabamos 47 y al salir
de la escuela me fuiste a la valsa con la Rosa
y despues me fuiste a casa de Calamo u gugar
y despues nos dicen si queriamos llenar de
agua dos portadores
La alumna Francisca Nadal
Resumen del dia 18 de abril de 1916
Este dia por la mañana he hecho sol y fuimos
a la Escuela y los del segundo grado escribimos
en el encerado y cuando los del primer grado
leian nosotros estudiabamos la leccion y
despues hemos salido a la plaseta ajugar
unrrato y Teresa Nadal y Antonio Mingell se han
ido a la Escuela y aun no habian de ir y la Sra.
Maestra los ha hecho arrodillar y en la Escuela
estabamos 43 y hemos escrito y tambien hemos dado las lecciones y las de costura tambien
han leido y se han ido atrabajar y despues han
suvido a escribir y por la tarde izo sol y en la
Escuela estabamos 41 u despues el Sr Maestro
nos a hecho leer escribir y hacer las cuentas y
despues a los del segundo grado nos a dicho
que mañana no habia clase hasta el martes y
despues dijo hasta el miercoles que viene y
cuando salimos de la Escuela no hacia sol
La alumna Dolores Solé
Resumen del dia 19 Abril 1916
Hoy hace buen Sol y por la mañana cuando
me lebanto la tia me ba peina y des pues de
peinarme me fui ala aiguera a labarme y
despues me fui almorzar y por la tarde me fui a
hacer hierba y por el camino no la podia traer
acasa por que me hacia mal la cabeza y cuando
bai aribar acasa bai barena y por la bespra me
fui acasa Bialet acomprar carburo y me ban
decir que habia de comprar medio quilo un real
La alumna Angela Escabrós
Ayer por la mañana a sia Sol y cuando mele
banto me labo la cara y des a es tudiarme las
lecsiones y de pues a comer y des pues ascuela
y por la tarde
La aluna Antonio Farre
Dia 28
Hoy por la mañana me levanto y me fuiste a
buscar una saca de palla y despues me fue a
almorzar y por la mañana en la escuela
estabamos 40 y leemos escribimos y damos
las lecciones y salimos a recreo y cuando
Dia 29
Ayer por la mañana fue abanair elramo y
despues aermorzar y a las 8 entramos a la
escuela y bamos leer y despues aestudiar las
leciones y despues salimos a requeyo y
despues astudiar y adonar las y despues
aescribri y despues bamos marchar y por la
mañana heramos 53 acrase Y por la tarde
estramos a la 1 en la escuela y leemos y
despues hacer di bujo y despues bamos
marchar y por la tarde heramos 40 acrase
El aluno Ramon Balsells
Dia 30 de Abril del año 1916
Cuando me levanto melavo y despues a
almorzar y despues ha misa y cuando salimos
de misa jugamos a vanderas y pronto a comer
y despues de comer ize la cuenta y despues a
jugar a macarullas y el Sr Cura toco al Rosario
y despues ha doctrina y cuando salimos de
doctrina me fue ha casa a merendar y despues
me marcho ha la pedrera de casa delCatali y
nos divertimos mucho y nos marchamos a el
baile a bailar
El aluno Juan Queraltó
Dia 1º de mayo
Hoy en la mañana eido ala escuela hemos leido
y hemos escrito y por la mañana hacia sol y
por la tarde tambien eido a la escuela y el Sr
Maestro allamado al segundo grado nos a
esplicado que era Geografia
La alumna Amalia Carles
Dia 2 de mayo de 1916
Cuando me levanto me lavo y me peño y
despues de esmorzar me fue a lavar ropa al
huerto y hacia una hermosa mañana que casi
no hacia ningun viento pero el poco que hacia
venia del sur que nosotros le llamamos sare y
despues me fui a comer y luego hacer puntilla
hasta las cuatro de la tarde y cuan han sido
299
las 4 me he ido a traer el merendar a los
hombres y antes de merendar nos fuimos a
buscar caragoles con mi hermano Juan y
despues nos fuimos a merendar y el viento que
hacia venia oeste y nosotros le llamamos marinada y des pues me fui otra vez a buscar caragoles con Ramón Ybañes y Juan Queraltó y
luego me fui a casa a pelar patatas
La alumna Teresa Queraltó
Dia 3 de mayo
Hoy por la mañana cuando me he levantado
me he peinado y he reglado casa y despues
me he lavado las manos y la cara y he comido
y me he puesto el otro bestido y he subido a la
Escuela y estabamos 49 hemos es tudiado
hemos leido y luego nos hemos y a trabajar y
despues hemos escribido y cuando hemos
salido una serbidora me a estudiado la leccion
y despues he comido y me ido a la calle hacer
puntilla hasta que asido la hora de ir a la
Escuela por la tarde estavamos tamvien 49
hemos estudiado y nos he ido a trabajar y
despues el Sr Maestro nos vadar la libreta para
hacer la cuenta y despues cuando varemos
salir hacia mucho viento y nos varemos ir al
reparo de la calle hacer punta hasta ecasido la
hora de merendar despues me he llebado la
niña hasta que asido tarde despues varemos
...y me ido hacer el resumen y nos varemos ir
ala cama
La alumna Ramona Rubio
Resumen del dia 4 de mayo de el año 1916
Hoy por la mañana me he lebantado a dos
cuartos de 6 y despues me bay labar la cara y
las manos y despues y bay armorzar y despues
tambien bay estudiar y despues cuando bay ir
a la escuela y por la mañana estamos 45 y
hacia mucho aire pero tambien llobido un poco
y por la tarde 44
El alumno Juan Anglarill
Dia 6 de Mayo de año 1916
Cuando me levato a comer pronto a la escuela
por la mañana estamos 45 a salio de escuela
a juar y despues a comer. Por la tade estamos
45 y a salia de la escuela me hecho anar hasta
tene maquina y de cor subio a el Qido Balcells
y despues a juar un rato y subio a caballo de la
mula y despues a subo de era a juar un rato
El aluna Ramón Balcells
Dia 8 de Mayo 1916
Aier por la mañana eramos 48 y por la tarde 46
y por la tarde cuando sali de la escuela ivan
hacer anar ala ballo aseca caragol y cuando
vajaste me iva ajugar un ratito y vai astudiar
por la noche y despues van hanar hacer la
cuenta y despues des escribir y en la escuela
no me sabi las lesciones y por la mañana labo
la cara y despues vai anar ala escuela y salia
me fue ajugar un rato
El Aluno José Queraltó
Resumen del dia 8 de Mayo de 1916
Hoy por la mañana me habia lebantado de dormir y habia estudiado mucho y me habia
estudiado las lecciones en casa y habia
esnorzado y no he podido jugar porque estaba
300
enfermo y de qui una estoneta me bay lebantar
de dormir y por la tarde tambien habia estudiado
y despues he comido y despues me bay anar a
dormir y despues me habia acido la cuenta y
habia hacido el resum
El alumno Ramón Cardona.
Ayer por la mañana hacia sol y cuando fuiste a
secar una acaba en el campo y despues me
fue a asmorsar y despues luego a la escuela y
en la escuela estabamos 51
Por la tarde tambien hacia sol y en la escuela
el Sr Maestro nos pregunta que aramos el mapa
bien y tambien estabamos 50
Alumno Antonio Planell
Dia 11
Aier por la ma ñana en la Es cuela esta mos 47
y por la tarde 49 y todo el dia asia buen sol y el
Sr Maestro por la mañana nos asia hacer una
carta y cuan do acabo de senar astudiar las
lecsiones media ora
Elalumno Marcelino Querató
Resumen del dia 13 de mayo de 1916
En la Escuela de Montornes en la mañana
eramos 42 y por la tarde 38 y cuando en tramos
en la Escuela hacemos abamaria purísima y
leemos y estudiamos las lecciones y fuimos un
rato a recreo y escribimos al dictado y en la
tarde tambien leemos y escribimos y ayer
dibugamos y Jose Sera cuando bino en la
Escuela porta un arico y lo ogamos en una
portedora de agua y despues le treemos la piel
en la mañana hacia buen tiempo y por la tarde
llobia mucho y enribando en casa hacemos las
cuentas y estudiamos las lecciones
Jaime Vilanova
Resumen del dia 11
El dia 11 no hubo clase por ser el dia que se va
a la Bovera de mañana se marcha con
procesión a esa ermita y está situada en la
punta de una montaña del termino de Guimera
y a medio dia vuelven con procesión igual. Y al
entrar en la iglesia Magin Queralto cogió una
Oliva o Lechuza ave de rapiña y la llevaron al
Sr Maestro y él la disecó y ahora la tiene en la
escuela y este dia todo el dia hizo sol
La alumna Maria Solé
Resumen de 14 y 15 de Mayo de 1916
Por la mañana estaba noblado asta las 10 y
por la tarde hacya buen tiempo y que somos la
Escuela de Montornes por lamañana 44 y por
la tarde 48 niños y niñas y que no bamos donar las lecsiones por la mañana y dibugamos
por la tarde los niños y las niñas
Jose Pares
Resumen del dia 17 de mayo de 1916
El miercoles en la Escuela de Montornés el Sr
Maestro y el Sr Cura nos dicieron que el viernes
vendra el Obispo de Solsona y tambien D. José
y D, Antonio Balcells y el Sr Maestro nos deci
que dicieramos al pueblo que el Obispo vandria
y que haria la funcion o sea el Sacramento de
la Confirmación a las nueve y si queria ir jente
a Confirmar los niños o niñas pequeños que
ya habian de ser alli bajo a las 8 porque
cerrarian las puertas y no se podria entrar y
nos advirtieron que agasemos saber ala jente
que los que y querian ir habian de ir a casa del
Cura del pueblo que les haria una papeleta.
Tambien vendra la familia Balcells a visitar la
Escuela que estamos muy contentos de él y
nos daron muchas advertencias por portarnos
bien cuando llegara y arreglasemos la Escuela
muy bien y nos advirtió mucho que si puede
ser que no falte ninguno ni ninguna
El alumno Ramón Vilanova
Dia 20
El dia 20 no hisieron clase porque era el dia
que habia en Montornes los Sres Balcells y el
Obispo y tambien habia curas de los pueblos
vecinos y era el dia que hisieron la esposición
escolar y de labores y fuimos a misa por la
mañana y despues de haber acabado la misa
fuimos a recibir a los Sr. Balcells y despues nos
marchamos a la Yglesia y cuando ya todos
estaban todos confirmaron ya los que
confirmaban los repartian unas bolsas de confites y despues bajaron a la escuela y nos el Sr
Maestro nos explico varias cosas y tambien el
Sr Obispo y el Sr Cura y D. José Balcells y
despues nos repartieron una bolsa de confites
cada uno y por la tarde tambien cuando se
marcharon fuimos acompañarles
La alumna Maria Solé
Dia 24 de Mayo de 1916
Este dia por la mañana hizo sol y aire y habia
muchas nuves y en la escuela havia 52 alumnos
que asistian y por la tarde me fui al huerto ha
trabajar con mi padre y esta tade hizo mucho aire
y al atardecerse se puso nublo
El alumno José Carles
Dia 25 de Mayo de 1916
A las ocho entramos a la escuela leemos y
escribimos y eramos 47 alumnos y por la tarde
no habia clase que era jueves por la mañana
estaba nublo y salió el sol un minuto o dos y por
las tres de la tarde habia muchas nubles y hacia
truenos y relampagos y llovió mucho y a las 6 de
la tarde salio el sol un cuarto y se hizo vespre
El Alumno Jaime Queraltó
Dia 26
Hoy en la mañana hacia aire y despues salio
el sol y fuimos a la escuela y leimos y
escribimos y a la escuela eramos 55 y por la
mañana ascribimos en la pizarra y por la tarde
lo mismo y nos esplico lo que era la luz y lo
que era el sonido y lo que recorria el sol y lo
que recorria el sonido y lo que recorria el sol
La alumna Rosa Carles
Dia 27 de Mayo
(1916)
Hoy por la mañana hacia sol y el Sr Maestro y
el José Sera le atraido una gineu y la espellaron
y Ramon Balsells ha ido a Grañena a secar
una pomada y Ramon Vilanoba y Antonio Farre
y la espellaron y estavamos 46 y por la tarde
estavamos 45 y hemos hecho dibujo y despues
han escobado y el Sr Maestro ha dicho que
todos los que nos han comulgado de 7 años
en adelante
La alumna Rosa Carles
Dia 29
Este dia por la mañana ha hecho sol y
tambien hacia viento hasta el mediodia y porla
mañana en la escuela estabamos 50 y porla
tarde estabamos 51 y por la mañana bajo el
Sr cura y nos dijo que los que tenien de
comulgar que a las 11 fueran en la rectoria y
les preguntaria doctrina y nos dijo que heran
los que comulgaban heran Ramon Balcells
Juan Anglarill y Filomena Bergada y por la
tarde el Sr Maestro nos a explicado la rais
cuadrada de los numeros y nos apreguntado
si la sabiamos hacer y todos le hemos dicho
que no pero tambien habido alguno que
adicho que bien bien no y a puesto la zorra
ariba en la pared y a una servidora me apreguntado si habia bisisto ninguna y yo le
hedicho que no y cuando salimos de la
escuela hacia truenos y despues separaron
y tambien hacia relampagos y al anochecer
volvio a tronar y ha hecho alguna gota y habia
una broma muy negra
La alumna Dolores Solé
Dia 30 de Mayo
Hoy porla mañana cuando me he le vantado
me he peinado y he reglado casa como no
podemos cerrar las puertas me he tenido de
quedar en casa y cuando han salido de la
iglesia me fue atraer agua y despues meido a
casa de cal violet y luego varemos dinar y
despues me he peinado y me he la vado las
manos y la cara y me ido a rosario y a doctrina
y cuando varemos salir de dotrina nos varemos
ir a gujar y luego nos varemos ir a coger
cerezas con la Teresa Queraltó y con la Rosa
Carles Prado y una serbidora y cuando hemos
subido luego nos baremos ir acenar y he hecho
el resumen y nos fuimos a la cama
La aluna Ramona Rubio
Dia 2 de Junio
Cuando me levanto me lavo y me peño y
despues a limpiar casa y despues a esmorzar
y cuan han sido las 8 me he ido a la escula y al
cabo de un rato nos fuimos a leer las niñas de
costura y luego nos hemos ido a cortar y
despues a escribir y dicto Angela Escabros y a
las 11 en punto hemos salido y me he puesto
a la puerta y los he contado y estabamos 50
por la mañana y despues de comer me fui a
estudiar las lecciones y a la 1 en punto me fue
a la escuela y cuando entramos nos llamo el
Sr Maestro a las de csotura a dar las lecciones
y nos fuimos a trabajar y despues a hacer
cuentas y nos ha dicho que teniamos de hacer
la cuenta de la libreta más la del encerado y a
los de multiplicar que icieran la tabla y despues
a repartido las libretas y los conto y estabamos
52 por la tarde y despues salimos y me fui hacer
la cuenta y despues a merendar y despues
hacer puntilla y cuando ha sido un poco tarde
me he ido a buscar un cantaro de agua y
despues a pelar patatas y luego a cenar y
despues a descansar
La alumna Teresa Queraltó
Dia 3 de Junio
Hoy por la mañana cuando hemos entrado a
la Escuela nos hemos ido a leer y el Sr
301
Maestro ha preguntado la lecciones a Maria
Solé y despues a leido y se hamarchado y
nosotras niñas nos hemos que dado alli a
escribir y el Sr Maestro nos ha dicho lo que
teniamos de escribir y nos ha dicho que
teniamos de escribir cantidades y a empezado
Rosa Car les y todas han hecho hasta
Filomena Bergada y por la mañana eramos
54 a la Escuela y por la tarde el Sr. Maestro
cuando hemos entrado nos ha preguntado las
lecciones a nosotros y nos hemos ido ha tra
bajar y despues el Sr. Maestro luego hadicho
basta y nos hemos ido hacer cuentas y luego
han dicho basta de hacer cuentas y nos hemos ido hemos marchado y por la tarde
heramos a la Escuela 63 entre niños y niñas
y despues tambien he con tado las niñas de
costura.
La alumna Angela Escabrós
Resumen del dia 3 de junio de 1916
En la mañana estaba claro y despejado y
fuimos a misa y despues fuimos a segar un
campo de trapadella y fuimos a casa a comer
y en la tarde tambien estaba claro y despejado
y fuimos a doctrina y al Santo Rosario y
despues fui a coger ciruelas en un cerezo
nuestro con mis tios
El alumno Ramon Vilanova
Dia 5 de Junio del año 1916
Cuando me levanto almorze y proto a la escuela
y cuando estabamos en la escuela al cabo de
poco rato ha hecho venir a leer las niñas de
costura y al 2º grado y al primero y a los
pequeños y hemos salido ha recreo y hemos
dado las lecciones y a dictado Ramon Vilanoba
y despues de escribir nos a dicho que
escribasemos 14 vervos de la 3ª conjugación
y hemos salido y me he puesto a la puerta y
los he contado y por la mañana estabamos 54
Y cuando hemos salido de la escuela por la
mañana me he ido a casa ha hacer el resumen
de la mañana y pronto a comer y hemos entrado
a las 9 en punto y despues de come otra ves a
la escuela yhan dado las lecciones las niñas
de costura y los pequeños que escribian y el
2º grado y el primero y despuesa escribir y
hemos hecho las cuentas y despues
harepartido las libretas y hemos salido y me
he puesto a la puerta y los he contado Y por la
tarde estabamos 56 y cuando hemos salido de
la escuela por la tarde me he ido a casa ha
hacer el resumen de la tarde y he hecho la
cuenta y a merendar y despues de merendar
me he ido a jugar a la placeta de la escuela a
jugar a forcat hasta cuan se a hecho de noche
y me he ido a casa y luego a cenar
El alumno Juan Queraltó
Dia 6
(juny 1916)
Ayer por la mañana alebantarme bay fer el
señal de crus y despues bay esmorzar y
despues aescombrar y a las 8 fui en la escuela
y bamos decir en el Sr Maestro a descansado
V bien y bamos leer y despues salimos a
requeyo y despues donamos las lecciones y
despues a escribir y despues bamos marchar
y por la mañana eramos a la escuela 58: Y por
la tarde a la 1 entramos a la escuela y bamos
302
leer y bamos decir al Sr Maestro acomido V
congusto y despues bamos leer y despues
escribimos a fer cuentas y despues el Sr
Maestro nos ba esplicar la historia de Jose y
nos ba decir Jacob que tenia 12 hijos y habia
dos hijos buenos y nabia 1 y tambien ni habia
1 que era mas buenos que los 2 que sellamaba
el mas bueno Jose y un dia sus hermanos
marcharon atrabajar y despùes meter en un
pozo y ban ver unos mercederos que pasaban
ban peralli y unos dellos badesir eslastima que
semuere de ambe y lo bendieron en los
mercederos que pasaban por la finca que
pasaban paralli y unos de ellos ballamar al gefe
de los realitas y badecir quieres comprar este
hijo y el gefe de los realitas si y lo compra y lo
portaron Agipto y lo bendisten en el rey y
porque trabaja mas queel y hacia las cosas mas
bien y pasamos en la carcel y en la carcel habia
un panadero del rey que lo llebaron a la carcel
porque habia cometido un delito y una noche
habia soñado que una noche que habia senado
que en un vit habia tres uvas muy maduras y
muy buenas y despues lo explico a Jose y Jose
lebadesir esto es que al cabo de 3 dias saldaras
de la carcel y al cabo de 3 dias seabrieron las
puertas de la carcel y Jose dijo a quel panadero
del rey pensa en mi y pasaron dias y dias que
aqel nopensaba con Jose y un dia el rey ba
soñar que en la en orillo del rio que habia 7
cabas muy gordas y nabia 7 mas muy flacas y
tambien ba soñar en la orca del dia habia 7
espigas muy altas y muy macas y estaban muy
granada 7 muy negras que seesmicaben con
los dedos y el rey badecir que eseso que
esoñado es esta noche y ninguno de alli no lo
sabian y aqel que van teure de la carcel hay
sepra que lo sabia y ba decir el rey anda
abuscarlo y fue en la carcel y lo llevaron en el
rey y el rey lebadecir que habia soñado que en
la orilla del rio habia 7 cabas muy gordas y 7
muy flacas y Jose dijo que las espigas muy
gordas senalaban que tendremos 7 años
mucha cosecha y 7 años que nocullerem nada
y las 7 cabas gordas senalaban buenas
cosechas nuy buenas y las 7 señalaba no
coceremos nada y el rey lo ba posar en el primer rey de Gipto y el Sr Maestro nos badecir
que selo cabaramos esplicar otro dia y despues
ba repartir las libetas y bamos marchar y por la
tarde eramos 51
El alumno Ramón Balcells
Dia 7
Hoy en la mañana eido a la escuela hemos leido
y tambien hemos escrito y tambien eido a lera
a guardar la ropa hoy en la mañana hacia sol
caliente hoy en la escuela eramos 56 y por la
tarda eramos 58 hoy por la tarde tambien eido
a la escuela tambien hemos leido y tambien
hemos escrito tambien hemos hecho cuentas
y el Sr. Maestro al primer grado tambien eido
aplegar la ropa
La alumna Amalia Carles
Resumen del dia 9 de junio de el año 1916
Hoy por la mañana hay ñado amisa y cuando
hay bajado me he labado la car y las manos y
despues hay esmorzado y tambien hay
estudiado un poco y tambien otro poco a jugar
y despues me bay ir a la escuela y estamos 59 y
por la tarde 52 y por la mañana cuando bay
salirtambien bay dinar y despues de dinar me bay
ir hacer mixdiada y despues a la escuela y el Sr
Maestro nos ba decir que cada uno hacemos los
años que tenemos nosotros y los de casa y hoy
echo Sol y tambien por la tarde a llovido
El alumno Juan Anglarill
Resumen del dia 12 de Junio de 1916
Aier por la mañana eramos 48 y por la tarde 47
y despues me fue ajugar y despues me fue ala
escuela y despues vai escriures la toqile y
despues van salir y despues me puse a escribir
y despues por la tarda me iva en la vallo y
despues por la noche vai estudiar la lecciones
y el Sr Maestro me izo escribir 10 veces y por
la mañana me le vanto y despues vai armorzar
y despues me lavo la cara y despues las manos
y despues vai hacer la cuenta y despues por la
mañana me fui ala escuela y despies vamos
salir y despues vai dinar ypor la mañana
entramos ala escuela alas 8 y dspues por la
mañana y despues por la tarde vamos emtrar
1
El Alumno José Queraltó
Dia 14
Aer por la ma ñana en la escuela estamos 45 y
por la tar de enla escuela estamos 48 y to do el
dia asia unpo codebiento y unpoco de sol y alas
5 mele banto y me hui astu diar las lec siones y
despues mar cha mi madre y atres cuartos de
ocho fui adar decomer al buro y mima dre fue
ase gar. Par cal Rubio mimadre y la ma ria de
casa de calramon y lama dre del tonent y cuan
do ribaro mi madre fue aser fuego paser el dinar y des pues fuimos acomer y des pues fue
a trin char farascha y cuan do salimos de laes
cuela por latar de Juan Queraltó fue a pla atraer
un pan y la tia dise que notenien pan pa ra
beren dar y fue Juan Queraltó y mu sarbido fue
aser el resumen y des pues fue adar y erba
alos conejos y despues fueacomer munsarbido
y ala una fuimos alaes cuela fguimos
enlaescuela ala una en punto y cuan do va
bidelaes cuela fue acasade cal bialet abuscar
sal y des pues fue abaxar patroli y des pues
mefue ascurar la coralita y despues ay fue
ajugar.
Elamuno Marcelino Queraltó
Dia 16 de Julio de 1916
Hoy por la mañana ha hecho sol y unpoco de
biento ay nido miservidora sola en Montornes
aileido y tambien mai lavado la cara y les manos
y mey pantinado y ay estudiado y ay leido y ay
escrito mucho ay estudiado y tambien por la
tarde estavamos 45 y por el demati estavamos
42 y el Sr Maestro hadicho en el primer grado
que escriviesen lo que an leydo y an le y do del
carbon de piedra y por lamañana a dictado el
Juan Anglarill y el resumen ami sevidora
Teresa Tomás
Resumen del dia 20 de Junio de 1916
Hager á ala mañana hizo sol por la tarde
eramos 47 por la mañana eramos 46 y vamos
a gugar al fotvall
Juan Salvador
Resumen del dia 21 de juniyo año 1916
Hoy aeho sol y alatarde baecho un poco
debiento y por lamañana mun y mebairentar la
cara y las manos muy limpias y la mañana
estamos 47 niños y por latarde estamos 48
Ramón Mestres
Dia 22 de Junio
Por la mañana eramos 43 niños y por la tarde
y por la mañana hacia Sol caliente y por la tarde
hacia viento
El lalumno Zoilo Vilaro
Dia 22
Este dia hizo calor todo el dia y por la mañana
nos fuimos a misa y por la tarde tambien a
rosario y despues de haber dicho el rosario
cantaron las visperas y despues hicieron la
procesión con todas las banderas y pasaron
por todo el pueblo y todas las ventanas y balcones estaban adornados y en la calle de casa
Ramon hisieron los acatamientos las banderas
y la cruz y al cementerio los otros y despues
cantaron los gozos al Santisimo Sacramento y
nos fuimos a casa
La alumna Maria Solé
Curs 1916 / 17
Dia 1º de setiembre
Hoy por la mañana el Sñor Maestro nos enseño
como se habia de hacer para ahorrar y nos
explicaba cuanto dinero habiamos de dipositar
cada mes según la edad por tener cuatrocientos
duros a los veint y cinco años ami me tocaba
diez pesetas y 95 centimos y por la tarde nos
decia ya lo habeis dicho a vuestras casas y
nosotros le deciamos si Señor pues que os
andicho nos andicho que el dinero que tengais
ya sabeis donde depositarlo
El alumno José Carles
Dia 2
Por la mañana del dia 2 fuimos a las ocho a la
escuela y estabamos 30 alumnos y por la tarde
29 hiso todo el dia sol y por la mañana nos
hisieron escribir al dictado y nos hizieron dictar el ahorro y la economia y ala tarde los del
primer grado dibujaron un reloj
La alumna Maria Solé
Dia 3
Hoy en la mañana me he levantado a las 7 y
me he lavado manos y cara y despues me he
peñado y despues he almorzado y despues he
sido amisa y despues cuando salimos nos
fuimos en casa y nos estabamos esperando al
padre que tenia que venir de cazar y mato un
conejo y dos tortas y despues nos pusimos ha
comer y despues al rosario y a la doctrina y
despues ha jugar
La alumna Rosa Carles
Dia 4
(setembre 1916)
Hoy por la mañana estaba nublo y a las 8 hemos
ido a la escuela y estabamos 40 y el Sr Maestro
nos apreguntado la leccion y por la tarde en la
escuela estabamos 39 y hemos hecho las
cuentas y cuando hemos acabado nos a
explicado la Aritmetica un poco y nos a dicho
como se suman los quebrados despues de
reducirlos a un comun denominador y Ramona
303
Rubio lo a sabido y despues lequerian hacer
sumar y no lo sabia y despues lo he hecho una
servidora y por la mañana ha llovido un poco y
despues salio el sol y hemos salido ajugar un
rat y al Sr Maestro se le a marchado el perro y
despues el perro jugaba con José Carles y el
perro de casa vialet le a vujia y José Carles le
daba puntapies
La alumna Dolores Solé
Dia 6
Hoy por la mañana cuando me he levantado
me he peinado y he reglado casa y he lavado
las manos y la cara y esmorzado y me hido a
la Escuela y estabamos 40 y cuando hemos
salido hacia buen sol y cuando llegamos en
casa me estudiado las lecciones y hemos
comido y he tomado la leccion 1 a mi hermanito
y nos hemos lavado y nos hemos ido a la
Escuela y estabamos 41 cuando hemos salido
nos fuimos hacer hierba y cuando asido tarde
hemos cenado y luego a la cama
La alumna Ramona Rubio
Dia 7
Hoy por la mañana cuando me levanto me lavo
y me peño ya limpiar casa y luego a esmorzar
y a las 8 me fui a la Escuela conmi hermano
Juan y luego nos llamo el Sr Maestro a las niñas
de costura y escribimos al encerado y luego a
trabajar y cuando salimos los conto y
estabamos 37 y por la tarde los mismos. Y a
las 12 a comer y luego fue la 1 y a la escuela y
luego a dar las lecciones y a trabajar y nos llamo
el Sr Maestro a las niñas de costura y nos hemos ido hacer la cuenta y cuando la hemos
tenido hecha pronto hemos marchado a casa
a besar lamano de la madre y la padrina y a
hacer un rato de puntilla y despues a merendar
y a jugar un rato y luego se izo de noche y a
cenar
La alumna Teresa Queraltó
Dia 9
Ayer por la mañana me levante y almorzé y
despues me fuiste a la Escuela ha las 8 Y en la
Escuela leemos escribimos y nos da las
lecciones y despues salimos y me fuiste a comer
Y despues por la tarde jugamos un rato y
despues entramos a la Escuela y en la Escuela
leemos escribimos y hacemos cuentas.
El alumno José Nadal
Dia 10
Ayer por la mañana fui a misa y despues fue
adinar y por la tarde ballover y ba hacer tuenos
y fue arosario llobiendo
El alumno Ramon Balsells
Dia 11 de agosto de 1916
Cuando me levanto me fue a la era que
regamos el feme y a almorzar y pronto a la
escuela y por la mañana estabamos 33 y
cuando salimos de la escuela por la mañana
pronto a comer y otra vez a la escueala y por
la tarde estabamos 34 y cuando salimos de
la escuela por la tarde me fue a casa a
merendar y luego se izo de noche y me fui a
casa a cenar
El alumno Juan Queraltó
304
Dia 12
Hoy por la mañana cuando me elebantado a
las cuatro de la mañana y me fui afierba y al
huerto y cuando he sido en casa me he peinado
y me he labado y he ido a la Escuela y a la
Escuela a su bido una niña del Masdebondia
de casa farre y ha dicho a la Señora Maestra
que le tenia de empiezar una puntilla y por la
tarde tambien hacia la punta y se a puesto
allorar por que tenia set y el Sr Maestro le a
preguntado por que lloraba y le hadicho porque
tenia set y por la mañana en la Escuala heramos
50 y por la tarde 50 como por la mañana
La alumna Angela Escabrós
Dia 13
Hoy en la mañana ando a la escuela hemos
leido lasniñas de costura hemos escrito eramos
50 y por la tarde tambien eido a la escuela hemos leido y hemos escrito hemos hecho
cuentas eramos 52
La alumna Amalia Carles
Resumen del dia 14 de el año 1916
Hoy por la mañana me he lebantado a dos
cuartos de seis y me hay ido a Grañena y
despues hay comido y me hay ido a la madre
de Dios del camino y cuando hay sobido luego
hay dinado y despues hay nado a rrosario y
me hay estado una estona mas alla y me hay
ido a mi pueblo
El alumno Juan Anglarill
Dia 15 de Setiembre de año 1916
Estamos por la mañana 43 y por la tarde 47 y
despues a comer y salir de la escuela a pat
barena y despues a comer y despues ajuar un
rato y despues a comer y arera barena y de
subida nuta a caballo de lamula y despues y a
comer y despues adormir
El alun Ramon Balcells
Resumen del dia 17 de Setiembre de 1916
Hoy por la mañana habia levantado en la cama
y habia ido a misa y habia esmorzado y me he
lavado la cara y las manos y despues habia
ido a la escuela cuando salimos los conto y
estabamos 44 y por la tarde 48 y en la escuela
habia estudiado las lecciones y habia estudiado
y habia escrito el resumen y despues habia
merendado y por la tarde tambien habia ido a
la escuela y cuando salimos de la escuela habia
ido en casa
El alumno Ramón Cardona
Resumen dia 18 de Setiembre de 1916
El domingo por la mañana me fue amisa y a
rosario y despues vai anar anar a doctrina y
despues vai bailar y despues vai salir y despues
vai jugar y despues vai estudiar y despues vai
estudiar las lecciones y despues vai escribir y
despues labar la cara y despues por la tarde vai
ana busca ..lo rrulla y despues vai jugar ala pelota
y despues vai triar tiera de casa
El alum José Queraltó
Dia 19 de Setiembre de 1916
Por la mañana cuando me alabanto me labo la
cara y las manos y despues me fue a la escuela
y el señor maestro nos dicio que en el segundo
grado ahora es el tercero y el primero ahora es
el segundo grado y hacia sol iestabamos 47 y
por la tarde nos fueramos a la escuela y hacia
sol y estabamos 46 y nos fueramos en casa
El alupno Antonio Planell
Dia 20
Ayer por la mañana estamos 45 y por la tarde
48 y todo el dia asibi ento por la mañana y porla
tarde asbiento y por latarde el Sr Maestro nos
apegado amun serbidor y a juan Queralto; por
que tiramos piedras Jose Queralto y a Sdo
Vilaro y por la mañana cuan do sali mos de la
Escuela prenila cartera y mala cosi y el
cartipaso tambien melo cosi
El alumno Marcelino Queralto
Dia 21 de Stiembre
Aoy a echo sol y aoy metoca lo rresumen
amiservidora y los y contados todos que por
lamanaña es tavamos 41 y por la tarde es
tavamos 51 y tamvien aoy por el camino emos
caminado muchos y noseamos aturado
enaumundo y no an echo ninguna dolenteria
ninguno
Teresa Tomás
Dictado del dia 21 de setiembre de 1916
Hayer por la mañana hacia frio y hayer eramos
en la escuela 45 niños
Zoilo Vilaró
Dicta 22 de setiembre de 1916
Por la mañana heramos 49 y por la tarde
heramos 48 Alumnos
Francisco Queralto
Resumen del dia 23 de Setiembre
Este dia por la mañana estabamos 50 niños a la
escuela y el Sr Maestro nos dijo un poco de lo
que dejó D Pedro Vila en el pueblo de las Olujas
y nos dijo que en Lerida dejo 100.000 pts y en
Barcelona tambien y a Cervera 500.000 y en otros
sitios y todo para las escuelas y para algun hospital y al pueblo de las Olujas les dejo un campo
que tiene 25 km de cada lado Y por la mañana
tambien bajo el Sr Cura y por la tarde estabamos
49 y dibujamos
La alumna Maria Solé
Dia 24 de septiembre de 1916
Hoy por la mañana me fui a misa matinal y
despues me fui a espigolar almendras asta las
once y despues me fui a la era ha secar el carro y por la tarde me fui a la era del chaco ha
jugar con mis compañeros y despues me fui al
rosario y cuando sali juge con los chicos de la
escuela en la era de la matirles. Hoy por la
mañana habia nubes y hacia sol y por la tarde
estaba bastante nebuloso
El alumno José Carles
Dia 25
Hoy por la mañana he sido a la escuela y emos
entrado a las ocho en punto y emos leido y el
Sr Maestro nos dijo que en su pueblo habia un
mozo que estaba llogado en una casa y ganaba
sesenta duros de soldada y llego la fiesta mayor
y se fue al café y tenia un duro y se lo fue a
jugar y gano sesenta y a la mañana siguiente
se fue al campo con las mulas de su amo y
empezo apensar que en media ha ganado 60
que cal pas que me este aquí sudando si en
media hora los gano y al domingo siguiente se
fue en una vila y dijo a su amo que le diese los
60 duros y se fue ajugarselos y se los ganaron
y despues se fue en un almazen a decir que le
dejase 100 pesetas que he visto un vestido que
me gusta mucho y me lo queria comprar y otras
frioleras y el se los fue ajugarselas y se las
ganaron y se fue a casa y por el camino en
controse un carretero y lo robo y lo mato y
despues encontrose una pareja de guardis cibil
y lo agarraron y le dieron 30 años de presirio y
por la mañana habia 44 alumnos y por la tarde
habia 46 alumnos y por la mañana hacia buen
sol y por la tarde tambien
La alumna Rosa Carles
Dia 27
Hoy por la mañana hacia sol y hemos ido a la
escuela a las 8 enpunto y a las niñas y el Sr
Maestro nos ha hecho subir a la trima y nos a
hecho decir de un mozo que habia en su pueblo
y adico que mañana a ria decir a los pequeños
y despues hemos ido atrabajando y estabamos
47 y por la tarde hacia sol y hemos ido a la
escuela a la una enpunto y cuan hacia unrato
nos han priguntado las lecciones y despues
hemos ido a trabajar y despues han le ido todos
los otros han escrito y despues hemos ido a
las cuentas y despues nos handado las libretas
y hemos salido
Laalumna Rosa Carles
Dia 22
A las ocho entramos a la escuela y estaba
nubro leemos y despues ajugar un ratito y
despues a las once salimos y tambien estaba
nublo y vamos a comer y en la tarde y el Sr
maestro a la mañana nos decir veamos el que
se acuerda de lo que esplique yo hayer en la
mañana y despues a la tarde salimos y lluvio
un poco pero cahia unas gotas muy gordas y
media hora mas tarde torno a llover y a la vespra hacia relampagos y truenos y lluvió mucho
esa rasa de aquí delante anabe lleno y por la
eramos 45 alumnos y por la tarde tambien
eramos 45 alumnos
El alumno Jaime Queraltó
Dia 28
Este dia por la mañana hemos ido a la escuela a
las 8 y estabamos 43 alumnos y por la tarde no
han hecho escuela por ser jueves y estaba nublo
y por la mañana llovia y hacia relampagos y
truenos y habia barro que casi no se podia salir
de casa y despues a parado de llover un rato y
despues bovio a llover y tambien paro pronto y
por la tarde salió un poco el sol y por la noche
bolvió a lampaguear y por la mañana leimos
escrivimos y las de costura escrivieron a la pisarra
y Teresa Queraltó dicto un parrafo y Ramona
Ruvio otro Angela Escabros otro y Rosa Carles
Tomas otro y despues de escribir salimos y llovia
y el Sr Maestro nos hacia decir la carnicera tiene
1200 gramos o 3 libras y despues tambien nos
lo hacia decir de esta manera 1.200 gramos es
una carnicera o 3 libras.
La alumna Dolores Sole
305
Dia 29
(setembre 1916)
Hoy por la mañana cuando me he levantado
he reglado casa y me he peinado y ermorzado
y me he la vado las manos y la cara y nos hemos ido a la escuela hemos estudiado hemos
leido y nos hemos ido a trabajar y cuando el Sr
Maestro nos esplicado lo que suredio con 2
hemanos el uno tenia mucho esgullo se le
ocorrio de pedir a supadre el dote que le tocaba
porque el ya estaba aborio de estarse a las de
ellos su padre le dio y el se marcho de una
capital ahotra no hacia mas que gastar
bienbestido alos amigos Hoy bendreis conmigo
que os pagare enfin no hacia mas que gastar y
lego que se le acabo el dinero ya iba bestido
con una brusa sucio y encontraba a sus
compañeros hombre comobas mira se ma
acabado el dinero ya hora no tengo si me
quieres dejar un duro noteconozco llegaba otro
compañero mira seme acabado el dinero si me
quieres dejar un duro noteconozco y no
encontraba nadie que le dejase y tubo que
marchar y lego en su pueblo sucio flaco pico
en supuer abemariapurisima y bajo su padre y
bi quera su hijo y se le arrodillo a los pies y le
dijo que se repentia delo que habia echo le dijo
y se a labarse a cabar sin comer y el padre le
izo unsermon. Cuando hemos salido dela
escuela los conto todos y estabamos 51 y
cuando nos hemos ido a casa hemos comido
nos hemos estudiado las lecciones y luego nos
hemos ido a trabajar y luego handicho basta a
Maria Sole le pregunto que es doctrina castellana y tambien nos pregunto un poco de estoria
sagrada y luego hemos salido y los conto y
estabamos 52 y por la noche hecho el resumen
y me ido a la cama
La alumna Ramona Rubio
Dia 30
Hoy por la mañana cuando me levanto me lavo
y me peño y a limpiar casa y luego a esmorzar
i a las 8 a fui a la escuela con mi hermano y
aun no estaban y nos esperamos un rato y
cuando entramos luego el Sr Maestro nos ha
llamado a las niñas de costura y hemos ido a
leer y despues a cartar por que alos viernes
y a los sabados por la mañana nos toca y ya
mas tarde el Sr Maestro dijo vasta y a
escribir y cuando salimos me puse a la puer
a contarlos y estabamos 48 por la mañana
y por la tarde 49
Y a las 11 nos fuimos a casa y despues a comer
y a la 1 me fui a la escuela y no estaban y la
Señora nos izo devanar 2 madejas la una una
servidora y Rosa Carles Prats y la otra Amalia
Carles y Angela Escabros y despues a la
escuela a leer y luego a trabajar y al cavo de
un rato el Sr Maestro dijo vasta y nos fuimos
hacer dibujo y hemos hecho buen rato y
despues nos rapartieron las libretas y nos
fuimos pronto a casa y me puso hacer puntilla
un buen rato y luego amerendar y despues me
fui al huerto que habia mi madre y cuando
subimos me fue a buscar 2 cantaros de gua a
nuestro pozo y tro cantaro a la sisterna de cala
matirles y luego se izo de noche y me fui hacer
la cuenta de la libreta y despues a senar y luego
a descansar
La alumna Teresa Queraltó
306
Dia 31
Resumen del dia 1º de Octubre del 1916
Por la mañana cuando me le banto me fui a
hacer hierba y despues me fue a misa y des
pues a casa y des pues a coger figas a los
aubacs con la tia y des pues nos fuimos a cas
y a dinar y des pues arosario y a doctrina y des
pues a jugar con las otras niñas como yo y des
pues a la bespra me fue al huerto a coger
ansiam para comer y des pues a casa a cenar
y a sopar y despues hacer el resumen
La alumna Angela Escabrós
Dia 2º
Ayer por la mañana me levante y me fuiste a las
8 en punto a la Escuela y el Sr. Maestro nos dijo
que la caja de ahorros estaba en Tárrega y nos
hizo hacer la junta para haber la quin saldria
presiden y salió Rosa Carles Tomás y despues
Sagratari salió José Carles y cajera Maria Solé
etc. Y leemos escribimos y por la mañana
estabamos entre niños y niñas 45 y despues
salimos a las 11 en punto y por la tarde jugamos
y a la 1 en punto entramos y en la Escuela leemos
escribimos y hacemos cuentas y en la Escuela
por la tarde estabamos entre niños y niñas
estabamos 47
El alumno José Nadal
Dia 3
Ayer por la mañana fui a las 8 a la escuela y
bamos leer fuimos arequeo y despues
donamos las lecciones y bamos escribir y
bamos marchar y por la mañana eramos 48 Y
por la tarde a las 2 fui a lascuela y bay leer y
bamos escribir y bamos anar fercuentas y por
la tarde heremos 46
El alumno Ramón Balcells
Dia 4 de Octubre de 1916
Cuando me levanto almorze y me fui a la
escuela y entramos a las 8 en punto y por la
mañana estabamos 46 y cuando salimos de la
escuela por la mañana me fue a casa a comer
y otra bes a la escuela y entramos a la 1 y
despues de escribir y resolver poblemas * izo
venir la junta y cuando salimos de la escuela
me fui a casa a merendar y me fui a ver como
hacian la cisterna y me fui a casa y luego a
cenar
El alumno Juan Queraltó
Dia 5º
Hoy en la mañana me he levantado a las seis
enpunto me he lavado manos i cara y me he
penado eido a la escuela eramos 46 hacia un
buen sol y por la tarde tambien hacia sol y
eleido un poco eido acoger al mendras
La alumna Amalia Carles
Resumen del dia 6 de octubre de el año 1916
Hoy me he lebantado a las cinco y hay
esmorzado y luego me hay ido a la escuela y
el Señor Maestro nos a explicado lo que hemos
escrito y estamos 48 y despues hay salido y hay
comido y hay ido a la escuela y estamos 46 y
cuando hay bajado hay escrito el resumen y hay
echo la cuenta hoy echo Sol
El alumno
Juan Anglarill
Dia 7 de octubre de año 1916
Me he levantado y hacer la cuenta y despues a
la escuela y por la mañana estamos en la
escuela 32 y por la tarde estamos 41 y salir de
la escuela enado a cojes ubas en ballenas y
despues a casa por la noche
El alumno Ramón Balcells
Dia 8 deobtubre de 1916
Ayer por la mañana es ta mos en la escuela 34
y por la tarde 44 y cuando sali de laescuela fui
abus car palla y des pues adinar y ala 1 en
punto por la tarde entra mos Encuela y cuando
salimos de la Escuela y fue hacer la cuita y
des pues a jugar
El alumno Marcelino Queralto
Resumen del dia 11 de odtubre de 1916
Ayer por la mañana eramos 42 y por la tarde
eramos 43 y despues por la tarde me fue ajugar
y despues por la noche me fue hacer la cuenta
y despues vai sopar y despues por la mañana
ma labo la cara y las manos y despues por la
mañana y por la tarde vai piar y despues vai
escribir y despues vai anar ha secar paja y
despues me fue por la tarde alsar un drapo y
despues por la mañana ala escuela
El Aluno José Queralto
Dia 10 de octubre de 1916
Ayer por la mañana cuando me ha labantado
me lavo la cara y las manos y despues me en
la escuela y estavamos 42 y por la tarde me
fue en la escuela y estavamos 44 y el Sr
Maestro nos dijo en doctrina y en estoria sagrada y pregunto en el primero ladoctrina y el
Marcelino Queralti No se savia señar y nos dijo
que dios esustoria que hizo el mundo en seis
dias y el dia que hacia 7 descanso
Antoni Planell
Dia 12 de octubre de 1916
Ayer porlamañana el Sr Maestro ne esplica de
la familia de gesus que San Jose y
Lamarededeu y el ijo de dios cuando anaven
abalem y agipte en lasomereta de Jose y van
trovar unsem brador que era muy rrico y livan
preguntar que asia y livanrrespondre sem
brorocs y sal ta de cavall lo petit y va desir rrocs
cullireu y des puesvantrovar unatre que
sembraba y livan preguntar que feu aquí y
vadesir que sembraba un poco de blat que tenie
y vasal tar lo petit y va de sir vlat cullireu y van
cullirvlat y el otro rrocs
Teresa Tomás
Resumen del dia 3 de Octubre del año 1916
Ayer por la mañana me habia levantado en la
vama y me habia lavado la cara y las manos y
despues habia estudiado las lecciones y
despues habia esmorzado y despues habia ido
a misa y cuando salimos de misa habia jugado
un rato por la calle y despues habia merendado
y despues habia ido a hacer midiada y despues
habia ido a rosario y a doctrina y cuando
salimos de doctrina habia ido a coger aglans y
despues habia ido a merendar y despues habia
ido a la caseta y habia bailado y despues me
habia ido a estudiar las lecciones por la tarde y
habia leido un poquito y despues luego se ba
hacer de noche y habia merendado y despues
habia ido en la cama y cuando me he levantado
en la cama habia ido a buscar uvas en el campo
El alumno Ramón Cardona
Dia 13 de octubre de 1916
Ayer por la mañana eramos al mati 44 niños por
la noche en la tarde en laescuela 43 niños benio
el Señor Cura en elcolegjio mosadicho qui mos
acriat dios mos acriat para conesamos ya marlo
parcimpre enaltra parcinmarce esfetres creans
enlodit polse de la madreta gesotrito bamuri en
una creu perasalbarnos
Francisco Morera
Dia 14 de ostubre de 1916
Por la mañana estamos en la escuela 49 niños
y por la tarde estamos 48 niños
Zoilo Vilaró
Dictado del dia 14 utubre de 1916
Por la mañana jugamos por la tarde tambien y
todos dia jugamos mucho
Francisco Queraltó
Resumen del dia 23 de octubre
Este dia por la mañana estabamos en la escuela
39 alumnos y el Sr Maestro nos dijo que Fraklin
era de padres muy pobres pero el era muy aplido
y un dia se fue a pedir limosna hizo dos reales y
con ellos se compro un libro y por las noches
cuando los demas de su casa estaban todos a
dormir el se levantaba y como en su casa no
tenian luz se iba a una ventana que tenia frente
a un farol para estudiar y fue despues el que invento el pararayos haciendose despues rico. Y
tambien nos dijo de un hombre de Zaragoza que
siempre habia estado pobre y cuando se caso
ahorró su mujer una peseta que se fue con ella a
comprar ensaladas y le dieron 50 y ella las vendio
a 5 centimos cada una y al cabo de la semana
habian ahorrado 3 duros y asi fueron ahorrando
y hoy es Banquero de Zaragoza y por la tarde
estabamos 41 y nos explicó algo de Geografia y
Historia de España
La alumna Maria Solé
Resumen del dia 24 de octubre
Hoy por la mañana hacia un poco de aire y
fuimos a la escuela y entramos a las ocho en
punto y estabamos 47 alumnos y por la tarde
tambien estabamos 47 igual que por la mañana
y fuimos a coger aceitunas
La alumna Rosa Carles
Resum del dia 26 de octubre
(1916)
Este dia por la mañana no han hecho Escuela
y por latarde tan poco no hicieron clase y me
he levantado a doscuartos de siete y me fue
hacer ierba y despues me fui a casa y me peiño
la madre y despues me he puesto hacer
ganchillo y por la tarde me fue en el huerto
acoger rramolacha y me subiyo
La alumna Rosa Carles
Resumen del dia 27 de octubre
Este dia por la mañana ha hecho sol y hemos
leido y escrito y han bajado tres niñas de la
Atmella y las de costura despues de leer han
ido a trabajar y estabamos 51 y por la tarde
307
tambien izo sol y Maria Solé nos a puesto una
cuenta y Rosa Carles Prats otra y en la escuela
estabamos 52 y escrivimos y leimos y despues
salimos a jugar un rato y por la mañana tambien
y Antoni Farre tenia un trompo y el Sr Maestro lo
queria hacer bailar encima de la mano y no podia y le pregunto a Antonio Farre cuando selo
compro y Antonio Farre dijo que se la compro
domingo en Verdu y el Sr Maestro le pregunto
cuanto costaba y Antonio Farre le dijo que le costo
0’15 pts. Y por la tarde Jose Nadal tenia otro y el
Sr Maestro tambien la queria hacer bailar encima la mano y la izo bailar y a Antonio Farre el Sr
Maestro le dijo que aquellas 0’15 pts mas valia
que las hubiera puesto en la caja de ahorros y el
dijo que si y por la mañana el Sr Maestro con
una losa hacia aplanar el varro la cojia y la tiraba
encima y por la tarde los niños ponian piedras en
un sitio que havia agua y despues echaron tierra
porque el Sr Maestro lo dijo y por la mañana Maria
Balcells y una servidora jugabamos a sauvia y
por la tarde tambien y jugo un poco Rosa Nadal
y cayo y despues no querió jugar y se fue a mirar
como ponian piedras y tierra en a quel sitio donde
havia agua y Maria Balcells siempre se ponia
detrás de Antoni Farre para que no la tocase de
parar y Antonio Farre siempre se marchava y
hacia bailar el trompo y Maria Balcells no la dejava
hacer bailar y le detenia el brazo y no podia hacer
bailar el trompo
La alumna Dolores Solé
Resumen del dia 29 de octubre
Hoy por la mañana cuando me he levantado me
hecho la cuenta y al cabo de 2 horas me ido a
la Escuela veremos estudiar y luego el Sr
Maestro ba decir a leer las niñas de y nos fuimos
a leer y luego a trabajar cuando salimos los conto todos y estabamos 55 cuando llego a casa
me estudio las lecciones y luego a comer y a la
una en punto me puse a la escuela y luego el Sr
Maestro nos llamo a las niñas de costura y nos
fuimos a trabajar y luego a dibujar cuando
salimos los conto todos y estabamos 56 cuando
llego a casa me rento y me fui a lera
La alumna Ramona Rubio
Text escrit
per Joan Anglarill
(04-11-16)
Dia 30
Cuando me levanto me lavo y me peño y luego
a misa y cuando salimos me fui a gugar a la
calle de cal targa y a las 12 a comer y despues
nos fuimos al rosario y a doctrina y cuando
salimos nos fuimos a merendar y luego a gugar
a la era de casa la matirles y luego sehizo de
noche y a cenar
La alumna Teresa Queraltó
Dia 1
(novembre 1616)
Ayer por la mañana me lebanto y me peinaron
y he hecho feina y despues izo la cuenta y
despues me fue a la Escuela y despues cuando
salimos de la Escuela me fui a casa y a la 1 de
la tarde me fue otra vez a la Escuela y el Sr
Maestro no pudo hacer las libretas y no nos
las donó porque no las pudo hacer y mañana
ya nos las dara y por la mañan eramos 55 y
por la tarde 54 alumnos y
Laamuna Angela Escabrós
Dia 2
Ayer por la mañana hacia un poco de Sol y a la
escuela eramos 42 y por la tarde estaba nublo y
a la escuela eramos38 y cuando salimos
marchabamos en casa y no hacia Sol
El alumno Antonio Farre
Dia 3
Ayer por la mañana fue a misa despues a
grañena y despues ajugra y bay anar avomer y
por la tarde a Masdebondia y fui arosario y ban
decir 3 rosarios y fue ajugar y por la bespa
bamos decir los 3 rosarios y bamos sopar y
ban fer la Castañada
El alumno Ramón Balcells
Dia 4 de setiembre de 1916
Cuando me levanto almorse y me fue a coger
aglanes y cojimos 7 saquitos y una cesta ya
comer y la madre y la Teresa se marcharon a
casa y un servidor me quedo a pltar ordi
merendar y luego se izo de noche y me a casa
a cenar
El alumno Juan Queraltó
Dia 5
Hoy en la mañana me he levantado a las seis
en punto me he labado manos y cara y me he
peñado he esmorzado y eido a la Escuela hemos leido y escrito hemos ido acostura hoy en
la Escuela eramos 56 y por la tarde tambien
eido a la Escuela hemos dado las lecciones y
hemos ido a costura y han escrito los niños y
niñas que no ban a costura y en la Escuela
eramos 57 y el Sr Maestro nos a esplicado de
historia de España y nos adicho que el primer
pueblo de España que era iberos y ceutas que
no habia nada mas que piedras y tierra y
labravan con dos palos
La alumna Amalia Carles
Resumen del dia 4 de noviembre de el año 1916
Hoy por la mañana me he lebantado a dos
cuartos de cinco y me he labado la cara y las
manos y me hay ido a misa y cuando hay bajado
hay esmorzado y me hay ido a la escuela y
estamos 50 y despues hay comido y me hay ido
otra vez a la escuela y estamos 54 hoy eho Sol
El alumno Juan Anglarill
Dia 5 de Novimbre de año 1916
Me le batado y estudiado y echo la cuenta despues
enado a misa y a rosario y dotrina y despues ayuadar
y echo sal y tierra y despues a judar un rato por las
eras y por la bespa juamos en fan y despues en
casa y comer y adormir y despues y daca guamos
y despues y casa y
El aluno Ramón Balcells
308
Resumen del dia 7 de Noviembre de 1916
Hoy por la mañana habia levantado en la cama
y me habia lavado la cara y las manos y
despues habia ido a misa y cuando sali de misa
habia esmorzado y despues habia ido en la
escuela y en la escuela habia 55 y por la tarde
tambien habia 55 y por la tarde tambien fui a la
escuela y tambien habia estudiado y despues
habia escrito y despues habia ido aresolver
poblemas y despues salimos y habia ido a casa
y habia estudiar un ratito y despues habian
merendado y despues me habia ido a jugar un
rato por la calle y habia un paraiguero que los
paraiguas que se rompian los apariaba y nosotros
tambien tenemos uno que estaba rompido y lo
ban a pariar y hacia mucho viento por la calles y
despues habia soñado mi hermanita que estaba
mucho enferma y despues me habia ido a dormir y habia soñado mucho
El alumno Ramón CardonaResumen del dia
8 de Noviembre 1916
Por la mañana eramos y porla tarde 53 por la
mañana me fue amisa y despues cuando sali
de misa me fue amorzar y despues me fue ala
escuela y despues por la mañana me fue ala
escuela y despues porla me labo cara y las
manos y des por la tarde cuando sali dela
escuela me fue asecar paja y despues me fue
ajugar
El alumno José Queraltó
Dia 9
Ayer en la escuela estamos porla mañana 57 y
por la tarde 55 y todo el dia asi buen sol y un
poco debiento y cuando emos salido de la
escuela por la mañana quemos salido ajugar
jugamos afeitar y cuando emos salido dela
escuela meydo acomer y alas dos emos ydo
ala escuela
Elalumno Marcelino Queraltó
Dia 9 de Noviembre de 1916
Ayer por la manana melabo la cara y las manos
y despues me fue a la escuela y hacemos el
tonel y estabamos 54 y por la tarde no hazian
escuela y me fui a secar paja y escuraron la
corralina de los zerdos y despues me fue a
secar ensiam y despuesmai a desir rosario y
hacia biento
Antonio Planell
Dia 10 de Noviembre de 1916
Hoy el Sr Maestro nos ahecho una esplicasion
de derecho que los hijos an de rrespectar alos
padres y ala madre y los padres alos hijos de
pequenos asta que siengrandres y tambien los
hijos 6 años as ta 12 an deanar ala Escuela y
tambien a dicho que siun pasa por un camino
veu presios y los va acular fapecat y se rrompa
unvestido de unotra aremal echo y a Hoy por
lamañana es tavamos en clase 58 y por latarde
56
Teresa Tomás
Dictado del 12 de octubre de 1916 por la mañana
55 y por latarde 55 hay judo mucho y tambien con
me levantado hacer loresumen y por latarde jugamos
mucho con salimos de laescuela
Francisco Queraltó
Dia 18 de otubre de 1916
Hoy pro la mañana meale vantado de la cama
y me puso haescombra y des pues meido a
la Escuela y en la Escuela heramos 52 y el
El Sr. Maestro nos sesplico muchas cosas y
no mecuerdo pero aquello quehecho leer ha
Jose Nadal sique merecuerdo unpoco dicen
que una niña notenia padre y sele murio y
aquella niña hera la mayor y tenia 4 hermanos
y aquellos los mantenia y siempre cosia y
tanto coser le y sieron mal los agos y la pro
taron al sospital y alli a hi medicos cosas ay
aquella nina de tan buena quera 4560 Duros
produena y despues a Juan Queraltó tambien
dia le ido de unpostro sillo que un gras tro
tenia muchas horrogas y el nasadia nileer
niescribi y dise a unos otros quesadian mucho
lesdijo ceras ares una Escuela qui al cani
yaquellos he soñaron aleier iescribi y pro la
trade heramos 56 y al primer grado nos y ciere
escribi la Doctrina qustia y una serdibora la
modestri a dibitui y cuandosalia de la Escuela
mepuso asecribi y en toda la tradeno anedia
modibo decasa aescribi
La alumna Maria Balcells
Dia 17 de Noviemvre de 1916
Por la mañana estavenubol La hora tiene 60
minutos y La hora tiene 4 cuartos por la
mañana estamos 55 henel Colegio por latarde
losmismos esta mañana ha suvido el Señor
Cura y mosazer Rasar el Sato Rosario y mos y
mossa dicho que que el Domingo proximo que
abie de Rasar el Santo Rosario el Juan Caralto
Nobiembre 19 que baiana ha misa y que bai ana
harosario y que jugamos forsa en la mañana y
en la tarde y que yque me ban dona cumfit y que
en el ball nosem patamos por riure y que
teniemos una niña peceña ca dan gugamos y
que ba ploure una bonas toneta y que baneba y
que jugamos ha casetas enuna casa
Pilar Aramar
Dia 21 de Voviembre año 1916
Porla mañana 54 y porlatarde 53 que bute mus
badi que con niran los aus barato que le fesan
auracado que ficarian unabuna polla que bute
badi que digui sedias que auriem coill que
Maselino badi que nofari dequi simenur siguiere
y sera que bute badi que farie tor nabi aquella
miquela diunga que no podrie tornabi sense
ficarbi nipol bao ni tita y bute vadi un raim.
Rosa Roig
Resumen del dia 21
Ayer por la mañana fuimos a las nueve a la
escuela y estabamos 53 niños y nos hizieron
dictar el programa y por la tarde estabamos 51
y despues de escribir fuimos hacer problemas
y cambiaron algunos niños a dividir y a
problemas y todo el dia hizo sol y tambien frio
La alumna Maria Solé
Dia 22
(novembre 1916)
Hoy por la mañana hacia sol y hemos ido a la
Escuela a las 9 de la mañana y despues hemos leido y hemos ido a costura y a Ramona
Rubio le han dado una nell y a las otras no les
astabien y despues hemos escrito y estabamos
309
58 y por la tarde el Sr Maestro nos ha hecho
una esplicación de los arboles que los arboles
tienen raises y suino teniesen raises semoririan
y la raiz tiene tallo y ojas y frutos y el arblol sin
eso semoriria y el arbol tiene que tener agua y
lus y calor y el que no tiene lus y calor se hace
blanco y por la tarde estabamos 54
La amuno Rosa Carles
Resumen del dia 23
Hoy por la mañana hemos ido a la escuela a
las 9 de la mañana y estabamos 54 y la de
costura han ido a leer y solo a leido mi hermana
y las otras que son Rosa Carles Tomas Ramona
Rubio Teresa Queralto Angela Escabrós Amalia
Carles Teresa Tomas Pilar Axamara Pilar Roch
Rosa Roch Concepción Carles Dolores
Domenech y Filomena Bergada Han escrito en
el encerado y despues de escribir al encerado
se han ido ha trabajar y despues cuando han
sido a trabajar las de costura hemos ido a leer
nosatras y despues hemos salido a jugar un
rato y despues han leido los pequeños y
despues el Sr Maestro ha dicho vasta y han
subido las de costura y hemos hecho dibujo y
los que no tenian hecha la ballesta la han hecho
y por la tarde no han hecho clase y una servidora me e ido ha hacer hierva y todo el dia ha
hecho sol y por el pueblo hacia mucho bueno
pero por los camposhaca frio porque por la
mañana hieló y por la tarde en la sombra aun
estaba hielado
La alumna Dolores Solé
Resumen del dia 24
Hoy por la manana cuando me he levantado
me ido al huerto y cuando subi echo la feina y
luego armorzar y enseguida a la escuela y
estabamos 55 cuando salimos me estudio las
lecciones y a las 2 empunto me fue a la escuela
y estabamos 56 cuando salimos me fui a lera
La alumna Ramona Rubio
Dia 25
Este dia por la mañana estabamos 57 y
alumnos y por la tarde los mismos y cuando
llegamos ala escuela y luego nos fuimos a
leer y despues a costura a cortar y cuando
salimos me fui a casa a comer y a las 2 en
punto nos fuimos con mi hermano Juan a la
escuela y el Sr Maestro dijo a dibujo y los que
no hayan ter minado la ballesta que la
terminan y los otros hacer el dibujo y a las 4
salimos y me fue a casa y fui a buscar un
cantaro de agua a nuestro pozo y luego se
hizo de noche y a cenar
La alumna Teresa Queraltó
Dia 26
Ayer por la mañana cuando me lebanto me fue
a misa con la tia y Juan Queraltó dijo el rosario
y lo dijo muy bien y despues a casa y despues
arosario y porla tarde lo dijo el Sr Cura y
despues adoctrina y el Sr Cura dijo que habia
que dado muy contento de las niñas y de los
niños no que a hecho arodillar a 3 o 4 niños y
otrodia osdare una cosa si os portais bien como
hoy y despues agugar y se hizo tarde y nos
fuimos a casa a comer y a soñar
La alumna Angela Escabrós
310
Dia 27
(novembre 1916)
Ayer por la mañana me levanté y almorzé y
despues cuando entrabamos a la Escuela
tambien entre yo y en la escuela leemos
escribimos y nos hizo leer todos los que tenian
la Europa y yo pasé delante de todos menos
de Maria Solé y por la mañana en la escuela
estábamos 56 y despues saliamos y me fui a
comer y por la tarde leemos escribimos y
hacemos cuentas
El alumno José Nadal
Dia 28
Ayer por la mañana eramos 48 y por la la tarde
en la escuela estabamos 58 y el Sr Maestro
nos dijo que un dia dariamos lecciones y otro
dia programa y estaba nublo y no iso Sol en
todo el dia
La alumno Antonio Farré
Dia 29
Ayer por la mañana estaba nublo y a las 9 fui a la
escuela y bamos leer y bamos dar las lecciones
el tercer grado Segundo grado bandar lo programa y bamos escribir al programa y por la mañana
heramos 54 Y por la tarde bamos leer y bamos
donar el programa y bamos escribir y por la tarde
heramos 53
El aluno Ramon Balcells
Dia 30 de noviembre de 1916
Ayer por la noche llovió de las 12 de lanoche
hasta las 3 de la maña y cuando me he levantdo
he almorzado y pronto a la escuela y entramos
a las nueve en punto y hemos leido y adivujar
y hemos divugado una Palanca y los he contado
todos. Y por la mañana estabamos 45 y luego
a comer y despues de comer jugo con
Marcelino Queraltó a mavarullas y despues me
fue sal solans a buscar 2 aces de brosta para
las cabras y cuando vino me fue a buscar 2
sacas de paja y luego se hizo de noche y me
fui acasa a cenar y luego a soñar
El alumno Jua Queraltó
Dia 1º
Hoy en la mañana eido a la escuela hemos leido
y escrito hemos ido acostura hoy en la mañana
en la escuela eramos 57 y por la tarde tambien
eido a la escuela hemos leido y escrito hoy en
la mañana llobia y por la tarde tambien llobia
habia la boyra hoy por la tarde en la escuela
eramos 52
La alumna Amalia Carles
Resumen del dia 11 de Diciembre del 1916
Hoy me he lebatado a las cinco y me hay ido a
misa y cuando hay bajado hay hermorzado y
me hay estudiado un poco las lecciones y me
hay ido a la escuela y estamos 56 y por la tarde
54 y cuando bay salir llovia y los niños de
Masdebondia tenieron que marcharse y llovi
mucho y por la noche tanbien
El alumno Juan Anglarill
Dia 12
(desembre 1916)
El Sr. Maestro nos dijo si las pantas sin las ojas
si vivirian y dijo queno podrian vivir porque no
respirarian que respiran por las ojas y nos dijo
la rais donde asia la rais y dijemos asia ariba y
el tallo asia ariba esto lo dijo el Sr Maestro por
la tarde Enla escuela Ayer por la mañana
estamos en laescuela 47 y por la tarde 47 por
la tarde y todo el dia asiso y biento y frio
Elalumno Marcelino Queraltó
Dia 13
Ayer por la mañana no me fue ala escuela
porque hacia de manobrero y despues me
hacia traer simen y despues y despues arina y
despues me fue amorzar y despues atrabajar
y despues me hacia traer aguar y despues me
hacia pasar arina
El aluno José Queraltó
Dia 14
Hoy por la tarde el señor maestro nos asplicado
de la manera que nosotros nos movemos y nos
adicho por medio de los musclos y tambien nos
decia por donde comemos y le decimos por la
boca por donde respirais por las narices como
sentiis por las orejas por donde veis por los
hojos y por donde pasa lo que nos comemos y
nos decia por la boca por la faringe y organo y
que el alimento que nos comemos cuando está
en la boca nos decia que se forma como un
bolo y aquello sellama bolo alimenticio y
despues nos esplicó un poco de Istoria Sagrada y nos deci los hijos que tenia Abraam que
fueron dos el primero se llamaba Saul y el
segundo Jacob y que Saul era el ereu y era
muy cazador y un dia llegó de cazar casado y
afetigado y vi su hermano Jacob que se comia
un plato de lantejas y le dijo si me das este
plato de lantejas te doy el derecho de
primigenitura y su hermano le dijo ya está
entreganle el plato de lantejas que se comia, y
despues Jacob se vistió de pieles porque su
hermano era muy peludo y se fuy en su padre
porque le diese la vendición de los derechos y
su padre le decia si tu no Saul y el hijo le decia
si hombre si queriendo imitar la voz de Saul le
dijo que me toque ya lo vera y como su padre
ya era biejecito ya no veia y le hecho la
vendición y despues supo que era Jacob y
luego a Jacob le toco de marcharse porque
habia engañado a su padre y se fue en Hacap
muy lejos donde tenia un tio y por el camino
encontró un angel y se pusieron a reñir y Jacob
venció al angel queriendo decir que el venceria al demonio y despues se casó Elia pero se
habia de casar con Raquel y cuando se iba a
casarse con Raquel su padre le quitó Raquel
de su lado y puso Elia y el bien creido que se
casava con Raquel y se casó con Elia y
despues se casó con Raquel, esdecir tenia dos
mujeres y despues se marcharon otra vez en
la casa de su padre que Dios le habia dicho y
que su hermano no le deria nada y alli vivieron
toda la vida
El alumno José Carles
por la mana 47 y me fue tambien a la escuela
y por la tarde heran 48 y tambien me fue ajugar
y adimnos y despues a la escuela y asalir y
por la mañana an sor tit ha recreo y damos la
Leccion por la mañana
Francisco Queralto El alumno
Dia 20 de disiembre de 1916
Ayer porlatarde el Sr Maestro nos dije una
esplicasion de Aritmetica que lugar ocupa las
unidades las unidades y tamviennosva aser le
eruna cantidad y tamviennos vadesir para que
sirven las comas a la numerasion las comas a
la numerasion sirvenpermil y un uno per millon
y undos per billon y untres per trillon y un cuatre
per cuatrillon y un sinco per quillon y tamvien
por la tarde ala es cuela estamos 70 y por la
manana 51
Teresa Tomás
Dia 24 de disiembre de 1916
Hayer por la mañana mealebantado de la cama
y despues mepuso aescombra y despues
mehesido ha buscra paja y cuando baje de
buscra paja me pusieron apeiname y despues
mehelabado la cara y las manos y despues
mefue ala Escuela en la escuela el Sr Maestro
nos asido leer y es cribi una cuenta y era mos
48 y cuando salimos pro la mañana y me ydo
cala padrina y despues mepuso mepuso a
comer y otravez ala Escuela y me puso a labar
la cara y me fue ala Escuela enla Escuela prola
Text escrit
per Josep Carles
(14-12-16)
Dia 18 de noviembre de 1916
Por lamañana estamos 48 y bajo el señor cura
noshizo decir el rosario y por latarde estamos
46 y bamos hacer devujo
El alumno Zoilo Vilaro
Dia 18 diciembre de 1906
Por la mañana me fue ha la escuela y heran
311
trade heramos 43 y cuando salimos de la
Escuela nomemobia de casa
La alumna Maria Balcells
Dia 16 de Febrero de 1917
Ayer por la mañana estabamos 40 a la escuela
y el Sr Maestro nos explicó una lección de Geografia y también ha bajado el Sr Cura
apreguntarnos la Doctrina y toda la mañana estubo nublo y antes de entrar en la escuela llovio
y por la estabamos 43 y el Sr Maestro nos dijo
de la manera que teniamos de poner las cuentas
a la libreta
La alumna Maria Solé
Dia 18
Hoy por la mañana hacia buen sol y por la tarde
tambien y he sido a misa y por la tarde al rosario
y he sido a jugar y he estudiado
La alumna Rosa Carles
Dia 19
Este dia por la mañana no han hecho Escuela
y hacia sol y hemos ido a coger eceitunas y pr
la tarde tambien cojemos aceitunas y tambien
vaja el agua de la fuente la Arnella y llego al
regir y hacieron una sicla para pasar al agua
La alumna Rosa Carles
Resumen del dia 20 de febrero
El dia 20 no huvo clas por ser carnabal y todo el
dia ha hecho sol y se han disfrazado Juan
Queraltó y Ramon Balcells Farre por la mañana
y por la tarde se disfrazaron Juan Queraltó
Ramon Balcells Farre José Cera Francisco Cera
y Juan Anglarill y pasaron a recoger huevos y
Ramon Cardona llevava la cesta hicieron media
docena de huevos y José Anglarill llevava el
cordión
La alumna Dolores Solé
Resumen del dia 21 de febrero
Este dia por la mañana hizo unpoco de Sol Y
cuando me levanto me lavo y me peño y me fui a
estudiar un rato y hacer puntilla y a las 12 a comer
y despues otra vez hacer puntilla porque no
hacian clase
La alumna Teresa Queraltó
Dia 22
Ayer el Sr Maestro por la mañana nos explicó
que César y Pompeyo tuvieron guerras y despues
hicieron la paz y es cuando nació Nuestro Señor
Jesucristo y que hace 1917 años y después por
la mañana estábamos en la escuela 42 y
después leemos y salimos a recreo y después
escribimos y también hicimos cuentas en el
cuaderno que nos dio el Sr Maestro por la tarde en
la escuela estábamos 44
El alumno José Nadal
Dia 24 de Febrero de 1917
Cuando me levanto almorse y me fui a Misa y
cuando salio de Misa me fue a la escuela y
cuando salimos de la por la mañana me fue a
casa a comer y despues de comer me fue a jugar y luego a la escuela y entramos a las 2 en
punto Y cuando salimos de la escuela por la tarde
los conte y estabamos 39 Y por la mañana 40
El alumno Juan Queralto
312
Resumen del dia 24 de febrero de el año 1917
Hoy por la mañana cuando me hay levantado
me hay labado la cara y las manos y despues
hay esmorzado y luego me hay ido a la escuela
y cuando hay bajado me hay ido a la era a sacar una saca de paja y despues hay dinado y
me bay hir a la escuela y por la mañana estamos
44 y por la tarde 40 y cuando bajo me bay ir a
hacer un cabas de ierba y hay hecho Sol
El alumno Juan Anglarill
Dia 25 de Febrero del año de 1917
Me le banto y fue a misa y al salir de a misa y fue
en casa a mosar y despues a jugar y tambien
hacia Sol y despues un pocito de viento y despues
a comer y despues a juar un rato una estona a
estudidar y despues a juar y despues cuando se
fue de bespa a sopar y despues a dormir
Ramon Balcells Niuvo
Resumen del dia 27 de Febrero del año 1917
Ayer por la mañana habia ido a la escuela y
habia estudiado y habia donado las lecciones y
despues habia escrito el resumen y despues
cuando salimos de la escuela por la mañana de
chicos habia 50 y por la tarde habia 49 y por la
tarde tambien habia ido en la escuela y tambien
habia estudiado y tambien habia escrito y
tambien fui a donar las lecciones y cuando
salimos de la escuela habia ido a buscar una
saca de palla y despues tambien me fui a jugar
alos patacones y despues tambien me fui a estudiar las lecciones un rato
El alumno Ramón Cardona
Dia 28
Hoy por la mañana eido a la escuela hemos hido
y escrito y hemos ido acostura el Sr Maestro
allamado al segundo grado hoy en la escuela
eramos 47 y por la tarde hemos dado las
lecciones y hemos ido acostura y los otros niños
y niñas han leido y escrito y despues hemos
hecho cuentas en la libreta grande y el Sr Maestro
acastigado a Antonia Morera y a Filomena Bergada y hoy en la escuela eramos 47 niños y niñas
La alumna Amalia Carles
Ayer estamos en la Escuela 45 por la mañana y por
la tarde 57 y todo el dia hasi sol pero todo el dia un
poco de frio y fue a cerierba por latarde y Sisquet
Serra se rafrsacba al cazo decal graviel
Marcelino Queralto
Dia 2 de Marzo de 1917
Hoy el Sr Maestro nos haecho una esplicasions
de quimica y dehistoria natural Que es el agua.
El agua es una cosa buena para beber Que son
aguas potables medisinales. Aque lles que sirven
para curar las enfermedades Sonbuenas les agua
estacadas Les aguas estacadas nosonvuenes
por que pasanpor els caminos y hazen pudor
Abundan el agua en la naturaleza. Sique abunde
en tres partes de agua las dos de mitrogino ila
otra de acxigeno Que es arena la arena es uns
granitos de latierra Que son artilla Arsilla es una
cosa que serve el agua y por lamanana
estavamos 47 y por la tarde 49
Teresa Tomás
Dia 3
Hoy por la mañana me fui a la Escuela y cuando
entramos a la Escuela nos pusimos a leer y la
Sra. Alegandrina nos hizo escribir y despues nos
fuimos a trabajar las niñas de costura y el Sr
Maestro marcho a casa por que bajo el Sr Medico y por la mañana eramos 55 y por la tarde
eramos 54
La alumna Angela Escabrós
Dia 14
Ayer estabamos 52 en la escuela por la mañana
y por la tarde también y escribimos al dictado y
nos explicaron el programa al segundo y tercer
grado por la mañana hacia sol y por la tarde
estaba nublo y todo el dia hizo viento
Maria Solé
El Sr Maestro nos hyzo una esplicación de Doctrina Cristiana quina de les tres es bafemo la
segunda asoes lo yjo como sellama lo yjo de
Dios Jesucristo. En el cielo De todo vien En el
infernio es pateis de todo mal Que hyzo
Jesucristo para salbarnos Babuguer murir para
nosotros para salbarnos y murir clabado en una
crus Cuantos son los Mandamientos de la Santa fe cuatro Credo Padrenuestro los Mandamientos y los Sagramentos El Credo Recitarlo el
Padrenuestro padesernos y los Mandamientos
pedesirnos y los Sagramentos lo que de recibir
Hoy por la mañana oasia un poqui de sol y aher
porlamañana en la escuela heramos 28 niños
huer porla tarde en laescuela heramos por la
tarde 53 niños ya sia un poquito debiento
igotitas
Francisco Morera
Dia 15
Hoy en la Escuela y hemos leido y hemos sido a
costura y despues hemos escrito y eramos 55
alumnos y alumnas y hacia sol caliente y por la
tarde hacia viento y hemos dado lecciones y al
salir de la Escuela ha sido hacer hierba y heramos
55 alumnos y alumnas
La alumna Rosa Carles
Dictado del dia 8 de marzo de 1917
Por la mañana hestabam 54 y por la tarde 51
hi por la mañana jugamos y por la tarde tambien
y a la mañana cuando salimos de la Escuela
jugamos y cuando salimos de la Escuela
bayana ha dina
Francisco Queralto
Dia 9 de marzo de 1917
Ayer por la mañana melabo la cara y las manos
cuando me alavanto y esmorze y despues me
fue a escuela y despues nos preguntaron que
de los o hombres de los animales nos
distingimos con la palabra y hacia sol y en la
escuela estavamos 5 y despues mefue acomer
y por la tarde nos fueramos a la escuela y
despues leieramos y despues nos fueramos en
casa y cuando llego a casa mi padre me mando
que me fue a plegar un olivo
Antonio Planell
Dia 11 de Marzo año 1917
Por la mañana en la Escuela es tamos 54 por
la tarde es tamos 50 por la mañana hay nado a
misa y ay es tudiado y tamvien ay chugado por
la mañana ha hecho sol y por la tarde ay nado
ha doctrina por la tarde es tave nubol
Pilar Roig
Dia 12 de Marzo Año 1917
Por esta mañana ha via 50 y por latade 56 porla
mañana ay comensado unas cuijineras y la S
Legandrina nos explicado el programa Y por
latarda el S Maestro nos adicho que maña no
a vria clase
Pilar Axamara
Dia 13 de Marzo año 1917
Por la mañana haecho sol y por la tarde noaecho
sol y a sia mucho vento y ierefeso y tanvien hay
travagado mucho y tanve ay gugado y tanve hay
estudiado
Rosa Roig
Dia 16
Hoy por la mañana el Sr Maestro nos ha hecho una
explicación del programa el tercer grado y la Sra
Maestra tambien los ha hecho una explicación de
programa del segundo grado y estabamos 56 y por
la tarde tambien 56 y hacia sol
La alumna Rosa Carles
Resumen del dia 17 de marzo del año 1917
El dia 17 todo el dia hizo sol y por la mañana
hemos ido a la Escuela a las 9 y leimos Miamigo
el Arbol hicieron clase general y despues de leer
las de costura se fueron a trabajar y los otros a
estudiar las lecciones y salimos un rato a jugar y
dimos las lecciones y cuanso queriamos escribir
bajo el Sr Cura a preguntarnos Doctrina y por la
mañana estabamos 56 y por la tarde 57 y por la
leimos y hizimos dibujo y cuando salimos nos
fuimos a la doctrina
La alumna Dolores Solé
Resumen del dia 18 de marzo
Por la mañana cuando me he levantado me ido
a la iglesia cuando salimos es morzo ya las 9
nos varemos ir toda la junta a la escuela alli el Sr
Cura nos hizo cantar cuando salimos nos
varemos ir a come y por la tarde a rosario y a
dotrina y luego a gugar
La alumna Ramona Rubió
Resumen del dia 19 de marzo del año 1917
Cuando me levanto me lavo y me peño y nos
fuimos a Tarrega y este dia tambien hacia viento
y sol y cuando subimos ya era tarde y me fui a
guar un rato y luego se hizo de noche y a cenar
La alumna Teresa Queraltó
Dia 20 de marzo del año 1917
Ayer en la escuela estabamos 52 y por la tarde
51 y tambien hacia bastante fio y hacia Sol y por
la tarde cuando salimos hacia una marinada
bastante fria y por la tarde izistemos la cuentas y
salimos y el Sr Maestro nos explico la leccion 14
de Geografia
El alunno Antonio Farré
Dia 21 de marzo de 1914
Ayer por la mañana el Sr Maestro nos explicó
que es el trueno. El trueno es el ruido de donde
se chocan dos nubes contrarias Y después nos
explicó en HISTORIA de ESPAÑA quien predico
el cristianismo en ESPAÑA El apostol SANTIAGO
Y estábamos 54 por la mañana y 55 por la tarde
313
y leemos escribimos y hacemos cuentas. Y por
la mañana leemos escribimos y salimos a recreo y despues salimos y fui a comer Y ayer
matamos el cerdo
El alumno José Nadal
Dia 22
Arey por la mañana entramos en la Escuela a
las 9 y bamos leyer y bamos salir a recreo y
bamos escribir y bamos marchar y heramos 53
Y por la tarde entramos a las 2 y bamos leyer
en la Europa en el tercer grado y despues bamo
el tercer grado y despues bamos Mandar y
heramos 51
El alumno Ramón Balcells
Dia 23 de Marzo
Ayer por la mañana el Sr Maestro nos explic
lecciones de Derecho y cuando salimos de la
escuela por la mañana luego a comer y otra vez
a la escuela y entramos a las 2 en punto y
cuando salimos de la escuela por la tarde me
fui a sembrar patatas Y las nubes taparon el sol
El alumno Juan Queraltó
Resumen de el dia 25 de marzo de el año1917
Hoy por la mañana me he abentado a dos
cuartos de siete y despues hay esmorzado y
me hay labado la cara y las manos y luego me
hay ido a misa y cuando hay bajado hay dinado
y despues hay escrito y luego me hay ido a
rrosario y a Doctrina hay hecho Sol
El alumno Juan Anglarill
Dia 26
Hoy por la mañana cuando hemos llegado a la
Escuela el Sr Maestro nos ha dicho si sabiamos
cuando tenia que dar a Teresa Tomas le tenia
que dar al Sr Maestro 3’30 por y le daba 4
cuanto te tengo que dar y no lo hemos sabido
hacer y hmos estado 13 que no lo hemos
sabido y el Sr Maestro nos hadicho que
teniamos de escribir 300 bezes 13 niños en la
Escuela somos unos buros por no saber restar
3’30 por 4 y una serbidora me ha dicho mi tio
que no lo hiziera porque no tenia papel y por lo
menos tenia otra feina pero una serbidora lo
he hecho todas 300 vezes y por la mañana
heramos 54 y por la tarde 48
La alumna Angela Escabrós
Dia 26
Hoy por la mañana eido a la escuela hemos
leido las niñas de costura y despues los otros
niños y niñas que no ban a costura y tambien
hemos escrito y el Sr Maestro ha llamado al
tercer grado y nos ha esplicado de Fisica y la
Sra Alejandrina ha llamado al segundo grado y
les ha esplicado de Doctrina y Historia Sagrado
hoy en la escuela 50 niños y niñas y por la tarde
eramos 51 y hemos dado lecciones las niñas
de costura y despues hemos hecho cuentas
en la libreta pequeña
La alumna Amalia Carles
Dia 27 de Marzo de el año 1917
Me le bantado y hecho la cuenta y despues es
tudiado las leccion que no tocaban y por la
mañana estamos 49 y por la trade 49 y a salir
de la escuela por taba piedras a los paletas y
314
despues bino el caro y bai de na buscar o di y
despues a fena la mula a lo estape y a buscar odi
El alumne Ramon Balcells Niuvó
Aier por la mañana eramos 53 y por la tarde
eramos tambien 53 y despues vamos salir y
despues me fui a doctrina y despues me fue a
las nueve me fue a la escuela y despues
eramos a doctrina y me va donar un lliri de paz
y despues me fui a jugar apigues y despues
me fui a varenar y despues cuando era la noche
me fue a sopar y despues me fue adormir
despues por la mañana me labo la cara y las
manos y despues me fui a escribir y despues
me fue amarzar y despues me fue a la nueve a
la escuela y despues cuando vai salir me fue a
dinar y despues me fue a las 2 de la tarde y me
fue a la escuela
El alumno José Queraltó
Dia 1 de Abril de 1917
Por la mañana cuando me alabanto me labo la
cara y las manos y despues esmorzo y despues
y despues me fui a la Escuela y leieramos y
escribieramos y damos las lecciones y despues
mefue a zenar y despues me fue a la Escuela
y por la mañana hcia sol estabamos 54 y por la
tarde estabamos 53 y despues dibujaramos y
despues mefui a casa y despues merendamos
y despues me fue a leer un rato
Antonio Planell
Resumen del dia 2 de Abril de 1917
Ayer por la mañana fue el dia que empezamos
a entrar en la escuela a las 8 y el Sr Maestro
nos explico la lección 2ª y 3ª de Zoologia y nos
dijo que citasemos algun insecto dañino y hemos dicho la filosera y nos dijo por que se
injertan las cepas y se injertan porque se planta cepas americanas y a la raiz americana no
ataca la filoxera solo se le come las hojas y
muere y a las del pais se le pone a la raiz y lo
mata y plantan raiz americana y la injertan del
pais a fin de matar la filoxera. Estabamos por
la mañana 49 hizo muy buen dia y por la tarde
49 y salimos a las cinco
Maria Solé
Dia 3 de Abril de 1917
Hoy en la Escuela estavamos 46 porlamañana
y por la tarde 49 y lo Sr Maestro vadesir que
viamos de ha ser unrasumen dada dia todos
los de la Escuela estes vagacsiones y vay leer
y escribir mucho y estudiar
Teresa Tomás
Dia 11
Hoy por la mañana he sido a la Escuela a las
ocho y me he lavado manos y cara y hemos
leido Manuscrito y despues a escribir y eramos
49 alumnos y alumnas y por la tarde entramos
a las dos y damos la leccion las de costura y
despues hacer cuentas y tanbien eramos 49
alumnos y alumnas y hacia buen sol y todo un
rato por la mañana hemos sido a costura
La alumna Rosa Carles
Dia 12
Hoy por la mañana el Sr Maestro nos ha hecho
una esplicación al tercer grado y estabamos
50 y por la tarde alla a las cuatro de la tarde
vinieron la Sr Maestra de Grañena y las chicas
de su Escuela y tambien un chico y tanbien
mis primas y han ido a la Iglesia y despues
han bajado a la Escuela con la Junta y el Sr
Maestro les hizo ir a su casa y les enseñó la
bandera que nos ha hecho D José Balsells y
dijeron que era m,uy maja y despues nos
fuimos al Cementerio todos los chicos y chicas
a la Escuela y dijeron que era muy majo y
despues nos fuimos a compañarlos asta al fin
del pueblo y nos dispidimos con las primas y
despues marcharon hacia Grañeña ellos y
nosotros hacia a la Escuela y cuando lligamos
a la Escuela marchamos hacia casa y
estabamos 49
La alumna Rosa Carles
Dia 13
Este dia no ha hecho sol en todo el dia y todo
el dia ha habido la niebla y por la mañana ha
hecho gotas y hemos hido a la escuela a las 8
y estabamos 47 alumnos y hemos leido Mi
amigo el arbol y hemos hecho clase general y
despues de leer las de costura se fueron a
trabajar y despues hemos salido un rato a recreo y despues hemos dado y luego hemos
hido a escribir y despues bajó el Sr Cura y nos
hizo cantar el himno a la Mutualidad y por la
tarde fuimos a las 2 a la Escuela y estabamos
49 y las de costura fueron a dar la leccion y
despues a trabajar y los otros pasemos lo que
teniamos retrasado a la libreta grande
La alumna Dolores Solé
Resumen del dia 14 de abril del año1917
Por la mañana cuando me he levantado llovia
luego he resuelto la cuenta y esmorzado y me
ido a dar comer al cerdo despues me he lavado
y me ido a la escuela junto con mi hermano en
segida que hemos llegado a la escuela el Sr
Maestro ha llamado al tercer grado y hemos
tratado de doctrina Cristiana en la escuela
estabamos 49 y por la tarde 48 cuando hemos
salido llovia cuando he llegado a casa me he
puesto hacer puntilla y la noche hecho el
resumen y me ido a la cama
La alumna Ramona Rubio
Resumen del dia 15 de abril de 1917
Cuando me levanto me lavo y me peño y luego
a esmorzar y a las 9 a misa y cuando salimos
a jugar un rato y a las 12 a comer y despues a
rosario y a doctrina y cuando salimos a
merendar y despues a bailar y luego se puso a
llover
La alumna Teresa Queraltó
Dia 16
Ayer por la mañana me levanté y me fui a buscar paja y despues almorzé y me labé de cara
y manos y después me fui a la Escuela y por la
mañana en la Escuela estabamos 51 y por la
tarde tambien estabamos 51 y por la mañana
leemos escribimos y salimos ha recreo y
tambien hacia una tramuntana bastante fria y
despues salimos y me fui ha buscar paja y
después ha comer y por la tarde me fui ha buscar leña y entramos a la Escuela y en la Escuela
leemos y hacemos cuentas en la libreta grande
La alumna José Nadal
Dia 17
Ayer por lamañana estabamos en la Escuela
50 y asia mucho Sol y por la mañana asia
bastante frio y contamos historia de Jose y por
la tarde en la Escuela estamos 49 y despues
haser las cuentas y salimos y nos archamos
en casa y la mañana isplicamos la historia de
Jose y diria que Jacob tenia 12 hijos y su padre
queria mas a José y los otros hermanos suyos
le tenian enbidia y que tenia muchos ganados
y los otros hermanos suyos un dia el uno lo
queria matar y el otro tirarlo en una sisterna y
le tiraron y pasaron unos mercaderes y selo
bendieron y aquellos mercaderes lo bendieron
a Pitifar en Egipto y un dia la mujer de Putifar
digo que Jose habia cometido un delito y lo en
seraron en la carzel y en la carzel habia el
Panadero del Rey y tuvo un sueño y Jose le
adibino y tambien habia el Copero y soño que
abia bisto tres uvas y les aspoñia y les daba
de serbir al Rey y Jose le adibino y un dia el
Rey tuvo un sueño que bio 7 espigas muy
gordas t 7 bacas muy gordas y 7 de secas y
que las secas se comian a las gordas y reunio
todos los sabios y ninguno le adibino y el
Copero dijo en la carsel ay uno que le adivinara
y el Rey quedo parado y fue a buscarlo y Jose
le dijo que bendrian 7 años de abundanzia y 7
de escazedad y el Rey llogo todos los albaiñiles
y hizo unos almazenes muy grandes y los ombres gastarian mas de lo que ganarian y al primer año de escasedad se matenian al 2º y al
3º tenian ambre y un dia Jose los dijo que tenian
que llevar a Benjamin y ellos llegaron a su casa
y digeron a su padre y su padre de sia que no
y se les acabo el trigo y se lo llebaron y el puzo
la copa del Rey y cuando estaban por el camino se les aparezieron Jose y les dijeron
ladrones que os abes llebado la copa del Rey
y ellos dijeron que no y Jose dijo al saco que
encuentra la copa se tendra que quedar y ellos
dijeron que si y encontraron la copa a un saco
de bengamin y llegaron a su casa y digeron
padre nosotros heramos malos que Jose se
arebivido y es el Primer ministro del Rey y que
su padre estaba contento y Jose se dio a
conoser y lleno de regalos de sus hermanos
El alumno Antonio Farré
Dia 18 de Abril de 1917
Cuanto me levanto almorzo y pronto a la
escuela y entramos a las ocho en punto y
leimos y escribimos y cuando salimos de la
escuela por la mañana luego a comer Y por la
mañana estabamos 52 y por la tarde 52
mismos Y despues de comer otravez a la
escuela y cuanto salimos de la escuela por la
tarde nos fuimos a merendar y a jugar a la era
de casa del Carmell y a puesta de sol nos
fuimos a casa y luego a cenar
El alumno Juan Queraltó
Dia 19
Hoy por la mañana me he lebantado he
esmorzado y ido a la escuela hemos leido las
niñas de costura y los otros niños y niñas hay
el Sr Maestro nos ha llamado altercer grado y
315
les ha esplicado de Aritmetica y la Sra
Alejandrina acogido al segundo grado hoy por
la mañana eramos 49 y por la tarde tambien
eido a la escuela hemos hecho dibujo y por
la tarde eramos 50 niños y niñas
La alumna Amalia Carles
Resumen del dia 24 de Abril del año 1917
Ayer por la mañana me habia levantado en la
cama y me habia lavado la cara y las manos
y despues me fui a esmorzar y despues me
fui a fira con el padre y despues a Verdu por
la mañana y me fui a la plaza y hacian correr
una mula con un carro y el hombre que la mula
era suya la hacia correr y extreñer la maquina haber si hera muy buena y despues por la
noche me fui a teatro y hacian tonterias y
despues se puso a hacer relampagos y
truenos y despues se puso a llover que tiraban
agua con unos canones furadados y llovia y
despues salio un hombre con un paraigua y
se mojo todo de agua y despues y despues
se espolsaba los pantalones y la hecana blanca y despues sobio 3 señoras asermonar y
despues nos fuimos a dormir en la cama
El alumno Ramón Cardona
Dia 26
Hoy por la mañana estamos ala Escuela 44 y
por le ymos mi amigo el arbol Y despues
feremos ala doctrina y no ycieron dotrina y
asi todo el dia buen sol y mefui al pal de
grañena asecar sebanizas con mi pedre y asia
frio toda la tarde
El alumno Marcelino Queraltó
Resumen del dia 2 de mayo de 1917
Ayer por la mañana estabamos 47 en la
escuela estramos a las 8 y al tercer grado nos
explicaron programa y nos explicaron la
lección 8 de Fisica y nos dijo cual era el principio de Arquimedes, Arquimedes era hijo de
Siracusa una villa de la isla de Sicilia y el rey
fue a un platero y le dijo que le hiziera una
corona de oro y en vez de hacerla de oro toda
puso una cantidad de plata y cuando se la
entregó notaba que tenia de pesar mas
porque el oro pesa el doble que la plata y
entances dijo a Arquimedes que si no le decia
lo que le habian puesto en la corona lo mataba
y Arquimedes fue al mar a nadar y al poco
rato salio y fue a decirle que ya lo habia
encontrado y pusieron la corona en el agua y
despues de haberlo mirado le dijo que habia
oro y una cantidad de plata y entonces inventó
la navegación despues los nos hizieron
escribir los principales inventos al dictado
Por la mañana llovio y por la tarde tambien
estaba nublo y entramos a la escuela a las
dos y vino otra chica que se llama Bernardina
Cera, estabamos 48
La alumna Maria Solé
Resumen del dia 3 de Mayo
La Maria Solé presentó lo resumen de ayer y
el Sr Maestro le deci que estaba muy bien Y
la Señora Alejandra esprica que las prantas
harvecea y dan fruto al hombre. Leción del
segundo grado Que son prantas medicinales
son: camamilla malva ajenjo y otras tantas que
316
hay Que son prantas forestales? Que sin ellas
se crecen en los bosques y dan carbon alos
hombres plantas olorosas es la ceite plantas
alimenticias son la patata Lección de especie
de animales Los vertebrados son los peisos
Que son animales son ceres vivos que
pueden ir a un lado a otro Los caballos tienen
sangre y caliente y huesos Lescción de niños
y niñas castigados Juan Benetol y Juan Llovet
estavan enredando Marcelino Queralto le de
dicia que lo apuntaré y por que le decia que
le apuntaré y porque le decia fea mueques y
gañes Juan Queralto y Juan anglarill estaban
enredando Ramon Balcells farré y Juan Benet y Juan Llovet han sido castigados por
manitar el un paller Zoilo Vilaro cantaba la
tabla de Multiplicar y ha sido castigado
Francisco Queraltó tambien castigado
Filomena Vergadà Ramon Balcells a los dos
les van fer escribir diez vece la tabla y salimos
y por la una lluvio mucho y por la calles y habia
mucho varro
Leccion del tercer grado Que hantes por premio entregaban una corona de laurel mas
dicna de estimación más digna que un tesoro
y despues los niños y las niñas a costura y a
los niños a da la lecciones Jose Sera y
Marcelino Valsells enredaron mucho por jugar alzando papeles Por la mañana de niños
y niñas estabamos 41 Alumnos y despues
salimos de la Escuela y nos hiramos en casa
El alumno Jaime Queralto
Dia 4
Hoy por la mañana cuando hemos llegado a
la Escuela y Jaime Queralto ha ido a enseñar
el resumen y a Zoilo Vilaro le castigaron y al
segundo grado leien el manuscrito y Ramon
Cardona tiro piedra a los perros y le han
castigado y Francisco Cera tambien le han
castigado por que cogjia trigo y a Jose
Queralto tambien le castigo ya Marcelino
Queralto le castigaron por te hacia mofas a
Jaime Queralto y des pues el Sr Maestro ha
hecho una explicacion de Quimica al tema 4
y 5 y dice que sisacamos las ojas de un arbol
se muririanos y las ojas se componen de dos
caras y la emves y a Ramon Cardona le ha
hecho quitar la chaqueta y le apuesto del reves y a Maria Solé le ha dicho que cojiese
una oja que havia en la pare y no lleado y
despues lo ha dicho que lo cojiese Antonio
Farre la cojio y diuen que las plantas se tienen
de a limentar y se alimentan por el aire y por
la tierra y tienen los alimentos tienen ques
disueltos y las flores setienen de tener a lli a
donde no duerme nadie y Jaime Balcells hacia
estimar un santo a Isidro Cardona y a José
Ascude y han en la costura cor tamos y
despues Maria Solé dicto el grado superior
en la libreta y estavamos 52 y por la tarde
Maria Solé le ha hecho haser una cuenta que
han hecho mal Jaime Queralto y Antonio Farre
y Francisco Morera y despues el Sr Maestro
le ha dicho a Jaime Queralto que pases una
raja de bajo de las medias y la sabio y el Sr
Maestro les ha dicho que ha cieren venir la
chica querrien y Ramon Balcells ha dicho que
viniese Teresa Queralto y le ha dicho que
pasara una raja y la paso bien y despues el
Sr Maestro a preguntado a Ramon Balcells
Niuvo como se planteava cuando terminavan
en un año y cuando terminan en dias o en
meses y despues las niñas han dado la
lección y despues los de sumar y restar les
hacia contar y despues José Queralto y a
Juan Amlerell y a Ramon Cardona han tenido
la cuenta mal y el Sr Maestro a priguntado
que 250 Dl a pta cada uno avercuantas ptas
son y dijo que heran 250 ptas y los otros los
castigaron y despues han ido los de multiplicar y los prigunto la tabla de multiplicar y
despues bajo el Sr Cura y nos prigunto la
dactrina y estabamos 50 alumnos
Rosa Carles
Resumen del dia 5 de mayo de 1917
Hoy por la mañana hemos entrado en la
Escuela a las 8 y hemos ido a enseñar el
resumen de Botanica y Rosa Carles Tomas
ha puesto el resumen en el diario y a los del
segundo grado les hicieron una explicación
de Historia Sagrada y los del tercer grado han
leido Austria Hungria y el Sr Maestro les ha
dicho que es aliada de los alemanes y han
leido que tiene 44.000.000 de habitantes y
que limita al N con Alemania al Sur con el
mar Adriatico al E con Rumania y al O con
Suiza Isidro Cardona enredaba con Jaime
Balcells y a Filomena Bergada le han
castigado porque enredaba y le han hecho
escribir 50 veces Filomena Bergadà es una
enredadora y el Sr Maestro ha dicho a Ramon
Balcells que cuando leia no le consentiria que
leese mal y a Amalia Carles le han puesto
delante de Ramon Balcells y han hecho decir
algunas palabras a Marcelino Queralto y a
Francisco Morera porque Juan Anglarill no lo
entendia y las de costura despues de dar el
programa han ido a cortar y los del 3er grado
tambien que casi tiene 700.000 Km cuadrados
y les han hecho sacar cuantos habitantes
tendria por Km y estabamos 47 y a Marcelino
Queralto le han hecho ir a buscar el grado
superior y despues les han hecho hacer el
resumen de lo que habian leido y no ha hecho
el sol muy claro y luego hemos salido a recreo y habia un hombre que decia los sams y
Maria Solé a dictado el grado superior y
estaba nublo y por la tarde hemos leido Mi
Amigo el Arbol y hemos hecho dibujo y
Ramona Rubio ha hecho las cuentas y
estabamos 45
La alumna Dolores Solé
Dia 6 de Mayo de 1917
Ayer por la mañana me lebanto a las 2 de la
noche y despues me fui a buscar palla y
despues a escurar el estable y des pues me
lavo la cara y despues me fui a profesor y a
misa y cuando salimos me fui a replegar feiras
y despues almorsar y a ser las cuentas y a
estudiar y despues a gugar y los gobinos
plantaron 7 pinos y una figera y por la tarde
me fui a rosario y a dotrina y cuando salimos
de rosario llobio mucho y tenieron que plegar
de bailar y despues tornaron a bailar y
estrenaron un piano nuevo y despues tornaba
a llober y ayer por la mañana bautisaron un
niño de casa de Antonio Planell y tiraron
muchos confites y habia mucho barro y asia
mucho calor y habia muchas nuves y por lo
tanto llobio por la tarde y por la tarde me fui
a doctrina
Antonio Farré
Resume del dia 7 de Mayo de 1917
Por la mañana entramos a las 8 en la Escuela
y todos los del tercer grado en senamos
Austria Hungria Y el segundo grado fueron a
leer la posada al pelegrino Y el Sr Maestro
llamo al tercer grado y esplicado de tema 5,6
de Zolografia que trata de los animales y ban
decir que son peces y como viven En el agua
salada y los peces y los peses respiran por
traqueas Y dicen que el mar ban acasar En
el Cantabrico viven de la pesca
Juan Benet ba binir a las 9 de la mañana Y
por la mañana tambien ban dicir que son
amfibos Cuantos son los mas principales la
rana y el sapo y las niñas fueron a costura y
que los 4 de la trima en redaban y los
pequeños tambien y ban las de costura Juan
Llovet Juan Banet en redaban y ban leer las
pequeños y setudiaron las lecciones la
sigiente Aritmetica Gramatica Derecho y
Doctrina Y bamos surtir reqreo y los mozos
se estaban a tomar el sol
El alumno Ramon Balcells
El mestre José
Guillermo i signatura
317
Josepa
Berenguer i Fabregat
Professora de català
de l'IES Bellcaire
Expressió d’infant
Fóra pretensiós per part meva de fer una presentació o introducció sociològica, pedagògica i històrica per a aquestes ratlles, tenint
en compte que l’ha feta de manera excel·lent
l’autor d’aquest projecte. Miraré de centrarme en alguns dels aspectes lingüístics que
sobten i destaquen en la lectura d’aquest
Diario.
Ara bé, d’entrada, i no ho faig servir com a
excusa ni com a justificació de res, m’agradaria que s’entengués la dificultat per unificar,
sistematitzar, valorar... una colla de mots i d’expressions quan els escrits són fets per persones diferents. Si el noi o la noia a qui s’hagués
encarregat el diari sempre hagués estat el
mateix, notaríem una sèrie de trets fonètics,
morfològics i lèxics constants. Ara, això no és
possible: i més encara, una mateixa persona
vacil·la en l’escriptura d’un mateix mot en diferents ocasions. Interpreto això des del punt de
vista del poc coneixement de la llengua que no
els era pròpia, i per la manca de supervisió del
mestre que els pogués fer adonar dels seus errors o mancances.
No amagaré que la primera lectura que vaig
fer de la transcripció del Diario em va fer
somriure, potser perquè hi veia l’expressió
(no pas el contingut) de molt del meu alumnat. Un cop feta una primera anàlisi, hom
s’adona que la forma dóna pas al contingut,
queda en segon terme, tot i que és l’embolcall, que és el més evident. Destaquen, per
la forma més acurada, alumnes com Maria
Solé, Ramon Cardona o Rosa Carles; a l’altre extrem hi trobaríem, per exemple, Ramon
Balcells, Teresa Tomás o Joan Salvador. És
possible, per exemple, que sigui per una
qüestió d’edat.
Un altre aspecte que m’ha cridat força l’atenció és que, al costat dels múltiples barbarismes o catalanismes, trobem correccions tan
afinades com ave de rapiña o escribimos en
el encerado. Sempre, és clar, tenint en compte si l’alumne/-a que redacta és dels més acurats o no.
Tot i que quan es va llegint el Diario sorprèn
gairebé cada mot, he intentat d’unificar, de
remarcar aquells que són poc o molt constants. Tot això ho aplegaré en tres apartats:
el fonètic, el morfològic i el lèxic.
Pel que fa a la fonètica, de fet el més interessant seria poder escoltar aquella canalla (o
qualsevol altra) com llegien allò que escrivien en una llengua que no era la seva. Per
força hem de trobar contradiccions i vacil·lacions en alguns sons, com aquells en què
català i castellà no coincideixen. Així, un mot
com és “jugar”, que per raons òbvies usen
318
sovint, és escrit de molt diverses maneres:
cuando salimos a gugar
y ydo aguar unratito
nos varemos ir a gujar
Això mateix ocorre amb els sons de les esses (sobretot, les c/z castellanes):
cuan do acabo de senar
no hisieron clase
la rais cuadrada de los numeros
y la tia dise que no tenien pan
hisieron los acatamientos
y escuraron la corralina de los zerdos
y el que no tiene lus y calor se hace
blanco
y no yso Sol en todo el dia
lo en seraron en la carzel
Una vacil·lació que també es repeteix en moltes ocasions és l’ús de la erra doble en posició inicial de mot:
baja mucho agua por el rrio
de color rrosa
hay nado a rrosario
metoca lo rresumen
que era muy rrico
acoger rramolacha
En unes quantes ocasions també observem
la palatalització de la ena per una iod precedent, característic d’alguns parlars catalans (en
mots com “cuina” o “feina”, pronunciats “cunya” i
“fenya”):
y luego apeñarme
mean peñado
me peño
me peiño la madre
Pel que fa a la morfologia, el que crec que més
ressalta és la morfologia verbal. És gairebé sistemàtic l’ús de l’indefinit castellà (yo comí) en la forma
catalana, el perfet perifràstic (jo vaig menjar):
bamos marcha
bay anar a doctrina
nos va decir
se va fer bespre
bay sopar
me bay alsar de dormir
cuando bai aribar
bai barena y por la bespra
cuando varemos salir
y de qui una estoneta me bay lebantar
nos varemos ir a gujar
bay dinar y despues de dinar me bay ir
hacer mixdiada
I també és insistent la catalanització i l’ús incorrecte
de molts participis de verbs irregulars castellans:
hemos escribido
hemos acido cuentas
hay nado amisa
habia hanado en la escuela
habia hacido dibujo
ainido hacomprar
habia acido la cuenta y habia hacido el
resum
hay ñado amisa
luego hay dinado
hay nado a rrosario
S’observa, també quant a la morfologia, l’ús de trets
nord-occidentals, com l’ús de l’article determinat LO:
y sal ta de cavall lo petit
me levantado hacer loresumen
O altres trets tan pròpiament catalans com l’ús
dels pronoms febles:
y nabia 1 y tambien ni habia 1
y nos advirtieron que agasemos saber
ala jente que los que y querian ir
I la utilització d’aquests pronoms febles en el
català nord-occidental i alguns altres parlars:
mosadicho qui mos acriat dios mos acriat
Finalment, a nivell lèxic és on es delata més la
procedència lingüística de l’alumnat del Diario.
La manca de domini de la llengua en què escrivien i la no correcció posterior provocava que
de manera insistent repetissin mots “a la catalana”. La majoria dels mots que empren que
no segueixen la norma del castellà són considerats catalanismes, a causa del contacte entre totes dues llengües, la catalana i la castellana. El repertori és amplíssim:
y después aesmorzar / cuando me
levanto almorze / y despues a
esmorsar/ vai armorzar...
habia laboyra
he reglado casa
y capa lses cuela / capa las pisa ras
estaba muy nubol
buscarleña con mi padrina
era masa bermell
haimucho fan que por los caminos
y a bendecir el ramo de oliver y ramonill
resarian el rosario por las animetas
hemos salido a la plaseta
me fui ala aiguera
me hacia mal la cabeza
una saca de palla
fue abanair elramo
y despues a jugar a macarullas
me he ido a traer el merendar a los
hombres
nos fuimos a buscar caragoles
unas bolsas de confites
le atraido una gineu y la espellaron
y despues han escobado
fuimos a segar un campo de trapadella
fui a coger ciruelas en un cerezo (per
cert, cal observar aquí el desconeixement total, no del mot, sinó de l’assignació que
aquest mot té en realitat)
y despues aescombrar
y lo portaron Agipto
y 7 años que no cullerem nada
y tambien eido a lera
tambien eido aplegar la ropa
bay dinar y despues de dinar me bay
ir hacer mixdiada
y la tia dise que notenein pan pa ra
beren dar
y mey pantinado
a la era que regamos el feme
y noseamos aturado
que estaba llogado en una casa
me fue al huerto a coger ansiam
no se savia señar
habia ido a coger aglans
no pudo hacer las libretas y no nos
las donó
me fue a coger aglanes
los paraiguas que se rompian los
apariaba
y la protaron al sospital
le han dado una nell
porque hacia de manobrero y despues
me hacia traer simen
y por la mañana an sor tit ha recreo
y hazen pudor
En el infernio es pateis de todo mal
me fue a plegar un olivo
ay comensado unas cuijineras
y a salir de la escuela por taba piedras
a los paletas
tiraban agua con unos canones
furadados
y porque le decia fea mueques y
gañes
Notem, també, la catalanització de les hores:
me he lebantado a dos cuartos de 6
y atres cuartos de ocho
me he levantado a doscuartos de siete
me he lebantada a dos cuartos de
cinco
No voldria acabar aquest comentari al lèxic
sense recollir les diferents maneres d’escriure el mot “ayer” que podem trobar: ayer / aier
/ aer / hager / aher. Gairebé podríem dir que
es tracta de transcripció fonètica, això sí, amb
la fonètica de catalanoparlants.
Els escrits d’aquest Diario són de principis
del segle XX; en el moment d’aquesta publicació, un segle després, voldria concloure
amb aquest text (real) d’un alumne de 1r.
d’ESO, de dotze anys:
REDACIO
Hi ha bia una vegade un home que vibia
amb un gos i la seva dona vevien amb un
bosc que el home era lleinataire i cade
mati naia a fer lleina amb el seu gos naien
al mitg del bosc i naien a fer lleina per ells
i p er que la beneien un dia ban marxar de
casa dora i van a nar a fer lleina i va bin
de un home a vere si li podrie bende lleina
i el home li ba di asperat dos dies que ga
319
tela tindre fete i el home va comensa a talla lleina i despres sen ba ana a sopa i
senba a na a dormir i landema va ana i la
llina es taba tota feta i va pensa que a
pasat a qui que esta tot fet nouse i va truca que ga podia bindre a buscarla i el home
li ba dir si que a vanses a tallar lliana i el
home va di si nabanso molt i la seba dona
i el home i el gos ban ana a sopar i despres
a la nit es van a nar cap alla a vere que
pasaba i van beure un follets que li tallaen
tota la lleina conte contat ja sa acabat.
Constatem les notables semblances entre els
escrits d’aquells nois i noies del segle passat i
la redacció d’aquest noi actual. No és un exemple aïllat, ni tampoc he cercat el més exagerat:
de textos d’aquesta mena, estem farts de veure’n. Potser hi ha coses que no han canviat,
malgrat els segles. Però entre aquells i aquest
hi ha dues diferències remarcables: per una
banda, la llengua emprada (aquells n’havien
d’usar una que els era ben estranya, sobretot
a l’hora d’escriure, i això queda ben reflectit al
Diario); per altra banda, el text d’aquest alumne ha estat revisat, corregit i analitzat amb ell
per tal que s’adonés de les seves incorreccions (cosa que tampoc no és garantia de res,
però encara crec que el deure és fer-ho). Per
contra, aquells alumnes es prenien el deure
diari d’escriure (quan els tocava) de manera
responsable, en el sentit que el fet en si els
donava protagonisme; la majoria de l’alumnat
actual escriu de manera totalment forçada,
amb desgana i de manera descurada. El producte final, el text escrit, se’n ressent, i això
ho evidencien textos com el que acabem de
mostrar. El Diario, almenys, tot i que en general té una expressió poc acurada, té la virtut
de ser una expressió lliure en el sentit que cadascú explicava allò que volia. I això, per una
estona, els feia acariciar la felicitat.
Bibliografia
Arxiu de l’Ajuntament de Montornès (AAM)
AAM pressupost de l’any 1911
AAM censo de ganado caballar y mular (1924)
AAM censo de ganado caballar y mular (1926)
AAM apéndice a la riqueza contributiva (1915)
AAM repartiment de la contribució territorial rústica y
pecuaria (1914)
Arxiu Parroquial de Montornès (APM)
APM Llibre de partides de naixement
Novell Balagueró, Joan. L’ensenyament a Tàrrega
(1900 – 1915) URTX nº 2 (pàg. 173 / 201)
Novell Balagueró, Joan. L’ensenyament a Tàrrega
(1915 – 1930) URTX nº 4 (pàg. 167 / 192)
Freinet , Celestin. El diari escolar, Edit Laia, Barcelona.
Galí, Alexandre (1978) Història de les institucions i
del moviment cultural a Catalunya 1900 – 1936 Llibre
I Barcelona.
Galí, Alexandre (1978) Història de les institucions i
320
del moviment cultural a Catalunya 1900 – 1936 Llibre
II Barcelona.
Monés, Jordi. (1984) La llengua a l’escola (1714 –
1939) Edit Barcanova (educació) Barcelona.
Porredon, Remi. (1995) De llevant fins a ponent. Els
parlars catalans. Edicions de la Magrana, Barcelona.
Puelles Benítez, Manuel de (1986) Educación e
ideologia en la España contemporànea. Edit. Labor,
Barcelona.
Solà, Joan. (1980) Estudis Universitaris Catalans,
XXIV (Miscel·lània Aramon i Serra, vol II)
Varis. (2001) La escritura como conocimiento.
Cuadernos de Pedagogia. Barcelona
Veny, Joan. (1984). Els parlars catalans. Edit Moll.
Biblioteca Raixa, Palma de Mallorca
Villar Pierre. (1978) Historia de España. Edit, Crítica,
Barcelona.
Descargar